0
Àngel Paíno i García Professor d’Informàtica Departament de Matemàtiques IES Joan Mercader Formador Àrea TAC Departament d...
Programari  lliure <ul><li>Tipus de programari </li></ul><ul><li>A grans trets, i segons el tipus de llicència, tenim: </l...
Programari  lliure Què és el programari lliure? (I)‏ Richard Stallman  va idear, a mitjans dels anys 80  el concepte de pr...
Programari  lliure <ul><li>Què és el programari lliure? (II)‏ </li></ul><ul><li>En línies generals, el programari lliure é...
Programari  lliure Característiques del programari segons el tipus de llicència
Programari  lliure Si els programes fossin plats cuinats
Programari  lliure <ul><li>Qui escriu el programari lliure? </li></ul><ul><li>Els projectes estan liderats per diferents g...
Programari  lliure <ul><li>Qui utilitza el programari lliure? </li></ul><ul><li>Diferents  països : Alemanya, Finlàndia, e...
Programari  lliure El programari lliure i el sector públic (I)‏ Quins avantatges comporta l'ús de programari lliure? 1. Es...
Programari  lliure El programari lliure i el sector públic (II)‏ 3. Creació d'ocupació – indústria local Model del  progra...
Programari  lliure El programari lliure i el sector públic (III)‏ 4.  Fiabilitat i estabilitat .  Escrutini públic. - Nomb...
Programari  lliure El programari lliure i el sector públic (IV)‏ 6. Independència tecnològica - Es trenca la dependència e...
Programari  lliure
Programari  lliure El programari lliure i el sector públic (V)‏ 8. Innovació tecnològica - Les empreses de programari de p...
Programari  lliure El programari lliure i el sector públic (VI)‏ 10. Ètica social - Foment de la 'inclusió digital'. - El ...
Programari  lliure Què és un sistema GNU Linux? Un conjunt de programes lliures que formen un  entorn operatiu complet  i ...
Programari  lliure <ul><li>Algunes de les característiques de Linux </li></ul><ul><li>Estabilitat, fiabilitat </li></ul><u...
Programari  lliure Distribucions GNU / Linux -  SUSE : Alemanya, fàcil, prou estable. Ara sota control de Novell. - MANDRA...
Programari  lliure Quina distribució és la millor? <ul><li>- Sistema molt estable i testejat. </li></ul><ul><li>- Molt lle...
Programari  lliure Distribucions GNU / Linux en català Distribució  Versió  Basada en  CD  Mida  Escriptori  actual  autòn...
Programari  lliure Què és la Linkat? - La  Linkat  és la distribució educativa de GNU/Linux que ofereix el Departament d'E...
Programari  lliure Actuacions de PL a l'àmbit educatiu català (I)‏ - Distribució adaptada a les característiques i  necess...
Programari  lliure Actuacions de PL a l'àmbit educatiu català (II)‏ Les actuacions del Departament d'Educació coordinades ...
Programari  lliure Actuacions de PL a l'àmbit educatiu català (III)‏ 4. Provisió de programari lliure per a ús educatiu El...
Programari  lliure Incorporació del PL al Pla de Formació del Professorat
Programari  lliure ©   Àngel Paíno
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Presentació software lliure 2008

15,319

Published on

Presentació sobre el programari lliure

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
15,319
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
6
Actions
Shares
0
Downloads
7
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Transcript of "Presentació software lliure 2008"

  1. 1. Àngel Paíno i García Professor d’Informàtica Departament de Matemàtiques IES Joan Mercader Formador Àrea TAC Departament d'Educació Generalitat de Catalunya Programari lliure
  2. 2. Programari lliure <ul><li>Tipus de programari </li></ul><ul><li>A grans trets, i segons el tipus de llicència, tenim: </li></ul><ul><li>Programari de propietat </li></ul><ul><li>Programari comercial </li></ul><ul><li>Programari shareware (d'avaluació)‏ </li></ul><ul><li>Programari de demostració (de prova)‏ </li></ul><ul><li>Programari freeware (gratuït) </li></ul><ul><li>Programari lliure </li></ul>
  3. 3. Programari lliure Què és el programari lliure? (I)‏ Richard Stallman va idear, a mitjans dels anys 80 el concepte de programari lliure. És el fundador de la Free Software Fundation i del moviment GNU* ( http://www.gnu.org ), al voltant del qual s’han desenvolupat la majoria d’aplicacions que formen l’entorn operatiu GNU/Linux. Més enllà dels aspectes purament tècnics o legals, el moviment del programari lliure es planteja les repercussions ètiques i socials derivades de l'adopció d'un determinat model de creació i ús del programari. * GNU és un acrònim recursiu per a &quot;GNU No és Unix&quot; ( GNU's Not UNIX); i es pronuncia fonèticament
  4. 4. Programari lliure <ul><li>Què és el programari lliure? (II)‏ </li></ul><ul><li>En línies generals, el programari lliure és aquell que garanteix aquestes quatre llibertats : </li></ul><ul><li>Llibertat d'usar-lo amb qualsevol finalitat. </li></ul><ul><li>Llibertat d'estudiar com funciona (l'accés al codi font del programa és un requisit) i adaptar-lo a les nostres necessitats. </li></ul><ul><li>Llibertat de redistribuir-ne còpies a tercers. </li></ul><ul><li>Llibertat de millorar el programa i distribuir-lo de nou amb les millores realitzades, per tal que tota la comunitat se'n pugui beneficiar (com al punt segon, l'accés al codi font és un requisit). </li></ul>
  5. 5. Programari lliure Característiques del programari segons el tipus de llicència
  6. 6. Programari lliure Si els programes fossin plats cuinats
  7. 7. Programari lliure <ul><li>Qui escriu el programari lliure? </li></ul><ul><li>Els projectes estan liderats per diferents grups de comunitats, que participen en l'elaboració directa dels programes o a través d'aportacions econòmiques: </li></ul><ul><li>Empreses i Fundacions : Sun Microsystems (OpenOffice.org), Novell, Fundació Apache, IBM, Intel,... </li></ul><ul><li>Universitats , algunes vegades amb finançament d'empreses o dels governs . Exemple: Universitat de Berkeley, Califòrnia, on s'han desenvolupat alguns sistemes operatius -com FreeBSD-. </li></ul><ul><li>Grups de voluntaris que desenvolupen projectes de manera altruista (Debian, GNU, Abiword) que pensen que el programari lliure és un bé comú. </li></ul>
  8. 8. Programari lliure <ul><li>Qui utilitza el programari lliure? </li></ul><ul><li>Diferents països : Alemanya, Finlàndia, els EUA, Perú, Taiwan, Brasil, Xina, Argentina, Índia ... </li></ul><ul><li>Comunitats : Extremadura (fa anys que treballen amb la distribució LinEx), Andalusia (GuadaLinex), València (Lliurex), .... </li></ul><ul><li>Ajuntaments </li></ul><ul><li>Empreses : Sun, IBM, HP, Apple, Google, Yahoo,... </li></ul><ul><li>Organitzacions diverses : Agència Estatal d'Administració Tributària (AEAT), Seguretat Social, ... </li></ul><ul><li>Probablement nosaltres mateixos (si, per exemple, hem navegat per Internet o hem fet ús del correu electrònic... )‏ </li></ul>“ Tot i que es troba a les Administracions, on Linux obté resultats òptims és en l’àmbit educatiu” PC ACTUAL, nº 209
  9. 9. Programari lliure El programari lliure i el sector públic (I)‏ Quins avantatges comporta l'ús de programari lliure? 1. Estalvi econòmic - Cost total sistema GNU/Linux=(Cost total sistema Windows) /2 - Es deixa de pagar sumes importants de diners públics a grans empreses productores de programari - Els requisits de maquinari són inferiors 2. Legalitat - Promoció de l'ús legal de programes (“ sigues legal, copia't programari lliure” ). - Fins ara hem estat promovent l'ús de programes propietaris que molt sovint són adquirits de forma no legal. Probablement el seu cost hi tingui bastant a veure.
  10. 10. Programari lliure El programari lliure i el sector públic (II)‏ 3. Creació d'ocupació – indústria local Model del programari propietari : - Molts recursos per adquirir programari que normalment es fa a d'altres països. Poca indústria pròpia de software. La majòria s'obté de fora. La repercusió econòmica a Espanya es limita als marges de distribució. Model de programari lliure - Els programes es poden adaptar a les necessitats de les empreses - Els programadors poden treballar sobre el codi dels programes - Es pot crear ocupació - creació de programari per encàrrec (d'empresa, administració,institució...)‏ - empreses de serveis (suport tècnic, manteniment, assessorament, adequació de programes...)‏ En pocs anys s'han creat a Catalunya més de 80 empreses de suport i serveis (a Espanya més de 400)‏ (informació extreta de www.libroblanco.com)‏
  11. 11. Programari lliure El programari lliure i el sector públic (III)‏ 4. Fiabilitat i estabilitat . Escrutini públic. - Nombre molt gran d'usuaris a tot el món - Molts ulls d'usuaris i programadors que inspeccionen i localitzen problemes, troben solucions, fan aportacions per a la seva millora i les comparteixen amb la resta de la comunitat d'usuaris. Nivells de qualitat força elevats. Hi ha errors de seguretat de Linux que es corregeixen en poques hores. Més de 2/3 dels servidors web del món funcionen amb Apache, que és programari lliure 5. Seguretat: control de la informació - La llibertat d'inspeccionar allò que realment fan els programes, com emmagatzemen les dades, com les protegeixen. El programari privatiu pot tenir funcionalitats ocultes i portes 'del darrera'.
  12. 12. Programari lliure El programari lliure i el sector públic (IV)‏ 6. Independència tecnològica - Es trenca la dependència entre el client i el fabricant. - Donat que el codi font dels programes propietaris és secret, qualsevol canvi (correcció d'errades, actualització a noves versions,adaptació o traducció...) es farà o no segons vulgui l'empresa fabricant... I si deixa de donar suport al programa perquè ha deixat d'interessar-li? - Amb el programari lliure és el client qui decideix els canvis de programari. 7. L'idioma - Traduir programes propietaris a llengües no majoritàries es fa si el fabricant vol (si es paga allò que demana; de vegades preus desorbitats). - Traduir programes lliure no presenta problemes (l'accés al codi font permet que qualsevol persona o institució ho faci). Per a la traducció de Windows 2000, Microsoft va demanar originalment més de 500 milions de les antigues pessetes als Governs basc i català per les respectives traduccions.
  13. 13. Programari lliure
  14. 14. Programari lliure El programari lliure i el sector públic (V)‏ 8. Innovació tecnològica - Les empreses de programari de propietat pretenen l'apropiació exclusiva del coneixement. - Al món del programari lliure preval la compartició de la informació i el treball cooperatiu, de manera força semblant al que tradicionalment s'ha emprat al món acadèmic i científic. Es considera necessari que el coneixement pertany a la humanitat. - Hi ha molta gent disposada (per diferents motius, com per exemple el prestigi) a aportar el seu saber i el seu esforç. 9. Disponibilitat de milers de programes lliures GNU/Linux (també educatius) que es poden descarregar de molts servidors a Internet, i possibilitat d'anar-ne creant.
  15. 15. Programari lliure El programari lliure i el sector públic (VI)‏ 10. Ètica social - Foment de la 'inclusió digital'. - El preu de les llicències del programari propietari és inassolible per a les economies menys afavorides. - Promoure que les societats amb menys recursos tinguin accés a programari de qualitat és contribuir a no augmentar encara més les desigualtats entre països pobres i països rics; és, per tant, socialment més just. - El model del programari propietari dificulta el ple accés a la societat global de la informació.
  16. 16. Programari lliure Què és un sistema GNU Linux? Un conjunt de programes lliures que formen un entorn operatiu complet i que conté Linux com a nucli del sistema. <ul><li>L'origen: </li></ul><ul><li>1.983, Richard Stallman inicia un projecte: </li></ul><ul><li>Crear un sistema operatiu complet amb programari lliure (projecte GNU)‏ </li></ul><ul><li>Un any després crea la Free Software Foundation (FSF)‏ </li></ul><ul><li>1.989, R. Stallman publica la llicència GP L : </li></ul><ul><li>Garanteix les quatre llibertats bàsiques i obliga a qui modifica un programa a publicar el codi font de les modificacions que fa </li></ul><ul><li>Impedeix que el software lliure es converteixi en software de propietat; és l'anomenat “copyleft” . </li></ul><ul><li>1.991, Linus Torvalds crea Linux , nucli d’un Sistema Operatiu inspirat en Unix, amb una llicència restrictiva. Compta amb l'ajuda de programadors d'arreu del món. </li></ul><ul><li>1.992, Linus Torvalds adopta la llicència GPL i neix GNU/Linux , de la fusió de les aplicacions del projecte GNU amb el nucli del SO, Linux </li></ul>Linus Torvalds
  17. 17. Programari lliure <ul><li>Algunes de les característiques de Linux </li></ul><ul><li>Estabilitat, fiabilitat </li></ul><ul><li>Es pot fer anar diferents programes alhora </li></ul><ul><li>Diferents usuaris poden treballar amb una màquina al mateix temps </li></ul><ul><li>S'adapta tant als ordinadors personals com als supercomputadors més potents del món (el MareNostrum, per exemple, d'IBM, amb 4800 processadors...)‏ </li></ul><ul><li>Varietat entorns gràfics personalitzables (Gnome, KDE)‏ </li></ul><ul><li>Permet navegar per internet, compartir arxius i impressores, funcionament en xarxa, suporta diferents tipus d'arxius, protocols de xarxa... </li></ul><ul><li>Milers de programes gratuïts i molta documentació </li></ul><ul><li>Pot funcionar en màquines amb prestacions que per a Windows serien insuficients </li></ul><ul><li>Lliure i en constant evolució </li></ul>
  18. 18. Programari lliure Distribucions GNU / Linux - SUSE : Alemanya, fàcil, prou estable. Ara sota control de Novell. - MANDRAKE: Francessa, molt fàcil, inestable. Pensada per a PIII - REDHAT / FEDORA : USA, fàcil, estable. - DEBIAN : Complexa (--> potent), la més estable, fàcilment actualitzable... - GENTOO: Complexa (--> potent), fàcilment actualitzable, adaptada al teu ordinador. - Live CDs /DVDs (s'executen directament sobre CD o DVD sense instal·lació al disc dur de l'equip): KNOPPIX, KNOPPIX Lite, MEPHIS, KURUMIN, GEEXBOX (mplayer), XEVIAN (Hacklab de Leioa), LINEUS (GLUB)... - SLACKWARE, LINDOWS, XANDROS (Corel)...
  19. 19. Programari lliure Quina distribució és la millor? <ul><li>- Sistema molt estable i testejat. </li></ul><ul><li>- Molt lleuger. Consumeix pocs recursos en comparació amb d’altres distribucions. </li></ul><ul><li>- Projecte completament lliure </li></ul><ul><li>- És una mica complicat en el moment de la configuració </li></ul><ul><li>- De vegades no reconeix tot el maquinari </li></ul><ul><li>- No hi ha versió Live CD </li></ul><ul><li>- Instal·lador molt complert </li></ul><ul><li>- Possibilitat de redimensionar les particions </li></ul><ul><li>- Suport per a ext4 </li></ul><ul><li>- Escriptori de disseny modern, intuïtiu i professional </li></ul><ul><li>- No inclou suport nadiu de NTFS </li></ul><ul><li>- Reconeixement de maquinari </li></ul><ul><li>- Fàcil instal·lació </li></ul><ul><li>- Disseny d’escriptori atractiu </li></ul><ul><li>- Tauler de control molt complert </li></ul><ul><li>- Tot i ser una de les millors distribucions per a l’usuari domèstic, està mancada d’entorns professionals </li></ul><ul><li>- Distribució heterogènia </li></ul><ul><li>- Excel·lent suport per a xarxes corporatives </li></ul><ul><li>- Instal·lació senzilla </li></ul><ul><li>- Tauler de control immillorable </li></ul><ul><li>- Sense suport directe per a còdecs multimèdia </li></ul><ul><li>- Suport de maquinari millorable </li></ul><ul><li>- Excel·lent suport de maquinari </li></ul><ul><li>- Fàcil instal·lació </li></ul><ul><li>- Entorn amigable i intuïtiu </li></ul><ul><li>- Sistema d’actualització eficaç </li></ul><ul><li>- Gran comunitat de suport </li></ul><ul><li>- Potser li manca una mica d’integració en entorns professionals </li></ul><ul><li>- Tauler de control millorable </li></ul>
  20. 20. Programari lliure Distribucions GNU / Linux en català Distribució Versió Basada en CD Mida Escriptori actual autònom per defecte Debian 3.1 No 14 CD / 2 DVD GNOME Mandriva 2006 Red Hat No 4 CD / 1 DVD KDE Fedora 4 Red Hat No 4 CD / 1 DVD GNOME Ubuntu 5.10 Debian Sí 1 CD GNOME Kubuntu 5.10 Debian Sí 1 CD KDE Knoppix 4.0.2 Debian Sí 1 CD / 1 DVD KDE, GNOME Catix 1.2 Debian Sí 1 DVD KDE, GNOME Catux-USB 0.1 Damn Sí 128 / 256 MB X Window System Small Linux Xarnoppix 3.2 Debian Sí 1 DVD KDE, GNOME LliureX 1.2 Debian Sí 1 CD autònom GNOME / 2 CD / 1 DVD Snøfrix 1.2 Knoppix Sí 1 CD KDE K-DEMar 4.0 Debian Sí 1 CD KDE, IceWM IOB 1.2 Knoppix Sí 266 MB X Window System Einam 1.2 Knoppix Sí 1 CD GNOME Gnuabix 1.0 Knoppix Sí 1 CD KDE LinuXTEC 1.0 Knoppix Sí 1 CD KDE LinKAT 2.0 Suse Sí 1DVD KDE, GNOME
  21. 21. Programari lliure Què és la Linkat? - La Linkat és la distribució educativa de GNU/Linux que ofereix el Departament d'Educació amb la finalitat de poder proveir l'accés a un sistema operatiu completament lliure. <ul><li>- Forma part d'una actuació del Departament d'Educació per impulsar l'ús del programari lliure que comporta, entre altres avantatges: </li></ul><ul><li>extensió de l'alfabetització digital respectant la legalitat; </li></ul><ul><li>la promoció dels principis del treball col·laboratiu , tan necessaris perquè la societat del coneixement avanci pels camins de la garantia de la igualtat d'oportunitats i </li></ul><ul><li>l' efectiva llibertat de tria al mercat. </li></ul><ul><li>- Quant a les característiques tècniques , la Linkat deriva de la distribució SUSE Linux i connecta amb la comunitat de desenvolupament openSUSE.org. Es presenta en quatre modalitats diferents de funcionament: </li></ul><ul><li>live cd </li></ul><ul><li>estació autònoma </li></ul><ul><li>servidor de centre </li></ul><ul><li>client de centre. </li></ul><ul><li>- Pel que fa a trets específicis: </li></ul><ul><li>Incorpora una gran quantitat d’aplicacions tant d'eines de comunicació i de creació com de programari educatiu. </li></ul><ul><li>S'actualitza automàticament en línia gràcies a l'aplicatiu opencarpet i compta amb el suport del servei tècnic general de què gaudeixen els centres educatius catalans. </li></ul><ul><li>Permet que qualsevol persona que en sigui usuària pugui prendre part activa en el desenvolupament i millora de la distribució. </li></ul>
  22. 22. Programari lliure Actuacions de PL a l'àmbit educatiu català (I)‏ - Distribució adaptada a les característiques i necessitats dels nivells no universitaris del sistema educatiu català. - Posada en marxa d'un portal web amb seccions d'informació, suport, descàrrega d'aplicacions i eines de participació activa de les comunitats d'usuaris i desenvolupadors. - Permetrà configurar la tecnologia d'un centre docent completament amb PL, des dels servidors fins als PCs de les aules.
  23. 23. Programari lliure Actuacions de PL a l'àmbit educatiu català (II)‏ Les actuacions del Departament d'Educació coordinades amb la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació del Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació consistiran en: 1. Concurs públic per a la selecció d'una distribució de Linux Ha estat escollida la proposta presentada pel grup ITSCAT, membre de CAT-PL (Associació Catalana d'Empreses per al Programari Lliure). La distribució estarà basada en la tecnologia produïda per la comunitat de programari lliure Open Suse .org. LinKAT 2. Incorporació de Linux als ordinadors dels centres. Tots els equipaments subministrats l'any 2004 pel Departament d'Educació als centres docents i els serveis educatius, i una part significativa dels equipaments del 2003, disposen d'una partició que possibilita la incorporació immediata del sistema operatiu Linux. 3. Linux als ordinadors d'ús personal A efectes de familiarització i de treball inicial amb Linux es facilitarà al professorat i l'alumnat que ho desitgi un CD-ROM d'autoarrencada que permeti la utilització de Linux en els ordinadors d'ús personal que funcionen amb el sistema operatiu Windows sense necessitat d'efectuar-ne la instal·lació i sense modificació de les configuracions de l'usuari
  24. 24. Programari lliure Actuacions de PL a l'àmbit educatiu català (III)‏ 4. Provisió de programari lliure per a ús educatiu El sistema educatiu necessita programari de tipus instrumental general (ofimàtica, treball multimèdia, etc) i aplicacions pròpies de les àrees curriculars. Amb aquesta finalitat es realitzaran tasques de disseny, desenvolupament, selecció, adaptació, traducció, documentació, testeig i experimentació de programes i aplicacions per a construir una col·lecció de programari educatiu lliure per al sistema educatiu català 5. Incorporació del programari lliure al pla de formació del professorat A partir del curs 2005-2006 s'incorporaran progressivament elements de programari lliure als continguts dels cursos de formació del professorat en TIC. Amb aquesta finalitat s'actualitzaran i adaptaran els materials de formació. 6. Formació intensiva dels formadors TIC L'actualització dels formadors es farà de manera planificada en el marc del pla de formació del Departament d'Educació a partir del tractament dels continguts relatius al Linux i al programari lliure i del disseny de nous materials. 7. Suport als coordinadors d'informàtica Es dissenyaran i es duran a terme accions especifiques de formació i d'elaboració de materials de suport per als coordinadors i coordinadores d'informàtica dels centres, especialment en l'ús de Linux en estacions, xarxes i servidors, i es potenciaran els serveis personalitzats de suport.
  25. 25. Programari lliure Incorporació del PL al Pla de Formació del Professorat
  26. 26. Programari lliure © Àngel Paíno
  1. A particular slide catching your eye?

    Clipping is a handy way to collect important slides you want to go back to later.

×