Uf 1 nf3 teoria

377 views
271 views

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
377
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
11
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Uf 1 nf3 teoria

  1. 1. UF 1 CONTEXTUALITZACIÓ DE LA INTERVENCIÓ EDUCATIVA EN INFANTS DE 0 A 6 ANYS. NUCLI FORMATIU 3 ORGANITZACIÓ DE LA INTERVENCIÓ EDUCATIVA
  2. 2. NUCLI FORMATIU ORGANITZACIÓ DE LA INTERVENCIÓ EDUCATIVA “Els aprenentatges bàsics per a la participació en una societat democràtica, els aprenentatges bàsics per definir i controlar la pròpia vida, els aprenentatges bàsics que facilitin l’elecció i la llibertat a la feina i l’oci, i els aprenentatges que capacitin l’alumnat per aprendre pel seu compte...” Els quatre pilars de l’educació per al segle XXI. Informe Delors. Nivells de planificació de la intervenció educativa: Tots els serveis d’atenció a la infància, ja siguin formals o no formals, s’organitzen d’acord a una planificació jerarquitzada en diferents nivells de precisió. Els nivells més alts són els més generals, estan organitzats a més llarg termini i tenen una finalitat més estratègica, mentre que els més baixos es dirigeixen a la realitat més concreta, a més curt termini amb una finalitat més operativa. ■ La intervenció en l’àmbit formal s’organitza en tres nivells de concreció: o Primer nivell de concreció: el currículum o Segon nivell de concreció: la proposta didàctica o Tercer nivell de concreció: la programació ■ La intervenció en l’àmbit no formal es desplega en els nivells següents: o Plans: defineixen les grans línies d’actuació o Programes. Concreten els objectius del pla en una realitat determinada i per a un temps precís. o Projectes: es corresponen amb una intervenció que concreta les intencions del programa. Un pla es desenvolupa a través de diferents programes i aquests mitjançant diferents projectes. Més endavant aprofundirem el seu estudi.
  3. 3. EL CURRÍCULUM El currículum, d’origen anglosaxó, és un concepte d’ús molt freqüent en el context educatiu, malgrat que el seu ús és relativament recent. Concretament al nostre país comença a utilitzar-se amb la promulgació de la LOGSE, el 1991 Què és un currículum? El currículum és el primer element de la planificació educativa dins de l’àmbit formal, això vol dir que conté les línies generals per on ha de transcórrer la pràctica educativa. Des de la perspectiva de la qual s’analitza i en els agents implicats en el seu desenvolupament i posada en escena, el concepte de currículum s’amplia i dóna peu a diferents interpretacions. Així, per exemple: o Des de la perspectiva de l’educand o alumnat s’entén com el conjunt d’assignatures i activitats que s’han de cursar per aconseguir una titulació o assolir uns objectius determinats. o Des de la perspectiva de l’educador o docent es considera com la base de la seva intervenció professional. o Des de la perspectiva de l’administració educativa, es tracta d’una sèrie de disposicions necessàries per aconseguir una titulació determinada i que es recullen en un document escrit Tipus de currículum Es troben diferents tipologies: 1.- Currículum obert i currículum tancat Si es considera el currículum en funció del marge de maniobra que té el centre educatiu per adaptar-lo a la realitat educativa, podem parlar de currículum obert i currículum tancat. S’entén per currículum obert aquell que disposa de certa flexibilitat i permet als educadors o docents modelar-ne la concreció final . En canvi, en el currículum tancat les possibilitats d’innovació i de concreció de nous continguts són nul·les. 2.- Currículum explícit i currículum ocult Si es considera el currículum allò que el nen aprèn a l’escola , es pot diferenciar entre currículum explícit i ocult. El currículum explícit és aquell que prové dels ensenyaments previstos en el currículum i desenvolupats per les programacions. D’altra banda, del currículum ocult en formen part tots aquells aprenentatges que es produeixen sense que estiguin planificats de manera explícita i intencionada, però que són apresos a causa de les interaccions amb els docents i altres companys.
  4. 4. Es pot dir que són aprenentatges que se produeixen per imitació i interacció social i per tant tenen una incidència fonamental en el procés socialitzador. Aprenentatges essencialment actitudinals com la companyia, l’esforç, la relació social, etc.. formen part d’aquest currículum no explícit. 3.- Currículum formal i currículum real Es pot parlar de currículum formal com aquell que està escrit i que coincidiria amb el currículum explícit , i el currículum real és el que realment es porta a l’aula . LES LLEIS EDUCATIVES I EL CURRÍCULUM El currículum i els seus components A Catalunya la base per establir els currículums emana de la Ley Orgànica de Educación, de 3 de maig, de 2006 (LOE) i de la Llei Catalana d’Educació de 2009. Ambdues lleis especifiquen els components que tot currículum ha d’incorporar i que en configuren la seva definició El currículum és el conjunt d’objectius, competències bàsiques, continguts, mètodes pedagògics i criteris d’avaluació de cada ensenyament reglat. ■Els objectius: Els objectius són les capacitats, els èxits, les metes o les finalitats que es pretén aconseguir i que guien el procés educatiu. Enuncien una finalitat. Aquestes intencions es tradueixen en competències per realitzar alguna cosa. D’aquesta manera els objectius es poden referir a diversos tipus de capacitats humanes, com poden ser: motrius (manipular, experimentar) cognitives ( raonar, relacionar, comprendre) emocionals ( valorar, gaudir) socials (participar, dialogar...) ■Les competències bàsiques Les competències bàsiques es defineixen com el conjunt de coneixements, habilitats i actituds que es consideren imprescindibles perquè una persona assoleixi el seu desenvolupament personal, escolar i social. Són la novetat de la LOE. Les competències bàsiques s’expliciten en els ensenyaments mínims de les etapes que constitueixen l’educació bàsica i obligatòria- etapes de primària i ESO- i s’agrupen en vuit: o Competència en comunicació lingüística o Competència matemàtica o Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic
  5. 5. o o o o o Competència informàtica Competència social i ciutadana Competència cultual i artística Competència per aprendre a aprendre Autonomia i iniciativa personal La incorporació de les Cb al currículum permet posar l’accent en aquells aprenentatges que es consideren imprescindibles que la persona hagi desenvolupar en acabar l’ESO. ■ Els continguts Els continguts es poden definir com el conjunt de coneixements que l’alumnat ha de treballar per desenvolupar les capacitats que es proposen en els objectius de cada etapa o cicle. Són els instruments per aconseguir la finalitat marcada als objectius. Els continguts esdevenen mitjans destinats a aconseguir els èxits esperats Tradicionalment, s’han classificat els continguts en tres grans grups encara que la LOE no apareix així. No obstant això, atès que la seva utilització continua essent de gran utilitat per a molts docents val la pena esmentar-los: 1. Procediments: Són aquelles habilitats o estratègies degudament seqüenciades i organitzades que seran utilitzades pels alumnes en el seu procés d’aprenentatge per aconseguir una finalitat. 2. Fets, conceptes i sistemes conceptuals: es refereix a l’aprenentatge d’un conjunt d’objectes, fets, principis, símbols, nocions,etc. 3. Actituds, valors i normes: Fan referència a la forma de comportar-se, als ideals a les pautes o regles que regeixen les conductes de les persones. ■ Els mètodes pedagògics S’entén per mètodes pedagògics el conjunt de processos, instruments, tècniques, estratègies que utilitzarà el docent per assolir els objectius pedagògics i les competències bàsiques . Es poden fer servir diferents mètodes pedagògics destinats a desenvolupar intencions educatives similars. ■ Els criteris d’avaluació Els criteris d’avaluació són uns enunciats que expressen el tipus i el grau d’aprenentatge que s’espera assoleixin els i les alumnes en un moment determinat.
  6. 6. NOTA: A més dels components essencials en el currículum apareix definida l’organització de l’etapa o cicle en diferents matèries, àrees o assignatures, i cadascuna d’aquestes, al seu torn, amb els seus propis elements: els objectius concrets de la matèria, àrea o assignatura; la contribució de la matèria, àrea o assignatura a l’adquisició de les Cb; els continguts per matèries, àrees o assignatures; els mètodes pedagògics i els criteris d’avaluació. EL DESENVOLUPAMENT CURRICULAR ■ Un currículum descentralitzat i obert El currículum educatiu al nostre país és descentralitzat i obert. o Descentralitzat en el sentit que requereixen les comunitats autònomes i els centres docents en la tasca de desenvolupar i concretar el disseny del currículum i assegurar-ne la posada en marxa efectiva. o Obert en la consideració que les normes generals requeriran de la intervenció última dels professionals de l’educació per a la seva configuració definitiva i la seva posada en funcionament. Aquest caràcter obert i descentralitzat determina el desenvolupament curricular . És a dir, el currículum i el desenvolupament es materialitza en tres nivells de concreció per adaptar-se a les característiques singulars de cada centre i de cada aula. ■El primer nivell de concreció: dels ensenyaments mínims del currículum El primer pas per desplegar el currículum parteix dels ensenyaments mínims que elabora el Ministeri d’Educació, amb la finalitat de garantir una formació comuna i garantir l’homologació dels títols. Aquests aspectes bàsics seran comuns per a totes les comunitats autònomes. (LOE art6.2) A partir dels ensenyaments mínims, les administracions educatives de les comunitats autònomes, en el cas de Catalunya, el departament d’ensenyament establiran el currículum dels diferents ensenyaments (LOE art. 6.4) Ja hem dit que el currículum representa el primer nivell de concreció, és el menys precís i el més general. Té caràcter prescriptiu ■El segon nivell de concreció: la proposta pedagògica del centre El currículum elaborat per cada CA han de ser els centres i els equips docents el contemplin i el contextualitzin basant-se en la seva experiència i en la realitat sociocultural i educativa dels seus centres. Així els centres docents elaboraran la proposta pedagògica que suposarà el segon nivell de concreció.
  7. 7. ■ El tercer nivell de concreció: les programacions Finalment, el caràcter obert del currículum es plasma a l’aula mitjançant l’elaboració de les programacions de l’aula adaptades a la realitat escolar i donant lloc al tercer nivell de concreció . Els educadors i educadores seran els encarregats d’elaborar aquesta última adequació i a més hauran de desenvolupar-la en la seva pràctica docent. NIVELL DE CONCRECIÓ PRIMER DOCUMENT CURRÍCULUM SEGON PROPOSTA PEDAGÒGICA CENTRE PROGRAMACIÓ D’AULA TERCER DE INSTÀNCIA RESPONSABLE ADMINISTRACIONS EDUCATIVES DE LES CA CENTRE DOCENT EDUCADORS I EDUCADORES L’EDUCACIÓ INFANTIL A LES LLEIS EDUCATIVES ■ L’educació Infantil en la LOE Segons la LOE, L’EI constitueix una etapa eductiva amb identitat pròpia que atén nens i nenes des del naixement fins als 6 anys i té caràcter voluntari. S’organitza en dos cicles, el primer fins als tres anys i el segon, de tres a sis anys; i els dos cicles responen a una intencionalitat educativa. Article 12. Principis generals Article 14: Ordenació i principis pedagògics 3. Els continguts educatius de l’EI s’organitzaran en àrees corresponents a àmbits propis de l’experiència i del desenvolupament infantil i s’abordaran mitjançant activitats globalitzades que tinguin interès i significat per als infants. 4. Els mètodes de treball en els dos cicles es basaran en les experiències, les activitats i el joc, i s’aplicaran en un ambient d’afecte i confiança, per potenciar-ne l’autoestima i la integració social. ■ L’educació Infantil en la Llei Catalana d’Educació En termes similars a com ho fa la LOE, la Llei Catalana d’Educació estableix en el seu art.56 els principis que han de regular l’EI. Aquest article estableix una diferència entre els primer cicle, al qual denomina primera infància, i al segon cicle al que li posa el nom de primer ensenyament. A més s’insisteix en el caràcter preventiu i compensatori de les dificultats, la detecció primerenca de les NEE, i la cooperació escola-família. També es pronuncia en quant als currículums. Per al primer cicle indica que: “El currículum del primer cicle de l’EI s’ha de centrar en els continguts educatius relacionats amb el desenvolupament del moviment, el control corporal, les primeres manifestacions de la comunicació i el llenguatge, les pautes elementals de convivència i relació social i la descoberta de l’entorn proper dels infants” (art.56.5)
  8. 8. I més endavant afegeix: “El govern ha de definir els continguts educatius del primer cicle de l’EI, ha d’establir les característiques dels centres que imparteixen aquest cicle i ha de determinar, d’acord amb els ajuntaments, els requisits exigibles a les instal·lacions dels centres i la capacitació que ha d’acreditar el personal educador que hi treballi”. Quan al segon cicle, diu: “ El currículum ha d’ajudar els alumnes a desenvolupar les capacitats que els permetin identificar-se com a persones amb seguretat i benestar emocional, viure unes relacions afectives amb si mateixos i amb els altres, conèixer i interpretar l’entorn, desenvolupar habilitats de comunicació, expressió i comprensió per mitjà dels llenguatges, adquirir instruments d’aprenentatge i desenvolupar progressivament l’autonomia persona, i també tenir una primera aproximació a uan llengua estrangera” (art.56.6) No obstant tot això, els centres on s’imparteixen el 1r i 2n cicle d’EI són diferents. Malgrat que la llei indiqui que els centres podran oferir el primer cicle, el segon o tots dos (art 15.3); la realitat és que l’escola bressol, la llar d’infants o les escoles infantils i acudeixen només nenes i nens fins als tres anys, mentre que el segon cicle acostuma a cursar-se en centres integrats amb l’educació primària i altres etapes educatives . Els dos cicles són voluntaris però només el segon és gratuït. També hi ha diferències en quant als professionals. Així, per exemple, els tècnics i tècniques superiors en EI poden impartir el primer cicle, mentre que el segon, sols hi poden participar com a tècnics especialistes en EI en el curs inicial de P3. En definitiva, encara que la LOE presenti els dos cicles com a una etapa integrada, la realitat és que, en la seva aplicació, sembla difícil considerar-la i interpretar-la com un bloc unitari. ELS CURRÍCULUMS DE L’EDUCACIÓ INFANTIL Parlem de currículums en plural perquè són plantejaments diferents segons es parli de primer o segon cicle. Recordem que el Departament d’Ensenyament és l’encarregat d’elaborar aquests currículums per a Catalunya, però, per fer-ho ha de partir del marc d’uns ensenyaments mínims elaborats pel Ministeri d’Educació. Els ensenyaments mínims Els ensenyaments mínims que prescriu el Ministeri d’Educació es recullen en el Reial Decret 1630/2006, de 29 de desembre, per al qual s’estableixen els ensenyaments mínims del segon cicle d’EI Les administracions educatives , en el cas de Catalunya –departament d’ensenyamentfixaran els continguts educatius del primer cicle. A més, d’acord amb l’article 131.2.b
  9. 9. de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya s’atorga competència exclusiva en la determinació dels continguts educatius del primer cicle d’EI . Les administracions educatives establiran el currículum del segon cicle de l’EI del qual formaran part els ensenyaments mínims fixats en aquest Reial Decret. EL CURRÍCULUM DEL PRIMER CICLE D’EI Aquest currículum ve regulat pel Decret 101/2010, de 3 d’agost, d’ordenació dels ensenyaments de primer cicle d’EI. “El currículum del primer cicle de l’EI s’ha de centrar en els continguts educatius relacionats amb el desenvolupament del moviment, el control corporal, les primeres manifestacions de la comunicació i el llenguatge, les pautes elementals de convivència i relació social i la descoberta de l’entorn proper dels infants” (art.56.5). En l’article 4 del Decret, s’especifica que el currículum ha d’establir els objectius del cicle i els continguts educatius que s’han de desenvolupar en cadascuna de les àrees . Però que tants uns com els altres s’han d’establir a partir de les capacitats de l’etapa. Per tant, començarem per aquestes. ■Les capacitats d’etapa A l’EI s’ha d’afavorir el desenvolupament de les capacitats que han de permetre als infants créixer integralment com a persones iguals en el món actual , amb uns aprenentatges continuats i progressius, que han de seguir en el segon cicle i, posteriorment, en les següents etapes educatives, amb l’adquisició de les competències bàsiques, que són aquelles que ha d’assolir l’alumnat en finalitzar l’ESO. Les capacitats a l’EI estan directament relacionades i troben la seva continuïtat en les Cb que abans hem definit. Així, doncs, les capacitats que ha d’anar desenvolupant l’infant al llarg de l’etapa de l’EI , organitzades a partir de quatre eixos són: EIXOS Aprendre a ser i actuar d’una manera cada vegada més autònoma CAPACITATS (L’Infant haurà de ser capaç de..... o o o Aprendre a pensar i comunicar o o Progressar en el coneixement i en el domini del seu cos, en el moviment, la coordinació , tot adonant-se de les seves possibilitats Assolir progressivament seguretat afectiva i emocional i anar-se formant una imatge positiva de si mateix i de les altres persones. Adquirir progressivament hàbits bàsics d’autonomia en accions quotidianes, per actuar amb seguretat i eficàcia Pensar, crear, elaborar explicacions i iniciar-se en les habilitats matemàtiques bàsiques. Progressar en la comunicació i expressió ajustada als diferents contextos i situacions de comunicació habituals per mitjà de
  10. 10. Aprendre a descobrir i tenir iniciativa o o Aprendre a conviure i habitar el món o o diversos llenguatges. Observar i explorar l’entorn immediat, natural i físic, amb una actitud de curiositat i respecte i participar, gradualment, en activitats socials i culturals Mostrar iniciativa per afrontar situacions de la vida quotidiana, identificar-ne els perills i aprendre i actuar-hi en conseqüència Conviure en la diversitat, avançant en la relació amb els altres i iniciant-se en la resolució pacífica de conflictes. Comportar-se d’acord amb unes pautes de convivència que els portin cap a una autonomia persona, capa a la col·laboració amb el grup i cap a la integració social. ■Els objectius de cicle Els objectius de cicle precisen les capacitats que els infants han d’haver desenvolupat en acabar el primer cicle de l’EI, en relació amb els continguts. Són els següents: El primer cicle de l’educació infantil contribueix a desenvolupar en l’infant les capacitats següents: 1. Identificar-se com a persona, assolir el grau de seguretat afectiva i emocional corresponent al seu moment maduratiu, i esforçar-se per manifestar i expressar les pròpies emocions i sentiments. 2. Establir relacions afectives positives, comprenent i apreciant progressivament el seu entorn immediat, iniciant-se en l’adquisició de comportaments socials que facilitin la integració en el grup. 3. Participar amb iniciativa i constància en les activitats quotidianes d’alimentació, repòs i higiene personal, iniciant-se en la pròpia autonomia i orientant-se en les seqüències temporals quotidianes i en els espais que li són habituals. 4. Comprendre el llenguatge adult i dels altres infants, comunicar-se i expressar-se a través del moviment, el gest, el joc i la paraula, amb una progressiva millora del llenguatge oral. 5. Dominar progressivament el cos i l’adquisició de noves habilitats motrius, augmentant la seva autonomia en els desplaçaments, en l’ús dels objectes i l’orientació en l’espai quotidià. 6. Actuar sobre la realitat immediata, descobrir-ne l’organització a partir de les pròpies vivències i establir relacions entre objectes segons les seves característiques perceptives. 7. Projectar les pròpies vivències a través de l’activitat lúdica, i anar-les representant a través d’un incipient joc simbòlic. 8. Iniciar-se en la descoberta i l’ús del llenguatge corporal, verbal, matemàtic, musical i plàstic. ■Els continguts educatius
  11. 11. La consecució dels objectius de cicle estarà relacionada amb l’organització dels continguts educatius que s’estructuren al voltant de tres àrees, o àmbits d’experiències i desenvolupament que són les següents o Descoberta d’un mateix i dels altres. El sentiTd’aquesta àrea es dóna a mesura que l’infant avança en el coneixement del seu propi cos, les seves possibilitats físiques i el seu coneixement com a persona, que revertirà en l’adopció d’actituds de respecte a si mateix i als altres. A més, es fa incidència en l’adquisició d’hàbits de salut, higiene i nutrició, essencials en el procés d’autonomia de l’infant. o Descoberta de l’entorn. Fa referència a l’aplicació progressiva de l’experiència infantil i a la construcció d’un coneixement sobre el medi físic i social cada vegada més complet. Així , es pretén afavorir en nens i nenes el procés de descobriment que componen l’entorn infantil, i el de facilitar-ne la seva inserció de manera reflexiva i participativa. o Comunicació i llenguatge. El sentit fonamental d’aquesta àrea és el de contribuir a millorar les relacions entre l’infant i el seu entorn . Les diferents formes de comunicació i representació serveixen de nexe entre el món interior i exterior perquè són instruments que possibiliten les interaccions , la representació i expressió de pensaments, sentiments, vivències, etc. Extret del Reial Decret DECRET 101 /2010, de 3 d’agost, d’ordenació dels ensenyaments del primer cicle de l’educació infantil. Continguts curriculars del primer cicle distribuïts per àrees Descoberta d’un mateix i dels altres Identificació com a persona, coneixement d’algunes característiques personals pròpies per assolir el grau de seguretat afectiva i emocional corresponent al seu moment maduratiu. Domini progressiu de les possibilitats expressives, perceptives i motores del propi cos i utilització dels recursos personals de què disposa en la vida quotidiana. Descobriment i identificació de les pròpies necessitats fisiològiques (gana, set, son, etc.), mostrant un control progressiu d’aquestes. Manifestació i expressió de les pròpies emocions i sentiments, utilitzant el llenguatge com a mitjà d’expressió i comunicació. Progrés en l’adquisició d’hàbits relacionats amb el benestar corporal i la seguretat personal, la higiene i la salut, així com en l’inici d’hàbits d’ordre, constància i organització en les activitats en què participa. Progrés en el domini de la coordinació i el control dinàmic del cos, augmentant la seva autonomia en els desplaçaments, en l’ús dels objectes i en l’orientació en l’espai quotidià. Participació amb iniciativa i constància en les activitats quotidianes d’alimentació, repòs i higiene personal, iniciant-se en la pròpia autonomia i orientant-se en les seqüències temporals quotidianes i en els espais que li són habituals. Domini progressiu del control i de la coordinació oculomanual, així com de les
  12. 12. habilitats manipulatives necessàries per explorar objectes i per ser cada vegada més actiu i autònom en les diferents situacions quotidianes (vestir-se, posar-se les sabates, etc.). Iniciativa per dur a terme activitats i jocs, resolent les dificultats que es puguin presentar mitjançant la pròpia actuació o demanant als altres l’ajuda necessària i acceptant petites frustracions. Disposició per establir relacions afectives positives amb les persones adultes i els infants amb qui comparteix situacions i activitats quotidianament. Descoberta de l’entorn Comprensió i apreciació progressiva de l’entorn immediat, iniciant-se en el coneixement i l’adquisició de comportaments socials que facilitin la integració en els diferents grups socials en què participa. Orientació amb autonomia en els espais habituals i quotidians i iniciació en l’ús de termes relatius a l’espai (aquí, allà, dins, fora, amunt, avall). Orientació en les seqüències temporals en què s’organitza la vida diària i iniciació en l’ús de termes relatius a l’organització del temps (matí, tarda, ara, després, avui, demà). Observació i actuació sobre la realitat immediata, a partir de les pròpies vivències, establint relacions entre objectes segons les seves característiques perceptives. Observació i exploració de l’entorn físic i social, planificant i ordenant la pròpia acció, constatant-ne els efectes i establint relacions entre la pròpia actuació i les conseqüències que se’n deriven. Observació i constatació d’alguns dels canvis i modificacions a què estan sotmesos tots els elements de l’entorn (persones, animals, plantes i objectes). Interès i curiositat pel medi físic i social, explorant les característiques d’objectes, materials i elements de l’entorn natural, formulant preguntes sobre alguns esdeveniments i representant vivències i situacions mitjançant el joc simbòlic. Participació en festes, tradicions i costums de la comunitat a la qual pertany, mostrant interès i curiositat. Iniciació en la diferenciació d’algunes qualitats sensorials fruit de l’exploració dels objectes materials, d’elements de l’entorn natural i de la comparació de les seves propietats. Inici de les primeres classificacions, ordenacions i correspondències en funció de les característiques i els atributs. Reconeixement de seqüències espacials, temporals i lògiques i iniciació en l’ús de les primeres nocions quantitatives en situacions quotidianes. Comunicació i llenguatges Iniciació en la descoberta i l’ús del llenguatge corporal, verbal, musical i plàstic. Interès per algunes de les tècniques més bàsiques (pintura, modelatge, dibuix, etc.) dels diferents llenguatges expressius i formes de representació. Comprensió de les intencions i dels missatges que li adrecen les persones adultes i altres infants, identificant i emprant els diferents senyals comunicatius (gest, entonació) i valorant el llenguatge oral com un mitjà de relació amb les altres persones.
  13. 13. Coneixement i utilització de manera progressiva de les normes que regeixen els intercanvis, relats i converses (atenció, espera, to de veu, interès, iniciativa). Expressió de necessitats, sentiments i idees mitjançant el llenguatge oral, mostrant un progressiu increment del vocabulari relatiu al propi entorn i experiència, ús de frases simples i comprensió de variacions morfològiques de gènere i nombre. Iniciació en l’ús de diferents formes de comunicació, esforçant-se per fer-se entendre i escoltant els altres. Record i relat d’experiències passades i relacionar-les amb situacions semblants o diferents. Reconeixement, retenció i memorització de cançons, dites senzilles, cantarelles i jocs de falda i participar-hi de manera activa, seguint la tonada, reproduint el gest, etc. Reconeixement i participació activa en danses senzilles amb una progressiva coordinació general del cos i sentit del ritme. EL CURRÍCULUM DEL SEGON CICLE D’EI 1. Identificar-se com a persona tot sentint seguretat i benestar emocional coneixent el propi cos, les seves necessitats i possibilitats, els hàbits de salut, i guanyar confiança en la regulació d'un mateix. 2. Ser i actuar d'una manera cada vegada més autònoma, resolent situacions quotidianes amb actitud positiva i superant les dificultats 3. Sentir que pertany a grups socials diversos, participant-hi activament i utilitzant els hàbits, actituds, rutines i normes pròpies 4. Aprendre amb i a través dels altres, gaudir de la relació i integrar-se en el grup tot establint relacions afectives positives amb actituds d'empatia i col·laboració i intentant resoldre conflictes de manera pacífica 5. Observar i experimentar en l'entorn proper amb curiositat i interès, interpretant-lo i fent-se preguntes que impulsin la comprensió del món natural, social, físic i material 6. Conèixer experiències, històries i símbols de la cultura pròpia del país i de la d'altres companys i companyes, generant actituds de confiança i respecte per les diferències i valorant les relacions socials i afectives que s'hi estableixin 7. Representar i evocar aspectes de la realitat viscuda, coneguda o imaginada i expressar-los mitjançant les possibilitats simbòliques que els ofereix el joc i altres formes de representació. 8. Comprendre les intencions comunicatives d'altres infants i persones adultes i expressar-se mitjançant la paraula, el gest i el joc. 9. Desenvolupar habilitats de comunicació, expressió, comprensió i representació per mitjà dels llenguatges corporal, verbal, gràfic, musical, audiovisual i plàstic; iniciar el procés d'aprenentatge de la lectura i de l'escriptura, de les habilitats matemàtiques bàsiques i de l'ús de les tecnologies de la informació i la comunicació. 10. Aprendre i gaudir de l‘aprenentatge, pensar i crear, qüestionar-se coses, ferles ben fetes, plantejar i acceptar la crítica i fer créixer el coneixement d'una manera cada vegada més estructurada.
  14. 14. ■Els continguts educatius Els continguts educatius també s’organitzen per àrees i aquestes en blocs. Dins de cada bloc es detallen els continguts Àrees Descoberta d’un mateix i dels altres 1. Autoconeixement i gestió de les emocions 2. Joc i moviment 3. Relacions afectives i comunicatives 4. Autonomia personal i relacional Descoberta de l’entorn 1. Exploració de l’entorn 2. Experimentació i interpretació 3. Raonament i representació Comunicació i llenguatges 1. Observar, escoltar i experimentar 2. Parlar, expressar i comunicar 3. Interpretar, representar i crear ■ Els criteris d’avaluació Els criteris que han d’orientar l’avaluació de l’alumnat es recullen en aquest currículum i són els següents. Criteris d’avaluació 1. Saber explorar i reconèixer les parts, les possibilitats i característiques del seu propi cos. Expressar-se amb les pròpies emocions i iniciar-se en la seva identificació. 2. Participar en el joc, a través del moviment, assimilant sensacions referides a l’espai i al temps i amb una comprensió progressiva de la necessitat d’unes normes. 3. Tenir interès i confiança en els altres i sentir-se part del grup, establint relacions afectives positives mútues. 4. Fer de manera autònoma, progressivament, activitats habituals referents a la pròpia cura, a les tasques escolars i en la relació amb els altres. 5. Identificar característiques i regularitats en l’entorn natural, social i cultural, i utilitzar els recursos gràfics per recollir i comunicar les observacions. 6. Fer anticipacions i comparacions dels resultats de les experimentacions, emprant les mesures adequades i la seva representació gràfica. 7. Aplicar estratègies de càlcul, comparar, ordenar, classificar, reconèixer patrons i verbalitzar-ho. 8. Usar la llengua oral, el gest i les imatges per expressar idees, desitjos, sentiments i emocions; escoltar i participar de manera activa en situacions habituals de conversa i d’aprenentatge amb l’ús d’un llenguatge no discriminatori, i amb actitud de respecte vers altres cultures i diferents llengües. 9. Mostrar interès per la descoberta progressiva de les relacions entre el text oral i l’escrit, iniciar-se en l’ús funcional de la lectura i l’escriptura. Crear de manera
  15. 15. individual i col·lectiva petits textos i dibuixos. 10. Manifestar les habilitats necessàries per poder escoltar, observar, interpretar i crear en els diferents llenguatges: verbal, corporal, plàstic, musical, matemàtic i audiovisual, i incorporar la iniciació als instruments tecnològics (TIC). NOTA: L’avaluació dels processos d’aprenentatge de l’alumnat serà contínua i global i haurà de complir les funcions de verificar el grau d’assoliment dels objectius i d’adaptar l’ajut pedagògic a les característiques individuals de l’ infant. FI

×