Investigacio educacio

581
-1

Published on

Documents estasdística ioc.

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
581
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
10
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Investigacio educacio

  1. 1. Investigació i educació Bases antropològiques i psicosociològiques
  2. 2. Bases antropològiques i psicosociològiques Investigació i educació Índex Introducció ............................................................................................... 5 Objectius ................................................................................................... 6 1. La investigació social ......................................................................... 7 1.1. La investigació en l’àmbit educatiu ........................................... 7 1.1.1. La investigació educativa al llarg de la història ............ 8 1.2. La investigació científica ............................................................ 9 1.2.1. Característiques del la investigació científica ............... 11 1.2.2. Alguns conceptes fonamentals : hipòtesis, lleis i teories .............................................................................. 12 1.2.3. El mètode científic i les ciències socials ........................ 12 1.3. Metodologia de la investigació social (paradigmes) ................ 14 1.3.1. Metodologia quantitativa (empiricoanalítica) ............... 14 1.3.2. Metodologia qualitativa ................................................... 15 1.3.3. Perspectiva actual de la metodologia de la investigació social .................................................... 16 1.3.4. La investigació-acció ......................................................... 17 1.4. Tipus d’investigació social .......................................................... 19 1.4.1. Investigació experimental ............................................... 20 1.4.2. Mètode de correlació ........................................................ 21 1.4.3. Observació natural (també anomenat mètode etològic) ............................................................... 22 1.4.4. Mètode d’enquestes ......................................................... 23 1.4.5. Estudi de casos .................................................................. 24 1.5. El procés de la investigació ........................................................ 25 1.5.1. Plantejament del problema ............................................. 26 1.5.2. Revisió de la literatura sobre el tema d’estudi .............. 26 1.5.3. Formulació de la hipòtesi de treball ............................... 27 1.5.4. Recollida de dades ............................................................ 29 1.5.5. Anàlisi de dades ................................................................ 30 1.5.6. Informe final: conclusions de la investigació ................ 30 2. Recollida de dades .............................................................................. 31 2.1. L’enquesta .................................................................................... 31 2.1.1. Les preguntes del qüestionari ......................................... 32 2.1.2. Aspectes formals del qüestionari .................................... 35 2.1.3. Codificació i tabulació de les respostes .......................... 36 2.2. L’entrevista .................................................................................. 37 2.2.1. Tipus d’entrevista ............................................................. 38 2.2.2. Desenvolupament de l’entrevista ................................... 39
  3. 3. Bases antropològiques i psicosociològiques Investigació i educació 2.2.3. Actitud de l’entrevistador ................................................ 40 2.2.4. Grups de discussió (o grups focals) ................................ 42 2.3. L’observació ................................................................................. 43 2.3.1. Modalitats d’observació ................................................... 44 2.3.2. El procés d’observació ...................................................... 46 2.4. Històries de vida .......................................................................... 50 2.5. Recopilació documental ............................................................. 52 3. L’anàlisi estadística aplicada a la investigació social .................... 53 3.1. Conceptes bàsics en l’estadística .............................................. 54 3.2. Recollida de dades: les variables ............................................... 56 3.2.1. Classificació de les variables ........................................... 56 3.3. Organització de les dades ........................................................... 59 3.3.1. Les escales de mesura ...................................................... 59 3.3.2. Taules de freqüència ........................................................ 61 3.3.3. Representacions gràfiques .............................................. 68 3.4. Resum de les dades ..................................................................... 75 3.4.1. Mesures de tendència central (paràmetres de centralització) ........................................ 76 3.4.2. Mesures de desviació o dispersió (paràmetres de dispersió) ................................................ 80
  4. 4. Bases antropològiques i psicosociològiques 5 Introducció La investigació introdueix una certa racionalitat en la pràctica professional dels educadors i educadores que volen conèixer les característiques de la realitat que els envolta. Així, doncs, l’educació, com a pràctica professional, implica per part de l’educador adoptar un rol d’ investigador que li permet trobar resposta als problemes a què s’enfronta. Dit d’una altra manera: els educadors i educadores han de reflexionar sobre la pròpia activitat per millorar-la. Al llarg d’aquest crèdit, heu anat treballant els conceptes fonamentals de psicologia, antropologia i sociologia, i s’ha anat fet referència a la metodologia de treball d’aquestes disciplines. És per això que, per finalitzar aquest crèdit, us proposem fer una breu pinzellada a la investigació dins l’àmbit de les ciències socials, una pinzellada que us permeti tenir una visió més àmplia d’aquestes disciplines. Aquesta unitat didàctica, doncs, es proposa introduir l’alumnat en la investigació socioeducativa com a estratègia per a la millora de la seva pràctica professional. En el nucli d’activitat “La investigació social”, es fa un repàs de la història de la investigació educativa i es descriuen les característiques i elements que configuren el mètode científic. Més endavant, hi ha una explicació dels diferents mètodes d’investigació social i les fases que segueix el procés de la investigació. En el nucli d’activitat “Recollida de dades”, s’estudien exhaustivament les diferents tècniques de recollida de dades amb l’objectiu que els futurs educadors i educadores les emprin en el seu entorn laboral. La idea és que les puguin utilitzar com a mitjà per obtenir informació sobre la seva realitat i que en permetin l’anàlisi per tal de guiar la seva futura acció educativa. Finalment, el nucli d’activitat “L’anàlisi estadística aplicada a la investigació social” conté un resum dels conceptes fonamentals de l’estadística descriptiva, contingut molt útil per analitzar la informació obtinguda per mitjà de les diferents tècniques de recollida de dades que s’expliquen en el segon nucli d’activitat. Per treballar els continguts d’aquesta unitat didàctica, és convenient anar fent les activitats i els exercicis d’autoavaluació, i llegir els annexos. En el cas del nucli d’activitat “L’anàlisi estadística aplicada a la investigació social”, compteu amb un recurs de contingut que us ajudarà a practicar l’apartat d’estadística. Investigació i educació
  5. 5. Bases antropològiques i psicosociològiques 6 Objectius En acabar la unitat didàctica heu de ser capaços del següent: 1. Prendre consciència de la necessitat de conèixer la metodologia adequada per intentar donar resposta, des de la investigació, als problemes educatius. 2. Mantenir una actitud de curiositat, de recerca d’explicacions o solucions diferents, originals i creatives que, en funció d’una rigorosa anàlisi de la realitat i dels recursos disponibles, contribueixi al canvi i la millora de la resposta educativa. 3. Conèixer i utilitzar el vocabulari bàsic emprat en el camp de la investigació educativa, de manera que permeti expressar amb rigor les idees pròpies i suprimir les expressions vulgars. 4. Conèixer i diferenciar els paradigmes d’investigació i els principals tipus d’investigació. 5. Descriure les diferents fases de tota investigació. 6. Conèixer i aplicar algunes de les tècniques de recollida de dades. 7. Valorar l’estadística com a una eina de treball que ens pot reflectir la realitat educativa i ens en facilita l’estudi, no només com matemàtiques. 8. Conèixer els diferents mètodes d’anàlisi i interpretació de la informació: taules i gràfics estadístics. 9. Gestionar i manejar eficaçment les dades d’una investigació per extreure’n la informació bàsica: calcular les mesures de posició central i dispersió d’una distribució de freqüències. 10. Valorar la contribució de la investigació-acció en la innovació educativa. Investigació i educació
  6. 6. Bases antropològiques i psicosociològiques 7 Investigació i educació 1. La investigació social La investigació social és l’estudi de la realitat social. Primordialment, es realitza dins de l’àmbit de la sociologia, però també s’utilitza en altres disciplines com la política social, la geografia humana, l’antropologia social o en el nostre camp professional, l’educació. La investigació social es basa en observacions lògiques i empíriques. Intenta crear o validar teories mitjançant el recull i l’anàlisi de dades. El seu objectiu és explorar, descriure i explicar sempre amb l’evidència de les dades, mai amb prejudicis o creences particulars. Els científics socials estudien diversos aspectes de l’entorn humà: des de les dades recollides dels censos i les llistes d’empadronaments, o per mitjà de l’anàlisi en profunditat de la vida d’una persona (històries de vida), o observant què passa als carrers avui. La investigació social es basa en els principis del mètode científic, característic de la investigació científica, per descriure i explicar diferents aspectes de la vida social. 1.1. La investigació en l’àmbit educatiu L’educació és objecte d’estudi de les ciències humanes (com les ciències de l’educació o pedagogia) i de les ciències socials, perquè el fet educatiu és una activitat pròpia dels humans que es dóna en un entorn social. Ja heu vist que les ciències socials són ciència. La pedagogia és, també, una ciència (ciència humana) perquè no només vol descriure el fenomen educatiu, sinó que també intenta oferir una explicació sistemàtica d’aquest fenomen utilitzant el mètode científic. L’escola és un camp natural d’experimentació per ella mateixa i els educadors són els investigadors disposats a esbrinar com funciona el fet educatiu i com es poden solucionar els reptes i/o problemes que els planteja la seva tasca educativa. En la tasca educativa, sense aquest desig d’investigar, l’educador corre el risc d’esdevenir un consumidor de models educatius aliens. L’experimentació permet que l’educador entri dins del procés de creació de nous coneixements i d’innovació en la seva tasca professional. Pedagogia experimental, investigació educativa, investigació educacional són, de vegades, utilitzats com a sinònims.
  7. 7. Bases antropològiques i psicosociològiques 8 Investigació i educació “La investigación educativa consiste en una actividad dirigida al desarrollo de un cuerpo organizado de conocimiento científico acerca de hechos que interesan a los educadores. Tiene por objeto descubrir los principios generales o las interpretaciones del comportamiento que sirven para explicar, predecir y controlar los eventos en situaciones educacionales, o sea, se propone elaborar una teoria científica.” Travers (1979). Introducción a la investigación educacional (pàg. 5). La investigació educativa enriqueix la pràctica escolar en aspectes relacionats amb: • L’estudi del nen: el seu creixement i desenvolupament, l’educació sensorial, l’atenció, la memòria, la intel·ligència, la cognició. • L’elaboració o millora de mètodes d’ensenyament i aprenentatge: innovació en materials, procediments i mètodes educatius com a resultat de les investigacions realitzades. El desenvolupament de programari educatiu, de l’aprenentatge virtual i d’altres tecnologies especialitzades per a l’ensenyament són només alguns exemples. 1.1.1. La investigació educativa al llarg de la història La investigació en el camp de l’educació s’inicia quan es comença a aplicar el mètode científic a l’estudi de problemes pedagògics. En el temps de la Roma clàssica, Quintilià (35?-95 dC) escriu l’obra Institutio Oratoria. Aquesta obra consta de dotze volums. En els dos primers volums, Quintilià tracta de l’educació elemental tal com s’organitzava a la Roma del seu temps i estudia els mètodes per a la formació bàsica en el camp de la retòrica. Quintilià es considera un dels pioners en la investigació educativa perquè té present la concepció empírica de la pedagogia. És a dir, la seva experiència educativa li dóna la base per investigar i establir principis sobre el fet educatiu. Lluís Vives (1492-1540) escriu el Tractat de l’ensenyament. En aquesta obra, defensa que l’observació, l’experiment i la inducció són els fonaments de l’educació. ! Més endavant en el temps, trobem altres pedagogs que també han contribuït amb la seva tasca d’investigació al cos de coneixements pedagògics: Rousseau (1712-1778), Pestalozzi (1746-1827), Froebel (1782-1852) i altres. Però la investigació educativa no es considera com a tal fins al començament del segle XX. En l’àmbit del que es coneix com “escola activa”, sorgeix un interès per la investigació educativa. Maria Montessori (1870-1952), per exemple, defen- Institutio Oratoria L’obra de Quintilià, Institutio Oratoria, va exercir una gran influència en la teoria pedagògica en els temps de l’humanisme i el renaixement.
  8. 8. Bases antropològiques i psicosociològiques 9 Investigació i educació sava la pràctica de la pedagogia científica en la tasca de l’educador perquè permetia una millora del procés educatiu dels nens. En la seva mateixa línia de pensament, trobem altres pedagogs preeminents, com Decroly (1871-1932), Freinet (1896-1966) i J. Dewey (18591952). Tots ells són innovadors en plantejar una metodologia pròpia fruit de les seves observacions i experimentacions en el camp educatiu. El 1912, Claparède i altres pedagogs funden l’Institut J.J. Rousseau a Ginebra. Avui en dia se’l coneix com Institut de Ciències de l’Educació. Aquest grup de pedagogs formen part de l’escola de Ginebra, de la qual Piaget també en va forma part. Claparède El pedagog Claparède defensava l’esperit científic de la pedagogia i va difondre les tècniques estadístiques aplicades al camp de l’educació. A Catalunya, hem de destacar l’obra pedagògica d’Alexandre Galí Mesura !! objectiva del treball escolar (1928). ! En els anys seixanta, es produeix un gran impuls a la investigació educativa degut a l’aparició de les noves tecnologies, com els ordinadors (importants per a l’anàlisi de dades), les innovacions en els dissenys ex- Podeu trobar informació sobre la investigació i recerca educativa a les seccions “Bibliografia” i “Adreces d’interès” del web d’aquest crèdit. perimentals i metodològics de la investigació social, els descobriments !! d’investigadors educatius com Skinner i, finalment, el suport i l’interès social i polític per investigar el fenomen educatiu com a mitjà per resoldre els problemes que presenta. En la secció “Annexos” del web d’aquest crèdit trobareu un exemple d’investigació educativa. 1.2. La investigació científica Tothom sap que una dieta equilibrada és important per al desenvolupament dels infants i que l’heroïna és una droga adictiva. Com hem arribat a conèixer aquests fets? Algú, en un moment i en un lloc determinat, va investigar aquests camps i va establir aquests principis. Tanmateix, tots els continguts que s’estudien en els crèdits del cicle formatiu “Educació Infantil” de formació professional són producte d’inves- L’investigador hauria de ser com l’infant que contínuament investiga el seu entorn. tigacions realitzades al llarg del temps. Coneixement científic Es podria dir que la investigació està, literalment, per tot arreu i conèixer com es desenvolupa ens ajuda a entendre com es va arribar a descobrir el que nosaltres considerem fets. “La investigació és una part de la vida, una part de la vida especialment excitant que comporta l’intent de descobrir els perquè i les raons del món on vivim.” Francis C.Dane (1997). Mètodes de recerca (pàg. 28). El mot ciència té dues accepcions. D’una banda, en el seu sentit estricte, és el cos de fets coneguts i de les relacions que s’estableixen entre aquests fets. És el conjunt de coneixements i continguts del tipus dels que apre- El coneixement científic es diferencia d’altres tipus de coneixement tant pel que fa als objectius (aspira a establir lleis de la major generalitat possible) com pel que fa al mode de construir-lo (utilitzant un determinat mètode, el mètode científic). Tanmateix, la ciència no és un conjunt de coneixements estables i inamovibles; ans al contrari, el cos teòric de cada disciplina particular es revisa constantment i el camp de les ciències socials no és una excepció.
  9. 9. Bases antropològiques i psicosociològiques 10 Investigació i educació nem a les classes de ciències (psicologia, sociologia, matemàtiques...). És a dir, ciència és el conjunt de coneixements sobre la realitat observable obtinguts mitjançant el mètode científic. D’altra banda, la ciència és una de les activitats humanes que inclou una manera sistemàtica de recollir dades, de determinar relacions entre aquestes dades i d’oferir explicacions sobre la realitat (mètode científic). Des de sempre, els humans hem tingut la necessitat de conèixer la natura per modificar l’ambient que ens envolta i poder sobreviure i desenvolupar-nos. Tasques que avui poden semblar senzilles, com ara treballar la terra, domesticar animals o construir un habitacle, només es van poder realitzar després d’observacions de tot tipus: el cicle dels dies i les nits, el de les estacions de l’any, la reproducció dels animals i vegetals, l’estudi del clima i de les terres, etc. El pensament científic existeix des que l’home va intentar entendre el món que l’envolta. El conjunt de les seves observacions sobre la natura, la recerca dels mitjans per satisfer les seves necessitats, l’instint de supervivència i la curiositat van ser, entre d’altres, els factors que el van portar cap a la ciència. El pensament científic s’ha anat perfilant al llarg de la història. A la prehistòria, l’home assimilava les seves experiències segons la seva particular concepció de la natura; a allò que no podia explicar-se segons la seva representació del món s’hi atribuïa una explicació màgica o bé una manifestació de les deïtats. Malgrat aquesta actitud còmoda d’explicar alguns fets com a conseqüència de la intervenció dels déus, l’home també utilitzava la raó i l’enteniment en les seves experiències diàries: utilitzava l’observació, la curiositat i el desig de saber fins al punt d’utilitzar l’experimentació i la sistematització dels coneixements que gradualment adquiria. Quan l’home comença a actuar conscientment o inconscientment amb la idea de la causalitat, és precisament quan s’origina la ciència i el seu primer mètode. La idea de causalitat neix en el moment en què, donats certs fenòmens o circumstàncies, es produeixen, en successió temporal, altres que semblen condicionats pels que els precedeixen. Dit d’una altra manera, el concepte de la causalitat neix quan es descobreix la relació que uns fenòmens són causa i altres efecte. Cicle del dia i la nit A la Grècia antiga, s’explicava el cicle del dia i la nit com una actuació dels déus que, cap al capvespre, estenien un llençol negre damunt la Terra de manera que el sol no podia il·luminar-la. Els estels eren la llum del sol que es reflectia a través dels forats del llençol. Tot i que no és una explicació científica, sí que s’hi ha de reconèixer la voluntat dels humans per establir la causa dels fenòmens que no entén.
  10. 10. Bases antropològiques i psicosociològiques 11 Investigació i educació Aquest és el punt de partida de la ciència. Els antics grecs són els primers a utilitzar un mètode sistemàtic en la recerca de respostes sobre l’entorn. Des dels primers científics de la matemàtica (Euclides, Eudoxo, Arquímedes), astronomia (Ptolomeo) o de la medecina (Hipòcrates, Galeno), la ciència ha anat evolucionant mitjançant un procés que s’accelera a partir del Renaixement. L’escola naturalista de Jònia Els primers presocràtics utilitzen l’observació curosa de la natura, l’ús de la raó per explicar-la, la recerca d’una substància universal o primera, de la qual estan compostos tots els cossos de l’univers. Fins al Renaixement, la ciència es basava en el mètode deductiu desenvolupat per Aristòtil, mètode, la validesa lògica i científica del qual va ser acceptat al llarg de tota l’edat mitjana. Durant la revolució científica del Renaixement, Bacon introdueix les bases del raonament inductiu i del mètode experimental. Estableix l’observació i l’experimentació com a base del coneixement i la inducció com a únic mètode científic per a l’estudi de lleis o regularitats universals. Aristòtil (384-322 aC) 1.2.1. Característiques del la investigació científica Les característiques de la investigació científica són les següents: • Objectivitat: s’intenta obtenir un coneixement que concordi amb la realitat de l’objecte, que el descrigui o l’expliqui tal com és i no com voldríem que fos (subjectivitat). • Racionalitat: la ciència utilitza la raó per arribar als seus resultats. Els científics treballen amb conceptes, judicis i raonaments, no amb les sensacions, imatges o impressions. La ciència, doncs, s’allunya de la religió i d’altres sistemes que utilitzen elements no racionals. • Sistematització: la ciència es sistemàtica, organitzada en les seves recerques i en els seus resultats. Es preocupa per construir sistemes d’idees organitzades coherentment i d’incloure tots els coneixements parcials en conjunts més amplis. • Generalitat: la preocupació de la ciència és aconseguir que cada coneixement parcial sigui un pont per aconseguir una comprensió de més gran abast. • Fiabilitat: la ciència és un dels pocs sistemes en què es reconeix la pròpia possibilitat d’equivocació, de cometre errors. És aquesta consciència de les seves limitacions la que possibilita l’autocorrecció i superació.
  11. 11. Bases antropològiques i psicosociològiques 12 Investigació i educació 1.2.2. Alguns conceptes fonamentals : hipòtesis, lleis i teories Com hem vist, l’objectiu de la ciència és descobrir regularitats entre els fenòmens per poder explicar-ne les causes. Un fet o fenomen és la font de coneixement, en el sentit que ens proporciona l’experiència, a partir de la qual sorgirà un nou coneixement. Les dades són la base de l’anàlisi del fenomen que volem estudiar. Amb les dades aconseguim informació que, un cop analitzada, ens permet assolir nous coneixements. Una hipòtesi científica és una afirmació sobre l’existència d’una d’aques- !! tes regularitats o sobre les seves causes. Quan una hipòtesi és suficientment general o important, i s’ha comprovat diverses vegades, es considera gradualment una llei científica. Una llei estableix una relació constant entre dues o més variables. És un esquema o estructura permanent, basat en una generalització elaborada a En l’apartat “El procés de la investigació” coneixereu amb més detall la naturalesa i formulació de les hipòtesis. Exemple llei partir de fets observats i relacions confirmades amb les dades. La funció La Llei de Fechner diu: de la llei és explicar i predir. La magnitud de la sensació percebuda és proporcional al logaritme de la intensitat de l’estímul. Quan es van generant moltes lleis científiques, aquestes lleis es van organitzant i sistematitzant per a la seva generalització, la seva subordinació, etc. És aleshores quan es genera una teoria científica. Una teoria científica està formada, doncs, per un sistema organitzat de lleis científiques. La teoria científica serveix per explicar un conjunt de fenòmens mitjançant l’especificació de les lleis que els relacionen (per exemple, la teoria de desenvolupament cognitiu de Piaget). 1.2.3. El mètode científic i les ciències socials Encara que la ciència pretengui en moltes ocasions solucionar els mateixos problemes que es plantegen altres formes de coneixement (com per exemple, les del sentit comú o les del mite), el saber científic es diferencia pel seu mètode. La paraula mètode prové de les paraules metà i odós, que signifiquen respectivament ‘cap a’ i ‘camí’. Mètode, doncs, literalment, és el camí que ens porta cap a un fi . En el cas de la ciència, el fi és l’explicació coherent i sistemàtica d’alguna cosa determinada.
  12. 12. Bases antropològiques i psicosociològiques 13 Investigació i educació El mètode científic és el procediment pel qual podem arribar a un coneixement objectiu de la realitat. Es caracteritza per la forma sistemàtica i ordenada amb què s’arriba a un cos orgànic de coneixements. En l’actualitat, i sota la noció de mètode elaborada per la ciència moderna, podem dir que el mètode comú seguit en el raonament científic és l’anomenat mètode hipoteticodeductiu. L’essència d’aquest mètode consisteix en la possibilitat d’anticipar els coneixements, encara que estiguin amagats a l’experiència directa (per exemple, ningú no ha vist els “forats negres” de la teoria de Hawkings, però sabem que existeixen!). L’objecte de les ciències socials és la vida social. Aquesta vida és una part del món o de la realitat observable en què viu l’home. Per això, com a part d’aquesta realitat, pot ser estudiada científicament aplicant-hi el mètode científic. S’ha de tenir en compte, però, que la investigació social presenta unes peculiaritats que no tenen altres ciències: • L’objecte de coneixement és també el subjecte. L’home, subjecte de la investigació també és l’objecte del seu estudi. • Així, doncs, la neutralitat valorativa és impossible, perquè l’investigador no és independent d’allò que investiga. • La capacitat de predicció és menor que en les ciències naturals, perquè la investigació social està subjecta a la indeterminació pròpia de la llibertat de l’home. És a dir, les respostes de l’home no són sempre automàtiques, poden variar a causa de la llibertat de decidir entre diverses alternatives de resposta. La capacitat de generalització és menor que en les ciències naturals, ja que el que és vàlid per a un individu o un grup pot no ser-ho per a un altre. • La societat, objecte d’estudi, està formada per entitats immaterials: principis, creences, regles morals, normes jurídiques, elements que pertanyen al món dels valors i de les idees. Aquests elements, doncs, no són mesurables. La principal dificultat de la investigació social és la de poder mesurar els diferents fenòmens socials i d’establir regularitats i generalitzacions entre ells. Tanmateix, no disposa d’instruments d’observació tan fiables com les ciències físiques. Científics socials Els científics socials es formulen qüestions o problemes sobre la vida social, proposen solucions (hipòtesis) als problemes plantejats i tracten de verificar-les mitjançant l’observació sistemàtica dels fenòmens socials.
  13. 13. Bases antropològiques i psicosociològiques 14 Investigació i educació Ateses les particularitats esmentades del seu objecte d’estudi, la societat; el mètode científic de les ciències socials presenta algunes diferències respecte al de les ciències naturals. 1.3. Metodologia de la investigació social (paradigmes) Tradicionalment, la metodologia (conjunt dels mètodes d’investigació) de les ciències socials presenta dues tendències (també anomenades paradigmes) ben diferents: • L’empiricoanalítica, que considera que s’ha d’aplicar el mètode de les ciències naturals a les ciències socials. • L’hermenèutica, que, per la seva banda, considera que les ciències so- Paradigmes Els paradigmes són realitzacions científiques universalment reconegudes durant un temps. Proporcionen models de problemes i solucions a una comunitat científica. Cada comunitat comparteix un mateix paradigma i quan es replantegen entren en crisis i s’esdevé una revolució científica. cials tenen un estatus diferent i han d’adoptar una metodologia pròpia. El seu enfocament metodològic també és diferent: un s’adreça a l’explicació dels fenòmens (positivisme) i l’altre, a la seva comprensió (hermenèutica). Aquestes tendències en la investigació es tradueixen en dos corrents metodològics de la investigació social: la metodologia quantitativa i la qualitativa. Enfocament metodològic Explicar un fenomen consisteix a conèixer les causes que el produeixen. Comprendre un esdeveniment consisteix a captar-ne el sentit, per la qual cosa cal situar-se dins dels fets. Per exemple, no puc comprendre els rols socials de les dones d’una determinada cultura si no intento introduir-m’hi d’alguna manera. 1.3.1. Metodologia quantitativa (empiricoanalítica) La sociologia va ser la primera de les ciències socials que va adaptar la metodologia pròpia de les ciències fisionaturals com a pròpia en les seves investigacions. Basada en una filosofia positivista, té la intenció de formular lleis generals a partir de la recerca i l’obtenció d’informacions considerades fiables i vàlides, utilitzant el pensament hipotètic i deductiu i la generalització dels resultats. Aquesta metodologia intenta quantificar els fenòmens socials per tal de veure les relacions i explicacions causals generalitzables. Es basa, doncs, en la contrastació d’hipòtesis. El seu àmbit d’aplicació queda reduït a fenòmens observables que es poden mesurar, controlar experimentalment i analitzar estadísticament. La mesura genera dades quantitatives i exigeix l’anàlisi d’aquestes dades, utilitzant models estadístics per arribar a generalitzacions de caràcter probabilístic. !! En el nucli d’activitat “Recollida de dades”, estudiareu amb detall les eines emprades en la metodologia quantitativa i la qualitativa.
  14. 14. 15 Bases antropològiques i psicosociològiques Investigació i educació Els investigadors, doncs, tracten de recollir i analitzar dades numèriques amb l’objectiu d’explicar les causes dels fenòmens que es pretenen investigar. Les eines més comuns dels investigadors són l’enquesta, el test, les dades estadístiques... L’objectiu de la metodologia quantitativa és parcialitzar la realitat per facilitar-ne l’anàlisi i fer estudis extensius sobre mostres representatives de subjectes. 1.3.2. Metodologia qualitativa La metodologia qualitativa té els seus orígens en l’antropologia. De fet, aquesta metodologia ja la utilitzava Marco Polo, i altres viatgers abans d’ell, quan recollia observacions dels llocs i cultures que visitava al llarg dels seus viatges. Aquests reculls dels seus viatges es poden considerar els Charles Darwin (1809-1892) precursors dels treballs de camp, eina típicament qualitativa. Més endavant, durant el segle XIX, quan neix l’antropologia com a ciència, els tre- balls de camp s’utilitzaran, de manera conscient, com a eina d’investigació en els treball antropològics. Aquesta metodologia té un caràcter fenomenològic (hermenèutic). S’orienta a descriure i interpretar els fenòmens socials utilitzant la via inductiva per elaborar el coneixement. S’interessa per l’estudi dels significats i les funcions de les accions des de la perspectiva dels mateixos agents socials. Els mètodes qualitatius emfatitzen la interpretació i l’experiència personal per damunt de les dades quantitatives. La metodologia qualitativa té un visió holística (comprèn el fenomen en el seu conjunt) del fet social, no traduïble a termes matemàtics, i posa l’èmfasi en la profunditat dels estudis. És a dir, els estudis són intensius, fets a petita escala. Es realitza una exploració intensiva de pocs casos. En el cas de l’educació, seria l’estudi de les situacions normals que es poden donar dins la nostra aula. Els investigadors utilitzen diferents tècniques per recollir les dades de la investigació: estudi de casos, entrevistes en profunditat, observació participant, grups focals, entre d’altres. La metodologia qualitativa té com a objectiu descriure i reconstruir de manera sistemàtica els fenòmens socials. Tracta d’entendre la realitat social tenint en compte com la perceben les persones. Durant el segle XIX van aparèixer moltes biografies de nadons, la més famosa va ser escrita per Darwin (1809-1941). !! En la unitat didàctica “Introducció a l’antropologia”, podeu veure els mètodes més utilitzats en aquesta disciplina: el mètode etnogràfic i l’historicocomparatiu.
  15. 15. 16 Bases antropològiques i psicosociològiques Investigació i educació Les característiques de la metodologia qualitativa ens fan veure les principals diferències amb la metodologia quantitativa. En la metodologia qualitativa: • L’investigador és el mateix instrument de mesura. Per exemple, en el recull de dades que s’obté d’una observació, l’investigador en pot fer una valoració subjectiva a partir de les seves pròpies creences, idees o sistema de valors. És per això que els investigadors s’entrenen en la tècnica de l’observació per tal d’evitar la subjectivitat en la investigació. • Es generen teories i hipòtesis, però no és una metodologia adient per a provar-les. Generalment són estudis descriptius, en què es constaten fets i, per tant, poden desenvolupar noves hipòtesis sobre les causes del fenomen, però no serveixen per provar si són correctes, com és el cas de la metodologia quantitativa. • El disseny de la investigació és emergent, és a dir, no hi ha un procediment establert des del principi, més aviat es va modificant al llarg de la investigació. • Tanmateix, les variables no es defineixen operativament ni es mesuren. Tampoc no hi ha una anàlisi estadística de les dades de la investigació. La diferència fonamental entre els mètodes qualitatius i quantitatius és l’orientació de les seves investigacions. Els mètodes quantitatius se centren a delimitar la relació entre les variables del fenomen que s’investiga mitjançant l’estudi de molts subjectes o fenòmens. En el cas del mètodes qualitatius, el seu objectiu és estudiar moltes més variables que intervenen en el fenomen mitjançant l’estudi de pocs casos o subjectes. En el cas d’investigar els costum d’oci dels joves, una investigació de caire quantitatiu utilitzaria una enquesta per correu a un nombre molt gran de joves. En el cas de seguir una metodologia qualitativa, s’utilitzaria la tècnica de l’entrevista, de caire més personal i introspectiu, però amb l’inconvenient que el nombre de joves entrevistats seria molt menor que en el primer cas. ! 1.3.3. Perspectiva actual de la metodologia de la investigació social Tradicionalment, els dos enfocaments metodològics (quantitatiu i qualitatiu) es consideraven mútuament excloents. Però, ben aviat, alguns autors van començar a veure que, de vegades, no és possible separar explicació i comprensió, ja que l’explicació (positivisme) facilita la comprensió (her- En l’aspecte metodològic, ambdós enfocaments, quantitatiu i qualitatiu, poden ser complementaris.
  16. 16. Bases antropològiques i psicosociològiques 17 Investigació i educació menèutica) i la comprensió demana explicacions dels fenòmens. De fet, hi ha tècniques qualitatives que sí que poden oferir explicacions sobre els fets socials, per exemple, quan, segons les dues tendències tradicionals de la metodologia de la investigació social, els mètodes qualitatius es centren en la descripció i comprensió dels fenòmens estudiats més que en l’explicació de les causes del fenomen estudiat. Per aquesta raó, la classificació no és efectiva, ja que es basa només en la naturalesa de les dades (quantitatives o qualitatives) si bé, a la majoria de les investigacions socials, s’utilitzen dades i tècniques d’ambdues perspectives metodològiques. Per exemple, es fan estudis correlacionals o experimentals (metodologia quantitativa) per trobar una generalització i després en fan estudis etnogràfics, particulars i concrets (metodologia qualitativa). És el cas de nous productes de venda. Els investigadors han establert que hi ha un determinat producte que pot agradar a la majoria de la gent, després d’haver fet una investigació a gran escala per determinar els gustos i les preferències de la gent (metodologia quantitativa). En una segona fase, es pot fer una investigació més acurada i profunda amb poca gent, utilitzant una tècnica qualitativa com l’observació o l’entrevista per aprofundir en les característiques que ha de tenir el producte. ! Actualment, hi ha una perspectiva unificadora d’ambdós enfocaments dins de la investigació social. Aquesta nova perspectiva anomenada paradigma emergent considera que els diferents tipus d’investigació social comparteixen principis amb els dos corrents i, per tant, s’haurien d’unificar. Aquesta perspectiva encara està en procés de constituir-se, és a dir, no està reconeguda per tota la comunitat científica. 1.3.4. La investigació-acció Alguns autors consideren la investigació-acció un mètode dins del paradigma qualitatiu, altres el consideren un mètode dins del paradigma emergent. Tanmateix, altres experts estableixen que hi ha tres paradigmes, no dos com s’ha considerat tradicionalment. Aquests paradigmes serien el paradigma positivista, l’interpretatiu i el crític. Per a aquests autors, la investigació-acció estaria dins d’aquest últim paradigma. Sigui quina sigui la seva classificació dins de la metodologia de la investigació social, però, és important presentar-vos-en una descripció acurada pel que us pot aportar a la vostra pràctica professional. La investigació-acció pretén resoldre un problema real i concret, sense pretendre generalitzar o establir teories sempre amb la participació de El paradigma crític Parteix d’una crític a l’status quo i s’orienta a la construcció d’una societat més justa. Per exemple, l’obra de P. Freire estaria dins d’aquest paradigma.
  17. 17. Bases antropològiques i psicosociològiques 18 Investigació i educació tos els agents implicats en el fet (en el vostre cas, pares, educadores, barri...). Té una base científica perquè busca explicacions o causes dels fets estudiats per poder actuar-hi. Els problemes guien l’acció, però el que és fonamental en la investigació-acció és l’exploració reflexiva que el professional fa de la seva pràctica, no tant per la seva contribució a la resolució de problemes sinó per la seva capacitat perquè els professionals reflexionin sobre la seva pràctica, la planifiquin i siguin capaços d’introduir-hi millores. La investigació-acció esdevé un instrument molt valuós per millorar la comunitat educativa on treballeu, tant sigui en l’àmbit de l’aula (millorant els aspectes pedagògics), d’equip d’educadors (optimitzant el treball d’equip), o d’escola/llar/centre infantil (implicant els pares i altres agents educatius i socials de la zona en la vida del centre). ! La investigació-acció entén l’educació com un procés d’investigació, un procés de recerca contínua en què tots els agents implicats tenen la seva participació en la resolució dels problemes plantejats per la investigació. Aquest tipus d’investigació segueix un procés planificat d’acció, reflexió i avaluació, de caràcter cíclic, conduït i negociat pels agents implicats amb el propòsit d’intervenir en la societat per modificar-la i millorar-la. El procés de la investigació-acció segueix aquestes fases: 1) Diagnòstic i reconeixement de la situació inicial. 2) Desenvolupament d’un pla d’acció per modificar el que s’ha de millorar. 3) Actuació per portar a terme el pla i l’observació dels seus efectes en el context en què es produeix. 4) La reflexió entorn dels efectes com a base per a una nova planificació. Sintèticament, la investigació-acció: • pretén contribuir al canvi social i procura superar el nivell descriptiu, característic del paradigma qualitatiu, per transformar la realitat; • suposa una intervenció a petita escala en el funcionament del món real (per exemple, en la vostra llar infantil) i l’anàlisi dels efectes d’aquesta intervenció; Els educadors han de reflexionar sobre la seva tasca a l’escola per tal de millorar la seva capacitat professional.
  18. 18. Bases antropològiques i psicosociològiques 19 • s’orienta a la presa de decisions: solucionar problemes concrets més que no pas contribuir a la teoria científica; • té caràcter participatiu; • tot i que no té una metodologia pròpia, utilitza principalment tècniques qualitatives (entrevistes, estudis de casos, registres anecdòtics, anotacions de camp...). L’objectiu de la investigació-acció és millorar la realitat social en un lloc i un temps determinat. 1.4. Tipus d’investigació social Actualment, s’estan replantejant els tradicionals paradigmes de la investigació social. Això implica que no hi ha un consens general per establir una classificació única dels mètodes d’investigació social. Per això, us trobareu que hi ha molts criteris per classificar-los i, depenent del criteri establert, hi ha moltes classificacions diferents. Un classificació dels mètodes és la que segueix el criteri “manipulació (o control) de variables”. Aquest és el criteri que utilitzarem per presentarvos els diferents tipus d’investigació més utilitzats en les ciències socials, especialment en el camp educatiu. Segons aquest criteri, les investigacions poden ser descriptives, experimentals o investigacions ex post facto. • La investigació descriptiva es limita a observar i descriure els fenòmens. En aquest cas, no es manipula cap variable. Segueix la metodologia qualitativa, encara que pot utilitzar mètodes quantitatius o qualitatius (habitualment, no hi ha investigacions que utilitzin una metodologia qualitativa o quantitativa al 100%). Dintre d’aquesta categoria trobem els estudis de casos, enquestes, estudis etnogràfics, etc. • La investigació experimental suposa la manipulació d’una variable independent. L’investigador té el màxim control de les variables. Utilitza la metodologia quantitativa. S’inclouen en aquest apartat tots els estudis que, en general, apliquen dissenys experimentals. • La investigació ex post facto (vol dir després del fet) analitza el fenomen un cop ha esdevingut d’una manera natural. No es poden controlar les variables independents. Els mètodes d’anàlisi poden ser descriptius o experimentals, segons es consideri el més adient. Investigació i educació
  19. 19. Bases antropològiques i psicosociològiques 20 1.4.1. Investigació experimental En aquest cas, l’investigador manipula una variable (qualsevol aspecte que pot variar en el decurs d’un fenomen o situació donat) amb condicions controlades per veure si produeix cap canvi en la segona variable. Les variables que manipula l’investigador s’anomenen variables independents (o antecedents), mentre que la segona variable, la que es mesura de quina manera varia, s’anomena variable dependent. Totes les disciplines científiques utilitzen aquest mètode perquè s’interessen per entendre les lleis (relacions causa i efecte) de la natura. La importància d’aquest mètode està donada pel fet que permet als investigadors detectar les relacions de causa i efecte. Per tal de conèixer aquestes relacions, l’investigador ha d’assegurar-se que les variables independents que manipula són les úniques que tenen efecte en la variable dependent. Ho fa mantenint constants les altres variables que poden afectar la variable dependent. Només d’aquesta manera, l’investigador pot assegurar-se que els canvis observats en la variable dependent han estat causats per les seves manipulacions. Els estudis experimentals s’utilitzen quan l’investigador s’interessa per determinar o conèixer les relacions causa i efecte. També poden usar-se per manipular variables sempre que es faci apropiadament (èticament). Limitacions La principal limitació és que aquest mètode només pot usar-se quan és pràctic i ètic per a l’investigador manipular condicions prèvies. Per exemple, suposeu que un psicòleg vol saber si el mètode de disciplina utilitzat pels pares envers als seus fills té efecte en la manera en què es comporten els fills. No seria ni ètic ni pràctic que els pares exercissin la disciplina d’una manera determinada només per veure com afecta la conducta dels infants. Una segona limitació és que els estudis experimentals es fan en situacions de laboratori molt controlades. Aquestes condicions són artificials i poden no reflectir el que realment passa en el món, molt menys controlat i molt més complex que la situació de laboratori. Investigació i educació
  20. 20. Bases antropològiques i psicosociològiques 21 Investigació i educació Exemple d’investigació experimental: els efectes de jugar amb videojocs en l’agressivitat dels infants Jugar amb videojocs violents produeix una conducta agressiva en els infants? Aquesta qüestió tan actual i interessant la va estudiar Nicole Shutte (1988). Un grup d’infants de 5 a 7 anys d’un centre educatiu infantil van ser els subjectes seleccionats per a aquest estudi. La investigadora va manipular la variable d’exposició a la violència (variable independent) fent que la meitat dels infants juguessin amb videojocs violents mentre que l’altra meitat jugava amb jocs no violents. Després va mesurar la variable dependent, el nombre de vegades que els infants de cada grup actuaven d’una manera agressiva (pegant altres infants, trencat joguines...), durant un període de 5 minuts de joc (en diferents períodes). Els seus resultats van demostrar que els infants que usaven el videojoc violent eren quasi el doble d’agressius que els altres. 1.4.2. Mètode de correlació La correlació es classifica com un mètode descriptiu, perquè les variables no estan tan directament manipulades com en l’experimental. Encara que la correlació es descriu moltes vegades com un mètode d’investigació, és més una tècnica matemàtica per resumir dades, un instrument estadístic. La importància d’aquest mètode rau en el fet que es pot utilitzar per determinar si hi ha una relació entre dues variables sense que es manipulin. En altres paraules, la correlació s’usa quan el mètode experimental no es pot usar, sigui perquè no és pràctic o ètic manipular les variables. Un estudi correlacional és el que es dissenya per determinar el grau i la direcció de la relació entre dues variables o més o mesures de conducta. La correlació també es pot usar com a via per a la predicció. Per exemple, si sabem que dues variables tenen un índex de correlació donat, podem predir el valor d’una variable coneixent el valor de l’altra. Suposeu que la nota de selectivitat (PASS) i la nota final de carrera tenen una correlació de +0,85. Sabent aquesta dada, es pot predir amb molta fiabilitat quina nota final tindrà l’alumne al final dels seus estudis universitaris, si sabem quina nota ha tingut en els PASS. Limitacions La limitació més gran és que no ens diu si la relació és causal o no. La correlació no pot provar la causalitat. Solament ens diu que dues variables estan relacionades de manera sistemàtica, però no afirma o nega que la relació sigui de causa i efecte. Això només ho pot fer el mètode experimental. Diagrama de barres
  21. 21. Bases antropològiques i psicosociològiques 22 Exemple d’investigació correlacional: estudis sobre l’antecedent familiar en la intel·ligència D’on ve el teu nivell general d’intel·ligència? És un tret heretat, és a dir, és degut als gens dels teus pares? O és degut a l’ambient en què has crescut? La resposta a aquesta qüestió herència/ambient és obvia: ambdós. Però en quina proporció contribueixen l’herència i ambient? Per ajudar a contestar aquesta qüestió, Thomas Bouchard i Mathew Mc Gue (1981) van resumir els resultats de molts estudis sobre el factor herència en el quocient intel·lectual. Aquests estudis van correlacionar els nivells de quocient intel·lectual de la gent amb els diferents graus de relació genètica. És important recordar que els bessons univitel·lins comparteixen el 100% dels gens, mentre que els germans de bessons no univitel·lins comparteixen el 50% dels gens (la figura 1 mostra el coeficient de correlació de les dades obtingudes). Els resultats de l’estudi indiquen, per exemple, que fins i tot quan els bessons univitel·lins creixen lluny l’un de l’altre el seu quocient correlaciona molt alt. Això suggereix que els nostres gens condicionen el nostre nivell intel·lectual. És a dir, l’herència té un paper molt important. Figura 1. Coeficient de correlació 1.4.3. Observació natural (també anomenat mètode etològic) És un tipus d’investigació classificat dins de la categoria d’estudis de camp: enfocaments no experimentals usats en el camp o en indrets naturals. L’investigador observa i enregistra curosament alguna conducta o fenomen, algunes vegades durant molt de temps, en el seu indret natural. En les ciències socials, aquest mètode implica observar humans o animals en el seu hàbitat sense interferir en les seves accions. En les ciències na- Investigació i educació
  22. 22. Bases antropològiques i psicosociològiques 23 Investigació i educació turals suposa observar un animal o un grup, o algun fenomen natural, com l’erupció d’un volcà. L’observació natural té l’avantatge de permetre als investigadors observar el comportament en el lloc on normalment succeeix en lloc de l’indret artificial i limitat del laboratori. Limitacions En té moltes. Primer, és un mètode descriptiu, no explicatiu. Vol dir que no es poden provar relacions de causa i efecte (com en l’experimental). La conducta només es pot descriure, no explicar. Segon, necessita molt de temps. Els investigadors poden esperar molt de temps per observar la conducta o fenomen que els interessa. Exemple d’investigació observacional o etològica: hi ha diferències pel sexe en la conducta de risc dels infants? La creença popular diu que els nens tenen conductes més arriscades que les nenes. Com que no hi havia cap prova empírica sobre aquest fet, Ginsburg i Millar (1982) van investigar si els nens o nenes eren més predisposats a conductes de risc. Van triar el mètode d’observació natural perquè volien estudiar aquesta conducta en el món real més que fer-ho en el laboratori. Així doncs, ho van investigar en el Zoo de San Antonio (Califòrnia). Van definir i mesurar la predisposició a conductes de risc de quatre maneres: • • • • Muntar un elefant. Acariciar un burro. Donar de menjar a animals. Pujar i travessar un pont de fusta empinat. Els investigadors van anotar el nombre de nens i nenes que feien aquestes accions. Van descobrir que els nens mostraven aquestes conductes de risc amb més freqüència que les nenes. 1.4.4. Mètode d’enquestes És un altre tipus d’investigació no experimental, descriptiva, no necessita una observació directa de l’investigador. Enlloc d’això, l’investigador infereix la conducta de les dades recollides mitjançant entrevistes i qüestionaris. Els informes són molt útils quan els investigadors estan interessats a recollir dades d’aspectes de la conducta que són difícils d’observar directament (com els pensaments de suïcidi) i quan es vol fer un mostreig molt ampli (extreure dades d’una mostra gran d’individus). Els informes s’usen extensament en les ciències naturals i socials per valorar actituds i opinions sobre una gran varietat de temes. La creença popular diu que els nens tenen conductes més arriscades que les nenes.
  23. 23. Bases antropològiques i psicosociològiques 24 Investigació i educació Limitacions La limitació més gran d’aquest mètode és que es basa en l’apreciació personal dels entrevistats. Memòria deficient, actitud negativa o no entendre les qüestions de les enquestes, per exemple, pot contribuir a la inexactitud de les dades recollides. Tanmateix, aquest mètode és descriptiu i, per tant, no ofereix cap explicació de la relació causa i efecte. Exemple d’investigació amb enquestes: percentatge de consum de drogues a l’escola secundària Amb quina freqüència prenen drogues els estudiants de secundària? Jonston i altres (1991) van recollir dades de més de 15.000 estudiants de secundària al llarg de tots els USA. Als estudiants se’ls entrevistava sobre els tipus de drogues que prenien i amb quina freqüència ho feien. A la figura 2 teniu els resultats de la investigació. Figura 2. Resultats de les dades recollides per Jonston i altres (1991) 1.4.5. Estudi de casos Definició Es tracta d’un mètode no experimental, d’estudi descriptiu. Implica un recull descriptiu exhaustiu en profunditat, fet per un observador, d’un individu o grup d’individus. En les ciències socials, aquests tipus d’estudis impliquen recollir i examinar diverses observacions i anotacions de les experiències i/o conductes d’un individu. Les dades típiques recollides poden incloure dades biogràfiques, informes mèdics, història familiar, observacions, entrevistes i els resultats de tests psicològics, per exemple. En les ciències naturals, els estudis de casos poden incloure estudis en profunditat d’un animal particular o grups d’animals o alguna mena d’investigació detallada d’un fenomen físic en particular. Els investigadors de la natura usen l’estudi de casos per estudiar un animal o la manifestació d’un fenomen físic.
  24. 24. Bases antropològiques i psicosociològiques 25 Els estudis de casos són útils quan els investigadors volen tenir una visió detallada del context de la vida d’un individu o d’un fenomen particular. En les ciències socials s’usen per ajudar a entendre els factors socials i familiars que podrien formar part del desenvolupament d’alguna mena de desordre conductual en un individu. Els estudis de casos són útils quan els investigadors no poden, per raons ètiques o pràctiques, fer estudis experimentals. La limitació fonamental és que aquest és un mètode descriptiu, sense les condicions controlades de laboratori, i no es poden extreure conclusions sobre les relacions causa i efecte. Els estudis de casos, d’altra banda, només es basen en un individu o només uns quants, i això fa que no siguin representatius del grup en general. En les ciències socials, els estudis de casos es basen en la informació descriptiva procedent de diferent gent. Això fa que els detalls importants es deixin de banda. També passa que molta informació és retrospectiva, recull dades de fets passats i hi és present, doncs, el problema de la memòria. Exemple d’estudi de casos: aïllament social extrem d’un infant Aquest és el clàssic estudi de cas de l’Anna, una nena que va créixer en un estat d’aïllament extrem, i dels efectes d’aquest aïllament en el seu desenvolupament psicosocial. L’Anna era la filla il·legítima d’una mare amb retard mental. L’avi, amb qui la mare de l’Anna vivia, es va enrabiar amb el seu naixement i va intentar, sense sort, donar l’Anna a una altra família perquè se’n fes càrrec. Quan tenia 5 mesos i mig, l’Anna va tornar a la casa de l’avi i la van tancar en una habitació apartada de la resta de la casa. L’Anna quasi sempre estava sola, es movia molt poc, i tampoc li parlaven o la tocaven, quasi mai la netejaven. Molt poques vegades l’alimentaven amb una altra cosa que no fos llet de vaca. Als 6 anys la van trobar i la van treure de la casa. L’Anna quasi no caminava ni parlava, no feia res que demostrés que tingués intel·ligència. Al cap de 4 anys, en una llar on la van acollir, l’Anna s’havia desenvolupat però no gaire ràpid. Als 10 anys, tenia un nivell de desenvolupament comparable al d’un infant de 2 anys i mig. Davis va concloure que aquest tipus d’ambient empobrit retardava greument el desenvolupament de l’infant. Va reconèixer que és impossible, amb aquest tipus d’estudi, dir que la manca de desenvolupament de l’Anna era causat per l’ambient empobrit dels seus primers anys. L’Anna podia ésser deficient mental a causa dels factors hereditaris. 1.5. El procés de la investigació Tota investigació científica, sigui quin sigui l’objecte d’estudi, consta d’una seqüència d’accions ordenades que s’han de seguir per arribar a la fita proposada en la investigació. Investigació i educació
  25. 25. Bases antropològiques i psicosociològiques 26 Investigació i educació Aquestes fases són les següents: 1) Plantejament del problema 2) Revisió de la bibliografia 3) Formulació de la hipòtesi 4) Recollida de dades 5) Anàlisi de dades 6) Informe final: conclusions de la investigació 1.5.1. Plantejament del problema Tota investigació s’inicia amb la intenció de resoldre un problema. El problema sorgeix per una manca de coneixement o una manca d’explicació a interrogants plantejats o per l’observació d’un fenomen nou, o bé es produeix per una evident contradicció en investigacions anteriors. El primer pas en la investigació és identificar el problema que es vol estudiar. El problema d’una investigació ha de complir tres condicions: • Ha d’expressar una relació entre dues o més variables. • El plantejament ha de ser clar, sense ambigüitats i, si pot ser, en forma de pregunta. • Ha de permetre la verificació empírica. Per exemple, volem investigar l’abandonament dels estudis de l’ESO. Un dels possibles plantejaments escollits podria ser el següent: hi ha una major predisposició a deixar els estudis en els alumnes de cultures minoritàries en el país? Com podeu veure, hi ha una relació entre dues variables (cultura i abandonament escolar). A més, aquesta relació es pot estudiar (veient el nombre d’alumnes que han abandonat els estudis i la seva procedència). Tanmateix, és un tema clarament definit i concret que permet fer-ne un estudi empíric. 1.5.2. Revisió de la literatura sobre el tema d’estudi És necessari, un cop definit el problema de la investigació, conèixer els estudis d’altres investigacions anteriors. Aquesta revisió bibliogràfica proporciona informació sobre la metodologia emprada, les conclusions a què s’ha arribat i les seves limitacions. D’aquesta manera, l’investigador pot preveure com ha de dissenyar la seva investigació. Aquesta fase de la in- La recerca bibliogràfica sobre el tema d’estudi és un element clau en el procés d’investigació.
  26. 26. Bases antropològiques i psicosociològiques 27 Investigació i educació vestigació, per exemple, l’ajuda a decidir quines variables són importants, com es poden mesurar i què espera trobar en el decurs de la investigació. Suposeu que voleu estudiar els factors que influencien en el treball dels mediadors socials a les escoles. Encara que, més o menys, sabem quina és la feina dels mediadors socials i quina és la seva feina en centres socials, com l’escola, és lògic pensar que hem de fer una recerca bibliogràfica per !! tal d’aclarir aquests conceptes i trobar els resultats d’altres investigacions que ens ajudin a establir la nostra proposta de recerca. És a dir, si no hi ha una revisió bibliogràfica, es perd molta informació que ajuda a establir noves recerques i troballes. 1.5.3. Formulació de la hipòtesi de treball Un cop plantejat el problema d’investigació, el pas següent és buscar les seves possibles respostes/solucions. És a dir, s’ha de formular la hipòtesi de treball. En el cas d’investigacions explicatives, és necessari establir les hipòtesis de treball. En las investigacions descriptives és possible no formular-les, perquè, en aquests casos, no s’intenten explicar les causes del fenomen, sinó només descriure’l. La hipòtesi és un enunciat que estableix una possible solució al problema plantejat en la investigació. Aquest enunciat estableix la relació entre dues o més variables que l’investigador vol estudiar. Una hipòtesi, generalment, presenta aquesta estructura: Si - Aleshores (quan intervenen dues variables). Quan intervenen més de dues variables: Si P, aleshores Q, sota les condicions de R i S, o bé, Si P1, P2 i P3, aleshores Q. La hipòtesi s’ha de formular de tal manera que serveixi per explicar els fenòmens observats. Les hipòtesis han d’establir relacions quantitatives entre variables, de manera que es pugui comprovar. Imagineu que volem saber per què tenim molt pocs nens de la nostra llar d’infants apuntats a les propera visita a la granja-escola. Una possible hipòtesi podria ser: hi ha molt pocs nens perquè els pares no poden pagar el preu de la sortida. Aquesta hipòtesi proposa que el nombre d’infants apun- En l’apartat “Recopilació documental” trobareu més informació sobre la revisió bibliogràfica.
  27. 27. Bases antropològiques i psicosociològiques 28 tats a la sortida està relacionat amb el preu. O dit d’una altra manera, si el preu és elevat, pocs infants faran la sortida. (Si-aleshores) Cal tenir present que la hipòtesi és una suposició, no verificada però probable. La hipòtesi ha de complir aquestes condicions: • Ha de respondre al problema de la investigació. Ha de ser producte de l’observació objectiva i la seva comprovació ha de poder ser factible per a l’investigador. • La formulació ha de ser correcta i significativa. Els conceptes utilitzats han de ser precisos i el seu significat ha de ser comprensible per a la gent. Cal evitar els termes rebuscats, artificiosos i massa tècnics, de manera que siguin accessibles al major nombre de persones. Els conceptes s’han d’utilitzar en un sentit rigorós i precís, per tal d’evitar ambigüitats. • Fonamentada en coneixements previs (teories i altres hipòtesis prèvies). • Ha de ser empíricament contrastable. Els conceptes han de ser clars i concrets per poder-los definir de manera operacional. Ha d’expressar-se quantitativament o ha de ser susceptible de poder-se expressar d’aquesta manera. Si una hipòtesi no pot ser contrastada empíricament és un judici de valor i no té validesa. Mitjançant la contrastació empírica, la hipòtesi queda confirmada, però no verificada. És a dir, només podem dir que es compleix sempre que es donin les mateixes condicions que en la investigació. Una bona hipòtesi és comprovable i fa prediccions sobre el que l’investigador espera trobar en la seva recerca. Els desenvolupament i comprovació de les hipòtesis és un dels aspectes més importants en una investigació científica. ! Els fills de famílies desestructurades tenen més predisposició a formar parts de bandes de carrer. Aquesta és una bona hipòtesi. Té els plantejaments essencials. Ens diu què espera trobar l’investigador: espera trobar que un tipus determinat de nens (provinents de famílies desestructurades) formin part de bandes a edats primerenques. Podria examinar aquesta relació, investigant una mostra representativa d’aquest tipus de nens, i veure quins nens o quants nens s’enganxen a les bandes. Investigació i educació
  28. 28. Bases antropològiques i psicosociològiques 29 Investigació i educació 1.5.4. Recollida de dades La finalitat és obtenir dades que permetin a l’investigador contrastar la hipòtesi amb la realitat. Per això, cal dissenyar amb molta precisió aquest procés de recollida de dades. Bàsicament, l’investigador pot fer el següent: !! En el nucli d’activitat “Recollida de dades”, estudiareu les diferents tècniques i instruments de recollida de dades 1) Seleccionar el tipus d’investigació que farem segons la naturalesa del fet que es vol estudiar. 2) Planificar la recollida de dades: el mètode de mostreig, els instruments de recollida de dades (enquesta, observació, etc.) i el procediment que s’ha de seguir. !! En l’apartat “Tipus d’investigació social” podeu veure els cinc principals tipus d’investigació social. 3) Definir les variables i els conceptes importants de la investigació. Per exemple, suposeu que volem investigar com la satisfacció personal amb un mateix pot afectar el progrés acadèmic dels estudiants universitaris. Hauríem d’aclarir què entenem per “satisfacció amb un mateix” i delimitar quines són les conductes que es deriven d’aquest concepte. Sovint, és difícil definir els conceptes que es volen estudiar. De vegades, fa falta fer aquesta reflexió per poder delimitar allò que volem investigar. Hi ha qüestionaris que serveixen per valorar el grau de satisfacció amb un mateix. Estan dissenyats a partir de certes conductes i opinions preestablertes com a indicatives d’aquest aspecte. ! En l’exemple anterior, la població que volem estudiar és la dels estudiants universitaris. En aquest cas, hauríem de seleccionar una mostra representativa d’aquesta població. 4) Disseny experimental. Es tracta de dissenyar l’estratègia per controlar les variables. En el disseny es recull la seqüència de decisions sobre com es poden recollir, ordenar i analitzar les dades en funció dels objectius de l’estudi. 5) Selecció dels instruments de recollida de dades. Decisions sobre els instruments d’observació i mesurament, com els qüestionaris, tests, entrevistes i altres instruments necessaris per a l’obtenció de les dades de la investigació. 6) Procediment de la recollida. Descripció del context espai-temporal, nombre d’entrevistadors, d’instruments de recollida, formes d’enregistrar les dades. 7) Supòsits i limitacions. S’ha de considerar qualsevol aspecte de la investigació que impliqui una limitació en la generalització dels resultats. F.N. Kerlinger En el seu llibre Enfoque conceptual de la investigación del comportamiento (pàg. 214), defineix el disseny experimental com el pla, estructura i estratègia de la investigació concebuda de tal manera que permet obtenir respostes a les qüestions objecte d’estudi i controlar la variància. PERT Planned Evaluation and Review Technique (PERT) és una tècnica de planificació utilitzada per organitzar, coordinar i temporalitzar les tasques d’un projecte.
  29. 29. Bases antropològiques i psicosociològiques 30 Investigació i educació 1.5.5. Anàlisi de dades La informació recollida al llarg de la investigació té un valor inestimable, ja que en depèn que puguin resoldre’s les preguntes/problemes formulades a l’inici de la investigació. L’investigador, però, ha de fer un treball d’anàlisi i interpretació de les dades per tal de fer-ne un resum i extreure’n la informació rellevant. L’estadística és l’eina emprada en l’anàlisi de dades. Amb els procediments estadístics adients, l’investigador pot fer una descripció de les dades extretes de la investigació i decidir quins són els valors predominats en una mostra o quin és el valor al voltant del qual s’ajusten els altres. Tanmateix, segons els resultats estadístics, l’investigador pot decidir si la hipòtesi plantejada a l’inici de la seva investigació és correcta o no ho és. En síntesi, el propòsit de l’anàlisi de dades és organitzar-les de tal manera que permetin donar resposta al problema plantejat i decidir si les hipòtesis s’han confirmat o refutat. 1.5.6. Informe final: conclusions de la investigació Un tret important de l’activitat científica és fer públics els resultats dels treballs d’investigació, tant a la comunitat científica, com al públic en general. L’investigador social, doncs, al final del seu treball de recerca, ha de redactar un informe/treball en què es reculli el tema, els objectius i les conclusions a què ha arribat al final de la investigació. De fet, el redactat de l’informe final no és una formalitat, sinó una etapa més del procés d’investigació. No hi ha un model únic d’informe. Cada estudi/treball d’investigació mostra diferents tipus d’informes, però bàsicament hauria d’incloure aquests tres apartats: 1) Un apartat preliminar en què s’expliquin els objectius de la investigació i es faci una descripció dels coneixements actuals sobre el tema d’estudi. Normalment, en aquest apartat, també s’inclou la justificació del tema escollit. 2) En el segon apartat es desenvolupa pròpiament el tema, s’exposen amb detall les consideracions teòriques que guien la investigació, es descriuen les troballes que s’han fet i s’analitzen i interpreten. 3) En l’últim apartat s’inclou la síntesi o conclusions generals del treball juntament amb quadres estadístics, gràfics, esquemes, etc. que ajuden el lector a entendre els resultats de la investigació. !! L’anàlisi de dades està àmpliament desenvolupat en el nucli d’activitat “L’anàlisi estadística aplicada a la investigació social” d’aquesta unitat didàctica.
  30. 30. Bases antropològiques i psicosociològiques 31 Investigació i educació 2. Recollida de dades La recollida de dades és una de les fases més importants en la investigació. Cal, però, establir i delimitar exhaustivament les variables que intervenen en el fet que es vol estudiar i decidir quina tècnica és més adient per recollir la informació sobre el que s’estudia. En el procés de recollida de dades, els investigadors empren diferents tècniques d’investigació social. Les tècniques d’investigació social són les estratègies i instruments que permeten a l’investigador obtenir la informació necessària per estudiar el fenomen o fet que investiga. Seguint amb la classificació dels mètodes d’investigació social, dins de les tècniques quantitatives, la més emprada en la investigació educativa és l’enquesta. Tanmateix, els investigadors de l’educació utilitzen altres tècniques de caire qualitatiu com són l’entrevista, l’observació, les històries de vida i la recopilació documental. !! Els mètodes d’investigació social s’expliquen a l’apartat “Metodologia de la investigació social (paradigmes)”. 2.1. L’enquesta Aquesta tècnica consisteix a aplicar un qüestionari a una mostra representativa de la població que es vol estudiar per tal d’obtenir dades sobre els subjectes. Permet mesurar les variables que intervenen en un fenomen i examinar les relacions que es produeixen entre les variables. Sovint, s’utilitzen els mots enquesta i qüestionari com a sinònims, però no és correcte, hi ha una diferència: • El qüestionari és el full amb les preguntes i/o ítems que es plantegen a les persones enquestades. • L’enquesta és el procés que va de l’elaboració del qüestionari a l’obtenció dels resultats. Les enquestes són molt efectives en les investigacions exploratòries perquè podem inferir en els resultats que proporciona. En canvi, no serveixen per determinar una relació de causa-efecte entre les variables com es fa en les investigacions experimentals o quasi experimentals. Amb l’enquesta es poden recollir molts tipus d’informació: aspectes actitudinals, perceptius i comportamentals. Majoritàriament, les enquestes intenten captar les actituds o models de conducta. Inferir i deduir són paraules sinònimes Dels resultats d’una recerca, podem deduir quins seran els resultats en un altre context similar.
  31. 31. Bases antropològiques i psicosociològiques 32 Investigació i educació D’altra banda, també té els inconvenients següents: • Respostes esbiaixades: els enquestats saben que són estudiats i poden donar respostes no vàlides per tal d’impressionar o agradar l’investigador (per exemple, contestant segons el que l’investigador estudia, dient que cobra més, etc.). • Reactivitat: el desig de respondre pot ser també un problema. Potser la informació que es demana es considera que és molt personal (per exemple, la tendència sexual) i això provoca el rebuig a respondre, o bé les preguntes són tan específiques que l’enquestat és incapaç de respondre (per exemple, “quants cops ha desitjat començar vacances en aquesta última setmana?). • Error de mostreig: és difícil obtenir el nombre i tipus de gent que re- Una enquesta ben dissenyada és una forma ràpida, barata i eficient d’obtenir informació sobre una població. presentin amb fidelitat la població que es vol estudiar. • Taxa de resposta: la longitud del qüestionari, el tipus de motivació dels enquestats, el lloc i el moment en què es fa l’enquesta, el tipus de preguntes, el tema d’estudi, etc. són factors que condicionen el nombre de persones que omplen el qüestionari. Per tant, són qüestions que s’han de valorar en dissenyar una enquesta. • Error de mesura: les enquestes, normalment, tenen preguntes esbiaixades. El qüestionari és una eina per mesurar les característiques, les actituds, les motivacions, les opinions i les conductes passades, actuals o possibles en el futur. La informació que s’extreu s’usa per descriure, comparar o predir fets. 2.1.1. Les preguntes del qüestionari La preparació del qüestionari suposa, primer, formular la hipòtesi de treball, és a dir, una possible explicació del fenomen que es vol estudiar, i en segon lloc, determinar les variables que intervenen en el fet i que són les que s’observaran en el procés de recollida d’informació. La selecció i redacció de les preguntes és un aspecte clau en el disseny del qüestionari. Quan elaborem el qüestionari, hem de tenir present l’objectiu que té. L’investigador ha de plantejar preguntes o ítems que recullin els aspectes fonamentals del tema d’estudi. Els qüestionaris Consisteixen en una sèrie d’ítems o preguntes sobre un determinat tema, problema o aspecte que es vol investigar. Les respostes s’han de contestar per escrit.
  32. 32. Bases antropològiques i psicosociològiques 33 Tipus de preguntes: 1) Segons la resposta que demanen a) Preguntes obertes: també se les coneix com preguntes de resposta lliure. Permeten que els enquestats responguin amb les seves pròpies paraules la pregunta plantejada (per exemple, “Quin és l’avantatge de les llars d’infants?”). b) Preguntes tancades, en què es proporciona un nombre de respostes predeterminades i els enquestats trien la que més s’ajusta al seu criteri. Hi ha tres tipus de preguntes tancades: • Dicotòmiques: s’ha de triar una de dues alternatives (veritat/fals, sí/no...) (per exemple, “Creu que les llars afavoreixen el desenvolupament emocional dels infants? Sí/No”). • Categoritzades o d’elecció múltiple: s’ofereix una llista tres o quatre opcions i l’enquestat en tria una. Poden ser: – Nominals: categories excloents (només és possible una opció) i no impliquen ordre entre elles. Exemple de pregunta nominal Quin és el seu estat civil? • Solter/a • Casat/da • Divorciat/ada • Vidu/Vídua – Escalars: categories excloents en què les alternatives es presenten segons un ordre. Exemple de pregunta escalar Està satisfet/a amb la programació infantil de TV? • Gens • Poc • Sí • Molt – Categories no excloents: es pot escollir més d’una alternativa. Exemple de pregunta amb categories no excloents Per què no té cotxe? • No m’agrada conduir. • Avui en dia, la conducció és perillosa. • No tinc diners per comprar-me un cotxe. • No és rentable. • La meva família no vol. • Els cotxes, a les ciutats, plantegen problemes. • Altres. Quins? Investigació i educació
  33. 33. Bases antropològiques i psicosociològiques 34 Investigació i educació Les respostes a preguntes tancades són molt més fàcils d’analitzar. • De valoració: es demana que l’enquestat valori una estructura o més d’una, de manera que la resposta impliqui un ordre en les categories que es presenten en el qüestionari. Exemple de pregunta de valoració Numeri de l’1 al 4 els aspectes següents per ordre de prioritat (1 més prioritat, 4 menys prioritat). Quins són els aspectes que prioritza en l’elecció de la llar d’infants? • El preu • Que sigui del barri • El nombre d’infants per aula • Que en tingui referències 2) Segons la seva finalitat Preguntes directes/indirectes: les indirectes pretenen esbrinar alguna cosa diferent del que es dedueix de les paraules utilitzades. 3) Segons la seva funció • Preguntes d’accés: són les primeres que es fan per entrar en matèria, són d’“esclafament” (per exemple, les preguntes sobre les dades personals). • Preguntes de consistència: corresponen a un conjunt de preguntes que fan referència a un mateix aspecte, encara que formulades de manera diferent. Les respostes han de ser coherents per tal de veure si l’enquestat ens enganya. Exemple de pregunta de consistència Les preguntes d’accés Aporten informació sobre les característiques de la mostra. Per exemple, l’edat, el sexe, l’estat civil, el lloc de naixement, la professió, els estudis, etc. Suposeu que es vol saber si l’entrevistat vol canviar de feina en un futur i es vol assegurar que la resposta sigui fiable. En un qüestionari de 50 preguntes, es podrien posar en els llocs 14 i 38 aquestes dues preguntes: Pregunta 14. Pensa canviar de feina en un futur? • Sí • No • No ho sé Pregunta 38. A quina feina es pensa dedicar en un futur? • Preguntes amortidores: aborden temes difícils o escabrosos, i es formulen de tal manera que se’n redueixen la brusquedat (per exemple, “És molt freqüent que durant l’adolescència s’incompleixin les normes socials amb la finalitat d’afirmar la personalitat. Recordeu haver transgredit alguna norma social?”). • Preguntes en bateria: conjunt de preguntes sobre la mateixa qüestió que es complementen les unes amb les altres i enfoquen diversos aspectes sobre el tema (per exemple, “Què opina dels programes infantils de TV? Creu que s’hauria d’establir un control sobre la programació?”). • Preguntes filtre: van davant d’una altra pregunta per tal de seleccionar els subjectes que han de contestar-la (per exemple, “Té fills? Si no en té, si us plau passi a la pregunta X”). La pregunta següent, que seria “Quina edat tenen?”, només la contesten els que hagin respost afirmativament la pregunta filtre. Una pregunta ben formulada és la que no exerceix influència en la resposta de l’enquestat.
  34. 34. Bases antropològiques i psicosociològiques 35 2.1.2. Aspectes formals del qüestionari Un cop s’han elaborat les preguntes, s’ha de dissenyar l’estructura del qüestionari. Els aspectes formals del qüestionari (presentació escrita, l’odre de les preguntes, el tipus d’informació que es demana i el vocabulari emprat) són fonamentals per aconseguir la col·laboració dels enquestats. • El disseny ha de ser clar i simple. Una forma de resposta fàcil i motivadora consisteix a marcar un requadre situat a la dreta de la pregunta (per exemple, “Quins dies de la setmana creu que pot dedicar a estudiar aquest cicle? dl dt dc dj dv ds dg”). • S’ha d’intentar que el format sigui amè i no gaire extens. • El qüestionari hauria de començar amb preguntes que motivin i d’interès per als enquestats, que siguin fàcils de contestar. Les preguntes més complexes i importants s’han de situar a la part central del qüestionari i per al final es deixen les preguntes interessants i senzilles de respondre. • No s’hi ha d’incloure preguntes massa generals o massa concretes, o de doble significació (que es puguin interpretar de moltes maneres). • S’han d’organitzar els temes en bateria de preguntes, no barrejar-los. Model de qüestionari escrit El document del qüestionari té aquests apartats: • Entitat o centre d’on procedeix • Data Investigació i educació
  35. 35. 36 Bases antropològiques i psicosociològiques Investigació i educació • Tema del qüestionari • Si el qüestionari no és anònim, les dades personals han d’anar abans de les instruccions • Instruccions, en majúscula • Preguntes ben enumerades, amb una separació clara entre elles. • Opcional: al final es poden posar una o dues frases per agrair la col·laboració, opinió... Si s’ha de fer un altre seguiment, dir quan es donaran els resultats... Un cop tenim el qüestionari dissenyat, el pas següent és codificar les respostes del qüestionari. 2.1.3. Codificació i tabulació de les respostes La codificació és el procés que permet traduir les respostes del qüestionari en números per tal de fer-ne l’anàlisi estadística. Les diferents alternatives de resposta de cada pregunta reben un valor numèric: • Preguntes tancades dicotòmiques: “Té ordinador?” Sí (1) No (2) • Preguntes tancades categoritzades: “Qui cuida els seus fills mentre treballa?” – La llar d’infants (1) – Els avis (2) – Una cuidadora contractada(3) – Altres (4) • Les respostes de les preguntes tancades de valoració s’han de codificar segons la graduació, “La TV és un bon mitjà educatiu?”. Totalment en desacord Lleugerament en desacord No ho sé Lleugerament d’acord Totalment d’acord -2 -1 0 1 2 • La codificació de les preguntes obertes planteja més dificultats. Les respostes s’han d’identificar i classificar en diferents categories a les quals, amb freqüència, s’assigna un número. Per exemple, en la pregunta “Per què porta els seus fills a l’escola bressol?”, les respostes possibles són moltes. Es tracta de llegir totes les respostes del qüestionari, classificar-les segons la idea que transmeten i codificar-les amb un número: En el cas de la pregunta anterior, unes poden fer referència a la necessitat de treballar dels pares (1), unes altres a l’avantatge per a l’educació dels infants (2), unes altres poden fer referència al consell de professionals (3)...
  36. 36. 37 Bases antropològiques i psicosociològiques Investigació i educació Un cop hem donat números a les respostes, s’han de construir les taules que ens facilitin llegir els resultats de l’enquesta (la figura 3 mostra Exemple de taules de respostes un exemple). D’acord amb el nombre de respostes de cada opció es treDe les dades extretes de l’enquesta realitzada a la primera promoció d’FPO (curs 2006 ), aquestes són les taules referides al sexe, procedència, edat, etc. uen els percentatges de respostes donades a cada opció. Figura 3. Exemple de taula de resultats d’enquestes FPO, resum de dades obtingudes de la matriculació de gener de 2006 Distribució per gènere Dones 136 53% Homes 119 47% Totals 255 100% 16-25 49 19% 26-35 127 50% 36-45 66 26% 46-55 11 4% 56-65 2 1% Totals 255 100% Alacant 1 0, 39% Barcelona 169 66, 27% Castelló 3 1, 18% Girona 16 6, 27% Lleida 28 10, 98% Tarragona 37 14, 51% València 1 0, 39% Totals 255 100, 00% Barcelona 49 61% Girona 4 5% Lleida 17 21% Tarragona 10 13% Totals 80 100% Distribució per edats Institut de l’FPO de Catalunya Distribució per províncies Distribució per capitals 2.2. L’entrevista L’entrevista és una altra estratègia molt utilitzada en la investigació social. Permet recollir informació, com en l’enquesta, sobre aspectes subjectius de les persones: creences, actituds, valors o coneixements. A diferència de les enquestes, les entrevistes es produeixen en situacions en què un entrevistador proposa un seguit de qüestions a l’entrevistat. La gran dificultat (que no es produeix en les enquestes) és que l’entrevistador pot influir en les respostes de l’entrevistat, ja que aquest mètode implica Interacció social L’entrevista dóna lloc a establir una relació social entre l’entrevistat i l’entrevistador que suposa una interacció o influx social recíproc entre ells.
  37. 37. Bases antropològiques i psicosociològiques 38 Investigació i educació una interacció verbal, immediata i personal entre l’entrevistador o l’entrevistat. Avantatges i desavantatges de l’entrevista respecte a l’enquesta: • L’entrevista proporciona més informació que el qüestionari, ja que es pot aprofundir més en les respostes o aclarir el significat de les preguntes. A part, el contacte personal facilita la comunicació. D’altra banda, els qüestionaris són més ràpids i més econòmics (no calen tants enquestadors ni tant de temps per administrar-los). • L’enquestador no cal que tingui molta habilitat. L’entrevistador, en canvi, ha de ser ensinistrat per minimitzar la seva influència en les respostes de l’entrevistat. Els enquestats poden romandre en l’anonimat i contestar el qüestionari quan vulguin, a diferència de l’entrevista, en què l’entrevistat és present i necessita donar resposta immediata a les qüestions plantejades. 2.2.1. Tipus d’entrevista Hi ha diverses modalitats d’entrevista. Depenent de la naturalesa de la investigació, utilitzarem una modalitat o una altra. Segons el seu grau d’estructuració, tenim els tipus d’entrevista següents: • Estructurada. Hi ha una relació de preguntes ja preparades i preseqüenciades, amb un ordre establert. Hi ha un protocol de preguntes i respostes prefixat que se segueix al peu de la lletra. L’entrevistador està entrenat per conduir cada entrevista de la mateixa manera. No hi ha lloc per canviar l’ordre de les preguntes o l’enunciat. De fet, és un qüestionari administrat oralment. Té els avantatges que facilita l’anàlisi de la informació, estalvia temps i permet el mesurament i comparació entre els subjectes. Però té el desavantatge que hi manca flexibilitat, i també el problema de la comprensió de les preguntes. Exemple de pregunta: “L’escola infantil del seu fill li sembla bona, molt bona, acceptable, regular”. L’entrevistat pot tenir dificultats per entendre quins aspectes de l’escola es vol que prioritzi en la valoració que en fa o pot voler remarcar uns aspectes concrets enlloc de fer-ne una valoració global. • No estructurada (també lliure o informal). És més informal, lliure, no totes les preguntes estan prefixades, poden variar segons com es desenvolupa l’entrevista. Tampoc hi ha un ordre de les preguntes establert a priori. Normalment, les preguntes són del tipus obert, de manera que l’entrevistat ha de respondre amb les seves pròpies paraules, sense haver de triar entre les diferents opcions de resposta. Es deixa parlar l’entrevistat per re- L’entrevista és un dels procediments de recollida de dades més importants en les ciències socials.
  38. 38. Bases antropològiques i psicosociològiques 39 Investigació i educació collir la màxima informació. Exemple de pregunta: “Expliqui’m què li sembla l’escola infantil de seu fill”. En aquest cas, els entrevistadors necessiten tenir més formació i preparació, la informació és més difícil d’analitzar i es necessita més temps que en les entrevistes estructurades. • Semiestructurada. Se situaria entre les dues propostes anteriors, és a dir, té una estructura simple, ja preparada amb antelació. Se segueix un guió preestablert, però de manera flexible, donant marge de llibertat a l’entrevistador i a l’entrevistat. 2.2.2. Desenvolupament de l’entrevista Abans de fer l’entrevista, l’investigador ha d’establir el següent: 1) Els objectius de l’entrevista. Hem de tenir clar quins objectius té. Aquests objectius han de ser coherents amb els objectius globals de la investigació. D’aquesta manera, evitarem les preguntes innecessàries que poden desmarcar-nos dels objectius que ens hem fixat. 2) El mostreig de les persones. L’investigador pot optar entre un mostreig (s’escullen els subjectes aleatòriament) o bé un mostreig opinàtic (de seleccionen els subjectes d’acord amb el coneixement que tenen del tema de l’entrevista). 3) Els aspectes bàsics de la entrevista. La durada, el temps o el nombre de sessions que seran necessàries per a la seva realització, el moment del dia i el lloc on es desenvoluparà, etc. Una bona previsió és fonamental per aconseguir l’èxit de l’entrevista. 4) Tanmateix, l’investigador s’ha de plantejar quines qüestions formularà, com les ordenarà i amb quin detall vol que es contestin. L’estructura de les entrevistes segueix aquest ordre: 1) Començament: creació d’un ambient agradable i acollidor. L’espai on Inici de l’entrevista es fa ha de ser senzill i la disposició més adequada és cara a cara. S’ha d’explicar el motiu de l’entrevista, és a dir, explicar quina investigació duem a terme, qui és el responsable de l’estudi i què farem de la informació que recollim. També cal assegurar la confidencialitat, si escau. 2) Desenvolupament: s’ha d’iniciar amb una sèrie de preguntes que promoguin una atmosfera confortable entre l’entrevistador i l’entrevistat. A l’inici de l’entrevista és important que es promogui una atmosfera amistosa i desenvolupar l’empatia entre l’entrevistador i l’entrevistat.
  39. 39. Bases antropològiques i psicosociològiques 40 Investigació i educació Les primeres preguntes no han de promoure la controvèrsia, han de ser preguntes genèriques. L’entrevista ha de continuar amb les preguntes del tema central (les preguntes més complexes i amb més càrrega emocional), i s’ha de dedicar l’última part a les qüestions més fàcils i relaxants, que permetin acabar l’entrevista d’una manera distesa. 3) Finalització: és molt important acabar l’entrevista de manera que l’entrevistat se senti satisfet. S’ha d’acabar en un moment positiu en què l’entrevistat demostra una bona disposició d’ànim. 4) Forma d’enregistrament de l’entrevista: l’enregistrament ens permet obtenir una reproducció del que s’ha parlat o el que ha succeït a l’entrevista. Per enregistrar l’entrevista, normalment, es pren notes durant l’entrevista, amb la conformitat prèvia de l’entrevistat. Aquestes notes poden ser curtes, ràpides, de manera que reflecteixin el més important, i es completen després de l’entrevista. Enregistrament de l’entrevista L’experiència demostra que l’anotació posterior a l’entrevista té dos inconvenients: els límits de la memòria humana, que no pot retenir amb fidelitat tota la informació, i la distorsió que produeixen els elements subjectius que es projecten en recordar l’entrevista. També es pot fer un enregistrament total, gravant o filmant l’entrevista. S’ha de tenir en compte, però, que la gent acostuma a sentir-se més incòmoda en aquests casos. 2.2.3. Actitud de l’entrevistador Els entrevistadors són gent preparada per establir una bona relació personal mitjançant unes habilitats que faciliten el procés comunicatiu (per exemple, l’escolta activa). Han de fer que aquesta experiència sigui agradable per a l’enquestat. Durant l’entrevista, aquestes habilitats queden recollides en els aspectes següents: • Mantenir un to i una flexió de la veu adequats. • L’escolta activa o silenci de l’entrevistador és la base del desenvolupament de l’entrevista. Els seus silencis i l’actitud d’escolta permet a l’entrevistat parlar amb llibertat i facilita que l’entrevistador segueixi amb detall les respostes. • Mantenir una actitud comprensiva. L’entrevistat ha de sentir que se l’escolta i compren, ha de tenir la impressió que està ajudant en la investigació. • Aclarir o aprofundir en les preguntes. De vegades, cal explicar el sentit d’alguna pregunta si l’entrevistat no l’acaba d’entendre, només cal tornar- Els entrevistadors Els entrevistadors han de respectar allò que diuen els entrevistats, independentment de les pròpies creences o opinions. Tanmateix, han de garantir el secret professional, per tal d’afavorir la llibertat d’expressió de l’entrevistat.
  40. 40. Bases antropològiques i psicosociològiques 41 Investigació i educació la a fer amb altres paraules. També es pot donar el cas de voler aprofundir en les respostes per tal de conèixer amb més profunditat allò que ens expliquen: “Quan li va passar? On? Per què va passar això?”, etc. • Facilitar la retroalimentació (feedback) verbal i no verbal. Les expressions facials i moviments significatius d’afirmació (per exemple, les expressions “mmm”, “ah”, “sí, sí” “ja”...) serveixen per mantenir el canal de comunicació obert i animar l’entrevistat a avançar i aprofundir en la conversa. Alguns cops, però, s’ha d’aprofitar una pausa de l’entrevistat per modificar o formular altres preguntes (sempre amb habilitat i delicadesa, sense donar la impressió de tallar la resposta de l’entrevistat). També es poden utilitzar altres formes verbals amb la mateixa funció: “Què més em pot dir sobre això?, Ah, sí, i doncs, com va anar...?”. • Resumir el contingut. Es fa al llarg de l’entrevista per tal que es puguin detectar errors d’interpretació o perquè l’entrevistat respongui amb més detall alguna part de les respostes (per exemple, “Així doncs, el que va passar va ser..., és això el que m’ha volgut dir o m’he deixat quelcom...?”). • Llistat de temes. A les entrevistes semiestructurades o lliures (no estructurades), l’entrevistador ha de promoure la iniciativa de l’entrevistat. Així, doncs, quan la conversa sembli que s’apagui i no tenim encara tota la informació, l’entrevistador ha de tenir en ment els temes de l’entrevista per introduir-los en forma de pregunta o d’”encadenament”. En la tècnica de l’encadenament, s’introdueix el tema aprofitant alguna paraula o frase de l’entrevistat, per exemple “Quan ha comentat... m’ha vingut al cap... què n’opina, d’això?”, “Per acabar, un últim aspecte que potser està relacionat...”. L’entrevistador ha de defugir les actituds següents: • Valoració avaluativa. L’entrevistador tendeix a jutjar segons el seu criteri personal. “Jo crec que el que diu no està bé...”. • Actitud interpretativa. L’actitud de l’entrevistador es pot convertir en instructiva en tractar d’explicar les actituds dels altres segons la seva forma de pensar. “Vol dir que això que diu no és degut a...?”. • Actitud sondejadora. Si l’entrevistador mostra massa interès per conèixer a fons el problema o opinió de l’entrevistat, corre el perill de fer ús de la persuasió per tal d’obtenir la informació. “Va, home, digui-m’ho, ens aniria molt bé...”. No és una conducta apropiada, ja que la informació s’ha de donar lliurement. • Actitud consoladora. Molt sovint, si el tema és molt personal i dolorós per a l’entrevistat, es pot donar el cas de que l’entrevistador tracti de consolar Canvi de tema Davant situacions que pertorbin l’entrevistat o el desenvolupament de l’entrevista, l’entrevistador pot prendre la iniciativa de canviar de tema o desviar-lo cap a altres aspectes menys conflictius o delicats. L’entrevistador ha de fer-ho amb molt de tacte i prudència.
  41. 41. Bases antropològiques i psicosociològiques 42 Investigació i educació i confortar l’entrevistat. S’ha de mantenir la distància entre l’entrevistador i l’entrevistats per tal d’afavorir l’objectivitat de la investigació. 2.2.4. Grups de discussió (o grups focals) Són entrevistes grupals, d’entre sis i deu persones a la vegada que tenen algunes característiques similars (per exemple, totes són educadores o tenen la mateixa edat) que poden tenir informació d’interès per a l’investigador. La informació que s’extreu durant una sessió de grup de discussió ajuda a avaluar els fets socials i cercar noves idees als problemes que es plantegen. La preparació d’una sessió inclou: 1) Identificar l’objectiu prioritari de la trobada. 2) Preparar un seguit de preguntes (normalment unes sis) que siguin significatives de la informació que es vol extreure. 3) Planificar la trobada: lloc, temps, recursos personals o materials que es necessiten. 4) Convidar els assistents a la trobada: enviar-los l’avís o invitació amb les dades essencials de la trobada juntament amb la llista de qüestions que es plantejaran i discutiran a la sessió. Uns dies abans de la sessió, s’haurà de recordar als assistents la trobada. Els assistents han de conèixer l’objectiu de la trobada, és a dir, la naturalesa de la nostra investigació o bé què farem de la informació resultant de la sessió. La sessió dura entre una hora i una hora i mitja, per això, és important que hi hagi poques qüestions a debatre. Tot i que el temps és limitat, s’ha d’aconseguir que tothom expressi el seus punt de vista sense absorbir massa temps. La sessió s’ha d’iniciar amb una breu explicació del moderador sobre els objectius de la trobada i una presentació dels assistents. Si la trobada es vol enregistrar (vídeo, gravadora), el moderador ha de demanar permís als assistents per fer-ho. En el següent pas, el moderador llegeix la primera pregunta, deixa un temps als assistents perquè pensin i anotin la resposta abans d’iniciar l’intercanvi d’opinions o discussió sobre el tema de la pregunta. Es fa de la mateixa manera amb la resta de qüestions de la trobada. L’objectiu dels grups de discussió és conèixer la percepció social sobre un tema concret..

×