PRINCIPIS
PSICOPEDAGOGICS DE
L’EDUCACIÓ INFANTIL
Les aportacions de la
pedagogia.
PEDAGOGIA: És la ciència que s’ocupa de
l’educació i l’ensenyament.
DIDÀCTICA: És una bra...
Concepció de l’educació infantil al llarg de la
història...recordem....
• Abans del segle XIX:
• L’estudi de l’ infància h...
Evolució de les concepcions
pedagògiques:
• Fins al segle XVII

Escoles de tipus eclesiàstic

• Segle XVII

Escola tradici...
DE L’ESCOLA TRADICIONAL
A L’ESCOLA NOVA
• Fins al segle XVII imperava una escola de tipus
eclesiàstic. La llengua que util...
L’escola tradicional: plantejava l’escolarització de tots els infants,
independentment de la seva condició per a educar-lo...
Mirar:

http://www.youtube.com/watch?v=ZGDW0D
Mc3fI
L’ESCOLA NOVA I ELS SEUS
PRINCIPIS:
Què és l’escola nova?
També s’anomena escola activa, és un moviment
pedagògic iniciat ...
Els principis de l’escola nova:
• - Infant com a subjecte actiu de l’aprenentatge
• - Canvi de rol de l’alumnat que modifi...
Mirar:

http://www.youtube.com/watch?v=eEqF_1a
XUw4
Els precursors de l'escola nova
Jean Jacques Rousseau.J.H. Pestalotzzi.
Fröbel.-
Els precursors de l’escola
nova:
- Jean Jacques Rousseau.• - Atorga importància al desenvolupament individual i l’educació...
• J.H. Pestalotzzi.• Pel que fa a l’aprenentatge i els seus mètodes:
• - El veritable aprenentatge es produeix a partir de...
F. Fröbel.- Planteja la importància de l’educació en els primers anys.
-

Crea el primer jardí d’infància o Kinderjarten.
...
L’ESCOLA NOVA. FIGURES
MÉS DESTACADES:

Rosa i Carolina Agazzi.Maria Montessori.-
Rosa i Carolina Agazzi.-

- Van crear “la casa dels nens” on van desenvolupar

un model educatiu- Agazzi o Mompià- per a l...
Maria Montessori.• Principis en els que es basa el seu model:
• a) La ment absorbent:
• Capacitat dels més petits per abso...
• d) L’organització de l’espai i el temps:
• L’organització de l’espai en diferents zones d’activitats i l’organització de...
Exemple montessori 0-3:
http://www.youtube.com/watch?v=Z6hDNkDj
j_Q
Ovide Decroly:
L’escola s’organitza a partir de la llibertat i la responsabilitat, per la qual
cosa cada un s’ha d’esforça...
Célestin Freinet.Proposa el mètode natural que parteix de l’objectiu de
trobar processos d’aprenentatge que permetin a l’ ...
L’ESCOLA NOVA A ESPANYA
(DE PRINCIPIS DE SEGLE XX
FINS A L’ESCLAT GUERRA
CIVIL 1936)
La difusió dels principis de
l’Escola...
Fins pràcticament 1931, any en què s’instaura la Segona
República, l’ensenyança a Espanya és
predominantment religiosa. Ma...
Rosa sensat:
http://www.youtube.com/watch?v=sT69d8jc7
Yk
http://www.youtube.com/watch?v=huT5IIzhd
-c
Document (llegir)
L’expansió d’experiències pedagògiques a Espanya
“ A este respecto debemos referirnos, sobre todo al mét...
A aquestes experiències cal sumar dues propostes específicament autòctones
d’Espanya que respiren dels mateixos aires de r...
. La pedagogia llibertària de
Ferrer i Guàrdia.
En l’heterogeni moviment de l’Escola Nova es troben
també una sèrie de teo...
Ferrer i Guàrdia va fundar al 1901 una
escola a Barcelona, l’anomenada Escola
Moderna, obertament anticlerical, amb un
alu...
Alguns dels seus principis serien:
L’educació s’ha de fonamentar en una base científica i racional, on els
components dogm...
Per qui tingui ganes d’aprofundir aquí us
deixo un documental de Ferrer i guardia
enllaçat del youtube:
http://www.youtube...
Escola moderna:
http://www.youtube.com/watch?v=dBjqOEE
Ndkw

LLEGIR:
http://www.centenario-ferreriguardia.org/Elproyecto.h...
SUMMERHILL
MIRAR:
http://www.youtube.com/watch?v=C_stNajiYI
Document (Llegir)
A.S. Neill Summerhill
Un dels projectes educatius a nivell internacional
és el desenvolupat per Neill i ...
Per qui tingui ganes de més…..
http://vimeo.com/22205368
Aquí us enllaço una serie sobre
Summerhill…. Està amb anglès.
I l...
ELS MOVIMENTS DE
RENOVACIÓ PEDAGÒGIACA.
(MÓN OCCIDENTAL)
L’Educació després de la II
Guerra Mundial (1945)
Acabada la Segona Guerra Mundial, en la majoria de
països occidentals es va reforçar el caràcter oficial de
l’educació. Le...
L’experiència de Regio Emilia
Regio Emilia és una ciutat del nord d’Itàlia on es va generar una experiència educativa d’un...
Els 100 llenguatges del nen
http://www.youtube.com/wat
ch?v=BFNi0TcVKTY

Extret de:
http://www.slidesha
re.net/lilybello/r...
llegir
http://webfacil.tinet.org/usuaris/jcornado/esc
oles_reggio_emilia_20110428130008.pdf
El llegat a Catalunya
http://blocs.fub.edu/educaciofub/2012/05/11/
el-projecte-0-6-de-reggio-emilia-acatalunya-valors-prac...
L’ experiència de Lóckzy. E.
Pikler
Emmi Pikler, pediatre hongaresa, rebé el 1946 l’encàrrec de dirigir una institució, si...
DOCUMENT (LLEGIR)
L’aportació de Pikler
Quina meravella és mirar el nadó en la seva activitat lliure.
Si ens donem aquest ...
http://www.youtube.com/watch?v=J3GQWiJ
mv9E

http://www.youtube.com/watch?v=6s5Gbbnjf
2Y
2.4.LA RENOVACIÓ PEDAGÒGICA
A ESPAÑA (DESPRÉS DE LA
GUERRA CIVIL 1936-39)
Després de la Guerra Civil i la instauració de l...
DOCUMENT (LLEGIR)
Marta Mata i l’Agrupació Rosa Sensat
Marta Mata Garriga ha estat un referent pedagògic . Ha elaborat lli...
Per problemes de salut la seva família es va traslladar a Saifores
(Tarragona) on es va formar com a mestra, i al 1957 es ...
Pedagogia Waldorf
Història
La pedagogia Waldorf té les seves arrels en la
investigació del esotèric i pensador austríac
Ru...
El 1919 Steiner va visitar la fàbrica de cigarrets Waldorf
Astoria, a Stuttgart, Alemanya i va parlar als treballadors
sob...
Durant el règim Nazi les escoles Waldorf van ser prohibides. Van
tornar a obrir-se després de la Segona Guerra Mundial.
Av...
Pedagogia Waldorf

Se centra en el coneixement integral de l'home, buscant explotar
totes les seves capacitats, fins i tot...
A la pràctica docent
Com s'aplica aquesta concepció en la pràctica pedagògica?.
En principi, l'educació es divideix en per...
Mentre, durant el desenvolupament de l'anomenada
infància mitjana (des dels set als catorze anys) el
coneixement es focali...
Avaluació i disciplina
A més, hi ha altres qüestions molt importants pel que fa a
la forma d'encarar la disciplina i l'ava...
L'ensenyament es divideix en septenios (cicles de set anys), sent
el primer el comprès entre els 0 i els 6 anys. Clouder c...
La filosofia de treball de les escoles Waldorf s'assembla bastant
a l'empleada a Finlàndia.
No aprenen a llegir ni a escri...
Waldorf.
http://www.youtube.com/watch?v=blM5eJmx
NpU
MODELS PEDAGÒGICS
ACTUALS
Què queda dels principis de l’Escola Nova?
La realitat actual indica que l’educador no treballa,...
Models pedagògics per al segle
XXI
Alguns autors i autores tenen una especial preocupació per al
paper que ha d’assumir l’...
El respecte i la solidaritat es poden treballar en les edats més
primerenques en aspectes com: la participació en els jocs...
Models pedagògics per al segle
XXI
Aquests temes es tradueixen en activitats cap els nens i
les seves famílies com l’elabo...
Bases psicopedagogia
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Bases psicopedagogia

579

Published on

Aquí teniu el ppt de les bases de psicopedagogia.nf2.ud1

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
579
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
9
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Bases psicopedagogia

  1. 1. PRINCIPIS PSICOPEDAGOGICS DE L’EDUCACIÓ INFANTIL
  2. 2. Les aportacions de la pedagogia. PEDAGOGIA: És la ciència que s’ocupa de l’educació i l’ensenyament. DIDÀCTICA: És una branca de la pedagogia centrada en les tècniques i els mètodes afavoridors de l’aprenentatge. Didàctica de l’educació infantil: és la disciplina dedicada a estudiar els mètodes i tècniques afavoridors de l’aprenentatge a la primera infància.
  3. 3. Concepció de l’educació infantil al llarg de la història...recordem.... • Abans del segle XIX: • L’estudi de l’ infància havia estat purament mèdic, i els primers anys de vida no eren més que el preàmbul a la vida adulta. L’única cosa que importava era satisfer les necessitats més primàries dels infants. • Mitjans del segle XIX: • Es va plantejar l’educació com a fonamental en el desenvolupament posterior de les persones, la qual cosa va a dur a estudiar quins eren els elements educadors en cadascuna de les etapes de creixement. • Sorgeixen noves corrents de pensament com l’escola nova i grans canvis sociològics. • A partir del segle XIX: • Es consolida l’idea de que l’etapa infantil s’havia de considerar com un període propi de l’individu, en el qual la persona madura i es desenvolupa, és a dir, és una etapa educable.
  4. 4. Evolució de les concepcions pedagògiques: • Fins al segle XVII Escoles de tipus eclesiàstic • Segle XVII Escola tradicional • Finals del Segle XIX Escola nova • Meitat segle XX pedagògica Moviments de renovació
  5. 5. DE L’ESCOLA TRADICIONAL A L’ESCOLA NOVA • Fins al segle XVII imperava una escola de tipus eclesiàstic. La llengua que utilitzaven era el llatí. Era una educació molt estricta i dirigida a sectors molt concrets de la societat. • Realitzada per ordres religioses en col·legis i internats. • Basada en una disciplina fèrria i un ordre absolut. • Buscava aïllar als joves del món extern, ja que aquest es considerava com una font de temptacions. • Adoctrinament en idees de l’antiguitat.
  6. 6. L’escola tradicional: plantejava l’escolarització de tots els infants, independentment de la seva condició per a educar-los en els valors de la comunitat i utilitzant la llengua materna com a vehicle. Principis bàsics de l’escola tradicional: - Llengua materna com vehicle - El mestre com a centre de l’ensenyament. Organitzador i transmissor de coneixements. Aprenentatge utilitzat: habilitats de memòria (repetició i memorització) - L’organització escolar totalment programada i organitzada. - Mètodes directius i autoritaris. Disciplina i càstig com elements correctors necessaris. - Rol passiu de l’alumnat. Només receptor de coneixements Amb el temps van anar apareixent noves propostes amb uns principis pedagògics diferents que van culminar en l’escola nova.
  7. 7. Mirar: http://www.youtube.com/watch?v=ZGDW0D Mc3fI
  8. 8. L’ESCOLA NOVA I ELS SEUS PRINCIPIS: Què és l’escola nova? També s’anomena escola activa, és un moviment pedagògic iniciat a finals del segle XIX, amb la finalitat d’abordar una renovació dels principis pedagògics que sostenia l’escola tradicional. Partia d’una consideració diferents sobre la manera d’aprendre que tenen els alumnes. Segons l’escola nova els infants aprenen per observació en contacte amb la naturalesa, per experimentació i imitació de les persones adultes.
  9. 9. Els principis de l’escola nova: • - Infant com a subjecte actiu de l’aprenentatge • - Canvi de rol de l’alumnat que modifica el paper del mestre que adquireix una funció d’observador, animador d’activitats i promotor de conductes orientades cap a la creació de l’autodisciplina i l’autonomia. • - L’escola a d’obrir-se a l’exterior i situar-se com avantsala de la inserció del subjecte a la vida social. • - El sistema haurà de ser flexible i haurà d’adaptar-se a l’especificitat de cada infant, atesos que no tots tenen les mateixes capacitats ni els mateixos interessos. • - Els mètodes educatius prioritzen la imaginació, el pensament, afavoreixen l’actitud crítica. Els coneixements ja no s’admeten de manera passiva, sinó que s’aprenen a través de la deducció, la demostració, l’experimentació, la manipulació o la lògica.
  10. 10. Mirar: http://www.youtube.com/watch?v=eEqF_1a XUw4
  11. 11. Els precursors de l'escola nova Jean Jacques Rousseau.J.H. Pestalotzzi. Fröbel.-
  12. 12. Els precursors de l’escola nova: - Jean Jacques Rousseau.• - Atorga importància al desenvolupament individual i l’educació • - Ensenyament intuïtiu (deixant que l’ infant vagi esbrinant per si mateix les respostes) i experimental ( basant-se en l’experiència). • - Ús de tècniques no directives. Dirigir als infants segons els seus propis interessos. • - Importància de la natura com a objecte d’aprenentatge. • Roussseau, anticipa molts dels conceptes que es desenvoluparan posteriorment. • ESCRIU EMILI. NOVELA MOLT IMPORTANT AL MOMENT.
  13. 13. • J.H. Pestalotzzi.• Pel que fa a l’aprenentatge i els seus mètodes: • - El veritable aprenentatge es produeix a partir de la comprensió dels fenòmens i de les seves relacions. • - Es va a plantejar la necessitat de la pràctica i l’experimentació. • - Considera l’educació com una ajuda que es proporciona a l’ infant perquè avanci en el seu procés d’aprenentatge i l’activitat educativa del mestre com un art. • - Són destacables les seves experiències educatives a través del joc, les activitats manuals i corporals i l’adquisició del llenguatge. • Pel que fa a l’educació infantil en general : • - Dóna importància al desenvolupament infantil i al paper afectiu de la mare i la família i posteriorment el paper socialitzador de l’escola. • - Integració: advoca per una educació igualitària que integri als infants més desfavorits.
  14. 14. F. Fröbel.- Planteja la importància de l’educació en els primers anys. - Crea el primer jardí d’infància o Kinderjarten. - Va desenvolupar tota la seva teoria sobre el puercentrisme (puer ~ infant ; centrisme ~ el centre). - L’aprenentatge individualitzat s’ha d’establir mitjançant un procés gradual, de manera que el més senzill sempre precedirà al més complex. - Èmfasi en la capacitació de mestres que han de tenir bon caràcter, ser amistosos i accessibles per als infants. - Va implantar el joc (amb objectes estructurats cilindre, esfera i cub i la pilota) com a mitjà fonamental d’aprenentatge: “ El joc és la més amplia forma de desenvolupament humà en la infantesa, perquè és en si mateix la més lliure expressió del que habita a l’ànima de l’ infant.”
  15. 15. L’ESCOLA NOVA. FIGURES MÉS DESTACADES: Rosa i Carolina Agazzi.Maria Montessori.-
  16. 16. Rosa i Carolina Agazzi.- - Van crear “la casa dels nens” on van desenvolupar un model educatiu- Agazzi o Mompià- per a la primera infància. Basant-se en l’esquema de la llar familiar, on intentaven reproduir un ambient tan natural com fos possible per als més petits i on el treball d’hàbits era molt important. • - Incorpora l’espontaneïtat i experiència personal dels infants, així com la vida en comunitat. • - Es dóna molta importància al treball d’hàbits • - Utilitza utensilis casolans o fets de materials de deixalles com a mètode d’aprenentatge. • - Posa èmfasi a conrear les arts musicals i plàstiques i fomentar l’experiència i la investigació. • - L’observació sistemàtica i individualitzada de l’educador/a és primordial per avançar o reafirmar l’aprenentatge de cada infant a través dels diferents exercicis.
  17. 17. Maria Montessori.• Principis en els que es basa el seu model: • a) La ment absorbent: • Capacitat dels més petits per absorbir de manera natural tots els coneixements que necessitin per a funcionar en la seva vida diària. • b) Els períodes sensitius: • En els que els infants es mostren més preparats per adquirir certes habilitats • Exemple: el període sensitiu per adquirir l’escriptura es troba entre els 3 i 4 anys i això vol dir que incidir en aquest aprenentatge en el moment oportú serà més eficaç. • c) L’ambient adaptat: • Facilitarà la construcció de l’aprenentatge i el desig de coneixement
  18. 18. • d) L’organització de l’espai i el temps: • L’organització de l’espai en diferents zones d’activitats i l’organització del temps en funció de les activitats dissenyades. • e) Els materials: • Els materials que cobreixen totes les àrees són creats per ella mateixa (Montessori) i van acompanyats de exercicis degudament seqüenciats, amb la intenció de que els infants aprenguin de les seves pròpies experiències i també dels errors que van corregint. • f) El paper de l’educador/a: • Com a guia per despertar en l’ infant la imaginació i l’ interès pel coneixement. • D’acord amb les necessitats de l ’infant el seu mètode comprèn quatre grans àrees: • 1.- vida pràctica ( independència, ordre, disciplina, relació social...) • 2.- L’educació sensorial. Té com objectiu l’educació dels sentits com a base del desenvolupament en altres àrees. • 3.- Les habilitats de la llengua, escriptura i lectura • 4.- Les habilitats matemàtiques.
  19. 19. Exemple montessori 0-3: http://www.youtube.com/watch?v=Z6hDNkDj j_Q
  20. 20. Ovide Decroly: L’escola s’organitza a partir de la llibertat i la responsabilitat, per la qual cosa cada un s’ha d’esforçar per ser un membre conscient i útil de la col·lectivitat. - L’ensenyament ha de ser individualitzat. - L’ interès, que neix de la necessitat, és el que mou l’ infant a aprendre. - Presenta el concepte de GLOBALITZACIÓ, entès com la percepció que té un infant del món real, el qual no se li presenta fragmentat, sinó com un tot. Decroly va unir tres conceptes: ensenyament individualitzat, motivació i globalització i va crear una pràctica educativa, un mètode d’ensenyança denominat Centres d’interès, en els quals es treballen les necessitats de l ’infant, tant físiques com a psíquiques, a través del joc.
  21. 21. Célestin Freinet.Proposa el mètode natural que parteix de l’objectiu de trobar processos d’aprenentatge que permetin a l’ infant aprendre a l’escola de manera natural . - Va proposar el principi de tempteig experimental ( experiències i exercicis) com a clau en els processos d’adquisició dels coneixements. - Proposa la introducció dels tallers. - Introdueix la realització de projectes en comú. Exemple un diari o una revista escolar. - Pel que fa a l’aprenentatge natural de continguts, en principis més abstractes, com la lectura, el càlcul, Freinet entén que l’aprenentatge ha de partir de la utilitat i el significat per, posteriorment, passar als elements i les relacions que el componen.
  22. 22. L’ESCOLA NOVA A ESPANYA (DE PRINCIPIS DE SEGLE XX FINS A L’ESCLAT GUERRA CIVIL 1936) La difusió dels principis de l’Escola Nova
  23. 23. Fins pràcticament 1931, any en què s’instaura la Segona República, l’ensenyança a Espanya és predominantment religiosa. Malgrat tot, els principis de l’Escola Nova comencen a ser permeables entre les àmplies capes del professorat i van arrelant diferents mètodes en diferents llocs de la geografia espanyola. Catalunya és una de les zones més sensible als principis de l’Escola Nova, i ja a principis del segle XX s’inicia un moviment de renovació pedagògica sota la mirada de l’Ajuntament de Barcelona. D’aquesta manera es creen les primeres escoles a l’aire lliure inspirades en aquests principis; una de les més representatives , l’Escola del Bosc, creada 1914 i dirigida per una jove mestra Rosa Sensat.
  24. 24. Rosa sensat: http://www.youtube.com/watch?v=sT69d8jc7 Yk http://www.youtube.com/watch?v=huT5IIzhd -c
  25. 25. Document (llegir) L’expansió d’experiències pedagògiques a Espanya “ A este respecto debemos referirnos, sobre todo al método Montessori, dado que Barcelona, junto con Chicago, debino uno de los grandes centros motessorianos. Cabe destacar al respeto la gran cantidad de escuelas que se aplicaron las tècnicas montessorianas, especialmente en Catalunya y Baleares. Durante la República el mètodo montessoriano se extendió profusament por toda España. Mientras Mª Montessori viajaba por todo el mundo para dar a conocer su pedagogia, el doctor Ovide Decroly recibía en l’École de l’Hermitatge a pedagagos allegados de todos los rincones del golbo, entre los cuales se encontraban munchos españoles, que se dieron cita en Bruselas, especialmente a partir de 1912. A pesar de su aislamiento bruseliano, el doctor Decroly visitó Barcelona en 1921, y Madrid en 1926. Las experiencias decrolyans llegaron a su momento álgido en el perído republicano, en el que destacan principalmente los ensayos de Segovia y Barcelona. Mones, J. La innovación pedagógica. Marco espanñol e influencia internacional. Cuadernos de pedagog´ñia nº 286. Diciembre 1999.
  26. 26. A aquestes experiències cal sumar dues propostes específicament autòctones d’Espanya que respiren dels mateixos aires de renovació i que adquireixen una gran importància: la institución LIbre de Enseñanza i la Pedagogia llibertària de Ferrer i Guàrdia La institución Libre de Enseñanza Aquesta experiència, d’àmbit privat, neix el 1876 de la mà de Francisco Giner de los Ríos (1839-1915) i d’altres catedràtics expulsats de la Universitat per negar-se a seguir els dogmes oficials del moment en matèria religiosa, política o moral. La Institució es va fundar sobre la base dels principis pedagògics del Krausisme que es declinava per una ensenyança intuïtiva de clara influència roussoniana, on el contacte directe amb la naturalesa o qualsevol objecte de coneixement era la clau de l’aprenentatge, en contraposició a l’ensenyança massa memorística i rígida de la pedagogia tradicional . Tal com diu el propi Giner del mètode intuïtiu: “exigeix del deixeble que pensi i reflexioni per si mateix en la mesura de les seves forces; que investigui, que argumenti, que qüestioni, que intenti, dubti, que desplegui les ales del seu esperit, en fi, es rendeixi a la consciència de la seva personalitat racional”. El projecte inicial era crear una Universitat lliure però aviat es va extendre a la creació d’escoles. En aquest sentit van crear escoles de 4 i 5 anys sota la idea que les actuacions educatives en els primers anys de vida són les més significatives en la formació integral de les persones . Durant el mig segle que va funcionar (fins la Guerra Civil) , la Institución Libre de Enseñanza es va convertir en el centre de gravetat d’una època de la cultura espanyola i va ser el motiu per a la introducció a Espanya de les més avançades teories pedagògiques i científiques que s’estaven desenvolupant fora de la frontera espanyola. La nòmina de personatges il·lustres que van passar per ella: Severo Ochoa, García Lorca, Luís Buñuel o Salvador Dalí, entre d’altres. També ho és la de persones que van col·laborar en el butlletí de la Institució com Charles Darwin, Dewey, Santiago Ramón i Cajal, Maria Montessori, Leon Tolstoi.
  27. 27. . La pedagogia llibertària de Ferrer i Guàrdia. En l’heterogeni moviment de l’Escola Nova es troben també una sèrie de teories pedagògiques conegudes com a llibertàries o autogestionàries, basades en aconseguir un aprenentatge a través del qual la persona pot desenvolupar les seves aptituds lliurement, sense cap autoritat imposada, per tal d’assolir el ple desenvolupament . Aquestes teories representen la part anàrquica de l’educació . Algunes de les figures més destacades són Leon Tolstoi , Alexandre S. Neill – fundador de l’escola Summerhilli, a Espanya Francesc Ferrer i Guàrdia.
  28. 28. Ferrer i Guàrdia va fundar al 1901 una escola a Barcelona, l’anomenada Escola Moderna, obertament anticlerical, amb un alumnat mixt i impulsant els principis de la pedagogia llibertària. El projecte es va expandir ràpidament, i al 1906 més de 30 escoles i al voltant de 1000 alumnes estaven directament o indirecta relacionats amb les seves ensenyances.
  29. 29. Alguns dels seus principis serien: L’educació s’ha de fonamentar en una base científica i racional, on els components dogmàtics o sobrenaturals no hi tenen cabuda. És imprescindible en l’educació de la primera infància, que els programes i els mètodes estiguin adaptats a la psicologia dels petits. El desenvolupament infantil és espontani i es regeix per les seves pròpies regles. En aquest context, l’escola ha de facilitar els mitjans i els recursos per tal que aquest desenvolupament es produeixi efectivament. L’educació ha de ser autònoma, per això, no hi tenen cabuda els mètodes autoritaris ni les pràctiques tradicionals de premis i càstigs. L’educació ha de ser integral, i ha d’incloure, a més de la formació intel·lectual, l’educació moral, la cultura de la solidaritat, el desenvolupament del caràcter... Ferrer i Guàrdia va ser condemnat a mort i executat al 1909 al ser declarat culpable de l’instigador d’una revolta coneguda amb el nom de Setmana Tràgica que va tenir lloc a Barcelona aquell any. Però, la mort de Ferrer i Guàrdia no va suposar la fi d’aquests idees, al contrari, fins la derrota de la República, les escoles d’estil llibertari van seguir proliferant per la geografia espanyola. Fins i tot, actualment, continuen existint experiències d’aquest tipus en diferents zones del món
  30. 30. Per qui tingui ganes d’aprofundir aquí us deixo un documental de Ferrer i guardia enllaçat del youtube: http://www.youtube.com/watch?v=scqpam_ YVfQ
  31. 31. Escola moderna: http://www.youtube.com/watch?v=dBjqOEE Ndkw LLEGIR: http://www.centenario-ferreriguardia.org/Elproyecto.html http://www.youtube.com/watch?v=5n8Z9Xcd pug
  32. 32. SUMMERHILL MIRAR: http://www.youtube.com/watch?v=C_stNajiYI
  33. 33. Document (Llegir) A.S. Neill Summerhill Un dels projectes educatius a nivell internacional és el desenvolupat per Neill i l’escola Summerhil que va crear al 1921. A la denominada escola democràtica es posaven en pràctica els principis del seu model educatiu: educació crítica dels infants vers el món que els envolta, decisió dels infants d’acudir o no a classe, absència d’exàmens i qualificacions, participació per assemblea per decidir les normes de classe i prendre decisions.
  34. 34. Per qui tingui ganes de més….. http://vimeo.com/22205368 Aquí us enllaço una serie sobre Summerhill…. Està amb anglès. I la informació d’una pel.lícula.
  35. 35. ELS MOVIMENTS DE RENOVACIÓ PEDAGÒGIACA. (MÓN OCCIDENTAL) L’Educació després de la II Guerra Mundial (1945)
  36. 36. Acabada la Segona Guerra Mundial, en la majoria de països occidentals es va reforçar el caràcter oficial de l’educació. Les propostes progressistes en tots els nivells i, especialment en l’educació, eren vistes amb recel , doncs les veien relacionades amb el comunisme, que després de la II Guerra Mundial s’havia consolidat com l’amenaça més evident per al món capitalista. Per altra banda, en una Europa destrossada, quedava la tasca de reconstrucció de les escoles que van estar bombardejades. En aquest context, tan poc afavoridor, apareixeran algunes propostes que varen prendre els principis pedagògics de dècades anteriors i aplicaren experiències noves. Probablement una de les més importants sigui la de Regio Emilia.
  37. 37. L’experiència de Regio Emilia Regio Emilia és una ciutat del nord d’Itàlia on es va generar una experiència educativa d’una gran importància. Al finalitzar la guerra mundial es van anar reconstruint les escoles derruïdes. En aquest context va anar naixent la idea d’anar aplicant un nou enfocament educatiu desvinculat de l’oficial, que bàsicament estava monopolitzat per ordes religioses. Sota l’impuls i orientació del pedagog Loris Malaguzzi, l’ajuntament de Regio Emilia fundà la primera escola infantil al 1963 i ràpidament es van incorporar al projecte escoles noves. El propi Loris Malaguzzi va ser nomenat director de les escoles des de la seva fundació fins a la seva jubilació al 1985, encara que també va tenir la col·laboració del creador de contes Gianni Rodari o el pedagog infaltil Bruno Ciari. En l’àmbit eductiu l’experiència es basava en el principi que tots els nens i nenes tenen la preparació, el potencial, la curiositat i l’interès per relacionar-se i interaccionar socialment, a partir del que poden construir el seu aprenentatge. En aquest sentit es considerava al petit com a un recipient buit al que cal omplir amb coneixements, habilitats i amb els valors culturals . A més, per tal de garantir que el procés d’aprenentatge sigui el correcte, cal respectar el ritme d’aprenentatge i les diferències individuals i, garantir el seu benestar, és a dir, que els seus drets estiguin garantits. La metodologia parteix de l’exploració i es concreta en la reinvenció del projecte d’investigació . Aquests projectes poden durar uns dies, setmanes o fins i tot, diversos mesos i poden sorgir de qualsevol esdeveniment causal, una idea o problema proposat pels petits o una experiència plantejada pels mestres. En aquest context el paper dels mestres és el d’observar, preguntar i escoltar als petits per promoure ocasions per al descobriment i l’aprenentatge, és a dir, en provocar experiències. A més dels mestres hi ha el tallerista que treballa amb el mestre i els petits en el taller, que disposa de les eines, materials i recursos , a través dels quals, poden expressar, explorar i crear pensaments. Un altra condicionant consisteix en considerar al petit no de forma aïllada sinó en relació amb els altres nens i nenes, amb la seva família , amb l’escola i, en general, amb tota la seva comunitat, per això, la intervenció educativa ha de ser planejada de manera global . Malaguzzi: “ En aquests jardins hi ha nens i adults que practiquen el plaer de jugar, de treballar, de parlar, de pensar i inventar, junts i amb amistat
  38. 38. Els 100 llenguatges del nen http://www.youtube.com/wat ch?v=BFNi0TcVKTY Extret de: http://www.slidesha re.net/lilybello/reggi o
  39. 39. llegir http://webfacil.tinet.org/usuaris/jcornado/esc oles_reggio_emilia_20110428130008.pdf
  40. 40. El llegat a Catalunya http://blocs.fub.edu/educaciofub/2012/05/11/ el-projecte-0-6-de-reggio-emilia-acatalunya-valors-practiques-i-reflexionsper-compartir/
  41. 41. L’ experiència de Lóckzy. E. Pikler Emmi Pikler, pediatre hongaresa, rebé el 1946 l’encàrrec de dirigir una institució, situada al carrer Lóckzy de Budapest, per a orfes i infants abandonats menors de 3 anys a causa dels desastres de la Segona Guerra Mundial. Un dels principals problemes que presentaven aquests infants era la manca de referents afectius i vincles estables. En aquest context Pikler treballà per educar aquests infants i aconseguir que es desenvolupessin en condicions adequades, malgrat les carències afectives que suposava la seva situació. El principi en el qual es van basar les seves teories fou la confiança en la capacitat autònoma de desenvolupament de l’infant i en la pràctica d’una relació afectiva privilegiada. El valor de l’activitat autònoma de l’infant des de l’inici de la seva vida. Parteix de la idea que si l’infant actua per pròpia iniciativa i interès, adquireix més sòlidament les seves conquestes i aprenentatges que si se li intenta inculcar des de l’exterior. L’infant aprèn a moure’s, a girar-se, a canviar de posició i a caminar a partir dels seus propis temptejos i experiències, sense atendre a cap guia preelaborada. El valor d’una relació afectiva privilegiada La no intervenció no vol dir l’abandonament, al contrari la llibertat requereix de l’establiment d’una relació estable i sòlida amb la persona adulta de referència, que li proporcioni atencions afectuoses i personalitzades, que li doni confiança i seguretat afectiva. Aquesta es transmet a través del llenguatge verbal, de mirades significatives o simplement de presència comprensiva. Podríem dir que la persona adulta estimula les activitats de manera indirecta creant les condicions idònies per a què aquestes es desenvolupin Els principis de Lóckzy continuen inspirant moltes de les pràctiques pedagògiques i organitzatives fins avui dia, en què continua investigant i innovant des de l’institut Pikler-Lóckzy, que la mateixa Pikler va crear el 1970
  42. 42. DOCUMENT (LLEGIR) L’aportació de Pikler Quina meravella és mirar el nadó en la seva activitat lliure. Si ens donem aquest temps d’observació pacient , descobrirem el gran potencial de l’infant en la seva activitat espontània, la seva concentració, la insistència per aconseguir l’objectiu proposat, flexibilitat i varietat en els seus moviments, l’autonomia i l’alegria que li produeix el sentiment de competència en realitzar un moviment que li sorgeix de dintre seu. Però per a que aquesta activitat espontània sorgeixi és necessari que l’adult li proporcioni les condicions adequades , això significa un espai segur i prou ampli perquè es pugui moure, tot respectant el seu temps i la seva autonomia. Solange Buttendieck (seguidora de Pikler)
  43. 43. http://www.youtube.com/watch?v=J3GQWiJ mv9E http://www.youtube.com/watch?v=6s5Gbbnjf 2Y
  44. 44. 2.4.LA RENOVACIÓ PEDAGÒGICA A ESPAÑA (DESPRÉS DE LA GUERRA CIVIL 1936-39) Després de la Guerra Civil i la instauració de la dictadura franquista, els principis de l’escola nova varen ser eradicats de les escoles i la majoria de mestre exiliats . Caldrien passar dècades, cap els 70, per tal que grups de mestres s’organitzessin, i sota el nom de moviments de renovació pedagògica, recuperaren de nou els principis de l’Escola Nova. Aquests moviments com l’Agrupació de Mestres de Rosa Sensat, Acció eductiva i altres, anaren creant espais, especialment al voltant de les denominades escoles d’estiu. En elles es reivindicaven, entre altres, la coeducació, l’escola pública, els nous continguts de l’ensenyament, l’organització democràtica dels centres ...i altres de caire més polític i sindical . Aquests moviments varen tenir un augment considerable entre finals dels anys setanta i principis dels vuitanta coincidint amb l’entrada de la democràcia. Un cop la legislació va integrar en gran mesura aquestes idees en l’ordenació educativa, la influència i presència d’aquests Moviments en el món educatiu van començar a decaure.
  45. 45. DOCUMENT (LLEGIR) Marta Mata i l’Agrupació Rosa Sensat Marta Mata Garriga ha estat un referent pedagògic . Ha elaborat llibres d’exercicis i de didàctica de la lectura i l’escriptura, contes infantils i nombrosos articles de pedagogia i política educativa. Nascuda al 1926, filla de la també mestra Àngels Garriga, va estudiar a l’escola Pere Vila i a l’institut-escola de la Generalitat. Quan va acabar la guerra tenia 13 anys i va viure de primera mà l’endarreriment que suposava tornar enrere als principis tradicionals i religiosos d’educació; tal com ella mateixa va declarar: “ quan van arribar els nacionals, l’ensenyança va anar enrere 100 anys. El primer dia de classe després de la guerra ens varem trobar amb els crucifixos i retrats repartits per tota l’escola. Van posar una capella a l’institut i es resava cada dia.”
  46. 46. Per problemes de salut la seva família es va traslladar a Saifores (Tarragona) on es va formar com a mestra, i al 1957 es llicencia en pedagogia. Uns anys més tard va formar part d’un grup de professionals de l’ensenyament que, de manera clandestina, fundà l’Escola de Mestres de Rosa Sensat, un dels referents dels moviments de renovació pedagògica. La mateixa Marta Mata relata l’experiència: “El dia 4 d’octubre de 1965 comença a funcionar a Barcelona, d’una manera i en un lloc insòlit, l’Escola de Mestres Rosa Sensat. Es tractava d’una escola clandestina que s’iniciava amb 15 alumnesmestres asseguts al voltant d’una taula d’un menjador d’una casa particular , escoltant les ensenyances i rebent l’experiència d’una mestra “d’abans de la guerra”, Angeleta Ferrer Sensat, filla d’una altra mestra ja morta, Rosa Sensat, en memòria de la qual es donava nom a aquesta experiència”. Amb la democràcia, Marta Mata fou diputada al Congres, senadora i regidora d’Educació a l’Ajuntament de Barcelona. Al 2004 va ser nonemada presidenta del Consell Escolar de l’Estat.
  47. 47. Pedagogia Waldorf Història La pedagogia Waldorf té les seves arrels en la investigació del esotèric i pensador austríac Rudolf Steiner (1861-1925). D'acord a la filosofia de Steiner, l'ésser humà és una individualitat d'esperit, ànima, i cos, les capacitats es despleguen en tres etapes de desenvolupament cap a la maduresa de l'adult: primera infància, infantesa, i adolescència.
  48. 48. El 1919 Steiner va visitar la fàbrica de cigarrets Waldorf Astoria, a Stuttgart, Alemanya i va parlar als treballadors sobre la necessitat d'una renovació social, una nova manera d'organitzar la societat, la seva vida política, cultural i econòmica. Era la seva proposta de l'anomenada tripartició o Triformación social. L'amo de la fàbrica, Emil Molt, li va sol · licitar a Steiner si podria encarregar d'establir i dirigir una escola per educar els fills dels empleats de la seva empresa en aquest nou sentit social, preservant el cultural-educatiu dins de l'esfera de la Llibertat, sense interferència del polític ni del econòmic. Així va néixer l'Escola lliure Waldorf. L'educació que van rebre aquests nens va ser tan innovadora i evolucionada que aviat van començar a sorgir escoles Waldorf a Alemanya i després el moviment d'escoles Waldorf es va estendre per la resta d'Europa i el món.
  49. 49. Durant el règim Nazi les escoles Waldorf van ser prohibides. Van tornar a obrir-se després de la Segona Guerra Mundial. Avui dia hi ha prop de 3000 escoles en més de 90 països que apliquen mètodes Waldorf per enriquir els seus ensenyaments. La UNESCO dóna suport i promou aquesta pedagogia destacant l'educació que en el nen aconsegueix sense descuidar els aspectes relacionats amb la seva salut física i emocional. Governs com els d'Irlanda, Austràlia, Alemanya, Israel, etc, recolzen oficialment l'educació Waldorf . Relació amb la UNESCO Aquesta Organització Cultural Científica i Educativa de la Nacions Unides afirma que "els ideals i principis ètics ... [del moviment d'escoles Waldorf] corresponen amb els de la UNESCO" i ha escollit un nombre d'escoles Waldorf a Alemanya, Àsia, Llatinoamèrica i Àfrica per fer un "projecte
  50. 50. Pedagogia Waldorf Se centra en el coneixement integral de l'home, buscant explotar totes les seves capacitats, fins i tot aquelles que encara es troben en estat potencial. Per això, s'estimulen la llibertat, la creativitat, els coneixements pràctics, els aspectes físics i els continguts científics com un tot, des d'una perspectiva clarament holística. Els basaments: Aquesta pràctica pedagògica va ser creada el 1919 pel filòsof austríac Rudolf Steiner (27 de febrer de 1861 30 març 1925), i es troba basada en els fonaments centrals de la Antroposofia, un corrent filosòfic també creada per Steiner, l'objectiu bàsic és apropar l'home al coneixement que excedeix la realitat percebuda mitjançant els sentits. Aquesta realitat suprasensible és investigada emprant l'ànima humana com a instrument, ja que per a la Antroposofia l'home és un ésser tripartit, conformat per cos, ànima i esperit, facetes que ha d'integrar i complementar per aspirar a la seva real i
  51. 51. A la pràctica docent Com s'aplica aquesta concepció en la pràctica pedagògica?. En principi, l'educació es divideix en períodes de 7 anys, d'acord a les diferents etapes evolutives en què les qualitats humanes es van desenvolupant. El propòsit és justament respectar aquests períodes evolutius, sense promoure una intel·lectualització massa primerenca. És així que durant la primera infància (fins als set anys) s'entén que el petit centra el seu món en el descobriment de l'univers a través dels sentits, i que la seva activitat central és el desenvolupament de l'organisme físic. Aprofitant la voluntat del nen, la pedagogia Waldorf busca en aquesta etapa emprar la imitació com a mètode primordial de coneixement.
  52. 52. Mentre, durant el desenvolupament de l'anomenada infància mitjana (des dels set als catorze anys) el coneixement es focalitza novament en l'exploració del món de les experiències, però ara sense buscar la imitació sinó a través de la fantàstica eina de la imaginació . En aquest període, les més de 800 escoles Waldorf existents arreu del món busquen potenciar en l'alumne totes aquelles habilitats creatives que posseeix. Ja en l'adolescència (des dels catorze als vint-anys) la idea és estimular la independència i la llibertat que va emergint en l'home, que en un camí més conscient va transformant-se en un individu, d'acord a la concepció teòrica de la Antroposofia i el seu correlat didàctic, la pedagogia Waldorf.
  53. 53. Avaluació i disciplina A més, hi ha altres qüestions molt importants pel que fa a la forma d'encarar la disciplina i l'avaluació en els centres educatius Waldorf. Encara que per descomptat hi ha diferències entre les diferents institucions, en general no s'exposa a l'alumne a proves i exàmens, sinó que el docent avalua el procés d'aprenentatge mitjançant el contacte quotidià amb els educands.entre d'altres. D'aquesta manera, al desenvolupament dels processos creatius mitjançant l'art, dels físics a través de les activitats esportives i dels intel·lectuals emprant el coneixement cientificotècnic, l'alumne incorpora continguts pràctics de gran importància en la seva vida quotidiana futura.
  54. 54. L'ensenyament es divideix en septenios (cicles de set anys), sent el primer el comprès entre els 0 i els 6 anys. Clouder comenta que en aquesta etapa l'aprenentatge ve a través del joc. Els objectius se centren a estimular els sentits i la imaginació i en enfortir la voluntat de cada nen. El més important en aquestes edats és que els nens siguin nens: "Hi ha molt temps per ser adult i molt poc per ser nen". Això vol dir que juguen i aprenen amb el moviment, deixant una mica de banda la típica disposició de les escoles tradicionals en què els nens aprenen asseguts en una cadira. "I quan estudien?". a partir del segon septenni, és a dir, en el primer període no els ensenyen a llegir ni a escriure encara que això no vol dir que es desatengui aquesta faceta: "A través del joc se'ls donen les capacitats del llenguatge perquè en la següent etapa aprenguin ràpidament a llegir i escriure. El fonamental és que percebin que aprendre és una experiència alegre, així passen a la segona etapa amb moltes ganes d'aprendre. "
  55. 55. La filosofia de treball de les escoles Waldorf s'assembla bastant a l'empleada a Finlàndia. No aprenen a llegir ni a escriure fins als set anys i si a algun nen li costa li permeten començar a enviar també als vuit. Pot resultar paradoxal, però els finlandesos són els que millors resultats acadèmics obtenen segons l'informe Pisa (Espanya està en el lloc 35 dels 57 països participants). L'objectiu d'ambdues és que els nens creixin els primers anys establint unes bases emocionals sòlides que facin créixer l'amor per un mateix i pels altres Més endavant, un cop es donen compte de la seva importància com a persones i com a éssers individuals (autoestima i confiança en si mateixos) comencen a aprendre, d'aquesta manera comencen a llegir quan són capaços d'entendre el que llegeixen i més important encara, quan tenen l' interès i la curiositat de fer-ho.
  56. 56. Waldorf. http://www.youtube.com/watch?v=blM5eJmx NpU
  57. 57. MODELS PEDAGÒGICS ACTUALS Què queda dels principis de l’Escola Nova? La realitat actual indica que l’educador no treballa, per norma, sota els principis d’una única escola pedagògica, sinó que es prefereix prendre aquells principis o tècniques dels diferents teòrics de l’educació que millor s’adaptin a la seva metodologia. Les tendències montessorianes, decrolyanes i freinetianas han estat assumides en la majoria de plantejaments educatius, i els educadors les han fet pròpies. En tots els centres educatius es troben recursos (biblioteca, material sensorial, sensoriomotriu) i procediments ( assemblees de classe, aprenentatge globalitzat...) que procedeix de totes aquestes tendències.
  58. 58. Models pedagògics per al segle XXI Alguns autors i autores tenen una especial preocupació per al paper que ha d’assumir l’escola al llarg del segle XXI. En algunes escoles infantils ja s’està treballant amb temes d’àmbit social i cultural;la constitució, la cooperació, la igualtat, la competitivitat ben entesa. Per aconseguir temes que semblen tan abstractes siguin realitzables en l’àmbit escolar, només cal analitzar i utilitzar els principis de Decroly . Un dels seus fonaments era la llibertat de l’infant educat en democràcia. Indicava que cal educar ciutadans, persones preparades per a la vida i que siguin capaces d’integrar-se en la societat. El respecte i la solidaritat es poden treballar en les edats més primerenques en aspectes com: la participació en els jocs,
  59. 59. El respecte i la solidaritat es poden treballar en les edats més primerenques en aspectes com: la participació en els jocs, compartir materials, el compliment d’unes normes, la neteja i l’ordre de la classe , la cura de les plantes i animals,etc. Tots són recursos que s’apliquen a les aules d’EI Prioritzant i combinant els objectius de descobriment de l’entorn amb els d’actituds i valors es poden arribar a obtenir resultats que seran el fonament en les etapes superiors. Altres plantejaments generals que impregnen molts dels projectes dels centres són els relacionats amb l’educació per a la salut i la sostenibilitat de l’entorn. La salut,entenen l’individu com un tot, no dissociant salut física amb salut mental; i la sostenibilitat de l’entorn , intentant transmetre el respecte per tot allò que ens envolta i l’adopció de pràctiques i hàbits respectuosos amb el medi ambient.
  60. 60. Models pedagògics per al segle XXI Aquests temes es tradueixen en activitats cap els nens i les seves famílies com l’elaboració de menús infantils entre els pares i l’escola, en analitzar la importància dels aliments per al creixement ; la cura de les plantes per part dels infants o simplement, la separació en diferents contenidors de residus i deixalleries per facilitar-ne el recilclatge. La investigació-experimentació i la creativitat, sumada al respecte per a la cultura són dos altres aspectes que es treballen en l’educació infantil actual. Experiències realitzades a l’aula d’EI amb autors del món de la pintura serveixen per treballar, des de l’estimulació a través del color , la capacitat estètica i el gust per crear.
  1. A particular slide catching your eye?

    Clipping is a handy way to collect important slides you want to go back to later.

×