Catalunya durant la Segona República

Catalunya durant la Segona República 1931-1939 Elliot Férnández Hernández http://www.elliot.cat

Copyright de les fotografies: Les imatges utilitzades en aquesta presentació han estat extretes del fons digital de l' Arxiu Fotogràfic de Barcelona , amb finalitats no lucratives. Totes les fotografies contenen els crèdits de l'autor al peu. http://www.digitalbank.es/afb Bibliografia emprada: RISQUES, Manel (dir.); DUARTE, Àngel; DE RIQUER, Borja; ROIG ROSICH, Josep M. Història de Catalunya Contemporània . Barcelona: Ed. Pòrtic, 1999.

Eleccions municipals 12 d'abril de 1931

Són unes eleccions convocades per la monarquia. Ha de ser el primer pas per restablir la normalitat democràtica, interrompuda durant la Dictadura de Primo de Rivera (1923-31). La idea del monarca és evitar unes eleccions generals que es poguessin convertir en un referèndum sobre la monarquia (vot de càstig). Les eleccions municipals eren menys compromeses políticament i més fàcils de guanyar o de manipular utilitzant una vegada més els ressorts caciquistes.
Va passar el que volia evitar el rei : la població i els partits republicans van convertir les eleccions en un plebiscit sobre la monarquia.
Les opcions republicanes van guanyar a les principals capitals de província d'Espanya i les ciutats de més de 20.000 habitants.
A Catalunya, la candidatura monàrquica era representada per la Lliga Regionalista. La força guanyadora a la majoria de municipis va ser la recent constituïda Esquerra Republicana de Catalunya . ERC aplegava diverses tendències republicanes, catalanistes, federals i obreristes, agrupades entorn de Francesc Macià.
Van poder votar únicament els homes majors de 25 anys.

Resultats a Catalunya: 3.219 regidors d'ERC o propers, 1.014 de la Lliga, 279 monàrquics, 114 socialistes i 8 comunistes.

VEURE RESULTATS >>

QUÈ PASSA A PARTIR DEL 12 D'ABRIL A ESPANYA I CATALUNYA?

Durant el dilluns 13 d'abril comencen a arribar els primers resultats a Madrid. La informació es recull al Ministerio de la Gobernación. Els homes de confiança del monarca comencen a preparar la sortida del país d'Alfons XIII.
El dimarts 14 la notícia del triomf electoral republicà comença a estendre's pel país. La població ocuparà els carrers per celebrar-ho. ESCLAT D'ALEGRIA POPULAR PEL TRIOMF REPUBLICÀ.

QUÈ FARÀ LLUÍS COMPANYS, ALCALDE ELECTE DE BARCELONA?

A la 1 del migdia, de forma improvisa, surt al balcó de l'Ajuntament i proclama la República espanyola, sense consultar-ho amb ERC . Barcelona serà una de les primeres en proclamar la República. Madrid no trigarà en sumar-s'hi.
A Madrid el Govern Provisional de la República negocia el traspàs de poder amb el que queda del Govern de la Monarquia. Serà un canvi de poder pacífic. La Monarquia s'ha ensorrat pel suport que ha donat a la dictadura.

A la tarda, Francesc Macià , un dels líders d'ERC, decideix fer un pas endavant i proclama, des del balcó de la Diputació Provincial de Barcelona, la República Catalana dins la Federació dels pobles d'Ibèria . No es proclama la independència de Catalunya, era un símbol. Catalunya aspira a l'autogovern, per tant Macià volia situar-se en una posició de força de cara a negociar la solució a la qüestió catalana amb Madrid. Ara el problema està damunt la taula i Madrid haurà de negociar amb Catalunya per solucionar-ho.

Lluís Companys, alcalde electe de Barcelona, al balcó de l'Ajuntament (dimarts 14 d'abril de 1931). Arxiu Fotogràfic de Barcelona (Autor: Josep Maria Segarra).

Francesc Macià, dirigent d'ERC, al balcó de la Diputació Provincial (dimarts 14 d'abril de 1931). Arxiu Fotogràfic de Barcelona (Autor: Josep Dominguez).

Imatge de la Plaça Sant Jaume plena de gent celebrant la proclamació de la República dimecres 15 d'abril de 1931). Arxiu Fotogràfic de Barcelona (Autor: Josep Maria Segarra).

Manifestants celebrant la proclamació de la República amb la barret frigi republicà (dimecres 15 d'abril de 1931). Arxiu Fotogràfic de Barcelona (Autor: Josep Maria Segarra).

RESOLUCIÓ QÜESTIÓ CATALANA. REPÚBLICA CATALANA?

El Govern Provisional de la República enviarà el 17 d'abril 3 ministres a Barcelona per negociar amb Macià. La República no accepta la proclamació de la República Catalana i proposa una fórmula intermitja a Macià.
Fernando de los Ríos (ministre) proposa a Macià que la República espanyola reconegui la personalitat política pròpia de Catalunya (autonomia política) i que aquesta s'expliciti mitjançant un Estatut d'Autonomia
De los Ríos proposa restablir la Generalitat de Catalunya. És una solució improvisada.
Macià formarà un Govern de Concentració republicana , format per ERC, PRR i AC que es dedicarà a preparar el projecte d'Estatut d'Autonomia (Projecte d'Estatut de Núria).
Una diputació o assemblea provisional va ser l'encarregada de redactar el projecte d'Estatut. Una ponència sorgida d'aquesta diputació es reuní a Núria i redactà l'avantprojecte d'Estatut.
Serà sotmès a referèndum el 2 d'agost de 1931 amb una participació del 75% i el 99% de vots afirmatius (vot masculí).

No confondre amb l'Estatut de 1932 >>

Grup de ciutadans fent campanya a favor del SÍ a l'Estatut (dimecres 2 d'agost de 1931). Arxiu Fotogràfic de Barcelona (Autor: Josep Maria Segarra).

Es va fer un plebiscit perquè les dones poguessin votar l'Estatut. No tingué caràcter legal. (agost de 1931). Arxiu Fotogràfic de Barcelona (Autor: Josep Maria Segarra).

PROJECTE D'ESTATUT DE NÚRIA DE 1931 CARACTERÍSTIQUES PROJECTE ESTATUT:

Els redactors del Projecte d'Estatut van treballar amb la idea de que com que ningú sabia com seria la Constitució, es partia del supòsit que la forma d'Estat seria federal.
Catalunya, deia el projecte d'Estatut, és un Estat Autònom dins la República federal espanyola . La sobirania residia en les parts (estats federals) no en el tot, l'Estat.
Catalunya tenia totes les competències , excepte en política exterior i defensa.
El finançament que contemplava era: Catalunya recaptava tots els impostos i després es calculava les despeses que generaven els serveis oferts per l'Estat i se'ls transferia la quantitat de diners gastada a Catalunya.
Català, única llengua oficial.

L'ESTATUT NO ES PODIA APROVAR FINS QUE NO ES REDACTÉS LA NOVA CONSTITUCIÓ ESPANYOLA

EL PROJECTE D'ESTATUT NO S'ADEQUAVA A LA CONSTITUCIÓ

La Constitució espanyola va ser aprovada el 9 de desembre de 1931. Què deia?
Espanya, REPÚBLICA DEMOCRÀTICA.
Forma d'Estat: ESTADO INTEGRAL . Què vol dir això? La sobirania resideix només a l'Estat, però aquest Estat reconeix l'autonomia de municipis i regions .

L'ESTATUT ERA INAPLICABLE DEL TOT. S'HAGUÉ DE REDACTAR UN NOU ESTATUT: L'ESTATUT DE 1932

Aprovat el 9 de setembre de 1932, l'Estatut dirà que Catalunya és una regió autònoma dins la República espanyola.
Català i castellà, idiomes oficials.
Competències compartides amb l'Estat.
Finançament: Catalunya no recapta els impostos. L'Estat li cedirà el que cregui convenient a la Generalitat.

Manifestació pro-Estatut Català a la Plaça de la Constitució (24 d'abril de 1932). Arxiu Fotogràfic de Barcelona (Autor: Josep Maria Segarra).

DESPLEGAMENT DE L'AUTONOMIA CATALANA: 1932-34

ELECCIONS AUTONÒMIQUES NOVEMBRE 1932 . Resultats: 62 diputats ERC, 16 Lliga.
Macià és escollit oficialment President Generalitat. Un any més tard Macià moria el dia de Nadal de 1933.
Lluís Companys, escollit nou President de la Generalitat.
Eleccions generals novembre 1933 . Victòria forces conservadores. Canvi de rumb a la República. S'obre una etapa nova: Bienni Conservador. Entre 1931 i 1933 havien governat les esquerres (Azaña, president del Govern). Aquest era un govern “amic” de la Generalitat. Ara les coses canvien. Hi haurà tensions entre la Generalitat (ERC) i Madrid (conservadors).

PROBLEMA RABASSAIRE (qüestió agrària). Un dels conflictes més radicals i fins violents a la Catalunya republicana i industrialitzada fou el relacionat amb l'agricultura i la propietat de la terra. El camp havia quedat endarrerit i despoblat i els salaris eren baixos. Abundaven jornalers, parcers, rabassaires.
Al 1922 es fundà la Unió de Rabassaires per tal de millorar la situació del pagès i defensar-lo en la seva lluita pels contractes emfitèutics o per l'accés a la propietat de la terra. Companys està disposat a solucionar el problema del camp català. El Parlament aprovà la Llei de Contractes de Conreus (11 abril 1934)
La llei no té cap caràcter revolucionari. Estableix uns mecanismes de compra legal de les terres.
Els propietaris, organitzats en la seva patronal, van mostrar el seu rebuig a la llei.
La llei serà anul·lada pel Tribunal de Garanties Constitucionals .
Conflicte político-social entre la Generalitat i l'Estat, origen dels Fets d'Octubre de 1934.

Aprovació del Dictamen de la Llei de Contractes de Conreu (Parlament, juny 1934). Arxiu Fotogràfic de Barcelona (Autor: Pérez de Rozas).

FETS D'OCTUBRE 1934

L'anul·lació de la llei de Contractes de Conreu obre un conflicte polític de magnituds considerable.
A més l'entrada de membres de la CEDA (dreta monàrquica) al govern espanyol semblava desnaturalitzar tots els propòsits inicials de la República.
Lectures per part dels membres de la Generalitat d'aquest conflicte amb l'Estat:

La minoritària part dels nacionalistes més radicals (JEREC) creuen que és una manifestació més del conflicte Catalunya-Espanya. La resposta passa per accentuar el radicalisme i avançar cap a independència
Predomina al Govern la interpretació ideològica del conflicte. És un enfrontament esquerres-dretes. Catalunya serà l'últim baluard de la República espanyola.

QUÈ PASSA EL 6 D'OCTUBRE?

A Catalunya governen les esquerres. El Govern Companys té clar que ha de fer alguna cosa però no poden reaccionar convocant una vaga general. Caldran 36 hores perquè el Govern Companys decideixi què ha de fer (entre el 4 i el 6 d'octubre).

El sector independentista insta a declarar l'Estat Català.
Finalment es decideix: si Catalunya és el baluard de la República, Companys creu que s'ha de fer un pronunciament civil republicà reproclamant la República , per tornar a la via progressista del règim.

Companys fa un discurs a la plaça Sant Jaume a les 8 del vespre. Proclama l'Estat Català de la República federal espanyola. NO era la independència, però violava la Constitució de 1931.
Però Companys fracassa perquè no aconsegueix repetir l'efecte del 14 d'abril. El 6 d'octubre el centre de Barcelona estarà buit, hi ha por, prudència. L'exèrcit deté el Govern.

Guàrdia d'Assalt controlant una manifestació davant del sindicat del CADCI el 6 d'octubre. Arxiu Fotogràfic de Barcelona

Mossos d'Esquadra detinguts per l'Exèrcit al 7 d'octubre

FETS D'OCTUBRE 1934 GOVERN COMPANYS A LA PRESÓ. ESTATUT SUSPÈS.

El president Lluís Companys i els consellers Joan Comorera, Pere Mestres, Martí Esteve i Ventura Gassol, en una imatge obtinguda entre el 1934 i el 1936 a la presó Model de Madrid . Foto: Agustí Centelles.

RESTABLIMENT GENERALITAT. FEBRER 1936

Les eleccions generals de febrer de 1936 seran guanyades pel FRONT POPULAR (forces d'esquerra). A Catalunya guanya la candidatura del FRONT D'ESQUERRES.
El nou govern central restablirà la Generalitat i alliberarà Companys i al seu govern (març 1936).
FEBRER – JULIOL: situació de relativa tranquil·litat a Catalunya. OASI CATALÀ.
19 JULIOL: COP D'ESTAT A BARCELONA.

Març 1936. Companys és alliberat de la presó . Arxiu Fotogràfic de Barcelona (Foto: Pérez de Rozas)

Companys al balcó de la Generalitat (març 1936). Arxiu Fotogràfic de Barcelona (Foto: Pérez de Rozas)

Arribada del president i dels consellers de la Generalitat empresonats pels fets d'Octubre de 1934. Arxiu Fotogràfic de Barcelona

Població celebrant la tornada de Companys (març 1936). Arxiu Fotogràfic de Barcelona (Foto: Pérez de Rozas)