Algunes propostes per feminitzar el Batxillerat Tecnològic

1. Elena Jurado
TFM juny 2013
Monday, September 9, 2013
Presento el títol del meu Treball Final de Màster: Algunes propostes per feminitzar el Batxillerat Tecnològic
La manca de noies al Batxillerat Tecnològic és preocupant per diverses raons. D’una banda, comporta una manca de paritat al sector de les carreres TIC, com serien enginyeries i
informàtica. D’altra banda, s’està privant al gènere femení d’oportunitats laborals i d’un coneixement d’eines molt útils pel seu futur, ja que la tecnologia està cada cop més present a les
nostres vides. A més, a Espanya, la manca de treballadors qualificats en carreres TIC és crític, i desmotivar la meitat de la població en el desenvolupament tecnològic és contraproduent.

2. ESTAT DE L’ART
✦ Entrevistes noies 4t ESO Escola XXX
✦ Anàlisi estudiants per gènere Enginyeria i Arquitectura La Salle
1975-2013 + Enginyeria Industrial UPC 1995-2000
➡ Visió “masculina” de les carreres universitàries que
es poden cursar amb el Batxillerat Tecnològic.
➡ Noies trien carreres amb major component artístic (Eng. Multimèdia,
Arquitectura, Eng. Disseny Industrial), social (Eng. Gestió), químic / biològic
(Eng. Química, Eng. Mediambiental).
✦ Dones graduades en enginyeries i
informàtica a Espanya 28%
(Women and ICT Status Report 2009, European
Commission)
Monday, September 9, 2013
El TFM ha requerit inicialment un anàlisi de la situació de la bretxa de gènere al Batxillerat Tecnològic. No m’he extès massa en aquest anàlisi, a causa del temps disponible per fer el TFM i
del requeriment de dissenyar una unitat didàctica. M’he volgut centrar, doncs, en obtenir un anàlisi relativament fiable i basat en poques dades. La bretxa de gènere al Batxillerat Tecnològic
incideix en una bretxa de gènere en carreres TIC com serien enginyeries i Informàtica. En el cas d’Espanya, les noies graduades en enginyeries i informàtica és d’un 28% respecte al total
d’estudiants i aquest percentatge és semblant en altres països.
Per entendre millor la problemàtica, vaig fer durant el Pràcticum quatre entrevistes curtes a 4 noies a l'atzar de 4t ESO a la classe optativa de Tecnologia. Els vaig demanar “Quines carreres
universitàries estan relacionades amb el Batxillerat Tecnològic”. Em va semblar preocupant la concepció de la informàtica com a reparació d’equips, oblidant altres vessants com la
programació. També em va semblar preocupant la desinformació respecte els tipus d’enginyeries que hi ha. Com a carreres relacionades amb el Batxillerat Tecnològic van anomenar
Enginyeria Aeronàutica i de Telecomunicacions, Informàtica relacionada amb la reparació d'equips informàtics, i Arquitectura. Mancava altres enginyeries com Enginyeria multimèdia,
Enginyeria de gestió, Enginyeria química, que són enginyeries més típicament femenines.
A més vaig fer un anàlisi del nombre d’estudiants per gènere a Enginyeria i Arquitectura La Salle de 1975 a 2013 i vaig contrastar amb le meva experiència personal a Enginyeria Industrial
de 1995 a 2000. En conclusió he vist que noies i nois tenen interessos significativament diferents. La proporció de nois front a la de noies és molt superior a Enginyeria Tècnica i Grau
d'Electrònica, Tècnica i Grau de Telemàtica, Enginyeria Informàtica. En canvi, a Arquitectura, Multimèdia hi ha una major paritat de gènere. Hi ha ,doncs, una major paritat en carreres on hi
ha un major component artístic (arquitectura, multimèdia, disseny industrial) i humà (master de professorat, enginyeria de gestió), químic o biològic (enginyeria química, enginyeria
mediambiental).

3. 4t ESO
Tecnologia
4t ESO
Informàtica
PROPOSTES
UD Introducció
a la Programació
Informàtica
incloure interessos
femenins
component creatiu
i humà de la
tecnologia
avaluar
competències
típicament
femenines
informar
carreres TIC
xerrades amb
famílies
Monday, September 9, 2013
A partir dels resultats de les entrevistes i l’anàlisi de les enginyeries de la facultat de La Salle i la UPC, s’han formulat propostes per a 4t ESO, ja que aquest curs és clau per decidir la
trajectòria al Batxillerat o als Cicles Formatius. M'he centrat, a més, en dues assignatures que he conegut d'a prop durant el Pràcticum i que són clau en l'educació tecnològica: Tecnologia i
Informàtica. A Tecnologia , he fet una sèrie de propostes de caire força general. A Informàtica , he desenvolupat una unitat didàctica de "Introducció a la programació informàtica amb
Scratch".
En general, prioritzo propostes de llarga durada, que tenen lloc de forma més contínua durant el curs, i que incideixen a la forma de donar classe del professor de Tecnologia.
Per exemple, proposo que el professor desenvolupi els continguts de Tecnologia tenint en compte també els interessos femenins, fent per exemple una metodologia educativa de treball per
projectes, i provant d’avaluar competències típicament femenines. Competències típicament femenines estan relacionades amb aptituds pel llenguatge o per expressar emocions. A més
recomano que el professor mostri també el component creatiu i humà de la tecnologia, sovint oblidat. I que tant a alumnes com a famílies s’informi de tot el ventall de carreres TIC i de la
problemàtica de la bretxa de gènere al Batxillerat Tecnològic .
A continuació, descric amb més detall el cos central del treball que és la UD de Introducció a la Programació Informàtica amb Scratch.

4. INFORMÀTICA
PROPOSTA 4T ESO
“Introducció a la Programació Informàtica amb
Scratch”
➡ 4t ESO
➡ 9 h, 20 alumnes
➡ Objectius dʼaprenentatge:
- Aprendre conceptes computacionals clau
(seqüències, bucles, paral·lelisme)
- Ser conscient de la manca de professionals
TIC i de la bretxa de gènere relacionada.
Curtmetratge
Introducció
Formes
Psicodèliques
Reflexió Final
Monday, September 9, 2013
Una segona línia de propostes per feminitzar el Batxillerat Tecnològic ha estat una unitat didàctica de introducció a la programació informàtica. S'ha vist que carreres com enginyeria
multimèdia tenen un percentatge similar de nois i noies, en canvi enginyeries informàtiques tenen un percentatge molt més elevat de nois. Enginyeria multimèdia, almenys exteriorment, té un
component més creatiu que l'enginyeria informàtica, i també empra de forma contínua l'habilitat de programar informàticament. Així doncs, he dissenyat una unitat didàctica perquè els
alumnes aprenguin a programar informàticament i li vegin la vessant més creativa i social (col·laboració entre usuaris) a la informàtica.
He emprat el llenguatge de programació SCRATCH , 100% software lliure, molt popular actualment. Va ser creat ara fa 8 anys pel Mit Resnick del MIT. M’agrada molt la vessant visual i
intuïtiva d’aquest llenguatge de programació. En ell, es construeixen els programes com si fos amb peces de lego. Mostro aquí la interfície del programa. A més, té una comunitat d’usuaris a
nivell mundial de gran abast, hi ha molt intercanvi de projectes i permet també que els estudiants vegin una vessant social a la programació.
La unitat didàctica programada està dirigida a 4t ESO, per a 20 alumnes que mai han tocat programació prèviament. Com a objectius d’aprenentatge vull que els alumnes aprenguin 3
conceptes computacionals clau com seqüència, bucle i paral.lelisme i, a més, vull que siguin conscients de la manca d’enginyers TIC i de la bretxa de gènere relacionada. He dividit la unitat
didàctica en 4 blocs, que en total corresponen a 9 sessions, d’una hora cadascuna.
Per dissenyar la unitat didàctica he emprat la meva experiència en classes particulars per ensenyar Matlab, les experiències d’altres professors a la V Jornada de l’Ensenyament de la
Programació a Secundària i Pimària el passat 18 de Maig i també 2 sessions inicials de Programació amb Scratch, que vaig impartir al centre on he fet el Pràcticum.

5. ...
Monday, September 9, 2013
Un exemple de la seqüència d’activitats planejada, referida a les dues primeres sessions...

6. Promou creativitat
Reflexió sobre
l’error
Aprenentatge actiu,
constructivista, visual.
Promou autonomia
Sessions també sense
ordinador
S’avalua també la
millora de l’alumne
INFORMÀTICA
PROPOSTA 4T ESO
Monday, September 9, 2013
La seqüència d’activitats d’ensenyament i aprenentatge segueixen essencialment un aprenentatge basat en disseny, on a cada bloc es planteja un projecte de creació d’un programa amb
Scratch, on l’estudiant aprèn mentre dissenya el projecte. Hi ha, doncs, un clar component d’aprenentatge actiu, constructivista i visual . En el darrer cas, és visual ja que l’estudiant va
unint les instruccions com si fos un lego amb l’scratch. A més, s’aprenen els conceptes de forma progressiva, cadascun dels conceptes computacionals es van introduint progressivamet,
combinant treball reflexiu, acció i estones de compartir experiències.
S’ha provat en tot moment potenciar la creativitat de l’alumne, ja que considero una de les competències bàsiques en l’actualitat, on el món és canviant i cal adaptar-se contínuament.
També s’ha vist que el vessant creatiu de la tecnologia és el que atreu més a les noies. Els projectes es plantegen en clau oberta, l’estudiant pot triar com resoldre’l en funció dels seus
interessos. Els interessos masculins i femenins estan coberts.
La metodologia educativa contrasta radicalment amb la forma d’ensenyar la Informàtica a molts centres, on els exercicis són una llista d’instruccions, una mena de manual d’instruccions
amb l’objectiu tancat, molt pautat, i on es fomenta poc l’autonomia i la creativitat de l’alumne. Amb exercicis com l’exposat s’ensenyaria a muntar una taula ikea, jo vull, però, que els
alumnes aprenguin a muntar qualsevol tipus de taula i que se n’inventin de noves.
He introduït sessions sense ordinador, on he provat de connectar el món físic amb el computacional. Per exemple en una de les activitats es demana que els alumnes representin amb post-
its, plastilina, cartolines, etc. una part d’un programa. En una altra activitat, es representa amb teatre el concepte de paral.lelisme (dues accions paral.leles), de reinicialització, etc. Penso
que tenir referents reals o físics en l’abstracte computacional és important.
Es promou la iniciativa i l’autonomia de l’alumne . En el exercicis, es diu l’objectiu a l’alumne i se subministra una fitxa amb les instruccions d’scratch que poden emprar. He trobat important
suggerir les instruccions ja que hi ha més de 100 instruccionsi la poca autonomia observada en els nivells més baixos de la disparitat de nivells. Al profesor se li demana que faci de coach i
també s’han programat estones on els estudiants intercanvien experiències,
S’ha avaluat no només la qualitat dels projectes presentats pels alumnes, també la millora en els projectes. Aquesta millora es presenta amb un gat Scratch que va informant de la millora
de l’alumne.
Per acabar, una altra novetat introduïda en la Unitat Didàctica ha estat les activitats de reflexió sobre les temptatives per assolir el repte plantejat . Aquest s’estimula a través de qüestionaris
que els estudiants han d’omplir al final de cada bloc.
Amb aquesta darrera transparència finalitzo la meva breu presentació del Treball Final de Màster. Aquestes propostes, de forma aïllada no poden fomentar la feminització del Batxillerat
Tecnològic, cal l’acció conjunta de diverses accions i la conscienciació global de l’equip docent i direcció de l’escola.

7. @elejurado
MUFP 2012/2013
“Propostes per feminitzar el Batxillerat Tecnològic”
Monday, September 9, 2013