ÀNGELS MARTÍNEZ I CASTELLS <ul><li>Crisi i Salut </li></ul>
La crisi: financera, econòmica, de sobreproducció, energètica, alimentària, de valors...
…  afecta també la salut de les persones
Una mica d’història.... <ul><li>El crack de l’any 1929 i la gran Depressió que la va seguir va començar a remetre amb mesu...
Posant límits al capital financer... <ul><li>A més del New Deal, amb la regulació bancària,  Roosevelt va donar un nou pap...
El nou ordre financer internacional Les regulacions imposades a partir del crack del 29, Gran Depressió,  New Deal  i II G...
Europa front els USA <ul><li>Fins els anys 70 a la majoria de països europeus es consolida un Estat de plena ocupació i de...
Fins que s’acosten els models amb la globalització.... <ul><li>L’any 1989 significa  la caiguda dels murs que frenaven les...
Triomf del neoliberalisme <ul><li>Dècada negra dels 80-90:  </li></ul><ul><li>-governs de  Reagan i Thatcher,  </li></ul><...
<ul><li>Clinton aboleix la Glass-Steagall Act el 1999. El resultat no pot ser pitjor: s’obre una distància cada vegada més...
<ul><li>Cada vegada més,  les pràctiques parasitàries del capital financer contaminen el capital industrial, de manera que...
El “pastís” de Hazel Henderson
Atac al sector públic <ul><li>L’ ofensiva mundial contra els serveis públics de protecció social s’origina amb les polítiq...
Ofensiva internacional per la privatització <ul><li>El 1999, l’ Acord General de Comerç i Serveis de la OMC, obliga als Es...
Salut: dret de ciutadania? <ul><li>La privatizació dels serveis públics de salut representa un problema en els països que ...
L’estrategia privatitzadora <ul><li>1) Debilitar i fragmentar el sector públic. </li></ul><ul><li>2) Crear competència ent...
Fites de la privatització a Espanya <ul><li>L’any 1991,  l’Informe Abril aconsella separar financiació i gestió de gestió ...
…  que originen mala gestió <ul><li>L’ empresarialització dels centres sanitaris es reflexa en negatiu a l’Informe del  “T...
Denúncies del “Tribunal de Cuentas” <ul><li>Informes successius del “Tribunal de Cuentas” criden l’atenció sobre el mal co...
Catalunya, tristement pionera… <ul><li>La Llei d'Ordenació Sanitària de Catalunya ( LOSC ) de juliol de 1990,  va consolid...
… i segueix València i  Madrid <ul><li>La col.laboració público-privada (PPP ) per a construir i explotar establiments san...
La sanitat privada costa més que la pública <ul><li>També la OMS (2006), en un estudi sobre la col.laboració pública-priva...
La salut malalta d’Europa <ul><li>Frédéric Pierru, sociòleg i investigador del CNRS, declara: </li></ul><ul><li>« En el te...
Frank Dobson denuncia: <ul><li>Les operacions en els hospitals privats costem de mitjana un 11% més que en els públics.  I...
Resumint: No funcionen mecanismes de control… <ul><li>Fòrmules empresarials de direcció i funcionament. Prioritat economic...
S’accepten com a propis conceptes “de mercat”  <ul><li>-- clients (que no persones malaltes) </li></ul><ul><li>-- cost-ben...
No funcionen mecanismes de control democràtic… vegis ILP Fibromiàlgia i Síndrome de Fatiga Crònica
La prevenció va a mínims
Els temes de salut són els que més interessen a les persones: <ul><li>Temes de salut  7.7 </li></ul><ul><li>Temes de medi ...
 
Hi ha marge de maniobra? Sí, des de la ciutadania……
 
 
 
Algunes alternatives… <ul><li>1) Reconèixer el dret a la salut com un DRET BÀSIC, a incorporar als tractats i acords inter...
<ul><li>  </li></ul><ul><li>Cal l’ empoderament de les dones, de “les classes subalternes”  i les persones més febles.  </...
Bibliografia: http://espurna.fpereardiaca.org/search/label/8 http://www.elviejotopo.com/web/revistas.php?numRevista=253 ht...
Per a mès informació: <ul><li>[email_address] </li></ul><ul><li>http://angelsmcastells.nireblog.com </li></ul><ul><li>http...
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Crisi I Salut 1

461

Published on

relació de les politiques neoliberals de desregulació i privatització i com afecten a la salut pública

Published in: Business
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
461
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
3
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Crisi I Salut 1

  1. 1. ÀNGELS MARTÍNEZ I CASTELLS <ul><li>Crisi i Salut </li></ul>
  2. 2. La crisi: financera, econòmica, de sobreproducció, energètica, alimentària, de valors...
  3. 3. … afecta també la salut de les persones
  4. 4. Una mica d’història.... <ul><li>El crack de l’any 1929 i la gran Depressió que la va seguir va començar a remetre amb mesures que posaven límits a la desregulació, augmentaven els sous mínims, i una importantíssima inversió pública. </li></ul>
  5. 5. Posant límits al capital financer... <ul><li>A més del New Deal, amb la regulació bancària, Roosevelt va donar un nou paper a la Reserva Federal, separant la banca comercial i la d’inversió i creant la garantia de dipòsits, topalls al pagament d’interessos, etc. </li></ul>
  6. 6. El nou ordre financer internacional Les regulacions imposades a partir del crack del 29, Gran Depressió, New Deal i II Guerra Mundial comencen a debilitar-se amb el nou ordre de Bretton Woods (1944): Banc Mundial i FMl
  7. 7. Europa front els USA <ul><li>Fins els anys 70 a la majoria de països europeus es consolida un Estat de plena ocupació i de serveis públics garantits, mentre els Estats Units creixen gràcies als privilegis del dòlar, el seu paper hegemònic militar, l’explotació dels seus propis treballadors i treballadores i la de la resta de països amb qui mantenen relacions comercials o de dominació... </li></ul>
  8. 8. Fins que s’acosten els models amb la globalització.... <ul><li>L’any 1989 significa la caiguda dels murs que frenaven les bandes d'expansió que el capitalisme necessitava, i el Consens de Washington de l’any següent assenyala quines han de ser les polítiques que assegurin i reforcin les vies de desenvolupament del capitalisme... fins la crisi dels nostres dies . </li></ul>
  9. 9. Triomf del neoliberalisme <ul><li>Dècada negra dels 80-90: </li></ul><ul><li>-governs de Reagan i Thatcher, </li></ul><ul><li>-reconversió industrial, </li></ul><ul><li>-atacs sindicats i conquestes obreres, </li></ul><ul><li>-enfonsament de la URSS (1989) </li></ul><ul><li>-Consens de Washington (1990) que proposa desregulació, privatització, reducció de la despesa pública... és a dir, el somni neoliberal de la globalització. </li></ul>
  10. 10. <ul><li>Clinton aboleix la Glass-Steagall Act el 1999. El resultat no pot ser pitjor: s’obre una distància cada vegada més gran entre l'economia real (que no pot créixer ni donar els beneficis que el capital espera pels baixos salaris i les pèssimes condicions de vida de la majoria de la població) i l'economia financera que a mida que avança necessita, cada vegada més, noves vies d’expansió... </li></ul>
  11. 11. <ul><li>Cada vegada més, les pràctiques parasitàries del capital financer contaminen el capital industrial, de manera que és difícil distingir on comença un i acaba l’altre... I això també es vol que passi en el sector de la salut! </li></ul>
  12. 12. El “pastís” de Hazel Henderson
  13. 13. Atac al sector públic <ul><li>L’ ofensiva mundial contra els serveis públics de protecció social s’origina amb les polítiques neoliberals dels anys 80 pels governs USA i en alguns de l’UE i s’escampa amb les institucions supranacionals l (OMC, FMI, BM). </li></ul><ul><li>Privatització o reducció de sectors que representen conquestes de ciutadania (i són més amics de les dones i les persones més febles) </li></ul><ul><ul><li>Assalt al sistema de salut </li></ul></ul><ul><ul><li>Amenaçes de privatització i retall a pensions. </li></ul></ul>
  14. 14. Ofensiva internacional per la privatització <ul><li>El 1999, l’ Acord General de Comerç i Serveis de la OMC, obliga als Estats que el signen a reduir les regulacions internes i a derogar procediments o normes que limitin les llicències a l’apertura d’hospitals o serveis sanitaris privats. Si un Estat no ho compleix, la OMC pot expulsar l’Estat rebel, cercant el seu aïllament econòmic. </li></ul><ul><li>  </li></ul>
  15. 15. Salut: dret de ciutadania? <ul><li>La privatizació dels serveis públics de salut representa un problema en els països que ho consideren un dret de ciutadania. Per tant, des de governs com institucions econòmiques internacionals -FMI, BM, OMC i OCDE-, es recomanen diferents estratègies per aconseguir treure rendibilitat dels centres sanitaris i la seva posterior (?) privatització. </li></ul>
  16. 16. L’estrategia privatitzadora <ul><li>1) Debilitar i fragmentar el sector públic. </li></ul><ul><li>2) Crear competència entre proveïdors per reduir costos. </li></ul><ul><li>3) Crear organismes autònoms com fundacions, consorcis, etc., a fi d’escapar controls de l’administració pública com la participación social que fan que el servei públic sigui a més democràtic. </li></ul><ul><li>4) Actuen directament en la provisió de serveis, transferint-los a les empreses privades. </li></ul><ul><li>  </li></ul>
  17. 17. Fites de la privatització a Espanya <ul><li>L’any 1991, l’Informe Abril aconsella separar financiació i gestió de gestió i provisió de serveis, introduir la gestión empresarial en els centres sanitaris, donar autonomia de gestió als hospitals, i sometre’ls al dret privat. </li></ul><ul><li>Instrument fonamental: </li></ul><ul><li> la Lley 15/97 sobre noves </li></ul><ul><li> formes de gestió. </li></ul><ul><li>  </li></ul>
  18. 18. … que originen mala gestió <ul><li>L’ empresarialització dels centres sanitaris es reflexa en negatiu a l’Informe del “Tribunal de Cuentas” sobre hospitals de l’ INSALUD del 1998 destacant que 10 hospitals havien &quot; vulnerat sistemàticament els principis de publicitat, concurrència, eficiència i legalitat en la contractació de serveis “… i que en la compra de productes mèdics i farmaceutics cada centre pagava un preu diferent </li></ul><ul><li>per un mateix medicament… </li></ul><ul><li>i a vegades superior al de mercat </li></ul><ul><li>fins a 4 vegades. El País (2001).   </li></ul>
  19. 19. Denúncies del “Tribunal de Cuentas” <ul><li>Informes successius del “Tribunal de Cuentas” criden l’atenció sobre el mal control de las històries clíniques -o l’incompliment de requisits legals i èticos en assatjos clínics, en contractes al personal, i “ absoluta falta d’ homogeneïtat ” en aspectes jurídics, administratiuss, econòmics i financiers, i “ importants omissions ” en facturació i ingressos. </li></ul><ul><li>  </li></ul>
  20. 20. Catalunya, tristement pionera… <ul><li>La Llei d'Ordenació Sanitària de Catalunya ( LOSC ) de juliol de 1990, va consolidar un model &quot;mixt&quot; i va crear la Xarxa Hospitalària d'Utilització Pública (XHUP). El 1991 es crea el Servei Català de la Salut (CatSalut), com un ens adscrit al Departament de Salut responsable de garantir la prestació dels serveis sanitaris de cobertura pública a la ciutadania de Catalunya sense cap tipus de discriminació, ni de gènere, ni classe, ni lloc de procedència. </li></ul><ul><li>Catalunya va anar doncs per davant de la Lley 15/97 de &quot;noves formes de gestió&quot;. (Pel que fa a la U.E, van sorgint orientacions i propostes reiterades cap a un &quot;mercat sanitari intern &quot; des de continguts en redaccions de Tractats i Directives diverses.) </li></ul>
  21. 21. … i segueix València i Madrid <ul><li>La col.laboració público-privada (PPP ) per a construir i explotar establiments sanitaris sorgeix al R.U. el 1991. i a l’Estat espanyol hi ha experiències sonades a la Comutitat Valenciana i a la de Madrid. En diferents fases, hi ha 13 hospitals a la CV i els centres de salut de Torrevieja, Dènia, Manises y Elx (25% població atesa ). A la CM són 8 els nous hospitals de gestió directa, amb les protestes de la població afectada </li></ul><ul><li>Madrid perd un 23% de llits </li></ul><ul><li>hospitalaris en 10 anys </li></ul><ul><li>(El Pais, 2009). </li></ul>
  22. 22. La sanitat privada costa més que la pública <ul><li>També la OMS (2006), en un estudi sobre la col.laboració pública-privada, denuncia que a la privada tot és més car, tant la construcció com el funcionament. I afegeix: “ Aparentement és una forma de tenir ajuda financera del sector privat per a finançar estructures cares, però a mig i llarg termini el cost pot ser més gran que si l’haguès assumit el sector públic… (arrendament de la infraestructura, prestació de serveis, contractes… tot això impedeix que s’aconsegueix l’estalvi que es pretenia. </li></ul>
  23. 23. La salut malalta d’Europa <ul><li>Frédéric Pierru, sociòleg i investigador del CNRS, declara: </li></ul><ul><li>« En el terreny de les polítiques de salut, totes les comparacions fetes amb un mínim de rigor porten a rebutjar el model ara tant de moda de &quot;clau en mà&quot;.  No hi ha cap excepció, en especial des del punt de vista de l'augment de les despeses de la sanitat. A tot arreu  aquest model neoliberal fa que les despeses augmentin amb més rapidesa que el PIB i les polítiques públiques no poden contenir-les. De manera especial, està demostrat el fracàs i els efectes perversos de les mesures adoptades actualment a tota Europa, com la “corresponsabilitat financera” de la ciutadania, o la introducció de la competència entre  hospitals,  o la proliferació d'indicadors d'execució. La paradoxa és que alguns “bons alumnes” europeus semblen  inspirar-se en l'experiència nordamericana que ha posat a prova els seus propis límits .  Estats Units és el pais de la OCDE que dedica una major porporció de la PIB a despesa sanitària  (16 % contra una forquilla que va del  9 % fins al 11 % a Europa), tot i que no existeix un sistema de salut universal i obligatori. En els USA hi viuen 46 milions d’americans sense cap tipus d'assegurança mèdica, per no parlar de les grans desigualtats que hi ha en aquell pais davant la malaltia i la mort. …! » </li></ul>
  24. 24. Frank Dobson denuncia: <ul><li>Les operacions en els hospitals privats costem de mitjana un 11% més que en els públics. I tot i cercar el seu benefici, se’ls assegura finançament. Es contracta per atendre  5.000 persones a l’any i encara que n’atenguin menys, cobren igual (…) I en tant es garanteixen els ingressos de la privada, s’obliga a competir a la pública… fins i tot entre sí. (Pagament per resultats, “finançament centrat en el pacient”. </li></ul>
  25. 25. Resumint: No funcionen mecanismes de control… <ul><li>Fòrmules empresarials de direcció i funcionament. Prioritat economicista. </li></ul><ul><li>Participació social testimonial i sense capacitat decisoria. </li></ul><ul><li>Preeminència dels interessos corporatius i de gestió econòmica. </li></ul><ul><li>Sistemàtica degradació de les condicions de treball </li></ul><ul><li>Capacitat determinant de les grans empreses asseguradores, farmacèutiques, biomèdiques . </li></ul>
  26. 26. S’accepten com a propis conceptes “de mercat” <ul><li>-- clients (que no persones malaltes) </li></ul><ul><li>-- cost-benefici (sense tenir present que del que es tracta són dels costos i dels beneficis SOCIALS) </li></ul><ul><li>-- patrimonialització de l’eficiència (l'eficiència és bona i el malbaratament immoral, però no és cert que el que és públic sigui ineficient necessàriament i que el que és privat sigui eficient i eficaç) </li></ul>
  27. 27. No funcionen mecanismes de control democràtic… vegis ILP Fibromiàlgia i Síndrome de Fatiga Crònica
  28. 28. La prevenció va a mínims
  29. 29. Els temes de salut són els que més interessen a les persones: <ul><li>Temes de salut 7.7 </li></ul><ul><li>Temes de medi ambient 6,6 </li></ul><ul><li>Temes econòmics 6,1 </li></ul><ul><li>Temes tecnològics 5,7 </li></ul><ul><li>Esports 5,6 </li></ul><ul><li>Temes internacionals 5,5 </li></ul><ul><li>Temes polítics 4,2 </li></ul>
  30. 31. Hi ha marge de maniobra? Sí, des de la ciutadania……
  31. 35. Algunes alternatives… <ul><li>1) Reconèixer el dret a la salut com un DRET BÀSIC, a incorporar als tractats i acords internacionals. (DRET i no MERCADERIA) Universalització del dret a l'atenció sanitària i eliminació de barreres econòmiques (co-pagaments, etc...) </li></ul><ul><li>2) Potenciar i desenvolupar serveis públics de salut que assegurin una atenció sanitària a tota la població, des del servei públic, de qualitat i el tracte digne, amb separació nítida del servei públic i la sanitat privada. </li></ul><ul><li>3) Potenciar a l'alça (i no a la baixa, com ja succeix en algunes comunitats) l'anivellament de l'atenció, formació, investigació i tracte en el servei públic, amb particular atenció als condicionants i desigualtats en salut de cada indret , sense biaix de classe, ètnia o gènere. </li></ul><ul><li>4) Des de la participació compromesa, introducció de mecanismes de control i responsabilització realment democràtics…. </li></ul>
  32. 36. <ul><li>  </li></ul><ul><li>Cal l’ empoderament de les dones, de “les classes subalternes” i les persones més febles. </li></ul><ul><li>El repte és crear una societat en la que augmenti l’autonomia i la capacitat de decidir de les dones i les persones que pertanyen als col.lectius més febles. S’ha de construir una societat més </li></ul><ul><li>participativa, amb un exercici </li></ul><ul><li>més democràtic de les </li></ul><ul><li>responsabilitats polítiques </li></ul><ul><li>i un major control efectiu </li></ul><ul><li>sobre les mateixes. </li></ul>
  33. 37. Bibliografia: http://espurna.fpereardiaca.org/search/label/8 http://www.elviejotopo.com/web/revistas.php?numRevista=253 http://revistaeconomiacritica.org/sites/default/files/revistas/Revista_Economia_Critica_6.pdf (en concret, l’article de Baquero y San José) http://angelsmcastells.nireblog.com/post/2008/12/01/samir-amin-capitalismo-imperialismo-mundializacion http://angelsmcastells.nireblog.com/post/2008/11/05/arguments-per-a-no-refundar-altra-vegada-el-capitalisme http://www.illacrua.cat/anteriors/160/Casino_160.pdf http://publicacions.fpereardiaca.org/2009/05/apunts-per-entendre-i-enfrentar-se-la.html http://docs.google.com/gview?a=v&pid=gmail&attid=0.1&thid=12428d1fcbdeba3f&mt=application%2Fpdf&url=http%3A%2F%2Fmail.google.com%2Fmail%2F%3Fui%3D2%26ik%3D93363f517d%26view%3Datt%26th%3D12428d1fcbdeba3f%26attid%3D0.1%26disp%3Dattd%26realattid%3Df_g05480550%26zw&sig=AHBy-hYqTs3dGWk-vsGPxdkB9d0iV67cHQ
  34. 38. Per a mès informació: <ul><li>[email_address] </li></ul><ul><li>http://angelsmcastells.nireblog.com </li></ul><ul><li>http://dempeus.nireblog.com </li></ul>
  1. A particular slide catching your eye?

    Clipping is a handy way to collect important slides you want to go back to later.

×