Alguns comentaris sobre els Documents de
Voluntats Anticipades (DVA)
Albert Royes, Observatori de Bioètica i Dret
Parc Cie...
de cap tipus.
13. No s'ha de realitzar cirurgia.
Els professionals sanitaris que atenen el malalt han de tenir present en ...
• Condició clínica irreversible que sigui causa de demència o d'afectació significativa de
la capacitat cognitiva.
• Incap...
Barcelona, 12 de novembre de 2010.
Albert Royes
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Alguns comentaris sobre els documents de voluntats anticipades

627

Published on

Albert Royes

Published in: Education, Travel
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
627
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
4
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Alguns comentaris sobre els documents de voluntats anticipades

  1. 1. Alguns comentaris sobre els Documents de Voluntats Anticipades (DVA) Albert Royes, Observatori de Bioètica i Dret Parc Científic de Barcelona. Universitat de Barcelona Un DVA correctament formalitzat (notaria, testimonis, inclòs en el Registre ...) és un instrument legal per a la promoció i la defensa dels drets dels ciutadans en l'àmbit de la salut i per al respecte per la seua autonomia moral personal, és a dir respecte per les decisions que una persona hagi pres en allò que només a ella li correspon de decidir. Un DVA comença a ser eficaç quan la persona que l'ha atorgat ha arribat a un punt d’inflexió tal que d'ara endavant únicament s'instauraran o es mantindran mesures sanitàries de confort tan intensives com es requereixi, abandonant, per tant, tota actuació amb finalitat curativa per a aquest malalt en concret. Això significa que, a partir d'aquest punt d'inflexió que el malalt ha establert en el seu DVA, i que cal entendre també com un punt de no retorn, només s'ha d'actuar tenint present que l'únic objectiu de l'atenció sanitària ha de ser aconseguir i mantenir el màxim benestar i la mínima molèstia per al malalt fins el moment de la seva mort. Tot i que aconseguir aquest objectiu depèn de les circumstàncies concretes de cada persona malalta, podem prendre com a criteri general el següent: 1. No s'han d'iniciar o continuar actuacions tendents a perllongar el procés de mort. 2. No s'ha de realitzar cap transfusió d'hemoderivats. 3. No s’ha de realitzar reanimació cardiopulmonar o qualsevol altra mesura de reanimació. 4. No s'ha d'administrar antibiòtics en cas d'infecció (per ex., pneumònia). 5. No s'ha d'administrar fluids intravenosos, excepte que això sigui imprescindible com a via per a l'administració de fàrmacs analgèsics per al control del dolor. 6. En cas de deshidratació, no s’ha d'obligar el malalt a ingerir líquids ni instaurar cap mesura per combatre aquesta deshidratació, perquè sovint la deshidratació disminueix el temps de vida sense afegir patiment. No obstant, si cal, s'han de fer cures per a la sequedat de boca a fi de procurar el major confort del malalt. 7. No s'ha d'introduir una sonda nasogàstrica (ni de cap altre tipus) per alimentar artificialment el malalt. 8. El dolor o l'agitació s’han de tractar amb fàrmacs (inclosos els opiacis si cal) en la dosi suficients per suprimir aquests símptomes encara que pugui abreujar el temps de vida del pacient. 9. No s'ha de fer quimioteràpia ni radioteràpia. 10. Sempre que sigui possible, el malalt no ha de ser ingressat en un hospital (i en cap cas en una UCI) si això no és absolutament necessari per a l'òptim control de símptomes com dolor o agitació, o per incrementar el confort del malalt. 11. No s’ha d’obligar el malalt a moure’s (aixecar-se, asseure’s...) si ell mateix no ho demana expressament. 12. No s’han de realitzar actuacions rutinàries com ara extraccions de sang, mesurament de la temperatura corporal i de la tensió arterial, ni proves radiològiques
  2. 2. de cap tipus. 13. No s'ha de realitzar cirurgia. Els professionals sanitaris que atenen el malalt han de tenir present en tot moment que, un cop arribat al punt de no retorn abans esmentat, l'atenció sanitària només es justifica per la finalitat d'aconseguir una mort plàcida i incruenta d’aquest malalt. Les persones vinculades al malalt han de ser plenament informades d'aquestes decisions i dels motius, tant inicialment com a mesura que es vagin posant en pràctica. Què més cal tenir en compte en un DVA? • La persona ha d'informar els seus vinculats, els amics íntims i els sanitaris que l'atenen habitualment que té un DVA en vigor i que ha pres decisions sobre el final de la seua vida. • La persona ha de lliurar còpies del seu DVA al metge o metges que habitualment l'atenen, als seus vinculats i al seu representant. Ha de constar en la seua història clínica i és molt recomanable que s'introdueixi en el corresponent Registre unificat de DVAs (a Catalunya, es troba al Departament de Salut). • És igualment molt recomanable que la persona designi un representant (o fins i tot un substitut d'aquest) amb plens poders. Aquest representant (i el seu possible substitut) ha de donar el seu consentiment explícit a la seva designació (preferentment per escrit) i s’ha de comprometre a seguir les instruccions expressades per la persona en el seu DVA o que li hagi manifestat directament. • La persona ha d'establir amb la major precisió possible quan s'ha de considerar que s'ha assolit el punt de no retorn abans esmentat. • No s’ha de posposar indefinidament l’atorgament d'un DVA; s'ha de fer quan la persona conserva plenament la seva autonomia personal amb independència de l’edat que hom tingui. • És molt recomanable que la persona prengui decisions sobre el final de la seua vida de manera extremadament precisa en el propi DVA (o si és necessari, en un Annex al mateix) per tal que no s'actuï intentant perllongar la seva vida a costa de la seva voluntat i de la seva llibertat. • El ciutadà (i el seu representant, si escau) ha de tenir present en tot moment el seu dret a rebutjar actuacions mèdiques que no desitgi i que no hi ha cap diferència ètica entre no iniciar o interrompre actuacions sanitàries. Tot i que hi poden haver diferències emocionals, no s’ha de confondre una cosa amb l’altra. Situació especial: En cas de previsió que la persona pugui presentar demència o afectació significativa de la capacitat cognitiva de manera irreversible (demència tipus Alzheimer, corea de Huntington, ...) sense que necessàriament es trobi en estat terminal o agònic. Aquest tipus de previsions s'han de fer quan la persona conserva encara la seva capacitat de decisió de manera suficient i en el DVA hom pot precisar els criteris d’evolució de la malaltia que desitgi que es considerin com el punt de no retorn en el seu cas. Criteris de demència o d'afectació significativa de la capacitat cognitiva (n’hi ha prou que es compleixi un d’ells):
  3. 3. • Condició clínica irreversible que sigui causa de demència o d'afectació significativa de la capacitat cognitiva. • Incapacitat per reconèixer de manera continuada les persones vinculades al pacient. • Incapacitat de realitzar per un mateix activitats bàsiques de cura i d'higiene personal. • Incapacitat d’alimentar-se per un mateix. • Conductes violentes o agressives reiterades. • Desorientació mental freqüent. • Confusió crònica sobre la pròpia situació. • Incoherència o incapacitat per comunicar de manera entenedora per altres. • Pànic o temors crònics, o estat de frustració a causa de la pèrdua de capacitat cognitiva. • Altres En el següent Annex es recullen algunes de les decisions que les persones poden tenir en compte per a aquests casos, decisions que reflecteixen la voluntat de la persona en el sentit que preferiria morir abans de romandre en estat de demència o amb una significativa disminució de la seva capacitat cognitiva. La seva finalitat és reduir la indignitat i el sofriment que sovint els és imposat a aquest tipus de malalts. Aquest Annex ha de ser signat per la persona i adjuntat al seu DVA. Annex (per a qui vulgui afegir-lo al seu DVA) 1. No desitjo que s'actuï mèdicament per prolongar la meva supervivència 2. Desitjo ser atès exclusivament amb la finalitat de procurar-me el màxim confort, sense dolor ni patiment de cap tipus i amb el major respecte a la meva dignitat. 3. Desitjo tanta medicació com calgui per aconseguir l'objectiu expressat en l'apartat anterior, és a dir que se suprimeixi el dolor, patiment o malestar que experimenti encara que amb això es limiti la meva expectativa de vida. 4. En cas d'infecció, no vull ser tractat amb antibiòtics 5. No desitjo ser alimentat o hidratat per mitjans artificials o que se'm forci a això si no ho demano i ho accepto de manera explícita. 6. En cas d'insuficiència respiratòria no vull ser connectat a un respirador o dispositiu similar, tampoc vull ser tractat mitjançant oxigenoteràpia llevat que sigui imprescindible com a mesura de confort. 7. No desitjo hemodiàlisi ni transfusions d'hemoderivats 8. No desitjo reanimació cardiopulmonar per cap motiu 9. No desitjo cirurgia excepte que sigui imprescindible per al control del dolor 10. No vull que se m’administri quimioteràpia ni radioteràpia. 11. Desitjo que no se'm sotmeti a proves analítiques o radiològiques ni a procediments diagnòstics invasius. 12. Desitjo que no se'm sotmeti a controls rutinaris de temperatura, tensió arterial o altres. 13. No desitjo ingressar en un hospital (i en cap cas en una UCI) si això no és absolutament necessari per a l'òptim control de símptomes com dolor o agitació o per incrementar el meu confort. 14. Altres
  4. 4. Barcelona, 12 de novembre de 2010. Albert Royes

×