• Share
  • Email
  • Embed
  • Like
  • Save
  • Private Content
Ponts Romans
 

Ponts Romans

on

  • 4,250 views

 

Statistics

Views

Total Views
4,250
Views on SlideShare
4,078
Embed Views
172

Actions

Likes
1
Downloads
21
Comments
0

10 Embeds 172

http://classicsalaromana.blogspot.com.es 88
http://classicsalaromana.blogspot.com 40
http://www.slideshare.net 22
http://agora.educat1x1.cat 11
http://www.classicsalaromana.blogspot.com 5
http://classicsalaromana.blogspot.co.nz 2
http://classicsalaromana.blogspot.de 1
http://classicsalaromana.blogspot.com.br 1
http://agora.xtec.cat 1
http://translate.googleusercontent.com 1
More...

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Microsoft PowerPoint

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    Ponts Romans Ponts Romans Presentation Transcript

    • Els Ponts Romans Judith i Elena
    • Introducció A Hispània, molts dels ponts romans que segueixen en funcionament es troben tal i com van ser originats o d’altres es troben molt modificats. Molts d’ells encara es troben en peu, i fins i tot s’utilitzen, suportant el tràfic dels vehicles moderns que pesen molt més que els que hi havia abans, els antics. Els enginyers romans van ser grans mestres en la seva construcció, ja que aquests eren elements fonamentals per tal de poder accedir a les ciutats. Molt sovint, aquests es trobaven per sobre dels rius. Principalment els van fer per tal de defensar-se. Moltes de les vies romanes que es van formar a la península Ibèrica necessitaven molts ponts, i per tant, els que van construir van ser molts.
    • Concepte de Pont Romà Un pont és una estructura construïda principalment amb un objectiu en concret; salvar qualsevol obstacle físic, ja sigui un riu, una vall, una carretera, una via de tren, o d’altres. Actualment, els enginyers civils són els creadors i els dissenyadors dels ponts. Els ponts estan fets de diversos materials; de formigó, de maçoneria o d’acer principalment, tot i que també se’n troben de metalls, de fusta, de cordes, de canyes de bambú o d’altres de més moderns. Pont romà d’Asturies
    • El pont té una estructura en concret: - Un tauler , que és la part que suporta tota la circulació que passa per sobre. - Els estreps , que suporten el tauler en els dos extrems i que es troben en contacte amb el terreny. - Les piles , que són les que suporten el tauler entre els estreps. Pont de la Provence (França)
    • Perquè servien? Els ponts romans tenien una funció en concret, ja que aquests eren indispensables de les vies. Aquests permetien a les vies salvar els obstacles que suposaven els rius, que en el cas de la Península Ibèrica, poden arribar a ser molt amplis i a causar algun que altre problema. Roma va fer i va deixar les construccions més duradores i fiables fins els nostres dies. Es van construir molts ponts de fusta, però la majoria de ponts es trobaven construïts de pedra. Pont romà de Mèrida
    • Característiques Molts dels ponts que es van construir més tard, concretament a l’Edat mitjana, els caracteritzaven com els ponts romans, quan en realitat, molts d’ells no ho eren. Per això, els romans tenen una característiques en concret que fa indistingible l’origen romà de les seves construccions: - Arcs . - Carreus molt elaborats i molts d’ells encoixinats. - Via de més de 5 metres d’amplada. - Via de traç horitzontal o inclinada. - Pilars rectangulars des de la base, amb aturadors triangulars o circulars que es tallen abans d’arribar a les muralletes.
    • Com es construien? La base dels ponts romans era l’arc, que consistia en un sistema de construcció que van formar els etruscs i que finalment el van desenvolupar els romans. L’arc que van utilitzar els romans va ser l’arc de mig punt; el de mitja circumferència. L’arc principalment sabia mantenir l’equilibri de forces i el pes de les pedres que el formaven, ja que aquest desviava el pes i la força de les pedres cap als laterals. Per a construir-lo, s’havien d’utilitzar bons ciments i contraforts que puguin suportar aquest pes d’un arc. Una de les dificultats que tenien els constructors dels ponts era el pes que suposava que hi hagués a sobre una via. Per poder aixecar un arc, es necessitava un armasó de fusta que subjectarà l’estructura, i així, l’arc en pujar-lo, es trobaria entre els seus contraforts.
    • El primer treball per construir un pont consistia en excavar un forat per comprovar el terra i la seva resistència per suportar el gran pes del pont. Quan ja havien decidit el lloc on s’anava a aixecar, es marcava on col·locarien els seus contraforts i començaven a llençar ciment. Imatge de la construcció d’un pont romà
    • El principal problema que tenien els contraforts era que s’havien de fer dins dels rius, pel fet de que l’aigua suposava un gran problema, i per això, van realitzar un recinte format per troncs que es clavaven en el riu i que feien que el contrafort, es quedés clavat i l’aigua anava circulen fàcilment per mitjà d’un conjunt de bombes que es trobaven allà. El contrafort es construïa per mitjà de la unió de troncs que feien que l’aigua es filtrés de manera correcte. Hi havia fonaments que eren molt grans però d’altres que com no eren molt profunds, es podia treure l’aigua que quedava atrapada als tubs que hi havia per mitjà de cubells d’aigua. A partir d’aquest moment, es comença la construcció. En moltes ocasions, els romans aixecaven els seus ponts amb grans blocs de pedra, ja que era necessari tallar-los, per tal de que encaixessin perfectament i es mantinguessin al seu lloc. En moltes ocasions, la força de l’aigua era molt més gran que la d’aquests blocs. Per tant, van utilitzar formigó per tal de poder utilitzar els blocs de pedra de tamany petit però de gran resistència. Processos per construir un pont romà
    • Entre els blocs que formaven els ponts, col·locaven alguna cornisa fora de lloc; sobresortida, per a poder centralitzar l’arc. Els picapedrers aixecaven el contrafort per a que els fusters aixequessin la fusta per poder realitzar l’arc, que era del que estava format principalment un pont. Aquesta fusta havia de ser suficientment resistent per tal de sostenir moltes tones de pes. Quan col·locaven les cimbres, que servia d’ajut per al pont, a sobre d’aquestes es construïa l’arc, disposant de les dovelles per tal de que l’arc cada cop adaptés més forma. Per tant, l’arc quedava de la següent manera: Arc d’un pont romà
    • Per mitjà de les grues, pujaven les dovelles de l’arc i col·locaven juntament amb aquesta, una dovella central. Es treien les cornises després d’acons eguir la forma que volien que tingués el pont, es retirava la fusta que subjectava el pont i es feia la vorera per sobre del pont. Una curiositat dels romans és que com tenien tanta temença als déus, el que feien era fer rituals fins i tot abans de creuar un riu. Anaven a parlar amb els seus sacerdots per tal de veure el que creien que seria el més convenient. Pont romà d’Àvila
    • Ponts d'Hispània
    • Mèrida La ciutat de Mérida va ser una de les ciutats amb més comunicació i més importants de l’oest de la Península Ibèrica. Els ponts romans més importants van ser els que estaven a sobre el riu Guadiana i Albarregas. Els trams del inici i final del pont, avui dia encara es poden observar la conservació d’alguns trets de la seva construcció primitiva. Les crescudes del riu Guadiana i els conflictes bèl·lics han fet constants reconstruccions del pont des de l’època dels romans, passant per l’època dels visigots fins la última reconstrucció realitzada en el segle XIX. Aquest pont va ser construït amb dos trams d’arcs que s’unien mitjançant un tallamar, que serveix per aturar la força de la corrent de l’aigua. Esta construït amb un nucli de formigó romà envestit amb carreus. Consta de 60 arcs, on l’ aigua baixa amb molta força. Els pilars originals disposen de tallamars rodonencs per tal de calmar la força de l’aigua.
    • Pont romà de Mèrida
    • Salamanca En l’ època romana es conserven poques restes, dels que destaca el pont romà amb el seu "verraco", les seves calçades . La construcció del Pont Romà esta datada en el segle I, encara que no es pot afirmar amb total seguretat, el emperador que va ordenar aquesta construcció es diu que l’emperador que va afirmar la construcció va ser Trajanono. El pont va ser construït per salvar el pas del riu Tormes per la ciutat. Està ubicat en la denominada Ruta de la Plata que unia Mérida amb Astorga. De la construcció originaria romana es conserven quinze arcs, els mes pròxims a la ciutat. Son arcs de grans de dovelles almohadilles. Els altres onze arcs, hi han hagut varies reconstruccions. En 1613 va ser reparat segons el projecto de Juan de Alvarado, y en 1677 es van reconstruir els arcs destrossats per causa de la riada de San Policarpo en 1626.
    • Pont romà de Salamanca
    • Còrdoba De la ciutat romana en coneixem dos ponts. El pont sobre el riu Baetis , Guadalquivir. Aquest pont romà de Córdoba va ser construit a principis o mitjans del segle I; pero de la seva construcció original només es conserven els seus arcs, ja que per raons militars, van ser destruïts i reconstruïts. El pont es va realitzar amb setze arcs subjectats per pals que defensen tallamars de mig cilindre coronats per cons. Els únics elements estructurals de interés arqueològic són els arcs.
    • Pont romà de Còrdoba
    • L’altre pont que també es troba a Còrdoba, és el pont que es troba situat sobre el rierol Pedroche, en el terme de Corduba Emeritam , a la sortida de la ciutat. És el millor conservat de la província. La seva longitud és de uns 30-35 m. amb una amplada, inclosos els muralletes, de 4.90 m. La seva altura en la clau del arc centrals aproxima als 7 m. Te tres arcs amb el taulell a doble vessant. Conserva gairebé tota l'estructura romana; piles, estrep... En època àrab registra reformes en les dovelles dels arcs menors. Per la seva estructura i documentació epigráfica de dita via és vinculen la seva construcció cap al 27 a.C El Aqua Nova Domitiana Augusta , construïda entre els anys 81 i 96, atravessava aquest pont. Situat al Nordest de Còrdova, a pocs metres al sud de la Carretera de Almadén (Nacional 432) i al Nord de la línia fèrria Còrdova-Andújar, a 2,8 km de Còrdova. Un altre pont de la província és el pont Mocho sobre el Guadalmellato. En la via Augusta a la mansió ad Decumo , desena milla. És un pont de deu arcs i rasant plana, datat en l’època d'August.
    • Pont romà de Còrdoba
    • Alcàntara (Càceres) El Pont d’Alcántara va ser construït sota el regnat de Trajà per l ‘arquitecte Cai Juli Làcer entre el 103 i el 106. Té 61 m d’ alçada, 194 de longitud y 8 d’amplada amb 6 arcs de mig punt.  El pont es va construir a expenses d’onze municipis de Lusitania, sota la direcció de Cai Juli Làcer, en la via de Norba (Cáceres) a Conimbriga (Condeixa-a-Velha). El pont es va mantenir intacte fins el segle XIII. Va ser destrossat el 1213. Pont romà d’Alcàntara
    • Pont romà d’Alcàntara
    • Carmona (Sevilla) L'Ajuntament de Carmona ha signat recentment un conveni de col·laboració amb el Ministeri de Foment per al finançament de les obres de rehabilitació que s'estan portant a terme en la calçada romana i el pont dels cinc ulls que formaven part de l'antiga Via Augusta. L'última gran reforma de l’última gran reforma de la calçada i pont romà es va portar a terme en el s. XVIII i des de llavors no s'ha intervingut en la zona excepte algunes actuacions portades a terme en els últims anys. Aquest tram de calçada formava part de la Via Augusta que unia Cadis amb Roma, sent utilitzada també en època musulmana.
    • Pont romà de Carmona (Sevilla)
    • Villarta de Sant Joan El pont estava situat ala calçada que unia Consabu amb Laminium , permetent salvar la zona pantanosa del ric Cigüela. Té 460 metres de llarg i tots els seus ulls, un total de 47 són desiguals i asimètrics. La seva amplària màxima és de 7 metres. A partir de 1920 amb la construcció de la nova carretera es va ocultar sota ella diversos ulls del vell pont en la seva sortida nord, sent progressivament cobertes d'enderrocs tant al nord com al sud. En la dècada dels 60 van desaparèixer les muralletes del pont. Les obres de manteniment del pont han estat contínues des de la seva existència, actualment s'han iniciat els treballs de restauració del pont.
    • Pont romà de Villarta de Sant Joan
    • LUCO JILOCA (Aragó) El pont de Luco de Jiloca data del segle I. Recentment s'ha restaurat. Per l'est travessava el riu Pancrudo i hi passava la via romana Laminium-Caesaraugusta . Pont romà de Luco Jiloca
    • Pont romà de Luco Jiloca
    • Cihuri (La Rioja) Es troba situat al costat de la Casa del Priorato i molt pròxim a la zona de cellers. És un pont de dues obertures de diferent llum i un petit aliviadero. Va Ser reconstruït en l'Edat Mitjana. Datat en el segle II, travessa el ric Tíron. declarat en 1979 d'interès històric-artístic.   Pont romà de Cihuri
    • Pont romà de Cihuri
    • Villa del Río (Còrdoba) El pont sobre el rierol salat de Porcuna, està situat en la via Augusta. D'estructura asimètrica format per un arc central flanquejat per altres dos més petits i un tercer en el costat dret. Construït amb carreus de arenisca de la zona, opus cuadratum . Del pont destaquen les dovelles, l'encoixinat i els arcs menors que es donen suport sobre les dovelles dels arcs de aligerament. Aquesta datat en el segle I. L'arc central mesura 8,90 m de llum; els laterals, de 3,50 m el dret i 3 m l'esquerre; el més petit de la dreta té 2,60 m.
    • Pont romà de Villa del Río (Còrdoba)
    • Pont del Diable (Tarragona) L'Aqüeducte de les Ferreres (també anomenat Pont del Diable ) és un pont aqüeducte romà aixecat entre els costats del barranc dels Arcs al terme de Tarragona que duia aigua del riu Francolí a l'antiga ciutat de Tàrraco. És un dels aqüeductes més monumentals i ben conservats de l'època romana i el més important de Catalunya. Malgrat que no es coneix la data exacta de la construcció de l'aqüeducte, sembla probable que s'hagués aixecat al segle I dC, en l'època de l'emperador August, coincidint amb el creixement de Tàrraco per la urbanització de la part alta de la ciutat, seu del Concilium provinciae d'Hispània Citerior . L'aqüeducte va estar en funcionament fins a l'edat mitjana. Va ser restaurat al segle X sota el regne del califa Abd al-Rahman III de Còrdova i una altra vegada al segle XVIII. Durant el segle XIX i el segle XX es van dur a terme diversos treballs de conservació per aturar el deteriorament del monument.
    • Pont del Diable (Tarragona)
    • Ponts Romans d'Europa
    • Tavira (Portugal) Sobre el seu origen existeixen teories divergents, sent que la més probable és l'existència d'un pont romà anterior del segle III, que haurà estat reconstruït, o mateix construït uneix en el seu lloc, al inici del període medieval. Unint les dues ribes del riu Gilo, en el centre de Tavira, aquest pont ha anat patint diverses alteracions al llarg dels segles, romanent en el segle XVII amb el seu aspecte actual. Des de 1989, quan van tenir lloc grans inundacions, el pont va passar a ser per als vianants. Avui en dia és punt de passatge obligatòria per la seva bellesa i asimetria, concedint un bonic paisatge de la ciutat de Tavira.
    • Pont romà de Tavira
    • Tréveris (Alemanya) El Pont Romà de Tréveris o Römerbrücke és un pont romà en la ciutat de Tréveris sobre el ríu Mosela, és el pont més antic d’Alemanya. Les seves piles de pedra daten en el segle II. Pont romà de Tréveris
    • Pont romà de Tréveris
    • Webgrafia www.wikipedia.com www.tarraconesis.com / puentesromanos.htm www.spanisharts.com /arquitectura/ roma_ingenieria.html www.catedu.es / aragonromana / puentes.html www.arteguias.com / arquitecturaromana.html