Your SlideShare is downloading. ×
  • Like
La revolució industrial
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×

Now you can save presentations on your phone or tablet

Available for both IPhone and Android

Text the download link to your phone

Standard text messaging rates apply

La revolució industrial

  • 182 views
Published

 

Published in Career
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
    Be the first to like this
No Downloads

Views

Total Views
182
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1

Actions

Shares
Downloads
0
Comments
0
Likes
0

Embeds 0

No embeds

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
  • 2. QUE ES LA REVOLUCIÓ INDUSTRIALLa Revolució Industrial designa un conjunt de canvis econòmics (capitalisme), socials (ordre burgès) i tecnològics que es van produir inicialment a la Gran Bretanya en la segona meitat del segle XVIII. Els avenços tècnics —sobretot la màquina de vapor—, lexplosió demogràfica que sinicià a partir del 1750 i els canvis que saplicaren a lagricultura menaren a una revolució en làmbit de la indústria, que encapçalaren els sectors del tèxtil, el carbó i el ferro.Aquesta revolució marcà una ruptura en el curs de la història i transformà els éssers humans agricultors i ramaders en manipuladors de màquines accionades per energia. Així doncs, la Revolució Industrial modificà les bases econòmiques de la societat, que, de manera progressiva, es fonamentà en la producció industrial. Les ciutats es convertiren en centres superpoblats on hi havia els llocs dhabitatge i treball de la nova classe social, la classe obrera, que sorgí amb el maquinisme. Lexistència daquest nou estatus social, format originàriament per camperols foragitats del camp, impulsà laparició de noves ideologies liberals i socialistes, que configuraren el món contemporani.
  • 3. DEFINICIÓEl concepte de Revolució Industrial defineix les grans transformacions econòmiques i socials que modificaren la societat europea entre finals del segle XVIII i mitjans del segle XIX, i també indica el gran desenvolupament industrial que comportà el triomf del capitalisme i de la societat burgesa.[4]Actualment, la majoria dels historiadors[5] coincideixen a assenyalar que la Revolució Industrial fou quelcom més que el naixement de la indústria moderna. Perquè tingués lloc i produís el gran creixement econòmic que sen derivà, calgueren una sèrie de canvis i de revolucions paraŀleles que, interconnectades, constituïren el complex fenomen que coneixem com a Revolució Industrial.Els canvis que, de manera conjunta, transformaren tan radicalment la vida dels éssers humans foren fonamentalment: el creixement de la població, la revolució agrícola, la revolució en el transport i el comerç, laplicació de la ciència a la indústria, i lampliació de la utilització de capital.[6] Aquests canvis demogràfics, econòmics i tecnològics generaren transformacions socials de gran abast: la conversió de comunitats rurals en urbanes i laparició de noves classes socials.Quan es fa servir la denominació en plural, les revolucions industrials designen les diferents onades dindustrialització que sanaren succeint, ja que la Revolució Industrial fou un fenomen durador en el temps i amb una distribució geogràfica àmplia. El primer estat a industrialitzar-se fou la Gran Bretanya durant la primera meitat del segle XVIII. Més tard, a la primera meitat del segle XIX, sestén per Bèlgica, Catalunya, França, Alemanya i els Estats Units. A la segona meitat del segle XIX, arriba al nord dItàlia, els Països Baixos i Rússia. Fora del continent europeu cal destacar el cas del Japó, que es començà a industrialitzar-se a partir de 1868.La Revolució Industrial va comportar canvis socials i una bona part de la població es va concentrar en grans nuclis urbans. Lenriquiment de la burgesia i el treball a les indústries van afavorir laparició duna nova classe social, els obrers.
  • 4. EL PROCÉS DINDUSTRIALITZACIÓ BRITÀNICLa primera Revolució Industrial fou un procés gradual que tingué com a primer escenari la Gran Bretanya de finals del segle XVIII. Aquesta revolució representà el model clàssic de transformació duna societat agrària en una durbana i industrial.Les causes que feren de la Gran Bretanya el bressol de la Revolució Industrial són múltiples i reflecteixen, per una banda, una sèrie de fenòmens comuns en leconomia europea del 1700 i, per laltra, la particular evolució econòmica, social i política com a conseqüència de les revolucions angleses del segle XVII. [7] I és que a Anglaterra hi actuaren de forma combinada un seguit de factors molt diversos: una força naval superior a la resta destats marítims, lestabliment dun imperi colonial que li donà el control del comerç mundial, el capital necessari per dur a terme investigacions científiques i tècniques, el mateix comerç exterior, que li permeté acumular cada vegada més recursos, un sistema bancari desenvolupat, una gran llibertat comercial interior, una situació geogràfica que la deixà fora dels conflictes continentals, la desaparició de costums feudals en el seu sistema social, la doctrina de la igualtat davant la llei, la consolidació dels valors de llibertat civil i religiosa i una aristocràcia dominant que sadaptà als canvis de les noves condicions econòmiques.[8]Tot començà amb la mecanització de la indústria del teixit, el desenvolupament de tècniques de fabricació del ferro i lús de carbó; posteriorment, les innovacions sestengueren a altres sectors econòmics. Lexpansió del comerç fou facilitada per la introducció de canals navegables, la millora de les carreteres i de la xarxa ferroviària. La introducció de la màquina de vapor, alimentada principalment per carbó, féu possible uns increments espectaculars en la producció.[9]Així doncs, les transformacions demogràfiques i econòmiques produïdes poden concretar-se en quatre àmbits:La revolució demogràfica.La revolució agrícola.La revolució a la indústria, amb innovacions tècniques, en els sistemes organitzatius i en les fonts denergia.La revolució en el transport i en el comerç.
  • 5. LA REVOLUCIÓ DEMOGRÀFICALaugment de la població de la Gran Bretanya i dEuropa, en general, fou espectacular: el 1750, el continent tenia 140 milions dhabitants, que arribaren als 187 el 1800, i als 266 el 1850. El ritme de creixement fou particularment sensible a la Gran Bretanya, on es començà a notar a partir del decenni 1740-1750; entre aquesta dècada i lany 1821 la població es duplicà, i el 1861 ja shavia triplicat.Aquest augment demogràfic fou el resultat dun doble moviment: el retrocés de les taxes de mortalitat i el manteniment, o el lleuger augment, de les taxes de natalitat. La millora del nivell de vida afavorí la natalitat, ja que incrementà el nombre de matrimonis, mentre que féu retrocedir la mortalitat. Una alimentació més abundant i regular, que no depenia tant de les fluctuacions en les collites, provocà un retrocés en la incidència de les epidèmies, i féu possible, pràcticament, la desaparició en la mortalitat catastròfica, sobretot la infantil, com a conseqüència de la millora de les condicions sanitàries i de lalimentació. Els progressos mèdics i higiènics foren cabdals per reduir la mortalitat infantil.Laugment de la població fou un estímul per al creixement industrial, ja que proporcionà mà dobra abundant per la nova indústria i incentivà els productors perquè promoguessin determinades innovacions en les tècniques de treball. Daltra banda, també comportà la generalització dun altre fenomen demogràfic, lemigració, que es dugué a terme en dues grans direccions: la gent del camp marxava cap a la ciutat i, en un altre nivell, un gran nombre dindividus de la vella Europa emigrava a les colònies del Nou Món. Daquesta manera, lexcés de població es compensà amb aquest fenomen migratori cap a Amèrica i a altres zones del planeta.
  • 6. LA REVOLUCIÓ AGRÍCOLALincrement de la demanda de productes alimentaris provocà que els propietaris de les terres sadonessin de la necessitat daugmentar la producció. Lexcessiva parcel·lació de la terra, la seva irregular distribució i els drets comunitaris de camps oberts (openfield) de lantic sistema dificultaven la producció. En aquest sentit, calia aplicar nous mètodes que permetessin millorar la productivitat, i això demanava una nova disposició del territori agrícola. En conseqüència, amb la nova mentalitat, els propietaris decidiren tancar els camps i crear unitats dexplotació de la terra més grans i completament individualitzades. Així, entre el 1700 i el 1810, el Parlament anglès votà centenars denclosures acts (lleis de tancament), que permeteren que els propietaris tanquessin les seves terres. Aquest procés comportava, duna banda, la fi del vell sistema dexplotació senyorial, i de laltra, lexpulsió de molts pagesos o la seva conversió en jornalers, ja que no tots els propietaris disposaven de mitjans econòmics per dur a terme el tancament; per aquest motiu, els petits propietaris es veieren obligats a vendre les seves terres i a emigrar cap a les ciutats, on es convertiren en obrers de les noves fàbriques.[10]La nova estructura de la propietat agrària permeté la introducció de noves tècniques de producció, que, en essència, foren:El conreu continuat en solcs. La sembra en solcs, que ja es practicava des del 1700, amb la col·laboració de lús de larada triangular, reduí considerablement la mà dobra i el nombre danimals utilitzats, ja que féu possible que es remogués la terra amb més rapidesa i efectivitat. També lús de la sembradora de Jethro Tull fou molt innovador; consistia en un dipòsit ple de llavors, una reixa de ferro per obrir el solc i un rastell per empènyer la terra sobre el solc i cobrir la llavor. Aquest sistema permeté enterrar la llavor i amagar-la dels ocells i, a més a més, permetia que el blat creixés en fileres rectes.Les noves rotacions de conreus, amb leliminació del guaret[11] i una relació més profitosa entre lagricultura i la ramaderia. De manera progressiva sanaren abandonant les antigues formes de rotació triennal de la terra i se substituí el sistema de guaret pel conreu de llegums i dherbacis, un tipus de rotació de conreus anomenat sistema Norfolk i que amplià la quantitat de terres en explotació.El conreu de llegums i dherbàcies feia possible que es pogués disposar de farratge per alimentar el bestiar a lhivern, i alhora, en portar-lo a pasturar als camps saugmentava, amb els fems, la fertilitat del sòl. Aquestes transformacions agrícoles serviren per alimentar amb més quantitat i qualitat la creixent població dels centres industrials i augmentà el poder de compra de la població rural, que, daquesta manera, pogué adquirir productes industrials, i també féu possible el subministrament duna bona part del capital i de la mà dobra necessaris per engegar la industrialització. [12]
  • 7. NOVES TÈCNIQUES, NOUS SISTEMESORGANITZATIUS I NOVES FONTS DENERGIAUn dels factors que més contribuí al desenvolupament de la Revolució Industrial fou la iniciació dun procés continu dinnovació tecnològica que tingué una aplicació directa en el millorament del procés productiu. Laplicació àmplia i sistemàtica, com no shavia produït en cap altre moment històric, dels avenços de la ciència i de la tecnologia industrial intensificaren i milloraren la producció industrial.La troballa clau de la Revolució Industrial fou, sens dubte, la màquina de vapor, inventada ja lany 1712 per Newcomen i que, el 1776,[cal citació] perfeccionà de manera substancial James Watt. Laplicació de la màquina de vapor a la indústria tèxtil representà laprofitament de noves fonts denergia basades en el carbó que, gràcies a la inversió en massa de capitals, féu possible que es pogués substituir o complementar lesforç humà. Un altre material fonamental fou el ferro, que, alhora, provocà la intensificació de les explotacions mineres, i que shavia de tractar amb tècniques especials per al seu posterior aprofitament industrial.La utilització combinada daquests tres elements (màquina de vapor, carbó i ferro) féu sorgir lanomenat maquinisme: amb laplicació de la màquina de vapor perfeccionada i el desenvolupament de la indústria de la metal·lúrgia es construïren màquines per les mines, les indústries i el transport.A més del canvi tècnic, aparegué una nova organització industrial. Abans, els fonaments del sistema econòmic eren la manufactura, el taller i els gremis; en canvi, lèpoca industrial representà el domini de lorganització fabril, amb lajuda de la maquinària i la producció a gran escala i en sèrie, amb amos i obrers. Sorgiren, doncs, a través dun procés lent però ininterromput, les noves empreses industrials, amb característiques completament diferenciades de les indústries artesanals. El treballador, ara, restà completament desvinculat del producte del seu treball i les relacions entre treballadors i empresaris es despersonalitzaren.
  • 8. EL NAIXEMENT DE LA INDÚSTRIA MODERNA: EL TÈXTILLa manufactura del cotó nasqué i es desenvolupà de manera associada al comerç colonial, especialment en làmbit britànic. Fins al principi del segle XVIII, els productes de cotó arribaren quasi exclusivament de lÍndia i foren comercialitzats per grans societats empresarials, com la poderosa Companyia Britànica de les Índies Orientals; aquestes companyies toparen amb loposició de les manufactures locals de la llana i la seda, que veien en el producte un perillós competidor. Cap a lany 1700, aquests productors de llana i seda aconseguiren la prohibició de la importació de les indianes, nom amb què es coneixien aquests primers teixits de cotó. Amb aquesta llei es donà via lliure a la formació de manufactures dindianes que importaven la primera matèria, al principi de les colònies de les Índies occidentals i, des del 1790, de les plantacions conreades per esclaus del sud dels Estats Units.Model d’spinning jenny de James Hargreaves, 1765. Exposada al museu de Wuppertal, Alemanya. Fou una de les primeres innovacions de la Revolució Industrial.En els seus inicis, una bona part de la producció tèxtil sorientà a cobrir les necessitats del mercat interior, assentant la base per una economia dintercanvis generalitzada i incentivant la millora del sistema de transport interior. Tanmateix, ben aviat la vertadera font de recursos per al creixement industrial fou el mercat exterior. Aquest nou mercat no presentava problemes de competència i feia possible lobtenció de beneficis molt elevats, fet que permeté implantar de manera generalitzada la mecanització de la indústria tèxtil i laparició dinvents revolucionaris. Les dates i les innovacions tècniques de la indústria tèxtil que tingueren un paper decisiu en aquest procés foren, principalment:El 1733, quan John Kay construí un teler que teixia més ràpid gràcies a la llançadora volant.El 1767, quan James Hargreaves inventà una màquina de filar manual, la spinning jenny.El 1789, quan es construí el primer teler de ferro propulsat per una màquina de vapor.El capital necessari per finançar les primeres indústries provenia tant dels beneficis de lagricultura transformada en empresa capitalista com dels guanys del comerç ultramarí amb les colònies. Els beneficis sinvertiren en la construcció de drassanes i en les mateixes fàbriques tèxtils i metaŀlúrgiques. En altres paraules, al principi la tecnologia de la indústria cotonera era tan simple que els capitals necessaris per posar-la en marxa foren relativament petits; en canvi, els beneficis eren tan elevats que permeteren que les empreses anessin creixent sense ajuts externs
  • 9. LA SIDERÚRGIAAls inicis dels avenços del tèxtil, les màquines eren de fusta, fins que Abraham Darby (1732), per primera vegada, emprà el carbó de coc (hulla destil·lada dels seus elements suforosos) en un alt forn, cosa que donà el primer gran impuls a la indústria siderúrgica britànica. Tanmateix, calgué un segle perquè el carbó mineral substituís el vegetal definitivament, perquè, malgrat linvent dA. Darby, la indústria siderúrgica no féu un gran salt endavant fins al 1775, quan la màquina de vapor de Watt permeté dutilitzar lenergia mecànica per la forja.La demanda de ferro per la construcció de maquinària agrícola i industrial, de material de guerra i de la xarxa ferroviària constituí lestímul per fer créixer aquesta indústria i propiciar-ne la millora tècnica. Dues innovacions augmentaren la capacitat productiva de la indústria del ferro: el procediment de pudelació, patentat per Henry Cort el 1783-1784, que millorava la qualitat del ferro quan es fonia, eliminant-ne el carboni i altres escòries, i el laminatge que permetia la transformació del ferro en barres. Aquestes tècniques es difongueren ràpidament i fixaren la localització de les indústries al costat de les carboneres: així sorgiren vertaderes regions on la mina i lalt forn es confonien amb el paisatge. El carbó simposà perquè era més econòmic, més abundant i tenia més potència calorífica.El 1740, un rellotger de Sheffield, Benjamin Huntsman, introduí ferro cimentat en un gresol refractari, que segellà i escalfà en un forn de foneria. Amb aquest procés aconseguí fabricar acer de millor qualitat, però les peces encara eren petites i tenien un alt cost econòmic.El ferro es converteix en un element imprescindible per la fabricació de rails de les vies del ferrocarril, per les noves eines de lagricultura i per màquines de qualsevol tipus. La producció de les foneries angleses entre 1750 i 1850 es multiplicà per 100. La siderúrgia fou el nou motor de creixement que rellevà el cotó pel que fa a produccions i a innovacions tècniques: el 1856 Henry Bessemer fabrica un convertidor, aparell que insufla aire al ferro fos per obtenir un acer més flexible. En qualsevol cas, els índexs de producció de ferro i acer assenyalen el nivell dindustrialització dun Estat.
  • 10. LA MILLORA DELS TRANSPORTS I LES SOCIETATS FINANCERESLa millora de les vies de comunicació fou fonamental per crear les condicions adequades que permetessin una fàcil circulació dels productes agrícoles i industrials. Calia crear i millorar la xarxa de carreteres, incrementar la navegació fluvial, construir canals i aplicar la màquina de vapor en el transport fluvial, marítim i terrestre.El desenvolupament de la navegació de vapor constituí el factor principal de la transformació dels transports durant la primera fase de la Revolució Industrial. Des de finals del segle XVIII es vol aplicar el vapor a la navegació, però només a principis del segle XIX sobtenen els primers èxits: Robert Fulton, als EUA, lany 1807, amb el Clermont, féu progressar la navegació fluvial, i H. Bell, a Anglaterra, lany 1812, amb el Comet, féu el primer servei comercial amb un vaixell propulsat amb vapor. El 1819 un primer vaixell de vapor creuà loceà Atlàntic.Lexpansió ràpida del ferrocarril correspon a mitjans del segle XIX. Tanmateix, començà al voltant de lany 1814, quan George Stephenson construí la primera locomotora a vapor que circulava sobre rails.[13] Aquests intents culminaren amb la construcció del primer ferrocarril, de Liverpool a Manchester, que sinaugurà lany 1830. A partir de la dècada dels trenta el triomf del ferrocarril és evident, i es generalitza el seu ús. La primera locomotora significà un prodigi per lestructura de la seva caldera i els seus procediments per avivar la combustió.De retop, les necessitats del ferrocarril obriren una nova etapa de la Revolució Industrial vinculada a la indústria sidero-metaŀlúrgica i a la necessitat de disposar de grans quantitats de ferro per la construcció de vies.Aquestes noves necessitats serviren també per crear un mercat financer encara inexistent, que havia de permetre que es pogués disposar de grans quantitats de capitals, indispensables per la construcció del ferrocarril. Els grans beneficis obtinguts pels industrials anglesos del tèxtil i pels empresaris agrícoles pressionaven el mercat a la recerca dinversions. Les possibilitats dinvertir en la indústria tèxtil i en la del ferro semblaven limitades. Els experiments de George Stephenson canalizaren el diner disponible (aproximadament els beneficis dun any) a la construcció de la xarxa de ferrocarril. En vint anys, els capitalistes aconseguiren vertebrar una xarxa fèrria i obtenir grans beneficis, i a més el ferrocarril permeté que lagricultura obtingués més guanys perquè les regions van poder especialitzar-se en un únic producte.Fou llavors quan es desenvolupà intensament el paper dels bancs, que començaren a créixer des del 1780, i de les societats financeres, que posaven en circulació els recursos necessaris per al desenvolupament industrial.
  • 11. LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL BRITÀNICA: CONCLUSIÓLa Revolució Industrial fou, doncs, un fenomen molt ampli, complex i de conseqüències imprevisibles en el moment en què sinicià; només es pot explicar si es té en compte la presència simultània de tota aquesta sèrie de canvis importants, canvis que, en definitiva, formaren part dun mateix procés.En resum, des de mitjans del segle XVIII a la Gran Bretanya convergeixen simultàniament o successivament diversos fenòmens que inicien una transformació radical: creixement de la població; revolució agrícola amb capitals sobrants i disposats a ser invertits en la nova indústria; noves primeres matèries (cotó i ferro) i noves fonts denergia per moure les màquines (carbó i vapor) de les indústries del tèxtil i de la siderúrgica; innovacions tècniques constants, en què les universitats escoceses dEdimburg i Glasgow es converteixen en pioneres de les aplicacions pràctiques de la ciència; la construcció de la xarxa de ferrocarrils, que suscità les inversions de capitals i lexpansió de la indústria siderúrgica, permeté lespecialització agrícola regional i fomentà el comerç; i, finalment, els canvis productius, que van esperonar canvis financers i de moviments de capitals.
  • 12. ESPERO QUE OS HAYA GUSTAT LAPRESENTACIOFI