Competències bàsiques, Educació per a la Ciutadania (EpD-Pau-DDHH) i Curriculum Escolar

  • 218 views
Uploaded on

Escola d'Estiu Rosa Sensat 2010

Escola d'Estiu Rosa Sensat 2010

More in: Education
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
    Be the first to like this
No Downloads

Views

Total Views
218
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0

Actions

Shares
Downloads
0
Comments
0
Likes
0

Embeds 0

No embeds

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. ESCOLA D’ESTIU ROSA SENSATBarcelona, 8 de juliol de 2010COMPETÈNCIES BÀSIQUES,EDUCACIÓ PER A LA CIUTADANIA(EpD-pau-DDHH) I CURRICULUMESCOLAR
  • 2. 2Objectius de la sessióL’EdP, la pau i els drets humans (Educacióper a la ciutadania) en el currículum percompetències.La programació d’un projecte (curs, crèdit,unitat didàctica) d’EDP-pau-drets humans.
  • 3. 3A partir de quina lògica ensenyem i a partirde quina lògica aprenen els alumnes?Què necessita aprendre l’alumnat?Per què hauria de voler aprendre l’alumnat?Tot el que li ensenyem és rellevant?Com construeix l’alumnat els aprenentatges?Sota quina lògica ho fa?Quina part de la informació rebuda esprocessa i pot ser utilitzada més endavantper seguir aprenent?
  • 4. 4Com han de ser els coneixementsescolars en el món d’avui?Tenen validesa universal? Són immutables?Són objectius? Són relatius?Són asèptics? Són neutrals?Es presten a qualsevol interpretació?Hi podem donar una intenció ideològica?Donen respostes als problemes plantejats al món?
  • 5. 5La natura del coneixementTot coneixement científic és unproducte social (relativitat delconeixement. En conseqüència,és una interpretació “inacabada”,sotmesa a discussió permanent.Això no obstant, el discurscientífic consensuat és el quehem de prendre com aparadigma, recolzat en raons iobert al diàleg.Hem de confrontar-lo amb el quel’alumnat sap o creu que sap.
  • 6. 6Com s’aprèn?Base socioconstructivista:l’aprenentatge esdevésignificatiu quan connectaamb allò que l’alumne sap.Aquest procés intern éssimultani al procés social deconfrontació de les pròpiesidees amb les dels altres(companys/es i docents).
  • 7. 7Ensenyar a partir de la lògica de qui aprèn demana...Seleccionar elscontinguts objected’aprenentatge a partirdel discurs científic idels interessos del’alumnat.Convertir aquestscontinguts en objectesd’ensenyament-aprenentatge aplicantles metodologiesadients.Ajudar a l’alumnat areconstruir elconeixement partint delque sap i en interaccióamb els altres.
  • 8. 8Per a què ensenyar?Perquè l’alumnatreprodueixi uns contingutsdonats (i no d’altres)?Perquè l’alumnat usi elsconeixements per entendreel món que l’envolta i que elque aprèn li possibiliti seguiraprenent?
  • 9. 9Les competències bàsiques com a marc dereferència curricularFaciliten la integració i interacció dels coneixements.Donen funcionalitat als aprenentatges.Potencien l’autonomia personal.Fan centrar l’ensenyament en la lògica de qui aprèn.Fan reflexionar sobre el propi aprenentatge.Proporcionen les eines necessàries per entendre elmón i ser capaç d’intervenir activament i crítica en unasocietat plural, diversa i en canvi continu.Donen coherència al compartimentat procés educatiu.
  • 10. 10Quines competències bàsiques?Capacitats (educacióinfantil)Competencias bàsiques (educacióprimària i ESO)
  • 11. 11Desenvolupament del currículum per competènciesObjectiusd’etapaCompetènciesbàsiquesObjectius àrees - matèriesÀREESProgramació
  • 12. 12Què implica un ensenyament per competències ?FER UN ENSENYAMENT CENTRAT EN L’ALUMNAT:Subratllar el caràcter funcional dels continguts i exercitar l’alumnat enl’aplicació d’allò après.Procurar que l’alumnat prengui consciència de com aprèn els continguts iels aplica amb eficàcia, i que el que aprèn li serveix per seguir aprenent.Mostrar les relacions entre els sabers i les destreses dels diferentsàmbits del coneixement i esperonar l’alumnat a transvasar coneixementsentre àrees.Fer palesa la dimensió moral i social de qualsevol aprenentatge i activitatescolar.Afavorir la convivència i el treball cooperatiu.
  • 13. 13Ajudem al desenvolupament de les CB quanfem que l’alumnat treballi:en situacions on pugui aplicar allò que aprèn,en contextos diferents i en relació a qüestionsdiverses, preferentment significatives i funcionals,reflexionant sobre el que fa, comunicant-ho, ambcreativitat i iniciativai en equip, col·laborant i desenvolupant activitatssocials.
  • 14. 14Espais per tractar l’EpD (EpC) a l’escolaÀrees i matèries afins:• Educació per a la ciutadania (EP i ESO)• Coneixement del medi (EP), Ciències socials (ESO), Ciènciesexperimentals (ESO), etc.• Matèries optatives (ESO) i espais alternatius a la religió.Tutories (EP i ESO)Espais transversals del centre:• Projecte interdisciplinari (EP)• Treball de síntesi i projecte de recerca (ESO)Activitats, projectes i programes complementaris del centre
  • 15. 15L’educació per a la ciutadania, quelcom mésque una matèriaFormar persones capaces d’assumir els seus drets i exercirels seus deures com a ciutadans i ciutadanes.Canvi de rol de l’escola: de “simplement” ensenyar a educarper assolir la competència social i ciutadana.Praxis: la ciutadania s’aprèn exercint-la.Una nova matèria per si sola no contribuirà a la funcióeducativa prioritària de l’escola, però podem aprofitar el quesignifica disposar d’aquest espai específic.
  • 16. 16Educació per al desenvolupament personal ila ciutadania (EP i ESO)EDUCACIÓ PRIMÀRIAEducació per alDesenvolupament Personal i laCiutadaniaObjectius d’etapaAplicació a tota l’etapa des delmarc general del centreEducació per a la Ciutadania iDrets Humans Continguts específicsAplicació al ciclesuperior (10-12anys)35 horesEDUCACIÓ SECUNDÀRIAEducació per alDesenvolupament Personal i laCiutadaniaObjectius d’etapaAplicació a tota l’etapa des delmarc general del centreEducació per a la Ciutadania iDrets Humans Continguts específicsAplicació a 3rd’ESO (15 anys)35 horesEducació eticocívica Continguts específicsAplicació a 4rtd’ESO (16 anys)35 hores
  • 17. 17Competència social i ciutadanaCapacitat per comprendre larealitat social en què es viu,afrontar la convivència i elsconflictes emprant el judici èticbasat en els valors i pràctiquesdemocràtiques, i exercir laciutadania, actuant amb criteripropi, contribuint a laconstrucció de la pau i lademocràcia, i mantenint unaactitud constructiva, solidària,responsable davant elcompliment dels drets iobligacions cívics irespectuosa amb la diversitat.Habilitats socials i deconvivència icoeducacióParticipació i exercici dela ciutadania en unasocietat pluralComprensió de larealitat social actualElaboració de projectesd’acompanyament per aalumnat nouvingut.Identificació dels principalsmecanismes de participacióciutadana a nivell global i local(visita a l’ajuntament, a la seud’una corporació, etc.)Identificació i rebuig desituacions d’incompliment delsdrets de la infància a partir del’estudi de casos.Identificació d’homes i dones(passats i presents) que siguinmodels de superaciód’estereotips de gènere,culturals i socials.Debat sobre un problema del’entorn social, simulant unprocés de discussió en el queestan implicats agents socialsamb diferents punts de vista.............................
  • 18. 18Opció més avantatjosa: que la imparteixi un professor/adel mateix equip docent.A l’educació primària, pot ser qualsevol mestre/a del grup.En el cas de 3r d’ESO, la normativa assignaprioritàriament la impartició de la matèria al professoratde ciències socials (geografia i història, filosofia), peròtambé pot ser el tutor/a del grup o altres que tinguinexperiència.En el cas de 4rt d’ESO, la normativa assigna la matèriaprioritàriament al professorat de filosofia, però també hopot fer el de geografia i història.Quin professoratQuin professorat??
  • 19. 19Continguts presentats en tres gransàmbits:• Desenvolupament personal: ser iactuar de manera autònoma(desenvolupament personal).• Convivència i valors cívics: conviure(relacions interpersonals iconvivència).• Ciutadania global: ser ciutadans iciutadanes en un món global.No pressuposen una seqüenciació nitemporització: és el centre qui concreta laprogramació, selecciona els continguts idissenya les activitats pertinents al llargdel curs.Cal contemplar les connexions amb altresmatèries per tal de coordinar-se i norepetir continguts.Quins contingutsQuins continguts??La presentació dels continguts ésoberta i genèrica perquè els centresels seleccionin i en concretinl’enfocament didàctic per mitjà de:- Anàlisi de problemàtiques o estudi decasos significatius.- Comparació de situacions a diferentsescales.- Lligam amb experiènciesd’aprenentatge-servei o projected’intervenció en la comunitat.- Diversificació dels materials didàctics iactuacions: combinació teoria/praxis;reflexió/acció.- Planificació d’estratègies variadesd’avaluació.
  • 20. 20Amb quines metodologies?Ús de contextos reals i propers a l’alumnatProblematització dels contingutsVerbalització constant dels aprenentatgesExperimentació i participació activa encontextos reals (o que ho podrien ser)Utilitat dels aprenentatges per entendre el mónFer atenció als valors que s’hi vehiculen
  • 21. 21Percentatge estimat de retenció d’informació i de grau d’aprenentatgesegons les metodologies que s’utilitzen en l’ensenyamentRetenció d’informacióSi s’Escolta (oral)Si es Llegeix (lectura)Si s’escolta i es veu (audiovisual)Si hi ha una demostració (observació)Si es discuteix (diàleg)Si es fa (exercici pràctic)Si s’ensenya a un altre (ensenyament)Taxa mitjana de retenció5 %10 %20 %30 %50 %75 %90 %Font: National Training Laboratories Institute Bethel, Maine, USA
  • 22. 22Com passar del currículum a les programacions?Continuació del treball desenvolupat al llarg dels últims cursos, amb lafinalitat de millorar les propostes curriculars i els aprenentatges del’alumnatTasca progressiva durant els cursos d’implantació. Una vegadacompletada s’ha de revisar i avaluar periòdicament i sistemàticamentDiferents nivells de presa de decisions (normativa, centre, aula). Calafavorir la interrelació i la coherència vertical i horitzontal delscurrículums, el treball en equip i la coordinacióLa concreció dels currículums de centre forma part del projecte educatiu.Aquest ha de recollir els valors, els objectius i les prioritats d’actuació. Larevisió i actualització de les programacions és també una oportunitat peractualitzar els projectes educatius
  • 23. 23Programar per millorarPLANIFICAREXECUTARAVALUARI MILLORARMILLORACONTÍNUA
  • 24. 24Nivells de concreció de les programacionsPROJECTE EDUCATIU DE CENTREPROGRAMACIÓ ANUAL (ÀREES, MATÈRIES,CICLES I CURSOS, PROJECTES O ÀMBITS)UNITATS DIDÀCTIQUES
  • 25. 25Els components de la programacióPER A QUÈ ENSENYEM?QUÈ ENSENYEM?QUAN I COM ENSENYEM?PER A QUÈ, QUAN I COM AVALUEM?ObjectiusContingutsSeqüència didàcticaMetodologiaCOMPETÈNCIESBÀSIQUESCriteris d’avaluació
  • 26. 26Les programacions de centre• Referents:• Currículums prescrits i Projecte educatiu• Presa de decisions:• Selecció, distribució, concreció i seqüenciació dels objectius,continguts i criteris d’avaluació.• Metodologia, activitats i materials didàctics.• Organització i gestió d’aula (espais, temps i agrupaments)• Avaluació• Utilitat:• Seguiment dels aprenentatges i de l’adquisició de les competències• Establir connexions entre les matèries• Garantir la continuïtat educativa
  • 27. 27Models per les programacions anuals
  • 28. 28Programació de les unitats didàctiqueso projectesTítol i justificació de la unitat o projecteDurada i distribució temporal i àrees relacionadesObjectius d’aprenentatgeCompetències bàsiquesContingutsCriteris d’avaluacióDesenvolupament de les activitats d’aprenentatge id’avaluacióAltres (reflexions sobre la pràctica)
  • 29. 29Models d’unitat didàctica o de programacióGRUP CLASSE DURADA PERÍODE CURS ESCOLAR PROFESSOR/AÀREES TÍTOLOBJECTIUS D’APRENENTATGE COMPETÈNCIES BÀSIQUES CRITERIS D’AVALUACIÓ12A.345B.C.CONTINGUTSSEQÜÈNCIA DIDÀCTICADESCRIPCIÓ ACTIVITATS MATERIALSRECURSOSORG.SOCIALTEMPS ATENCIODIVERSITATAVALUACIÓCRITERIEXPLORACIÓINTRODUCCIÓESTRUCTURACIÓAPLICACIÓSÍNTESI
  • 30. 30Com seleccionar i concretar els contingutsnuclears en les programacions d’aula?l’ enfocament disciplinario la lògica de la ciènciaLa selecció dels contingutsLa selecció dels contingutses pot fera partir de segons a partir deels problemes socialsrellevantsels interessos del’ alumnatés recomanable que lapresentació i el dissenydels contingutsés recomanable que lapresentació i el dissenydels contingutsperòperò peròes problematitzi es contextualitzi
  • 31. 31Fases didàctiques de les activitatsconcretabstracteFont: JORBA, J. I CASELLES, E. (1996) La regulació i autoregulació dels aprenentatges ICE-UABExploració d’ideesprèvies1Introducció de nousconceptes oprocediments2Estructuració delsconeixements3Aplicació delconeixement4
  • 32. 32Reflexió sobre les activitatsFaciliten que l’alumnat treballi de forma autònoma i amb responsabilitat ?Fan que l’alumnat reflexioni sobre el que fa, ho raoni i ho comuniqui ?Permeten que l’alumnat doni respostes obertes, plantegi dubtes per anarreelaborant el coneixement, i sigui conscient que està aprenent ?Fan que l’alumnat treballi en situacions on pugui aplicar amb eficàcia allòque aprèn, que transfereixi els seus aprenentatges a l’anàlisi i la resolucióde noves situacions i posi en pràctica els valors i les normes deconvivència ?Complementen el treball individual i el cooperatiu, facilitant que elscompanys i companyes s’ajudin entre si ?Presenten diferents graus de complexitat ?
  • 33. 33Els projectes com a espais d’aprenentatgeper competènciesEls espais interdisciplinaris permeten tenirun visió general de l’adquisició de les CB,especialment de les més transversals.L’aprenentatge globalitzat de contingutsdemana espais on conflueixin lesdiferents disciplines, que forcin a aplicarconeixements obtinguts en contextosdiversos.Els projectes interdisciplinaris (EP), elstreballs de síntesi i projectes de recerca(ESO) són espais naturals, però noexclusius per a l’adquisició de CB.
  • 34. 34Característiques d’un bon projecteES TREBALLEN LES CB PERQUÈ:El punt de partida se centra en la resolució d’un problema o incògnita.El treball personal i cooperatiu prenen protagonisme (competènciespersonals i socials).Té el recorregut propi d’una activitat de recerca o “problematitzada”.Hi ha un transvasament més fluid dels coneixements adquirits de formacompartimentada en les disciplines tradicionalsL’alumnat copsa la funcionalitat d’allò après.Es potencien les habilitats comunicatives bàsiques.DEMANA:Visualització dels continguts curriculars que hi ha al darrere.Claredat en els objectius plantejats i en els nous coneixements queadquirirà l’alumnat (no quedar-se al nivell de “l’activitat per l’activitat”).
  • 35. 35Elements a tenir en compte a l’hora dedissenyar projectes d’EDP?• Encaix en el currículum escolar:• adequació als continguts i objectius escolars• adequació als nivells educatius als que s’adrecen• adaptació a la singularitat i projecte educatiu del centre• Encaixi amb l’aposta metodològica de les CB (integradores,actives...) i que aportin novetats a la perspectiva escolarhabitual.• Fer propostes comprensives que alhora tinguin en compte ladiversitat de nivells d’aprenentatge a l’aula.
  • 36. 36L’aprenentatge-servei, una metodologiainnovadora• La filosofia de l’APS (aprendre alhora que es fa un serveicomunitari) coincideix amb les finalitats d’una EpC activa idels PEE.• Les entitats socials del territori poden construir projectessostenibles d’APS amb les escoles, les institucions i altres(treball en xarxa o partenariat).• Múltiples àmbits del servei: medi ambient, memòria històrica,patrimoni, participació ciutadana, solidaritat, cooperació, etc.
  • 37. 37Per a saber més sobre currículum percompetències i accedir a diferentsmaterials orientatius:http://www.xtec.cat/edubib