• Share
  • Email
  • Embed
  • Like
  • Save
  • Private Content
PROGRAMACIÓ CURRICULAR
 

PROGRAMACIÓ CURRICULAR

on

  • 5,721 views

 

Statistics

Views

Total Views
5,721
Views on SlideShare
5,707
Embed Views
14

Actions

Likes
3
Downloads
0
Comments
0

2 Embeds 14

http://hipolit.xtec.cat 7
http://www.slideshare.net 7

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Microsoft PowerPoint

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    PROGRAMACIÓ CURRICULAR PROGRAMACIÓ CURRICULAR Presentation Transcript

    • CURRÍCULUM
      • Entenem per currículum el conjunt de matèries que l’alumnat cursa al llarg de tot el procés d’aprenentatge.
      • En l’ordenació del sistema educatiu, el currículum designa el conjunt d’objectius, continguts, mètodes pedagògics i criteris d’avaluació de cada una de les etapes educatives.
    • CURRÍCULUM
      • El currículum proporciona informació concreta de què, com i quan ensenyar i avaluar.
    • CURRÍCULUM
      • Hi ha un primer nivell de definició del currículum que correspon a l’Administració educativa: decidir què s’ha d’ensenyar en cada etapa.
    • PROGRAMACIÓ
      • 1r Nivell de concreció
      • Generalitat de Catalunya
      • Proposta d’ensenyaments mínims
      • Objectius terminals. Prescriptius
    • CURRÍCULUM
      • 2n Nivell de Concreció
      • Projecte Curricular de Centre
      • Claustre de professors
      • Seqüenciació i distribució temporals dels objectius
      • Definició dels Objectius de Cicle (a partir dels Objectius Referencials)
    • CURRÍCULUM
      • 3r Nivell de Concreció
      • Professors/es de Cicle, professors d’aula.
      • Programació de Cicle i Unitats de Programació.
      • Seqüenciació d’objectius i continguts al llarg
      • del cicle.
      • Definició dels Objectius Didàctics.
      • Reflexió sobre la pròpia pràctica educativa.
      • Treball globalitzador.
    • PROGRAMACIÓ
      • Correspon als equips de cicle, en el marc del projecte curricular del centre, i tenint en compte les característiques de l’alumnat, elaborar i actualitzar, abans de l’inici del curs, les unitats de programació
      • de les diferents àrees i les possibles adaptacions curriculars.
    • PROGRAMACIÓ
      • Per què una programació d’aula?
      • Per eliminar la improvisació.
      • Reflexionar sobre la seqüenciació i temporalització
      • Evitar fer esforços en va.
      • Sistematitzar i concloure aspectes del PEC i PCC
      • Comptar amb cert marge de creativitat i flexibilitat per realitzar adaptacions.
      • Adaptar-nos a diferents característiques culturals i ambientals del context.
    • PROGRAMACIÓ
      • Abans de programar:
      • PEC: àmbit pedagògic.
      • PCC: seqüenciació de continguts,
      • metodologia, criteris d’avaluació, material...
      • Condicions específiques de l’alumnat: necessitats.
      • Recursos del centre: materials, experiència prèvia, obertura a l’entorn, etc.
    • UNITATS DE PROGRAMACÌÓ
      • Les unitats de programació han d’especificar:
      • Els objectius a assolir.
      • b) Els continguts a desenvolupar.
      • c) Les situacions de treball que es duran a terme
      • (individuals i en grup).
      • d) El procediment d’avaluació de l’alumnat (activitats, pautes de correcció, documents d’observació sistemàtica…).
      • Les unitats de programació s’han d’incloure en el projecte curricular. El professorat ha de disposar de les unitats de programació de les àrees que imparteix.
    • CURRÍCULUM ESO
      • Totes les àrees del currículum s’organitzen en crèdits, és a dir, unitats de programació d’una durada de 35 hores, que, si es cursen a un ritme de 3 hores setmanals, duren un trimestre.
      • D’entre aquests crèdits, n’hi ha un 65% de comuns (obligatoris per a tot l’alumnat) i un 35% de variables (d’opció optativa per a l’alumnat). Aquests darrers possibiliten que cada jove construeixi el propi currículum.
      CURRÍCULUM ESO
      • L’oferta de crèdits variables ha de ser suficient per garantir l’optativitat de l’alumnat i es distribueix entre les diferents àrees o àmbits globals de coneixement.
      CURRÍCULUM ESO
      • En aquesta etapa, l’alumne/a ha de cursar cada any d’aquest període també el crèdit de síntesi, que està format per un conjunt d’activitats d’ensenyament-aprenentatge concebudes per comprovar si s’han aconseguit, i fins a quin punt, les capacitats formulades en els objectius generals establerts en les diferents àrees curriculars.
      CURRÍCULUM ESO
      • Perquè l’alumne/a pugui accedir al curs següent, cal que les qualificacions de totes les àrees siguin positives, amb un màxim de dues excepcions. L’alumne/ a que en finalitzar el curs no compleixi els requisits per passar al següent, haurà de repetir-lo . Cada curs es podrà repetir un sol cop.
      CURRÍCULUM ESO
      • L’obtenció del títol de graduat en educació secundària requereix la superació de totes les àrees. Excepcionalment, la junta d’avaluació, considerant la maduresa en relació amb els objectius de l’etapa i les possibilitats de progrés, pot decidir que l’alumnat que tingui una o dues àrees no superades pugui obtenir el títol de graduat en educació secundària, sempre que aquestes dues àrees no siguin simultàniament d’entre les tres següents: llengua catalana i literatura, llengua castellana i literatura, i matemàtiques.
      CURRÍCULUM ESO
    •  
    • NORMATIVA
      • Decret 179/2002, de 25 de juny, pel qual es modifiquen el Decret 75/1992, de 9 de març, pel qual s’estableix l’ordenació general dels ensenyaments de l’educació infantil, l’educació primària i l’educació secundària obligatòria a Catalunya, el Decret 96/1992, de 28 d’abril, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments d’educació secundària obligatòria, i el Decret 75/1996, de 5 de març, pel qual s’estableix l’ordenació dels crèdits variables de l’educació secundària obligatòria .
      • El currículum de cadascuna de les matèries d’educació secundària es pot trobar a: http :// www . xtec . cat / estudis /eso/ curriculum _eso. htm
    • BATXILLERAT
      • Aquests estudis són polivalents, integradors, flexibles i orientadors. A més, pretenen que, en una societat culturalment i tècnicament canviant, es garanteixi la formació integral de l’alumnat, és a dir, la seva maduració intel·lectual i humana, l’adquisició i la integració de nous sabers i habilitats, el contacte amb components fonamentals de la civilització actual —llengua, història, pensament, ciència, tecnologia i art—, l’adquisició d’una metodologia adient i una visió del món des de bases sòlides, a més de preparar per a estudis posteriors, tant professionals com universitaris, homologables amb l’entorn europeu i per a la vida laboral.
    • BATXILLERAT
      • Àrees de la part comuna :
      • • Educació física: 2 crèdits a 1r .
      • • Llengua catalana i literatura, i llengua aranesa a la Vall d’Aran: 3 crèdits a 1r i 3 crèdits a 2n
      • • Llengua castellana i literatura: 3 crèdits a 1r i 3 crèdits a 2n
      • • Llengües estrangeres: 3 crèdits a 1r i 3 crèdits a 2n
      • • Filosofia: 3 crèdits a 1r i 3 crèdits a 2n
      • • Història: 4 crèdits a 2n
      • • Religió (voluntària): 2 crèdits a 1r
      • Àrees de la part diversificada
      • • Modalitat: 3 crèdits a 1r i 3 crèdits a 2n
      • • Optatives: 10 crèdits
      • • Treball de recerca: 2 crèdits
      • • Tutoria: 1 crèdit a 1r i 1 crèdit a 2n
      BATXILLERAT
      • Modalitat d’arts
      • • Dibuix artístic: 3 crèdits a 1r i 3 crèdits a 2n
      • • Dibuix tècnic: 3 crèdits a 1r i 3 crèdits a 2n
      • • Història de l’art: 3 crèdits a 2n
      BATXILLERAT
      • Modalitat d’humanitats i ciències socials
      • • Llatí: 3 crèdits a 1r i 3 crèdits a 2n
      • • Grec: 3 crèdits a 1r i 3 crèdits a 2n
      • • Matemàtiques aplicades a les ciències socials:
      • 3 crèdits a 1r i 3 crèdits a 2n
      • • Economia i organització d’empreses: 3 crèdits
      • a 1r i 3 crèdits a 2n
      • Economia: 3 crèdits a 1r
      • • Geografia: 3 crèdits a 2n
      • • Història de l’art: 3 crèdits a 2n
      • • Història del món contemporani: 3 crèdits a 1r
      BATXILLERAT
      • • Decret 182/2002, de 25 de juny, pel qual es modifiquen el Decret 82/1996, de 5 de març, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de batxillerat, i Decret 22/1999, de 9 de febrer, pel qual s’adequa l’organització dels ensenyaments de batxillerat al règim nocturn
      • El currículum de cadascuna de les matèries de batxillerat es pot trobar a: http :// www . xtec . cat / estudis / batxillerat / curriculum _bat. htm
    •  
    • PROGRAMACIÓ
      • Elements de la Unitat de Programació (3r nivell de concreció):
      • Tema.
      • Introducció. Justificació de la unitat en
      • - El Projecte Educatiu
      • - El Projecte Curricular
      • - Alumnes a qui va adreçada
      • - Durada aproximada
      • Objectius didàctics (què es vol aconseguir com a resultat de l’aprenentatge).
      • Estratègies metodològiques o orientacions didàctiques.
      • Continguts.
      • Activitats: temps, sessions, espais, organització.
      • Moments i instruments d’avaluació.
      • Materials curriculars: del professor i de l’alumnat.
    • Objectius: per a què s’ha d’ensenyar?
      • Un moment del procés de la programació és l’establiment dels objectius didàctics a assolir al llarg del procés d’ensenyament-aprenentatge . Els objectius constitueixen una guia immediata per a la planificació de l’aprenentatge
    • Objectius
      • Hi ha diferents nivells o graus d’especificitat en l’enunciat dels objectius, que es relacionen amb els diferents nivells de concreció. Així trobem:
      • - Objectius generals del sistema obligatori.
      • - Objectius d’àrea (capacitats que treballa cada àrea).
      • - Objectius terminals en relació als diferents tipus de contingut (fets i conceptes, procediments, actituds, valors i normes.
      • - Objectius didàctics : relacionats amb les unitats
      • didàctiques i formen part de les programacions d’aula. Cal considerar certa flexibilitat en el seu plantejament.
      • CAPACITAT: potencialitat d’un alumne per a realitzar una activitat determinada.
      Objectius
      • Aquest control ens ha de permetre revisar en detall el procés per poder introduir els canvis necessaris que estan a l’abast del professor per aconseguir millores. En aquesta revisió no només s’ha de tenir en compte l’alumnat , sinó també el professorat , el contingut i les estratègies metodològiques i recursos per a l’ensenyament i l’aprenentatge .
      Objectius
      • Funcions dels objectius:
      • -servir de guia als continguts i a les activitats d’aprenentatge
      • -proporcionar criteris per al control d’aquestes activitats (valoració)
      Objectius
      • Per a la redacció dels objectius didàctics hem de tenir en compte la flexibilitat del seu plantejament, és a dir, l’hem de poder adaptar als aspectes individuals de l’aprenentatge (circumstàncies d’aprenentatge).
      Objectius
      • Els objectius didàctics es redacten amb els verbs en infinitiu. Exemples de verbs d’objectius didàctics són:
      • De conceptes: aplicar, identificar, enumerar, assenyalar, distingir, explicar, classificar, comentar, comparar, situar, memoritzar, generalitzar, etc.
      Objectius
      • - De procediment : debatre, formular, simular, construir, aplicar, definir, representar, crear, dramatitzar, experimentar, comentar, reproduir, diferenciar, etc.
      • - D’actituds : acceptar, tolerar, responsabilitzar-se, apreciar, solidaritzar-se, valorar, apreciar, cooperar, col·laborar, gaudir de, etc .
      Objectius
    • PROGRAMACIÓ
      • Elements de la Unitat de Programació (3r nivell de concreció):
      • Tema.
      • Introducció. Justificació de la unitat en
      • - El Projecte Educatiu
      • - El Projecte Curricular
      • - Alumnes a qui va adreçada
      • - Durada aproximada
      • Objectius didàctics (què es vol aconseguir com a resultat de l’aprenentatge).
      • Estratègies metodològiques o orientacions didàctiques.
      • Continguts.
      • Activitats: temps, sessions, espais, organització.
      • Moments i instruments d’avaluació.
      • Materials curriculars: del professor i de l’alumnat.
    • Estratègies metodològiques
      • Suposen una seqüència ordenada de totes aquelles activitats i recursos que utilitza el professor en la pràctica educativa amb un fi determinat (individualització, socialització, cooperació, descobriment, directivitat, activitat, recepció, etc.).
      • Les estratègies metodològiques sempre haurien de posseir una característica molt important, la flexibilitat , la necessitat d’adaptació a cada circumstància específica. Mai no és immutable una estratègia, sinó que cada professor la utilitza d’una manera diferent en funció de la realitat que l’envolta i la percepció que té de la situació d’ensenyament.
      • Seqüència d’aprenentatge determinada en funció de:
      • Matèria o disciplina (estructura científica).
      • Maduresa dels alumnes.
      • Objectius o finalitats de l’ensenyament.
      • Recursos de què disposem.
      • Currículum vigent
      • Bases implícites o principis psicopedagògics; pensament del docent.
      Estratègies metodològiques
    • Estratègies metodològiques Amb aquest exemple observem clarament quina és la seqüència que s’adequa als nostres criteris psicopedagògics. Evidentment, la segona ja que es té en compte els coneixements previs de l’alumnat, la seva motivació natural, la participació activa; l’alumne construeix, relaciona i estructura el coneixement.
      • L’aprenentatge a l’aula ha de tenir una seqüència determinada , amb un ordre determinat , on els conceptes, els procediments i les actituds no estiguin compartimentats , sinó que es treballin simultàniament i no siguin arbitraris si es vol que l’aprenentatge desenvolupi les capacitats que s’havien previst en els objectius didàctics. No existeixen models perfectes però la seqüència d’aprenentatge de què parlem ha de ser flexible , i acostar-se al màxim possible a uns determinats criteris i principis psicopedagògics .
      Estratègies metodològiques
      • Taula sobre mètodes.
      • Estratègies aprenentatge.
    • PROGRAMACIÓ
      • Elements de la Unitat de Programació (3r nivell de concreció):
      • Tema.
      • Introducció. Justificació de la unitat en
      • - El Projecte Educatiu
      • - El Projecte Curricular
      • - Alumnes a qui va adreçada
      • - Durada aproximada
      • Objectius didàctics (què es vol aconseguir com a resultat de l’aprenentatge).
      • Estratègies metodològiques o orientacions didàctiques.
      • Continguts.
      • Activitats: temps, sessions, espais, organització.
      • Moments i instruments d’avaluació.
      • Materials curriculars: del professor i de l’alumnat.
    • QUÈ S’HA D’ENSENYAR: CONTIGUTS.
      • Continguts: conjunt de formes culturals i de sabers seleccionats al voltant del qual s’organitzen les activitats de l’aula.
      • Un pas previ a la programació de l’aula ha de ser analitzar els continguts per seleccionar i organitzar els que considerem més adequats a les circumstàncies dels nostres alumnes (coneixements previs, característiques psicològiques,...) i l’ambient específic d’aprenentatge.
    • CONTINGUTS
      • Criteris per seleccionar-los:
      • Validesa: si serveix per arribar als objectius proposats.
      • Significació: si inclou allò que fa referència a la realitat.
      • Adequació: si s’adapta a la competència cognitiva de l’alumne/a.
      • Interdisciplinarietat: si afecta a diferents àrees.
      • A. Dins dels continguts conceptuals distingim els fets, els conceptes i els sistemes conceptuals .
      • Els fets necessiten activitats repetitives i de memorització (taules de multiplicar, els rius de Catalunya...) mentre que els conceptes i sistemes conceptuals necessiten activitats de repetició en l’acció, ja que s’estructuren mitjançant experiències variades en l’acció i en el context (notes musicals, mitjans de transport...).
      CONTINGUTS
      • B. Els continguts procedimentals inclouen les estratègies, habilitats, destreses, etc.
      • Els substantius més usuals de procediments són: manipulació, simulació, confecció, demostració, experimentació, construcció, utilització, aplicació, representació, ordenació, execució, creació, elaboració, síntesi, formulació d’hipòtesis, ús, etc.
      CONTINGUTS
      • C. Els continguts actitudinals inclouen les actituds, valors i normes. A curt termini són difícils d’avaluar i el seu aprenentatge es realitza mitjançant l’exemple, l’observació, la imitació, les reunions, les assemblees de classe, la normativa, etc.
      • Els substantius més usuals són: tolerància, apreciació, comportament, respecte, acceptació, sentiment, valoració, interès, cooperació, col·laboració, solidaritat, participació, etc.
      CONTINGUTS
    • PROGRAMACIÓ
      • Elements de la Unitat de Programació (3r nivell de concreció):
      • Tema.
      • Introducció. Justificació de la unitat en
      • - El Projecte Educatiu
      • - El Projecte Curricular
      • - Alumnes a qui va adreçada
      • - Durada aproximada
      • Objectius didàctics (què es vol aconseguir com a resultat de l’aprenentatge).
      • Estratègies metodològiques o orientacions didàctiques.
      • Continguts.
      • Activitats: temps, sessions, espais, organització.
      • Moments i instruments d’avaluació.
      • Materials curriculars: del professor i de l’alumnat.
    • Activitats.
      • Amb les activitats es duen a terme les estratègies metodològiques. Unes estratègies determinades (solució de problemes, centre d’interès, classe magistral, etc.) comportaran sempre un conjunt d’activitats seqüenciades i estructurades .
      • Entenem per activitats d´aprenentatge aquell conjunt d´accions que requereixen la participació de l´alumne i es dirigeixen a facilitar l´aprenentatge d´uns determinats continguts . Les activitats han de considerar-se un mitjà pera conseguir l ássimilació dels continguts (conceptuals, procedimentals o actitudinals) que depenen més concretament dels objectius marcats.
      Activitats.
    • Les activitats
      • Tipologia activitats.
    • La temporalització
      • Per mitjà de la temporalització intentem ajustar l’activitat d’ensenyament-aprenentatge al temps disponible. Però això mai ha de significar adaptar el desenvolupament d’aquesta activitat al temps, sinó que hem de possibilitar el desenvolupament de l’activitat. Per això podem considerar la temporalització com una conseqüència de la programació, i s’ha d’enfocar tenint en compte que només és indicativa i flexible.
    • L’espai
      • Dins l’ambient que s’ha de construir a la classe hem de considerar dos aspectes:
      • La distribució de l’espai . Ens permet saber on s’han de situar els alumnes i nosaltres, quins espais són de racons, de murals, per a notícies, biblioteca, laboratori, materials, etc.
      • b) L’organització i gestió de l’aula . Ens permet estudiar les possibilitats de treball individual i de petit grup, de grup-classe, etc., i també diverses possibilitats de configuració de l’espai a l’aula: mobiliari, mitjans àudio-visuals, informàtics, zones de treball individual. Aquest aspecte es refereix a l’aspecte educatiu que pot assumir l’espai, ja que ens permet transmetre uns continguts: ordre, netedat, cura de les coses, etc.
      • Programar l’espai vol dir dues coses:
      • -           fer constar on farem les activitats (aula, laboratori, biblioteca, sortida)
      • -           decidir quin és el lloc adequat i reflexionar sobre les possibilitats educatives d’aquest.
      • Un treball previ de programar on farem les activitats ens ajudarà a evitar errors i a millorar cada vegada més els espais que utilitzem al centre.
      L’espai
    • PROGRAMACIÓ
      • Elements de la Unitat de Programació (3r nivell de concreció):
      • Tema.
      • Introducció. Justificació de la unitat en
      • - El Projecte Educatiu
      • - El Projecte Curricular
      • - Alumnes a qui va adreçada
      • - Durada aproximada
      • Objectius didàctics (què es vol aconseguir com a resultat de l’aprenentatge).
      • Estratègies metodològiques o orientacions didàctiques.
      • Continguts.
      • Activitats: temps, sessions, espais, organització.
      • Moments i instruments d’avaluació.
      • Materials curriculars: del professor i de l’alumnat.
    • L’avaluació
      • L’avaluació s’ha d’entendre aquí com un instrument d’investigació del professorat que, a través de la identificació, la recollida i el tractament de dades, ens permet comprovar hipòtesis d’acció amb el fi de confirmar-les o d’introduir-hi modificacions. L’avaluació ha de permetre retroalimentació . L’avaluació també s’ha d’entendre com una exigència interna del perfeccionament de tot el procés d’e/a.
      • El docent ha d’establir en la seva programació els moments d’avaluació pertinents per recollir informació sobre el procés (inicial -diagnòstic de la situació inicial-, formativa –dificultats que existeixen- i sumativa –revisió final) i sobre les tècniques adequades per cada moment (observació directa, observació dels productes, feines realitzades, entrevistes, proves escrites, qüestionaris, etc.).
      L’avaluació
      • Punts claus de l’avaluació.
      L’avaluació
    • PROGRAMACIÓ
      • Terminologia:
      • Activitats d’aprenentatge
      • Activitats d’avaluació
      • Continguts
      • Criteris d’avaluació
      • Objectiu de cicle
      • Objectiu didàctic
      • Objectius generals
      • Objectius referencials
      • Objectius terminals
      • Programació General de Centre
      • Seqüenciació
      • Temportizació
      • Unitat de Programació
      • Unitat didàctica
      • Activitats d’aprenentatge : Són les estratègies que el professorat dissenya per tal de posar a l’abast de l’alumnat les experiències, situacions i informacions que li permetin aconseguir els resultats d’aprenentatge esperats i explicitats en els objectius didàctics.
      • Activitats d’avaluació : Són les estratègies que el professorat dissenya per constatar el procés d’aprenentatge i l’assoliment dels objectius didàctics.
      • Bloc de continguts : Cadascun dels agrupaments de continguts referits a fets, conceptes i sistemes conceptuals, a procediments i a valors i actituds per àrees curriculars.
      • Contingut : Conjunt de formes culturals i de sabers seleccionats per formar part de les distintes àrees curriculars en funció dels Objectius Generals d’àrea.
      • Criteris d’avaluació : Terme emprat al territori MEC identificable amb objectiu didàctic.
      •  
      • Objectius de cicle : Expressen el tipus i grau d’aprenentatge que, respecte dels continguts seqüenciats, ha d’assolir l’alumnat en acabar cada cicle. Els estableix el claustre en el Projecte Curricular de Centre.
      • Objectius didàctics: Precisen el tipus i grau d’aprenentatge que, respecte dels continguts seleccionats del segon nivell de concreció, ha d’assolir l’alumnat en acabar una unitat de programació. S’han d’establir en la programació de cicle.
      •  
      • Objectius generals : S’expressen en termes de capacitats. En l’etapa d’Educació Infantil només s’han establert els objectius generals d’etapa i s’anomenen capacitats. En l’Educació Primària s’estableixen els objectius generals d’etapa, que s’anomenen capacitats, i els objectius generals per a cadascuna de les àrees.
      • Objectius referencials : Són els objectius que de forma orientativa es proposen en l’exemple de segon nivell de concreció publicat pel Departament d’Ensenyament. Són una referència que els mestres poden usar a l’hora d’elaborar el Projecte Curricular de Centre i establir els corresponents objectius per a cadascun dels cicles. Quan el claustre d’un centre els concreta en el seu Projecte Curricular s’anomenen objectius de cicle .
      • Objectius terminals : expressen el tipus i grau d’aprenentatge que respecte els continguts establerts en la part prescriptiva del currículum, ha d’haver assolit l’alumnat en finalitzar una etapa educativa. Són prescriptius i els estableix el Govern de la Generalitat de Catalunya i constitueixen els criteris d’avaluació.
      • Programació General de Centre : És un document bàsic de caràcter anual que elabora l’equip directiu a l’inici de curs en el marc del Projecte Educatiu, recollint les propostes que fa el claustre a partir del seu Projecte Curricular de Centre. L’ha d’aprovar i avaluar el Consell Escolar.
      • Seqüenciació : Ordenació dels elements del contingut respectant els principis de l’aprenentatge significatiu.
      • Temporització: Distribució temporal dels aprenentatges.
      • Tercer nivell de concreció: És la programació dels aprenentatges organitzada en unitats temporals, en les quals se seleccionen i concreten els continguts, s’estableixen els objectius didàctics i es dissenyen les activitats d’aprenentatge i d’avaluació.
      • Unitat de Programació: És l’organització temporitzada dels tres tipus de continguts, els objectius didàctics i les activitats d’aprenentatge i d’avaluació.
      • Unitat didàctica : Terme emprat en territori MEC identificable amb Unitat de programació.
      • Conclusions.
      • BIBLIOGRAFIA
      • Antúnez, S. (Comp) (1991): Del projecte educatiu a la programació a l’aula . Barcelona. Graó Editorial.
      • Carmen, LL. M. Del; Zabala, A. (1991): Guia para la elaboración, seguimiento y valoración de proyectos curriculares de centro. Madrid. Cide.
      • Coll, C. (1986): Marc curricular per a l’ensenyament obligatori . Barcelona. Generalitat de Catalunya. Departament d’Ensenyament.
      • Coll, C. (1989): “Diseño curricular base y proyectos curriculares”. Cuadernos de pedagogía, núm. 168.
      • Del Carmen, L. (Comp) (1991): El currículum en el centro educativo . Barcelona. Horsori/ICE UB.
      • Espot, A. (1994): “Les unitats de programació. El tercer nivell de concreció”. Guix núm. 201-202.
      • Pablo, P.; Gallego, J.; Sánchez, C.; Sanz, A.(1992): Diseño del currículo en el aula. Una propuesta de autoformación. Madrid. Mare Nostrum.
      • Puigdellívol, I. (1992): Programació a l’aula i adequació curricular. El tractament de la diversitat . Barcelona. Graó Editorial.
      • Tann, C.S.(1990): Diseño y desarrollo de unidades didácticas en la escuela primaria. Madrid. Morata.