Idea 4 presentacio ecotendencies-projecte_urbes

346
-1

Published on

Ecotendències .idea 3.6.2014

Published in: Environment
0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total Views
346
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
4
Actions
Shares
0
Downloads
4
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Idea 4 presentacio ecotendencies-projecte_urbes

  1. 1. Projecte URBES: Biodiversitat i serveis ecosistèmics en entorns urbans Francesc Baró Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals Universitat Autònoma de Barcelona Els ecosistemes naturals i la biodiversitat: un recurs econòmic? CosmoCaixa, Barcelona, 3 de Juny de 2014
  2. 2. • Serveis ecosistèmics en entorns urbans • El projecte URBES • Consideracions finals • Cas d’estudi de Barcelona Índex
  3. 3. Capital Natural SERVICIOS DE LOS ECOSISTEMAS: “beneficios que los humanos obtenemos de los ecosistemas” (EEM 2003) Servicios de abastecimento COMPONENTES BIENESTAR HUMANO LIBERTAD Y OPCIONES Seguridad Necesidades materiales básicas (alimento, vivienda...) Salud Buenas relaciones sociales Servicios de regulación Servicios culturales Evaluación de Ecosistemas del Milenio 2003 Serviciosdesoporte Serveis ecosistèmics en entorns urbans
  4. 4. • Nuestro planeta urbanizado depende más que nunca de los ecosistemas (metabolismo global en expansión)  Las ciudades requieren áreas de suministro de servicios 500-1000 veces mayores que su propia superficie (Folke et al. 1997); ‘Parásitos de la biosfera’ (Odum 1971) Artwork: Phil Testemale, in Wackernagel and Rees 1997 • Más del 50% de la población mundial y (más del 75% en Europa y EEUU) vive en ciudades. Se esperan 3.000 millones más de habitantes urbanos para el 2050 • Gran potencial para mejorar bienestar humano, crear resiliencia y capacidad de adaptación al cambio global, y ayudar a cumplir estándares de calidad ambiental Serveis ecosistèmics en entorns urbans
  5. 5. Horts urbans Llacs i llacunes Boscos urbans Rius i canals Infraestructura verda (incloent la blava) en sòcio-ecosistemes urbans “Els ecosistemes urbans són aquells on la urbanització cobreix un gran proporció de la superfície del sòl, o aquells on la gent viu en grans densitats (Pickett et al., 2001). Parcs urbans Arbrat viari Serveis ecosistèmics en entorns urbans
  6. 6. Producció d’aliments Serveis d’aprovisionament • Agricultura en el entorno periurbano, en tejados verdes, jardines y huertos urbanos • Más de 600 millones de personas practican la agricultura urbana en el mundo Puede suponer parte substancial del abastecimiento urbano: •Dakar 60%; Dar es Salaam 90%; Phnom Penh 7%; Hanoi 58%; Vientiane 100%; (Moustier 2007) • En la Habana: 8.500 ton de verdura, 7.5 millones huevos y 3,650 ton carne (Altieri 1999) Gómez-Baggethun and Barton 2013, Ecological Economics 86 : 235–245 Servicios ecosistèmics en entorns urbans
  7. 7. Especialmente importante para la resiliencia de las ciudades durante épocas de crisis económica y social Producció d’aliments Serveis d’aprovisionament Cultivos de patatas frente al Reichstag, 1946 Gómez-Baggethun and Barton 2013, Ecological Economics 86 : 235–245 Servicios ecosistèmics en entorns urbans
  8. 8. • Amortiguación del “efecto isla de calor” • Regulan temperaturas extrema aportando sombra, mediante evapotranspiración, etc. • Árboles reflejan radiación solar y evitan que superficie sellada absorban calor Serveis de regulació Regulació micro-climàtica Amortiment de fenòmens extrems • La infraestructura ecológica (manglares, arrecifes, marismas…) actúan como barreras • Protección ante tsunamis, olas de calor, inundaciones, deslizamientos, oleaje… Gómez-Baggethun and Barton 2013, Ecological Economics 86 : 235–245 Servicios ecosistèmics en entorns urbans
  9. 9. Amortiment cont. acústica • La vegetación amortigua el ruido mediante absorción, desviación, reflejo y refracción de las hondas Serveis de regulació Reducció de l’escorrentia • Ciudades con 50–90% superficie pavimentada pierden 40–83% del agua por escorrentía Gómez-Baggethun and Barton 2013, Ecological Economics 86 : 235–245 Servicios ecosistèmics en entorns urbans
  10. 10. Oportunitats recreatives: Los parques, lagos, canales y bosques urbanos ofrecen múltiples oportunidades para la recreación, relajación y contemplación Serveis culturals Beneficis estètics: Los paisajes urbanos ofrecen beneficios sensoriales que mejoran el bienestar y la salud física y mental Gómez-Baggethun and Barton 2013, Ecological Economics 86 : 235–245 Servicios ecosistèmics en entorns urbans
  11. 11. El projecte URBES www.urbesproject.org Projecte europeu (BiodivERsA) 2012 – 2014 13 partners Urban Biodiversity and Ecosystem Services “Avaluar els buits de coneixement en la relació entre els processos d’urbanització i els serveis dels ecosistemes, així com enfortir la capacitat de les ciutats per adaptar-se al canvi climàtic i reduir la seva petjada ecològica.”
  12. 12. • Ciutat compacte: 1,62 milions hab.; 10.121 Ha; 160 hab./Ha • Verd total: 2893 Ha (28,59%); 17,91 m2/hab. • Verd urbà: 1098 Ha (10,85%); 6,80 m2/hab. • Principals àrees: Montjuïc (320 ha) Collserola (1795 ha) • Arbrat viari: 158 896 unitats (98,36 arbres per 1000 habitants) Cas d’estudi de Barcelona Baró et al.2014. Ambio
  13. 13. Quantificació i valoració de serveis i “de-serveis” • i-Tree: State-of-the art, peer-reviewed software suite from the USDA Forest Service • i-Tree Eco quantifies urban forest structure and functions based on standard inputs of field, meteorological and pollution data.Source: www.itreetools.org Cas d’estudi de Barcelona • Captura de diòxid de carboni (CO2) • Emissió de COVs (des-servei) • Filtració de l’aire (O3, SO2, NO2, CO, & PM10) i-Tree Eco Model: Baró et al.2014. Ambio
  14. 14. Cas d’estudi de Barcelona Baró et al.2014. Ambio
  15. 15. Cas d’estudi de Barcelona Baró et al.2014. Ambio Eliminació mensual i anual de contaminants atmosfèrics (infraestructura verda de Barcelona, any 2008). Estimacions biofísiques i valors econòmics. 305.6 tones de contaminants atmosfèrics 1,73 milions d’euros anuals
  16. 16. Cas d’estudi de Barcelona Baró et al.2014. Ambio Captura anual de carboni (infraestructura verda de Barcelona, any 2008). Estimacions biofísiques i valors econòmics. 19.036 tones de CO2 per any 300.000 euros anuals Net Carbon Sequestration Land-use class t / year SE US$ / year SE Urban green 1002 100 78.688 7.839 Natural green 2099 181 164.804 14.224 Low-density residential 565 155 44.326 12.173 High-density residential 1282 149 100.630 11.660 Transportation 196 54 15.366 4.250 Institutional -64 109 -4.995 8.518 Commercial/Industrial 31 14 2.409 1.086 Intensively used areas 311 62 24.396 4.844 Total 5422 5187* 823 425,625 407 177* 64.595 *Note: Net carbon sequestration values considering GHG emissions of green space maintenance.
  17. 17. Cas d’estudi de Barcelona Baró et al.2014. Ambio Però...és rellevant la contribució de la infraestructura verda de Barcelona en relació a la millora de la qualitat de l’aire i els objectius de mitigació del canvi de climàtic de la ciutat? Air pollutant Removal biophysical value (t year-1) Removal monetary value (USD year-1) City-based emissions (t year-1) Background pollution influence (%) Ecosystem Service contribution (%) City-based emissions City-based emissions & background pollution PM10 166.01 1 097 964 743.77 88.10 22.32 2.66 NO2 54.59 540 745 10 412.94 18.70 0.52 0.43 CO2eq 19 036 123 621 4 053 766 84 403* N/A 0.47 22.55* N/A *Note: considering CO2eq emissions from services and activities directly managed by the City Council (“Covenant of Mayors” policy target baseline emissions).
  18. 18. Consideracions finals • Los ecosistemas generan múltiples servicios ecosistémicos para el bienestar humano cuyo valor tiende a pasar desapercibido e la toma de decisiones • Restaurar la infraestructura ecológica puede mejorar la calidad de vida y la salud, así como aumentar la resiliencia /capacidad de adaptación al cambio climático, especialmente en entornos urbanos. • A Barcelona, la infraestructura verda contribueix a millorar la qualitat de l’aire de la ciutat i mitigar el canvi climàtic, tot i que de manera modesta. Tot i així, invertir en infraestructura verda pot ser una mesura efectiva per reduir la concentració de certs contaminants, com les partícules en suspensió (PM10).
  19. 19. Urban Biodiversity and Ecosystem Services (URBES) http://urbesproject.org/ Baró et al. 2014 AMBIO 43:4 Operationalising Natural Capital and Ecosystem Services (OpenNESS) http://www.openness- project.eu/ Més informació https://www.youtube.com/watch?v=iuFS8ACqObg
  20. 20. MOLTES GRÀCIES PER LA VOSTRA ATENCIÓ Francesc Baró (francesc.baro@uab.cat) Agraïments: Johannes Langemeyer; Erik Gómez-Baggethun ICTA-Universitat Autònoma de Barcelona Jaume Terradas; Lydia Chaparro CREAF-Universitat Autònoma de Barcelona David Nowak USDA Forest Service Finançament: BIODIVERSA – MINECO (URBES-PRIPIMBDV-2011-1179) European Commission (OpenNESS – FP7 grant 308428) Ajuntament de Barcelona – Espais Verds i Biodiversitat
  1. A particular slide catching your eye?

    Clipping is a handy way to collect important slides you want to go back to later.

×