• Share
  • Email
  • Embed
  • Like
  • Save
  • Private Content
Guia ràpida de conceptes pressupostaris
 

Guia ràpida de conceptes pressupostaris

on

  • 1,006 views

Guia ràpida de conceptes pressupostaris

Guia ràpida de conceptes pressupostaris

Statistics

Views

Total Views
1,006
Views on SlideShare
1,006
Embed Views
0

Actions

Likes
0
Downloads
7
Comments
0

0 Embeds 0

No embeds

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

CC Attribution-NonCommercial-ShareAlike LicenseCC Attribution-NonCommercial-ShareAlike LicenseCC Attribution-NonCommercial-ShareAlike License

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    Guia ràpida de conceptes pressupostaris Guia ràpida de conceptes pressupostaris Presentation Transcript

    • Guia ràpida de conceptes pressupostaris Direcció General de Pressupostos Departament d’Economia i Coneixement Abril de 2011
    • Trets bàsics dels pressupostos públics Què són els pressupostos públics?• Els pressupostos públics són el pla econòmic i financer associat a l’estratègia del Govern• Són una eina per a la planificació, programació, control, seguiment i avaluació de les actuacions del sector públic• Tenen caràcter anual i en ells s’hi especifiquen les previsions dels ingressos que s’esperen obtenir i les despeses (crèdits) que com a màxim es podran reconèixer durant l’exercici• Els aprova el Parlament com a llei específica 2
    • Àmbit institucional dels pressupostos Quines entitats en formen part? – Àmbit Sector Públic (SP) Inclou, a més de l’Administració de la Generalitat (departaments, òrgans superiors i fons no departamentals), totes les entitats en les quals la Generalitat (GC) hi participa, directa o indirectament, d’una manera total o majoritària – Àmbit Sector Administració Pública de la Generalitat d’acord amb les normes del Sistema Europeu de Comptes (AP-SEC)* Inclou a més de l’Administració de la Generalitat, totes les entitats que han estat classificades dins del sector AP-SEC de la GC per un grup de treball format per l’INE, el Banc d’Espanya i la Intervenció General de l’Estat, seguint criteris d’EUROSTAT. És l’àmbit rellevant a efectes del càlcul del superàvit o dèficit per a la verificació del compliment dels objectius d’estabilitat pressupostària(*)L’àmbitAP-SEC inclou algunes entitats en les quals la participació de la Generalitat no és majoritària i, per tant, no formenpart de l’àmbit institucional dels pressupostos de la Generalitat en sentit estricte, però igualment computen a efectes delcompliment dels objectius destabilitat pressupostària.Cal no confondre amb el que tradicionalment, en els pressupostos, s’ha denominat “Sector públic administratiu” format,exclusivament, per la Generalitat, el CatSalut, l’ICS i l’ICASS i les entitats autònomes administratives. 3
    • Àmbit institucional dels pressupostos Quines entitats en formen part? Entitats del Sector Públic* incloses i no incloses en els pressupostos 300 250 21 11 13 229 2 9 227 225 216 40 4 200 183 189 204 176 165 100 154 99 142 97 150 131 97 127 90 123 116 118 89 110 82 103 75 98 63 223 90 54 100 44 49 53 76 48 189 71 49 44 61 64 44 43 127 107 117 47 33 41 33 50 31 28 93 92 26 32 77 79 79 83 87 18 68 74 74 74 18 11 19 54 59 61 9 12 13 38 43 47 6 10 29 30 36 7 13 21 22 0 6 9 5 8 * 79 80 81 82 83 84 85 86 87 88 89 90 91 92 93 94 95 96 97 98 99 00 01 02 03 04 05 06 07 09 10 08 19 19 19 19 19 19 19 19 19 19 19 19 19 19 19 19 19 19 19 19 19 20 20 20 20 20 20 20 20 20 20 20 Incloses als pressupostos No incloses als presupostos No majoritàries AP-SEC* A banda de la pròpia Generalitat S’ha complert l’objectiu d’incorporar en els pressupostos totes les entitats que formen part del SP de la GC i d’incloure informació complementària de totes les entitats en les quals la GC hi participa de manera no majoritària, però que formen part del Sector AP-SEC. L’increment del nombre d’entitats en el pressupost dels darrers anys respon principalment a la incorporació als pressupostos d’entitats ja existents. 4
    • Estructura del pressupost: estat d’ingressos i estat de despeses En el cas específic de la Generalitat, un únic estat d’ingressosEl pressupost de finança múltiples estats de despesescada entitat està format per: Estats de despeses Òrgans superiors Departaments Fons no depart. Estat de despeses Estat d’ingressos Estat d’ingressos = = + ... + + + + + ... + + ... Total Total Total Suma de tots els estats de despesesingressos = despeses ingressos = 5
    • Estructura del pressupost: les classificacions pressupostàries• Els pressupostos s’estructuren seguint les següents classificacions: – Classificació institucional i orgànica: es classifiquen els ingressos segons la unitat que els obté i les despeses segons qui les executa (qui ingressa i gasta?) – Classificació per programes: es classifiquen les despeses segons la finalitat que es persegueix (per a què es gasta?) – Classificació econòmica: es classifiquen ingressos i despeses segons la seva naturalesa econòmica: impostos, despeses de personal, compres, inversions, taxes, etc.. (què s’ingressa i en què es gasta?)• A més d’aquestes estructures, els pressupostos també es poden mostrar en altres classificacions: classificació territorial (per a despeses de personal i inversions), projectes de despesa, classificació segons el finançament de la despesa (amb finançament finalista o a càrrec de recursos generals), origen del crèdit … 6
    • Classificació institucional i orgànica Qui ingressa i qui gasta?• Visions concretes/desglossades – Cada Entitat té una identificació individualitzada mitjançant un codi numèric de 4 dígits (XXXX) – L’entitat “Generalitat” (codi 1000) es desglossa per Seccions (una per cada departament, una per cada un dels òrgans superiors que no tenen pressupost propi i un per cada fons no departamental) i, dins de cada secció, per Serveis (els quals són les principals unitats directives (secretaries i direccions generals))• Visions agregades – Agrupacions: 12 conjunts formats per cada Departament de la Generalitat i les entitats que té adscrites, més una agrupació dels òrgans superiors i una altra per als fons no departamentals – Subsectors: 8 conjunts formats per entitats que comparteixen una mateixa naturalesa jurídica (Generalitat, SCS+ICS+ICASS(*), entitats autònomes administratives, entitats autònomes comercials i financeres, entitats de dret públic, societats mercantils, consorcis i fundacions) – Grups corporatius: Grups d’entitats que actuen coordinades per una d’elles. Actualment presenten els seus pressupostos consolidats dos grups corporatius: el de l’Institut Català de la Salut (ICS) i el de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) (*) Es tracta del CatSalut i de les antigues entitats gestores dels serveis que prestava la seguretat social, que tot i que actualment tenen diferents naturaleses jurídiques formen part del “Sector públic administratiu” 7
    • Classificació institucional i orgànica Qui ingressa i qui gasta? Exemple: Agrupació departamental del Departament de Governació i Relacions Institucionals (elaboració Pressupostos 2011) Subsectors entitats Codis Subsectors AP-SECAgrup. GC CatSalut (entitats) EAA EAC EDP SM Cons. Fund. Nom (Servei) ICS ICASS GO GOVERNACIÓ I RELACIONS INSTITUCIONALS GO01 Gabinet de la Vicepresidència i SG de Governació i Relacions Institucionals GO02 Secretaria dAdministració i Funció Pública GO03 Direcció General d’Administració Local GO08 Direcció General de Relacions Institucionals i amb el Parlament 6030 Escola d’Administració Pública de Catalunya x 6988 Agència Catalana de Certificació x 7095 Autoritat Catalana de Protecció de Dades 8060 Memorial Democràtic x 8140 Institut Català Internacional per la Pau x 7210 Consorci Administració Oberta Electrònica de Catalunya x 7420 Consorci del Montsec x 8930 Consorci del Museu Memorial de lExili x Serveis (subsector GC) (codi) Entitats que han estat classificades dins del Entitats sector Administració pública de la Generalitat Agrupació (que no són del dacord amb les normes del Sistema Europeu subsector GC) de Comptes (SEC)departamental (codi) (codi) Enllaç web a la classificació orgànica (documentació d’elaboració dels pressupostos 2011) 8
    • Classificació per programes Per a què es gasta?Nivells de la classificació per programes EXEMPLES 3 PROTECCIÓ I PROMOCIÓ SOCIAL 4 PRODUCCIÓ DE BÉNS PÚBLICS DE CARÀCTER SOCIAL 5 PRODUCCIÓ DE BÉNS PÚBLICS DE CARÀCTER ECONÒMIC EXEMPLES 31 PROTECCIÓ SOCIAL 42 EDUCACIÓ 52 TRANSPORT EXEMPLES 316 ATENCIÓ A LES PERSONES AMB DISCAPACITATS 421 EDUCACIÓ GENERAL 522 INFRAESTRUCTURES FERROVIÀRIES EXEMPLES 316B CENTRES PER A L’AUTONOMIA PERSONAL 421A LLARS D’INFANTS 522B LÍNIES METROPOLITANESEstructura més destacada per a la presa dedecisions d’assignació de recursos pressupostaris Les xifres entre parèntesi mostren el número d’elements continguts segons els Pressupostos 2010. 9 Enllaç web a la classificació per programes (documentació elaboració pressupostos 2011)
    • Classificació per programes Per a què es gasta? Memòria de programa (contingut que es publica) - Unitat responsable Documentat en - Diagnòstic de la situació PROGRAMA PRESSUPOSTARI - Missió - Objectius estratègics i operatius Funcionament de programa - Indicadors Exemples: - Serveis, productes i activitats • Policies de patrulla - Impacte sobre polítiques transversals de trànsit • Radars - Resum de despeses per capítols • Material d’oficina - Nombre de llocs de treball pressupostatsExemples: Exemple:• Controls • Reducció de la d’alcoholèmia mortalitat i• Controls de sinistralitat a la velocitat xarxa viària• Educació vial• Senyalització vial Enllaç web a les memòries de programa dels pressupostos 2010 10
    • Classificació econòmica Què s’ingressa i en què es gasta? Classificació econòmica per capítols INGRESSOS DESPESES 1. IMPOSTOS DIRECTES 1. REMUNERACIONS DEL PERSONAL 2. IMPOSTOS INDIRECTES 2. DESP. BÉNS I SERVEIS CORRENTS Operacions corrents 3. TAXES I ALTRES INGRESSOS (capítols 1 a 5) 3. DESPESES FINANCERES (interessos) 4. TRANSFERÈNCIES CORRENTS 4. TRANSFERÈNCIES CORRENTS 5. RENDIMENTS PATRIMONIALS 5. FONS DE CONTINGÈNCIA 6. ALIENACIÓ D’INVERSIONS REALS Operacions de capital 6. INVERSIONS REALS (capítols 6 i 7) 7. TRANSFERÈNCIES DE CAPITAL 7. TRANSFERÈNCIES DE CAPITAL Operacions no financeres (capítols 1 a 7) 8. VARIACIÓ D’ACTIUS FINANCERS Operacions financeres 8. VARIACIÓ D’ACTIUS FINANCERS (capítols 8 i 9) 9. VARIACIÓ DE PASSIUS FINANCERS 9. VARIACIÓ DE PASSIUS FINANCERSLa classificació econòmica, en cadascun dels capítols es desglossa, de forma genèrica, en articles, conceptes iaplicacions.Enllaços web a l’explicació de les classificacions d’ingressos i despeses (documents d’elaboració dels pressupostos 2011) 11
    • Projectes de despesa• Un projecte de despesa és la menor unitat de despesa que té sentit per ella mateixa, és a dir, que no necessita d’altres actuacions de despesa per prestar un servei o posar un bé a disposició de la societat. Els projectes de depesa, que poden tenir una o més anualitats, estan integrats per un o més elements (elements PEP), els quals en suposen cadascuna de les diferents parts o fases en què es pot dividir un projecte de despesa Exemple: • Construcció de l’escola “XXXX” Exemples: • 1. Compra de terrenys • 2. Construcció • 3. Mobiliari• Aquesta subclassificació de la despesa té per objectiu facilitar la programació, seguiment i control pressupostari detallat de projectes concrets• Actualment, s’aplica a totes les despeses dels capítols 6 i 7 i a les despeses amb compromisos a càrrec d’exercicis futurs de qualsevol capítol 12
    • Les partides d’ingrés i de despesaUna partida d’ingrés o de despesa és la concatenació de les diverses classificacions pressupostàries:orgànica, econòmica, per programes en el cas de les despeses i per origen del crèdit.Exemple de partida d’ingrés Orgànica (entitat) Econòmica Origen de crèdit I/D (mínim 4 dígits) (7 dígits) (4 dígits) 1000 I 100.0001 0000 1000 I/100.0001/0000 Generalitat Ingrés IRPF (tram Dret contret en autonòmic) l’exercici corrent Capítol Article(2 Concepte (3 Aplicació (7 (1 dígit) dígits) dígits) dígits)Exemple de partida de despesa Orgànica Econòmica Per programes Origen de crèdit (entitat/servei) I/D (7 dígits) (4 dígits) (4 dígits) (mínim 4 dígits) PR01 D 100.0001 1210 0000 PR01 D/100.0001/1210/0000Dep. de la Presidència. Despesa Retribucions Direcció i Crèdit consignat en Gabinet i SG de la bàsiques d’alts administració pressupost inicial Presidència càrrecs generals 13
    • Relacions pressupostàries entre els departaments i les entitats: els moviments de fons consolidables Estat de despeses d’un Estat d’ingressos d’una entitat departament GC o entitat del sector públic de la GC En concepte de(*): (exemples) - Contraprestació de serveis Capítol 2 - Lloguers Capítols 3 i 5 -Transferències per finançar Capítol 4 despeses de funcionament, Capítol 4 interessos o subvencions corrents Capítol 6 - Encàrrecs d’inversió Capítol 6 Transferències de capital per a finançar inversions (fundacions, Capítol 7 concurrència, per atorgar a tercers Capítol 7 fora del sector públic) Capítol 8 Aportacions de capital per Capítol 8 inversions, amortització d’endeutament, compensar pèrdues acumulades (no consolidables)(*)Aquestestransferències internes del pressupost són les que cal restar per calcular les despeses i els ingressos delpressupost consolidat d’un conjunt d’entitats. 14
    • Dèficit i superàvit + Ingressos no financers (capítols 1 a 7) - Despeses no financeres (capítols 1 a 7) Saldo d’operacions no financeres +/- Ajustos SEC (Sistema Europeu de Comptes) (per passar de comptabilitat pressupostària a comptabilitat SEC) ING (cap 1 a 9) = DES (cap 1 a 9) ING (cap 1 a 9) = DES (cap 1 a 9) 1. R. personal 1. Impostos dir. Superàvit o dèficit (en termes SEC) (*) 1. Impostos dir. 2. D. béns i serv. 2. Impostos ind. 1. R. personal 2. Impostos ind. 2. D. béns i serv. - Si >0 → Superàvit: “capacitat de finançament” 3. Taxes i altres 3. Desp. fin. 3. Taxes i altres 3. Desp. fin. 4. Transf. corr. 4. Transf. corr. 4. Transf. corr. - Si <0 → Dèficit: “necessitat de finançament” 4. Transf. corr. 5. Fons conting. 5. Rend. patrim. 5. Rend. patrim. 5. Fons conting. 6. Invers. reals 6. Alien. invers. 6. Invers. reals 6. Alien. invers. 7. Tranf. capital 7. Tranf. capital 7. Tranf. capital 7. Tranf. capital Diferència Diferència 8. V. actius fin. 8. V. actius fin. 8. V. actius fin. 8. V. actius fin. 9. V. passius fin. 9. V. passius fin. 9. V. passius fin. 9. V. passius fin. Saldo positiu Saldo negatiu (Ingr. – Desp.) dels cap. 1 a 7> 0 (Ingr. – Desp.) dels cap. 1 a 7< 0 SUPERÀVIT DÈFICIT(*)Indicadorper a mesurar el compliment de l’objectiu d’estabilitat pressupostària de les comunitats autònomes, que anualment esfixa en el marc del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF), per a un període de 3 anys i expressat en termes de % enversel PIB de la pròpia comunitat. 15
    • Endeutament• Endeutament: necessitat de finançament extern – Endeutament brut: total d’ingressos procedents dels mercats financers, poden ser en forma de préstecs, emissions de deute, etc. (correspon al capítol 9 d’ingressos). – Endeutament net: increment efectiu del volum de deute. És la diferència entre l’endeutament brut i les despeses d’amortització/retorn del deute (aquestes darreres, corresponen al capítol 9 de despeses)• Càlcul de l’endeutament brut i de l’endeutament net SALDO D’OPERACIONS NO FINACERES (Ing. – Desp.) dels cap 1 a 7 Pot ser >/< a 0 ENDEUTAMENT BRUT Endeutament net (INGRESSOS – DESPESES) del capítol 8 (Ingressos de capítol 9) Pot ser >/< a 0 AMORTITZACIÓ o RETORN DE L’ENDEUTAMENT (Despeses de capítol 9) 16
    • Integració i alineació entre planificació estratègica i pressupostació Planificació Pressupost estratègica Horitzó a mitjà termini ESCENARIS PLA DE GOVERN (4 anys) PRESSUPOSTARIS A MITJÀ TERMINI PLANS Departaments DEPARTAMENTALS Objectius fiscals i financers Objectius / Indicadors Objectius per àrees de Contractes-programa despesa Control i seguiment/ Avaluació Entitats dependents PLANS OPERATIUS Horitzó a curt terminiMEMÒRIES DE PROGRAMES PRESSUPOST ANUAL PRESSUPOSTARIS (1 any) Actuacions 17Enllaç web a la Guia per a la planificació i pressupostació estratègica de la Generalitat de Catalunya.
    • Els escenaris pressupostaris a mitjà termini• Els escenaris pressupostaris a mitjà termini es troben integrats i formen part del procés d’elaboració del pressupost de la Generalitat• Els escenaris comprenen projeccions d’ingressos i despeses per a un període de tres anys (el pressupost a elaborar més dues anualitats posteriors) i la fixació de límits de la despesa• Els escenaris permeten una presa de decisions pressupostàries anuals considerant l’impacte a mitjà termini de les despeses i tenint en compte les disponibilitats potencials de recursos futurs, a fi de garantir el acompliment dels objectius d’estabilitat pressupostària i la sostenibilitat de les finances públiques• En l’elaboració dels escenaris, els departaments aporten informació a 3 anys tant dels ingressos que gestionen com de les seves propostes de despesa 18
    • El cicle pressupostari Presentació Planificaciódels comptes Programació Avaluació Elaboració del Pressupostació Auditoria pressupost Aprovació Liquidació del pressupost Execució del pressupost Control i seguiment 19
    • El procés i el calendari d’elaboració del pressupost(*) DATA ETAPA Gener Escenari macroeconòmic Gener Escenari fiscal: objectiu de dèficit Gener – Febrer Escenari dingressos finalistes i no finalistes Març Estimació del límit de despesa no financera (sostre de despesa) Abril Publicació de lOrdre delaboració dels pressupostos Maig Límit per a la tramesa dinformació dels escenaris per part dels departaments Maig - Juny Revisió dels escenaris departamentals de despeses Juny Objectiu dèficit (Acord CPFF) + 1ª revisió de lescenari dingressos finalistes i no finalistes Juny (finals) Elaboració proposta escenari a mitjà termini: límit general, marge pendent de distribució i assignació de límits dept. Juliol Data límit dentrada de dades no econòmiques al sistema informàtic Setembre Límit per a lentrada de dades de crèdits pressupostaris al sistema informàtic Setembre (finals) Límit per a lentrada de dades per a la documentació annexa Octubre Revisió de dades, elaboració de la documentació i edició dels llibres Octubre Aprovació del projecte de llei de pressupostos per part del Govern i presentació al Parlament Novembre - Debat, esmena i aprovació de la Llei de pressupostos Desembre(*) Calendari normal, sense pròrroga pressupostària. 20
    • Documentació pressupostària Documentació que acompanya els pressupostos anuals:‐ Articulat de la Llei de pressupostos ‐ Pressupostos i estats financers d’entitats‐ Estats d’ingressos i de despeses participades de forma no majoritària (classificades‐ Resums dels estats d’ingressos i de despeses AP-SEC)‐ Memòria explicativa ‐ Memòria de beneficis fiscals‐ Informe econòmic i financer ‐ Memòria de subvencions‐ Memòries de programes ‐ Memòria d’arrendaments i compres d’immobles‐ Annex d’inversions reals ‐ Liquidació del darrer pressupost liquidat‐ Annex de personal ‐ Estat d’execució del pressupost vigent‐ Estats financers de societats i altres entitats del ‐ Articulat de la Llei de mesures fiscals, financeres i Sector Públic administratives Enllaços a la documentació dels Pressupostos 2010 21
    • Informació pressupostàriaWeb de pressupostos: www.gencat.cat/economia/pressupostos 22
    • Per ampliar coneixementsSi desitgeu ampliar coneixements, us recomanem accedir a les presentacionsdels següents cursos realitzats per la DG de Pressupostos:• Pautes per llegir i entendre els pressupostos de la Generalitat: àmbit, estructura i contingut (2010)• Conceptes clau dels pressupostos de les entitats del sector públic de la Generalitat de Catalunya (2010)• Curs sobre escenaris pressupostaris a mitjà termini (2011)• La pressupostació orientada a resultats (jornades) (octubre 2010)• Lelaboració dels pressupostos de les entitats del sector públic de la Generalitat (2009)• Tallers pràctics delaboració de programes pressupostaris (2009) 23