Internet i la transformació de les relacions entre ciutadans i representants

263 views
206 views

Published on

Avantatges i limitacions de la introducció de les noves tecnologies de la informació en la política

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
263
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
10
Actions
Shares
0
Downloads
0
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Internet i la transformació de les relacions entre ciutadans i representants

  1. 1. 2011 Internet i la transformació de les relacions entre ciutadans i representants Avantatges i limitacions de la introducció de les noves tecnologies de la informació en la política Esther Caparrós Frias 31/12/2011
  2. 2. ResumLes TIC tenen avui en dia una influència determinant en molts aspectes quotidians dela nostra vida i de la nostra societat: han modificat significativament i en molt poctemps els hàbits de treball, mètodes productius, relacions socials, humanes ieconòmiques. Com indica Manel Castells, aquesta revolució tecnológica és unesdeveniment històric com a mínim tan important com ho va ser la revolució industrialdel segle XVIII, inductor de discontinuïtat en la base material de l’economia, la societati la cultura. Pot quedar la política al marge daquesta revolució?IntroduccióA la societat actual hi ha una desafecció política creixent. Les manifestacions queshan produït el darrer any, des de les denominades "Primaveres àrabs" fins al"Occupy wall-street" passant pel "Moviment 15-M o del indignats" han posat demanifest, cada una delles les seves demandes locals i en conjunt un ampli movimentglobal de descontentament, fent visibles un nombre molt important de ciutadans queno confia en els seus representants polítics, en els seus governs, en les sevesinstitucions i que reclamen, de forma global, una nova forma de fer política: unademocràcia real.Vivim a la Societat de la Informació i el Coneixement, en una societat xarxa com ladenomina M. Castells, on les comunicacions són immediates gracies a les TIC i lesTIC han jugat, sense cap mena de dubte, un paper important en aquestes revoltes,protestes i manifestacions. Evidentment, les TIC no són el motiu que las ha fet sorgir,però si que shan convertit en leina que les ha fet possibles ja que els diferentsparticipants (i nodes daquesta societat xarxa) les han utilitzat per comunicar-se, pertreballar, per col·laborar, per coordinar-se, per compartir, per difondre, per participar ...Aquestes peticions, aquestes principis i valors que es reclamen amb aquestesprotestes no són nous, són demandes que venen de lluny però que ara, gràcies a leseines que tenim al nostre abast, i que ens proporcionen les TIC, són més aplicablesque mai. Utilitzant aquestes eines, que estan a labast de tothom, cal portar a terme elscanvis que es reclamen fent possible aquest procés de regeneració democràtica dunaforma integral (en tots el àmbits) i inclusiva (amb tots els ciutadans sense exclusions).Esther Caparrós Frias Pàgina 2 de 15
  3. 3. Avantatges de la introducció de les TIC a la políticaLa desafecció política és un fet. Són molts els eslògans que hem pogut veure durantaquest últim any que així ho corroboren. Desconfiança en el polítics ("No hay pan paratanto chorizo" o "Atención: se buscan políticos valientes, honestos, constructivos quequieran servir a las personas"), en les institucions ("Hem perdut els drets i ens hanquedat les lleis") en el govern i les seves prioritats ("Necessitem - Armament + Sanitat- Polítics + Mestres"). Juntament amb aquesta desconfiança hem vist unareivindicació: els ciutadans tenen veu "No som mercaderies en mans de polítics ibanquers" i una advertència "We are the 99%".Totes aquestes protestes shan dut a terme per fer una demanda de renovació i deregeneració del sistema i això sha expressat en termes molt informàtics "Reiniciandoel sistema. Haz clic" i han estat possibles gràcies i degut a una gran participació icol·laboració que sha produït en xarxa, distribuïda, descentralitzada i utilitzant, per fer-les possible, les eines TIC que estaven a labast. Les TIC per tant, proporcionen leseines i aquestes que es poden utilitzar en tots els àmbits polítics: en els movimentssocials, en la organització i funcionament dels partits polítics, en lacció legislativa o enla forma de governar.Des del meu punt de vista, i reprenent els eslògans esmentats, crec que sha fet unademanda de regeneració que es basa en tres principis fonamentals: transparència,participació i col·laboració, principis en els que es fonamenta lOpenGovernment, i enel que les TIC, juntament amb un canvi dactitud decidit, hi juguen un paper moltimportant.TransparenciaCom diu Antonio Gutiérrez Rubí al llibre La Política Vigilada: "Si se hace pero no sepuede decir, ni saber, ni mostrar ... es que quizás, no debería hacerse".La transparència és una condició sinequanon per portar a terme aquest procés deregeneració, ja que possibilita la lluita contra la corrupció i contra la desafecció políticaa la vegada que fomenta la participació ciutadana: A més transparència menys corrupció ja que serà més difícil portar a terme pràctiques il·legals o "quasi" il·legals. Si no és per convicció, serà per vigilància i fiscalització.Esther Caparrós Frias Pàgina 3 de 15
  4. 4. A més transparència menys desafecció política: els ciutadans podran veure què es fa, qui fa què i quin és el resultat obtingut. Una major transparència és el pas necessari (però no suficient) per recuperar el prestigi de la política i dels polítics. A més transparència més participació: si hi ha més informació accessible que es pot consultar i, gracies a la reutilització daquestes dades, es possible aprofundir en els detalls que interessen sense patir "infoxicació"1. sestà obrint la porta a una participació informada i amb coneixement que permetrà, a aquells ciutadans que vulguin, implicar-se en els afers públics que els interessin, més enllà de la decisió demetre el vot en un sentit o en un altre.Es pot parlar de transparència des de dues vessants diferents: duna banda latransparència respecte a les acciones del govern, de les institucions i dels representatsque correspon a la necessària rendició de comptes al ciutadans (accountability) i delaltre respecte a les dades produïdes per les diferents Administracions (open data).En les dues vessants indicades les TIC juguen un paper molt important facilitant, dunabanda, laccés a la informació, que estigui disponible a un sol "clic" de qui ho vulguiconsultar i de laltre facilitant el tractament daquesta informació i permetent la sevareutilització, ja sigui per aprofundir i comprendre les accions que han fet elsrepresentats, governs i institucions (que respondria a la pregunta que sha fet delsmeus impostos?) o perquè empreses i ciutadans puguin reutilitzar aquestes dadesdirectament sense haver dinvertir recursos, temps i diners en obtenir-les ni adequar-les, amb tot el que això comporta daprofitament de recursos i reducció de despeses.Així doncs, què sentén per Open Data?1 Concepte definit per Alfons Cornella, que defineix un excés informacional, dintoxicació informacional,en la que una persona te més informació de la que humanament pot processar, a conseqüència del qualsorgeix lansietatEsther Caparrós Frias Pàgina 4 de 15
  5. 5. Open Data significa posar la informació del Sector Públic disponible en formats estàndards oberts, facilitant daquesta manera el seu accés i permetent la seva reutilització. Amb aquesta definició es pot veure que duna banda lOpen Data serveix per la transparència, ja que posa a disposició de qui vulgui consultar la informació del que sha fet i dels resultats obtinguts, però on realment està tota la força i la necessitat de lOpen Data és en la reutilització: hi ha tota una comunitat de ciutadans i empreses que sabran reutilitzar aquestes dades i donar valor afegit trobant altres utilitats dinterès diferents a les que inicialment servien.Gràfic 1 – Com funciona lOpen DataFont: Francesc Muñoz2ParticipacióEnllaçant amb els eslògans del començament, "Necessitem - Armament + Sanitat -Polítics + Mestres" o el "We are the 99%", podem dir com afirma Jeffry D.Sachs3 que"les persones estan fartes dels governs que serveixen als rics i que ignoren a tots elsaltres [...] Aquestes protestes primordialment demanden que polítiques més inclusivessubstitueixin a les polítiques corruptes de loligarquia"La democràcia actual és una democràcia representativa i remota que únicament te encompte als ciutadans quan han de votar als seus representants, deixant la deliberaciópolítica allunyada dells i únicament en mans dels representats escollits. Per què?Vivim a la Societat de la Informació i el Coneixement on un nombre important depersones capaces tenen ganes de participar en la construcció de la societat i tenen elmitjans per fer-ho. Per què no aprofitar-ho?Lincrement de la participació ciutadana en les polítiques públiques permet:2 Francesc Muñoz "Com funciona lopen data". Consultat on-line [30-12-2011]http://www.leconomic.cat/neco/article/4-economia/18-economia/490574-lacces-lliure-a-les-dades-publiques-genera-oportunitats-de-negoci.html3 Jeffry D.Sachs "Gobierno y globalización". Consultat on-line [10-12-2012] http://www.project-syndicate.org/commentary/sachs182/SpanishEsther Caparrós Frias Pàgina 5 de 15
  6. 6. 1. Aprofitar la intel·ligència col·lectiva: tal com diu M.Castells4 en un llenguatge molt clar: "¿Qué hay de malo en que la gente decida sobre su salud, su educación y su empleo? ¿Son temas demasiado complejos para el populacho? No exageren, que algunos tenemos más estudios que los mandamases" Actualment els representants no tenen, necessariament, més coneixements que els ciutadans als que representen. Una part daquests ciutadans està preparat i amb ganes de participar, no només en el moment del vot o queixant-se per algun tema en concret, sinó en totes les altres fases del cicle de vida de les polítiques públiques. Cal aprofitar tot aquest coneixement i aquesta intel·ligència col·lectiva per construir entre tots.2. Encertar en el disseny estem en una societat diversa, multicultural, canviant. Aquesta variabilitat dificulta enormement lencert en el disseny de polítiques públiques. La participació ciutadana és una forma dencertar. Ja no es tracta duna posició ideològica que reclama la participació "per se" sinó duna necessitat creixent per tal dencertar en les polítiques que cal aplicar en aquesta societat canviat. Cal fer un disseny centrat en el ciutadans i per aconseguir-ho cal integrar- los en totes les fases del disseny i no únicament en el vot o en lavaluació.3. Implicar als ciutadans en els processos de disseny perquè sentin com a seves les polítiques públiques que sapliquin. Com en qualsevol projecte la implicació és la millor garantia dèxit. La millor de les solucions fracassarà si els implicats no en formen part i la recolzen.Tal com indica Alberto Ortiz de Zárate en el capítol "¿Por qué esta obsesión con laparticipación ciudadana?" del llibre Open Government, es pot definir el cicle de lespolítiques públiques en sis passos: 1. Identificació del problema 2. Formulació dopcions 3. Pressa de decisió 4. Implantació4 M.Castells " ¿A quién sirve el euro?" - La Vanguardia Edició del 12/11/2011. Disponible a"http://www.lavanguardia.com/opinion/articulos/20111112/54238067982/a-quien-sirve-el-euro.html"Esther Caparrós Frias Pàgina 6 de 15
  7. 7. 5. Prestació del servei 6. AvaluacióCal ampliar la participació, que fins ara, sha restringit al punts 3 i 6 mitjançant el vot ila queixa, perquè així la decisió serà millor (legitimitat), perquè els interessats horeclamen (ciutadania) i perquè el resultat serà millor (eficiència i eficàcia).Pel que fa als actors, com es pot veure en el següents diagrama són tres els modelsde relació definits entre els actors que participen en les polítiques públiques: lineal,triangular i en xarxa. Gràfic 2 – Els actors i les polítiques públiques Font: Josep M. Vallés (2006)Cal centrar-se en el tercer del models i ampliar-lo per incloure en el debat de lespolítiques públiques no només a aquells actors que són influents en la política i elmitjans econòmics sinó a tots els ciutadans, passant dun model que és el reflex dunpoder jeràrquic vertical i lineal a un model que sigui el reflex de lactual societat xarxa,distribuïda i descentralitzada.En la participació, el pas duna comunicació unidireccional a lestabliment dun diàlegbidireccional també és imprescindible. No només cal parlar, amplificar i difondre unmissatge sinó que cal parlar, escoltar (activament i passiva) i respondre. Per portar-hoa terme: TIC, eines 2.0 i xarxes socials.Esther Caparrós Frias Pàgina 7 de 15
  8. 8. Finalment, cal tenir en compte, que aquesta participació no ha de ser estèril: hadhaver una cessió del poder real. La participació ha de ser útil, els ciutadans han deveure i percebre que així ho és. Sinó, la participació no serà.Col·laboracióLúltim dels principis esmentats, la col·laboració, està molt relacionat amb els altresdos: col·laboració per utilitzar les dades i per reutilitzar-les, col·laboració per participar,col·laboració per reinventar ...En aquest apartat, cal incloure la reutilització, ja no de dades com sha apuntat amblOpenData i la transparència, sinó de serveis, daplicacions o dutilitats que poden serutilitzats per altres actors (altres administracions, empreses, ciutadans). La reutilitzaciócomporta nombrosos avantatges: reducció de costos, de temps i desforços ja quenomés caldrà adaptar la solució a la necessitats de cadascú i no fer de nou, un cop iun altre, la mateixa solució. El fet dutilitzar la mateixa solució per un nombre dactorselevat suposa per exemple, que qualsevol anomalia sigui detectada i corregidaràpidament, que sincorporin noves funcionalitats que inicialment no estaven previsteso sadapti ràpidament a les noves necessitats que vagin sorgint.La col·laboració sha de donar entre diferents actors: Col·laboració entre administracions (A2A), Col·laboració entre administració i empreses (A2B) Col·laboració entre administració i ciutadans (A2C): que ha dincloure també i necessàriament un la col·laboració entre ladministració i els empleats públics i per suposat Col·laboració entre ciutadans (P2P o C2C)i a la base de la col·laboració la interoperabilitat, que és el factor clau per portar aterme aquesta col·laboració i en la que las TIC juguen de nou un paper fonamental.Limitacions en la introducció de les TIC a la políticaVáclav Havel va dir "Without a global revolution in the sphere of human consciousness,nothing will change for the better in the sphere of our being as humans ..." . Aquestarevolució implica reestructuració, canvis organitzatius i estructurals, però sobretot uncanvi cultural i dactitud, no tant dels ciutadans que en bona part ja lhan fet, sinó delsdirigents actuals que es resisteixen al canvi. Aquesta resistència al canvi és la primerade les limitacions per aplicar les TIC a la política i sense aquests canvis no es podranEsther Caparrós Frias Pàgina 8 de 15
  9. 9. dur a terme els objectius de transparència, participació i col·laboració descrits alapartat anterior.Aquests limitació ha de ser la primera que cal vèncer, però no la única. Des dun puntde vista tecnològic hi ha certes barreres que cal superar. A continuació veurem tresdelles: no tenir les infraestructures necessàries, desconèixer lexistència de les eines disponibles o no saber com utilitzar la tecnologia disponible (escletxa digital), les dificultats per utilitzar aquestes eines o la impossibilitat de fer-ho (usabilitat i accessibilitat) o la falta dineroperativitatperò no cal oblidar que nhi ha daltres, tant o més importants que aquestes, com sónla falta de seguretat, de garantia respecte a la confidencialitat de les dades o deneutralitat tecnològica, entre altres.Escletxa digitalQuan parlem del desenvolupament de la Societat de la Informació, independentmentde làmbit que sigui (econòmic, social, polític) lescletxa digital és un dels factorslimitadors que cal tenir present.Com indica Ballestero, F (2002), aquest terme que es va utilitzar inicialment al EstatsUnits per referir-se a la desigualtat entre els que tenien un ordinador i els que no entenien i posteriorment, el Departament de Comerç del Estatus Units, va establir unadefinició més acurada en els termes següents: "algunes persones disposen dels ordinadors més potents, el millor servei telefònic i el servei dinternet més ràpid, així com la riquesa de continguts i una educació i aprenentatge rellevant per les seves vides... Un altre grup de persones no te laccés als millors i més moderns ordinadors, al servei de telèfon més segur o al servei dinternt més ràpid i convenient. La diferència entre aquests dos grups és lescletxa digital"a aquesta definició Manel Castells afegeix: “la centralidad de Internet en muchos aspectos de la actividad social, económica y política significa la marginalidad para todos aquellos que no tienen acceso o que sólo pueden tenerlo de forma parcial, así como para los que noEsther Caparrós Frias Pàgina 9 de 15
  10. 10. se ven capacitados para aprovecharlo. Por tanto, no es extraño que el pretendido potencial de Internet como medio para alcanzar la libertad, la productividad y la comunicación vaya de la mano de una denuncia, la de una brecha digital provocada por la desigualdad en Internet. La diferencia entre los que disponen de Internet y los que no amplía un poco más la brecha de desigualdad y la exclusión social, lo que provoca una compleja interacción que parece incrementar la distancia entre las promesas de la era de la información y la cruda realidad que afecta a gran parte de la población mundial. “Per tant, ens trobem amb que la Societat de la Informació comporta, juntament ambinnegables avantatges, un risc de fractura social, ja que les pròpies característiquesdel procés dincorporació de les TIC a la vida quotidiana agreugen les desigualtatssocials en accentuar lexclusió social de diversos col·lectius Gràfic 3 – Evolució de la fractura digital i de lexclusió social Fuente: Ballestero, F (2002)Així doncs tenim, duna banda, que el ràpid desenvolupament de les TIC i el seuimpacte sobre les formes dorganització econòmica i social, obre nous camps,possibilitats i oportunitats de desenvolupament a les persones, a les empreses i a lasocietat en el seu conjunt; i daltra banda, que tots aquests factors, també generennoves formes de desigualtat entre aquelles persones (comunitats, estats, països,classes socials ....) que utilitzen les noves tecnologies de la informació com a partrutinària de la seva vida diària i aquelles que no hi tenen accés o, que encara que eltinguin, no saben utilitzar-les. Aquestes diferències són les que conformen ladenominada "escletxa digital" i, per garantir un desenvolupament inclusiu de laSocietat de la Informació, que és el que sha de buscar des del meu punt de vista, shaEsther Caparrós Frias Pàgina 10 de 15
  11. 11. de trobar la forma de reduir aquestes diferències garantint, tant laccés a les mateixes,com el coneixement i la capacitat dutilitzar-les (capacitació digital).Pel que fa a lalfabetització en TIC, linforme Digital Transformation: a framework forICT Literacy5 la defineix en els termes següents: "ICT literacy is using digital technology, communications tools, and/or networks to access, manage, integrate, evaluate, and create information in order to function in a knowledge society."Per tant, quan parlem descletxa digital sha de tenir en compte no només si es disposao no dun ordinador sinó també del dèficit en infraestructures, que impossibilita laccésa les xarxes de telecomunicació o la carència deducació i formació, que impedeixutilitzar les noves tecnologies.Si lobjectiu és reduir aquesta escletxa, queda molta camí per recórrer: eninfraestructures, en tecnologia, en educació ... en tots aquest àmbits hi ha dintervenirla política amb una aposta ferma, decidida i integral per reduir lescletxa digital.Usabilitat i accessibilitatPodem definir la usabilitat com la mesura en la qual un producte pot ser utilitzat ambefectivitat, eficiència i satisfacció dus, per un grup dusuaris específics, per aconseguiruns objectius concrets, en un context determinat.Per la seva banda, el concepte daccessibilitat defineix les iniciatives destinades aaconseguir que tots els ciutadans tingui accés als serveis de la societat de lainformació, és a dir, aquelles que tenen per objecte eliminar els obstacles tècnics,jurídics i daltre indoles (com limitacions auditives, visuals, motores i cognitives) ambels que pot ensopegar alguna persona en utilitzar els serveis lligats a les TICCal tenir en compte que les persones únicament utilitzen aquells sistemes queentenen. Si no entenen com utilitzar-lo, els hi fa la vida més complicada o no hi confienno lutilitzaran. Es per això que la usabilitat i laccessibilitat shan de tenir presents entot moment. No només sha de tenir en compte la utilitat dun servei, duna aplicació,duna eina, sinó també la usabilitat i laccessibilitat. Si no es fa així, es necessitaranmolts més esforços per aconseguir el se us i sempre hi haurà un grup de personesamb els que no hi podrem comptar davant la impossibilitat de fer-los servir. Cal portar5 Digital Transformation. A Framework for ICT Literacyhttp://www.ets.org/Media/Tests/Information_and_Communication_Technology_Literacy/ictreport.pdfEsther Caparrós Frias Pàgina 11 de 15
  12. 12. a terme els projectes tenint present un disseny per tots, independentment de lesdiscapacitats, coneixements, experiències i habilitats, basats en la simplicitat, claredat ifacilitat dús per garantir laccés de tots.En aquest sentit, la UE en la "Comunicació de la Comissió, de 13 de setembre de2005, relativa a laccessibilitat electrònica" ja va indicar el Disseny per Tots com unade les mesures en curs en làmbit de laccessibilitat electrònica i posteriorment vaestablir laccés per tots, com una de les cinc prioritats del Pla dacció sobreadministració electrònica i2010.InteroperabilitatTal com es defineix al Portal de Admnistración Electrònica6, la Interoperatibitat és: "la capacidad de los sistemas de información y de los procedimientos a los que éstos dan soporte, de compartir datos y posibilitar el intercambio de información y conocimiento entre ellos"Per tant, sense la interopertibitat serà molt difícil portar a terme cap dels avantatgesque shan apuntat, ja que tal i com sindica al mateix portal, la interoperabilitat ésnecessària per: "la cooperación, el desarrollo, la integración y la prestación de servicios conjuntos por las Administraciones públicas; para la ejecución de las diversas políticas públicas; para la realización de diferentes principios y derechos; para la transferencia de tecnología y la reutilización de aplicaciones en beneficio de una mejor eficiencia; para la cooperación entre diferentes aplicaciones que habiliten nuevos servicios; todo ello facilitando el desarrollo de la administración electrónica y de la sociedad de la información"ConclusionsCom hem vist són nombrosos els avantatges que pot aportar la introducció de les TICa la política. LOpenGovernment, assentat en els principis de transparència,participació i col·laboració, permet aprofundir en la democràcia, reduir la distànciaexistent entre els ciutadans i els seus representants i institucions i restablir la confiançatant en els uns com en les altres, al mateix temps que aporta un millora en leficàcia ileficiència de les Administracions Públiques. Per portar-lo a terme cal, en primer lloc,un canvi cultural i dactitud dels actuals responsables polítics així com la superació de6 Portal de Administración Electrónica: http://administracionelectronica.gob.esEsther Caparrós Frias Pàgina 12 de 15
  13. 13. diferents barreres tecnològiques: lescletxa digital, la manca dusabilitat i accessibiltiato dinteroperabilitat entre altres. Aquestes barreres serien algunes de les limitacionsper introduir les TIC a la política.Lèxit dInternet és sense dubte, el que ens porta a parlar avui de la Societat de laInformació i el Coneixement, de la societat xarxa i de tots els canvis que shan produïten els darrers anys. El seu èxit no ha estat un fenomen sobtat, sinó el resultat dunllarg camí en el que han participat i col·laborat nombrosos actors que, amb un sistemade gestió informal i inclusiu, han compartit coneixements treballant en un model xarxa ipermeten laccés lliure i obert als seus avenços. Amb aquestes mateixes premisses laregeneració del sistema democràtic pots ser un fet i lOpenGovernment, basat en elsprincipis de transparència, participació i col·laboració, un dels passos per arribar-hi.Esther Caparrós Frias Pàgina 13 de 15
  14. 14. BibliografiaLlibresBallestero, F. (2002) “La brecha digital. Riesgo de exclusión en la Sociedad de laInformación”. Fundación Auna.Bauman, Zygmunt (2011) "Daños Colaterales. Desigualdades sociales en la eraglobal" Fondo de Cultura Económica, MadridCalderon, César y Sebastián, Lorenzo (2010) "Open Government: GobiernoAbierto". Algón Editores, JaénCastells, Manuel (2002) “La galàxia Internet. Reflexions sobre Internet, empresa isocietat”. Barcelona. RosaDelsVents.Castells, Manuel (2003) “La Societat Xarxa volum. 1” Editorial UOC, BarcelonaCastells, Manuel (2006) "La sociedad Red: una visión global" Alianza Editorial, MadridGutiérrez-Rubí, Antoni (2011) "La política vigilada. La comunicación política en la erade Wikileaks" Editorial UOC, BarcelonaSassen, Saskia (2007) "Una sociología de la globalización" Katz EditoresVallès, Josep M (2006) "Ciencia Política. Una intrdoucción" Editorial Ariel, BarcelonaAltres referències "Opendata para el público ¿Tan dificil es de entender?" http://amedioentender.blogspot.com/2011/12/opendata-para-el-publico-tan-dificil- es.html?spref=tw "Laccés lliure a les dades públiques genera oportunitats de negoci" http://www.leconomic.cat/neco/article/4-economia/18-economia/490574-lacces- lliure-a-les-dades-publiques-genera-oportunitats-de-negoci.html "Open Data ...gana abriendo tus datos" http://www.w3c.es/Presentaciones/2011/0929-opendata-MA/0929-opendata- MA.pdf "Digital Transformation. A Framework for ICT Literacy" http://www.ets.org/Media/Tests/Information_and_Communication_Technology_Liter acy/ictreport.pdf" "Gobierno y globalización"Esther Caparrós Frias Pàgina 14 de 15
  15. 15. http://www.project-syndicate.org/commentary/sachs182/SpanishAltres web consultades: Open Government, una nueva Administración Pública: http://www.ogov.eu/ Portal de Administración Electrónica: http://administracionelectronica.gob.es Administraciones en red: http://eadminblog.net/ Marc Garriga: http://www.broucasola.cat/ Antonio Gutierrez Rubi: http://www.gutierrez-rubi.es/Esther Caparrós Frias Pàgina 15 de 15

×