Your SlideShare is downloading. ×
Dictadura i Democracia
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

Dictadura i Democracia

2,103
views

Published on

Published in: Education, News & Politics

0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total Views
2,103
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
4
Actions
Shares
0
Downloads
35
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. ESPANYA > Dictadura i democràcia Treball conjunt de 4tESO A IES Pedreguer. Març 2009
  • 2. INDÉX:
    • 1. Introducció
      • Com va arribar Franco al poder.
    • 2. De la dictadura a la democràcia
    • 3. Espanya durant el franquisme
        • 2.1 Règim polític
        • 2.2 Evolució econòmica
        • 2.3 Evolució social
        • 2.4 Relacions internacionals
        • 2.5 Oposició política i sindical
        • 2.6 La fi del franquisme
    • 4. L’Espanya democràtica
        • 3.1 La Transició (1975)
        • 3.2 Governs posteriors a la Transició
        • 3.3 Economia
        • 3.4 Societat
    • 5. La cultura i l’art
    Hector Andrei
  • 3. 1. Introducció
    • La Guerra civil
    • El 17 de juliol de l’any 1936 una part de l’exèrcit es va revoltar contra el Govern del Front Popular. Al dia següent aquesta revolta, dirigida pel general “Emilio Mola”i després pel general “Franco”, va triomfar en algunes capitals andaluses. Posteriorment, els republicans va anar “conquerint” part d’Aragó i tota la costa mediterrània. La república no va suportar aquesta situació i va esclatar la Guerra Civil.
    • Itàlia i Alemanya van enviar tropes, armes i avions per ajudar a Franco a canvi de concessions mineres. D’altra banda, la Unió Soviètica va recolzar el Govern de la República amb material de guerra a canvi d’or.
    • Els rebels van anar guanyant terreny, degut a que estaven millor equipats militarment, fins arribar a voltejar Madrid. Després de “conquerir” Barcelona i Madrid, i els rebels van entrar en València i Alacant, que eren els últims territoris dels republicans.
    • Desprès de la mort de mig milió de persones, Franco va poder declarar el seu triomf front als republicans l’1 d’abril de 1939 i la guerra va acabar. Es va convertir en dictador d’Espanya convertint-la en un estat totalitari.
  • 4.  
  • 5. 2. De la dictadura a la democràcia
    • La dictadura règim que es basa en la limitació de drets i les llibertats de les persones.
    • El dictador Franco va imposar aquesta dictadura i va assumir tots el poders estatals. La dictadura de Franco va durar quasi quatre dècades i va travessar dos etapes:
        • Autarquia: societat política i econòmicament escassa i aïllada.
        • Desenvolupisme : la societat experimenta un creixement i liberalització.
    • Amb la mort de Franco es va iniciar una etapa de canvis polítics que transformaren les institucions franquistes en democràtiques. Aquesta etapa es coneguda com a Transició.
    • En la consolidació de la democràcia, el consens, la tolerància i el diàleg van caracteritzar la vida política espanyola, recuperant la sobirania i les llibertats. El paper de Joan Carles I també va ser important.
  • 6. 3. Espanya durant el franquisme
    • 2.1. Règim polític:
    • El model polític franquista es basava en:
      • Constitució substituïda per un conjunt de lleis dictades per Franco que regulaven la vida de l’Estat.
      • L’existència del Moviment Nacional (organització política creada per Franco) com a partit únic.
      • Franco tenia tot el poder polític.
      • Franco presidint la desfilada de la victòria en l’aniversari de
      • la Guerra Civil espanyola
  • 7.
    • Política interior del règim: (dues etapes)
      • L’etapa totalitària (1939-1959):
        • El cap de l’Estat era Franco.
        • El Govern estava compost per falangistes, militars i catòlics.
        • Les Corts estaven formades per procuradors que aprovaven les decisions de Franco.
        • Els vencedors de la 2ª Guerra Mundial van aïllar a Espanya de les organitzacions internacionals.
        • La influència de Falange (partit polític espanyol fascista i nacionalsindicalista) va anar perdent força progressivament.
        • La repressió: suspensió de les llibertats i drets fonamentals, censura i afusellaments
  • 8. Franco molt envellit al costat de Joan Carles I
      • L’etapa tecnòcrata (1959-1975):
        • La liberalització política només es va reflectir en la Llei de premsa del 1966 i la Llei de llibertat religiosa.
        • Separació entre el cap de l’Estat (Franco) i el del Govern (Luís Carrero Blanco)
        • Ratificació de la monarquia com a sistema polític de l’Estat espanyol. El 1969 Joan Carles de Borbó va ser nomenat successor de Franco
  • 9. EVOLUCIÓ ECONÒMICA I SOCIAL Mercé Noguera Ballester Rosa Durà Garcia Amanda Miralles Garcia
  • 10. EVOLUCIÓ ECONÒMICA
    • De una economia autàrquica -------------------------- A una economia desenvolupista.
    • Autarquia: 1939-1959, autosuficiència econòmica.
    • Símbols: cartilles de racionament i el mercat negre.
    • Desenvolupista: 1959-1975
    • Causa; incorporació a organismes internacionals, liberalisme econòmic i els plans de desenvolupament.
    • Objectiu: creixement industrial del país.
    • Les conseqüències negatives van ser l’elevat èxode rural i els desequilibris econòmics i demogràfics entre el món rural i l’urbà i entre les regions espanyoles.
  • 11. Etapa Autàrquica
    • Per intervencionisme estatal basat en un control rígid sobre la producció agrícola industrial, preus i salaris (cartilles de racionament i mercat negre).
    • Dècada del 1950----actuacions per a millorar l’economia.
    • Evolució de la Economia
    • Moneda franquista
  • 12. Etapa desenvolupista
    • Per reforçar el procés econòmic:
      • El turisme i l’emigració a Europa i Amèrica van incrementar l’entrada de divises.
      • Les inversions estrangeres (EUA).
      • La transformació d’Espanya va ser radical.
  • 13. EVOLUCIÓ SOCIAL
    • Primer franquisme: 1939-1959
    • Es basa en:
    • - Societat urbana industrial i moderna.
    • - Escassetat i penúries econòmiques.
    • Segon franquisme: 1959-1975
    • Es basa en:
    • - Una millora de condicions de vida de la població.
    • - Incorporació de la dona al mon laboral.
    • - Més llibertats polítiques, econòmiques i culturals que provoquen conflictes socials.
  • 14.
    • Dona treballadora:
  • 15.
    • Família franquista:
  • 16.
    • En el primer franquisme la població rural era nombrosa:
  • 17.
    • El cotxe es va convertir en símbols de la millora del nivell de vida en el segon franquisme:
  • 18. Estructura social
    • Classe dirigent
    • - Militars i persones afins a règim (càrrecs polítics).
    • - Nous grups socials com els tecnòcrates que van modernitzar el país.
    • - L'esglèsia es va distanciar i va adoptar una actitud envers al règim.
    • Militars de la època :
  • 19.
    • Classe mitjana urbana
    • - Funcionaris, petits empresaris…
    • - Va créixer gràcies al desenvolupament del sector dels serveis.
    • Petits empresaris:
  • 20.
    • Classe obrera
    • - La població agrícola va engrossir aquesta classe social.
    • - Desenvolupament industrial provocà l’èxode rural massiu.
    • Població agrícola:
  • 21. Elena Vives Gilabert Esther Palonés Femenía Francesc Mut Puig 4t E.S.O. A ESPANYA DURANT EL FRANQUISME
  • 22. Les relacions internacionals: Es poden distingir dues etapes:
  • 23.
    • Aïllament internacional
      • El 1946 l'Assemblea General de les Nacions Unides va votar contra l'ingrés d'Espanya. La dictadura de Franco era considerada aliada de les potències feixistes recién derrotades. A aquesta condemna internacional van seguir anys d'aïllament econòmic i polític, encara que EUA tractava de no trencar completament amb un règim que podia ser el seu aliat en la recent iniciada guerra freda. Malgrat això, Espanya no va rebre cap ajut del Pla Marshall, ni va ser admesa en l'OTAN. Mentre la dictadura va intentar rentar la seva imatge internacional, reduint el protagonisme dels falangistes i de tots els símbols (salutació feixista ...) que recordaran a les potències de l'Eix. Paral·lelament, els catòlics obtenien major presència en la dictadura. El suport de la Santa Seu era essencial per sortir de l'aïllament internacional.
  • 24.
    • Obertura internacional i plena integració
      • La fi de l'aïllament: l'acord amb els EUA
      • Es pot afirmar que l'inici de la guerra freda va salvar al règim de Franco. L'hostilitat cap a la URSS va provocar un gir en la posició internacional nord-americana. A l'interior eren els temps de la histèria anticomunista propiciada pel senador McCarthy.
      • El 1950, l'ONU, a instàncies dels EUA, va recomanar la finalitat de l'aïllament diplomàtic d'Espanya. El 1953 es van signar els Acords bilaterals amb els Estats Units, que van permetre la instal·lació de bases militars nord-americanes a Espanya a Torrejón de Ardoz, Saragossa, Morón i Rota. A canvi Espanya va rebre una ajuda econòmica nord-americana no comparable a la que van rebre altres països europeus amb el Pla Marshall.
      • També el 1953 es va signar el Concordat entre Espanya i la Santa Seu que reconeixia la religió catòlica com a l’oficial de l’Estat i se subvenciona el culte catòlic.
  • 25. Guerra Freda
  • 26. Francisco Franco i Adolf Hitler
  • 27.
    • Procés de descolonització
  • 28.  
  • 29.
    • El Protectorat sobre Marroc va existir fins que el 1956 Marroc obté la seva total independència d'Espanya i França. Espanya retindrà com darrers reductes colonials l'Ifni i el Sàhara. Marroc pressiona amb força per obtenir-los. El novembre de 1975, aprofitant el buit de poder que l'agonia de Franco produeix a Espanya, Hassan II llança la seva marxa verda: una invasió de civils desarmats que impressiona prou al feble govern espanyol com per lliurar precipitadament el Sàhara a la sobirania compartida Marroc i Mauritània.
  • 30.  
  • 31.
    • Oposició política i sindical:
  • 32.
    • A la fi de la Guerra Civil, una gran part de l’oposició política
    • i sindical estava en l’exili o en la clandestinitat.
    • Oposició política
      • Es van manifestar dues alternatives:
        • Republicana, impulsors de les guerrilles (Maqui)
        • Monàrquica, amb la figura de Joan de Borbó
        • En 1962 l’oposició es va reunir a Munic per demanar l’instauració a Espanya d’un règim democràtic.
    • Sindicalisme
      • Les organitzacions sindicals tradicionals van ser desmantellades. Els treballadors s’agrupaven en els sindicats verticals. En 1950 es van produir vagues. En 1962 van néixer les Comissions Obreres (CCOO). infiltració en l'Organització Sindical (sindicat vertical) franquista. principal nucli de resistència sindical.
  • 33.
    • La fi del franquisme:
  • 34.
    • Ja en els anys 1970, la previsible proximitat del final biològic del franquisme va precipitar la coordinació dels nombrosos encara que poc representatius grups opositors, que començaven a parlar d'una transició a la democràcia. Es van formar dues institucions de diàleg: la Plataforma Democràtica i la Junta Democràtica, que al seu torn es van arribar a coordinar amb el excèntric nom de Platajunta. L'atemptat mortal que ETA va dur a terme contra Luis Carrero Blanco va frustrar la possibilitat d'una herència de la dictadura, i els governs d'Arias Navarro, que es van prolongar fins i tot en els primers mesos de la monarquia de Juan Carlos I, van suposar una titubejant política entre l'obertura (esperit de febrer de 1976, que preveia la legalització no de partits, sinó d'algun tipus d'Associacions Polítiques que respectaran els Principis Fonamentals del Moviment) i l'ortodòxia del que es venia a dir el búnquer. Els moviments d'oposició no es van prestar a col laborar.
  • 35. La Transició (1975-1982) Cristina Durà Seguí Marc Miralles Ballester Elena García Roselló 4t-A
  • 36. La transició és el procés polític que es va desenvolupar des de la mort de Francisco Franco (1975) fins a les eleccions generals del 1982 (victòria del PSOE) amb l’objectiu de restablir la democràcia a Espanya. La Transició (1975-1982)
  • 37. Carlos Arias Navarro (Madrid, Espanya; 11 de desembre de 1908 - ídem ; 27 de novembre de 1989), marqués d'Àries-Navarrés i Gran d'Espanya, va ser un dels polítics espanyols més coneguts del període de la dictadura del general Franco. Llicenciat en Dret per la Universitat de Madrid, va exercir com a notari i com a fiscal. Va lluitar en el bàndol nacional durant la Guerra Civil de 1936-39, participant en la repressió dels vençuts a Màlaga. La seua posterior carrera política va estar lligada al règim del general Franco, del que va ser fidel servidor. Des de 1944 va ser governador civil i cap provincial del Moviment en Lleó, Santa Creu de Tenerife i Navarra; des de 1957, director general de Seguretat; i des de 1965, alcalde de Madrid. Carlos Arias Navarro fou l’encarregat de fer saber als espanyols la mort del general Francisco Franco. Carlos Arias Navarro
  • 38. Govern d'Arias Navarro(1975-1976) El 22 de Novembre del 1975, Joan Carles I va jurar davant de les corts com a nou cap d’estat i rei d’Espanya. La monarquia va ser el motor de gran part del procés que va instaurar la democràcia a Espanya. Carlos Arias Navarro, president del govern nomenat per Franco, va seguir en el seu càrrec. No obstant això, la falta d’enteniment entre el rei i Arias Navarro va portar aquest últim a dimitir.
  • 39. Adolfo Suárez
    • Adolfo Suárez González (Cebreros, 1932) Polític espanyol, figura clau de la transició democràtica espanyola. Doctor en dret, va iniciar la seua carrera política com a governador civil de Segòvia (1968). En 1975 va participar en la fundació d'Unió Democràtica del Poble Espanyol (UDPE), grup que posteriorment presidiria. Després de la mort de Franco, el rei Joan Carles I el va anomenar president del govern en substitució de Carlos Arias Navarro, i va iniciar un diàleg amb les diferents forces polítiques.
  • 40. Els governs de Suárez (1976-1979)
    • El 1976 el rei va nomenar Adolfo Suárez president del Govern, el qual va restablir el règim democràtic a través dels passos següents:
    • El Govern va elaborar la llei per a la reforma política, que declarava la democràcia com el sistema d’organització política de l’Estat espanyol. El Congrés i el Senat s’elegiren per sufragi universal. La llei va ser aprovada.
    • Es va legalitzar el sistema de partits, la qual cosa va fer possible la convivència de forces polítiques d’esquerres, de dretes, de centre i regionals.
    • El 1977 es van celebrar les primeres eleccions generals, en les quals es van elegir representants per a Corts constituents.
    • El nou govern de Suárez va practicar una política de consens que va portar com a resultat els pactes de la Moncloa.
  • 41. La Constitució del 1978 La Constitució espanyola del 1978 va ser fruit del consens, és a dir, no va ser imposada per cap partit. És la llei fonamental de l’Estat espanyol, on es recullen els drets i els deures fonamentals i les llibertats de tots els espanyols, i on s’estableix el funcionament dels principals poders de l’estat (legislatiu, executiu i judicial). Per a elaborar la Constitució es va crear una comissió de set membres. La Constitució va ser aprovada al Congrés per una gran majoria. El text constitucional va ser aprovat en referèndum (votació pels ciutadans d’una consulta de govern) el 6 de desembre de 1978.
  • 42. L'Estat de les autonomies La Constitució establia la creació de comunitats autònomes. El Govern va transferir competències als nous governs autònoms. Totes les comunitats van tenir assemblea legislativa, consell de govern, president i tribunal superior de justícia.
  • 43. Leopoldo Calvo Sotelo Leopoldo Calvo Sotelo (Madrid, 1926 - Pozuelo d'Alarcón, 2008) Polític espanyol, president del govern entre 1981 i 1982 i una de les figures destacades del període de la transició democràtica. Enginyer de Camins (per la Universitat de Madrid, 1951) i nebot del polític ultraconservador José Calvo Sotelo, assassinat en 1936, es va formar en política durant el règim de Franco: sent estudiant va militar activament en les Joventuts Monàrquiques, en l'Acció Catòlica Nacional de Propagandistes Cristians i en el Sindicat Espanyol Universitari (SEU).
  • 44. Final de la Transició (1979-1982) Entre el 1979 i el 1982 es va consolidar la democràcia i el final de la Transició. El 1979 es van convocar les segones eleccions generals, la qual cosa va suposar la democratització dels ajuntaments. De tots els candidats a presidents del govern destacaven Adolfo Suárez (UCD) i Felipe González (PSOE). L’UCD va guanyar les eleccions, encara que no va obtenir majoria absoluta, per la qual cosa Suárez va governar en minoria establint pactes amb altres grups parlamentaris. El 29 de Gener de 1981 va dimitir el president Suárez. Pels següents motius: La debilitat del seu govern, la moció de censura presentada pel PSOE, la crisi econòmica, la conflictivitat laboral i social, el terrorisme.
  • 45. (cont.) Final de la Transició El president del govern següent fou Leopoldo Calvo Sotelo (1981-1982). Durant la votació de la seva investidura es va produir el colp d’estat militar del 23 de Febrer de 1981, la presa del congrés per forces de la Guàrdia Civil a les ordres del tinent coronel Tejero. El colp d’estat va fracassar. El govern de Calvo Sotelo va ser breu. En aquest període es va produir la descomposició de l’UCD, l’aprovació de la llei de divorci, la regularització del sistema autonòmic per a totes les comunitats, l’entrada d’Espanya en l’OTAN i l’aprovació d’una reforma fiscal.
  • 46. Rosanna Moncho Joana Ribes Jaume Castellano Espanya: Dictadura i democràcia
  • 47.
    • 1.- Índex
    • 2.- Economía de l’Espanya democràtica
    • 3.- Societat de l’Espanya democràtica
    • 3.1.- Evolució social
    • 3.2.- La Transició demogràfica
    • 3.3.- La Transició de marc legal
    • 3.4.- Una societat en canvis
    • 4.- Cultura i art
    • 4.1.- Franquisme
    • 4.1.1.- Arquitectura
    • 4.1.2.- Escultura
    • 4.1.3.- Pintura
    • 4.1.4.- Anuncis
    • 4.2.- La democràcia
    • 4.2.1.- Arquitectura
    • 4.2.2.- Escultura
    • 4.2.3.- Pintura
    1.- Índex
  • 48.
    • L’ economia d’Espanya és la quinta més gran de la Unió Europea i respecte del món, la onzena, una de les més importants. Però aquesta situació no ha estat present en tots els segles, si ens fixem en la economia a partir de 1975 (quan s’instaurà la democràcia) veiem com l’economia a passat per diferents etapes:
      • En 1973, tot el món occidental va entrar en una gran crisi econòmica anomenada Crisi del Petroli provocada per la negativa dels països productors a vendre petroli als aliats d'Israel en la guerra del Yom Kippur (Estats Units i els seus aliats europeus). Tots els sectors i productes depenents del petroli van experimentar un increment de costos, la qual cosa va provocar un augment de la inflació i de la desocupació.
      • A principis de 1977 les dades de l'economia mostraven que es trobava en una situació de depressió, caracteritzada per un estancament de l'activitat productiva, (creixement del PIB en 1976 1,5%), augment de la desocupació i forts nivells d'inflació.També es van firmar els Pactes de la Moncloa, subscrits pel govern, partits polítics, sindicats i associacions empresarials, que van suposar un control de les disponibilitats líquides, una devaluació de la pesseta i el control dels salaris. Els resultats no van ser del tot satisfactoris.
    2.- Economia de l'Espanya democràtica
  • 49.
    • Des de 1982 amb la entrada del govern socialista es va dur a terme una política econòmica marcada pel control de la inflació i la moderació salarial.
    • En 1986 Espanya va entrar a formar part de la Comunitat Econòmica Europea. La seua entrada va fer fort el seu impuls econòmic. També es va produir un increment de les inversions públiques en infraestructures (Olimpiades de Barcelona, Exposició Universal de Sevilla…),
    • es va augmentar el consum gràcies a l’enrriquiment provocat per la pujada de la borsa i el valor dels habitatges. Amb tot açò, Espanya va accelerar el creixement del PIB, es va reduir el deute públic, la taxa de desocupació i la inflació.
    • Després del gran creixement experimentat a finals de 1980, la economía espanyola va entrar en recessió a mitjans de 1992. Des d’aquest any la política econòmica va estar marcada pels acords de Maastricht que instauraven l’euro com a moneda única del UE. Aquestes mesures suposaven el control de la inflació i del dèficit públic.
    • Entre el 1993 i el 1995 va tindre lloc un descens de l’activitat econòmica que va fer augmentar la desocupació i la inflació.
  • 50.
    • Entre 1997 i el 2007 es va produir un llarg cicle de creixement econòmic i un augment de l’ocupació a causa del desenvolupament de la construcció i una inflació controlada.
    • A partir de l'any 2008 igual que en la zona Euro, l'economia sofrix una disminució dels seus índexs macroeconòmics, donant pas a un període de recessió, que segons molts podria durar dos anys. Esta etapa va ser originada principalment per la contenció del crèdit bancari, pujades del tipus d'interés i l'alça en els preus del petroli.
  • 51.
    • 3.1.- L'evolució social
    • Conjuntament amb els canvis politicoeconòmics, es produeix un canvi en la societat espanyola (sobretot en la família), podríem caracteritzar com a la fi de la família tradicional i sorgiment de models alternatius de família. Hi ha un procés de transformació i modernització en les mentalitats, com la igualtat de la dona i l'home, la privatització de les relacions familiars.
    • La fi de l'autarquia (sistema econòmic) és també la fi de l'aïllament sociocultural i l'obertura a l'estil de vida de les societats desevolupades que arriba a través del cine de Hollywood, del turisme i dels emigrants que retornen als seus llocs d'origen des d'Europa i Amèrica.
    • 3.2.- La Transició demogràfica
    • L'evolució de la família espanyola es deu a aspectes demogràfics. Esta Transició ve marcada principalment per:
    • a) Descens de les taxes de natalitat i fecunditat.
    • b) Augment de l'esperança de vida al nàixer gràcies als avanços en la medicina, la higiene i la reducció de la mortalitat infantil.
    • Com a conseqüència, la societat espanyola envelleix
    3.- Societat de l'Espanya democràtica
  • 52. GRÀFICA DE NATALITAT I MORTALITAT D’ESPANYA EN EL SEGLE XX 3.3.- La Transició del marc legal El règim franquista establix un tipus de família tradicional on el matrimoni religiós és l'únic possible. Després de la mort de Franco, el govern fa una sèrie de reformes del dret de família així com l'establiment de la majoria d'edat per a estos dos sexes en els 18 anys, prèvies a la promulgació de la Constitució.
  • 53.
    • Però és la Constitució de 1978 on es canvia el marc legal de la família al declarar la igualtat entre els espanyols sense distinció per raó de sexe o de naixement, a més de suprimir tot tipus de discriminació legal entre fills legítims i biològics. La família tradicional, tal com havia sigut conegut, és a dir, les morals catòliques eren substituides per la llibertat, la igualtat…
    • 3.4.- Una societat en canvis
    • És la posició social de la dona la que establix la pauta de la modernització de la família (el seu nivell educatiu, el seu grau d'autonomia personal)
    • Les dones no són econòmicament independents.
    • Entre les famílies rurals i urbanes es veu una clara diferència.
    • El nivell educatiu i socioprofessional (principalment el de la dona) es presenta com un factor positiu en el desenvolupament de les igualitats.
    • En les últimes dècades és el retard de l'emancipació dels fills, per les dificultats en l'accés a un ocupació estable o a una vivenda. Aleshores els jóvens prolonguen els seus estudis i la dependència econòmica sense accedir a la vida adulta.
    • En resum, l'evolució social, no ha desembocat encara en una societat realment modernitzada. Hi ha un predomini clar de la família nuclear simple, el mercat laboral diferència entre homens i dones que fa que l’home siga el que aporte els recursos i la dona l'encarregada de les tasques domèstiques i l'atenció de la família.
  • 54.
    • 4.1.- FRANQUISME
    • La cultura es va empobrir a causa de l’exili d’intel·lectuals i artistes. Es va imposar una cultura propagandística, d’exaltació nacional, i es va aplicar la censura. Aquesta es basa en el control de les formes d’expresió, cultura, art… limitant la seua llibertat d’expressió, en la qual s’impedia qualsevol publicació que atacara el poder.
    • 4.1.1.- Arquitectura
    • L’arquitectura oficial va recuperar l’estètica. Aquesta es caracteritza per obres monumentals com El Valle de los Caídos (1939 – 1959) y per la utilització del formigó en edificis racionalistes, on va destacar l’arquitecte Josep Lluís Sert.
    4.-Cultura i art
  • 55. El Valle de los Caídos va ser construit per encàrrec del general Franco en la Comunitat de Madrid (Sant Lorenzo de El Escorial). Aquest va ser construït per presos polítics que tenien unes condicions de treball insalubres. Aquest monument està dedicat al record de l’actuació dels franquistes en la Guerra Civil. Ací està enterrat Franco.
    • EL VALLE DE LOS CAÍDOS:
  • 56.
    • EDIFICIS RACIONALISTES (Josep Lluís Sert)
    • L’arquitectura racionalista és una tendència que s’introdueix a Europa en el segle XX i que utilitza la estètica del cubisme. Un gran representant en espanya va ser Josep Lluís Sert que va construir la Fundació Miró utilitzant formigó.
  • 57.
    • 4.1.2.- Escultura
    • Es conrrea una escultura abstracta on destaquen les formes geomètriques i l’ús de la pedra o el ferro. En aquest tipus d’escultura destaquen Jorge Oteiza i Eduardo Chillida. També apareix l’escultura trencaclosques, que s’acosten a la figuració en obres de bronze formades per peces desmuntades. Un representant és Miguel Ortiz Berrocal.
    • ESCULTURA ABSTRACTA (Jorge Oteiza i Eduardo Chillida)
    Jorge Orteiza
  • 58. Eduardo Chillida
  • 59.
    • ESCULTURA TRENCACLOSQUES (Miguel Ortiz Berrocal)
  • 60.
    • 4.1.3.- Pintura
    • Les obres van incorporar materials com teles de sac, draps, fustes… Cosa que proporcionà a les obres abstractes més expresivitat. Destaquen els pintors Manuel Millares i Antonio Tàpies.
    • Hi ha dos tipus de pintors: L’Equip Realitat (va optar pel compromís social a través de la crítica de la realitat) i l’Equip Crònica (va utilitzar l’estètica del pop-art (còmics) i els colors plans, en obres en que incloia personatges de pintures del segle d’or castellà)
    • EQUIP REALITAT
  • 61.
    • EQUIP CRÒNICA
  • 62.
    • 4.1.4.- Anuncis
    • ANUNCIS DE PREMSA
  • 63.  
  • 64. 4.2.- LA DEMOCRÀCIA
    • La cultura es va enriquir gràcies al reconeixement de les llibertats. Va destacar l’auge de la música clàssica i l’òpera, afavorides per la construcció d’auditòris i dels èxits internacionals de grans tenors i sopranos espanyols com Plácido Domingo, Montserrat Caballé…
    • 4.2.1.- Arquitectura
    • A partir de la dècada del 1980 els trets de l’arquitectura espanyola van ser:
    • La diversificació dels centres d’interés urbanístic. Destaca la reconversió de la zona industrial de Bilbao que va atraure arquitectes com Norman Foster (metro) i Frank Gehry (Museu Guggenheim)
  • 65. Norman Foster Frank Gehry
    • La pluralitat d’estils. Reïxen el racionalisme i la sobrietat de Rafael Moneo (Museo Nacional de Arte Romano a Mèrida) i l’arquitectura orgànica, inspirada en les formes de la natura de Santiago Calatrava (Ciutat de les Arts i les Ciències de València).
  • 66. Ciutat de les Arts i les Ciències de València Museo Nacional de Arte Romano de Mérida
  • 67. 4.2.2.- Escultura Les escultures de Juan Muñoz representen figures humanes que es disposen en l’espai formant una escenografia. Aquestes composicions simbolitzen la incomunicació actual.
  • 68.
    • 4.2.3.- Pintura
    • Destaquen l’expressionisme de Miquel Barceló, que empre textures denses i les figures manieristes de Guillermo Pérez Villalta, en obres de tema mitològic i religiós.
    • MIQUEL BARCELÓ
  • 69.
    • GUILLERMO PÉREZ VILLALTA
  • 70. Presentació PowerPoint by: 4tESO A IES PDREGUER 2009. The end