Your SlideShare is downloading. ×
14 L'ECONÒMIC DEL 19 AL 25 D’ABRIL DEL 2014
EDITORIAL
El pes del sector químic en l’economia espanyola queda
evidenciat am...
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Les ombres de la llei de finançament empresarial, Pere Brachfield en l'Econòmic

30

Published on

Artículo de opinión en l'Econòmic de Pere Brachfield, profesor de EAE Business School y experto en morosidad.

www.eae.es

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
30
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Transcript of "Les ombres de la llei de finançament empresarial, Pere Brachfield en l'Econòmic"

  1. 1. 14 L'ECONÒMIC DEL 19 AL 25 D’ABRIL DEL 2014 EDITORIAL El pes del sector químic en l’economia espanyola queda evidenciat amb dades com que només, agroalimentari ex- porta més. I el fort del pes és a Catalunya, on estan instal- ladesmoltesmultinacionalsestrangeres,quehicontinuen invertint perquè el negoci funciona, amb la previsió que aquestany lesvendescreixeranpropdel4%.Unasituació, que no fa preveure problemes a curt termini, tot i que les empreses asseguren que podria acabar havent-hi proble- mes si no se soluciona el principal problema que apunten, eldel’elevatcostdel’energia,queelsrestacompetitivitat. Ambunincrementdel82%delspeatgesensisanys,acu- sen el govern espanyol de no fer res per ajudar la indústria, que està en desavantatge davant la resta d’Europa, però sobretotdelsEstatsUnitsielspaïsosemergents.L’abarati- ment de l’energia, indiquen alguns, passa per l’autoritza- ciódelfracking(fracturacióhidràulica)peraconseguirgas a baixos preus, seguint l’exemple dels Estats Units, que ha passat de ser importador a tenir excedents. Una tècnica prohibidaaCatalunyaperlapordelsefectesenelmediam- bientiquenosemblaquesiguiautoritzadaenunfuturpro- per. En tot cas, el sector llança advertències que el cost de l’energiafaperillarinversionsfutures,encaraqueesman- té l’aposta per Catalunya.Unaaposta que had’incidiren la competència per la qualitat, ja que per preu és molt difícil, l’objectiuques’haplantejatperalcomplexdeTarragonael clústerChemMed,quevolprojectarenl’àmbitinternacio- nall’atractiuilacompetitivitatdelterritoritarragonípera la indústria, la docència, la investigació i la logística de la química. Fa uns anys es va posar de moda l’expressió “països emer- gents”, que, com el seu nom indica, no és res més que una categoria d’estats caracteritzats pel fort creixement de les seves economies. Lideraven aquesta classificació els BRIC (el Brasil, Rússia, l’Índia ila Xina), que desprésde deuanys de ràpid creixement s’estan desaccelerant significativa- ment. Ara Coface ha identificat deu “nous països emer- gents” als quals el grup BRIC està deixant pas, però distin- gint els que tenen un sòlid entorn empresarial, similar als del BRIC (Colòmbia, Indonèsia, el Perú, les Filipines i Sri Lanka, i els que el tenen molt complicat (Kenya, Tanzània, Zàmbia,BanglaDeshiEtiòpia).ElBrasilhaestatundelses- tendards d’aquest grup, però les exagerades desigualtats socioeconòmiquesilamancad’infraestructuresestàalen- tint el seu creixement com el que havia tingut anys enrere. Els experts creuen que no serà suficient ser la seu del cam- pionat del món de futbol aquest estiu, ni tampoc l’haver guanyatlacandidaturadelsJocsOlímpicsel2016perquèel país sud-americà continuï mantenint el lideratge de crei- xement econòmic. L’altre cas emblemàtic dels BRIC és Rússia, però amb la crisi del ruble i la tensió per controlar elsterritorisambmajoriarussaaUcraïna,debensegurque esdesestabilitzaràl’economiadelaRússiadePutin.Elsdeu països“emergents”queesperenconsolidar-seenelpano- rama mundial, caldrà veure quin comportament tindran. Si l’objectiu és créixer sense tenir en compte els drets hu- mansielsdretslaboralsbàsics,elfracàsseràevident.L’ob- jectiu hauria de ser reactivar l’activitat econòmica per crear riquesa per a tota la població. QUÍMICADE QUALITAT LASEGONADIVISIÓ DELSEMERGENTS EDITA: TALLER D’INICIATIVES EDITORIALS, SL. Director: Ramon Roca. Sotsdirectors: Francesc Muñoz i Joan Poyano. Redactors: Jordi Garriga, Anna Pinter, Berta Roig, Marc Rovira, Paula Mateu. Disseny i maquetació: Miguel Fontela. Correcció lingüística: Quim Puigvert. Fotografia: Andreu Puig. Directora de publicitat: Eva Negre. Dipòsit legal: GI-653-2010 c/ Santa Eugènia, 42. 17005. Girona. Telèfon 93 227 66 21 redaccio@leconomic.cat a Plataforma Multisecto- rial contra la Morositat (PMcM) ha detectat una iniciativa legislativa per part de l’executiu que en cas d’aprovar-se, empitjoraria la si- tuació financera de pimes i autònoms i dificultaria que els petits proveïdors poguessin cobrar dins del termini màxim vigent de 60 dies. Es tracta de l’avantprojecte de Llei de Foment del Finançament Empresarial del minis- teri d’Economia i Competitivitat que estableix, en les disposicions finals primera i tercera, unes exempcions a la norma general de termini de paga- ment màxim de 60 dies, en permetre ampliar els terminis de pagament mitjançant pacte entre les parts si el comprador ofereix realitzar una ces- sió de drets de crèdit, operació finan- cera més coneguda per confirming. Encara que aquesta modalitat també rep altres denominacions, com servei de pagaments a proveïdors, supply chain financing o reverse factoring, suposa per al proveïdor que vulgui cobrar anticipadament les seves fac- tures, el pagament d’interessos i co- missions als bancs que s’encarreguen de realitzar les cessions de crèdit i li- quidació anticipada de les factures. A més, el client sol obtenir algun tipus de bonificació financera de l’entitat de crèdit que realitza el negoci de confirming,enfunciódelsimportsde factures avançats als creditors. En poques paraules: en cas de pros- perar aquesta iniciativa legislativa, quan el proveïdor volgués cobrar a 60 dies,hauriad’abonarunselevatscos- tos financers a l’entitat bancària a la qual el client hagi cedit els crèdits co- mercials i damunt el comprador po- dria beneficiar-se de la transacció fi- nancera. Val la pena dir que la PMcM té com a principi inamovible que els terminisdepagamentnopodenexce- dir els 60 dies comptats des del lliura- ment de la mercaderia o la prestació del servei tal com ha ratificat recent- mentlaLlei11/2013,de26dejuliol,de mesures de suport a l’emprenedor i d’estímul del creixement i de la crea- ció d’ocupació en el seu article 33. Per tant per a la PMcM són inadmissibles tant la disposició final primera, mo- dificaciódelaLlei7/1996,de15dege- ner, d’Ordenació del Comerç Mino- rista, com la disposició final tercera que pretén modificar l’article 4 de la Llei 3/2004, de 29 de desembre, i amb això oferir prerrogatives en els ajor- naments de pagament a les grans em- preses. L La PMcM considera que aquestes modificacions permetrien establir un règim d’exempcions al límit màxim d’ajornamentperalaliquidaciódeles factures comercials, establert en 60 dies des de la data de lliurament dels articles o prestació dels serveis, tal comdictal’apartat3del’article4dela Llei 3/2004, de 29 de desembre. Així mateix la PMcM considera que els re- dactats d’aquestes disposicions de l’avantprojecte que estableixen la possibilitat de pacte entre les parts per ampliar els terminis màxims de pagament previstos en la llei quan creditor i deutor acordin cedir el crè- dit o el deute a un tercer sempre que això reporti per al creditor el cobra- ment dintre del termini màxim legal, són ambigus i no indiquen qui hauria de sufragar els possibles costos finan- cersicomissionsdelacessióibestreta dels crèdits comercials ni qui supor- taria el risc d’impagament o insol- vència del deutor. Tampoc no es marca un límit tem- poral a la possible ampliació dels ter- minis de pagament si el client ofereix alproveïdorunsserveisdebestretade crèdits ostentats pel proveïdor en- front dels seus clients, cosa que per- metria al deutor que ofereix liquidar anticipadament les seves factures mitjançant un confirming, imposar terministeòricamentil·limitatsalseu proveïdor; per exemple a 300 dies. Per altra banda, la PMcM entén que ambaquestesmodificacionslegislati- ves s’intenta de nou embullar el con- cepte de termini de pagament amb el de mitjans de pagament i el de finan- çament d’actiu corrent. La PMcM considera que el termini de pagament ha de ser el legalment establert en l’apartat 3 de l’article 4 de la Llei 3/2004, de 29 de desembre, és a dir, 60diesnaturalsdesdelarecepciódels articlesadquiritspelclient,talcomva legislar recentment el Congrés a tra- vés de la Llei 11/2013, de 26 de juliol, de mesures de suport a l’emprenedor en el seu capítol 33. El mitjà de paga- ment o l’instrument utilitzat per a la liquidació de les factures no poden suposar un cost financer al proveïdor per tenir la possibilitat de cobrar els seus crèdits legítims ostentats en- frontdelsseusdeutorsperoperacions específiques de la seva activitat co- mercial o empresarial en el termini màxim de 60 dies naturals des del lliurament de les mercaderies. COBRAR A 60 DIES DE TERMINI. Malgrat tota la legislació aprovada en els úl- tims anys i en particular la Llei 11/2013, de 26 de juliol, de mesures de suportal’emprenedor,aquestavant- projecte de llei pretén, a la pràctica, permetre el pacte de terminis de pa- gament il·limitats i provocar un cost financer addicional per al proveïdor que vulgui cobrar dintre del termini legal de 60 dies. La PMcM considera que ha de ser el client la part negocial que busqui fórmules de finançament perpagarlessevescompresdintredel termini legal. Els costos financers d’aquest finançament a curt termini nopodenserrepercutitsalscreditors, sinó que han de ser enterament assu- mits pel comprador. PERE BRACHFIELD Professor d’EAE Business School Lesombresdelalleide finançamentempresarial LaPMcMconsideraqueel terminidepagamenthade serellegalmentestablert el29dedesembre,ésadir, 60diesnaturalsdesdela recepciódelsarticles adquiritspelclient El símbol de la moneda única a la seu del BCE. ARXIU /EFE OPINIÓ

×