Injeccions d’esperança

131 views

Published on

Però, què és això de Barcelona Positiva? És el resultat de la inquietud de cinc estudiants
del màster en Comunicació Corporativa d’EAE Business School, que volien fer realitat,
mitjançant accions que impliquessin la ciutadania, el lema que «la felicitat és el millor negoci».

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
131
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
0
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Injeccions d’esperança

  1. 1. olts anys d'estudis han fet pos- sible que el son de l'adult sigui com un llibre obert. La poli- somnografia engloba un con- junt de tècniques que permeten la grava- ció directa de tot el que fa el nostre cos du- rant les hores de son. L'electroencefalo- grama registra el funcionament de l'es- corça cerebral; l’electromiograma, el del to muscular; l’electrooculograma, el dels ulls. També hi ha enregistraments dels rit- mes respiratoris. Per raons òbvies, però, te- nim força menys informació sobre el son dels nens. Tot el que està relacionat amb el son sempre ens ha cridat especialment l'a- tenció, i moltes persones s’han dedicat a estudiar-lo. Per això sabem que des del naixement i fins més enllà de la pubertat el son pateix continus canvis. Es tracta d'u- na mena de maduració cap al son d'una persona adulta. Òbviament hi ha ritmes i oscil·lacions d’un nen a un altre. Dormir i menjar Des del naixement fins als tres mesos els nadons dormen gairebé sempre. Es des- perten quan tenen gana i es tornen a adormir quan ja estan tips novament. A partir d'aquí, la durada total del son co- mença a disminuir lentament, però con- tinuarà mantenint el costum de dormir a la tarda fins als tres o cinc anys. Després es pot reconèixer una organització del son semblant a la de l'adult. El son és d'una enorme importància per als processos de maduració del sistema nerviós central, i per a un desenvolupa- ment físic normal (les hormones del crei- xement utilitzen aquests llargs períodes de son per augmentar la seva presència). Els trastorns en el moment d’adormir- se són bastant freqüents i tendeixen a ac- centuar-se a partir dels quatre, cinc o sis anys d’edat. Les causes més freqüents es- tan en relació amb l'edat del nen. De 0-6 mesos, a més de les causes orgàniques més corrents (obstrucció del nas o tos per- sistent, entre d'altres) també hi pot haver errors dietètics (menjars massa copio- sos), o el fet de despertar-lo inoportuna- ment. El nadó també acusa l'angoixa que li produeix haver d’abandonar la seva mare. A partir del primer any, a mesura que va descobrint el món, les relacions amb els altres o el joc, tindrà moltes més dificul- tats per dormir, perquè es resistirà a aban- donar tantes coses boniques. A partir dels 2-3 anys poden aparèixer autèntics te- mors: a la foscor, als animals, als lladres, als fantasmes... M insdelagranquantitatdenotí- ciesdolentesidegentcrispada quesurtalsmitjans,devegades semblaimpossibletrobarcoses boniques,aquellesqueetfanveureelmón ambunsaltresullsiquet’injectenunamica d’optimisme. Comquejonecessitoaquestespetitesin- jeccions per no perdre l’esperança, no em rendeixoisemprebuscoaquestespíndoles de felicitat. I les trobo. Són iniciatives que llancenciutadanscomtuicomjo,iqueno busquenaltracosaquemillorarlavidadels que ens envolten. Totes són originals i, permeteu-me dir-ho, genials! Llibres voladors Per si no em creieu, aquí en teniu alguns exemples:cinquantanensdeBarcelona,de l’escolaLluísVives,hanparticipatenlaini- ciativaLlibresvoladors.Elnomm’haatra- patimmediatament,peròelquem’hame- ravellat és la idea. La iniciativa la impulsa BarcelonaPositiva,ivolfomentarelsactes positius entre els ciutadans. Enaquestesdeveniment,cadanenvaes- criure a la primera pàgina d’un llibre una bona acció que hagués fet per ajudar una altrapersona.Totseguit,elsllibresesvando- naralespersonesassistentsal’actetotani- mant-les a continuar la cadena realitzant unaacciópositiva,unaaccióenquèajudes unaaltrapersona.Uncophasfetlabonaac- ció,lapotsescriurealasegüentpàginadel llibreil’entreguesalapersonaaquihasaju- dat, tot demanant-li que segueixi la cade- na. Laideaésque,uncopplenestoteslespà- ginesdelllibre,esretornialaFundacióJor- diSierraiFabra,puntdepartidadelsllibres, perveureelrecorregutquehafetperlaciu- tat.ElCentreCulturaldelaFundacióJordi SierraiFabrajaportaunanytreballantamb l’objectiu d’ajudar nens i joves de Barcelo- na a descobrir el plaer per la lectura i l’es- criptura com a via per aconseguir els seus somnis. Bonica iniciativa, i tant! La felicitat, el millor negoci Però,quèésaixòdeBarcelonaPositiva?És elresultatdelainquietuddecincestudiants del màster en Comunicació Corporativa d’EAE Business School, que volien fer re- alitat,mitjançantaccionsqueimpliquessin la ciutadania, el lema que «la felicitat és el millornegoci». Fapocsdiesusparlavad’un empresarid’èxitquetrencavatotselstòpics del’empresaquepagapociexigeixmolt,de l’empresa que no veu éssers humans, i quetriomfa.M’encantaveurequelesnoves generacions delesescolesdenegociscre- uen en lemes com aquest. Genial, nois! Però hi ha més iniciatives com aquesta, moltesmés.Cadenadefavores.comésuna comunitatenlíniaonlagentpotdemanar ajudaad’altres,nomésambelcompromís que ells ajudaran tres persones més. Els BancsdeTempshanprestantarellevància quealgunsesdesenvolupendesd’institu- cions oficials, com el de Madrid, gestionat per l’Ajuntament. La idea és prou cone- guda, es tracta d’intercanviar les teves ha- bilitats o coneixements a canvi de les d’un altre per un cert temps, prenent l’hora comaunitatdecanvi,comamoneda.Jot’a- judoaferladeclaraciódelarenda,itum’ar- regles l’aixeta. Tots dos tenim el que ne- cessitem i no hem pagat ni un cèntim, simplement hem posat els nostres conei- xements al servei dels altres. Totesaquestesiniciatives,imoltesaltres, ajudenagenerarxarxesd’ajudaicol·labo- ració ciutadana, basades en la solidaritat, senseimplicarcaptipusdevaloreconòmic. És la forma que tenim de tornar als valors bàsicsdel’ésserhumà,defugirdetantaob- sessiópelsdiners,enconclusió,deseruna mica millors persones i pensar en els que tenim al costat. D Éslavida Elsondelsnenstambémadura Carmen Pérez Novo, ginecòloga Regió7DISSABTE, 19 DE JULIOL DEL 201414 REVISTA ELBENESTAR Injeccions d’esperança Escriptora Asha Miró «Hi ha iniciatives que posen en marxa ciutadans com tu i com jo que no busquen altra cosa que millorar la vida de la gent que ens envolta» «Cinquanta nens de l’escola Lluís Vives de Barcelona han participat en la iniciativa Llibres voladors per fomentar els actes positius» «Hi ha idees que ajuden a generar xarxes d’assistència i col·laboració ciutadana basades en la solidaritat sense implicar valors econòmics» Des del naixement fins més enllà de la pubertat, el son té canvis continus, i va madurant cap al son d’una persona adulta Les iniciatives solidàries sense valor econòmic ajuden a ser millors persones REGIÓ7

×