Your SlideShare is downloading. ×
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
M270
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

M270

1,646

Published on

Curs manteniment d'aules d'informàtica de primària. Sinera 1999. PIE.

Curs manteniment d'aules d'informàtica de primària. Sinera 1999. PIE.

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
1,646
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
4
Actions
Shares
0
Downloads
6
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. Curs de mantenimentdaules dinformàtica de Primària Ramon Raventós i Mestres Setembre de 1999
  • 2. Curs de manteniment daules dinformàtica de Primària Curs de manteniment daules dinformàtica de Primària Lentorn Windows 3.1 Antoni Garrido i Muñoz, Santiago Manrique Catalán, Miquel Àngel de Miguel Pérez. Estructura del maquinari. Entorn operatiu MS-DOS Joan Castellà i Castellà, Ramon Raventós i Mestres. Programari educatiu. La coordinació de la informàtica als centres de Primària Pilar Casals i Bosch, Joan Castellà i Castellà, Ramon Raventós i Mestres. Recursos multimèdia del Windows 95 Francesc Busquets i Buerguera. Annexos Jaume Brufau i Galitó, Joaquim Fonoll i Salvador, Jordi Quintana i Albalat, Ferran Ruiz i Tarragó, Jordi Vivancos i Martí. Setembre de 1998 Generalitat de Catalunya Departament dEnsenyament Programa dInformàtica Educativa2 _______________________________________________________________________________________________________________________________________ Programa dInformàtica Educativa
  • 3. ContingutContingutI. Lentorn Windows 9 1.1. Instal·lació de lentorn del Windows 3.1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10 1.1.1. Instal·lació del Windows 3.1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10 1.1.2. LAdministrador de programes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12 1.1.3. Instal·lació i desinstal·lació de programes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13 1.1.4. Execució del Windows. Estàndard o 386 avançada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18 1.2. Gestió de lentorn Windows . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19 1.2.1. El Tauler de Control . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19 1.2.2. Fitxers de configuració . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21 1.2.3. La utilitat SysEdit . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25 1.2.4. Configuració del joc de caràcters . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26 1.3. LAdministrador de fitxers . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27 1.3.1. Accions bàsiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27 1.3.2. Accions complementàries . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28 1.3.3. Tipus de fitxers. Associacions. Crida a programes. Crida amb paràmetres 30 1.4. Tipus de lletra=Fonts . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32 1.4.1. WYSIWYG . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32 1.4.2. Tipus de lletra. Conceptes generals sobre tipus de lletra . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32 1.4.3. Tècnica de generació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33 1.4.4. Problemes dimpressió . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35 1.4.5. Indicacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36 1.5. Fitxers que es poden esborrar i fitxers que cal conservar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37 1.5.1. Els fitxers temporals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37 1.5.2. Fitxers relacionats amb la memòria virtual . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 38 1.5.3. Llibreries repetides . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 38 1.5.4. Com reduir al mínim locupació del Windows? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 38 1.5.5. Fitxers de configuració dels que cal tenir còpies . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41 1.6. Manteniment . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 42 1.6.1. De lAdministrador de programes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 42 1.6.2. Detecció derrors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 46 1.7. Optimització del Windows . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 48 1.8. Recursos multimèdia del Windows 95 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50 1.8.1. Introducció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50 1.8.2. Els dispositius multimèdia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 51 1.8.3. Control dels dispositius multimèdia amb el Windows 95 . . . . . . . . . . . . . . . . . . 53 1.8.4. El mesclador . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 55_____________________________________________________________________________________________________________________________________ 3Programa dInformàtica Educativa
  • 4. Curs de manteniment daules dinformàtica de Primària 1.8.5. So digital . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 58 1.8.6. CD - Música . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 60 1.8.7. Seqüenciador MIDI . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 61 1.8.8. Vídeo digital i animacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 63 1.9. Recursos multimèdia del Windows 3.x . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 65 1.9.1. So digital . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 65 1.9.2. CD-Àudio . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 65 1.9.3. Seqüenciador MIDI . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 65 1.9.4. Vídeo digital . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 66 1.9.5. Interpretació dels recursos multimèdia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 66 II. Estructura del maquinari 67 2.1. Quin ordinador tenim . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 68 2.1.1. Principals components . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 68 2.1.1.1. La unitat central . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 68 2.1.1.2. El sistema de vídeo . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 71 2.1.1.3. El teclat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 74 2.1.1.4. La impressora . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 75 2.1.1.5. Multiplexor . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 76 2.1.1.6. El ratolí . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 76 2.1.1.7. El mòdem . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 77 2.1.1.8. La Tauleta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 78 2.1.1.9. La placa de so . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 78 2.1.1.10. Lescànner . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 78 2.1.2. Característiques internes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 79 2.1.2.1. LMSD . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 79 2.1.2.2. Tipus dordinadors. Diferents microprocessadors .................. 80 2.1.2.3. La memòria RAM . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 82 2.1.2.4. Tipus de memòria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 83 2.1.2.5. Setup de lordinador . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 83 2.2. Canvis en lordinador . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 84 2.2.1. Possibilitats de creixement de màquina . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 84 2.2.2. Ampliar memòria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 84 2.2.3. Instal·lar la targeta de so . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 85 2.2.3.1. Instal·lació física . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 85 2.2.3.2. Configuració de la placa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 85 2.2.3.3. Els controladors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 86 2.2.4. Instal·lar una unitat de CD-ROM . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 86 2.2.4.1. Connexió . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 86 2.2.4.2. Els controladors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 864 _______________________________________________________________________________________________________________________________________ Programa dInformàtica Educativa
  • 5. ContingutIII. Entorn operatiu MS-DOS 89 3.1. Sistema operatiu i utilitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 90 3.1.1. MS-DOS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 90 3.1.1.1. Estructura darbre. Directoris importants . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 90 3.1.1.2. Fitxers elementals: configuració de la memòria. El teclat i el ratolí . . . 91 3.1.1.3. Fitxers bàsics de configuració dun ordinador: MSDOS.SYS, 96 IO.SYS, COMMAND.COM, AUTOEXEC.BAT i CONFIG.SYS . . . . . . . 3.1.2. Comandaments més usuals de lMS-DOS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 98 3.1.2.1. Gestió de discs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 98 3.1.2.2. Procés de còpia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 100 3.1.2.3. Altres utilitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 101 3.1.2.4. Ús de lajuda per a les ordres de lMS-DOS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 104 3.1.3. Utilitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 104 3.1.3.1. Programa antivirus. Instal·lació. Eliminació de virus . . . . . . . . . . . . . . . . . 104 3.1.3.2. Desinstal·lació d’Iris Antivirus Plus . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 107 3.1.3.3. Instal·lació de Panda Antivirus Professional . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 108 3.1.3.4. Característiques bàsiques de Panda Antivirus Professional . . . . . . . . . 109 3.1.3.2. Utilitats per a la configuració de la memòria i la gestió del disc . . . . . . 112IV. Programari educatiu 117 4.1. Començar des de zero . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 118 4.1.1. Preparar el disc dur per rebre el sistema operatiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 118 4.1.2. Instal·lar lMS-DOS 5.0 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 119 4.1.3. Canviar la versió de lMS-DOS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 121 4.1.4. Instal·lació del Windows 3.1 o 3.11 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 122 4.1.5. Estructura i funcionament PIE . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 123 4.1.5.1. Estructura darbre: directoris importants . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 123 4.1.5.2. Altres fitxers importants . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 124 4.1.5.3. El Sèsam: un sistema de menús . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 126 4.1.6. Creació i edició de fitxers BAT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 127 4.1.7. Creació dun disc de sistema o darrencada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 128 4.1.8. Còpies de seguretat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 129 4.1.8.1. Compressió de fitxers. Ús del WinZip . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 130 4.1.8.2. Tipus de copies de seguretat (MS-DOS) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 133 4.2. Instal·lar i desinstal·lar programes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 135 4.2.1. Programari general . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 135 4.2.1.1. Programes que no incorporen un instal·lador propi . . . . . . . . . . . . . . . . . . 135 4.2.1.2. Programes que incorporen el seu propi instal·lador . . . . . . . . . . . . . . . . . 136 4.2.1.3. Desinstal·lació de programes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 138 4.2.2. Programes que precisen de perifèrics específics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 139_____________________________________________________________________________________________________________________________________ 5Programa dInformàtica Educativa
  • 6. Curs de manteniment daules dinformàtica de Primària 4.2.2.1. Aplicacions de la Tauleta sensible . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 139 4.2.2.2. Aplicacions CD-ROM . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 142 V. La coordinació de la informàtica als centres de Primària 147 5.1. La coordinació de la informàtica als centres de Primària . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 148 5.1.1. El marc legislatiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 148 5.1.2. La coordinació de la informàtica a lescola . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 149 5.1.3. La coordinació. Part integrant del propi centre . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 149 5.1.3.1. Anàlisi dels recursos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 149 5.1.3.2. Dinamització dels recursos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 153 5.1.3.3. Manteniment de la infrastructura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 155 5.2. La coordinació. La seva integració en el currículum . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 158 5.2.1. Divulgació i presentació - Recollida de demandes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 158 5.2.2. Canals de comunicació interna . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 159 5.2.3. Coordinació dactivitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 160 5.3. La coordinació. El seu entorn educatiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 166 5.3.1. Relació amb els òrgans de govern del centre . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 166 5.3.2. Relació amb la resta dorganismes que intervenen en el procés educatiu . . 167 VI. Annexos 171 6.1. Quan alguna cosa falla . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 172 6.1.1. Problemes amb lordinador . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 172 6.1.2. Problemes amb la impressora . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 174 6.2. Instal.lació de programes en xarxa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 177 6.2.1. Xaloc: xarxa local de primària . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 177 6.2.2. Distribució del programari a la xarxa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 178 6.2.3. Execució de progames en xarxa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 178 6.2.4. Instal.lació de programes a la xarxa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 179 6.3. Instal·lació del Clic a la xarxa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 181 6.3.1. Introducció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 181 6.3.2. Anàlisi del programa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 181 6.3.3. El Clic a la xarxa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 183 6.3.4. Copiar els fitxers GRP . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 184 6.3.5. Fitxers GRP a la xarxa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 184 6.3.6. Final . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 185 6.4. El programari educatiu Sinera 98 a la xarxa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 186 6.4.1. El Clic 2.2 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 186 6.4.2. Instal.ladors amb opcions de xarxa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 187 6.4.3. Altres programes del SINERA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 187 6.5. El CD-ROM a la xarxa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1886 _______________________________________________________________________________________________________________________________________ Programa dInformàtica Educativa
  • 7. Contingut 6.5.1. Introducció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 188 6.5.2. Connectar-se a un CD-ROM . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 188 6.5.3. Els programes dels CD-ROM . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 189 6.5.4. Accés de programes del CD-ROM a la xarxa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 189 6.5.5. Llistat de CD-Roms . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 191 6.6. Recorregut per Internet en una xarxa local . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 193 6.6.1. Introducció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 193 6.6.2. La IntraWeb . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 193 6.7. Creació de fitxers HTM amb la macro Ami Pro . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 197 6.7.1. Fitxers necessaris . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 197 6.7.2. Normes dutilització . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 197 6.7.3. Estils de paragrafs utilitzats (full destils _HTM.STY) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 198 6.8. La web del centre: transmissió de fitxers amb WS_FTP . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 199 6.8.1. La web del centre . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 199 6.8.2. FTP: File Transfer Protocol . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 199 6.8.3. Localització de la pàgina web del centre . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 200 6.8.4. Un programa dftp: Ws_ftp . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 200 6.8.4.1. Configuració de WS_FTP per a Windows 95 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 201 6.8.4.2. Configuració de WS_FTP per a Windows 3.x . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 203 6.9. Glossari de termes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 204 6.10. El Programa dInformàtica Educativa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 207 6.11. Recull de referències sobre la tecnologia de la informació incloses als Decrets dOrdenació del Sistema Educatiu de Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 214_____________________________________________________________________________________________________________________________________ 7Programa dInformàtica Educativa
  • 8. Curs de manteniment daules dinformàtica de Primària8 _______________________________________________________________________________________________________________________________________ Programa dInformàtica Educativa
  • 9. Lentorn Windows I. Lentorn Windows____________________________________________________________________________________________________________________________________ 9Programa dInformàtica Educativa
  • 10. Curs de manteniment daules dinformàtica de Primària 1.1. Instal·lació de lentorn del Windows 3.1 1.1.1. Instal·lació del Windows 3.1 Característiques Lentorn Windows 3.1 ve en un paquet amb set disquets i una guia o manual. La instal·lació i posterior execució del Windows requereix la versió 5.0 de lMS-DOS, o superior i: Ordinadors 286 Ordinadors 386 o superiors Memòria RAM 1 Mb 1 Mb Espai al disc dur entre 6,5 i 9 Mb entre 8,0 i 10,5 Mb Segons les característiques de lordinador, el Windows es podrà executar en forma estàndard o 386 avançada (veure execució del Windows). Per a un funcionament raonable del Windows es requereixen, com a mínim, 2 Mb. de memòria RAM i suficient espai lliure al disc dur. Per exemple, si voleu activar lopció Configurar memòria virtual necessiteu espai al disc dur. El funcionament del Windows, com altres programes, depèn dels recursos de maquinari disponibles. La utilització dun ordinador 386 o superior ofereix notables millores en el mode de funcionament del Windows respecte als ordinadors 286. Si la placa gràfica de lordinador té prestacions superiors a la VGA estàndard (640x480 punts, 16 colors) i es vol configurar Windows amb aquestes prestacions, cal disposar en el moment de la instal·lació dels disquets amb els manegadors corresponents a la placa, facilitats pel fabricant. Paràmetres de la instal·lació Inici de la instal·lació Per realitzar la instal·lació cal introduir el 1r disquet en la unitat de disquets, activar la unitat corresponent (A: o B:) i donar lordre INSTAL. Començarà el procés dinstal·lació. Cal seguir les instruccions que apareixen a la pantalla. Instal·lació personalitzada El programa ofereix dues opcions dinstal·lació: Ràpida i Personalitzada. Saconsella escollir lopció Personalitzada amb les opcions següents: Ordinador: Sistema MS-DOS10 ___________________________________________________________________________________________________________________________________ Programa dInformàtica Educativa
  • 11. Instal·lació de lentorn del Windows Monitor: VGA Ratolí: Microsoft, o PS-DOS dIBM Teclat: Teclat de 101 o de 102 tecles Disposició del teclat: Espanyol Idioma: Llengua catalana Xarxa: No hi ha cap xarxa instal·lada Placa gràfica Si disposeu duna placa gràfica amb prestacions superiors a VGA i del disquet amb els drivers corresponents, cal: activar lopció Monitor escollir lopció Altre display (requereix disquets del fabricant) situar el disquet a la unitat corresponent escollir una de les configuracions gràfiques disponibles per a la vostra placa.Opcions de configuració El programa dinstal·lació permet seleccionar els components del Windows a instal·lar. És convenient: Instal·lar tots els components però si teniu manca despai al disc dur podeu no instal·lar els components que considereu menys necessaris (estalvis de pantalla, jocs, empaperats...) Deixar activa lopció Configurar impressores. Desactivar lopció Configurar les aplicacions dels discs durs i instal·lar posteriorment només els programes que us interessi. Memòria virtual Si utilitzeu un ordinador 386 o superior amb, al menys, 2 Mb de memòria RAM el programa us oferirà la possibilitat de crear memòria virtual sobre el disc. La memòria virtual sobre disc complementa a la memòria RAM disponible. Permet simular lexistència de més memòria per al treball amb dades o programes. Com a contrapartida, el Windows alenteix el seu funcionament, especialment quan ha daccedir al disc dur per llegir o enregistrar dades. És recomanable: Instal·lar als ordinadors que tenen poca memòria RAM, una unitat de memòria virtual duna grandària entre 2 i 8 Mb depenent de la configuració de lordinador. Utilitzar lopció Permanent que fixa la zona del disc dur utilitzada. El rendiment serà superior si al moment de fer la instal·lació el disc dur disposa de zona lliure contigua i poc fragmentada.____________________________________________________________________________________________________________________________________ 11Programa dInformàtica Educativa
  • 12. Curs de manteniment daules dinformàtica de Primària Lopció Utilitzar un disc daccés de 32 bits està relacionada amb el controlador FastDisk de 32 bits que opera en lentorn de 16 bits del Windows. Convé activar-la. Es pot instal·lar en la major part dels discos durs (quasi tots són compatibles Western Digital WD1003). Malgrat això, en algun cas podeu tenir problemes, llavors desactiveu aquesta opció. Instal·lació de la impressora El funcionament de moltes aplicacions del Windows depèn de la impressora utilitzada. Per aquesta raó convé que en el procés dinstal·lació quedi instal·lada al menys una impressora. Windows inclou drivers per a una gran quantitat dimpressores. Per aquesta raó és molt probable que la vostra impressora, o un model pròxim, estigui inclosa a la llista de Windows. Els fabricants incorporen un disquet amb els drivers de Windows per a les seves impressores. Mireu la data dels drivers per utilitzar lúltima versió. Si és la del fabricant utilitzeu lopció La impressora no està a la llista. OEM ("Original Equipment Manufacturer") El Windows proporciona la possibilitat dinstal·lar drivers específics per al monitor, la impressora..., diferents dels estàndards inclosos. Per poder fer-ho es necessiten els drivers específics, que habitualment subministra el fabricant del maquinari. És aconsellable instal·lar aquests drivers i utilitzar aquesta informació de forma controlada. Shan dutilitzar sempre els drivers més actuals. El fitxer OEMSETUP.INF conté la informació relacionada amb la instal·lació, de la mateixa manera que SETUP.INF conté la informació del Windows. 1.1.2. LAdministrador de programes LAdministrador de programes permet accedir a les diferents aplicacions existents a lordinador. Compleix les tasques dun menú clàssic però amb una interfície gràfica basada en finestres que agrupen temàticament les aplicacions. Té les següents característiques: LAdministrador de programes conté un conjunt de finestres que agrupen temàticament les aplicacions. Les finestres poden estar obertes mostrant el seu contingut o tancades, ocupant, usualment, la part inferior de la pantalla.12 ___________________________________________________________________________________________________________________________________ Programa dInformàtica Educativa
  • 13. Instal·lació de lentorn del Windows Cada finestra conté un conjunt daplicacions que poden ser cridades des de lAdministrador. Cada aplicació té associada: Una icona que la identifica. Una mateixa icona es pot utilitzar per a diferents aplicacions. Un rètol literal amb el nom de laplicació. Una ordre que sexecuta quan sactiva laplicació. Un directori de treball que, si laplicació no ho modifica, serà el directori actiu una vegada laplicació estigui en marxa.1.1.3. Instal·lació i desinstal·lació de programesAplicacions Windows Instal·lació Les aplicacions Windows vénen acompanyades, usualment, dun programa per a la seva instal·lació. Durant la instal·lació el programa: Crea un o més subdirectoris per emmagatzemar-hi laplicació. Transfereix els fitxers al disc dur i, sovint, els descomprimeix. Incorpora a lAdministrador de programes un Grup de Programes amb una o més icones per activar laplicació. Les icones complementàries permeten accedir al manual, a lajuda, als exemples de laplicació o altres eines. Alguns instal·ladors ofereixen copiar-ho en algun grup ja existent. Normalment copia al directori de Windows un fitxer amb el nom de laplicació i extensió .INI que utilitza el programa al posar-se en marxa. En algunes ocasions modifica el contingut dels fitxers de configuració de Windows SYSTEM.INI i WIN.INI. Ocasionalment també modifica el contingut dels fitxers de configuració de lordinador AUTOEXEC.BAT i CONFIG.SYS. En aquestes circumstàncies, el programa, al finalitzar la instal·lació, ofereix a lusuari la possibilitat darrencar novament lordinador per tal que aquestes modificacions siguin efectives en la sessió de treball. En alguns casos copia fitxers complementaris als directoris WINDOWS o al directori WINDOWSSYSTEM: Llibreries (DLL, VBX...), fonts de caràcters (FON, FOT...). Si els fitxers que ha de copiar són presents al directori Windows poden produir-se conflictes i interferències. El programa hauria de controlar, i no sempre ho fa, si la versió que ha dinstal·lar és anterior o posterior a la que ja és al disc.____________________________________________________________________________________________________________________________________ 13Programa dInformàtica Educativa
  • 14. Curs de manteniment daules dinformàtica de Primària També hauria de controlar, en el cas que continguin literals, si la llengua del fitxer a copiar coincideix o no amb la llengua del fitxer ja existent al directori Windows. Molts dels programes instal·ladors creen un nou grup de programes amb el nom de laplicació que conté la icona o icones associades a laplicació. Si es creu convenient, aquests icones es poden arrossegar a altres grups de programes i eliminar el grup creat pel programa instal·lador (amb la tecla <SUPR> o lopció Fitxer|Eliminar). Desinstal·lació La complexitat del procés dinstal·lació descrit permet intuir que la desinstal·lació dun programa Windows no és senzilla. El grau de dificultat depèn de les modificacions que el programa dinstal·lació realitzi al directori Windows. Alguns programes, una minoria, inclouen una opció de desinstal·lació que realitza automàticament totes les tasques necessàries per eliminar tots els components instal·lats pel programa. Existeixen programes comercials que faciliten la desinstal·lació dels programes Windows. Els programes "desinstal·ladors" controlen la instal·lació i les modificacions que realitza el programa que sinstal·la per a posteriorment poder realitzar de forma automàtica la seva desinstal·lació. És difícil desinstal·lar manualment un programa de forma completa. El procés habitual és eliminar el directori que conté laplicació amb els possibles subdirectoris que contingui, les icones i els fitxers .INI relacionats amb el programa. Desfer les modificacions introduïdes pel programa en el directori de Windows és difícil i una mica perillós. Aplicacions no Windows: incorporació i personalització de programes MS-DOS Els programes MS-DOS poden ser cridats des de lAdministrador de programes de Windows. El procés dinstal·lació daquests programes no tenen prevista, però, la seva crida des daquest entorn. Aquest apartat està dedicat a descriure com incorporar a lAdministrador de programes els programes MS-DOS que ja són instal·lats al disc dur. Incorporació directa dun programa des de lAdministrador de fitxers Es suposa que el programa que volem incorporar ja està instal·lat al disc dur. LAdministrador de fitxers permet accedir a lunitat i directori on és el fitxer executable corresponent a laplicació (EXE, COM o BAT). Si arrossegeu el fitxer executable fins a linterior dun grup de programes creareu un nou element dins del grup (cal que lAdministrador de fitxers no estigui maximitzat i tenir activat darrera lAdministrador de Programes).14 ___________________________________________________________________________________________________________________________________ Programa dInformàtica Educativa
  • 15. Instal·lació de lentorn del Windows Lelement creat en el procés anterior permet cridar directament a laplicació esmentada clicant a sobre de lelement. Lelement obtingut té com a nom el del fitxer executable arrossegat i presenta la següent icona: És possible modificar les propietats de lelement prement <ALT-↵>. El nom de lelement correspon a lapartat Descripció del quadre de diàleg. Per canviar la icona hi ha diferents possibilitats: Escollir una icona de les disponibles al quadre de diàleg Canvi de la icona. Escollir una icona del fitxer MORICONS.DLL. Cal activar lopció Navegació i seleccionar el fitxer dins del directori C:WINDOWS. Escollir una icona dalguna llibreria dicones disponible (existeixen quantitat de llibreries dicones accessibles en CD-ROM i servidors telemàtics). Incorporació dun programa des del programa de configuració de Windows Laplicació Configuració del Windows, que permet modificar els paràmetres de funcionament del programa (ratolí, placa gràfica...), permet també la instal·lació de programes. Una de les opcions busca totes les aplicacions disponibles al disc dur i les incorpora a lAdministrador de programes. Aquesta incorporació indiscriminada no sadequa, usualment, a les necessitats de lusuari. Una altra de les opcions permet incorporar una aplicació concreta de manera similar a la descrita a lapartat anterior. Els passos necessaris per aconseguir-ho són: Activar laplicació Configuració del Windows que es troba dins del grup Principal. Seleccionar lopció Opcions/Definició daplicacions. Seleccionar lopció Indicar una aplicació en concret. Mitjançant lopció Navegació seleccionar el fitxer corresponent a laplicació que es vol incorporar. Escollir el grup on es vol incloure laplicació. Confirmar les opcions triades i tancar laplicació Configuració del Windows. Incorporació dun programa mitjançant un BAT Els procediments anteriors associen a una icona un fitxer executable. En ocasions, és necessari utilitzar un fitxer .BAT per tal de poder realitzar diferents tasques en cadena. No té cap sentit cridar cada aplicació des dicones diferents sinó que és necessari cridar els dos programes des duna única icona. La mecànica de fer-ho és: Utilitzar la Llibreta del grup Accessoris per crear el fitxer .BAT adequat.____________________________________________________________________________________________________________________________________ 15Programa dInformàtica Educativa
  • 16. Curs de manteniment daules dinformàtica de Primària Situar el cursor dins del grup de programes on es vol incorporar laplicació, activar lopció Fitxer/Crear i escollir lopció Programa del grup. Indicar el nom del fitxer .BAT com a ordre. Donar un nom per a laplicació i seleccionar una icona. Incorporació dun programa mitjançant un PIF Per utilitzar aplicacions MS-DOS des de dins del Windows, cal que el Windows generi una sessió virtual MS-DOS simulant les condicions de treball necessàries perquè puguin funcionar les aplicacions. És possible modificar els paràmetres de treball per tal doptimitzar el seu funcionament. Els fitxers .PIF permeten realitzar aquesta tasca de configuració. Les aplicacions que no requereixen condicions especials (i que són cridades directament amb fitxers .EXE o .BAT) tenen la configuració especificada al fitxer _DEFAULT.PIF. Per a aplicacions que requereixen alguns paràmetres específics, cal utilitzar un fitxer .PIF en lloc duna crida directa a laplicació. El modificador de fitxers .PIF dins del grup Principal permet crear aquests fitxers. Els paràmetres a definir són: Nom del fitxer executable (EXE, COM o BAT) Títol de la finestra Paràmetres opcionals (per exemple /T per Framework) Directori dinicialització (Directori de treball per laplicació) Modalitat de vídeo (Text, resolució baixa o alta depenent de laplicació) Memòria convencional (Fins a les 640 K) Memòria EMS (memòria expandida). Cal indicar la memòria daquest tipus necessària per a laplicació. Si es vol utilitzar memòria daquest tipus cal que el gestor EMM386 la incorpori mitjançant una ordre del tipus: DEVICE=C:SISTEMAEMM386 nn on "nn" indica la quantitat de memòria expandida que es desitja. La utilització daquest tipus de memòria consumeix un mínim de 64 Kb de memòria convencional que lEMM386 necessita per poder gestionar memòria expandida. Si aquesta opció es troba activa, el Windows pot generar més memòria expandida indicant-lo al fitxer .PIF. Si lopció no es troba activa, el Windows no pot fer-ho. (Cal tenir present que aquesta possibilitat solament és factible en ordinadors 386 o superiors i requereix la utilització del gestor de memòria EMM386 dins del CONFIG.SYS). Memòria extesa XMS. És el tipus de memòria que utilitza Windows. Si indiqueu un -1 Windows oferirà tota la memòria disponible. Si voleu ejecutar laplicació juntament amb altres aplicacions indiqueu un valor adequat per tal de repartir els recursos disponibles entre totes aquestes aplicacions.16 ___________________________________________________________________________________________________________________________________ Programa dInformàtica Educativa
  • 17. Instal·lació de lentorn del Windows El botó Subopcions dóna accés a una nova pantalla de configuració amb altres aspectes configurables. En cas de dificultat en el funcionament duna aplicació es poden modificar, amb precaució, alguns dels paràmetres. Lajuda de laplicació pot orientar per aquesta tasca. També pot ser necessari activar el Control dels ports (Opcions de visualització) per alguns dels programes educatius lliurats als centres i que treballen en mode gràfic amb CGA. Personalització del directori de treball Si un mateix ordinador és utilitzat per diferents persones o per diferents grups dalumnes, és possible personalitzar lentrada a una aplicació de forma que el directori de treball sigui diferent per a cada una de les persones o grups. Aquesta possibilitat pot no funcionar amb alguna aplicació que incorpori un control propi del directori de treball. La mecànica per fer-ho és: Mitjançant lAdministrador de fitxers, crear els subdirectoris de treball necessaris. Copieu lelement que es vol personalitzar dins del mateix grup (cliqueu lelement, premeu <CTRL> i arrossegueu-lo dins del mateix grup). Podeu fer tantes còpies com sigui necessari. Doneu-li un nom adequat a cada element. Indiqueu el directori de treball adequat per a cada element. Si ho desitgeu, utilitzeu un editor dicones i modifiqueu la icona corresponent a cada grup superposant un 1 i un 2 sobre el dibuix. En el cas de lAmi Pro cal activar dins del programa lopció Eines/Configuració de lusuari, activar Vies accés i deixar en blanc el contingut de la casella Document. Daquesta forma, el directori per defecte pot ser fixat des de fora de laplicació. Accés a lMS-DOS Per activar una aplicació de lMS-DOS també és factible fer-ho manualment fent un accés a lMS-DOS i executant directament laplicació. Per accedir a lMS-DOS cal activar la icona específica del grup Principal. El fitxer DOSPRMPT.PIF permet configurar la forma en què es crearà la sessió dMS-DOS. El nom del fitxer executable ha de ser COMMAND.COM (en cas de tenir dificultats indiqueu el camí daccés a aquest fitxer (generalment C:).1.1.4. Execució del Windows. Estàndard o 386 avançada El Windows es pot executar en dues modalitats, estàndard i 386 avançada.____________________________________________________________________________________________________________________________________ 17Programa dInformàtica Educativa
  • 18. Curs de manteniment daules dinformàtica de Primària Modalitat estàndard El Windows sexecuta de forma automàtica en aquesta modalitat en ordinadors 286 amb memòria estesa. Per poder executar-lo en els ordinadors 386 o superiors cal escriure: WIN /S. Modalitat 386 avançada Per executar el Windows en forma 386 avançada cal un ordinador 386 o superior amb un mínim d1 Mb. de memòria estesa. La memòria virtual i la multitasca requereixen una sèrie doperacions extres en el sistema que disminueixen la velocitat dexecució. Aquesta modalitat dexecució és indispensable: Quan es necessitin executar diverses aplicacions DOS. Quan calgui executar una aplicació DOS en una finestra redimensionable. Quan la memòria sigui poca i calguin els avantatges de la memòria virtual. Quan una aplicació DOS necessiti memòria expandida i no es disposi duna targeta amb memòria configurada com expandida. A més daquestes, alguns dispositius o aplicacions requereixen aquesta forma de funcionament. En executar una aplicació DOS en la forma 386 avançada, el Windows prepara una màquina virtual amb memòria lleugerament inferior a la disponible a larrencada del Windows. Per millorar aquestes prestacions en una finestra DOS cal: Obrir la porta de la memòria expandida, si el programa la requereix amb el fitxer EMM386. Definir un fitxer PIF adaptat a les necessitats del programa DOS a executar.18 ___________________________________________________________________________________________________________________________________ Programa dInformàtica Educativa
  • 19. Gestió de lentorn Windows1.2. Gestió de lentorn Windows1.2.1. El Tauler de Control El Tauler de control del Windows és una eina gràfica per configurar lordinador i els perifèrics de què disposeu i adaptar-los al Windows. Colors Només cal recordar que si han estat modificats els colors podeu activar aquesta icona i agafar lopció de combinació per defecte. Tipus de lletra A més de poder afegir o suprimir tipus de lletra, convé que cliqueu sobre el botó True Type i activeu lopció Activar-los arreu perquè el tipus de lletra True Type sigui actiu en totes les aplicacions Windows.____________________________________________________________________________________________________________________________________ 19Programa dInformàtica Educativa
  • 20. Curs de manteniment daules dinformàtica de Primària Ratolí Permet modificar diversos elements de lús del ratolí. Escriptori Permet configurar diversos paràmetres de lescriptori. El consell per tal destalviar memòria RAM per a les aplicacions és no utilitzar cap Motiu, cap empaperat i un estalvi de pantalla que ocupi pocs Kb. Internacional, data i hora Permeten triar els formats per a la data, hora, unitats de mesura, etc. I també permeten canviar la data i lhora del sistema.20 ___________________________________________________________________________________________________________________________________ Programa dInformàtica Educativa
  • 21. Gestió de lentorn Windows Impressores Permet instal·lar, desinstal·lar i configurar diverses impressores, així com els ports de sortida. Una daquestes possibilitats és enviar la informació que sha dimprimir a un fitxer, opció connexió FILE. 386 avançada Aquesta icona només apareix en els ordinadors on el Windows pugui funcionar en la modalitat 386 avançada (386 o superiors). Aquí és de destacar la configuració de la memòria virtual que ja hem comentat a lapartat dinstal·lació del Windows. Manegadors És el lloc on cal afegir el controladors de les plaques de so i CD-ROM que tingui la nostra màquina per tal que siguin útils en les aplicacions Windows. So Permet triar missatges sonors per certes accions que poden ocórrer quan sestà executant el Windows.1.2.2. Fitxers de configuració Quins són els fitxers del Windows 3.1 on es desen les configuracions del Windows i de les aplicacions instal·lades?CONFIG.SYS i AUTOEXEC.BAT Els continguts dels fitxers CONFIG.SYS i AUTOEXEC.BAT són bàsics per a un correcte funcionament de lordinador en les aplicacions de lMS-DOS. Amb el Windows i les aplicacions Windows també precisen ladaptació del seu contingut. Convé tenir la precaució de tenir còpies de seguretat dels mateixos. El fitxer CONFIG.SYS a) Memòria estesa. Per tal que es faci ús de la memòria estesa (XMS). DEVICE=C:SISTEMAHIMEM.SYS b) Per poder utilitzar la memòria superior (UMB) i lexpandida (EMS). DEVICE=C:SISTEMAEMM386.EXE RAM Daquest fitxer existeixen diferents versions segons la versió del sistema operatiu (5.0 o 6.x) o del Windows. El comportament varia segons la versió que sigui. La proposta actual fa referència a la versió 5.0 del sistema operatiu i a la versió 3.1 del Windows.____________________________________________________________________________________________________________________________________ 21Programa dInformàtica Educativa
  • 22. Curs de manteniment daules dinformàtica de Primària Podeu substituir el paràmetre RAM per NOEMS si no utilitzeu cap programa que necessiti memòria expandida. Però si utilitzeu algun programa que necessita memòria expandida com el Deluxe Paint caldrà que deixeu oberta la porta daccés a la memòria expandida (EMS) amb el paràmetre RAM aquí especificat. La quantitat de memòria no és important de moment, però sí que serà important indicar-la al fitxer .PIF associat a les aplicacions que necessiten memòria expandida. c) Per tal que lMS-DOS es carregui a la memòria alta (HMA) i que els controladors de dispositius i programes residents que es carreguin després daquesta ordre es pugin carregar a la memòria superior (UMB) utilitzant les ordres DEVICEHIGH (al CONFIG.SYS) i LH (a lAUTOEXEC.BAT). DOS=HIGH,UMB d) Files i buffers FILES=40 BUFFERS=40 El primer indica el nombre de fitxers que es poden obrir simultàniament i el segon permet millorar laccés al disc. e) País 034, que correspon a Espanya i teclat, pàgina 437, que és linternacional. Veieu més endavant la pàgina de codis COUNTRY=034,437,C:SISTEMACOUNTRY.SYS El fitxer AUTOEXEC.BAT a) SMARTDRIVE Si el disc dur disposa de memòria caché no és necessari col·locar SmartDrive. En el cas contrari, Microsoft recomana indicar un màxim de 2 Mb. Algunes revistes especialitzades aconsellen desactivar-la. En cas de disposar de poca memòria RAM (per exemple 4 Mb) també és aconsellable desactivar-la. LH C:SISTEMASMARTDRV.EXE A- B- C 1024 Lordre anterior permet activar 1 Mb. de memòria RAM de Caché sobre el disc C: però que sigui només de lectura, no descriptura, i desactivar-lo de les unitats de disquets A: i B:. Alhora cal ser conscient que la memòria que dediquem al Caché de disc amb SMARTDRV és memòria que es resta de la RAM total disponible. b) PATH PATH C:WINDOWS;C:SISTEMA;C:UTILS;C:BATS; Cal que el directori on és instal·lat el Windows estigui obert al PATH.22 ___________________________________________________________________________________________________________________________________ Programa dInformàtica Educativa
  • 23. Gestió de lentorn Windows c) Per configurar el teclat LH C:SISTEMAKEYB SP,437,C:SISTEMAKEYBOARD.SYS LH C:SISTEMADOSKEY Lúltima és una utilitat del DOS per conservar les ordres donades des del DOS d) Fitxers temporals SET TEMP=C:WINDOWSTEMP FOR %%1 IN (C:WINDOWSTEMP*.*) DO DEL %%1 Aquestes dues línies són necessàries per tal de controlar on es desen els fitxers temporals que el Windows i les aplicacions creen. En sortir correctament del Windows sesborren. La segona línia és per esborrar-los, cas dexistir, cada vegada que es posa en marxa la màquina.WINSTART.BAT. Optimització dels programes residents en memòria El fitxer WINSTART.BAT Incloeu a lAUTOEXEC.BAT només els programes residents en memòria que siguin necessaris per a totes les sessions MS-DOS. Si un programa resident només es necessita per a una aplicació concreta no Windows, creeu un fitxer BAT en el qual es posi en marxa el programa resident i després laplicació desitjada. Després, quan vulgueu executar aquest programa (ja sigui des dMS-DOS o des de Windows) recordeu que heu dexecutar el fitxer BAT que acabeu de crear. Creeu o editeu, cas dexistir, el fitxer WINSTART.BAT, que és un fitxer que sexecuta sempre que Windows funcioni en modalitat 386 avançada i afegiu les línies necessàries per tal de carregar els programes residents que vulgueu que estiguin disponibles en les aplicacions Windows. Compte!: aquest fitxer ha destar al directori WINDOWS. Exemple. Elimineu de lAUTOEXEC.BAT la línia que carre- ga el programa SHARE, que els instal·ladors dalguns progra- mes Windows afegeixen a lAUTOEXEC.BAT (p. ex: lAc- cess) i creeu un fitxer WINSTART.BAT que contingui aques- ta línia: LH C:SISTEMASHARE.EXE /L:500 /F:2048____________________________________________________________________________________________________________________________________ 23Programa dInformàtica Educativa
  • 24. Curs de manteniment daules dinformàtica de Primària On són actius els programes residents? En la següent taula es mostra on és actiu un programa resident, depenent des don sactivi. Per entendrel, cal conèixer el concepte de màquina virtual. Sempre que des de Windows es fa una sortida a lMS-DOS o sestà executant una aplicació NO Windows es crea una màquina virtual (dins una finestra Windows) on sexecuta la sessió MS-DOS sol·licitada. Tancant aquesta finestra, la màquina virtual associada a ella, desapareix totalment. On sinicia Programa actiu Programa actiu en el programa? en Windows? màquines virtuals? Des dMS-DOS Sí1 Sí, en totes les màquines virtuals. Des de WINSTART.BAT Sí No En una única màquina virtual No Només en aquesta màquina virtual Els fitxers .INI El Windows, i les aplicacions que sexecuten sobre ell, obténen informació constant sobre la seva configuració actual a partir dels fitxers .INI En instal·lar-se una aplicació, crea els seus propis fitxers .INI per desar la informació sobre la configuració i característiques de la pròpia aplicació. També modifiquen els fitxers .INI del Windows com ara el SYSTEM.INI i el WIN.INI. SYSTEM.INI Aquest fitxer emmagatzema les especificacions del maquinari, com per exemple, ladaptador del vídeo o la impressora. És el fitxer dinicialització del sistema. WIN.INI És el fitxer dinicialització del Windows. Personalitza el Windows dacord amb les preferències de lusuari i les aplicacions que té instal·lades. PROGMAN.INI És el fitxer dinicialització de lAdministrador de programes. Es defineixen els grups dels programes i el seu aspecte. 1 Serà actiu sempre que el programa resident funcioni amb el Windows. Contraexemple daquest cas: els residents VIDEOCAT, TECLACAT i IMPRCAT (necessaris per a la solució PIE dels caràcters catalans) sinicien des de lMS-DOS, però no tenen cap efecte en el Windows ni en les seves aplicacions (no fan res ni provoquen disfuncions).24 ___________________________________________________________________________________________________________________________________ Programa dInformàtica Educativa
  • 25. Gestió de lentorn Windows CONTROL.INI És el fitxer dinicialització del Tauler de Control. Es descriuen els esquemes de colors i dissenys utilitzats en el Windows, així com la configuració per als controladors dimpressora i els instal·lables. WINFILE.INI És el fitxer dinicialització de lAdministrador de fitxers. Conté línies que defineixen laspecte i comportament dels seus elements. Aplicació.INI Fitxer o fitxers que crea i manté una aplicació Windows determinada. Aquests fitxers es creen en instal·lar laplicació. Per exemple, laplicació Ami Pro crea fitxers daquest tipus que comencen per AMI i LOTUS (AMIPRO.INI).Els fitxers .GRP *.GRP Fitxers que descriuen cadascun dels grups que teniu definits en lAdministrador de Programes. Hi ha un fitxer per a cada grup de programes.Els fitxers .PIF *.PIF Fitxers on es troba la configuració amb la qual sha dexecutar una aplicació No-Windows. Pot haver-hi un o més fitxers .PIF per a cada aplicació No-Windows que vulguem executar des de Windows. Com a mínim hi ha dos fitxers generals, que són el _DEFAULT.PIF i el DOSPROMPT.PIF1.2.3. La utilitat SysEdit La utilitat SysEdit és una eina molt útil que serveix per editar els fitxers de configuració CONFIG.SYS, AUTOEXEC.BAT, SYSTEM.INI i WIN.INI. Aquesta utilitat inicialment no forma part de cap grup daplicacions. Sha dinstal·lar i incorporar la icona associada a un dels grups, per exemple al dAccessoris. Per instal·lar-la podeu fer-ho a través de lopció Fitxer|Crear. El directori on es troba el fitxer associat a laplicació és el WINDOWSSYSTEM. Podeu fer-ho a través de lopció Navegació o bé amb la línia dordres:____________________________________________________________________________________________________________________________________ 25Programa dInformàtica Educativa
  • 26. Curs de manteniment daules dinformàtica de Primària Línia dordres: C:WINDOWSSYSTEMSYSEDIT.EXE 1.2.4. Configuració del joc de caràcters Les expressions: Joc de caràcters, Taula de caràcters, taules de codis de caràcters, pàgina 850 o 437, taula ASCII, taula ANSI... són variants del mateix tipus de concepte: caràcter i codi relacionat amb ell. Alguns dels problemes de lectura i impressió depenen duna configuració adient. Per a més informació, consulteu el document Introducció al Windows (Francesc Busquets, PIE-juny 1994) pàg. 23 a 25. Teclat Recordeu les seqüències del CONFIG.SYS i de lAUTOEXEC.BAT per configurar el teclat: COUNTRY=034,437,C:SISTEMACOUNTRY.SYS LH C:SISTEMAKEYB SP,437,C:SISTEMAKEYBOARD.SYS Windows El Windows utilitza la taula ANSI i la conversió de caràcters ASCII a ANSI es realitza seguint els criteris marcats per un fitxer *.BIN indicat al fitxer WIN.INI Per aconseguir una bona importació a una aplicació Windows dels documents escrits amb aplicacions No Windows que shagin teclejat amb el TECLACAT actiu (Solució Taula PIE), cal incloure a la secció keyboard del SYSTEM.INI la seqüència següent: [keyboard] OEMANSI.BIN=XLATPIE.BIN El fitxer XLATPIE.BIN el trobareu en un dels disquets i sha de copiar al directori WINDOWSSYSTEM.26 ___________________________________________________________________________________________________________________________________ Programa dInformàtica Educativa
  • 27. LAdministrador de fitxers1.3. LAdministrador de fitxers1.3.1. Accions bàsiques En el document Introducció al Windows de Francesc Busquets (PIE, Juny 1994), pàgines 43 a 48, es fa una explicació de les seves opcions bàsiques.Característiques de les finestres Conéixer algunes característiques de les finestres que apareixen a lAdministrador de programes us pot ser dutilitat: A cada finestra es mostra el contingut duna unitat de disc. Un clic sobre una unitat, per exemple A:, canvia la finestra activa (per exemple C:) i mostra el contingut del disc A. Un doble clic sobre la unitat A: obre una nova finestra amb el seu contingut. El menú Finestra permet organitzar les finestres amb els continguts dels discos en forma de Mosaic i Cascada. Els fitxers es poden mostrar en diferents formats i ordenar-los segons diferents criteris. Això es pot fer amb les opcions que conté el menú Visualització. És possible incloure un filtre per veure els fitxers que compleixen una determinada condició. Les icones situades davant de cada fitxer indiquen el tipus de fitxer de què es tracta. Els executables sengeguen en fer doble clic sobre el seu nom.Operacions amb unitats de disc Des del menú Disc es poden efectuar les dues operacions bàsiques dels disquets: formatar-los i copiar-los.Operacions amb fitxers i directoris Selecció Un fitxer o un directori es selecciona en fer un clic sobre ell. Per seleccionar més fitxers o directoris: Cal mantenir premuda la tecla <CONTROL> mentre se seleccionen. Si cliqueu sobre un fitxer o directori mantenint premuda la tecla de les <MAJÚSCULES> i després cliqueu sobre un altre fitxer, seleccionareu tots els fitxers i directoris que són entre el primer i el segon clic.____________________________________________________________________________________________________________________________________ 27Programa dInformàtica Educativa
  • 28. Curs de manteniment daules dinformàtica de Primària Copiar i/o desplaçar fitxers i directoris En arrossegar fitxers i/o directoris marcats duna finestra a una altra, produeix dos tipus de resultats diferents: Còpia o Desplaçament. Quan arrossegueu fitxers o directoris entre unitats de disc diferents es produeix una còpia. Si voleu forçar el desplaçament cal mantenir premuda la tecla <MAJÚSCULES>. Quan arrossegueu fitxers o directoris entre directoris duna mateixa unitat provoqueu un desplaçament. Si voleu forçar la còpia cal mantenir premuda la tecla <CONTROL>. Esborrar fitxers o directoris Per esborrar fitxers o directoris es seleccionen i després es prem la tecla SUPR. 1.3.2. Accions complementàries El menú Opcions permet configurar, al gust de lusuari, algunes característiques de lAdministrador de fitxers. Per exemple, cal destacar: El menú dOpcions/Confirmació permet activar o desactivar la confirmació de les ordres com esborrar fitxers o directoris. La possibilitat de Desar la configuració en sortir, que ens ofereix el menú Opcions. Si aquesta opció és activa i, a lAdministrador de fitxers alguna finestra reflecteix el contingut dun disquet A:, quan es torna a activar lAdministrador de fitxers, intenta llegir la unitat corresponent amb la consegüent pèrdua de temps. Opcions que ofereix el menú Fitxer:28 ___________________________________________________________________________________________________________________________________ Programa dInformàtica Educativa
  • 29. LAdministrador de fitxers Les opcions Canvi de nom i Redefinició Canvi de nom: permet canviar de nom a fitxers i/o directoris Redefinició: ens permet canviar els atributs dels fitxers o directoris marcats. Per exemple, podeu activar latribut de Només de lectura per als fitxers: C:AUTOEXEC.BAT, C:CONFIG.SYS i C:FW3FWENV. Cerca Permet escriure el tipus de fitxers que volem cercar, a quin directori comença i si també els cerca en els seus subdirectoris. El resultat de la cerca el deixa en una altra finestra de lAdministrador de Fitxers. Aquesta finestra és una mica especial, ja que no podrem copiar dins della altres fitxers, però sí que podrem modificar els atributs dels seus fitxers i copiar-los a un altre disc i/o directori (Compte! per forçar el desplaçament cal prémer la tecla <MAJÚSCULES> mentre sarrossega el ratolí). Exemple: Cerqueu tots els fitxers *.PIF del disc C: i copieu-los tots a un disquet. Cerqueu tots els fitxers *.BAT del disc C: i copieu-los tots a un disquet. Cerqueu tots els fitxers *.INI del disc C: i copieu-los a un disquet.____________________________________________________________________________________________________________________________________ 29Programa dInformàtica Educativa
  • 30. Curs de manteniment daules dinformàtica de Primària Cerqueu tots els fitxers *.GRP i activeu a tots latribut de Només de lectura. Cerqueu els fitxers *.DLL que teniu en el disc i vigileu si en teniu algun de repetit. En aquest cas el consell és que traslladeu el més recent al directori C:WINDOWSSYSTEM i esborreu el vell. 1.3.3. Tipus de fitxers. Associacions. Crida a programes. Crida amb paràmetres Davant del nom dels fitxers de lAdministrador de fitxers hi apareix una icona que indica quin tipus de informació contenen. En concret apareix la icona per assenyalar que el fitxer és un document que es pot obrir i visualitzar amb alguna de les aplicacions instal·lades. La llista dextensions de programes que el Windows associa a un executable concret es va augmentant a linstal·lar programes Windows i/o utilitzant lopció Associació del menú Fitxer. Expliquem amb detall aquesta opció del menú Fitxer. Fitxer / Associació Permet associar una extensió concreta amb una aplicació determinada. El botó Navegació permet moures pels discos per tal de buscar el fitxer executable (*.EXE, *.COM, *.BAT o *.PIF) que es vol associar amb lextensió que hem indicat. Una vegada feta aquesta associació veureu que la icona que representa els fitxers daquesta extensió canvia. A partir dara, si fem un doble clic sobre el nom dun daquests fitxers, es posarà en marxa el programa associat amb les dades del fitxer seleccionat.30 ___________________________________________________________________________________________________________________________________ Programa dInformàtica Educativa
  • 31. LAdministrador de fitxers Si des de lAdministrador de Fitxers es fa un doble clic sobre qualsevol programa executable (.EXE, .COM, .BAT o .PIF) aquest programa es posa en funcionament. La tècnica darrossegar i deixar anar permet que sexecuti un programa determinat amb les dades dun fitxer concret que li passem com a paràmetre. Exemple: Cliqueu sobre un fitxer que tingui extensió BMP (directori C:WINDOWS) i arrossegueu aquest fitxer sobre del fitxer PBRUSH.EXE que es troba a C:WINDOWS. Observeu que així es posa en marxa aquest programa i que carrega el fitxer arrossegat. Cal també citar que si posem en funcionament un programa mitjançant un fitxer .PIF també és possible passar a aquest programa alguns paràmetres.____________________________________________________________________________________________________________________________________ 31Programa dInformàtica Educativa
  • 32. Curs de manteniment daules dinformàtica de Primària 1.4. Tipus de lletra=Fonts El document que es veu a la pantalla i el document després dimprimir-se no és idèntic. Per què? 1.4.1. WYSIWYG El Windows ofereix la possibilitat dutilitzar diferents tipus de lletra, per visualitzar per la pantalla les aplicacions, els documents... i per imprimir els documents. El Windows proporciona els mitjans per aconseguir, de les aplicacions Windows, que el que es veu per pantalla sigui el que sortirà després per impressora (WYSIWYG), malgrat que en algunes ocasions no sigui exactament així. Entre els possibles motius hi ha: A la pantalla la lletra tendeix a expandir-se, ja que la lletra més petita de 12 punts no es llegiria en pantalla, els punts de la pantalla no tenen la mateixa proporció que els de la impressora. Només monitors amb resolució i proporció molt pròxima a la impressora utilitzada permetran disminuir aquestes variacions. A més daquestes situacions, cal tenir present altres aspectes que també poden influir en els resultats i que són comentats a continuació. 1.4.2. Tipus de lletra. Conceptes generals sobre tipus de lletra El text dun document escrit està format per lletres o caràcters. Tant el text que es veu a la pantalla com el del paper imprès té una sèrie de característiques bàsiques com són: Tipus de lletra, família, lletra amb serif i sense serif, espaiat, estil, grandària, atributs, joc de caràcters... El significat daquests conceptes i alguns exemples es poden trobar aplicats a un cas concret dins lapartat Tipus de lletra per un document Write, pàgines 19 a 23, del document Introducció al Windows anteriorment referenciat. Altres conceptes relacionats amb aquests aspectes es poden trobar en llibres especialitzats darts gràfiques.32 ___________________________________________________________________________________________________________________________________ Programa dInformàtica Educativa
  • 33. Tipus de lletra=Fonts1.4.3. Tècnica de generació Lobjectiu daconseguir que els documents, generats per aplicacions Windows, siguin idèntics sobre la pantalla i sobre el paper, també depèn de la forma com es generen els diversos tipus de lletra (fonts). A continuació trobareu, agrupats segons com es generen, els tipus de lletra i els fitxers necessaris per poder generar els caràcters, incorporat al Windows, així com algunes de les seves característiques.Mapa de bits Els fitxers contenen una informació basada exclusivament en mapa de píxels i es subministren en un nombre limitat de mides. Característiques Quan sescriu en negreta, cursiva o amb una mida no subministrada, modifica o incorpora píxels al seu voltant, no genera una lletra nova. La font de pantalla no té una equivalència exacta a la impressora. Simprimeixen directament des de la pantalla. Si no existeix coincidència (grandària, relació i proporció dels píxels), entre aquestes fonts per pantalla i la impressora, pot passar que no simprimeixin. Nom Mides Nom del fitxer Altres característiques Courier 10, 12, 15 COURE.FON Espaiat fix Ms Serif 8, 10, 12, 14, 18, 24 SERIFE.FON Espaiat proporcional Semblant a Times Roman Menús del Windows Ms Sans Serif 8, 10, 12, 14, 18, 24 SSERIFE.FON Espaiat proporcional Semblant a Helvètica Menús del Windows Symbol 8, 10, 12, 14, 18, 24 SYMBOLE.FON Font de símbols Small SMALLE.FON De mides molt petites. Serveix per mostrar vistes de pàgines generalsDe sortida: impressora, plotter Són tipus de lletra subministrats pel fabricant de la impressora o del plotter. Estan incorporats internament (o a través dun cartutx) i nincorpora un per al monitor (habitualment bitmap).____________________________________________________________________________________________________________________________________ 33Programa dInformàtica Educativa
  • 34. Curs de manteniment daules dinformàtica de Primària Característiques Semblança dels caràcters entre la pantalla i la impressió. Lligam molt directe entre el document i un model dimpressora determinat. Si simprimeix amb una altra impressora el resultat pot ser diferent de lesperat. Vectorial Van ser dissenyades per ser utilitzades amb els plotters, són una reminiscència de versions anteriors al Windows 3.1. Cada caràcter disposa duna descripció individual que permet generar-lo en qualsevol mida o atribut. Característiques Són lineals, buides per dins Nom Mides Nom del fitxer Altres característiques Roman Escalable ROMAN.FON Proporcional, redimensionable Script Escalable SCRIPT.FON Proporcional, redimensionable Modern Escalable MODERN.FON Proporcional, redimensionable De contorn o perfil Són generades per lordinador en funció duna descripció matemàtica individual de cada caràcter. De vegades sanomenen escalables, perquè cada caràcter es pot construir a qualsevol escala. És una versió millorada de les escalables. El Windows inclou un conjunt variat de tipus de lletra de contorn que correspon a la tecnologia True Type. Característiques Utilitza el mateix tipus per generar els caràcters per pantalla i per impressora. Per tant, la relació entre document per pantalla i document imprès és més pròxima. Només amb dos fitxers .FOT i .TTF és suficient per qualsevol tipus de resolució o de sortida. De la mateixa manera que els bitmaps, poden ser utilitzats per totes les aplicacions del Windows sense necessitat de conversions. Els documents són transportables, no depenen de la impressora. La generació de caràcters es fa sobre la marxa (per contra, dels caràcters bitmap), el que significa una disminució del rendiment del sistema.34 ___________________________________________________________________________________________________________________________________ Programa dInformàtica Educativa
  • 35. Tipus de lletra=Fonts Nom i variants Nom del fitxer Altres característiques Arial ARIAL.FOT, ARIAL.TTF True Type Bold, Bold Italic, Italic ARIALBD, ARIALBI, ARIALI Dos fitxers dextensió TTF i FFT Courier new COUR.FOT, COUR.TTF True Type Bold, Bold Italic, Italic COURBD, COURBI, COURI Dos fitxers dextensió TTF i FFT Times New Roman TIMES.FOT, TIMES.TTF True Type Bold, Bold Italic, Italic TIMESBD, TIMESBI, TIMES Dos fitxers dextensió TTF i FFT Symbol SYMBOL.FOT, SYMBOL.TTF True Type Windings WINDING.FOT, WINDING.TTF True Type Altres tecnologies A més de True Type existeixen altres fabricants i altres llenguatges de caràcters daquest tipus de lletra, com FaceLift de Bitstream o PostScript dAdobe.1.4.4. Problemes dimpressió La taula següent informa de les possibilitats dimpressió segons el tipus de lletra i la impressora de que es disposa. Exemple: Un document escrit amb lletra MS-Serif i imprès en una impressora HP-PCL no garantitza una impressió correcta. Tipus de lletra Tipus Mapa de bits/ Vectorials True Type dimpressora/ dImpressora "Bitmap"/ de "de barrido" dispositius Matricial si no sí sí HP-PCL no sí sí sí Plotter no sí no sí Post-script no sí sí sí Nota: HP-PCL, correspon a les impressores Hewlett-Packard, llenguatge PCL. Informació extreta del Kit de recursos de Microsoft. Substitucions Quan un document que es vol mostrar per pantalla, o imprimir, utilitza una lletra de la qual no es disposa de les fonts apropiades, el Windows la substitueix. Busca la font o mida més propera i segueix una sèrie de criteris, entre ells, les indicacions de la secció FontSubstitutes del fitxer WIN.INI. Per exemple:____________________________________________________________________________________________________________________________________ 35Programa dInformàtica Educativa
  • 36. Curs de manteniment daules dinformàtica de Primària [FontSubstitutes] Helv=MS Sans Serif Tms Rmn=MS Serif Times=Times New Roman Helvètica=Arial 1.4.5. Indicacions Les indicacions següents, ordenades segons la seva importància, us poden ser útils per a un millor aprofitament dels recursos disponibles. Si el que us interessa és la tranportabilitat, és a dir, poder modificar o imprimir el document des de diferents ordinadors i/o impressores: Utilitzeu les lletres de contorn o de perfil subministrades pel Windows: TRUE TYPE Si el que us interessa és un tipus de lletra o font com lscript o el bitmap: Cerqueu un tipus de lletra pròxim però TRUE TYPE. Per exemple New courier (TT) o Present Script (TT) de diferents fabricants. Si voleu aprofitar més els recursos, recordeu que els tipus de lletra instal·lats utilitzen la memòria RAM i redueixen els recursos del sistema: Instal·leu els tipus de lletra que feu servir. Tenir molts tipus de lletra instal·lats alenteix el funcionament del Windows. Si el que us interessa és treballar sempre des dun únic ordinador i amb una única impressora i disposar de les fonts subministrades per la impressora: Podeu utilitzar les lletres dimpressora facilitades pel fabricant.36 ___________________________________________________________________________________________________________________________________ Programa dInformàtica Educativa
  • 37. Fitxers que es poden esborrar i fitxers que cal conservar1.5. Fitxers que es poden esborrar i fitxers que cal conservar Quins són els fitxers que es poden esborrar sense que es modifiquin les característiques del Windows? De quins fitxers convé tenir còpia?1.5.1. Els fitxers temporals Durant lexecució del Windows es creen fitxers temporals al disc dur que en sortir-hi correctament són esborrats. Aquests fitxers tenen normalment extensió TMP, però de vegades els programes també en creen altres temporals que comencen pel caràcter ~. De vegades es surt del Windows de forma incorrecta i aquests fitxers queden ocupant espai en el disc. Aleshores, si tenim controlat el lloc on es copien aquests fitxers, els podrem esborrar. Però compte!!!: és molt important que no sesborri cap daquests fitxers mentre sestigui executant el Windows. Proposta La solució proposada en la primera part del document és: Crear el directori C:WINDOWSTEMP Afegir al fitxer AUTOEXEC.BAT les línies següents: SET TEMP=C:WINDOWSTEMP FOR %%1 IN (C:WINDOWSTEMP*.*) DO DEL %%1 La primera línia és per assegurar que els fitxers temporals que crea el Windows es desen en aquest directori, i la segona és per esborrar-los, cas dexistir, en engegar la màquina de nou. Poden ser eliminats, quan no sestigui executant el Windows, els fitxers següents: Qualsevol fitxer del directori on estigui apuntant la variable TEMP (mireu la línia SET TEMP= del fitxer AUTOEXEC.BAT) Qualsevol fitxer que comenci pel caràcter ~ Qualsevol fitxer anomenat WIN386.SWP, que és un fitxer temporal dintercanvi de Windows. El fitxer WINA20.386 que acostuma a ser a larrel C:. Aquest fitxer era necessari per al Windows 3.0, el Windows 3.1 no lutilitza.____________________________________________________________________________________________________________________________________ 37Programa dInformàtica Educativa
  • 38. Curs de manteniment daules dinformàtica de Primària 1.5.2. Fitxers relacionats amb la memòria virtual Si teniu el Windows configurat amb un fitxer permanent dintercanvi per a la memòria virtual tindreu en el disc dos fitxers: 386SPART.PAR que té atribut de sistema i és ocult, sempre es crea en el directori principal de la unitat especificada. SPART.PAR que és un fitxer de només lectura que es troba en el directori WINDOWS que indica on és el fitxer permanent i quina és la seva grandària. Aquests fitxers no els heu desborrar mai i qualsevol modificació referida a la memòria virtual lheu de fer executant lopció corresponent del Tauler de Control. 1.5.3. Llibreries repetides Windows inclou moltes llibreries OLE, fitxers amb extensió DLL. Algunes aplicacions tornen a instal·lar les mateixes llibreries quan sinstal·len. És possible, per tant, que tingueu una llibreria DLL en el directori WINDOWSSYSTEM i una altra més antiga o actual en un altre directori. Així doncs, tenir una llista de totes les llibreries *.DLL que teniu al vostre disc us pot ser de molt ajut. Aquesta llista la podeu fer amb lAdministrador de fitxers (Opció Fitxer|Cercar) o des dMS-DOS amb lordre: DIR *.DLL /S >LISTDLL.TXT o DIR *.DLL /S >LPT1 La primera opció us crearà el fitxer LISTDLL.TXT amb el llistat de tots els fitxers DLL que teniu en una unitat. La segona opció us enviarà aquesta llista a la impressora (que està connectada al port LPT1). Si trobeu fitxers DLL duplicats elimineu la versió més antiga i moveu la versió més recent al directori WINDOWSSYSTEM, que és el directori on es busquen per defecte els fitxers DLL. 1.5.4. Com reduir al mínim locupació del Windows? El Windows 3.1 requereix un espai en el disc dur que en alguns casos pot resultar excessiu (penseu en un ordinador que disposi dun disc dur de 40 Mb). El Windows ocupa 8 Mb. en un ordinador 286 i 12.5 Mb. en un 386 o superior.38 ___________________________________________________________________________________________________________________________________ Programa dInformàtica Educativa
  • 39. Fitxers que es poden esborrar i fitxers que cal conservar A continuació us adjuntem unes informacions que permeten desinstal·lar opcions de Windows recuperant fins a 4 Mb. de disc dur. En tots els casos, encara que es guanyi espai en el disc dur, es perden prestacions del programa. És responsabilitat de cada coordinador decidir quines aplicacions es mantenen i quines es poden desinstal·lar. Desinstal·lació daplicacions, accessoris i controladors no utilitzats INSTAL.EXE és una utilitat del Windows 3.1 que a més de canviar la configuració del sistema permet afegir i eliminar components des de dins del propi Windows (en el Windows 3.11 el fitxer daquesta utilitat sanomena WINSETUP.EXE). Executeu aquesta aplicació, habitualment instal·lada al grup Principal (si no la trobeu, recordeu que podeu engegar-la des de lAdministrador de fitxers), activeu el menú Opcions i seleccioneu Afegir/Suprimir components del Windows. Podeu eliminar components sencers de Windows o només alguns fitxers en concret. A la taula següent es detallen alguns del materials, que podeu desinstal·lar sense perill, i lespai que guanyareu. Opció Kb Utilitat Fitxers de text 256 Informacions vàries Jocs 209 Mines, solitari... Estalvis de pantalla 77 Cal mantenir el que utilitzeu Empaperats 272 Dibuix de fons de lescriptori Total 814 També podeu desinstal·lar aquells accessoris que no es poden utilitzar al vostre equip o bé aquells que no utilitzeu habitualment (a la taula es detallen alguns dels accessoris, lespai que ocupen i algun comentari sobre ells). Accessori Kb Observacions Tutorial del Windows 181 Sutilitza en cursos del PIE Terminal 147 Necessita mòdem Dr. Watson 27 Detecta errors del Windows Envasador dobjectes 77 Sutilitza en cursos del PIE Enregistrador de so 51 Necessita targeta de so Intèrpret de medis 34 Necessita targeta de so Calendari 68 Total 585 En qualsevol cas és convenient deixar una màquina amb tots els components instal·lats de forma que sempre siguin accessibles.____________________________________________________________________________________________________________________________________ 39Programa dInformàtica Educativa
  • 40. Curs de manteniment daules dinformàtica de Primària Reducció de fonts de lletres no utilitzades Recordeu que una de les característiques del Windows és la disponibilitat de diverses fonts i mides de lletra. Aquestes lletres estan definides en fitxers que ocupen espai en el disc i alenteixen el funcionament del Windows. Molt sovint, en instal·lar una aplicació, incorpora nous tipus de lletra als ja existents. Al Tauler de Control existeix lopció Tipus de lletra, que us permet desinstal·lar les lletres que us són innecessàries. Cal vigilar de no esborrar les lletres que necessita el sistema per funcionar. Les principals lletres a conservar són les que el Windows instal·la com a bàsiques, ja comentades a lapartat Tipus de lletra=Fonts daquest document. Per poder desinstal·lar fonts de lletres que no utilitzeu cal fer el següent: Activeu el Tauler de Control del grup Principal. Activeu la utilitat Tipus de lletra. Seleccioneu les lletres que voleu eliminar. Cliqueu sobre el botó Supressió. Activeu el quadre Suprimir-los del disc. Confirmeu lacció clicant sobre el botó Sí. En el cas dhaver seleccionat més dun tipus de lletra alhora cliqueu sobre el botó Sí a tots. Eliminació de fitxers auxiliars o de demostració El Windows incorpora fitxers que contenen informació complementària o que serveixen per mostrar i comprovar el bon funcionament del programa. Aquests fitxers que ocupen un espai en el disc dur es poden esborrar per tal de guanyar-ne, mitjançant lAdministrador de fitxers. En el quadre es detallen les extensions daquests fitxers, lespai que ocupen i el seu contingut. Fitxers Kb Contingut Fitxers BMP 158 Dibuixos Fitxers WAV o MDI 110 Veus i sons Fitxers WRI 197 Textos explicatius Fitxers HLP 569 Ajudes dels programes Total 103440 ___________________________________________________________________________________________________________________________________ Programa dInformàtica Educativa
  • 41. Fitxers que es poden esborrar i fitxers que cal conservar1.5.5. Fitxers de configuració dels que cal tenir còpies Hem de tenir sempre còpia dels fitxers lligats al funcionament general del Windows, ja que la pèrdua o modificació incontrolada dalgun dells ens pot provocar problemes. Aquesta còpia lhem de fer sempre que canviem la configuració del Windows, instal·lem o desinstal·lem algun programa. Els fitxers dels que cal tenir còpies són: Els fitxers AUTOEXEC.BAT i CONFIG.SYS Els fitxers de configuració del Windows: SYSTEM.INI, WIN.INI, PROGMAN.INI, CONTROL.INI, WINFILE.INI Els fitxers de finestres de grup: *.GRP, Els fitxers .INI, de totes les aplicacions instal·lades. Els fitxers *.PIF per a les aplicacions No-Windows. El fitxer WINSTART.BAT per a la modalitat 386 avançada. Els fitxers SALVACFG.BAT i RESTAURA.BAT ens poden facilitar fer aquestes còpies de seguretat (i recuperar-les quan sigui necessari) en un directori del mateix disc C:.____________________________________________________________________________________________________________________________________ 41Programa dInformàtica Educativa
  • 42. Curs de manteniment daules dinformàtica de Primària 1.6. Manteniment 1.6.1. De lAdministrador de programes LAdministrador de Programes és laplicació que sempre es posa en marxa quan sestà executant el Windows i per tant acostuma a ser el primer contacte que té lusuari amb lentorn. Així doncs, facilitar que el seu aspecte sigui estable ajuda a molts usuaris no gaire iniciats en lambient Windows. Comentar com aconseguir això és lobjectiu daquest apartat. Els fitxers PROGMAN.INI i *.GRP. El Grup INICI El PROGMAN.INI és el fitxer dinicialització de lAdministrador de Programes i acostuma a tenir línies per a les seccions: [settings] i [groups], que descriuen què ha daparèixer a la finestra de lAdministrador de programes i de quina forma. Cada grup de programes que apareix a lAdministrador de programes té associat un fitxer GRP, i a la secció [groups] es relacionen els grups que apareixen a lAdministrador. Tota la informació respecte a laspecte i contingut de cada grup de programes es troba en el seu fitxer GRP corresponent. El Grup INICI té un tractament especial ja que tot programa que es trobi dins de la seva finestra es posarà en marxa sempre que siniciï una sessió Windows. El grup amb les propietats de lINICI (en la versió castellana INICIO) pot ser modificat. Cal canviar la secció [Settings] del fitxer PROGMAN.INI [Settings] Startup= <nom del grup> En cas de no indicar cap grup, el grup per defecte és el dINICI. També es podran posar en marxa altres aplicacions si sinclou al fitxer WIN.INI el nom del seu fitxer executable a les línies següents: run= load= Ús de restriccions Per tal de poder protegir laspecte de lAdministrador de programes també es pot afegir al fitxer PROGMAN.INI una nova secció anomenada [restrictions]. Aquesta secció pot contenir aquestes línies:42 ___________________________________________________________________________________________________________________________________ Programa dInformàtica Educativa
  • 43. Manteniment [restrictions] NoRun=1 desactiva lopció Executar del menú Fitxer NoClose=1 desactiva lordre Sortir del Windows del menú Fitxer NoSaveSettings=1 desactiva lopció Desar la Configuració en sortir del menú Opcions. Així els canvis que faci lusuari en la distribució de finestres i icones no es desaran en sortir del Windows. NoFileMenu=1 elimina el menú Fitxer de lAdministrador de programes. EditLevel=n estableix restriccions sobre allò que els usuaris poden modificar de lAdministrador de programes. Sha dindicar un dels següents valors n: 0 permet a lusuari fer qualsevol canvi (és el valor per defecte) 1 no permet a lusuari crear, eliminar i canviar de nom als grups. 2 totes les restriccions de lEditLevel=1 i no permet que lusuari creï o elimini elements de programes. 3 totes les restriccions de lEditLevel=2 i no permet que lusuari modifiqui línies dordres per a elements de programes. 4 totes les restriccions de lEditLevel=3 i no permet que lusuari modifiqui qualsevol informació sobre elements de programes.Recuperació dun grup de programes Com recuperar un grup de programes que algú ha malmès o esborrat? Per exemple, sha espatllat o malmès el grup ACCESSORIS i el voleu recuperar. Com es pot fer? Per fer-ho: 1) Esborreu el grup de programes malmès, si encara el teniu. Exemple: Tenint minimitzat el grup ACCESSORIS i estan situats sobre el mateix, premeu la tecla <SUPR> i confirmeu lacció. 2) Copieu el fitxer GRP que conté la definició correcta daquest grup. Això ho podeu fer a partir de la còpia de seguretat dels fitxers GRP que heu de tenir o dun altre ordinador on el grup no estigui malmès. Exemple: Heu de copiar el fitxer ACCESOR.GRP al directori WINDOWS. 3) Activeu lopció Crear del menú Fitxer, creeu un grup de programes i al quadre de diàleg Redefinició dun grup de programes que apareix poseu el nom que____________________________________________________________________________________________________________________________________ 43Programa dInformàtica Educativa
  • 44. Curs de manteniment daules dinformàtica de Primària tindrà la finestra de grup, indiqueu el nom del fitxer del grup que acabeu de copiar i confirmeu lacció. Exemple: A la línia Descripció escriviu Accessoris per indicar el nom de la finesrtra de grup. A la línia Fitxer del grup heu descriure ACCESOR.GRP i clicar el botó Dacord. Protecció de lAdministrador de programes Com es pot aconseguir que lAdministrador de programes tingui un aspecte estable? Aquest aspecte és important quan un mateix ordinador és utilitzat per persones diferents. Decidiu quins són els grups de programes que voleu tenir, quins programes hi ha dhaver i elimineu els grups que no us interessin. En instal·lar el Windows apareixen com a mínim els grups PRINCIPAL, ACCESSORIS, JOCS i INICI. Generalment, quan sinstal·la una aplicació Windows nova es crea un grup propi que inclou una o més icones, les quals podeu traslladar a altres grups, dimensionar, eliminar, etc. En concret, preneu una decisió sobre el grup INICI. Si hi ha programes que voleu que sexecutin sempre que es posa en marxar el Windows, poseu la seva icona dins daquest grup. Si no voleu tenir cap programa dins del grup INICI, podeu deixar el grup buit o fins i tot eliminar-lo. Dimensioneu les finestres dels grups adequadament. Minimitzeu les finestres de tots els grups i col·loqueu-les de forma ordenada sobre lescriptori. Guardeu la configuració de lAdministrador de Programes. Això ho podeu fer de dues maneres: Prémer alhora les tecles <SHIT+ALT+F4>. Activar lopció Guardar la configuració en sortir del menú Opcions i després sortir del Windows (linconvenient daques- ta opció és que sempre senregistrarà la disposició que presen- ti lAdministrador de programes en sortir del Windows). Sortiu del Windows. Editeu el fitxer C:WINDOWSPROGMAN.INI i afegiu una nova secció de restriccions amb les que considereu convenients. De totes les descrites anteriorment us recomanem que afegiu les línies següents: [restrictions]44 ___________________________________________________________________________________________________________________________________ Programa dInformàtica Educativa
  • 45. Manteniment NoSaveSettings=1 EditLevel=4 Activeu latribut daccés només de lectura de tots els fitxers *.GRP. Cosa que podeu fer des de lAdministrador de fitxers del Windows o utilitzant lordre ATTRIB +R de lMS-DOS. Cal observar que protegint daquesta forma lAdministrador de programes continua sent possible executar programes des de lopció Execució del menú Fitxer o des de lAdministrador de fitxers. De la mateixa manera, si executem linstal·lador dalgun programa i aquest instal·lador crea algun grup nou el podrà crear sense problemes, però quedarà la finestra del nou grup en grandària normal i al mig de la pantalla.Quan cal desprotegir ladministrador de programes? Per instal·lar/desinstal·lar aplicacions En alguns moments necessitareu que el Windows tingui totes les opcions de lAdministrador de programes desprotegides, ja sigui perquè voleu instal·lar o desinstal·lar algun programa, canviar la configuració del Windows, etc. Aleshores caldrà que feu el següent: 1) Editeu el fitxer PROGMAN.INI i comenteu les dues línies de la secció [restrictions] afegint un punt i coma al començament daquestes línies perquè aquestes ordres siguin ignorades: [restrictions] ;NoSaveSettings=1 ;EditLevel=4 2) Si voleu modificar algun grup de programes ja existent, heu de desactivar latribut daccés només de lectura del/s fitxer/s GRP corresponents. Cosa que podeu fer des de lAdministrador de fitxers del Windows o utilitzant lordre ATTRIB -R de lMS-DOS. 3) Poseu en marxa el Windows i després de fer els canvis necessaris torneu a deixar actives les proteccions corresponents. Per realitzar exercicis on intervé lAdministrador de programes Si el que voleu és que els alumnes puguin fer pràctiques de lAdministrador de programes, configuració, instal·lació i desinstal·lació de programes, els passos a seguir són: 1) Des del sistema operatiu, feu una còpia de seguretat dels fitxers de configuració del Windows. El fitxer SALVACFG.BAT facilita aquesta feina, només cal donar lordre:____________________________________________________________________________________________________________________________________ 45Programa dInformàtica Educativa
  • 46. Curs de manteniment daules dinformàtica de Primària SALVACFG WINDOWS 1) Editeu el fitxer PROGMAN.INI i comenteu les dues línies de la secció [restrictions] afegint un punt i coma al començament daquestes línies perquè aquestes ordres siguin ignorades: [restrictions] ;NoSaveSettings=1 ;EditLevel=4 3) Desactiveu latribut daccés només de lectura als fitxers *.GRP. 4) Poseu en marxa el Windows i feu les pràctiques corresponents. 5) Si voleu que aquesta configuració del Windows es guardi per continuar un altre dia copieu el fitxers *.GRP, *.INI i *.PIF en un disc. Daquesta forma, si un altre dia voleu continuar amb la configuració que teniu en aquest moment, seguireu aquestes instruccions però només caldrà que feu el pas 3) i després copieu els fitxers que acabeu de salvar al directori C:WINDOWS. 6) Ara torneu a deixar la configuració del Windows que hi havia al començament. Executant: RESTAURA WINDOWS 1.6.2. Detecció derrors Quan es produeix un errada en lentorn del Windows, o algun altre entorn, el sistema ens envia un missatge no sempre prou clarificador de lerror que sha produït. Sempre que es penja una aplicació del Windows convé sortir del Windows i en ocasions fins i tot reinicialitzar de nou lordinador. Davant dun problema, el procés a seguir és lhabitual, aïllar progressivament el problema: És del maquinari o del programari? És del Windows o del programa? Si és del Windows, de quina utilitat o aplicació? Per detectar errors que es produeixen en executar el Windows es pot generar un fitxer anomenat BOOTLOG.TXT, amb els registres carregats durant linici del Windows. En executar el Windows podeu fer:46 ___________________________________________________________________________________________________________________________________ Programa dInformàtica Educativa
  • 47. Manteniment WIN/B Que crea el fitxer BOOTLOG.TXT amb lanotació dels processos realitzats durant larrencada del Windows. WIN/D Es fa servir quan el Windows té problemes a larrencada. :F Desactivació de laccés al disc de 32 bits. Equivalent a la variable del fitxer System.ini: 32BitDiskAccess=FALSE. :S Indica al Windows que no utilitzi punts de ruptura a la zona de memòria entre F000:0000 i 1 Mb. Equivalent a la variable del fitxer System.ini: SystemROMBreakPoint=FALSE :V Indica que les rutines de la ROM tractaran les interrupcions de la controladora del disc. Equivalent a la variable del fitxer System.ini: VirtualHDIRQ=FALSE. :X Exclou les zones de memòria detectades com a no utilitzades de les targetes i opcions que hi ha instal·lades. Equivalent a la variable del fitxer System.ini: EMMExclude=A000-FFFF. Dr. Watson i les fallades de protecció general (GP) Laplicació Dr. Watson és una eina de diagnòstic del Windows que proporciona informació detallada sobre lestat intern de lentorn quan es produeix un error del sistema. En executar-se, el Dr. Watson resta resident i crea el fitxer DRWATSON.LOG en el directori WINDOWS on es troba laplicació. Aquest fitxer recull, a banda de lhora en què sha iniciat i tancat laplicació, els detalls sobre els errors quan aquests es produeixen.____________________________________________________________________________________________________________________________________ 47Programa dInformàtica Educativa
  • 48. Curs de manteniment daules dinformàtica de Primària 1.7. Optimització del Windows CONFIG.SYS i AUTOEXEC.BAT Els fitxers CONFIG.SYS i AUTOEXEC.BAT contenen la informació dinici de lordinador. És convenient que el seu contingut sigui ladequat. SmartDrive Si el disc dur disposa de memòria caché no és necessari col·locar SmartDrive, en cas contrari Microsoft recomana un màxim de 2 Mb. Algunes revistes especialitzades aconsellen no activar-la (en cas de poca memòria, menys de 8 Mb, convé no activar-la). Memòria virtual del 386 avançat Activeu lopció Permanent de la memòria virtual de la utilitat 386 avançada. I activeu lopció Usar disc de 32 bits. Accessoris És convenient tenir tancats tots els accessoris que tinguin influència en el rendiment de lordinador. Per exemple, el rellotge necessita ser actualitzat constantment per mostrar lhora correcte. Si no es necessita, tanqueu-lo. Aplicacions Les aplicacions que no sutilitzen convé que estiguin minimitzades i fins i tot tancades completament. Maximitzeu només laplicació que sestigui utilitzant. Aplicacions DOS Utilitzeu fitxers PIF per executar aquestes aplicacions. Executeu les aplicacions DOS exclusivament en pantalla sencera. Carpeta La carpeta conserva la informació fins i tot després dutilitzar-la, ocupant memòria, i una imatge gràfica ocupa molta més memòria que un text.48 ___________________________________________________________________________________________________________________________________ Programa dInformàtica Educativa
  • 49. Optimització del WindowsLescriptori La trama que sutilitza de fons a lEscriptori pot utilitzar fins a 150 Kb de la memòria.Mulititasca Utilitzeu més duna aplicació exclusivament quan sigui necessari. Aquesta modalitat redueix el rendiment del sistema.Fonts Suprimiu les fonts que no sutilitzin. No cal eliminar-les del disc dur.Disc dur Feu neteja del disc dur, elimineu els fitxers innecessaris. Executeu periòdicament algun desfragmentador del disc dur per tal doptimitzar el rendiment de les operacions de lectura i escriptura.El fitxer WIN.INI Editeu després de cada instal·lació o desinstal·lació el fitxer WIN.INI, recordeu que aquest fitxer resta en memòria. Elimineu les seqüències no necessàries. Les que sutilitzen més freqüentment col·loqueu-les al principi.____________________________________________________________________________________________________________________________________ 49Programa dInformàtica Educativa
  • 50. Curs de manteniment daules dinformàtica de Primària 1.8. Recursos multimèdia del Windows 95 1.8.1. Introducció Levolució dels sistemes informàtics ha generat un ampli ventall de dispositius que amplien enormement les possibilitats dexpressió, interactivitat i comunicació que poden oferir els ordinadors: targetes de so, sintetitzadors musicals, controladors de vídeo, sistemes demmagatzematge massiu de dades,... Si bé alguns daquests dispositius ja fa temps que existien, la complexitat del seu ús i lelevat cost feia que només fossin accessibles en aplicacions tancades i per a un limitat nombre dusuaris. Laparició del Windows va simplificar lús daquests recursos multimèdia, posant-los a labast de qualsevol usuari interessat a aprofitar-ne els avantatges. El Windows permet controlar els diferents tipus de recursos multimèdia mitjançant un sistema estàndard de comunicació amb els dispositius. Aquest sistema defineix els protocols interns (generalment invisibles a lusuari) que permeten controlar lexecució dels recursos multimèdia. Quan un fabricant genera un nou tipus de targeta o dispositiu ha dimplementar els programes controladors adients per tal que el sistema els reconegui i lusuari els pugui utilitzar. Els tipus de recursos multimèdia més generalitzats són: So digital Enregistrament i reproducció de so. CD-Música Control de discs compactes (CD) de música. Seqüenciador MIDI Control de dispositius musicals, interns o externs. Vídeo digital Enregistrament i reproducció de seqüències de vídeo. Animacions Creació i reproducció de seqüències gràfiques i sons. Aquesta llista no és tancada. Podeu trobar també controladors de lectors externs de videodisc, de CD-I,... i en el futur poden aparèixer nous tipus de recursos. Els recursos multimèdia poden ser reproduïts directament per laccessori anomenat Intèrpret multimèdia, i també poden ser inserits i activats com a objectes OLE2 en documents creats per altres aplicacions. 2 OLE: Object Linking and Embedding, és un sistema utilitzat pel Windows que permet mostrar, dins dun document duna aplicació, objectes que estan controlats per altres programes. Per exemple, incrustar un fitxer de so dins dun full de càlcul.50 ___________________________________________________________________________________________________________________________________ Programa dInformàtica Educativa
  • 51. Recursos multimèdia del Windows 951.8.2. Els dispositius multimèdia Un ordinador multimèdia incorpora tres dispositius bàsics: la targeta de so, el lector de CD-ROM i el sistema de vídeo. Opcionalment, podem instal·lar altres complements, com càmeres de vídeo o ulleres de realitat virtual. En tots aquests dispositius és important comptar amb els programes controladors específics per al Windows 95, correctament configurats. La targeta de so Les targetes de so que incorporen els ordinadors actuals ofereixen cinc funcions diferents, integrades en un mateix dispositiu electrònic: Enregistrament i reproducció de so digital. Podem enregistrar so mitjançant un micròfon o una entrada de línia externa, i reproduir-lo en els altaveus. Sintetitzador MIDI intern. La targeta incorpora un sintetitzador capaç de reproduir fitxers musicals MIDI. Aquest sintetitzador pot ser de tipus FM (de qualitat força limitada), o de Taula dones. Aquest segon sistema ofereix una alta qualitat en la reproducció dels diferents timbres o instruments musicals, i és el que incorporen les targetes del tipus SB AWE 32. La majoria de targetes porten també un connector especial, anomenat Wave Table Connector, que permet afegir un mòdul professional de síntesi de so. Connector per a palanca de jocs. En la part externa de la targeta hi ha un connector de 15 pins, on es pot endollar una palanca de jocs o joystick. Connector MIDI extern. El mateix connector que es fa servir per a connectar el joystick pot servir per a endollar-hi un connector MIDI extern. Aquest connector, que acostuma a vendres per separat, permet comunicar lordinador amb teclats i sintetitzadors externs. Mesclador i amplificador. Les diferents línies dentrada i producció de so (micròfon, sintetitzador FM, so digital, línia exterior...) són mesclades i amplificades en un canal de sortida. Això ens permet utilitzar un únic joc daltaveus o auriculars per escoltar el so dels diferents components. La unitat de CD-ROM La unitat de CD-ROM ens ofereix dues funcions bàsiques: Lectura de pistes de dades. En aquest sentit, el CD-ROM es comporta com una unitat més demmagatzematge, com ho són els disquets o el disc dur.____________________________________________________________________________________________________________________________________ 51Programa dInformàtica Educativa
  • 52. Curs de manteniment daules dinformàtica de Primària Reproducció de discs compactes de música. La mateixa unitat ens serveix també per a escoltar discs compactes CD, igual que ho fa el lector duna cadena de música. Alguns títols de CD-ROM i discs compactes són mixtes: tenen una pista de dades i múltiples pistes de música. Hi ha un cable que porta directament el senyal dàudio des de la unitat de CD-ROM cap a la targeta de so. Si aquest cable està mal instal·lat pot ser que només aconseguiu escoltar els discs compactes connectant els auriculars a la presa frontal que hi ha a la unitat de CD-ROM. En aquest cas, hauríeu dobrir la caixa de lordinador i comprovar la connexió, consultant la documentació proporcionada pels fabricants. El sistema de vídeo El sistema de vídeo juga un paper important en la reproducció dels recursos multimèdia. Alguns ordinadors incorporen targetes amb acceleradors gràfics, que són uns components electrònics capaços de gestionar directament algunes operacions que abans havia de fer el processador de lordinador. Per exemple, el procés normal per a dibuixar una circumferència és que els programes allotgen un espai de memòria equivalent a la que ha docupar el gràfic, i es dediquen a aplicar funcions matemàtiques per alterar el valor duns determinats bits, que representaran punts de la pantalla. Un cop acabada loperació, es traspassa aquesta memòria al controlador de vídeo per tal que en mostri el resultat. Amb una targeta acceleradora, els programes només cal que passin unes poques instruccions directament al sistema de vídeo, del tipus "Dibuixam un cercle amb centre a X, Y i un radi R, en color C i amb un gruix H". A partir daquí, la feina la fa el sistema de vídeo. Això accelera notablement lexecució dels programes gràfics. Cada vegada són també més freqüents les targetes amb descompressors de vídeo MPEG. El MPEG és un format de compressió de dades que permet emmagatzemar llargmetratges sencers en un CD-ROM, per ser reproduïts a pantalla completa i en alta qualitat. També podem equipar el nostre ordinador amb un sistema de captura de vídeo, que ens permetrà digitalitzar imatges provinents dun magnetoscopi o duna càmera. Fins hi tot hi ha algunes càmeres de vídeo especials, dissenyades per a realitzar videoconferències, que es connecten directament al port paral·lel de lordinador.52 ___________________________________________________________________________________________________________________________________ Programa dInformàtica Educativa
  • 53. Recursos multimèdia del Windows 951.8.3. Control dels dispositius multimèdia amb el Windows 95 Si heu realitzat correctament la instal·lació del Windows 95, aquest haurà detectat els diferents dispositius que hi ha al vostre ordinador i els haurà configurat correctament. En alguns casos potser haureu dinstal·lar manualment els disquets proporcionats pel fabricant de la targeta de so, el CD-ROM o altres dispositius. Està ben configurat el Windows 95? En aquesta pràctica comprovarem que el Windows 95 no tingui cap problema amb els dispositius multimèdia. Activeu el Botó Inici i aneu a Configuració. Un cop allí, poseu en marxa el Tauler de control. Activeu la icona Sistema i aneu a la pestanya Administrador de dispositius. Desplegueu la branca Controladors de so, vídeo i jocs fent clic en el símbol "+". Us hauria daparèixer una pantalla semblant a aquesta: Si observeu algun símbol dadmiració o una creu vermella damunt dalgun dispositiu, significa hi ha problemes amb el seu funcionament. Consulteu la documentació del fabricant per tal de resoldrels. Si el vostre ordinador té targeta de so i no apareix en la llista de dispositius, això és que no heu instal·lat els controladors específics per al Windows 95, i potser encara esteu utilitzant els corresponents al Windows 3.1. Hauríeu dintentar localitzar aquests controladors (la majoria es troben a Internet), i instal·lar-los correctament mitjançant lelement Addició de maquinari del Tauler de control.____________________________________________________________________________________________________________________________________ 53Programa dInformàtica Educativa
  • 54. Curs de manteniment daules dinformàtica de Primària Si feu un doble clic en els símbols dels dispositius podreu comprovar també el port i la interrupció que utilitzen, així com la versió dels diferents programes controladors. Si tot funciona bé, millor que no intenteu fer experiments canviant aquests valors! Activant la pestanya Rendiment hauríeu de visualitzar una finestra dinformació amb el text: "El sistema està configurat per a un rendiment òptim" Si en comptes daquest text hi llegiu alguna advertència, hauríeu dintentar resoldre el problema. Normalment és degut a la manca de controladors actualitzats, o a que dos dispositius sestan "trepitjant" en lús dels recursos del sistema. Quan hagueu acabat de remenar, tanqueu aquesta finestra per tornar al Tauler de control. En el tauler de control hi ha també un mòdul dedicat a controlar diferents aspectes relatius als recursos multimèdia. Configuració dels dispositius multimèdia Si no teniu oberta la finestra del Tauler de control, poseu-lo en marxa seguint els passos indicats en la pràctica anterior. Activeu la icona Multimèdia. Us hauria daparèixer una finestra com aquesta:54 ___________________________________________________________________________________________________________________________________ Programa dInformàtica Educativa
  • 55. Recursos multimèdia del Windows 95 Activant les diferents pestanyes daquesta finestra podreu comprovar les opcions actives en els diferents tipus de recursos. En la pestanya Opcions podreu visualitzar en forma darbre els diferents dispositius configurats per al vostre sistema. En pràctiques posteriors utilitzarem sovint aquesta finestra del Tauler de control. De moment només volíem mostrar-vos la manera dactivar-la, i que coneguéssiu les diferents possibilitats de configuració que ofereix. Per acabar, tanqueu la finestra Multimèdia i el Tauler de control. En resum: hi ha dos mòduls del Tauler de control que ens serveixen per a controlar els recursos multimèdia. Amb la icona Sistema configurem els detalls relatius al funcionament físic dels dispositius (adreces, interrupcions, controladors...), i amb la icona Multimèdia podem ajustar els seus paràmetres de funcionament (qualitat de so, mides del vídeo, instruments MIDI...).1.8.4. El mesclador Ja hem vist que les targetes de so incorporen un mesclador que permet canalitzar les diferents fonts cap a una única sortida (altaveus o auriculars). Una bona part dels problemes a lhora denregistrar o reproduir sons està provocada per ajustaments incorrectes daquest mesclador. Configuració del mesclador Per fer aquesta pràctica necessitareu: Un micròfon connectat a la targeta de so. Un disc compacte de música. També us pot servir un títol de CD-ROM dels que són "mixtes", que incorporen alguna pista dàudio a més de la de dades. Altaveus o auriculars. Si treballeu en una aula on hi hagi altres companys fent la mateixa pràctica, us recomanem els auriculars. En aquesta pràctica obrirem múltiples finestres alhora. Recordeu que per passar duna finestra a laltra podeu utilitzar la barra de tasques. Feu un doble clic en la icona que representa un altaveu a la barra de tasques del Windows 95. Acostuma a ser a la dreta, al costat del rellotge: Us apareixerà la finestra del mesclador, que serveix per ajustar el balanç i el volum principal de sortida, així com el de cada una de les fonts dentrada:____________________________________________________________________________________________________________________________________ 55Programa dInformàtica Educativa
  • 56. Curs de manteniment daules dinformàtica de Primària Activeu el menú Opcions i aneu a Propietats. Assegureu-vos que esteu ajustant el volum dInterpretació i en la llista de camps marqueu totes les caselles. Confirmeu loperació amb el botó DAcord. La situació normal és que la casella Mut només es trobi marcada al camp Micròfon. Comproveu què passa quan desmarqueu aquesta casella: el so que entra pel micròfon surt amplificat pels altaveus o els auriculars. Si teniu els altaveus connectats, acosteu-hi el micròfon i veureu com se sent el xiulet dacoblament. Per tornar a la situació normal, deixeu marcat el camp Mut del Micròfon. No tanqueu encara la finestra del mesclador i obriu aquestes finestres: Activeu Botó Inici | Programes | Accessoris | Multimèdia | Intèrpret Multimèdia. Desplegueu el menú Dispositiu i seleccioneu So... Obriu el fitxer anomenat "El so Microsoft.wav", que és a la carpeta C:WindowsMedia3. Obriu una altra finestra de lIntèrpret Multimèdia. Al menú Dispositiu seleccioneu Seqüenciador MIDI. Obriu el fitxer "Simfonia núm. 40 de Mozart.rmi". Ara poseu el disc de música en la unitat de CD-ROM. Espereu uns segons i veureu com es posa en marxa automàticament el programa Intèrpret del CD. Si no sactiva aquest programa, poseu-lo en marxa manualment (és a la mateixa secció del Menú Inici que lIntèrpret Multimèdia). Ara aneu activant la interpretació en les diferents finestres que heu obert, i ajusteu el volum de cada component en el mesclador, per tal que tinguin uns nivells semblants. No cal que ho feu sonar tot alhora, sinó que podeu anar alternant entre les diferents fons de so per poder comparar els volums de sortida. Si noteu que 3 Si no trobeu el fitxer, atureu la pràctica i activeu Botó Inici | Configuració | Tauler de control | Addició/supressió de programes | Instal·lar el Windows | Multimèdia | Detalls. Un cop allí, marqueu la casella "Sons de mostra" i confirmeu loperació. Us demanarà el CD-ROM original del Windows 95.56 ___________________________________________________________________________________________________________________________________ Programa dInformàtica Educativa
  • 57. Recursos multimèdia del Windows 95 sona tot excessivament fluix, o que se sent un so saturat, jugueu amb el volum principal i el botó de volum dels altaveus. Depenent del model de targeta de so, pot ser que us aparegui un botó amb el text Avançades a sota del Volum principal. Activeu-lo i podreu ajustar també els valors daguts i greus. Quan cregueu que les condicions de reproducció són òptimes, tanqueu totes les finestres excepte la del mesclador. Ajust del volum denregistrament Suposem que encara teniu oberta la finestra del mesclador. Si no fos així, torneu a activar-la tal com heu fet en la pràctica anterior. Activeu el menú Opcions | Propietats i seleccioneu el botó Enregistrament. La finestra que us apareixerà és semblant a lanterior, però ara controla quins són els canals que es tenen en compte a lhora denregistrar so digital: La situació normal és que els camps Seleccionar estiguin desmarcats, excepte el del Micròfon. Us recomanem deixar només un camp marcat en aquesta pantalla: si alguna vegada voleu enregistrar des duna font dàudio externa (per exemple, un casset), seleccioneu la línia dentrada i desmarqueu el micròfon. Cliqueu el botó Avançades que hi ha sota el control del micròfon (si no hi és, activeu el menú Opcions | Controls avançats) i, en la finestra que us apareixerà, marqueu la casella on diu AGC o Gain Control, o alguna cosa semblant (depèn del model de targeta).____________________________________________________________________________________________________________________________________ 57Programa dInformàtica Educativa
  • 58. Curs de manteniment daules dinformàtica de Primària Ara poseu en marxa el programa Enregistrador de so. El trobareu al menú Inici, a la secció daccessoris multimèdia. Premeu el botó vermell denregistrament i parleu pel micròfon. Lheu de situar a un pam de la boca, aproximadament. Observareu que apareixen unes barres de color verd, groc i vermell al costat del volum principal del mesclador. Heu dajustar el nivell de la columna corresponent al micròfon per aconseguir que aquest nivell es mantingui just per sota del color vermell. No deixeu molta estona lEnregistrador de so activat, ja que mentre feu les proves de volum es va escrivint en un fitxer temporal al disc dur, que pot fer-se exageradament gran. De tant en tant, cada 20 o 30 segons, atureu lenregistrament i activeu el menú Fitxer | Crea. Us preguntarà si voleu desar lenregistrament: digueu-li que NO. Quan hagueu ajustat correctament els valors denregistrament, tanqueu totes les finestres que heu anat obrint en la pràctica. 1.8.5. So digital Tal com heu vist en la pràctica anterior, el Windows 95 permet utilitzar lordinador com a enregistrador i reproductor de sons. La utilització del so amplia la capacitat dexpressió i comunicació de les aplicacions i ofereix un ampli ventall daplicacions educatives. El procés de digitalització del so consisteix a prendre valors de lalçada de lona que entra pel micròfon a intervals regulars. Aquests valors, anomenats "mostres", es van enregistrant de manera seqüencial, en uns fitxers que porten lextensió WAV4. La qualitat amb què es realitza un enregistrament de so pot ajustar-se en el mòdul Multimèdia del Tauler de Control. El Windows 95 té uns esquemes de qualitat prefixats (qualitat de ràdio, de telèfon, de CD...), on es combinen diferents valors daquests tres paràmetres: Freqüència de mostreig Determina la quantitat de mostres de so que es prenen per segon. El seu valor pot oscil·lar entre 8 Khz (8.000 mostres per segon) i 44 Khz (44.000 mostres per segon). Precisió de les mostres 4 WAV és la contracció de Wave, que significa "Ona" en anglès.58 ___________________________________________________________________________________________________________________________________ Programa dInformàtica Educativa
  • 59. Recursos multimèdia del Windows 95 Les mostres poden desar-se en relació a una escala de 8 bits (256 valors possibles) o de 16 bits (65.536 valors possibles). Mono / Estèreo Si es disposa duna entrada doble de so és possible enregistrar els dos canals alhora. Els enregistraments de més qualitat són els que requereixen un volum de dades més elevat. Els CD musicals senregistren amb una qualitat de 44 KHz, 16 bits i estèreo, que significa que calen 10 Mb de memòria o espai de disc per cada minut de so. Per enregistrar veu amb una qualitat mitjana nhi ha prou amb una resolució d11 KHz, 8 bits i mono, que necessita només uns 640 Kb de memòria per minut. Enregistrament i reproducció de so Poseu en marxa el programa WordPad (Botó Inici | Programes | Accessoris) i escriviu uns quants embarbussaments. Per exemple, "Setze jutges dun jutjat mengen fetge dun penjat". Situeu el cursor davant del primer embarbussament i activeu el menú Inserció | Objecte... En la llista dobjectes del Windows, busqueu el tipus So dona. Es posarà en marxa lEnregistrador de sons. Prepareu el micròfon i cliqueu el botó Enregistreu lembarbussament. Quan hagueu acabat, atureu amb Escolteu el resultat amb el botó Si voleu repetir lenregistrament, "rebobineu-lo" per situar el cursor a linici. És normal que quedin unes "cues" en blanc a linici i al final dels enregistraments. Com que els fitxers de so ocupen molt despai en el disc, és convenient netejar aquests silencis. Rebobineu lenregistrament i toqueu la barra de desplaçament horitzontal fins que visualitzeu algun senyal en la pantalla de representació gràfica de lona. En aquesta posició, activeu el menú Edició | Suprimeix abans de la situació actual. Repetiu el procés amb el silenci final, situant-vos en el lloc adient i fent servir lopció Suprimeix després de la posició actual. Tanqueu la finestra de lEnregistrador de so. Per escoltar-lo, feu doble clic en la icona que ha aparegut al WordPad. També podeu modificar lenregistrament clicant-lo amb el botó dret i escollint al menú de context lopció Objecte so dona - Edició. Repetiu el procés amb els altres embarbussaments, però abans de començar a enregistrar activeu el menú Edició | Propietats de làudio i seleccioneu models____________________________________________________________________________________________________________________________________ 59Programa dInformàtica Educativa
  • 60. Curs de manteniment daules dinformàtica de Primària de qualitat diferents. Quan hagueu acabat, compareu la qualitat dels enregistraments. Pràctica complementària Poseu en marxa lEnregistrador de so, activant Botó inici | Programes | Accessoris | Multimèdia. Proveu les funcions deco, canvi de velocitat i inversions que trobareu al menú Efectes. 1.8.6. CD - Música Els discs compactes de música i els CD-ROM es basen en el mateix suport òptic. La major part dels lectors de CD-ROM incorporen un conversor i un petit amplificador que permet connectar-hi un joc daltaveus o auriculars per escoltar discs compactes de música. Des de lordinador es pot controlar el funcionament dels CD, seleccionant la posició exacta on es desitja que comenci o saturi la reproducció del so. Per escoltar discs compactes de música amb lordinador cal disposar dun lector de CD-ROM i dun joc daltaveus o auriculars. El programa Intèrpret de CD, que trobareu a Botó Inici | Programes | Accessoris | Multimèdia permet escoltar les diferents "pistes" o cançons dels discs compactes de música, i també les dels CD-ROM que tinguin pistes de so. També poden escoltar-se amb lIntèrpret multimèdia. Catalogació dels discs CD Per fer aquesta pràctica necessitareu un parell de discs compactes de música. Inseriu un disc de música a la unitat de CD-ROM. Shauria de posar en marxa de manera automàtica el programa Intèrpret de CD. Si no fos així, activeu-lo manualment. Proveu les diferents funcions daquest programa. Activeu el menú Disc | Edita la selecció de peces. Ompliu els camps corresponents a lautor i el títol del disc que esteu escoltant. Feu clic en la primera peça de la llista Peces disponibles i escriviu el seu títol al camp Pista 01. Quan ho hagueu fet, toqueu el botó Defineix un nom. Repetiu el procés escrivint el nom de les altres peces del disc.60 ___________________________________________________________________________________________________________________________________ Programa dInformàtica Educativa
  • 61. Recursos multimèdia del Windows 95 Quan hagueu acabat de "catalogar" el disc, canvieu-lo per un altre i catalogueu-lo també. Observeu que, a partir dara, el Windows 95 reconeix automàticament quin disc és el que es troba en la unitat de CD-ROM, i mostra els títols correctament. La informació que heu entrat en catalogar els discs es troba al fitxer CDPLAYER.INI de la carpeta C:WINDOWS. Podeu editar aquest fitxer i afegir-hi noves entrades que hagin elaborat altres companys durant la pràctica, per tenir una discografia catalogada més completa.1.8.7. Seqüenciador MIDI Les sigles MIDI5 identifiquen dos conceptes: un protocol de comunicació entre instruments electrònics (mitjançant un cablejat específic i una interfície física) i un sistema de codificació de la música basat en la successió daccions al llarg del temps. Aquestes accions són del tipus "Comença a sonar un nota mi de la tercera escala" o "Seleccionar el timbre de clarinet". El seqüenciador MIDI és el programa encarregat de rebre aquestes instruccions codificades que li envien les aplicacions i enviar-les als dispositius que poden reconèixer-les. També pot fer la feina inversa: rebre dades codificades dels dispositius i transmetre-les als programes. La codificació musical MIDI utilitza 16 canals per transmetre les dades. Cada canal MIDI rep una seqüència de dades que es corresponen, generalment, amb un timbre o instrument diferent. Per exemple, en una peça per a piano i flauta podrien enviar-se els missatges corresponents al piano pel canal 1 i els de flauta pel canal 2. Per executar fitxers musicals MIDI cal disposar dun sintetitzador. Els sintetitzadors poden ser interns, com el que incorporen les targetes compatibles AdLib o Sound Blaster, o externs, com ara un teclat o un mòdul multitímbric. Si el sintetitzador és extern caldrà disposar, a més, duna targeta dinterfície MIDI o dun adaptador connectat al port del joystick, que permeti realitzar la connexió física de lordinador amb el sintetitzador. Els fitxers amb música codificada segons el sistema MIDI porten les extensions .MID o .RMI. Podeu trobar altres sistemes, com el Creative Music Format (.CMF) o els fitxers propis del Músic (.MUS), però el Windows no els reconeixerà directament. En aquests casos, caldrà utilitzar una utilitat de conversió per tal de passar-los al format .MID. El Windows no ofereix cap accessori que permeti generar fitxers MIDI. Per crear aquest tipus de fitxers podeu utilitzar els programes Músic 4.20 o MusicTime. Els fitxers generats amb el Músic poden escriures en format MIDI activant lopció5 Les sigles MIDI corresponen a lexpressió Musical Instruments Digital Interface (Interfície Digital per a Instruments Musicals).____________________________________________________________________________________________________________________________________ 61Programa dInformàtica Educativa
  • 62. Curs de manteniment daules dinformàtica de Primària dexportació (tecla W), i pel que fa al MusicTime, cal activar lopció de menú Fitxer | Anomenar i desar. En la pantalla on es demana el tipus de format, seleccioneu Fitxers MIDI.62 ___________________________________________________________________________________________________________________________________ Programa dInformàtica Educativa
  • 63. Recursos multimèdia del Windows 95 Creació i interpretació de fitxers MIDI Per realitzar aquesta pràctica cal que tingueu instal·lat a lordinador el programa MusicTime. També podeu fer-la amb el Music 4.20. Poseu en marxa un daquests programes i editeu aquesta peça: Proveu la interpretació amb diferents timbres dinstruments. Si treballeu amb el MusicTime, activeu el menú Finestres | Mapa de pistes i feu clic en el camp corresponent al timbre. Amb el Músic, toqueu la tecla M per passar a modificar els timbres. Enregistreu el fitxer en format MIDI, amb el nom TINTON.MID Proveu a executar aquest fitxer amb lIntèrpret multimèdia. Proveu també a inserir en un document de text un clip multimèdia que interpreti aquesta melodia.1.8.8. Vídeo digital i animacions La reproducció de seqüències dimatges, acompanyades opcionalment de so, és un dels recursos multimèdia amb més possibilitats expressives. La tecnologia que fa possible la reproducció de seqüències de vídeo en una finestra de la pantalla és força recent, i es troba encara limitada per la velocitat de procés i transmissió de dades dels ordinadors. Les animacions són seqüències dimatges generades amb lordinador. Per crear animacions cal fer servir programes especialitzats, com Autodesk Animator, Corel Draw, 3D Studio o Deluxe Paint Animation. El vídeo digital es crea mitjançant la captura dimatges i sons procedents duna càmera o dun magnetoscopi. Per generar fitxers de vídeo digital cal disposar duna targeta de digitalització dimatges, una segona targeta per a la captura del so i programes especialitzats. Per reproduir les seqüències de vídeo digital no cal disposar de tots aquests aparelles: nhi ha prou amb un monitor de 256 colors i una targeta de so.____________________________________________________________________________________________________________________________________ 63Programa dInformàtica Educativa
  • 64. Curs de manteniment daules dinformàtica de Primària El format de vídeo digital Video for Windows porta lextensió .AVI. També poden reproduir-se fitxers de vídeo generats amb el sistema Quick Time, de Macintosh, però haureu dinstal·lar prèviament els controladors necessaris, que normalment es proporcionen amb les aplicacions que en fan ús. Lemmagatzematge de totes les imatges que shan de mostra en una seqüència de vídeo digital, més el so, necessita una gran quantitat despai (10 Mb per a una seqüència de 10 segons a un quart de pantalla!!!), i un ample de banda6 considerable si es volen transmetre per xarxes de comunicacions. Per disminuir aquest espai, sutilitzen uns sistemes de compressió de les dades, que sanomenen CÒDECS. En el mòdul Multimèdia del Tauler de Control, a la pestanya Opcions, podeu veure els CÒDECS dàudio i vídeo que hi ha instal·lats al vostre sistema. Una altra manera de comprimir les dades és utilitzar el sistema MPEG, que és el format utilitzat en lestàndard DVD7, i que permet emmagatzemar tot un film de més de 90 minuts en un CD-ROM de 600 Mb. Reproducció de vídeo digital Per realitzar aquesta pràctica necessitareu el CD-ROM original del Windows 95. Inseriu el disc del Windows 95 a la unitat de CD-ROM i espereu uns segons. Sexecutarà de manera automàtica un programa de benvinguda. Toqueu el botó Navegació per aquest CD. Desplaceu-vos a la carpeta Funstuff | Videos. Feu clic amb el botó dret del ratolí al fitxer GOODTIME.AVI i seleccioneu Propietats en el menú de context. Activeu la pestanya Detalls. Aquí trobareu informació diversa sobre aquest clip de vídeo: Format de les dades, CÒDECs emprats, autors... En la pestanya Exemple podreu visualitzar el vídeo complet. També podeu utilitzar lIntèrpret multimèdia per a visualitzar vídeos. En el mòdul Multimèdia del Tauler de control, a la pestanya Vídeo, podeu ajustar també altres paràmetres de reproducció, com ara la mida de la finestra. Com a pràctica final, proveu dinserir una finestra amb aquesta seqüència de vídeo dins dun document del WordPad. 6 Ample de banda: És la quantitat dinformació que pot circular per unitat de temps en un enllaç entre dos sistemes. Ho podríem comparar al gruix de les canonades que porten fluïds. 7 DVD: Digital Video Disc.64 ___________________________________________________________________________________________________________________________________ Programa dInformàtica Educativa
  • 65. Recursos multimèdia del Windows 3.x1.9. Recursos multimèdia del Windows 3.x Lentorn Windows és capaç de reconèixer i interpretar diferents tipus de recursos multimèdia. Els més utilitzats són: So digital, CD-Àudio, Seqüenciador MIDI i Vídeo digital.1.9.1. So digital Els fitxers de so digital acostumen a portar lextensió WAV, i emmagatzemen informació corresponent a variacions en la pressió de laire al llarg del temps. Per contemplar tot lespectre de freqüències audibles cal emmagatzemar un mínim d11.000 valors per cada segon de so, o una quantitat molt superior si senregistra amb alta qualitat o en estèreo (fins a 176.000 dades per segon si volem la mateixa qualitat que els discs compactes de música). Laccessori del Windows anomenat Enregistrador de sons permet crear fitxers de so digital, tot i que us recomanem utilitzar altres programes més avançats, com el WaveStudio que sinclou en les utilitats de les targetes SoundBlaster.1.9.2. CD-Àudio Els discs compactes de música contenen grans quantitats de dades de so digital enregistrat a alta qualitat. Podem escoltar-los directament des del lector de CD-ROM si shan instal·lat prèviament els programes controladors corresponents. La majoria de targetes de so tenen un cable interior que agafa el so del CD-ROM. En cas de problemes cal comprovar dues coses: que aquest cable interior estigui correctament endollat (veure el manual de la targeta) i que a la secció "Manejadors" del tauler de control hi aparegui el controlador anomenat "Audio CD (MCI)".1.9.3. Seqüenciador MIDI Els fitxers Midi (que acostumen a portar lextensió MID) contenen partitures musicals codificades en un llenguatge on es descriu el to, la durada de la nota, el timbre, etc. Totes les targetes de so incorporen com a mínim dos dispositius MIDI: un sintetitzador intern (que sescolta directament pels altaveus) i un adaptador que permet endollar sintetitzadors o teclats externs al connector de la palanca de jocs.____________________________________________________________________________________________________________________________________ 65Programa dInformàtica Educativa
  • 66. Curs de manteniment daules dinformàtica de Primària El Mapejador MIDI del Tauler de Control determina si cal utilitzar el connector extern (anomenat normalment MIDI Port) o el sintetitzador intern (anomenat de diverses maneres segons el fabricant, però en el nom hi acostumen a aparèixer les lletres FM). Només hem de seleccionar el port extern si disposem dun instrument musical MIDI i els cables adients. En la resta de casos cal seleccionar sempre el sintetitzador intern FM. Per a crear fitxers MIDI cal fer servir algun editor musical, com el Músic 4.30 (disponible al CD-ROM Sinera) o el MúsicTime (distribuït pel PIE a alguns centres on sexperimenta lús de les eines informàtiques en leducació musical). 1.9.4. Vídeo digital El vídeo digital consisteix en la combinació de seqüències dimatges i un o més canals de so. Els fitxers de vídeo digital acostumen a portar les extensions AVI (format "Vídeo for Windows" de Microsoft) o MOV (format "QuickTime" dApple). Per a visualitzar les seqüències de vídeo digital cal haver instal·lat prèviament els programes corresponents a cada format, que generalment sinclouen en els CD-ROM on sutilitzen. 1.9.5. Interpretació dels recursos multimèdia Tots aquests recursos multimèdia poden ser escoltats i/o visualitzats mitjançant lIntèrpret de medis del Windows que es troba dins del grup Accessoris. Per comprovar el seu funcionament us recomanem activar el menú Dispositiu i anar seleccionant un exemple de cada un dels recursos. Trobareu exemples de so digital i MIDI en el directori Windows i exemples de vídeo digital en alguns CD-ROM. Pel que fa al CD-Àudio, cal que inseriu un disc compacte de música al lector per tal de comprovar si funciona.66 ___________________________________________________________________________________________________________________________________ Programa dInformàtica Educativa
  • 67. Recursos multimèdia del Windows 3.x____________________________________________________________________________________________________________________________________ 67Programa dInformàtica Educativa
  • 68. Quin ordinador tenim II. Estructura del maquinari__________________________________________________________________________________________________________________________________ 67Programa dInformàtica Educativa
  • 69. Curs de manteniment daules dinformàtica de Primària 2.1. Quin ordinador tenim 2.1.1. Principals components Els ordinadors amb què habitualment treballem a les escoles, estan formats per diferents components individualitzats: monitor, impressora, teclat, ratolí... connectats tots a una caixa, la unitat central. A la unitat central hi ha els circuits que controlen tots els dispositius, i que processen i emmagatzemen la informació. Els altres components són dispositius dentrada o de sortida dinformació, que permeten la comunicació amb lordinador. Monitor: dispositiu de sortida dinformació La unitat central i les disqueteres tracten i desen la informació Teclat i ratolí dispositius dentrada dinformació 2.1.1.1. La unitat central La connexió elèctrica Un primer bloc que trobem dins de les caixes dels ordinadors és la font dalimentació encarregada de convertir el corrent altern de 220V dels endolls a baixa tensió contínua. La font dalimentació subministra lenergia que necessiten els circuits electrònics de dins de la unitat central i de molts dels dispositius que hi connectem, com el teclat, el ratolí, la tauleta, lescànner... Els cables que permeten connectar els ordinadors a la xarxa elèctrica estan estandarditzats i són prou diferents com per evitar confusions. Hi ha fonts alimentació que tenen dos endolls, un mascle i laltre femella; el mascle porta corrent a lordinador mentre que el femella és una sortida a 220V que poden utilitzar alguns monitors en lloc dendollar-se de forma independent. També és normal que algunes fonts dalimentació incorporin un selector de voltatge 220V-110V per tal dadaptar-se a la tensió de diferents estats. A lhora de col·locar els ordinadors a laula, cal tenir cura que tota aquesta part no pugui ser manipulada pels alumnes.68 ___________________________________________________________________________________________________________________________________ Programa dInformàtica Educativa
  • 70. Quin ordinador tenim Unitats demmagatzematge. Els discos Les unitats de disc són fonamentalment de tres tipus: Unitats de discos flexibles, unitats de disc dur i discos CD-ROM. Disc flexible Les unitats de disc flexible que shan distribuït amb els ordinadors de primària són del tipus de 3.5 polzades, que permeten treballar amb disquets de dues capacitats diferents, els de doble densitat (que la caixa etiqueta DD) de 720 Kb. i els dalta densitat, de 1.44 Mb. (que la caixa i el mateix disquet marca amb HD). La majoria dels disquets que trobem són de 1.44 Mb. i ja es compren formatats, és a dir, preparats per a fer-se servir. En lacció de formatar, el sistema operatiu crea lestructura que després li ha de permetre escriure i llegir. Caldrà formatar un disquet sempre que no ho hagi fet el fabricant o en aquells casos que es vulgui esborrar tot el contingut, o quan vulguem tenir un disquet darrancada. Els disquets dinstal·lar programes, o els que tenen dades que no shan de modificar, és convenient protegir-los sempre contra escriptura, i així, evitem que sesborri accidentalment o que un ordinador amb virus ens el passi al nostre disquet. Els ordinadors més antics tenen disqueteres de 5.25 polzades, que permeten treballar amb disquets de 1.22 Mb. dalta densitat (les caixes els etiqueten com DS/HD) i/o 360 Kb. de doble densitat (la caixes setiqueten DS/DD).__________________________________________________________________________________________________________________________________ 69Programa dInformàtica Educativa
  • 71. Curs de manteniment daules dinformàtica de Primària El sistema de protecció descriptura consisteix, en aquest cas, en tapar amb una etiqueta un petit queixal que tenen en una vora. Al contrari de les unitats de 3.5", les de 5.25" només escriuen quan el queixal està obert. Disc Dur El disc dur és una unitat fixa que serveix per guardar la informació i programes, de manera que sempre estiguin disponibles per poder ser utilitzats. La capacitat del disc dur ha augmentat amb el temps, a mesura que els programes necessitaven més recursos, així, mentre els ordinadors de les primeres dotacions porten disc dur de 40 Mb., actualment, el més normal són els discos d1 a 2 Gb. En general fem servir el disc C: com a disc darrancada, és a dir, des don lordinador carrega el sistema operatiu. També és possible engegar lordinador des de la unitat A:, introduint-hi un disquet de sistema abans de posar-lo en funcionament. CD-ROM La unitat de CD-ROM és un lector que pot llegir discos del tipus CD semblants als de música. Aquests discos són només de lectura (Read Only Memory) i tenen gran capacitat -al voltant de 600 Mb.- la qual cosa els fa indicats per guardar bases de dades, gran quantitat de programari i sobretot materials multimèdia, ja que els fitxers dàudio i vídeo acostumen a ser molt grans. El lector de CD-ROM és tractat per lordinador com una unitat més, així, en un ordinador, el disc dur serà la C: i la unitat de CD-ROM la D: Però a diferència dels discos fixes, els lectors necessiten de programes específics que controlin la unitat i que han de ser carregats a larrancada de lordinador. Tota la informació dels CD està enregistrada en una sola cara -la llisa- mentre que laltra saprofita per a la caràtula. El disc sintrodueix amb cara serigrafiada mirant amunt. Un raig làser llegeix la part inferior del disc sense que hi hagi cap contacte físic, de manera que el disc no té desgast. És important anar en compte que el disc no sompli de pols, es ratlli o tingui ditades, ja que es dificulta la seva lectura o fins i tot pot produir errades. 2.1.1.2. El sistema de vídeo Les imatges que veiem en el monitor de lordinador són el resultat de dos elements independents però que es condicionen mútuament: el monitor i la placa de vídeo.70 ___________________________________________________________________________________________________________________________________ Programa dInformàtica Educativa
  • 72. Quin ordinador tenim Els ports de comunicacions Són uns intermediaris que fan possible la comunicació entre lordinador i els perifèrics en els dos sentits Ports tipus paral·lel Ports tipus sèrie Pot enviar un cert nombre de bits al Els bits dinformació són enviats un mateix temps. darrere laltre. Els ordinadors del tipus PC en poden Els ordinadors del tipus PC en poden tenir tres, com a màxim tenir quatre, com a màxim. Generalment nhi ha un dinstal·lat que Generalment nhi ha dos dinstal·lats que és coneix com a LPT1 es coneixen com a COM1 i COM2 Lutilitza la impressora i altres Els utilitzen el ratolí, el mòdem, la dispositius preparats, com alguns tauleta... escànners o unitats de discos especials. Els connectors de lordinador són El connector de lordinador és del tipus mascles de 9 o 25 puntes (dús femella de 25 punts. indiferent). Els connectors pel teclat i el port de jocs són ports especials del tipus sèrie. Les connexions del monitor__________________________________________________________________________________________________________________________________ 71Programa dInformàtica Educativa
  • 73. Curs de manteniment daules dinformàtica de Primària Del monitor surten dos cables, el dalimentació normal i el que es connecta a la placa de vídeo. Localitzar el lloc on va el connector no és difícil, el nombre de pins varia segons el sistema de vídeo, però lestàndard actual és de quinze, repartits en tres files, la qual cosa ens facilita encara més trobar-lo, ja que és únic. El connector no és rectangular, té un costat més ample, de manera que només hi ha una posició possible de connexió, cal trobar-la abans dintentar entrar-lo i tenir cura de no forçar-lo. Mode de vídeo El sistema de vídeo pot treballar en mode text i mode gràfic. En mode text la pantalla es divideix en cel·les, formada per la intersecció de columnes i files (habitualment 80 columnes i 25 files) i a cada cel·la només hi pot haver un caràcter. LMS-DOS i els programes que funcionen sobre aquest sistema operatiu treballen generalment en mode text. En mode gràfic, la pantalla, en lloc de cel·les es divideix en punts o píxels (la VGA en té 640 x 480) i tot el que apareix a la pantalla es dibuixa sobre aquesta matriu, de manera que hi poden haver lletres de diferents mides i combinar gràfics i textos. El Windows i tots els seus programes treballen en mode gràfic. Diferents estàndards de vídeo La resolució, la quantitat de punts de la pantalla i el nombre de colors que podem veure alhora depenen del sistema de vídeo. Així, el primer sistema a color, el CGA, només permetia treballar amb 4 colors i en una pantalla de 320x200. En lactualitat el sistema estàndard és el VGA i el SuperVGA. El sistema de vídeo VGA permet resolucions de 640x480 píxels amb 16 colors o 320x240 amb 256 colors. Els sistema SuperVGA és una ampliació del VGA per tal daconseguir resolucions més apropiades a les aplicacions multimèdia. Dins de les plaques SuperVGA no hi ha un estàndard definit i moltes vegades el Windows no les reconeix, de manera que per aconseguir prestacions superiors a les VGA cal configurar-la correctament amb els discos que facilita el fabricant. La quantitat de memòria resumeix les prestacions de les plaques de vídeo. De la quantitat de memòria que incorpori la mateixa placa depèn la resolució i els colors que podrà manipular. Les plaques VGA tenien 256Kb., i actualment les plaques que es posen van des d1 a 4 Mb. Consideracions a lhora de triar una resolució A lhora deconfigurar un sistema de vídeo cal tenir presents les necessitats dús i tenir en compte que laugment de resolució pot alentir tot el sistema, ja que lordinador necessitarà més recursos per gestionar la pantalla. En la majoria dels72 ___________________________________________________________________________________________________________________________________ Programa dInformàtica Educativa
  • 74. Quin ordinador tenim casos no és necessari definir resolucions superiors als 640x480 a 16 o 256 colors, segons permeti el sistema. Monitor El monitor també és un element a tenir en compte, per una banda la grandària de les pantalles normals és de 14", la qual cosa fa que amb resolucions superiors als 640 punts les lletres siguin massa petites per a treballar-hi còmodament. Per altra banda, a part de la resolució, hi ha altres qualitats del vídeo que han de ser compatibles entre el monitor i la placa com la freqüència de refresc de les pantalles -que es mesura en Herz-, el mode com es fa aquest refresc, lentrellaçat o no entrellaçat... i que incideixen en la qualitat de la imatge.2.1.1.3. El teclat Actualment, els teclats que es fan servir són del tipus ampliat, amb 101 o 102 tecles. Els primers estàndard de teclat no tenien el bloc numèric ni les tecles de moviment independents. Connexió La connexió del teclat es fa a través dun connector del tipus DIN de 5 potes o mini DIN, segons models. Com en tots els connectors només té una posició possible. Alguns teclats tenen, en la seva part inferior, un petit selector que permet fer-los compatibles en diferents ordinadors. Normalment, ni tan sols sabem que hi són, però si algú els toca, és possible que lordinador no reconegui el teclat. Configuració Cada vegada que premem una tecla o una combinació de tecles, el teclat envia un codi a lordinador que és igual en tots els teclats. Per a fer la correspondència entre codi i caràcter, lordinador utilitza unes taules de conversió. En el cas del Windows el joc de caràcters utilitzat és lANSI, que contempla tots els caràcters de la nostra llengua i no necessita cap programa extern de configuració de teclat. Una cosa diferent passa si es treballa amb programes MS-DOS: en aquest entorn les aplicacions fan servir el codi ASCII, que té un nucli comú per a totes les llengües i una part que canvia segons les necessitats dels diferents idiomes. Per aquesta raó, quan sengega lordinador, es configura correctament el teclat tot carregant el fitxers necessaris (KEYB SP, TECLACAT, VIDEOCAT...) tal i com es detalla en lapartat 3.1.2.B. Altres característiques, com el temps despera abans duna repetició, la velocitat de repetició i la intermitència del cursor que no depenen del teclat sinó de lordinador es poden configurar des del Windows o des daltres programes.__________________________________________________________________________________________________________________________________ 73Programa dInformàtica Educativa
  • 75. Curs de manteniment daules dinformàtica de Primària 2.1.1.4. La impressora Tipus Matricials o dagulles El capçal dimpressió porta incorporat diverses agulles que dibuixen el caràcter que es vol imprimir picant damunt duna cinta entintada, semblant a la de les màquines descriure convencionals. Hi ha impressores de 9 i de 24 agulles i algunes poden imprimir a color. La impressora Fujitsu DL-110 que es va subministrar en les primeres dotacions és una impressora de 24 agulles a color. Les impressores dagulles són, en general, més econòmiques però donen poca qualitat i són molt sorolloses. Injecció a tinta Són semblants a les matricials però en lloc dagulles sobre una cinta, el capçal envia petites gotes de tinta cap el paper. Aquestes impressores són les que sutilitzen més actualment: són molt silencioses i la qualitat és bona. Les impressores HP 550 i la HP 550-C són impressores dinjecció de tinta, la primera monocroma i la segona de color. Impressores làser Fan servir una tecnologia semblant a les fotocopiadores i són les que donen més qualitat. Generalment són molt cares de compra però seconomitzen més a llarg termini degut a la durada dels consumibles. Connexió La impressora utilitza un port (via de comunicació) del tipus paral·lel centrònics. Aquest connector a lordinador és del tipus femella de 25 contactes. En general, els ordinadors només tenen un port paral·lel. Configuració i programes controladors Hi ha impressores que permeten configurar algunes característiques com la llargada del paper, el joc de caràcters... mitjançant microinterruptors o programes específics subministrats pel fabricant. Totes les aplicacions Windows imprimeixen fent servir ladministrador dimpressió, que és el programa que té el sistema per imprimir i controlar la impressora. Cada programa MS-DOS defineix i configura la impressora amb què treballa -és molt difícil que un programa antic aprofiti al màxim les prestacions dun model74 ___________________________________________________________________________________________________________________________________ Programa dInformàtica Educativa
  • 76. Quin ordinador tenim nou dimpressora ja que el programa no la pot reconèixer; en aquest cas, sha de definir un model més antic o més genèric, que hi sigui compatible.2.1.1.5. Multiplexor Permet a diferents ordinadors imprimir amb una mateixa impressora. Hi ha multiplexors manuals i automàtics. Els ordinadors es connecten al multiplexor i aquest a la impressora; quan un ordinador ha dimprimir el multiplexor sencarrega de fer la connexió ordinador-impressora. En el cas del manual, la connexió la fa lusuari mitjançant un selector extern, mentre que lautomàtic explora constantment si algun ordinador envia dades cap a la impressora, i ell sol, estableix la connexió i la manté fins que sacaba dimprimir el document o hi ha un cert temps dinactivitat. Si un ordinador vol imprimir mentre ho està fent un altre, rep un missatge dimpressora ocupada. Els multiplexors subministrats als centres són del tipus automàtic i permeten connectar fins a vuit ordinadors en una impressora. En la part posterior hi ha vuit entrades numerades. A cada ordinador hi ha una sortida per a la impressora, que ve assenyalada com a perifèric.2.1.1.6. El ratolí Diferents tecnologies de fabricació Mecànic: disposa duna bola que actua sobre uns rodets que fan variar la posició duns sensors. Per al seu bon funcionament cal que es netegin de forma periòdica. Òptic: no té part mecànica, cosa que fa que el seu funcionament no sigui tan segur. Necessita desplaçar-se sobre una estora especial amb un reticular que contrasta sobre el fons. Acostumen a ser més força més cars que els de bola. Connexió El port de lordinador on es connecta el ratolí és generalment el port sèrie. Actualment els ordinadors incorporen dos ports sèrie (COM1 i COM2) amb connectors de 9 o 25 contactes mascle (generalment 2 de 9 o un de 9 i un de 25). El ratolí es connecta a un dels dos ports sèrie amb un connector femella de 9 o 25 contactes. Si no coincideixen el nombre de contactes amb les nostres necessitats sha dincorporar un adaptador. Alguns ordinadors van equipats amb ratolins amb un connector mini-Din que es connecta a una placa específica. Número de botons En els ratolins per a PC hi ha dos estàndards: Microsoft Serial Mouse (2 botons o MS)__________________________________________________________________________________________________________________________________ 75Programa dInformàtica Educativa
  • 77. Curs de manteniment daules dinformàtica de Primària Mouse System Mouse (3 botons o PC) Per norma, independentment del número de botons del ratolí, es treballa amb lestàndard MS o de dos botons. Els ratolins de tres botons estan preparats per funcionar amb els dos sistemes; a sota o al costat acostumen a tenir un selector per triar-lo, si aquest no coincideix amb el que es defineix a lordinador, no funciona. Un problema que passa sovint en aules on hi ha ratolins amb botons és que els alumnes els canvien de manera que deixen de funcionar o no ho fan bé. Quan això passa només cal posar bé el selector i reiniciar lordinador. Programes de control El programes que controlen el ratolí en lMS-DOS i en el Windows són diferents, de manera que el fet de funcionar en un entorn no vol dir que ens hagi de funcionar en laltre. En Windows es configura el tipus de ratolí en el moment de la instal·lació i també es poden efectuar canvis des de la utilitat dinstal·lació del Windows (grup de programes principal). Perquè els programes MS-DOS puguin controlar el ratolí cal abans carregar un manegador específic. Tots els ratolins porten el controlador del seu fabricant però el més convenient és fer servir el que subministra el propi sistema operatiu, ja que daquesta manera ens estalviem tenir diferents configuracions a laula i assegurem la màxima compatibilitat. El controlador, que es sol dir MOUSE, amb diferents extensions, es pot carregar a larrancada de lordinador (des del CONFIG:SYS o des de lAUTOEXEC.BAT) o bé, abans del programa que el necessita. Per norma general, aquests programes ja sencarreguen de buscar el ratolí, de manera que no cal dir on el tenim connectat. Neteja És important fer neteja de les boles i dels rodets dels ratolins per treure-hi la pols que sha acumulat; tret que el manual dalgun model concret ens recomani fer-ho diferent, en general, els passos ha seguir són: 1. Tancar lordinador. 2. Girar el ratolí i obrir la porteta de la bola fent el moviment que indiquen les fletxes per obrir-la. 3. Girar el ratolí perquè caigui la bola. 4. Netejar la bola fregant amb un drap humit que no deixi borrissols. 5. Amb palets higiènics humits amb alcohol, netejar els rodets de contacte amb la bola perquè girin bé. 6. Bufar linterior del ratolí de manera que marxi la pols que shi ha acumulat. 7. Tornar a muntar la bola.76 ___________________________________________________________________________________________________________________________________ Programa dInformàtica Educativa
  • 78. Quin ordinador tenim2.1.1.7. El mòdem Els mòdems subministrats en les primeres dotacions eren interns i funcionaven a una velocitat de 1200 o 2400 bauds, ara poc adequada per a les comunicacions via Internet, la qual cosa els ha deixat antiquats. Lordinador que té la placa del mòdem és fàcil de reconèixer pels dos connectors del tipus telefònic. El mòdem fa servir un port sèrie per comunicar-se. Si el port sèrie que sha definit per al mòdem és el COM1 o COM2, aquesta via de comunicació ja està ocupada encara que hi hagi el connector de lordinador lliure. Actualment, el tipus de mòdems més recomanables són els externs i de velocitats superiors als 14.400 bauds. Aquests mòdems es connecten a un port sèrie -com el ratolí- i existeixen adaptadors per si hi ha problemes entre el connector de 9 o 25 contactes.2.1.1.8. La Tauleta La Tauleta es connecta a un port sèrie de lordinador. El programa que controla la Tauleta sha dadequar a cada aplicació en concret. Els disquets amb aplicacions per a la Tauleta tenen tots el fitxers per a funcionar i els programes que la gestionen. Les primeres tauletes van ser subministrades amb un cable per a connectar-se al port paral·lel (el de la impressora).2.1.1.9. La placa de so Tant la placa de so com les unitats de CD-ROM formen part de lordinador multimèdia, de manera que cada vegada és més normal de disposar-ne. A lexterior de la placa hi ha connectors que es corresponen bàsicament a les entrades (micròfon o una altra font de so) i les sortides (altaveus, auriculars o amplificador). El nombre daquests connectors pot variar segons el model. Moltes plaques incorporen també el connector femella de 15 contactes que serveix de comunicació per al Joystick -comandament per a jocs- i/o una entrada-sortida Midi.2.1.1.10. Lescànner Lescànner permet digitalitzar dibuixos, fotografies i text (OCR) que tinguem en paper: mitjançant la llum rastreja les imatges i les converteix en bits, en un format semblant al dels dibuixos del Deluxe Paint o del Paintbrush.__________________________________________________________________________________________________________________________________ 77Programa dInformàtica Educativa
  • 79. Curs de manteniment daules dinformàtica de Primària La resolució de lescànner es mesura en DPI, punts per polzada, que són els punts que analitzarà per cada polzada i la paleta de colors disponible, Com més gran sigui la resolució, i més colors utilitzem, major serà la grandària del fitxer resultant. En general, els escànners es connecten a plaques especials que ja porten i van acompanyats de programari que permet capturar i convertir gràfics, retocar imatges... que en condicionen el seu rendiment, de manera que moltes vegades són més importants, a lhora de triar un escànner, que el mateix escànner. 2.1.2. Característiques internes 2.1.2.1. LMSD LMSD és una utilitat que acompanya les últimes versions de lMS-DOS i que permet fer un diagnòstic del maquinari i dels programes que el gestionen. En aquests moments, la versió del programa és de 1993 i per tant té dificultats en identificar correctament maquinari de més nova creació (p.ex: un ordinador amb un microprocessador Pèntium el reconeix com un 486 DX). De tota manera, i malgrat que la informació facilitada pot ser molt tècnica, és un sistema fàcil de recollir dades sobre el maquinari i la seva configuració.78 ___________________________________________________________________________________________________________________________________ Programa dInformàtica Educativa
  • 80. Quin ordinador tenim Quan sengega el programa fa una anàlisi de lordinador i presenta una pantalla de resum on saccedeix a cada aspecte a través dun botó: Computer: fabricant de la placa base i tipus de micropocessador Memory: total de memòria convencional i extesa Vídeo: sistema de vídeo i fabricant Network: si hi ha xarxa instal·lada i tipus OS versions: Versió dMS-DOS Mouse: sistema ratolí Other adaptadors: altres adaptadors que ha trobat Disk Drives: unitats de disc que hi ha instal·lades LPT ports: número de ports dimpressora que hi ha COM ports: número de ports que hi ha Windows: Versió del Windows Per accedir a més informació dalguns daquests aspectes, es clica sobre el botó o es prem la lletra ressaltada. Al menú File hi ha la possibilitat de veure els diferents fitxers que gestionen el sistema: (AUTOEXEC.BAT, CONFIG.SYS, SYSTEM.INI, WIN.INI...). També és interessant la possibilitat dimprimir un informe amb el nom per identificar lordinador i la informació que ens interessi. LMSD ens proporciona doncs una manera fàcil de tenir en paper aspectes com les especificacions del disc dur, el sistema de vídeo, lestat dels ports, les IRQ i els programes de configuració del sistema.2.1.2.2. Tipus dordinadors. Diferents microprocessadors El microprocessador és un xip que fa les funcions dun cervell i dirigeix totes les operacions de lordinador. Han estat els microprocessadors els que han conformat les diferents generacions dordinadors: el 8086 o el 8088 incorporats als ordinadors del tipus XT, el 80286 sobre el qual es desenvolupen els ordinadors AT del tipus 286, el 80386, 80486 i el Pèntium. El microprocessador es munta damunt dun circuit imprès a la placa base, on hi ha tots els circuits que necessita per funcionar i els connectors per a la memòria i les__________________________________________________________________________________________________________________________________ 79Programa dInformàtica Educativa
  • 81. Curs de manteniment daules dinformàtica de Primària plaques dexpansió. Actualment hi ha tendència a incorporar més funcions a la placa base, com el control de discos i ports, i en alguns casos, so i vídeo. Les diferències entre les generacions de microprocessadors es corresponen a la seva millora en tres aspectes bàsicament: la velocitat de treball, la quantitat màxima de memòria que poden gestionar i la grandària de les dades que poden representar. A més, a partir de laparició del 80486, els ordinadors incorporen en el seu interior el cooprocessador matemàtic, un xip destinat a operacions matemàtiques que era una opció externa i dús limitat a una minoria dusuaris. Un mateix model de microprocessador es fabrica en diverses velocitats de treball, així, es parla del Pèntium 133, per referir-nos a un ordinador basat en un microprocessador Pèntium que treballa a la velocitat de 133 megahertz (un Mhz. és un milió dimpulsos cada segon, de manera que aquest ordinador de 133 Mhz. és capaç de repetir una operació simple 133 milions de vegades en un segon).80 ___________________________________________________________________________________________________________________________________ Programa dInformàtica Educativa
  • 82. Quin ordinador tenim Quadre resum dels principals microprocessadors Micropro Any Velocitats Rep. dades Rep. dades Memòria Processa- cessador de (MHz) internes externes màxima dor mate- sortida (bits) (bits) (MB) màtic. 8086 1.978 4,77 - 8 16 8 1 No 8088 1.979 4,77 - 8 16 16 1 No 286 1.982 8 - 10 -12 16 16 16 No 386 DX 1.985 16 - 20- 25 -33 32 32 4.096 No (*) 386 SX 1.988 16-20 32 16 4.096 No 486 DX 1.989 25- 30- 50 32 32 4.096 Sí (**) 486 SX 1.991 16 - 20 -25 32 32 4.096 No Pentium 1.993 75 -100 - 133 - 32 32 4.096 Sí 200 (*) El 386 SX surt després del 386 DX per tal de poder oferir un producte més barat, es tracta dun microprocessador que internament funciona com un 386 però cap a lexterior ho fa com un 286, cosa que permet muntar-lo sobre plaques per a 286, en aquell moment molt més barates. (**) El 486 SX, igual que en el cas del 386, és una forma dabaratir el producte, es tracta dun 486 sense processador matemàtic, de manera que surt més econòmic. Hi ha altres processadors que sanomenen DX2, es tracta del mateix microprocessador que es fa funcionar el doble de ràpid. Actualment han aparegut els estàndards MMX i darrerament el Pèntium II.2.1.2.3. La memòria RAM La quantitat de memòria RAM de què disposa lordinador i la seva configuració és un dels aspectes que més condicionen el bon funcionament dels programes. Ja sha dit que tot el treball de lordinador ha de passar pel microprocessador. Aquest, tot i que fa les operacions molt ràpidament, ha de manipular les dades una a una i necessita un lloc on desar-les i recuperar-les. La memòria RAM es pot representar doncs com a multitud de cel·les, on a cada una hi cap un byte, un caràcter (un ordinador de 4 Mb. tindria la memòria necessària per emmagatzemar 4 milions de caràcters). La memòria RAM té lavantatge de ser relativament ràpida, ja que el microprocessador hi pot accedir directament, però té linconvenient desborrar-se en apagar lordinador.__________________________________________________________________________________________________________________________________ 81Programa dInformàtica Educativa
  • 83. Curs de manteniment daules dinformàtica de Primària 2.1.2.4. Tipus de memòria Tota la memòria dun ordinador és físicament igual. A cada cel·la de memòria se li assigna una adreça, un número dordre, per tal de poder-hi accedir. Segons la seva posició i la manera en què la fa servir lMS-DOS es parla de diferents tipus de memòria: convencional, superior, expandida (EMS), estesa (XMS) i alta (veure lapartat 3.1.2 sobre Configuració la de memòria). 2.1.2.5. Setup de lordinador En el moment darrancada de lordinador, aquest necessita saber una informació vital i necessària per posar en marxa el sistema operatiu: el disc darrancada, la quantitat i tipus de discs, la quantitat de memòria, els ports, la data... Tota aquesta informació es guarda en una petita quantitat de memòria que sanomena CMOS. La CMOS, quan apaguem lordinador, és alimentada per una petita bateria per tal què no es perdin aquestes dades. El setup de lordinador és el programa que ens permet modificar les dades de la CMOS, és a dir, de comunicar a lordinador qualsevol canvi referent a les seves dades vitals (memòria, unitats de disc...). Generalment, durant el procés darrancada i abans de carregar el sistema operatiu, lordinador informa de les tecles que cal prémer per entrar al setup; en alguns casos és possible que sigui necessari un disc subministrat pel fabricant. És important guardar les dades del setup amb paper (això es pot fer fàcilment imprimint la pantalla) ja que si per alguna raó la bateria deixa de funcionar, la configuració es perd i lordinador no és capaç de trobar el disc o la memòria fins que se li introdueixen les dades correctes (alguns setup incorporen una utilitat per efectuar una autorecerca del disc dur). Pel que fa al disc dur, cal conèixer: número de cilindres (Cyln) número de capçals (Head) número de sectors (Sect) i grandària (Size)82 ___________________________________________________________________________________________________________________________________ Programa dInformàtica Educativa
  • 84. Quin ordinador tenim2.2. Canvis en lordinador2.2.1. Possibilitats de creixement de màquina El rendiment duna ampliació que es vulgui fer en un ordinador està condicionada a la feina que volem que faci, el cost davant daltres alternatives i en gran part a les limitacions del mateix ordinador. A tall il·lustratiu presentem un quadre amb lobjectiu dorientar sobre quin tipus dampliacions poden ser aconsellables per uns ordinadors destinats a laula, tenint en compte el cost actual de lampliació, el seu possible ús i les limitacions de les pròpies màquines. XT 286 386 486 PèntiumSO Dos Dos Windows Windows Windows WindowsMemòria No 640 k 4 Mb 8 Mb 16 Mb 32 MbSistema de vídeo No VGA VGA VGA SVGA SVGAPlaca de so No No - Sí Sí SíCD-ROM No No No - Sí SíAmpliar disc dur No No No No - Sí1GBXarxa No Sí Sí Sí Sí Sí2.2.2. Ampliar memòria De cara a ampliar memòria, hem de buscar en el manual de lequip o el de la placa base, quines ampliacions són possibles i quin tipus de memòria admet. A la gran majoria dordinadors la memòria RAM safegeix a la placa base, en forma dunes petites plaquetes anomenades SIMM. Els connectors on van els SIMM sagrupen formant bancs de memòria que no poden quedar mai mig plens. Per norma general, caldran SIMM que treballin a la mateixa velocitat (60 ,70 o 80 ns) i de capacitat compatible amb els que ja tenim. Actualment hi ha SIMM de 72 contactes per algunes plaques 486 i Pèntiums amb capacitats de 4, 8, 16 o 32 Mb. i SIMM de 30 contactes per plaques anteriors d1 o 4 Mb. Un cop localitzats en el manual, els bancs de memòria i lordre en què han de quedar plens, podem procedir a desconnectar tots els cables i treure la tapa de la caixa per inserir els SIMM.__________________________________________________________________________________________________________________________________ 83Programa dInformàtica Educativa
  • 85. Curs de manteniment daules dinformàtica de Primària La forma de fixar els SIMM a la placa base acostuma a fer-se a través duna pestanya de plàstic que el subjecta per la part superior. És important, abans dencaixar-los sense forçar, dassegurar-se que tots els contactes toquin bé. Un cop acabat el muntatge caldrà actualitzar la informació a través del Setup i posteriorment, el test darrancada de lordinador informarà si hi ha cap problema. 2.2.3. Instal·lar la targeta de so 2.2.3.1. Instal·lació física Les plaques de so fan servir uns connectors dexpansió de 8 o 16 bits, segons els models. El procés que cal seguir per connectar qualsevol placa és: Desconnectar els cables de lordinador i treure la coberta de la unitat central. Buscar un connector dampliació lliure. Si és necessari es poden posar les plaques de 8 bits als connectors de 16. Retirar la placa metàl·lica del connector que hem triat i treure el cargol. Introduir la placa suaument, de manera que coincideixin els connectors. Fixar la placa amb el cargol que hem tret, tornar a tapar i connectar els cables. 2.2.3.2. Configuració de la placa Sempre que es connecta un dispositiu nou i no es fa servir un port de comunicacions ja existent cal definir com es comunicarà amb el microprocessador. Aquests valors són els que corresponen a les IRQ, DMA i port. LIRQ ha de ser única per a cada dispositiu. Algunes plaques permeten la configuració daquests paràmetres mitjançant un programa que es subministra amb la placa, el qual fa el diagnòstic i la configura automàticament. En altres casos, aquesta configuració sha de fer manual, mitjançant uns petits ponts que hi ha sobre la placa (jumper). Si la configuració per defecte no funciona, caldrà buscar una IRQ lliure i seleccionar-la a la placa tot seguint les instruccions del manual. És habitual que la placa de so serveixi de controladora de la unitat de CD-ROM i de port de jocs. Els valors de control daquests dispositius es configuren de la mateixa manera que la part de so.84 ___________________________________________________________________________________________________________________________________ Programa dInformàtica Educativa
  • 86. Canvis en lordinador Lordinador només pot controlar un port de jocs, de manera que si lordinador ja en té un i la placa de so nincorpora un altre, caldrà que sen desconnecti un.2.2.3.3. Els controladors Un cop instal·lada físicament la placa, cal configurar el sistema perquè la reconegui. El fabricant subministra els disquets dinstal·lació per a MS-DOS i Windows que sencarregaran de crear els directoris, copiar-hi els controladors i modificar els fitxers de sistema: CONFIG.SYS, AUTOEXEC.BAT i WIN.INI2.2.4. Instal·lar una unitat de CD-ROM Hi ha CD-ROM interns i externs. Aquí ens referim breument als més normals: els interns i els que utilitzen una controladora del tipus IDE.2.2.4.1. Connexió La unitat de CD-ROM es connecta amb una cinta plana de 40 fils a la controladora, que en molts casos és la mateixa placa de so; el fil vermell de la cinta correspon al número 1 i sha fer coincidir amb la numeració que hi ha a la placa i a la unitat lectora. Un cable dàudio surt també de darrere del CD cap a la placa de so per tal de poder sentir pels altaveus de PC els CD de música. I, per últim, cal connectar la unitat amb un terminal lliure de la font dalimentació (don surten connectors de dues mides, però si fos necessari, hi ha conversors). En el cas de faltar connectors shi afegeix un derivador en forma de "Y". Un cop feta la connexió, es fixa la unitat en un dels espais reservats a unitats de disc de 5.25".2.2.4.2. Els controladors Cada unitat de CD-ROM porta el programari que permet la seva instal·lació. En general, aquest programa, copia els controladors i utilitats al disc dur, i fa les modificacions necessàries en els fitxers de configuració del sistema. El manegador encarregat de gestionar el lector de CD-ROM (en moltes unitats acostuma a ser el fitxer MSCDEX.EXE) shabilita a través duna línia en el fitxer CONFIG.SYS, com per exemple: DEVICE=C:CDROMMSCDEX /D: MSC001__________________________________________________________________________________________________________________________________ 85Programa dInformàtica Educativa
  • 87. Curs de manteniment daules dinformàtica de Primària Cal tenir en compte però que, tant el manegador com els paràmetres que admet no ténen perquè ser els mateixos per a cada unitat.86 ___________________________________________________________________________________________________________________________________ Programa dInformàtica Educativa
  • 88. Canvis en lordinador__________________________________________________________________________________________________________________________________ 87Programa dInformàtica Educativa
  • 89. Curs de manteniment daules dinformàtica de Primària III. Entorn operatiu MS-DOS88 ___________________________________________________________________________________________________________________________________ Programa dInformàtica Educativa
  • 90. Sistema operatiu i utilitats3.1. Sistema operatiu i utilitats3.1.1. MS-DOS El sistema operatiu MS-DOS és un programari desenvolupat per gestionar el funcionament de lordinador. LMS-DOS és lencarregat de posar a disposició de lusuari les possibilitats fonamentals per poder treballar amb un ordinador: la relació entre el teclat i la pantalla, la relació amb altres interfícies connectades a lordinador -ratolí, impressora...-, lús dordres o instruccions de control...3.1.1.1. Estructura darbre. Directoris importants Tota la informació de lordinador és enregistrada al disc en forma de fitxers. Cada fitxer sidentifica amb un nom -fins a 8 caràcters- i una extensió -fins a 3 caràcters- separats per un punt (Exemple: CARTA.SAM). Els caràcters de lextensió en un fitxer ens indiquen el programa o aplicació que sha utilitzat en la seva creació: per exemple, lextensió SAM correspon a document de lAmi Pro, lextensió BMP a una imatge del Paintbrush, lextensió FW3 a un document del Framework... Per aconseguir una bona gestió i organització daquests fitxers és molt important estructurar-los en directoris o carpetes, buscant el seu agrupament a partir dalguna característica comuna o en funció de la seva utilitat. Un directori és doncs una part organitzada del disc, identificada amb un nom i que pot contenir fitxers i/o més directoris, també anomenats subdirectoris.__________________________________________________________________________________________________________________________________ 89Programa dInformàtica Educativa
  • 91. Curs de manteniment daules dinformàtica de Primària Daquesta manera, els directoris tenen una estructura ramificada: hi ha un directori arrel, de partida, del que pengen altres subdirectoris que, a la vegada, poden tenir altres subdirectoris (consulteu el quadre anterior). Els ordinadors de lescola mantenen una organització similar deguda a lactualització de lMS-DOS efectuada amb anterioritat. Malgrat que el programari que hi podem trobar instal·lat pot diferir dun ordinador a un altre, es manté lexistència de diferents directoris importants: El directori arrel C:, comú a tots els ordinadors, que indica el nom de la unitat del disc dur declarada a lordinador i del qual pengen la resta de directoris, els fitxers de sistema, el fitxer de configuració CONFIG.SYS i el fitxer darrancada AUTOEXEC.BAT. El directori BATS, on hi ha els fitxers .BAT que serveixen per arrancar molts dels programes instal·lats al disc dur a través dordres que criden al fitxer executable -EXE- de cadascun dels programes. El directori SISTEMA, que conté els fitxers del sistema operatiu que hi hagi instal·lat a lordinador. Cal tenir en compte que aquest directori pot presentar també el nom DOS. El directori EINES, que conté programes dutilitat diversa, protectors de pantalla, visualitzadors de fitxers, configuració de la impressora... El directori WINDOWS, i el seu subdirectori SYSTEM, que contenen els fitxers i utilitats daquest entorn. Daltra banda, també trobarem agrupats en directoris el programari que hi hagi instal·lat a lordinador . 3.1.1.2. Fitxers elementals: configuració de la memòria. El teclat i el ratolí A. Configuració de la memòria Els programes que es fan córrer en els ordinadors necessiten emmagatzemar les seves dades en algun lloc accessible per al microprocessador. A aquest lloc se lanomena "memòria" i està composta físicament per uns xips electrònics situats a la placa principal de lordinador. A aquesta memòria de treball se lanomena memòria RAM. El sistema pot utilitzar tres tipus de memòria: convencional, estesa i expandida. A més, la majoria de sistemes disposen duna àrea de memòria superior i es pot habilitar lús duna memòria alta a partir de lestesa de què es disposi.90 ___________________________________________________________________________________________________________________________________ Programa dInformàtica Educativa
  • 92. Sistema operatiu i utilitats Els programes que sexecuten amb lMS-DOS utilitzen normalment la memòria convencional; si es vol que els programes utilitzin els altres tipus de memòria cal instal·lar un administrador de memòria que lhi permeti laccés. Cal tenir en compte que una bona configuració de la memòria influirà en el rendiment de lordinador. Tipus de memòries 1. Memòria convencional És el tipus més elemental de memòria. Es troba en tots els ordinadors i resta situada entre els 0 i els 640 Kb. Part daquesta memòria és usada per lMS-DOS -el COMMAND.COM- i els manegadors que hi hagi definits als fitxers CONFIG.SYS i AUTOEXEC.BAT -el teclat i el ratolí, programes residents com lantivirus- i per tant aquestes àrees ocupades resten memòria convencional per a lexecució de programes. La resta de la memòria està disponible per a lús de qualsevol altre programa. 2. Memòria superior La majoria dordinadors disposen de 384 Kb. adjacents a la memòria convencional anomenats àrea de memòria superior corresponent a les adreces -o posicions- de memòria compreses entre 640 i 1024 Kb. Aquesta àrea no està considerada com a part de la memòria total de lordinador ja que els programes no poden guardar-hi__________________________________________________________________________________________________________________________________ 91Programa dInformàtica Educativa
  • 93. Curs de manteniment daules dinformàtica de Primària informació i normalment queda reservada per a lexecució de programes de control del propi maquinari (memòria de vídeo, control de disc, ROM-BIOS...). A partir de lMS-DOS 5.0, i amb ordinadors 386 o superiors, és possible utilitzar part de les adreces no ocupades de la memòria superior com a memòria RAM. La configuració a fer consisteix en emprar aquesta memòria anomenada bloc de memòria superior UMB -Upper Memory Block- per carregar algunes aplicacions o manegadors de dispositiu, com el teclat o el ratolí, que abans ocupaven memòria convencional. Per configurar part de la memòria RAM com UMB cal indicar-ho en el fitxer CONFIG.SYS inserint les línies de lexemple i mantenint el mateix ordre: DEVICE=C:SISTEMAHIMEM.SYS *DOS=UMB **DEVICE=C:SISTEMAEMM386.SYS NOEMS **DEVICE=C:SISTEMAEMM386.SYS 1024 RAM **DEVICE=C:SISTEMAEMM386.SYS 1024 (*) Si hi apareix una línia com DOS=HIGH, caldria escriure DOS=HIGH, UMB (**) En el primer cas només sinstal·la ladministrador de memòria superior, en el segon cas sinstal·la ladministrador de memòria superior i 1024 Kb. memòria En el cas de lexemple del quadre, amb les dues primeres línies i una de les altres tres (**), es dóna accés a la memòria superior, quedant només indicar amb què es vol ocupar aquesta zona. Per exemple, per situar el ratolí a làrea de memòria superior caldria afegir la següent línia a continuació: DEVICEHIGH=C:SISTEMAMOUSE.SYS Cal tenir en compte que no tots els manegadors de dispositiu funcionen correctament en aquesta àrea superior, per tant, és important disposar dun disc de sistema (consulteu lapartat 4.1.7.) per poder arrancar lordinador i editar el fitxer CONFIG.SYS modificat, cas que lordinador quedés bloquejat. 3. Memòria estesa (XMS: eXtended Memory Specification) Sanomena així a la memòria RAM que té assignades adreces de memòria per sobre de 1024 Kb. (només en poden disposar els ordinadors 286 o superiors). Cal tenir en compte que tots els programes poden accedir a les adreces de memòria convencional (fins a 640 Kb.), però no tots poden utilitzar la memòria92 ___________________________________________________________________________________________________________________________________ Programa dInformàtica Educativa
  • 94. Sistema operatiu i utilitats estesa, ja que necessiten instruccions especials per reconèixer les adreces més altes emprades per aquest tipus de memòria. Per fer servir la memòria estesa (ràpida i eficaç si els programes poden utilitzar-la) cal instal·lar un programa administrador que en facilita el seu ús i alhora impedeix que diferents programes intentin utilitzar la mateixa part de la memòria estesa alhora. Aquest manegador que sinclou a lMS-DOS 5.0 és el fitxer HIMEM.SYS i sha de carregar durant el procés dinicialització de lordinador incloent una línia en el fitxer CONFIG.SYS. És important que aquesta línia sigui la primera o que aparegui abans que les línies que habiliten els manegadors de memòria estesa o expandida: DEVICE=C:SISTEMAHIMEM.SYS Lavantatge de la seva utilització consisteix en que es pot executar lMS-DOS en la zona de la memòria estesa alliberant així memòria convencional per a lús daltres programes. També és del tot convenient utilitzar-la si es treballa amb Windows pel que fa a lús de la multitasca que facilita aquest entorn. 4. Memòria alta (HMA: Hight Memory Area) Un altre ús que es pot donar a la memòria estesa consisteix en configurar els primers 64 Kb. daquesta (les adreces 1024 a 1088 Kb) com a memòria alta per aprofitar el fet que els ordinadors 286 o superiors hi poden accedir. Una de les principals aplicacions de la memòria alta és carregar-hi part del sistema operatiu, amb la qual cosa alliberem 50 Kb. de memòria convencional (això només és possible a partir de lMS-DOS 5.0 o superior). Per fer-ho, cal indicar-ho en el fitxer CONFIG.SYS a través de les següents línies: DEVICE=C:SISTEMAHIMEM.SYS DOS=HIGH 5. Memòria expandida (EMS: Expanded Memory Specification) Per disposar daquest tipus de memòria, cal instal·lar físicament a lordinador una placa de memòria expandida i un programa administrador que es lliura amb la placa. Una altra alternativa, si no disposem daquesta instal·lació -com passa a les escoles-, consisteix en utilitzar un programa que utilitza la memòria estesa per simular memòria expandida. Sanomena així, memòria expandida, a la memòria RAM que té assignades adreces de memòria compreses entre 640 i 1024 Kb. (zona de la memòria superior). La memòria expandida utilitza una part lliure daquesta memòria superior per crear un marc de pàgina de 64 Kb. compost per quatre blocs o pàgines__________________________________________________________________________________________________________________________________ 93Programa dInformàtica Educativa
  • 95. Curs de manteniment daules dinformàtica de Primària de 16 Kb., anomenats pàgines físiques i, daltra banda, divideix tota la memòria definida com expandida en blocs de 16 Kb. anomenats pàgines lògiques (consulteu el diagrama al principi daquest apartat). LMS-DOS pot accedir normalment a aquest marc de pàgina i és el manegador de dispositiu lencarregat de la tramesa dinformació: quan el sistema operatiu sol·licita una determinada informació dalguna pàgina lògica, el manegador copia el contingut daquesta en una pàgina física de manera que lMS-DOS hi pugui accedir. El fitxer EMM386.SYS (també pot ser EMM386.EXE) és un administrador de memòria que fa servir part de la memòria estesa per emular memòria expandida. Aquest manegador només pot funcionar amb ordinadors 386 o superiors i sha de carregar durant el procés dinicialització de lordinador incloent la següent línia en el fitxer CONFIG.SYS: DEVICE=C:SISTEMAEMM386.SYS Per acabar, doncs, cal tenir present que el sistema operatiu necessita controlar els dispositius de memòria a través de manegadors específics, els quals han de ser habilitats realitzant una crida en el fitxer CONFIG.SYS: Ordres BUFFERS=Nº memòria dedicada per a lintercanvi de dades amb les unitats de disc. FILES=Nº número màxim de fitxers que lMS-DOS pot manegar alhora. Fitxers HIMEM.SYS per a la memòria estesa EMM386.SYS per convertir memòria estesa a memòria expandida -si cal-. SMARTDRV.SYS ús de memòria caché o de disc -si cal- (consulteu lapartat 3.1.3.2.) B. El teclat i el ratolí Per al funcionament del teclat i del ratolí són necessaris els seus propis manegadors -els programes encarregats del control del dispositiu-. Els noms daquests fitxers acostumen a ser KEYB.COM i KEYBOARD.SYS per al teclat i MOUSE.COM i/o MOUSE.SYS per al ratolí. Per habilitar el manegador del teclat sha dincloure una línia al fitxer AUTOEXEC.BAT, com ara: C:SISTEMAKEYB SP,..,C:SISTEMAKEYBOARD.SYS o també C:SISTEMAKEYB SP,437,C:SISTEMAKEYBOARD.SYS94 ___________________________________________________________________________________________________________________________________ Programa dInformàtica Educativa
  • 96. Sistema operatiu i utilitats On es realitza la crida dels fitxers KEYB.COM i KEYBOARD.SYS, indicant el país "SP" i la pàgina de codis a utilitzar "437". En ambdós casos cal que els fitxers es trobin en el directori C:SISTEMA. Per a un correcte funcionament cal incloure també una línia en el CONFIG.SYS que faci una crida al fitxer COUNTRY.SYS, per indicar el codi de país i la pàgina de codis que utilitzarà lMS-DOS, com ara: COUNTRY=034,437,C:SISTEMACOUNTRY.SYS Per habilitar el manegador del ratolí disposem de dues possibilitats: - incloure a lAUTOEXEC.BAT la línia: C:SISTEMAMOUSE - incloure al CONFIG.SYS la línia: DEVICE=C:SISTEMAMOUSE.SYS On realitza la crida dels fitxers MOUSE.COM o MOUSE.SYS. En ambdós casos cal que aquests fitxers es trobin en el directori C:SISTEMA. Cal tenir en compte que encara que el ratolí funcioni correctament a lentorn Windows, és important incloure una daquestes línies per assegurar el seu funcionament en programes MS-DOS, ja que si no nhi ha cap dindicada, pot ser que el ratolí no funcioni en programes daquest entorn (DPaint, Quadern...).3.1.1.3. Fitxers bàsics de configuració dun ordinador: MSDOS.SYS, IO.SYS, COMMAND.COM, AUTOEXEC.BAT i CONFIG.SYS Després de lautotest que realitza lordinador quan es connecta, inicia la càrrega del sistema operatiu -conjunt de programes que li permetran la interacció amb lusuari- a través dels fitxers de sistema IO.SYS i MSDOS.SYS i del lintèrpret dordres COMMAND.COM. Per motius de seguretat, aquests fitxers de sistema són ocults i no apareixen quan sexecuta lordre dir des de larrel C: (per poder visualitzar-los executeu dir /a). El volúm de la unitat C és ESCOLA Una vegada carregat lMS-DOS, el El número de sèrie del volúm és 0C2-6D sistema intenta trobar el fitxer de Directori de C: configuració CONFIG.SYS i el de AMIPRO <DIR> 21/12/96 16:41 personalització AUTOEXEC.BAT, ANTVIRUS <DIR> 21/12/96 16:41 que són del tot imprescindibles per BATS <DIR> 21/12/96 15:39 al funcionament de lordinador. CLIC <DIR> 18/01/97 19:52 TAULETA <DIR> Tots aquests fitxers han destar 18/01/97 19:52 SISTEMA <DIR> presents en el disc dur -o en un disc 26/12/96 11:51 WINDOWS <DIR> 21/12/96 15:24 de sistema- i han destar situats al AUTOEXEC BAT 263 21/12/96 17:00 directori arrel. També cal tenir en COMMAND COM 95.334 24/08/95 9:50 CONFIG SYS compte que mai shan de moure a 148 21/12/96 17:00 un altre directori, ja que en cas de 3 fitxer(s) 98.896 bytes fer-ho, lordinador no arrancaria 7 directori(s) 78.928.128 bytes lliures correctament.__________________________________________________________________________________________________________________________________ 95Programa dInformàtica Educativa
  • 97. Curs de manteniment daules dinformàtica de Primària El fitxer de configuració CONFIG.SYS Conté la informació que cal per inicialitzar el sistema operatiu: el número de fitxers oberts, els dispositius a emprar (ratolí, memòria, targeta de so...) i com els volem emprar. A través daquest fitxer es configura lògicament lordinador. El fitxer de personalització AUTOEXEC.BAT On es fixen determinats paràmetres que permetran la utilització de lMS-DOS duna manera més eficient: el camí -path- dels directoris més usuals, el manegador del teclat i daltres utilitats. Daltra banda, també és necessari que es trobin en el disc, i en el directori indicat, tots els fitxers als quals es faci una referència en qualsevol dels dos fitxers. Els més comuns acostumen a ser: Al CONFIG.SYS: HIMEM.SYS, EMM386.SYS, SMARTDRV.SYS, COUNTRY.SYS, MOUSE.SYS. A lAUTOEXEC.BAT: KEYB.COM, KEYBOARD.SYS, TECLACAT.COM, VIDEOCAT.COM. Malgrat que el maquinari lliurat als centres no és uniforme, apuntem diferents propostes per a la configuració daquests dos fitxers en funció de les possibles característiques del maquinari que disposeu en el vostre centre: Màquines 286 amb més de 640 Kb de memòria RAM CONFIG.SYS AUTOEXEC.BAT FILES=20 PROMPT $P$G BUFFERS=20 PATH C:SISTEMA;C:EINES;C:BATS DEVICE=C:SISTEMAHIMEM.SYS C:SISTEMAKEYB SP,437,C:SISTEMAKEYBOARD.SYS DOS=HIGH C:SISTEMATECLACAT DEVICE=C:SISTEMAMOUSE.SYS C:SISTEMAVIDEOCAT COUNTRY=034,437,C:SISTEMACOUNTRY.SYS C:SISTEMAITERA (per carregar el Sèsam) Màquines 386 o superiors amb més de 640 Kb de memòria RAM CONFIG.SYS AUTOEXEC.BAT FILES=30 PROMPT $P$G BUFFERS=20 PATH C:WINDOWS;C:SISTEMA;C:EINES;C:BATS DEVICEHIGH=C:SISTEMAHIMEM.SYS C:SISTEMAKEYB SP,437,C:SISTEMAKEYBOARD.SYS DEVICEHIGH=C:SISTEMAEMM386.EXE NOEMS SET TEMP=C:USUARI DOS=HIGH, UMB C:SISTEMATECLACAT DEVICE=C:SISTEMAMOUSE.SYS C:SISTEMAVIDEOCAT COUNTRY=034,437,C:SISTEMACOUNTRY.SYS C:SISTEMAITERA (per carregar el Sèsam)96 ___________________________________________________________________________________________________________________________________ Programa dInformàtica Educativa
  • 98. Sistema operatiu i utilitats En màquines 386 o superiors amb més de 2 Mb. de memòria RAM és possible ajustar la configuració per a cada cas particular per tal dobtenir les millors prestacions, sobretot quan sinstal·la Windows (consulteu els apartats 3.1.1.2. i 3.1.3.2. sobre configuració de la memòria).3.1.2. Comandaments més usuals de lMS-DOS Per tal daconseguir una gestió i un control suficients del sistema operatiu de lordinador, és necessari un mínim coneixement dels comandaments més usuals. Aquests comandaments, en el moment de la seva utilització, es poden escriure tant en lletra minúscula com majúscula.3.1.2.1. Gestió de discs CD Canvia el directori actiu. Sintaxi: CD unitat: camí Exemple:C:>cdamiprodocs estableix el directori DOCS com actiu Resultat: C:AMIPRODOCS> Ordre: C:AMIPRODOCS>cd.. canvia al directori de nivell superior Resultat: C:AMIPRO> CHKDSK (MS-DOS 3.30) o SCANDISK (MS-DOS 6.x) Permet comprovar errors en un disc i en visualitza un informe de lestat. Sintaxi: CHKDSK unitat: camí fitxer /F /V Exemple: C:> chkdsk /f Resultat: comprova el disc C: i corregeix -si és possible- els errors que es trobin. Abans dutilitzar aquesta ordre, cal assegurar-se que no sestà executant cap programa. També cal desactivar els programes residents que sexecuten des dels fitxers CONFIG.SYS i AUTOEXEC.BAT i reinicialitzar lordinador. Es poden perdre dades si sutilitza aquesta ordre mentre hi ha programes funcionant. DIR Visualitza els fitxers i subdirectoris que hi ha en un directori. També informa de lespai lliure disponible del disc. Sintaxi: DIR [unitat:] [camí] /p /w /s__________________________________________________________________________________________________________________________________ 97Programa dInformàtica Educativa
  • 99. Curs de manteniment daules dinformàtica de Primària Exemple: C:>dir a: Resultat: visualitza el contingut del disquet a: (fitxers i/o directoris) Exemple: C:>dir amiprodocs /p /s Resultat: visualitza el contingut del directori docs i tots els seus subdirectoris pantalla a pantalla. FORMAT Prepara un disquet o un disc dur per a ser utilitzat amb lMS-DOS. Aquesta acció elimina les dades que hi pugui haver al disc. Cal tenir en compte que per motius de seguretat, aquest fitxer, en els ordinadors de lescola, pot presentar el nom #FORMAT.COM Sintaxi: FORMAT unitat: /f:grandària /s /f: indica la grandària del disc a formatar (360, 720, 1440) /s copia els fitxers de sistema en formatar el disc (paràmetre necessari per crear un disc darrancada) Exemple: C:> format a: /f:1440 Resultat: formata un disc a 1.44 Mb. MD Crea un directori Sintaxi: MD unitat: camí Exemple: C:>md a:textos Resultat: Crea el directori textos en el disc inserit a la unitat A: PATH Defineix un camí de recerca per als fitxers executables. Sintaxi: PATH unitat: camí Per indicar més dun camí de cerca, cal separar les entrades amb un punt i coma (;). Exemple: C:>path Resultat: Visualitza els camins de cerca actuals. És molt útil emprar aquest comandament en el fitxer AUTOEXEC.BAT incloent una línia amb els camins de cerca (Exemple: path c:bats;c:sistema;c:windows).98 ___________________________________________________________________________________________________________________________________ Programa dInformàtica Educativa
  • 100. Sistema operatiu i utilitats Daquesta manera, els camins indicats són iniciats automàticament en posar en marxa lordinador. RD Elimina físicament un directori del disc. Per poder realitzar aquesta acció cal que el directori a suprimir estigui buit: que no contingui cap fitxer o subdirectori. Sintaxi: RD unitat: camí Exemple: C:>rdamiprodocs Resultat: Elimina el directori docs TREE Visualitza de manera gràfica -en forma darbre- lestructura dun directori. Sintaxi: TREE [unitat:] [camí] Exemple: C:>tree c:3.1.2.2. Procés de còpia COPY Permet copiar fitxers dun lloc a un altre. Sintaxi: COPY origen [destinació] Exemple: C:>copy c:amiprodocstext.sam a: Resultat: còpia el fitxer text .sam del directori docs al disc A: Exemple: C:AMIPRODOCS>copy text.sam a:textoscarta.sam Resultat: copia el fitxer text.sam al directori textos del disc a: amb el nom carta.sam (no ha calgut donar-li el camí de lorigen perquè ja estàvem situats en el directori docs). DISKCOPY Copia el contingut dun disquet en un altre. Els dos disquets han de tenir la mateixa capacitat. Sintaxi: DISKCOPY unitat1: unitat2: Exemple: C:>diskcopy a: a:__________________________________________________________________________________________________________________________________ 99Programa dInformàtica Educativa
  • 101. Curs de manteniment daules dinformàtica de Primària XCOPY Copia fitxers (excepte els ocults i els de sistema) i directoris, inclosos els subdirectoris. Sintaxi: XCOPY origen [destinació] /s /e /s per incloure els subdirectoris en el procés de copia /e copia qualsevol subdirectori, encara que sigui buit Exemples dús: suposem que volem copiar en un disquet el contingut del directori docs i els seus subdirectoris docstreball i docscartes. Exemple: C:>xcopy c:amiprodocs a: /s Resultat: es copia al disquet A: tot el contingut del directori docs (fitxers i subdirectoris) mantenint la mateixa estructura. 3.1.2.3. Altres utilitats ATTRIB Visualitza defineix o suprimeix els atributs de només accés de lectura, modificable, de sistema o bé ocult assignats als fitxers. Sintaxi: ATTRIB [+r|-r][+a|-a][+s|-s][+h|-h] [unitat:][camí][fitxer] [/s] +r | -r Activa | desactiva latribut de només accés de lectura. +a | -a Activa | desactiva latribut modificable. +s | -s Activa | desactiva latribut de sistema. +h | -h Activa | desactiva latribut docult. /s Processa fitxers del directori actiu i de tots els seus subdirectoris. Exemple: C:>attrib curs.sam Resultat: visualitza els atributs del fitxer indicat. Exemple: C:>attrib +h curs.sam Resultat: assigna latribut docult al fitxer indicat. Exemple: C:>attrib -r a:curs*.* /s Resultat: suprimeix latribut de només accés de lectura dels fitxers de qualsevol subdirectori del directori curs de la unitat A:.100 ___________________________________________________________________________________________________________________________________ Programa dInformàtica Educativa
  • 102. Sistema operatiu i utilitats CLS Neteja la pantalla. Sintaxi: CLS DATE Visualitza la data o permet canviar-la. Sintaxi: DATE [dd-mm-aa] Exemple: C:>date 11-12-96 Resultat: estableix la data del sistema a la indicada en el paràmetre. Si sescriu el ordre sense cap paràmetre, es visualitza la data actual del sistema i sen demana una altra. Si es prem Retorn, es manté la que hi ha. DEL Esborra els fitxers indicats. Sintaxi: DEL [unitat:] [camí] fitxers Exemple: C:>del c:amiprodocs*.sam Resultat: esborra tots els fitxers .SAM del directori docs Exemple: C:>del a:*.* Resultat: esborra tots els fitxers del disc A: (quan sindica *.* -tots els fitxers- demana confirmació abans de fer-ho). EDIT Engega leditor de lMS-DOS, el qual permet crear i modificar fitxers de text (ASCII). Sintaxi: EDIT [unitat:] [camí] nomfitxer Exemple: C:>edit autoexec.bat Resultat: Engega leditor i carrega el fitxer indicat. Leditor incorpora funcions de recerca, substitució, copiar, tallar, enganxar, imprimir i enregistrar. MEM Visualitza la quantitat de memòria del sistema (usada i lliure). Sintaxi: MEM__________________________________________________________________________________________________________________________________ 101Programa dInformàtica Educativa
  • 103. Curs de manteniment daules dinformàtica de Primària MOVE (MS-DOS 6.x) Mou fitxers i renombra fitxers i directoris. Sintaxi per moure un o més fitxers: MOVE [/Y | /-Y] [unitat:][camí] nomfitxer1 [,...] destí Sintaxi per renombrar un directori: MOVE [/Y | /-Y] [unitat:][camí] nomdirectori1 nomdirectori2 Paràmetres [unitat:][camí] nomfitxer1 indica la ubicació i el nom del/s fitxer/s a moure. destí indica la nova ubicació del fitxer. [unitat:][camí] nom de directori1 indica el directori que es vol renombrar. nom de directori2 indica el nou nom del directori. /Y No es demana confirmar si es vol crear un directori o sobrescriure el destí. /-Y Es demana confirmar la creació dun directori o la sobrescriptura del destí. Exemple: C:>move c:amiprodocscurs.sam c:cursprimer.sam Resultat: mou el fitxer curs.sam al directori curs i en canvia el nom. Exemple: C:>move c:amiprodocs cartes Resultat: canvia el nom del directori docs pel nou nom cartes. REN Canvia el nom dun fitxer. Sintaxi: REN [unitat:] [camí] fitxer1 fitxer2 Exemple: C:>ren c:amiprodocsllista.sam llista3b.sam Resultat: canvia el nom del fitxer llista.sam del directori docs SET Visualitza, defineix o suprimeix variables dentorn de lMS-DOS. Sintaxi: SET [variable=[caràcters]] Exemple: set temp=c:windowstemp Resultat: assigna el directori c:windowstemp a la variable temp perquè els fitxers temporals senregistrin en aquest directori (lordre sinclou a lAUTOEXEC.BAT).102 ___________________________________________________________________________________________________________________________________ Programa dInformàtica Educativa
  • 104. Sistema operatiu i utilitats SYS Copia els fitxers de sistema ocults de lMS-DOS (IO.SYS i MSDOS.SYS) i lintèrpret de comandaments (COMMAND.COM) en un disquet o al disc dur. Sintaxi: SYS [unitat:] Exemple: C:>sys a:3.1.2.4. Ús de lajuda per a les ordres de lMS-DOS Disposem de dues maneres per obtenir informació en línia de lacció que realitza una ordre de lMS-DOS (la seva sintaxi, si duu paràmetres o modificadors...): utilitzar lordre help, o bé escriure el nom de lordre de la qual volem informació seguida de /?. Sintaxi: HELP [ordre] o ordre /? Exemple: C:>help xcopy Exemple: C:>xcopy /?3.1.3. Utilitats3.1.3.1. Programa antivirus. Instal·lació. Eliminació de virus Què és un virus informàtic? Un virus informàtic és un programa dordinador que té, com a principal característica, la capacitat per reproduir-se, independentment de la voluntat de lusuari. A més de copiar-se a si mateixos, els virus tenen altres efectes sobre els ordinadors on han aconseguit instal·lar-se. Hi ha virus que tenen efectes nocius: esborrar informació del disc, fer malbé programes perquè no es puguin executar, etc. Nhi ha daltres amb efectes que, bo i no ser destructius, molesten. Aquest seria el cas del virus que fa passejar una pilota per la pantalla. Sovint els efectes no es noten immediatament després de la contaminació. Hi ha un període dinactivitat que permet als virus encomanar-se als altres disquets i ordinadors abans de ser detectats. Els virus, per activar-se i fer la seva feina, han de ficar-se a la memòria de lordinador (quedar residents). Des de la memòria interfereixen en el funcionament dels programes i es reprodueixen en tots els disquets que passen per lordinador.__________________________________________________________________________________________________________________________________ 103Programa dInformàtica Educativa
  • 105. Curs de manteniment daules dinformàtica de Primària La forma de propagació dels virus està relacionada amb el lloc on viuen els virus (samaguen). Els virus es poden classificar en dos grans grups, segons el lloc on es col·loquen: els que samaguen als fitxers executables i els que ho fan a les zones privilegiades del disc, la BOOT, la FAT... Si un fitxer executable (acostuma a tenir extensió .EXE, .COM, .OVL o .SYS) ha estat contaminat per un virus i és executat, el virus sactiva i passa a la memòria de lordinador; des dallí pot contaminar qualsevol altre programa executable que es posi al seu abast. Els fitxers de dades (poden tenir extensions com .FW3, .TXT, .SAM, .WRI, ...) és molt poc probable que es contaminin ja que mai sexecuten i, per tant, no serveixen per reproduir els virus. Últimament, però, han aparegut virus en fitxers amb extensions .DOC que contenen macros. Alguns virus samaguen a zones privilegiades del disc, com són la taula de particions del disc dur (MBR), el sector darrencada (BOOT), la taula de localització de fitxers (FAT) o el directori arrel. Aquests virus passen del disquet al disc dur i a linrevés, independentment del tipus de programes o arxius que continguin. Una forma habitual de contaminació és engegar un ordinador amb un disquet infectat a la unitat A: Són virus per a despistats. La propagació de virus mitjançant les comunicacions telemàtiques és possible i cal prendre mínimes mesures de seguretat: verifiqueu els fitxers que recupereu de la xarxa o que us enviïn per e-mail. Com detectar si un ordinador està contaminat per un virus Es pot notar que un ordinador està contaminat per un virus quan aquest comença a tenir un comportament diferent de lhabitual, presentant algun daquests símptomes: Es produeixen efectes visuals a la pantalla de lordinador: caràcters que es belluguen, una pilota botant, una zona que es desplaça, lletres a linrevés o que cauen... Els programes funcionen més lentament del que és habitual. És aconsellable una revisió periòdica i sistemàtica del disc dur de lordinador amb un detector de virus. Un mal funcionament no sempre és imputable a un virus: de vegades els ordinadors sespatllen. Un usuari poc experimentat pot no conèixer el funcionament correcte dun programa i pensar que té virus. La prevenció és la millor defensa contra els virus104 ___________________________________________________________________________________________________________________________________ Programa dInformàtica Educativa
  • 106. Sistema operatiu i utilitats La millor prevenció contra els virus és evitar la utilització en lordinador de disquets i programes de procedència dubtosa, disquets que no tinguin les mínimes garanties dhigiene. Malgrat aquest consell, sovint resulta indispensable instal·lar programes nous al disc dur, llegir disquets amb arxius de dades o desar les pròpies dades en disquets per tal de tenir-ne una còpia de seguretat. Abans de fer servir aquests disquets és molt recomanable efectuar una comprovació amb algun detector de virus. Aquest consell és aplicable a qualsevol disquet, sigui quin sigui el seu origen. Protegir descriptura tots els disquets on no shagi descriure. Daquesta manera es pot evitar que una contaminació afecti els disquets. Com a mínim, la desinfecció posterior serà més fàcil i les dades importants estaran protegides. Fer còpies de seguretat de les dades i els programes tan sovint com calgui és una de les millors garanties contra els efectes nocius dels virus. El remei contra la malaltia Si malgrat totes les prevencions existeix la sospita duna infecció, cal procedir a detectar, identificar i eliminar els virus. Aquest seria el procés: 1. De seguida que se sospita duna contaminació cal evitar continuar treballant i introduir més disquets a la màquina. Daquesta manera es neutralitza la difusió de lepidèmia. 2. Procedir a comprovar la certesa de la infecció. Caldrà disposar dun programa detector que identificarà el tipus de virus trobat, tant a la memòria de lordinador com al disc. És molt convenient assegurar que es tracta duna versió recent del programa. 3. Apagar lordinador, des del botó dalimentació i tornar-lo a engegar amb un disquet de sistema operatiu original, protegit descriptura, introduït a la unitat A: No és suficient engegar la màquina prement les tecles Control-Alt-Supr. 4. Passar el programa netejador amb les indicacions necessàries per tal que elimini els virus detectats. 5. Apagar lordinador i tornar-lo a engegar, arrencant, aquest cop, des de la unitat C: Repetir el procés de detecció descrit en el punt 2. Si el programa detector no indica la presència de cap virus vol dir que el procés sha efectuat satisfactòriament i que ja es pot procedir a efectuar la neteja de disquets que hagin pogut ser infectats. 6. Comprovar successivament amb el programa detector tots els disquets que hagin estat introduïts a lordinador després de la darrera revisió. Aquest procés es pot obviar amb disquets protegits descriptura quan es tingui__________________________________________________________________________________________________________________________________ 105Programa dInformàtica Educativa
  • 107. Curs de manteniment daules dinformàtica de Primària labsoluta certesa que no han estat desprotegits des de la darrera revisió. En cas de detectar virus en algun disquet procedir a eliminar-los amb el programa netejador. Després daquest procés resulta convenient executar el comandament del sistema operatiu CHKDSK, amb el paràmetre /F, o si s’escau el comandament SCANDISK, per detectar i eliminar possibles sectors del disc dur que hagin estat afectats per la contaminació. Llegiu les instruccions del vostre manual de sistema operatiu relatives a aquest comandament. Alguns tipus de virus afecten de tal manera la integritat de les dades del disc dur i dels fitxers executables que serà necessari reinstal·lar aquests programes de nou i recuperar la informació perduda mitjançant la còpia de seguretat. 3.1.3.2. Desinstal·lació d’Iris Antivirus Plus Per a DOS Si disposeu dels disquets originals de l’anti-virus: Executeu el programa SETUP.EXE del primer disquet. Escolliu l’opció Uninstall del Menú Principal. Escolliu l’opció Boot per acabar la desinstal·lació. Si no disposeu dels disquets originals de l’anti-virus: Elimineu el directori que conté els fitxers associats a Iris Antivirus Plus. Normalment és C:ANTVIRUS Elimineu, del fitxer AUTOEXEC.BAT, les línies que continguin referències a fitxers del directori esborrat: SET ANTVIRUS=C:ANTVIRUS C:ANTVIRUSEXAMINE C:ANTVIRUSIMMUNE /N Per a Win 3.x Executeu, en el grup de programes d’Antivirus Plus, l’opció Uninstall Iris Antivirus Plus. Si lanterior opció no està disponible, elimineu el directori que conté els fitxers associats a Iris Antivirus Plus. Normalment és C:ANTVIRUS. Obriu el fitxer WIN.INI i elimineu: La línia Load de la secció [Windows] on s’afegeix el programa WTRS.EXE. Obriu el fitxer SYSTEM.INI i elimineu:106 ___________________________________________________________________________________________________________________________________ Programa dInformàtica Educativa
  • 108. Sistema operatiu i utilitats La línia "Device=c:antviruswimmune.386", secció [386Enh]. La línia "AvPath=c:antvirus de la secció [IrisAv]. Elimineu el grup de programes de l’Antivirus. Per a Windows 95 Escolliu l’opció Uninstall del grup de programes creat per Iris AntiVirus Plus.3.1.3.3. Instal·lació de Panda Antivirus Professional Panda Anti-Virus Professional és un producte antivirus, fabricat per la casa Panda Software, que detecta més de 13000 virus diferents. Incorpora funcions avançades de detecció, eliminació i protecció contra els virus així com recursos per a la reconstrucció automàtica de la FAT, la BOOT, el sistema i altres parts vitals del disc dur. El producte disposa de dues versions, una per a MS-DOS i Windows 3.X i una altra per a Windows 95. Ambdues poden instal·lar-se en el disc dur o bé en una xarxa i la primera, a més, es pot executar des de disquet. També hi ha una versió del producte per a Windows NT. El procés que heu de seguir en cada un dels casos esmentats és el següent: Per a DOS i Windows 3.x Introduïu el primer disquet de Panda Antivirus Professional i executeu el programa INSTALL.EXE. Aquest programa verifica que no hi hagi cap virus en memòria i, Cas que no trobi cap virus en memòria, continua la instal·lació que permet diverses opcions: Directori d’instal·lació. Opció d’instal·lar la versió. Opció d’instal·lar el detector permanent Sentinel quan arrenca l’ordinador. Cas que trobi algun virus en memòria, finalitzeu el procés d’instal·lació i elimineu aquest virus en memòria: Connecteu l’ordinador amb un disquet de sistema operatiu net de virus. Introduïu el primer disquet de Panda Anti-Virus Professional per a DOS i Windows 3.x protegit contra escriptura. Executeu el comandament: A:PAVCL /ALL /CLV /AEX. Nota: si voleu__________________________________________________________________________________________________________________________________ 107Programa dInformàtica Educativa
  • 109. Curs de manteniment daules dinformàtica de Primària veure les opcions d’aquest comandament, teclegeu A:PAVCL /H. Torneu a començar el procés d’instal·lació de l’antivirus. Per a Windows 95 Introduïu el primer disquet de Panda Antivirus Professional i executeu el programa SETUP.EXE. Aquest programa verifica que no hi hagi cap virus en memòria i, Cas que no trobi cap virus en memòria, continua la instal·lació que permet diverses opcions: Opció d’instal·lació de la protecció permanent. Opció d’instal·lació del procés d’anàlisi en connectar l’ordinador. Nota: és convenient instal·lar ambdues opcions. Cas que trobi algun virus en memòria, finalitzeu el procés d’instal·lació i elimineu aquest virus en memòria: Connecteu l’ordinador amb un disquet de sistema operatiu DOS net de virus. Introduïu el primer disquet de Panda Anti-Virus Professional per a DOS i Windows 3.x protegit contra escriptura. Executeu el comandament: A:PAVCL /ALL /CLV /AEX . Nota: si voleu veure les opcions d’aquest comandament, teclegeu A:PAVCL /H. Torneu a començar el procés d’instal·lació de l’antivirus. 3.1.3.4. Característiques bàsiques de Panda Antivirus Professional El programa antivirus conté: Els components principals disponibles per a tots els entorns: L’analitzador principal de virus que serveix per detectar virus, desinfectar fitxers, vacunar fitxers, consultar les característiques dels virus, etc. El detector permanent de virus, encarregat d’analitzar els fitxers que es van carregant en la memòria de l’ordinador en ser executats, llegits, copiats, etc. Els accessoris, disponibles per a DOS en un menú general disponible en executar el programa PAVMENU.COM. Aquest menú inclou les108 ___________________________________________________________________________________________________________________________________ Programa dInformàtica Educativa
  • 110. Sistema operatiu i utilitats opcions: Panda Anti-Virus, Panda Anti-Virus en línia de comandament, Disc de seguretat, Configuració, Diagnòstics del maquinari, Panda Communications, Documentació, Desinstal·lació.__________________________________________________________________________________________________________________________________ 109Programa dInformàtica Educativa
  • 111. Curs de manteniment daules dinformàtica de Primària Ús bàsic de l’antivirus Una vegada realitzada la instal·lació de l’antivirus, i comprovada la inexistència de virus en memòria, si Es troba un virus en un fitxer en fer una anàlisi de fitxers: Escolliu, a l’apartat Opcions d’anàlisi: Totes les opcions, Desinfectar i anàlisi automàtica. Desinfecteu els fitxers activant l’opció corresponent. El detector troba un virus en un fitxer: Executeu l’analitzador principal i seguiu els passos indicats en el paràgraf anterior. Si no sha pogut eliminar el virus Comproveu que heu utilitzat una versió suficientment actualitzada d’antivirus. A continuació proposem alguns trucs per si després dutilitzar correctament lantivirus, no els heu aconseguit eliminar. Aquests procediments shan dutilitzar com a últim recurs, poden tenir conseqüències desastroses i no assegurem una efectivitat del 100%. Virus a la taula de particions del disc dur (MBR). Es poden eliminar els virus a la taula de partició del disc dur escrivint: C:FDISK /MBR Aquesta ordre només sha dutilitzar quan lordinador té una sola unitat de disc dur (no val si tenim C: i D:) i la versió de lMS-DOS és la 5.0 o posterior. Virus als fitxers del sistema del disc dur BOOT. Es poden eliminar els virus situats als fitxers del sistema del disc transferint un nou sistema des d’un disquet sense infectar amb lordre A:> SYS C:. Això canviarà la BOOT antiga (infectada) per una de nova (neta), però cal tenir en compte que el disquet haurà de ser del sistema i tenir fitxer SYS.EXE amb la mateixa versió. Virus als fitxers. Si es disposa de còpies netes dels fitxers infectats es poden esborrar els fitxers i copiar-ne les versions sense infectar. És preferible arrencar amb un disquet sense infectar i utilitzar lordre A:> DEL [nom de larxiu]. Virus al disquet i no als fitxers. Quan el virus està situat al disquet, però els fitxers no estan infectats, podem eliminar-lo guardant temporalment els fitxers a un directori del disc dur, i formatant físicament el disquet a baix nivell amb lordre FORMAT A: (amb el paràmetre /U si lMS-DOS és versió 5.0 o posterior). Si tot i això el problema persisteix o sens han afegit daltres -no arranca la màquina...- cal procedir a inicialitzar el disc dur i "començar des de zero".110 ___________________________________________________________________________________________________________________________________ Programa dInformàtica Educativa
  • 112. Sistema operatiu i utilitats3.1.3.2. Utilitats per a la configuració de la memòria i la gestió del disc La utilitat MEM Permet conèixer el tipus de memòria de lordinador i la seva disposició. Després dutilitzar-la ens presenta per pantalla el següent tipus dinformació: versió MS-DOS 5.0 655360 bytes en total de memòria convencional 654336 bytes disponibles per a lMS-DOS 576272 grandària màxima per a un fitxer executable 4194304 bytes en total de memòria estesa contigua 0 bytes disponibles de memòria estesa contigua 3080192 bytes disponibles de memòria XMS LMS-DOS és resident a làrea alta de la memòria (HMA) versió MS-DOS 6.22 Tipo de memoria Total = Usada + Libre Convencional 639K 72K 567K Superior 0K 0K 0K Reservada 0K 0K 0K Extendida (XMS) 3.072K 1.175K 1.897K Memoria total 3.711K 1.247K 2.464K Total menor 1 MB 639K 72K 567K Programa ejecutable más extenso 567K (580.336 bytes) Bloque memoria superior más extenso 0K (0 bytes) MS-DOS reside en el área de memoria alta. La utilitat MEMMAKER (MS-DOS 6.x) Optimitza la memòria movent els manegadors de dispositiu i els programes residents a la memòria superior. Per iniciar el programa cal escriure C:>memmaker. El programa comprova el sistema, pregunta si caldrà usar memòria expandida i si es vol fer loptimització de manera ràpida o personalitzada; a continuació, reinicia lordinador, modifica els fitxers AUTOEXEC.BAT i CONFIG.SYS i, si cal, el SYSTEM.INI del directori Windows i torna a reiniciar la màquina, la qual, a partir daquest moment, arranca amb la nova configuració. Durant el procés es pot accedir a lajuda prement <F1>. Els fitxers modificats queden enregistrats en el directori C:SISTEMA amb el mateix nom i lextensió UMB.__________________________________________________________________________________________________________________________________ 111Programa dInformàtica Educativa
  • 113. Curs de manteniment daules dinformàtica de Primària Nova configuració de la memòria de lordinador de lexemple anterior després dusar Memmaker: Tipo de memoria Total = Usada + Libre Convencional 640K 30K 610K Superior 119K 46K 73K Reservada 384K 384K 0K Extendida (XMS) 2.953K 1.328K 1.625K Memoria total 4.096K 1.788K 2.308K Total menor 1 MB 759K 76K 683K Programa ejecutable más extenso 610K (624.368 bytes) Bloque memoria superior más extenso 49K (50.192 bytes) MS-DOS reside en el área de memoria alta. Cal tenir en compte que per poder emprar aquesta utilitat lordinador ha de ser un 386 o superior i ha de disposar de memòria estesa i que no sha demprar mai si sestà executant Windows (consulteu els apartats 3.1.1.2. i 3.1.3.2. sobre la configuració de la memòria per a més informació). En cas que el sistema no funcionés bé després de la seva execució, es pot tornar a la configuració original iniciant-lo novament amb el modificador /undo. Exemple C:>memmaker /undo Lús de SMARTDRIVE Per tal dobtenir un millor rendiment de la memòria de lordinador es pot habilitar una memòria caché de disc, que consisteix en utilitzar una àrea de la memòria que sencarregui de retenir dades llegides del disc. Daquesta manera saconsegueix un augment de la velocitat daccés a la informació del disc dur, encara que aquest augment dependrà de la quantitat de memòria caché reservada i del programari que sutilitzi. El seu ús pot resultar útil quan es treballa amb moltes aplicacions i fitxers (per exemple a lentorn Windows). Per configurar part de la memòria RAM en caché de disc sutilitza el manegador SMARTDRV.SYS que sha de carregar en el moment dinicialitzar el sistema. Per instal·lar-lo sha dincloure una línia en el fitxer CONFIG.SYS que ha danar situada obligatòriament en línies posteriors al manegador HIMEM.SYS. Exemple: DEVICE=C:SISTEMAHIMEM.SYS DEVICE=C:SISTEMASMARTDRV.SYS 512 Smartdrive pot usar tant memòria estesa com expandida, però sempre que es pugui triar serà convenient usar memòria estesa. La quantitat òptima per a la memòria caché pot ser tanta com sigui possible fins un màxim de 2 Mb. En qualsevol cas, instal·lar menys de 256 Kb. no seria útil.112 ___________________________________________________________________________________________________________________________________ Programa dInformàtica Educativa
  • 114. Sistema operatiu i utilitats A la línia que instal·la el manegador shi pot afegir un modificador amb la quantitat de memòria que es destinarà al caché de disc que ha de ser un número comprés entre 256 i 2048 Kb. Quantitat de memòria òptima per a Smartdrive Total disponible de Mida mínima per Mida màxima per memòria estesa Smartdrv Smartdrv Fins a 1 Mb. 0 Tota D1 a 2 Mb. 256 Kb. 1 Mb. De 2 a 4 Mb. 512 Kb. 1 Mb. De 4 a 8 Mb. 1 Mb. 2 Mb. Més de 8 Mb. 2 Mb. 2 Mb. Les quantitats anteriors són indicatives. Algunes revistes especialitzades aconsellen no utilitzar Smartdrive si es disposa de poca memòria (la seva execució consumeix 15 Kb. de memòria convencional). Si hi ha possibilitat, perquè disposem de memòria suficient, es pot instal·lar el manegador a la memòria superior; llavors la línia a incloure seria, per exemple: DEVICEHIGH=C:SISTEMASMARTDRV.SYS 2048 No és recomanable utilitzar Smartdrive en equips amb memòria estesa inferior a 512 Kb. i en cap cas shan dexecutar programes de compressió del disc dur si sestà utilitzant Smartdrive. La utilitat SCANDISK: manteniment del disc dur (MS-DOS 6.x) Adreçada a lanàlisi i el manteniment de discos. És important efectuar de manera periòdica la comprovació del disc dur amb aquesta utilitat per així anar detectant i corregint possibles errades (sectors defectuosos, cadenes perdudes...). Per iniciar el programa i comprovar la unitat actual, cal escriure lordre C:>scandisk (scandisk a: si es vol examinar el disquet A:). Si el resultat de la comprovació de la unitat és correcte, no cal fer res, tan sols esperar que sacabi la seva execució; llavors el programa pregunta si es vol realitzar una exploració de superfície del disc (malgrat que aquest procés és llarg, convé efectuar-lo de tant en tant). En el cas que no es vulgui fer, saccedeix a sortir del programa. Si detecta algun problema es mostrarà un quadre de diàleg amb lexplicació del mateix i el què passarà si sarregla. La majoria de quadres de diàleg del problema trobat incorporen els botons "Reparar" "No reparar" i "Més dades". Per corregir el__________________________________________________________________________________________________________________________________ 113Programa dInformàtica Educativa
  • 115. Curs de manteniment daules dinformàtica de Primària problema cal triar lopció Reparar. En aquest cas, el programa pregunta si es vol crear un disquet de rescat -cal posar un disc formatat i buit a la unitat A:- el qual permetria restaurar el disc a lestat anterior a la reparació, sempre i quan no shagi efectuat cap canvi en el disc des que es va reparar. Per desfer la darrera reparació efectuada caldria tenir el disquet de rescat posat i escriure C:>scandisk /undo a: Laplicació utilitza el fitxer SCANDISK.INI que conté els valors de configuració sobre el seu funcionament per defecte. No sha dutilitzar mai Scandisk si hi ha algun programa en execució, com ara Windows, ni tampoc emprar-la fent un accés a lMS-DOS a partir de Windows. LMS-DOS 5.0 utilitza el fitxer CHKDSK.EXE per a aquesta tasca. Utilitat DEFRAG: desfragmentar el disc dur (MS-DOS 6.x) Adreçada a loptimització del funcionament del disc dur. Quan es copien o desen fitxers al disc dur, pot ser que no senregistrin de manera seguida en la superfície del disc; per tant, amb lús continuat de lordinador els fitxers van quedant fragmentats ja que la seva informació, al ser enregistrada, es va situant en els successius espais buits que troba -pensem que shauran anat creant espais buits degut a que segurament haurem esborrat fitxers...-. Degut a això, pot arribar un moment en que la fragmentació del disc sigui tant important que arribi a alentir el funcionament de lordinador, ja que per carregar un sol fitxer ha daccedir a moltes zones del disc. Per això, és important efectuar la tasca de desfragmentació del disc dur de manera periòdica. A continuació es descriu la sintaxi i els principals paràmetres daquesta utilitat (per saber la resta de paràmetres sha demprar lajuda: defrag /?) Sintaxi: DEFRAG [unitat:] [/f] [/sordre] [/b] [/h] [unitat] La lletra de la unitat de disc a optimitzar. /f Optimizació plena del disc especificat. /u Desfragmenta fitxers, deixant espai entre ells. /s Ordena fitxers en lordre especificat: ordre n Nom (ordre alfabètic) e Extensió (alfabètica) d Data i hora (més recent) s Mida (el més petit) /h Mou fitxers ocults. Per realitzar una optimització plena del disc, cal escriure: C:>defrag c: /f /sn /h Cal tenir en compte que no sha demprar mai aquesta utilitat si sestà executant Windows o si hi ha altres programes funcionant. Shan de desactivar els programes residents que sexecuten des dels fitxers CONFIG.SYS i AUTOEXEC.BAT i reinicialitzar lordinador abans de procedir a desfragmentar el disc dur.114 ___________________________________________________________________________________________________________________________________ Programa dInformàtica Educativa
  • 116. Sistema operatiu i utilitats__________________________________________________________________________________________________________________________________ 115Programa dInformàtica Educativa
  • 117. Programari educatiu IV. Programari educatiu___________________________________________________________________________________________________________________________________ 117Programa dInformàtica Educativa
  • 118. Curs de manteniment daules dinformàtica de Primària 4.1. Començar des de zero Durant el curs escolar 1993/94, el PIE va fer arribar a les escoles dotades de mitjans informàtics, el document "Actualització del sistema operatiu MS-DOS, de la instal·lació del Windows i dels altres programes" juntament amb el disquet "Actualització del disc dur. Ref. 49 (10-93)". Lobjectiu era substituir la versió 3.30 del sistema operatiu per la 5.0, que incorpora millors prestacions i elimina les particions del disc que hi havia (un disc C: de 33 Mb. i un disc D: de 7 Mb) per una sola partició en un únic disc C: de 40 Mb. que la nova versió de sistema operatiu ja podia gestionar. Aquesta actualització, coneguda pel sobrenom "Matador", tal com introdueix el document..., va suposar realment "començar des de zero" ja que implicava esborrar tots i cada un dels ordinadors de laula i tornar-los a configurar novament. Una situació en què ens podem tornar a trobar en alguna altra ocasió: pèrdua de fitxers importants, virus... Lactuació sadreçava als següents models dordinador: Fujitsu S-200 i S-300, Olivetti PCS 286, Olivetti PCPRO SX16, Zenith 286 i 386 i ordinadors genèrics 286 i 386 (si no coincidia amb cap dels models anteriors). Per això, les seccions que es descriuen a continuació volen ser una guia de les accions que caldria prendre en cas que alguna vegada haguéssim de remuntar un ordinador que no respon. Per poder fer-ho, hauríem de disposar de lMS-DOS 5.0, del Windows, del programari del PIE i de qualsevol altre programa que ens calgués instal·lar. 4.1.1. Preparar el disc dur per rebre el sistema operatiu En el document, abans de realitzar qualsevol acció, es recomana fer una còpia sobre disquet dels fitxers del disc dur que es vulguin conservar. Lacció de preparar el disc dur, tant si es tracta defectuar-ne lactualització abans descrita -segurament ja shaurà realitzat- com si es tracta de remuntar un ordinador que no respon, es pot fer a partir del disquet dactualització que nautomatitza el procés. És important assenyalar però, que si lordinador no arrenca, no serà possible emprar aquest disquet i que caldrà engegar-lo prèviament, emprant un disc de sistema (consulteu lapartat 4.1.7.). Cal tenir en compte que quan arrenquem laplicació (escrivint PCPIE1 des de la unitat A:), sigui quina sigui la fase del procés que es vulgui realitzar, sempre es repetiran aquests dos passos: el programa intenta detectar el tipus dordinador i en demana la confirmació (permetent efectuar una tria si no el troba) i presenta a continuació un menú amb les diferents fases dactualització.118 ___________________________________________________________________________________________________________________________________ Programa dInformàtica Educativa
  • 119. Començar des de zero Pel primer pas, hem darrencar des del disquet dactualització, triar lopció "Fase inicial: elimina la partició del disc dur", confirmar que es vol continuar -"...la informació del disc dur es perdrà..."-, treure el disquet dactualització i posar el 1r. disquet de lMS-DOS 5.0, tornar a confirmar que es vol continuar el procés i apagar lordinador. En finalitzar aquesta fase, la partició del disc dur ha quedat eliminada i sha creat la nova. En el cas de realitzar el procés anterior sense emprar el disquet dactualització, caldria utilitzar el programa Fdisk (fitxer FDISK.EXE) que permet configurar el disc dur per tal de poder utilitzar-lo des de lMS-DOS. En arrencar, escrivint C:>fdisk, el programa visualitza el següent menú principal: 1. Creació duna partició del DOS o duna unitat lògica del DOS. 2. Activació duna partició. 3. Supressió duna partició o duna unitat lògica del DOS. 4. Informació sobre la partició. En el nostre cas, abans de crear la nova partició del disc dur per habilitar-ne una de sola que ocupi el disc sencer, cal eliminar la/les que hi pugui haver. Per tant, sha de començar triant lopció 3. Supressió duna partició o duna unitat lògica del DOS per eliminar la partició primària (C:), i també lestesa (D:) en cas que existís. Cal tenir en compte que sempre que es vulguin fer canvis en una partició ja existent (per canviar-ne la grandària...), cal eliminar primer la que hi ha. A continuació, cal triar lopció 1. Creació duna partició del DOS o duna unitat lògica del DOS des del menú principal i, seguidament, triar lopció Creació duna partició primària del DOS del nou menú que apareix i confirmar que es vol "...utilitzar la grandària màxima..." prement s. En aquest punt queda creada la nova partició del disc dur, llavors el programa informa que lordinador es reinicialitzarà i demana que sintrodueixi el 1r. disc de lMS-DOS a la unitat A: Una vegada reiniciat lordinador, el sistema detecta la partició creada al disc dur i indica que aquest sha de formatar. Durant aquest procés de format es transferiran els fitxers de sistema al disc dur abans de començar a instal·lar lMS-DOS.4.1.2. Instal·lar lMS-DOS 5.0 Una vegada acabat el formatatge del disc dur, el programa dinstal·lació detecta la configuració de lordinador. Llavors cal procedir a efectuar manualment alguns canvis a fi dobtenir una configuració adient: canviar el PAÍS (triant Estats Units per carregar la pàgina de codis 437), canviar el nom del directori on sinstal·laran els fitxers del sistema operatiu (indicar C:SISTEMA en lloc de C:DOS que apareix per defecte) i triar lopció "Assignar tot lespai lliure del disc dur per a lMS-DOS".___________________________________________________________________________________________________________________________________ 119Programa dInformàtica Educativa
  • 120. Curs de manteniment daules dinformàtica de Primària A continuació, el programa instal·lador comença la còpia dels fitxers de lMS-DOS demanant el canvi de disquet quan és necessari. Acabat aquest procés, lordinador es reinicialitza de nou i arrenca correctament des del disc dur (cal treure el disquet de la unitat A:). Seguidament i per tal dacabar de configurar correctament la instal·lació, cal efectuar, des del disquet dactualització, la "Fase posterior a la instal·lació de lMS-DOS". En aquesta fase, el programa realitza les accions següents: Esborra del disc dur, sempre que confirmem lacció, un seguit de fitxers de lMS-DOS que gairebé mai són necessaris. Copia els fitxers AUTOEXEC.BAT i CONFIG.SYS adequats a cada ordinador. Copia els fitxers TECLACAT i el VIDEOCAT al directori C:SISTEMA. Canvia el nom del fitxer FORMAT.COM. Substitueix els manegadors de memòria HIMEM.SYS, EMM386.EXE, RAMDRIVE.SYS i SMARTDRV.EXE de lMS-DOS 5.0 pels mateixos fitxers del Windows 3.1 ja que són duna versió posterior. Crea el directori C:EINES, copiant-hi les següents utilitats: MPCX.EXE, SALVACFG.BAT, RESTAURA.BAT i NOHIES.EXE. També hi copia els fitxers SCAN.EXE, CLEAN.EXE I MCAFEE.MSG corresponents a una versió antiga dantivirus i que poden ser esborrats, ja que disposem duna versió renovada i diferent (consulteu lapartat 3.1.3.). Crea, en el directori C:SISTEMA, tres subdirectoris per a les còpies de seguretat dels fitxers importants de lordinador: al directori COPIA.SEGBATS els fitxers *.BAT, al directori COPIA.SEGSISTEMA els fitxers AUTOEXEC.BAT i CONFIG.SYS i al directori COPIA.SEGWINDOWS tots els fitxers *.GRP i *.INI. Crea el directori C:BATS i la nova estructura del Sèsam per accedir al programari (lestructura de directoris es va formant a partir de la instal·lació dels programes). Executa el fitxer SALVACFG.BAT per desar la configuració creada. Acabada aquesta fase, lordinador queda configurat per treballar amb lMS-DOS i només cal reiniciar-lo perquè aquests darrers canvis siguin operatius. Si no sha instal·lat lMS-DOS 5.0, algunes de les accions anteriors caldrà que es facin manualment ja que el disquet dactualització no funciona amb altres versions de sistema operatiu.120 ___________________________________________________________________________________________________________________________________ Programa dInformàtica Educativa
  • 121. Començar des de zero4.1.3. Canviar la versió de lMS-DOS Lactuació descrita a lapartat Començar des de zero fa referència al cas que fos necessari reinstal·lar de nou el sistema operatiu en un ordinador que no funciona, ja que el procés lactualització de lordinador en el qual es va substituir la versió 3.30 de lMS-DOS per a la versió 5.0 segurament ja es va realitzar en el seu moment. Les accions que es descriuen a continuació detallen la instal·lació de la versió 6.x de lMS-DOS en ordinadors que ja tenen instal·lada la versió 5.0: Canviar els atributs dels dos fitxers ocults de sistema per po- der esborrar-los. Cal escriure: C:>attrib -h -s -r c:io.sys i C>attrib -h -s -r c:msdos.sys. Esborrar els fitxers de sistema IO.SYS, MSDOS.SYS i COMMAND.COM. Posar el 1r disquet de lMS-DOS 6.22 a la unitat A: i reiniciar lordinador. Canviar el teclat dEspanya, detectat automàticament, pel dels Estats Units i escriure C:SISTEMA com el directori on es copiaran els fitxers de sistema operatiu en lloc de C:DOS que apareix per defecte. Una vegada fets els canvis el progra- ma instal·lador inicia la còpia dels fitxers demanant els disquets. El programa instal·lador còpia els fitxers AUTOEXEC.BAT i CONFIG.SYS corresponents a la nova versió i renombra els antics amb el nom CONFIG.OLD i AUTOEXEC.OLD. Per poder utilitzar aquests fitxers antics (els nous són molt estàn- dard) cal copiar-los: C:> copy autoexec.old autoexec.bat i C:>copy config.old config.sys i reinicialitzar lordinador. Esborrar del directori SISTEMA el fitxer #FORMAT.COM de la versió anterior que no sha eliminat durant la instal·lació. Per motius de seguretat es pot renombrar el fitxer actual: C:SISTEMA>ren format.com #format.com Una vegada instal·lada la nova versió de MS-DOS, es pot optimitzar el rendiment de lordinador realitzant les següents accions: primer, efectuar una comprovació del disc dur amb SCANDISK, després, desfragmentar el disc dur amb DEFRAG i per acabar, optimitzar la memòria amb MEMMAKER (abans defectuar aquesta acció, sha deditar lAUTOEXEC.BAT i inhabilitar la línia C:SISTEMAITERA.BAT escrivint la paraula REM a linici de la línia i reinicialitzar lordinador).___________________________________________________________________________________________________________________________________ 121Programa dInformàtica Educativa
  • 122. Curs de manteniment daules dinformàtica de Primària Per poder utilitzar el disquet dactualització, en cas que shagués dinstal·lar un ordinador, shauria demprar la versió 5.0 ja que sinó, no és possible utilitzar algunes de les fases dactualització. Llavors, una vegada acabat el procés, es podria efectuar el canvi de versió de lMS-DOS tal i com sha descrit anteriorment. 4.1.4. Instal·lació del Windows 3.1 o 3.11 La instal·lació del Windows sha de fer, necessàriament, després de la instal·lació de lMS-DOS i és convenient fer-la abans dinstal·lar el programari educatiu (encara que no necessari). En el cas de disposar dordinadors amb menys de 2 Mb. de memòria, podria ser convenient no instal·lar el Windows i procedir a la fase següent per instal·lar el programari educatiu. Per iniciar el procés dinstal·lació, sha de posar el 1r. disquet del Windows a la unitat A: i escriure A:>instal. El Windows informa en cada pantalla que apareix de les accions que es realitzaran i indica, a la zona inferior de la pantalla, les tecles que es poden usar. A partir dun cert moment del procés, es podrà emprar el ratolí. Durant la instal·lació, si es segueixen les indicacions del document dactualització, cal efectuar les següents accions: Triar la "Instal·lació personalitzada". Confirmar el directori C:WINDOWS per a la instal·laració del programa. Confirmar o modificar la configuració detectada: el tipus de monitor, ratolí, teclat... (només en alguns models dordinador). Personalitzar el Windows: posar el nom de lescola... Indicar els components del Windows que es volen instal·lar: impressores, accessoris... Configurar la memòria virtual (només en els ordinadors 286 o superiors amb més de 2 Mb. de memòria RAM). Indicar que no volem que el programa modifiqui els fitxers CONFIG.SYS i AUTOEXEC.BAT -activant lopció "fer les modificacions més endavant"- i triar "no desar" quan pregunti si es volen desar aquests fitxers. Instal·lar les impressores. Al document es detalla la instal·la- ció de les impressores Fujitsu DL 1100 -negre i color- i la HP Deskjet que necessita els disquets que van amb la impressora. "Ometre" el Tutorial, que és un programa-guia per a un pri- mer contacte amb el Windows.122 ___________________________________________________________________________________________________________________________________ Programa dInformàtica Educativa
  • 123. Començar des de zero Tornar a lMS-DOS. Una vegada acabat el procés, cal efectuar la "Fase posterior a la instal·lació del Windows" del disquet dactualització. El programa modifica lestructura de directoris creada a la fase anterior afegint els directoris del programari educatiu, on hi copia les icones de cada programa -no el programa-, actualitza els fitxers CONFIG.SYS i AUTOEXEC.BAT, copia els grups de programes que incorporen el programari educatiu i realitza automàticament una nova còpia de seguretat (SALVACFG.BAT) dels fitxers importants. Finalitzada aquesta fase, sha de reinicialitzar novament lordinador perquè es reconeguin els canvis efectuats i, a partir dara, el Windows ja incorporarà el nou grup de programes "Aplicacions PIE" creat, amb les icones corresponents.4.1.5. Estructura i funcionament PIE4.1.5.1. Estructura darbre: directoris importants La "Fase posterior a la instal·lació de lMS-DOS" del disquet ADHOC BATS dactualització crea una estructura de directoris mínima lligada CLIC a les opcions que es configuren automàticament, com són: la ACT instal·lació del programari educatiu a través dun programa DPAINT instal·lador i lexecució de programes a través de fitxers *.BAT EINES ELECTRA que estan preparats per als directoris creats. El Sèsam ja inclou FW3 les opcions dels diferents programes que es poden instal·lar. GEOGRAF EUROPA La majoria dels programes educatius sinstal·len a partir de PCGLOBE lOTILI, que és una aplicació dissenyada per facilitar la tasca LLENGÜES dinstal·lació i que proposa per defecte lestructura de directoris LEXICON de la columna de lesquerra. Aquesta aplicació va lligada al MATEMATI CABRI programa PIE que es vol instal·lar a través del fitxer instal.exe. EXPERT Cal tenir en compte que si durant la instal·lació es trien opcions REPGRAF diferents, lestructura no serà exactament igual. TRIANGLE MUSIC Es pot visualitzar aquesta estructura de directoris amb forma QUADERN darbre a través de lordre TREE en acabar dinstal·lar el SISTEMA programari. En aquesta estructura no apareixen els directoris TEMP USUARI que corresponguin a aplicacions relacionades amb perifèrics WINDOWS específics (tauleta, mòdem, targeta de so, CD-ROM, escànner) WLOGO i que només afectaran a lordinador on shagin instal·lat. També, si no sinstal·len tots els programes perquè no es fan servir, es poden eliminar les opcions corresponents del Sèsam.___________________________________________________________________________________________________________________________________ 123Programa dInformàtica Educativa
  • 124. Curs de manteniment daules dinformàtica de Primària 4.1.5.2. Altres fitxers importants A banda dels fitxers bàsics de configuració referenciats a lapartat 3.1.1.3., cal tenir instal·lats, al disc dur, altres fitxers que en un moment o altre seran necessaris per a lexecució de programes o bé els utilitzarem de manera quotidiana sempre que treballem a lordinador (com és el cas dels caràcters catalans). 1) Els fitxers TECLACAT.COM i VIDEOCAT.COM Què són? Són dos programes desenvolupats pel PIE que faciliten lús i accés als caràcters catalans accentuats amb ordinadors compatibles PC. El fitxer VIDEOCAT.COM és un programa resident que un cop instal·lat redefineix els caràcters de la pàgina de codis 437 (la pàgina estàndard) en targetes gràfiques de vídeo CGA i VGA per tal que hi hagi tots els caràcters catalans (majúscules accentuades). El fitxer TECLACAT.COM permet obtenir des del teclat els caràcters catalans. Cal tenir en compte que es tracta dun complement del manegador del teclat KEYB.COM, no dun substitut; per la qual cosa són necessaris tots dos. On han destar situats? Per al seu ús, ambdós fitxers shan de trobar en el directori C:SISTEMA i, perquè siguin operatius han de ser executats durant el procés dinicialització de lordinador incloent-los en el fitxer AUTOEXEC.BAT: C:SISTEMAKEYB SP,437,C:SISTEMAKEYBOARD.SYS C:SISTEMATECLACAT C:SISTEMAVIDEOCAT 2. El fitxer XLATPIE.BIN Què és? És un fitxer que proporciona els caràcters catalans per a lentorn Windows. Per aconseguir una bona importació a una aplicació Windows de documents escrits amb aplicacions MS-DOS (com ara el Framework) teclejats amb el TECLACAT, és necessari el fitxer XLATPIE.BIN preparat pel PIE, el qual realitza la conversió de caràcters ASCII de lMS-DOS a caràcters ANSI del Windows. On ha destar situat?124 ___________________________________________________________________________________________________________________________________ Programa dInformàtica Educativa
  • 125. Començar des de zero Perquè aquest fitxer sigui operatiu, cal afegir a la secció [keyboard] del fitxer SYSTEM.INI del directori C:WINDOWS, la línia següent: [keyboard] OEMANSI.BIN=XLATPIE.BIN El fitxer XLATPIE.BIN sha de copiar al directori C:WINDOWSSYSTEM i es troba al disquet lliurat a la primera sessió del SATI del curs 96/97 (Ref. 1-96/97). Consulteu La revista del SATI daquesta sessió per a més informació. 3. Els fitxers de la Tauleta sensible Què són? Si es treballen aplicacions desenvolupades per a la Tauleta sensible, és necessari tenir copiats a lordinador els fitxers encarregats de gestionar-la. Aquests fitxers són diferents segons lentorn on es treballi: Entorn MS-DOS: el fitxer ITST.EXE (versió 4.4B). Entorn Windows: els fitxers TSWIN.EXE, TSWIN.INI, VBRUN300.DLL i TSWIN.DLL. On han destar situats? El fitxer de lMS-DOS ha destar al directori C:SISTEMA. Pel que fa als fitxers de Windows, els dos primers han destar situats al directori C:TAULETATSWIN i els altres dos al directori C:WINDOWSSYSTEM. Val a dir que quan sinstal·len aplicacions de la tauleta en qualsevol daquests entorns, el programa instal·lador nefectua la còpia al corresponent directori. 4. Altres fitxers dutilitats Què són? Tal i com sha comentat anteriorment, durant la "Fase posterior a la instal·lació de lMS-DOS" del procés dactualització, es copien a lordinador unes utilitats que poden ser emprades en més duna ocasió: El fitxer MPCX.EXE que permet visualitzar per pantalla fitxers gràfics PCX. Per exemple, per poder veure un dibuix daquest tipus que estigui en un disquet caldria escriure: C:>mpcx a:casa.pcx Els fitxers SALVACFG.BAT i RESTAURA.BAT que sencarreguen de guardar i de restaurar la configuració actual de lordinador (és important utilitzar-los cada vegada que sefectuin canvis en lordinador). On han destar situats?___________________________________________________________________________________________________________________________________ 125Programa dInformàtica Educativa
  • 126. Curs de manteniment daules dinformàtica de Primària El fitxer MPCX.EXE ha destar situat al directori EINES i els dos fitxers BAT al directori BATS 4.1.5.3. El Sèsam: un sistema de menús El programa Sèsam és un gestor daplicacions que facilita, mitjançant un sistema de menús, laccés als programes MS-DOS que hi ha instal·lats al disc dur. La creació, la modificació i el manteniment dels menús del Sèsam són operacions senzilles i accessibles on només cal conèixer el funcionament dels fitxers .BAT. Modes de funcionament del Sèsam a) Mode dusuari, on es pot realitzar la selecció de les opcions presentades de tres maneres diferents: amb les tecles del cursor i el RETORN, prement directament la lletra destacada en color o amb el ratolí. Aquest és el mode més habitual de treball. b) Mode de manteniment, que permet afegir, eliminar i modificar les diverses opcions dels menús. En aquest mode només hi ha de tenir accés la persona o persones que fan el manteniment. El programa el componen tres fitxers que es troben al directori C:SISTEMA: SESAM.EXE que és la pròpia aplicació. M0.MEN que conté lestructura dels menús que shan creat. ITERA.BAT que arrenca laplicació. El mode de manteniment ens presenta quatre possibles opcions: Eliminar, Afegir, Modificar i Editar *.BAT. Per accedir-hi, primer cal situar el cursor a lopció del Sèsam sobre la qual vulguem actuar, prémer la combinació de tecles CTRL+F1 i teclejar PIE quan ens demani la paraula de pas. Les tasques que realitzen aquestes quatre opcions són: "Eliminar" i "Afegir" que actuen sobre opcions dels menús, separadors i submenús. Cal tenir en compte que eliminar una opció del menú no suposa esborrar el programa ni el fitxer BAT associat del disc dur, i que per poder eliminar un sub- menú primer shan desborrar les opcions que contingui.126 ___________________________________________________________________________________________________________________________________ Programa dInformàtica Educativa
  • 127. Començar des de zero "Modificar" que permet canviar el Títol dun menú o subme- nú, el contingut de lAjuda o el Nom del fitxer BAT associat. "Editar *.BAT" que permet canviar el contingut del fitxer .BAT associat. Al triar lopció "Sistema operatiu", el Sèsam queda inactiu; per posar-lo de nou en funcionament sha descriure C:>itera. Si es vol que el Sèsam sexecuti automàticament en inicialitzar lordinador, cal incloure, a la darrera línia del fitxer AUTOEXEC.BAT lordre ITERA. Per aconseguir la mateixa estructura dels menús del Sèsam en tots els ordinadors de lescola, només cal configurar el menú dun dels ordinadors i després copiar a la resta el fitxer M0.MEN acabat de modificar i que conté lestructura de menús. Cal tenir en compte però que a la resta dordinadors hi ha dhaver els programes i els fitxers *.BAT que sindiquen al menú, o sigui, la mateixa estructura de directoris de lordinador que sha agafat com a mostra. Consulteu el manual del Sèsam que el PIE ha tramès a les escoles formant part del programari educatiu per accedir de manera detallada i exhaustiva a la informació sobre el seu funcionament.4.1.6. Creació i edició de fitxers BAT Treballant amb lMS-DOS, sovint cal escriure les mateixes seqüències dordres per efectuar una determinada tasca. Per exemple, per arrencar un programa, cal accedir al directori on es troba i a continuació escriure el nom del fitxer executable. Aquestes accions shauran de fer cada vegada que shi vulgui tornar a treballar. LMS-DOS permet emmagatzemar una sèrie dordres en un fitxer de manera que en lloc dhaver descriure-les una a una, només caldrà escriure el nom del fitxer que les conté perquè sexecutin amb el mateix resultat que si shaguessin escrit directament des del teclat. Un fitxer BAT doncs, és un fitxer del text sense format on hi ha una o més ordres de lMS-DOS que efectuen una determinada tasca. A lestructura de directoris de lescola, els fitxers daquestes característiques es troben en el directori C:BATS. Com a exemple, detallem el contingut del fitxer WLOGO.BAT que arrenca el programa Win Logo: @echo off fa que no apareguin per pantalla els missatges del que fa lMS-DOS cls sesborra la pantalla c: canvia a la unitat c: cas destar en una altra unitat cdwlogo canvia al directori del programa wlogo crida al fitxer executable WLOGO.EXE (no cal posar lextensió)___________________________________________________________________________________________________________________________________ 127Programa dInformàtica Educativa
  • 128. Curs de manteniment daules dinformàtica de Primària cd retorna a larrel C: quan se surt del programa Per crear i/o editar un fitxer BAT podem utilitzar qualsevol processador de textos que permeti desar els fitxers en format de text (ASCII). A continuació us comentem diferents maneres deditar aquests fitxers: a) Des del sistema operatiu El més pràctic és utilitzar la utilitat EDIT.COM que incorpora el propi MS-DOS: és un senzill editor de textos que es pot gestionar des dels menús emprant el ratolí. Per crear un fitxer BAT no existent, cal escriure C:>edit nomfitxer.bat, incloure el contingut i desar-lo al directori C:BATS. Si el que es vol fer és modificar un fitxer ja existent (p.ex: el WLOGO.BAT), caldria situar-se en el directori C:BATS i escriure C:BATS>edit wlogo.bat, fer les modificacions i desar-lo. També es podria editar directament des de larrel C: escrivint C:>edit c:batswlogo.bat La utilitat EDIT.COM necessita per funcionar correctament que hi hagi en el mateix directori el fitxer QBASIC.EXE b) Des de lentorn Windows Disposem de diferents opcions: Utilitzar la Llibreta (grup Accessoris). Una vegada engegada laplicació, escriure el contingut del fitxer i desar-lo, indicant lextensió .BAT (per defecte hi posa .TXT) i el directori C:BATS. Utilitzar el Write (grup Accessoris) o lAmi Pro. Una vegada engegada qualsevol de les dues aplicacions, escriure el con- tingut del fitxer i desar-lo indicant que ha de ser amb format TXT o ASCII, posant lextensió .BAT (per defecte hi posen .TXT) i referenciant el directori C:BATS. c) Des del Sèsam Una vegada situats sobre lopció del menú de la qual es vol modificar el fitxer BAT associat, entrar en el mode de manteniment i agafar lopció "Editar *.BAT". Fer els canvis que calguin i enregistrar-los prement la tecla F10. 4.1.7. Creació dun disc de sistema o darrencada Un disc de sistema és un disquet que ens permet arrencar lordinador quan el procés dengegada normal falla per alguna causa: sha esborrat o malmès algun fitxer important per arrencar, hi ha problemes de configuració... o, sobretot, quan hem detectat la presència dun virus i el volem eliminar. El disc de sistema conté128 ___________________________________________________________________________________________________________________________________ Programa dInformàtica Educativa
  • 129. Començar des de zero tres fitxers imprescindibles: lIO.SYS, lMS-DOS.SYS i el COMMAND.COM (els dos primers són ocults i només els podrem veure si fem un dir /a). La creació un disc de sistema es pot fer de dues maneres: formatar un disquet afegint a lordre el modificador /s: C:>format a: /s emprant lordre sys, si es tracta dun disquet ja formatat: C:>sys a: Amb el procés de transferir el sistema aconseguiríem arrencar la màquina, però per a obtenir un millor control sobre la mateixa, caldria copiar en el disquet de sistema els següents fitxers: CONFIG.SYS i AUTOEXEC.BAT (més senzills que els del disc dur) KEYB.COM i KEYBOARD.SYS (manegadors del teclat) MOUSE.COM i/o MOUSE.SYS (manegadors del ratolí) HYMEM.SYS (manegador de memòria) COUNTRY.SYS (manegador pel codi de país) Els fitxers antivirus de la darrera versió actualitzada. Exemple del contingut dels fitxers CONFIG.SYS i AUTOEXEC.BAT en un disc de sistema: CONFIG.SYS AUTOEXEC.BAT FILES=30 PROMPT $P$G BUFFERS=30 PATH C:SISTEMA;C:EINES;C:BATS DEVICE=HYMEM.SYS KEYB SP,437,KEYBOARD.SYS DEVICE=MOUSE.SYS COUNTRY=034,437,COUNTRY.SYS Per iniciar el procés de detecció o eliminació de virus caldria executar el fitxer antivirus una vegada reiniciat lordinador amb el disc de sistema. Si es volgués fer de manera automàtica, es podria incloure al fitxer AUTOEXEC.BAT una línia que arranqui lantivirus.4.1.8. Còpies de seguretat En la tasca de manteniment de laula dordinadors sempre és millor realitzar accions preventives que no pas curatives. Per tant, com a primer pas, és convenient disposar duna còpia general dels fitxers de dades que hi pugui haver a lordinador. Respecte el programari comercial (Framework, DPaint...) és important disposar duna còpia en bon estat de cadascun per poder-los reposar quan sigui___________________________________________________________________________________________________________________________________ 129Programa dInformàtica Educativa
  • 130. Curs de manteniment daules dinformàtica de Primària necessari. Pel que fa al programari educatiu que hi hagi instal·lat, pot ser necessari tenir-ne còpia en el cas de no disposar de lector de CD-ROM i, per tant, no poder tenir accés a aquest programari recollit en el Sinera. També, pel que fa al manteniment del maquinari de laula i per evitar haver de repetir el mateix procés dinstal·lació en tots els ordinadors, el sistema a seguir consisteix en triar-ne un com a model i realitzar-hi les instal·lacions i configuracions necessàries, de manera que contingui tot el programari i les dades que calgui utilitzar. Una vegada enllestit, es pot copiar el seu contingut a disquets (o a través de xarxa, cas de disposar-ne) i traspassar-lo a la resta dordinadors, aconseguint així que tots tinguin una estructura el més semblant possible. Les accions per a lobtenció de còpies de seguretat poden ser variades i depenen del tipus de còpia que calgui realitzar en cada moment. 4.1.8.1. Compressió de fitxers. Ús del WinZip El WinZip és una utilitat que permet comprimir fitxers reduint-ne la seva grandària. Podríem dir, per il·lustrar el seu funcionament, que treballa amb uns paquets -nomfitxer.zip- que contenen una sèrie de fitxers comprimits -sam, txt, bmp, htm...-. Per tant, lús daquesta utilitat, que funciona a lentorn Windows, esdevé una eina ideal per guardar la informació quan calgui realitzar còpies de seguretat i alliberar espai del disc dur, transportar fitxers en un disquet, enviar-los per Internet... A continuació es descriuen les accions per comprimir i descomprimir fitxers, ja que són les més usuals quan sutilitza laplicació. Comprimir fitxers Per generar un fitxer zip cal efectuar els següents passos: 1. Clicar sobre el botó "New". 2. Escriure el nom del fitxer zip a crear (sense extensió) dins de "Archive name" de la finestra de diàleg, indicar el directori on serà creat i confirmar lacció. 3. Buscar, a la nova finestra de diàleg que apareix, el directori on hi ha els fitxers a comprimir, seleccionar-los i confirmar lacció clicant sobre el botó "Add". Per comprimir tots els fitxers clicar directament sobre "Add". Per fer-ne una selecció, sha dindicar primer quins fitxers són: Ctrl+Clic, fitxers alterns; Shift+Clic, fitxers seguits130 ___________________________________________________________________________________________________________________________________ Programa dInformàtica Educativa
  • 131. Començar des de zero A lexemple inferior que mostra la pantalla principal de laplicació, sha generat el fitxer CURS.ZIP de 175 Kb. que conté 5 fitxers comprimits que ocupen 1.195 Kb. i on sespecifica el seu nom, la data, lhora, la grandària original, el grau de compressió i la grandària de cada fitxer comprimit.Descomprimir fitxers Per efectuar la descompressió de fitxers, cal realitzar els següents passos: 1. Clicar sobre el botó "Open" per carregar el fitxer zip. 2. Clicar sobre el botó "Extract" i indicar, a la finestra de diàleg que apareix, el directori on han de ser copiats els fitxers que es volen descomprimir.Altres utilitats El botó "Add": permet afegir nous fitxers comprimits als que ja conté el fitxer zip. El botó "View": permet veure un fitxer sense descompactar-lo. El botó "Check Out": permet diagnosticar la integritat dun fitxer compactat. Detectar virus en fitxers comprimits (menú Actions). Transformar en EXE un fitxer comprimit perquè es descompacti automàticament (menú Actions). El WinZip pot visualitzar el contingut de fitxers comprimits en altres formats. Per descompactar-los caldrà disposar del descompactador adequat (LHA, ARJ) que es podrà activar des del mateix programa un cop estigui correctament configurat.___________________________________________________________________________________________________________________________________ 131Programa dInformàtica Educativa
  • 132. Curs de manteniment daules dinformàtica de Primària 4.1.8.2. Tipus de còpies de seguretat (MS-DOS) Fer còpies de les dades dels usuaris (professors o alumnes) És convenient seguir el criteri general de fer servir disquets personals i no enregistrar al disc dur. En aquest cas, per obtenir la còpia de seguretat dels disquets sha dutilitzar lordre DISKCOPY (consulteu lapartat 3.1.2.2.). Fer còpies del contingut dun disc dur o de directoris (MS-DOS 5.0) Shan demprar les ordres BACKUP i RESTORE. Abans dutilitzar-les però, cal tenir present que tant lordinador don sen treu còpia com lordinador que lhaurà de rebre han de tenir la mateixa versió de sistema operatiu, ja que, si no és així, les ordres no són compatibles. La solució per arreglar aquest problema, cas que ens hi trobem, consisteix en crear un disc de sistema, copiar-hi els fitxers BACKUP.COM i RESTORE.COM de lordinador del qual en traurem còpia i realitzar tot el procés arrencant des del disquet de sistema. Per iniciar la còpia de seguretat sha dutilitzar lordre BACKUP i tenir a punt un nombre de disquets suficient per enregistrar la informació. És important etiquetar i numerar els disquets generats durant la còpia de seguretat ja que, quan somple un disc, el programa en demana un altre. També podem saber el número del disquet fent un DIR. Cal tenir en compte que aquesta ordre no realitza la còpia de seguretat dels fitxers de sistema. BACKUP: Realitza còpies dun o més dun fitxer dun disc a un altre. Sintaxi: BACKUP origen: destí: [/s] [/f] /s per fer còpia de seguretat del contingut de tots els subdirectoris. /f formata el disc on es vol desar la còpia de seguretat. Exemples: backup c: a: /s realitza la còpia de seguretat de tot el disc dur. backup c: a: /s /f el mateix que lanterior i formata els disquets. backup c:amiprodocs*.* a: /s còpia els fitxers i directoris de c:amiprodocs. backup c:dpaintimatges*.pcx a: realitza només la còpia dels fitxers *.PCX Per iniciar la restauració de les còpies de seguretat sha dutilitzar lordre RESTORE i anar introduint els disquets en el mateix ordre en què es van generar.132 ___________________________________________________________________________________________________________________________________ Programa dInformàtica Educativa
  • 133. Començar des de zero RESTORE: Restaura els fitxers dels quals se nhavien fet còpia de seguretat amb BACKUP. Sintaxi: RESTORE origen: destí: [/s] /s restaura tots els subdirectoris. Exemples: restore a: c: /s restaura tot el disc dur. restore a: c:amiprodocs*.* /s restaura els fitxers i directoris a c:amiprodocs. restore a: c:dpaintimatges*.pcx restaura els fitxers *.PCX al directori indicat. Fer còpies de fitxers i/o de directoris Si es tracta de pocs fitxers, el més usual és emprar lordre COPY i, en el cas de directoris i fitxers alhora, es pot emprar lordre XCOPY (consulteu lapartat 3.2.1).___________________________________________________________________________________________________________________________________ 133Programa dInformàtica Educativa
  • 134. Curs de manteniment daules dinformàtica de Primària 4.2. Instal·lar i desinstal·lar programes 4.2.1. Programari general Aconseguir que laula dordinadors sigui operativa i cobreixi la majoria de les necessitats de lescola suposa realitzar, per part de la persona responsable de la informàtica del centre, una tasca continuada de manteniment, com ara la instal·lació o desintal·lació de programes. Consulteu lapartat La coordinació de la informàtica als centres de Primària. Instal·lar un programa al disc dur vol dir copiar tots els fitxers necessaris per al seu funcionament des del disquet (o disquets) al disc dur i, posteriorment, efectuar la configuració del programa per tal que pugui desenvolupar la totalitat de les seves funcions. El procés dinstal·lació dun programa al disc dur pot presentar diferents variants, depenent de si el propi programa preveu la seva instal·lació automàtica o no. 4.2.1.1. Programes que no incorporen un instal·lador propi En la majoria daquests programes sha de fer la instal·lació des de lMS-DOS. En aquest cas, en el manual que acompanya el programa, sacostuma a donar instruccions sobre què cal fer per instal·lar-lo al disc dur. De manera general, però, es podrien definir unes accions gairebé comuns en la majoria dels casos: Crear un directori on instal·lar el programa: C:>md nomdir Copiar els fitxers del disquet al directori creat: C:>xcopy a:*.* c:nomdir /s /e, repetint el procés per a cada un dels disquets del programa. Configurar el programa: si shan demprar alguns dels recur- sos dels perifèrics, caldrà indicar al programa els manegadors que són necessaris (tipus de pantalla, la impressora, la memò- ria RAM disponible, la targeta de so...). Des de lMS-DOS, aquestes adaptacions shan de realitzar una vegada per a cada programa; en canvi, a lentorn Windows només sha de fer ladaptació una vegada (quan sinstal·la el Windows), ja que tots els programes que funcionen en aquest entorn utilitzen els perifèrics que hi ha definits. Crear en el directori C:BATS un fitxer BAT que executi el programa de manera automàtica. Afegir una nova opció al sistema de menús del Sèsam.____________________________________________________________________________________________________________________________________ Programa dInformàtica Educativa
  • 135. Instal·lar i desenstal·lar programes4.2.1.2. Programes que incorporen el seu propi instal·lador a) Programes comercials La majoria dels programes comercials disposen dun instal·lador que sencarrega de copiar-los del disquet al disc dur. Per regla general el seu nom acostuma a ser INSTAL, INSTALL, INSTALA o SETUP. Alguns programes tenen tots els seus fitxers compactats al disquet i necessiten ser descompactats durant la instal·lació per funcionar correctament. En alguns cal efectuar la seva configuració mentre sinstal·len. Daltres incorporen un comptador dinstal·lacions i només es podran instal·lar un nombre limitat de vegades... Per tant, si el programa duu el seu propi instal·lador, en cap cas sha defectuar la còpia directa al disc dur. Normalment, el programa va acompanyat dun manual dús amb instruccions sobre el procés dinstal·lació; també hi acostuma a haver el disquet dinstal·lació, un fitxer (tipus LLEGIUME, LEAME, README) amb aquesta informació. És un bon costum llegir bé les indicacions i les característiques del maquinari que necessita per garantir-ne la seva correcta instal·lació i funcionament (també en els programes que no disposen dun instal·lador propi), ja que podria succeir que es desmaneguessin les configuracions existents: pantalla, impressora... b) Programari PIE i la seva localització [abans de les dotacions] Els programes educatius distribuïts pel PIE incorporen els seus propis instal·ladors que varien segons lentorn des don es faci la instal·lació. Des del CD-ROM Sinera el procés dinstal·lació pot ser diferent en funció del tipus de programa: consulteu la Revista del SATI 1-96/97 o el punt b) de lapartat 4.2.2.2. daquest document. a) Entorn MS-DOS Linstal·lador sanomena OTILI (Organitzador Total dInstal·lacions al Lloc Idoni). En arrencar-lo, i després duna pantalla de presentació apareix un menú amb les següents opcions: Instal·lar el programa: inicia la instal·lació, suggerint el nom del directori on es copiarà el programa, el qual pot canviar-se directament escrivint-ne un de nou o prement F2 per efectuar una recerca a través de larbre de directoris del disc dur. Una vegada confirmat el directori sinicia la còpia de fitxers al disc dur. Una nova pantalla ens informa que es crearà un fitxer BAT per a lexecució de laplicació i demana la confirmació del directori C:BATS com el lloc on es copiarà, informant posteriorment del seu nom per facilitar així la creació duna nova opció en el Sèsam (consulteu lapartat 4.1.5.3.). Acabada la instal·lació, el programa retorna al sistema operatiu. Desinstal·lar el programa: una vegada linstal·lador ha trobat el programa, demana confirmació per esborrar-lo del disc dur.__________________________________________________________________________________________________________________________________ 135Programa dinformàtica Educativa
  • 136. Curs de manteniment daules dinformàtica de Primària Si es confirma lacció selimina el directori i el fitxer BAT creats durant la instal·lació. Acabat el procés, el programa re- torna al sistema operatiu. Daquesta manera, a través del propi disc dinstal·lació, podem esborrar els programes educatius del disc dur. Sortir al sistema operatiu: surts del programa instal·lador sen- se efectuar cap acció. En tot moment lOTILI mostra a la línia destat (part inferior de la pantalla) les tecles que podem utilitzar en cada cas. b) Entorn Windows Darrerament, els programes educatius lliurats incorporen linstal·lador WISE, el qual efectua la instal·lació des daquest entorn tant si es tracta de programes que treballen des de lMS-DOS com de programes que treballen des del Windows, com ara el disquet amb les activitats de "La caputxeta vermella" per a la tauleta sensible, el Deluxe Paint i el Clic (Sati. Ref: 2-96/97). El programari educatiu no comercial de què disposa el PIE està recollit en el CD-ROM Sinera distribuït a les escoles. També, en cas de disposar de mòdem i dalta dusuari a la XTEC (Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya) per part dalgun/a mestre/a del centre, shi pot accedir a través de la Web del PIE http://www.xtec.es Tant des dun entorn com des de laltre, el programari està estructurat per àrees i és de fàcil localització i recuperació. 4.2.1.3. Desinstal·lació de programes136 ____________________________________________________________________________________________________________________________________ Programa dInformàtica Educativa
  • 137. Instal·lar i desenstal·lar programes Per desinstal·lar un programa cal esborrar-lo del disc dur, eliminant els directoris i subdirectoris que el componen -i els fitxers que contenen- que van ser creats en el moment de la seva instal·lació. Per esborrar un programa es pot fer tant des del sistema operatiu com des del Windows; la diferència està en la facilitat dun entorn respecte de laltre. Les accions que cal efectuar són: Entorn MS-DOS Esborrar tots els fitxers del directori i/o subdirectoris del pro- grama: del c:nomdir*.* o del c:nomdirnomsubdir*.* Si nhi hagués, esborrar primer els subdirectoris i després el directori principal del programa: rd c:nomdirnomsubdir i/o rd c:nomdir. Esborrar el fitxer BAT associat del directori C:BATS. Treure lopció corresponent del Sèsam. Entorn Windows Activar lAdministrador de fitxers. Clicar sobre la carpeta del programa que es vol esborrar per tal de seleccionar-lo. Prémer la tecla SUPR i confirmar lacció clicant sobre el botó Sí a tots les vegades que calgui. Tancar lAdministrador de fitxers. Eliminar el grup de programes corresponent amb les icones que conté: tancar la finestra del grup de programes, prémer la tecla SUPR i confirmar lacció. Si es tracta de la icona que activa el programa i no disposa de grup propi perquè està en un grup més general, cal seleccio- nar la icona clicant-hi a sobre una sola vegada, prémer la tecla SUPR i confirmar lacció. Des daquest entorn, amb una sola acció sesborren tots els subdirectoris i fitxers. Generalment es realitzarà aquesta tasca en programes que funcionen en lentorn Windows (evidentment, també es poden esborrar programes de lMS-DOS). Cal tenir en compte que durant el procés dinstal·lació de la majoria de programes que funcionen sota Windows, es modifiquen els fitxers de configuració .INI i es genera una còpia daquest fitxer amb lextensió canviada; així, després de fer successives instal·lacions es pot tenir més duna còpia del mateix fitxer al disc dur. En aquest procés es copien també alguns fitxers -llibreries *.DLL- que no estan al directori o subdirectoris del programa sinó que, generalment, es copien al directori C:WINDOWSSYSTEM. Aquests fitxers acostumen a quedar al disc dur després__________________________________________________________________________________________________________________________________ 137Programa dinformàtica Educativa
  • 138. Curs de manteniment daules dinformàtica de Primària deliminar el programa ja que per regla general es desconeix quins són i, per tant, no es poden esborrar. Un altre aspecte molt important que cal tenir en compte és la convivència entre les aplicacions que funcionen a lentorn Windows pel fet de compartir les mateixes utilitats, la qual cosa pot afectar al funcionament daplicacions existents quan es fan instal·lacions o desinstal·lacions daltres programes: incorporar llibreries i utilitats (DLL, VBX...) més antigues que les existents, esborrar una DLL que també fan servir altres aplicacions, incompatibilitat entre aplicacions (p.ex. el cas recent entre el Sinera 98 i el WinPri) i el que és més greu, instal·lar al Windows 3.x programari desenvolupat per al Windows 95 que pot arribar a espatllar lordinador. També es poden trobar programes que incorporen una utilitat de desinstal·lació (com lOTILI o el programa antivirus) que sencarrega desborrar-los del disc dur. Pel que fa a programes que funcionen en lentorn Windows, existeixen al mercat unes utilitats de desinstal·lació que els esborren completament, incloent les llibreries mencionades anteriorment. 4.2.2. Programes que precisen de perifèrics específics 4.2.2.1. Aplicacions de la Tauleta sensible a) Funcionament de la Tauleta La Tauleta sensible és un digitalitzador de superfícies que efectua una exploració mecànica reconeixent les diferents posicions de què disposa per contacte físic i ve a substituir al teclat per als usuaris més petits. La superfície sensible de la Tauleta és de 32 x 32 centímetres i està compost per una trama de 120 punts verticals i horitzontals (120 x 120). En tocar qualsevol dels punts es produeix un contacte que en determina la seva posició i, aquesta informació, és enviada a lordinador, el qual provoca una determinada resposta en funció de laplicació on sestigui treballant. La Tauleta sensible no necessita cap font dalimentació externa. Es connecta habitualment al port sèrie de lordinador (RS232) encara que també pot connectar-se al port paral·lel (Centrònics o port de la impressora). La connexió a lordinador es realitza per mitjà dun cable especial amb els extrems molt diferenciats: lextrem que es connecta a la tauleta duu un connector telefònic i lextrem que es connecta a lordinador incorpora el típic connector mascle de 25 contactes. En alguns casos, ens podem trobar amb un cable que dugui un connector de 9 contactes al qual sha dincorporar un adaptador (de 9 a 25 contactes).138 ____________________________________________________________________________________________________________________________________ Programa dInformàtica Educativa
  • 139. Instal·lar i desenstal·lar programes Les característiques en què es basa el funcionament de la tauleta sensible configuren principalment els següents usos: -Com a digitalitzador tàctil: per determinar posicions, moviments, ritmes... amb la utilització del programari adequat. -Com a perifèric dentrada alternatiu al teclat: on amb unes mínimes adaptacions permeti accedir a programes estàndards a persones amb necessitats educatives especials. -Com a teclat alternatiu: redefinint tecles (canviant els símbols, les mides, la seva posició...) o facilitant la utilització de programes complexos gestionats per menú i/o ratolí que suposin una dificultat afegida. b) Programari necessari Per al funcionament de la tauleta sensible són necessaris uns manegadors encarregats de la seva gestió i un programari de suport per al disseny de les aplicacions que shi vulguin desenvolupar. Aquestes eines són diferents segons lentorn en què es treballi: 1. Entorn MS-DOS El fitxer ITST.EXE versió 4.4B (Ref.1-95/96) és el manega- dor de la tauleta. És un programa resident que modifica el seu funcionament a partir dordres o paràmetres que sescriuen a continuació quan sexecuta aquest fitxer. Per obtenir informa- ció daquests paràmetres sha descriure itst -? (també mostra la versió del programa). LItst detecta la tauleta, la configura i lexplora. La funció més important del manegador però, és la de carregar el fitxer *.TST que configura la tauleta. Per poder carregar-lo, cal escriure itst nomfitxer.tst (on nomfitxer.tst seria el nom de la plantilla corresponent a laplicació que es vol treballar, com ara CARES.TST). La manera més usual de fer-ho és incloure aquestes ordres en fitxers BAT. El fitxer DITS.EXE (Dissenyador dInterfícies per a la Taule- ta Sensible), és un programa que permet crear fitxers de con- figuració de la tauleta, definint àrees rectangulars a les quals es pot assignar una seqüència de tecles o daccions. El Dits in- corpora funcions per recuperar i modificar els fitxers de con- figuració. Pot funcionar amb i sense tauleta i totes les opcions de menú que presenta sactiven prement la tecla corresponent a la lletra inicial de la paraula. Els fitxers TST que genera el Dits, també anomenats plantilles de la tauleta, contenen la in- formació de les accions que han de realitzar les zones sensi- bles establertes durant el seu disseny; per tant, són del tot im- prescindibles per al correcte funcionament de la tauleta__________________________________________________________________________________________________________________________________ 139Programa dinformàtica Educativa
  • 140. Curs de manteniment daules dinformàtica de Primària respecte a laplicació dissenyada. Això suposa que cada apli- cació ha de disposar del fitxer TST corresponent. El fitxer MTXT.EXE és una utilitat per visualitzar els fitxers *.TXT en codi ASCII i *.Q del Quadern. El fitxer MPCX.EXE és una utilitat per visualitzar els fitxers gràfics *.PCX. Els fitxers TESTTAU.EXE i TEST.BAT són unes utilitats que permeten comprovar si la tauleta funciona correctament. Per executar el programa sha descriure test. Tant lMTXT com lMPCX són programes que modifiquen també el seu funcionament a partir dordres o paràmetres que sescriuen a continuació quan sexecuten aquests fitxers. Per obtenir informació sobre la manera dutilitzar aquests paràmetres sha descriure mtxt -? o mpcx -?. Per executar aquests programes i poder visualitzar un text caldria escriure mtxt nomtext.txt o mtxt nomtext.q i per poder visualitzar una imatge mpcx nomimatge.pcx. En el programari educatiu de la tauleta hi ha algunes aplicacions basades en aquests programes: Fixat-hi, El rellotge, Paraules, Quí soc?, Endevina... Daltra banda, ja que la tauleta sensible funciona amb programes que es basen en lús del teclat, hi ha desenvolupades aplicacions dissenyades per a treballar amb el Quadern -Frase, Relació, Nens, Calendari, Carter-, el Win Logo -Camilogo, Movilogo..., Sanefa, Reglets-, el Deluxe Paint -Cares- i el Músic -Edimusic-. 2. Entorn Windows El fitxer TSWIN.EXE (Ref. 3-96/97), és un administrador de la tauleta que incorpora funcions de connexió, test, exploració i edició. És un programa concurrent que de forma periòdica explora la tauleta i envia missatges a les aplicacions actives. Els fitxers *.TSW (plantilles) que es generen amb el progra- ma guarden les configuracions de la tauleta que es defineixen en el moment de la seva creació. El fitxer TSWIN.INI, sencarrega de configurar la connexió de la tauleta. Els fitxers VBRUN300.DLL i TSWIN.DLL, són llibreries que necessita el programa. El programari educatiu de la tauleta per a Windows inclou adaptacions dalguna de les aplicacions de lMS-DOS i les de nova creació que es treballen amb el Write i el Paintbrush. Consulteu la revista de la 3a. sessió del SATI del curs 96/97 per a més informació sobre la tauleta a lentorn Windows. També cal esmentar que al programari, tant per lMS-DOS com pel Windows, hi ha aplicacions que utilitzen la targeta de so: Edimusic, Pentagrama, Sac de gemecs...140 ____________________________________________________________________________________________________________________________________ Programa dInformàtica Educativa
  • 141. Instal·lar i desenstal·lar programes Respecte a la creació daplicacions desenvolupades pel professorat a les pròpies escoles amb lobjectiu de treballar algun aspecte concret del currículum, el PIE ha desenvolupat un conjunt deines i documentació específica de la tauleta sensible, amb lobjectiu daconseguir una coherència i unificació de criteris entre tots els materials. Les propostes són: una biblioteca dicones amb dibuix, funcions i localitzacions definides; una biblioteca gràfica de missatges derror fàcilment comprensibles i que es poden incorporar a totes les aplicacions i també suggerir criteris tant en el disseny de la distribució de la làmina (que faciliti la seva lectura, elaboració i còpia) com en el funcionament dels programes que es creïn. c) Les làmines de la tauleta Les làmines constitueixen lexpressió visual de la plantilla de laplicació que sha dissenyat per a la tauleta i recullen, en forma dicones i dibuixos, totes les funcions i accions que es poden desenvolupar per a cada aplicació en concret. La seva utilització, per tant, és necessària ja que serveix de guia i complement al programa que sestà utilitzant. Degut a que les seves dimensions no segueixen cap estàndard, la seva duplicació sempre ha resultat una tasca feixuga. Actualment les làmines estan en suport magnètic dins dels fitxers en format Write (*.WRI) de cada aplicació. És possible la seva modificació per adaptar-les a les necessitats de cada moment i es poden imprimir amb qualsevol equip. El PIE ha editat en suport paper, i en blanc i negre, les làmines per aplicacions de la tauleta per als centres que disposen daquest perifèric: el bloc (ref. M220) de juliol de 1996 i el bloc (ref. 237) de novembre de 1997 que han estat lliurats a la 3a. sessió del SATIs de desembre de 1996 i de gener de 1998 respectivament, i que estan inclosos als CD-ROM Sinera respectius. A la Revista del SATI de la segona sessió dels cursos 96/97 i 97/98, es detallen les làmines que componen els blocs juntament amb una petita explicació de laplicació associada i el directori del Sinera on les podem trobar.4.2.2.2. Aplicacions CD-ROM a) Funcionament Els discs CD-ROM (Compact Disc Read Only Memory) són un suport per lemmagatzematge i la difusió en format digital dinformació textual, gràfica, de vídeo i sonora. La informació que contenen és enregistrada de forma permanent en el procés de fabricació i ja no es podrà alterar ni esborrar. Cal distingir aquí que en els discs compactes, una cosa és el suport físic -que és al mateix- i una altra el seu contingut (CD-ROM o CD-Àudio). Les seves principals característiques són:__________________________________________________________________________________________________________________________________ 141Programa dinformàtica Educativa
  • 142. Curs de manteniment daules dinformàtica de Primària Una alta fiabilitat i llarga durada: degut al fet que per a la se- va lectura no sutilitzen contactes mecànics sinó un feix de llum làser. Gran capacitat demmagatzematge: uns 550 Mb emprant una sola cara del disc (aproximadament lequivalent a uns 390 disquets dalta densitat -1.44 Mb-). Facilitat per a laccés i recuperació de la informació. Un baix cost de producció. Requereix dun lector específic (semblant a un CD-Àudio) connectat a lordinador a través duna placa dinterfície interna i dun programari que configuri el lector per a la consulta i el tractament de la informació. Per al seu correcte funcionament, la majoria daplicacions CD-ROM necessiten ser instal·lades al disc dur de lordinador (no nhi ha prou en col·locar el disc a la unitat lectora). La instal·lació sacostuma a fer a través de fitxers del tipus INSTAL o SETUP i cal efectuar-la des de la pròpia unitat lectora (generalment D:). Malgrat tot, podem trobar aplicacions que sexecuten des del propi disc i, per tant, no és necessària la seva instal·lació. Gran part de les aplicacions CD-ROM estan dissenyades per treballar en lentorn Windows, aprofitant els seus recursos i prestacions. Quan es realitza la instal·lació dalguna aplicació, generalment es crea un nou grup de programes que incorpora les icones necessàries per a la gestió del CD-ROM. El procés dinstal·lació no còpia tot el contingut del CD-ROM en el disc dur sinó només els fitxers que són necessaris per a la seva gestió. b) Programari adient Làmbit propi de les aplicacions CD-ROM és el de ledició, la publicació i la distribució dinformació. Loferta cobreix un ventall força ampli i diversificat de productes adreçats tant a sectors especialitzats com al gran públic: enciclopèdies, bases de dades documentals, normatives, diccionaris plurilingües, jocs, obres de caràcter científic i productes adreçats a la tecnologia, la medicina, el dret, leconomia, lensenyament... La distribució dinformació mitjançant CD-ROM difereix respecte al suport paper. En un llibre, el volum de la informació inclosa és sempre limitada, per la qual cosa la selecció i lestructuració de la informació és competència de lautor. En el suport CD-ROM, aquesta tasca de selecció de la informació és traspassada a lusuari i serà en funció dels seus interessos i de les seves destreses de recerca els que determinaran el seu accés, més que no pas el fet de com sha estructurat o emmagatzemat aquesta informació. Atenent a les seves característiques, el CD-ROM es configura com una de les plataformes bàsiques de difusió daplicacions multimèdia i és, en aquest sentit, un142 ____________________________________________________________________________________________________________________________________ Programa dInformàtica Educativa
  • 143. Instal·lar i desenstal·lar programes material susceptible dincorporar-se al sistema educatiu per facilitar la recerca i creació de noves aplicacions pedagògiques. Per tant, la selecció de materials per a lescola ha danar dirigida a aplicacions que puguin tenir un interès curricular i que permetin que lusuari hi pugui accedir de manera interactiva, de forma ràpida i senzilla a través de la seva varietat de recursos -text, so, gràfics, imatges animades- que facilitin ladaptació daquest nou entorn als diferents estils daprenentatge i necessitats de cada usuari. c) CD-ROM distribuïts pel PIE En el conjunt daplicacions que es podrien considerar dinterès educatiu que acompanyen la dotació dels equips multimèdia que shan rebut a les escoles, es poden establir tres grups que responen a continguts diferents: Material de referència general: enciclopèdies, fons dimatges, reculls de diaris o revistes. Material de referència específic: atles electrònics i aplicaci- ons monogràfiques. Activitats interactives: jocs i històries interactives (fomentar el desenvolupament i destratègies per a la presa de decisions i per a la resolució de problemes). Material específic per a laprenentatge de les llengües estrangeres. Cal indicar però que no hi ha una homogeneïtat en el material rebut a les escoles, ja que es poden disposar daplicacions diferents segons les dotacions. Només dues aplicacions són comunes a tots els centres: Sinera en disc i el CD-Atles de Catalunya. El material lliurat es pot agrupar en tres grans blocs: aplicacions comunes per a primària i secundària, aplicacions específiques per a primària i aplicacions específiques per a secundària. d) Instal·lació de programes des del CD-ROM Sinera Sinera en disc és laplicació multimèdia de recursos educatius en suport CD-ROM desenvolupada i produïda pel PIE. El disc, on hi ha recollit tot el programari educatiu no comercial que sha lliurat als centres, esdevé la millor manera de tenir-hi accés, sobretot per la facilitat en la instal·lació daquest material. En les successives edicions que shan anat fent, a més de poder instal·lar els programes en el disc dur, shi ha afegit la possibilitat de realitzar la còpia a disquets des del CD-ROM a través dopcions, que poden ser diferents dun any a un altre, i que permeten efectuar aquesta operació. Això facilita lús daquest programari en la resta dordinadors de laula que no disposen de lector de CD-ROM i, sobretot, les escoles que no tenen cap ordinador amb lector també hi poden accedir tenint en compte que a tots els CRP shi pot trobar el Sinera.__________________________________________________________________________________________________________________________________ 143Programa dinformàtica Educativa
  • 144. Curs de manteniment daules dinformàtica de Primària Per a la utilització del CD-ROM però, cal realitzar primer la seva instal·lació en el disc dur. Per fer-ho, sha dexecutar el Windows i des de lAdministrador de programes, activar lopció Execució del menú Fitxer, indicar la unitat on hi ha situat el disc (generalment D:) i seleccionar el fitxer INSTAL. Després de seguir les indicacions que ens proposa linstal·lador es crea un nou grup de programes amb la icona que activarà laplicació. Una vegada instal·lat el Sinera al disc dur, el procés a seguir per a la instal·lació del programari educatiu -en aquesta edició, ja que cal tenir en compte que aquest procés podria presentar variacions en edicions futures- és el següent: 1. Executar el Sinera clicant sobre la icona. 2. Activar lopció Programari Educatiu. 3. Seleccionar el programa que es vol instal·lar o copiar. Generalment la majoria de programes es poden Executar, Instal·lar i/o Copiar (també pot aparèixer lopció per al Manual). Aquestes opcions sactivaran en funció del tipus de programa): Opcions dinstal·lació del programari en el Sinera 96. Opcions dinstal·lació del programari en el Sinera 98. Variacions que es poden trobar en els diferents programes: Solament sactiva lopció Executar: es tracta dun programa que sha dutilitzar des del CD-ROM i que no es pot instal·lar ni copiar. Sactiven les opcions Executar i Instal·lar: el programa es pot utilitzar des del CD-ROM o realitzar la seva instal·lació per poder utilitzar-lo. Si sactiva també lopció Copiar apareix un quadre de diàleg amb la informació de lespai necessari que cal al disquet per al programa triat. El disc ha destar formatat (els disquets te- nen una capacitat màxima d1.44 Mb). Una vegada sha copiat el programa al disquet, el procés dinstal·lació al disc dur po- drà ser de dues formes: a través de linstal·lador Otili en len- torn MS-DOS o a través de linstal·lador WISE del Windows. En el Sinera 96, si a lintentar copiar un programa sobre disquet lordinador dóna el missatge derror que no pot trobar el fitxer VBRUN300.DLL, cal fer el següent: arrencar lAdministrador de fitxers, activar la unitat del CD-ROM, buscar la144 ____________________________________________________________________________________________________________________________________ Programa dInformàtica Educativa
  • 145. Instal·lar i desenstal·lar programes carpeta o directori PRG_EDUCCRESTOMA, clicar sobre el fitxer que ens demana, prémer la tecla F8 i a la finestra de diàleg Copiar fitxer que apareix escriure C:WINDOWSSYSTEM en el camp Destinació, clicar sobre el botó Dacord, tancar lAdministrador de fitxers i tornar a intentar la còpia del programa. Pel que fa als materials de formació inclosos en el CD-ROM i que es troben compactats, requereixen un procés previ abans de poder ser consultats o impresos. El fitxer que conté la informació és un executable -nomfitxer.EXE- que genera en el disc dur un subdirectori on shi copiaran tots els fitxers corresponents al material seleccionat. El procediment a seguir és el següent: Copiar el fitxer executable al disc dur. Cal tenir en compte que el subdirectori que es crearà en executar aquest fitxer quedarà penjat del directori on shagi copiat. Executar el fitxer: per fer-ho des del sistema operatiu, cal anar al directori on es troba i escriure el seu nom i des de Windows, cal utilitzar lAdministrador de fitxers i clicar sobre el seu nom. Esborrar del disc dur el fitxer EXE que sha copiat del Sinera.__________________________________________________________________________________________________________________________________ 145Programa dinformàtica Educativa
  • 146. Curs de manteniment daules dinformàtica de Primària146 ____________________________________________________________________________________________________________________________________ Programa dInformàtica Educativa
  • 147. La coordinació de la informàtica als centres de Primària V. La coordinació de la informàtica als centres de Primària__________________________________________________________________________________________________________________________________ 147Programa dInformàtica Educativa
  • 148. Curs de manteniment daules dinformàtica de Primària 5.1. La coordinació de la informàtica als centres de Primària A continuació es pot trobar un conjunt didees que volen ajudar a realitzar la tasca de la coordinació de la informàtica en els centres educatius. No pretenen ser unes normes rígides a seguir, però sí que algunes de les qüestions plantejades han estat fruit de la realitat viscuda per molta gent des què els ordinadors van fer acte de presència en les escoles. Per tant, considerem que hi ha consells i suggeriments que es poden adaptar a la realitat de molts centres. De tots és conegut que la coordinació comporta moltes hores de dedicació i treball personal. Per aquest motiu volem insistir que shauria de tenir en compte a les escoles -en la mesura que fos possible- les programacions dels horaris dels mestres i les tasques encomanades. També es vol donar unes orientacions legislatives sobre la incidència que tenen les noves tecnologies i la coordinació de la informàtica des de les directrius del Departament dEnsenyament de la Generalitat de Catalunya. 5.1.1. El marc legislatiu La part legislativa que afecta a la coordinació de la informàtica en els centres de Primària es veu reflectida en dues vessants: a) La que regula la figura del coordinador de laula dinformàtica en un centre de Primària, ve recollida als següents fulls de disposicions del Departament dEnsenyament: Setembre 1994, núm. 533 on es publiquen les Instruccions de la Direcció General dOrdenació Educativa sobre els SATI. Juny 1996, núm. 618 on es publiquen les Instruccions dOrganització i Funcionament dels centres docents públics de Catalunya. I lordre del 4 de novembre de 1994 (DOCG 1979-30.11.1994) sobre el procediment de reconeixement dels estadis de promoció als funcionaris. b) La que regula la incidència de les noves tecnologies i en concret de la informàtica en el currículum escolar de laula vist des de la Reforma Educativa. Document escrit per Jordi Quintana i Jordi Vivancos i extret del llibre de la Reforma Educativa a Primària.148 __________________________________________________________________________________________________________________________________ Programa dInformàtica Educativa
  • 149. La coordinació de la informàtica als centres de Primària5.1.2. La coordinació de la informàtica a lescola Els apartats que vénen a continuació estan redactats amb la idea que la persona o comissió que gestiona la coordinació de la informàtica és nova o porta poc temps en aquesta tasca. Encara que també poden ser dutilitat, en alguns aspectes, a aquells coordinadors no tan novells. Qui realitzi la coordinació de la informàtica en el centre ha de ser conscient de tres situacions: el rol de la coordinació com a part integrant del propi centre. Sha de tenir un coneixement exhaustiu dels recursos de què es disposa, shan de saber dinamitzar i, sha de vetllar pel seu manteniment. el rol de la coordinació per integrar la informàtica en el currículum del centre. Cal que es divulgui i es presenti el material que hi ha disponible així com fer propostes dactivitats utilitzant els canals de comunicació interns més adients. i el rol de la coordinació i la resta de lentorn educatiu. Serà seva la tasca de presentar activitats que es fan en altres indrets i divulgar les del seu propi centre, així com establir els lligams necessaris en aquest camp amb les institucions i les entitats pertinents.5.1.3. La coordinació. Part integrant del propi centre5.1.3.1. Anàlisi dels recursos En quant al recursos tecnològics: El/la coordinador/a dels recursos informàtics duna escola hauria de tenir un coneixement exhaustiu dels recursos tecnològics de què disposa el centre. El saber quants ordinadors es tenen, les característiques del disc dur, de les disqueteres, de la memòria disponible RAM..., pot ajudar a optimitzar-los. Per fer això es precisa que algú del centre traspassi la informació (ho expliqui), o recórrer als manuals de les pròpies màquines i/o a les ordres del sistema operatiu (veure manual de suport de la sessió 2) que permeten veure duna forma ràpida quins tipus dordinadors són i descobrir si sha fet o no alguna ampliació als ordinadors disponibles.__________________________________________________________________________________________________________________________________ 149Programa dInformàtica Educativa
  • 150. Curs de manteniment daules dinformàtica de Primària ORDINADOR: N.3 A LAULA També convé tenir un referent de PERIFÈRIC ASSOCIAT: lany i la manera com shan Impressora obtingut, és a dir, una petita fitxa CARACTERÍSTIQUES: personalitzada per cadascú dells, CPU: 486 sobretot de cara al manteniment. Es DISC DUR: 420 Mb recomana la impressió del directori RAM: 4 Mb. del disc dur indicant la data WINDOWS 3.1 demissió, ja que pot facilitar la distribució del programari. També AMI-PRO, CLIC, DPAINT convé una fitxa similar per ALTRE SOFT SEGONS LES DEMANDES cadascun dels perifèrics PROCEDÈNCIA: DOTACIÓ DEL PIE 1992 (impressores, tauleta, mòdem,...) MANTENIMENT: OLIVETTI La seva distribució espacial: Fer un petit croquis sobre la distribució dels ordinadors en el centre durant el curs, pot ajudar a la seva utilització. Es poden tenir diferents tipologies: ordinadors centralitzats en una aula, ordinadors descentralitzats per cicles, tutories, diverses aules, solucions mixtes, xarxes, etc. Poden ser estructures variants dun any per un altre i inclús durant el mateix curs dacord amb la programació, els professors i/o cicles que els han de fer anar. És aconsellable tenir etiquetat lordinador (usualment és un número), afegir-li la inicial, de la característica ditinerant o fix, el símbol del perifèric associat, si en té, i si forma part duna xarxa si és una estació o un servidor. Els recursos daltres materials: Paral·lelament, saconsella fer un petit inventari de la resta del material relacionat amb la informàtica. Aquest apartat pot ser important posteriorment en lapartat de pressupost econòmic anual del curs. Pot incloure des de disquets amb còpies de seguretat, fins als papers de seminaris, revistes, material de CRP, estoretes, pantalles de protecció, CD-ROM, arxivadors, pissarres Vileda de laula, suros, cintes dimpressora, disquets verges, etc. La manera de sistematitzar aquest inventari pot ser per exemple150 __________________________________________________________________________________________________________________________________ Programa dInformàtica Educativa
  • 151. La coordinació de la informàtica als centres de Primària mitjançant bases de dades fetes amb lAmi Pro, que continguin els diferents camps a omplir i la seva classificació segons sigui material daccés per al professorat, per a lalumnat, any i versió, etc. Sha de tenir en compte si és programari, material fungible, material cedit, comprat, de dotació... També es pot utilitzar el processador de text per realitzar fitxes de material que posteriorment imprès en cartolina poden formar part dun arxiu. Exemple de fitxa descriptiva dun recurs CD-ROM. FITXA CD-ROM TIPUS DE MATERIAL: CD-ROM TÍTOL: JUST GRANDMA AND ME (Solo la abuelita y yo) DESCRIPCIÓ: Aplicació multimèdia que combina text, animació, efectes sonors, narració i enregistraments musicals per a lexercita- ció de les habilitats de comprensió oral i lectora. Laplicació permet la selecció de la llengua en què es vol escoltar. La narració segueix un ordre seqüencial i lusuari pot intervenir activant punts sensibles de la imatge que apareix en pantalla. IDIOMA: CASTELLÀ-ANGLÈS-JAPONÈS NIVELL RECOMANAT: C. INICIAL I MITJÀ DE PRIMÀRIA ASPECTES QUE TREBALLA: Llengua castellana i anglesa. Comprensió oral i escrita. PROCEDÈNCIA : Dotació ANY: 1992 AUTORS: NÚMERO EXEMPLARS: 1 UTILITZACIÓ: PROF MATERIA UTILITZACIÓ VALORAC. ORD. CURS 94-95 Josefina L.castell. 2n A 2s Abril Molt bé 1 i 3 Aula Núria L. angl. 5 è AiB tot Maig Adient 1 i 3 Aula CURS 95-96 La dificultat daquesta tasca és la quantitat de material que es pot arribar a haver dindexar, llavors es poden trobar alternatives tals com que siguin els propis alumnes de cicle superior qui ens ajudin a realitzar-la (aprenen a utilitzar les graelles de lAmi Pro i/o a tenir cura del material) o els membres de la comissió dinformàtica, en cas dhaver-nhi, o ser una tasca a realitzar durant un trimestre dels mestres que tenen hora de dedicació al centre. Tots aquests exemples són sempre de caire orientatiu ja que la dinàmica de cada centre ens portarà a la solució més adient.__________________________________________________________________________________________________________________________________ 151Programa dInformàtica Educativa
  • 152. Curs de manteniment daules dinformàtica de Primària La posterior ordenació i presentació de la informació podrà ajudar a tenir el material controlat i saber quines mancances i noves adquisicions cal fer. Els recursos humans (professorat): És un dels apartats més importants ja que cal tenir consciència dels coneixements i del nivell de formació personal del claustre i de la seva capacitat com a usuaris. Això ens porta a futures accions com la de fer presentacions de determinats materials, indicacions, motivacions i consells per a la utilització dels ordinadors, organitzar accessos fàcils pels programes, deixar manuals i "xuletaris" dusuari en llocs adients, divulgar cursets, etc. Els recursos humans (alumnat): Existeix la possibilitat de fer un quadre on quedin reflectits els diferents programes que han utilitzat els diferents grups dalumnes durant el curs escolar i que pot ser de gran utilitat. Daquesta manera es podrà tenir gràficament consciència dels diferents programes que shan implicat dins del currículum i fer una programació regulada de cada grup escolar. A mesura que van passant els cursos escolars, lanàlisi dels recursos i la seva distribució farà que es vagi adaptant a la realitat de les necessitats del professorat i a la seva utilització dins del currículum. Fins i tot en moments puntuals de substitució de professorat, noves incorporacions al claustre, etc. poden integrar-se en poc temps a la mecànica establerta de treball. A continuació es pot veure un hipotètic exemple duna daquestes plantilles que ens pot ser dutilitat: 95-96 Programes utilitzats 96-97 Programes utilitzats 97-98 8è Ami Pro P.Text (Castellà) pas a BUP Ami Pro B.D.i P.Text (Cat/Cast/Natus) 7è Ami Pro P.Text 8è Dpaint (Tallers) (Cat/Cast/Natus) Ami Pro B.D.i P.Text Funcions Afin i Lineal (Cat/Cast/Socis) (Mates) CD-ROM World Atlas Pcglobe 6è Ami Pro P.Text (Cat/Cast) pas a ESO Pronoms febles (Cat) Dpaint (Tallers) 5è Ami Pro C.S: T.Text i B.D. 6è Ami Pro C.S:T.Text i B.D. pas a ESO (Cat/Natus/Socis) (Cat/Natus/Socis) Dpaint (Tallers) Dpaint (Tallers) Clic: trencats (Mates) Clic: sortida al Delta152 __________________________________________________________________________________________________________________________________ Programa dInformàtica Educativa
  • 153. La coordinació de la informàtica als centres de Primària 4t Ami Pro C.M: T.Text 5è Ami Pro C.S:T.Text i B.D. 6è (Cast/Cat/Ang) (Cat/Natus/Socis) Paintbrush(Tallers) Dpaint (Tallers) Winlogo (Mates) Clic: trencats (Mates) 3r Programa Educa dop. de 4t RepàsPrograma Educa 5è matemàtiques dop. de matemàtiques Paintbrush (Tallers) Ami pro C.M./C. S. Winlogo (Mates) Winlogo (Mates) 2n Ami Pro C.I. 3r Programa Educa dop. de 4t Altres activitats de Clic de matemàtiques càlcul mental i ortografia Paintbrush (Tallers) Paintbrush (Tallers) Winlogo (Mates) 1r Ami Pro C.I. 2n Ami Pro C.I. 3r Programes de dibuixar Altres activitats de Clic de comercials càlcul mental i ortografia Tauleta sensible: vàries P5 Quadern: reconeixement de 1r Ami pro C.I. 2n paraules Programes de dibuixar Tauleta sensible: vàries comercials Programes de Mikey Tauleta sensible: vàries P4 Clic: Activitats vàries P5 Quadern: reconeixement de 1r Quadern: reconeixement de paraules paraules Tauleta sensible: vàries Tauleta sensible: vàries Programes de Mikey P3 Clic: Pantalla tàctil P4 Clic: Activitats vàries P5 Trencaclosques Quadern: reconeixement de personalitzats i altres paraules activitats Tauleta sensible P3 Clic: Pantalla tàctil P4 Trencaclosques personalitzats i altres activitats P3 E.E. No es va fer res amb E.E. Mickey: festa daniversari E.E. informàtica al P5 i tauleta sensible i Clic: activitats de càlcul mental al C.I. Aula Amipro al C.M. de Activitats Babel Cata.C.S. Música 5.1.3.2. Dinamització dels recursos Quan parlem de dinamitzar els recursos estem dient tant els tecnològics com els humans. Primerament el que sha de tenir en compte és que cal escollir una distribució dordinadors, estàtica i/o mòbil (perquè pot canviar durant el curs), que sigui la més rentable en quant a la seva utilització. És responsabilitat del coordinador que__________________________________________________________________________________________________________________________________ 153Programa dInformàtica Educativa
  • 154. Curs de manteniment daules dinformàtica de Primària sintegri leina dins del currículum, sempre i quan hi hagi un nivell adient de qualitat en quant a laspecte pedagògic de la seva utilització. Hi ha un factor que condiciona força la distribució i és el nombre dordinadors disponibles: -si només es disposa d 1 ordinador, lexperiència indica que aquest ordinador té moltes possibilitats de ser utilitzat en làrea de direcció-secretaria i/o a disposició del professorat en la sala de professors, encara que si està sobre una taula mòbil pot ser rendibilitat en horari escolar. També podria ser destinat a leducació infantil o al cicle inicial com a racó daula i deixar-lo mòbil perquè es desplaci per les diferents classes o fins i tot, que sigui eina puntual a les classes de laula deducació especial o grup de reforç, o eina de la classe de música. -si només es disposa de 2 ordinadors, la poca quantitat ens porta a una situació molt semblant a la comentada abans, encara que poden ser tots dos ordinadors per treballar amb lalumnat i millorar les condicions. -si només es disposa de 3 ordinadors, la quantitat ja ens permet treballar realitzant més combinacions. Si les condicions de ledifici i estructura de classes ho permeten, es poden centralitzar els tres ordinadors en un espai i fer que els nens en petits grups vagin treballant. Això suposaria a) que els nens són autònoms i poden treballar sols, que llavors seria en els cicles superiors o b) que hi ha suficient professorat per realitzar un grup de suport dins de laula i reforçar algun aspecte. També es podrien seguir repartint en ordinadors mòbils que entren per les diferents classes. -si són només 4 ordinadors, la situació ja permet organitzar un espai fix on siguin els nens els que es desplacin, encara que també es poden repartir, per exemple, entre les classes dun cicle educatiu com pot ser linicial i el mitjà. -si es disposa de més de 4 ordinadors, ja es pot pensar en una aula dordinadors perquè sigui rentable en quant a la quantitat de nens que poden treballar-hi en la mateixa hora. Sempre però anirà en funció de lestructura del centre, si hi ha desdoblament de grups, si és la classe sencera i mentre uns fan una activitat en unes taules (dins de laula) els altres estan a lordinador i a linrevés, etc. - I sempre es pot plantejar lestructura de xarxa, no solament dins de la pròpia aula dinformàtica sinó entre altres aules properes, sobretot amb la finalitat de compartir perifèrics com la impressora i programes de disc dur. El/la coordinador/a hauria de tenir molt present lorganigrama del centre i treballar conjuntament amb el/la cap destudis per adaptar-se a la planificació de les reunions que programi lequip directiu durant el curs escolar i als agrupaments dels alumnes (tallers, desdoblaments, professors-tutors, professors de reforç, especialistes, etc.).154 __________________________________________________________________________________________________________________________________ Programa dInformàtica Educativa
  • 155. La coordinació de la informàtica als centres de Primària També shauria de tenir en compte la planificació del programari en funció de lhorari que shaurà arribat a conjuntar dentre totes les demandes. Les demandes de reserva de lordinador poden ser de diversos períodes. El/la coordinador/a haurà de tenir un calendari personal per poder anar instal·lant i desinstal·lant els programes adients a la temporalització, sempre i quan les necessitats del disc dur així ho demanin. Fitxa exemple de sol·licitud: Cicle Educació Infantil: P3 Professor/a sol·licitant Carme P3A Fina P3B Programa interessat Clic: La cuina Període de temps que ho necessita un mes (febrer) un mes (març) Horari dutilització els dimecres tarda 3 a 430 com un racó més dels que es realitzen Grup dalumnes i Professors grups de cinc/sis alumnes amb la professora de laula de reforç (Mercè) Ordinador/s que farà servir Litinerant de parvulari (multimèdia) Comentari Forma part dun dels centres dinterés que es treballa en un altre racó, el de la cuineta i la botigueta. Seria bo poder imprimir la pantalla de la cuina per treballar-ho a classe. Més endavant parlarem de dues fases molt importants i que van lligades amb aquesta sol·licitud, són la divulgació i presentació de material amb la recollida de demandes i la presa de decisions. 5.1.3.3. Manteniment de la infrastructura Per acabar aquest apartat podem dir que hi ha altres funcions a part de les esmentades abans que shan de tenir en compte i que són suggeriments per facilitar les tasques (algunes delles precisen dun espai físic semblant a una aula dinformàtica): -Fer còpies de seguretat dels programes, o de dades referents a secretaria i direcció (al disc dur i/o amb disquets). -Tenir una selecció de disquets amb drivers segons el maquinari de què es disposa. -Optimitzar al màxim els discs durs dels ordinadors i la gestió de memòria.__________________________________________________________________________________________________________________________________ 155Programa dInformàtica Educativa
  • 156. Curs de manteniment daules dinformàtica de Primària -Realitzar una revisió periòdica dantivirus als ordinadors i als disquets que es manipulen a lescola. -Tenir una estructura darxivadors i classificadors per: disquets de cicles, nivells i/o alumnes, disquets del professorat, fitxes de cada ordinador, fitxes del material CD-ROM, programes... les memòries de curs, els plans anuals de curs, adreces de manteniment, llistats de programes comercials. -Un tauló danuncis que pot ser útil perquè: els professors que utilitzin els ordinadors deixin penjades les incidències puntuals (no funciona un ratolí, no sactiva el BAT del Quadern, sha esborrat la icona de lAmi Pro, falta paper....) hi figuri lhorari i distribució dels ordinadors en funció de la seva utilització. I els cursets i seminaris ofertats per les institucions (també pot estar a la sala de professors o en les aules dels propis mestres) que els alumnes pengin els seus treballs impresos crear una secció de calaix de sastre: notícies relacionades amb el tema informàtic i leducatiu, notícies dactuacions puntuals del propi centre com la presentació dun programa, alumnes que es volen vendre un ordinador... -Elaboració i concensualització de les normes abans dentrar a laula, durant i després de treballar-hi. -I anar formant una petita biblioteca per al professorat i els alumnes, des de llibres de temàtica curricular sobre la informàtica educativa, revistes especialitzades, material de revista dels SATI, contes adients pels nens, diccionaris temàtics, etc.156 __________________________________________________________________________________________________________________________________ Programa dInformàtica Educativa
  • 157. La coordinació. La seva integració en el currículum5.2. La coordinació. La seva integració en el currículum 5.2.1. Divulgació i presentació - Recollida de demandes Un cop el/la coordinador/a o la comissió dinformàtica ha aconseguit realitzar el recull de la informació, una tasca no menys important és la de divulgar-la. A continuació es presenta un conjunt destratègies que pretenen facilitar la divulgació entre el professorat del material existent. A la tasca de divulgació es tracta tant de donar a conèixer el material existent com la de facilitar la infrastructura i les prestacions de què poden disposar la resta de companys quan utilitzin els ordinadors amb els seus alumnes. Després de presentar tot aquest material es realitza una recollida de demandes, i es programen breus sessions de presentació del programari adient als cicles o matèries que es volen treballar amb els professors interessats. Daquesta forma es podran prendre decisions dinfrastructura i treballar amb lhorari i distribució de programes. Tota aquesta tasca divulgadora ha de tenir com a finalitat facilitar que qualsevol professor del claustre conegui el material informàtic del centre i pugui incloure dins de la seva programació la seva utilització. sha de fer que Els ordinadors estiguin a punt Professors de què es disposa interessats en ajudar al seu manteniment i rentabilitzar-los utilitzar-los de el do r di ta ta st de ció n rib e i pé ar es uc o m n pr ió co s de ra de ii m og ns la an er pr ta ca cia m l·l de pa ls Programari ac ci s io ta le ns td llir el que hi ha. co m re aq ui na ri__________________________________________________________________________________________________________________________________ 157Programa dInformàtica Educativa
  • 158. Curs de manteniment daules dinformàtica de Primària La següent relació inclou exemples, entre molts altres, que seria bo de divulgar: - un dossier amb els programes de què es disposen a cada cicle educatiu, - una petita explicació del contingut del programes adients per a cada cicle, - la temporalització de les instal·lacions dacord a les demandes dels professors dels cicles, - un horari dutilització dels ordinadors (aula i/o ordinadors descentralitzats), - les normes dutilització dels ordinadors (abans, durant i després) en horari lectiu i/o extraescolar, - realitzar presentacions daquells programes que considerem més adients, o desconeguts, o de fàcil utilització, o adient a les necessitats que sens han plantejat, etc. 5.2.2. Canals de comunicació interna comissió informàtica. Si abans es produïa lefecte "cascada" de la informació per part de la comissió CAP DESTUDIS dinformàtica vers la resta de claustre, hi hauria dhaver un retorn de demandes del COOR COOR. claustre vers la comissió. Els canals i COOR. COOR. E.INF. C.I. C.M. C.S. procediments per realitzar-ho poden ser molt diversos, des del coordinador de cicle MEMBRES DE CADA CICLE I fins tenir un lloc on els mestres mostren les RESTA DEL CLAUSTRE seves inquietuds (per escrit, personalment, ...) o si es té suficient estructura per tenir un representant de cada cicle, en la pròpia comissió dinformàtica. El canal de difusió de la informació també vindrà condicionat per lestructura interna del propi centre: com es reuneixen els grups de treball (reunions periòdiques de cicles, comissions, claustres, consells escolars...), quina periodicitat tenen, a quins representants sels ha de passar la informació perquè la divulguin entre la resta del claustre, etc. Pot plantejar-se, per exemple, en tres àmbits (reunions) on un dels punts del dia sigui relacionat amb la informàtica: -les reunions de claustres ordinaris -les reunions de cicles educatius mitjançant la figura del cap destudis158 __________________________________________________________________________________________________________________________________ Programa dInformàtica Educativa
  • 159. La coordinació. La seva integració en el currículum -les reunions de les diverses comissions que existeixen als centres ... Si es realitza un estudi de les demandes del claustre en quant a programari i horaris podrà realitzar-se una planificació de lorganització de la infrastructura dels ordinadors. Llavors es podrà veure si és convenient tenir els ordinadors centralitzats en una aula, o tenir-los distribuïts per diferents aules, o una situació mixta, o en forma de xarxa, etc. També es podrà determinar quins perifèrics sassocien a quins ordinadors segons les necessitats dutilització (mòdem, impressores, escànner...) I finalment es podrà portar a terme la presa de decisions, que serà una de les parts més difícils per la gran quantitat de variables que shan de tenir en compte. Per aquest motiu és recomanable que no sigui una acció unipersonal en funció de qui està encarregat de la informàtica, sinó que les seves propostes estiguin integrades i consensuades en el conjunt de decisions que prenguin els òrgans de govern del centre i la resta de companys de la coordinació dinformàtica. Veurem més endavant què, tant la divulgació com la presa de decisions depèn en quin lloc està ubicada la figura de la coordinació dinformàtica. Per poder prendre decisions shaurà dhaver provocat un feed-back entre les presentacions de materials i la recollida de demandes del professorat.5.2.3. Coordinació dactivitats En un principi parlarem de les activitats realitzades en horari lectiu i posteriorment plantejarem una altra àrea no menys problemàtica però real, les activitats en horari no lectiu, tant les proposades pel propi centre com les proposades per lAPA. Activitats en horari lectiu Totes les coses aquí reflexades shaurien delaborar dacord amb el Projecte Curricular del Centre i dacord amb les metodologies de treball que com a línia descola es tingui. Daquesta manera aconseguiríem la integració total daquest recurs dins del currículum de lalumne. El procés és el mateix que per qualsevol altra àrea a treballar dins lescola, és a dir, una elaboració de la memòria del curs anterior, amb balanç i proposta del pla anual del proper curs i una integració dins de la programació de classe, i tornar a fer una valoració final un cop shagi utilitzat per proposar noves actuacions. El gràfic adjunt descriu aquesta situació.__________________________________________________________________________________________________________________________________ 159Programa dInformàtica Educativa
  • 160. Curs de manteniment daules dinformàtica de Primària PLA ANUAL CURS 98-99 DINFORMÀTICA MEMÒRIA DEL CURS 97-98 PLA ANUAL CURS 97-98 DINFORMÀTICA MEMÒRIA DEL CURS 96-97 MEMÒRIES DELS PLA ANUAL 97-98 DESGLOSAT DIFERENTS CICLES -CICLE EDUCACIÓ INFANTIL TREBALL -CICLE INCIAL DEL CURS 97-98 -CICLE MITJÀ -CICLE SUPERIOR I DE LES COMISSIONS -AULA DE REFORÇ I EDUC. ESPECIAL DIARI DEL -AULA DE MÚSICA AMB SUPORT INFORMÀTIC CURS -TASQUES ADMINISTRATIVES DE LEQUIP DIRECTIU -BIBLIOTECA -ALTRES COMISSIONS PLA ANUAL GENERAL DE LAULA DINFORMÀTICA CURS ESCOLAR: . . . . . . OBJECTIUS 1.- . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.- . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.- . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.- . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Número objectiu : 1 Actuacions Responsable Temporalització Avaluació160 __________________________________________________________________________________________________________________________________ Programa dInformàtica Educativa
  • 161. La coordinació. La seva integració en el currículum La figura anterior és una proposta de plantilla per a lelaboració del pla anual. A continuació sinclou una proposta de memòria. Seria convenient que cada cicle, aula i/o comissió que ha utilitzat el recurs informàtic a final de curs fes una breu memòria. Daquesta manera es podria recollir la informació per elaborar el pla del proper curs. Per realitzar-lo proposem lexistència de la comissió dinformàtica com existeixen altres al centre (la de festes populars, la de biblioteca, la psico-pedagògica...). VALORACIÓ DELS OBJECTIUS ESPECÍFICS PROGRAMATS PEL CURS . . . . . . . . CICLE: . . . . ÀREA: . . . . . PROFESSOR/A RESPONSABLE: . . . . OBJECTIUS PROPOSATS ACTUACIONS FETES GRAU DASSOLIMENT PROPOSTES CURS VINENT Altre factor, no menys important, per a la coordinació dinformàtica és la part pressupostària. El manteniment i millores del material informàtic amb les noves adquisicions de perifèrics, augments de memòria, materials fungibles, etc. sempre porten mals de cap. Aquests aspectes cal discutir-los juntament amb la comissió econòmica i lequip directiu. Adjuntar una proposta pressupostària juntament amb el pla de treball pot facilitar què en un moment donat lactivitat curricular no es vegi interrompuda per aspectes com falta de tinta, manca de disquets, no es pugui fer una activitat concreta perquè no es disposa de memòria, etc. Evidentment si les despeses són de caràcter major, llavors shaurà de passar pel consens del Claustre i presentar-ho al Consell Escolar i/o demanar ajut a lAPA. PRESUPOST DE LAULA DINFORMÀTICA CURS ESCOLAR:. . . . . . . . . . . . . . . . . . . TIPUS DE MATERIAL NECESSITATS PREUS Fungible 2 cintes dimpressora B/N .............. Fungible 50 disquets HD 31/2 .............. Millores daula 1 pissarra Vileda .............. MAQUINARI augmentar 2RAM tots els ord. .............. TOTAL ...............__________________________________________________________________________________________________________________________________ 161Programa dInformàtica Educativa
  • 162. Curs de manteniment daules dinformàtica de Primària Activitats en horari no lectiu Les activitats en horari no lectiu les podem classificar bàsicament en dues classes: les organitzades per la pròpia escola (per exemple, lhorari de menjadors) i les organitzades per lAPA. Normalment, la coordinació del recursos informàtics tenen el seu pes específic amb les activitats lectives, com ja sha anat comentant abans. Però no podem oblidar que qualsevol activitat complementària en horari no lectiu també té incidència en la comissió informàtica ja que utilitzen els mateixos recursos per realitzar-les i pot haver-hi punts de connexió en el temari a tractar. És positiu que si hi ha aula dinformàtica en el centre, estigui oberta a lexterior i no sigui un lloc que es redueixi a les sessions escolars. Laula oberta per part de lescola en horari no lectiu, comparable a la utilització de la biblioteca, ha de tenir en compte una sèrie de condicions: qui vigila laula mentre els nens hi són? Poden ser monitors de menjador, els propis professors en horari dexclusiva o de vigilància de menjador, etc. El que si es recomana és que tingui un mínim de coneixements informàtics (per si sha dimprimir, escannejar un disquet, etc.). quins dies sobre laula? Va molt relacionat amb qui vigila laula i lhàbit dels alumnes a treballar amb lordinador. qui pot entrar a laula? Dependrà del tipus de lactivitat: si només és per als nens de menjador, si és una hora per tothom que vulgui, si també poden entrar a treballar els professors, etc. Generalment sha de tenir en compte quants ordinadors es tenen disponibles i repartir-los racionalment (els criteris són molt variables: si hi ha un treball urgent a lliurar dalguna assignatura, si hi ha molta gent poden ser dos per nivell fins que sacabin els ordinadors, si hi ha gent que no segueix les normes no deixar-los entrar, etc.) què treballen els alumnes? Aquest tema és força interessant, ja que la finalitat de lobertura ha de ser facilitar un recurs a aquella gent que en un altre indret no poden aconseguir treballar amb aquesta eina, i ha de ser un treball útil per lescola ja que, el jugar, per exemple, a videojocs, està bé162 __________________________________________________________________________________________________________________________________ Programa dInformàtica Educativa
  • 163. La coordinació. La seva integració en el currículum desbarjo però la realitat és que els ordinadors són pocs per utilitzar-se així. Tampoc ha de ser un temps per ensenyar coses noves, encara que hi ha molts cops que és inevitable que apareixin desigualtats dalumnes duna mateixa classe com a usuaris. com es controla laula? Es pot realitzar un control semblant a les biblioteques per mantenir un mínim dordre i responsabilitat dins de laula. Per exemple, quan entren els alumnes poden omplir un full com el següent: SERVEI DE MIGDIA DE LAULA DINFORMATICA DATA:. . . . . . . . . nº curs programes que disquets Imprimir Signatura nom i fas servir Propi Escola Sí No dassist. cognoms normes dutilització? Considerem que la presència daltres persones que controlen laula no ha de ser cap inconvenient perquè les normes fixades per la comissió també es portin a terme per a la resta de les activitats. Un punt més delicat és quan són activitats organitzades per lAPA i encomanen a una empresa a realitzar cursets extraescolars als alumnes, ja que pot portar punts de conflicte, per exemple, amb el caire dusuari que es vol tenir de lalumne per part de lescola, o lutilitzar programes de caire curricular, etc. Sempre però convé arribar a una bona entesa. No ha de ser el/la coordinador/a qui prengui les decisions solament, sinó que ell donarà la seva opinió i els òrgans de govern són els que gestionen. Per aquest motiu el rol de coordinador ha destar relacionat amb els professors que posin lAPA, els monitors de menjador, el Consell Escolar, lEquip Directiu, les cases comercials dinformàtica, etc.__________________________________________________________________________________________________________________________________ 163Programa dInformàtica Educativa
  • 164. Curs de manteniment daules dinformàtica de Primària 5.3. La coordinació. El seu entorn educatiu 5.3.1. Relació amb els òrgans de govern del centre Com sha comentat abans, la coordinació dels recursos informàtics sempre és millor que estigui portada per una comissió, daquesta manera sintegra en lorganigrama daltres comissions i es garanteix una assistència de més dun professor. Per suposat que aquesta estructura sha dadaptar a les necessitats de cada escola i depèn del nombre de professors daquesta es podrà constituir o no. COMISSIÓ DINFORMÀTICA Representant de lEduc. Infantil. Representant del cicle Inicial COORDINADOR/A Representant del cicle Mitjà Representant del cicle Superior Altres puntuals: Professora daula dEduc. Especial Algú de lEquip Directiu Aquesta estructura de comissió facilita que arribi la informació a la resta del claustre mitjançant les reunions de cicle. Si hi ha un representant daquesta comissió existeixen tres possibilitats que afavoreixen en alguns aspectes i provoquen alguns inconvenients segons sigui un membre de: COORDINADOR/A DELS RECURSOS INFORMÀTICS I LA SEVA SITUACIÓ EN LA COMUNITAT ESCOLAR POSSIBILITAT 1 POSSIBILITAT 2 POSSIBILITAT 3 APAs APAs APAs COOR C O O R CLAUSTRE COOR INFOR CONSELL INFOR INFOR CONSELL C O N S E L L CLAUSTRE E S C O L A R ESCOLAR ESCOLAR EQUIP DIRECT CLAUSTRE EQUIP EQUIP COOR DIRECT INFOR. DIRECT COMUNITAT ESCOLAR COMUNITAT ESCOLAR COMUNITAT ESCOLAR164 __________________________________________________________________________________________________________________________________ Programa dInformàtica Educativa
  • 165. La coordinació. La seva integració en el currículum Deixant a part possibles visions subjectives, es vol donar un ventall de possibles avantatges i inconvenients segons els rols que, a més a més, tingui el/la coordinador/a dinformàtica. Avantatges Inconvenients Situació del/la coordinadora dels recursos informàtics Que sigui solament un -Està més proper de la - No té, potser, tanta visió membre del Claustre pròpia realitat i dels global de la tasca i ha de problemes dels seus parlar molt més amb càrrecs companys. unipersonals per buscar els camins més adients per fer arribar les decisions. Que sigui un membre del - Pot facilitar lexposició de - Pot ser que si les relacions Consell Escolar les tasques a portar a terme no són massa fluïdes, als altres sectors del consell, provoqui algun entrebanc o pares, alumnes, ajuntament malentés. i equip directiu. Que sigui un membre de - Té un accés molt directe a -La idiosincràsia del mateix lEquip Directiu la informació sobretot en les càrrec pot fer que alguna qüestions relacionades amb informació no sigui el recull dinformació. traspassada. - Facilita lorganització de -Hi hagi massa les reunions, pressupostos, diversificació de tasques i etc. no pugui dedicar-hi el -Ajuda a les relacions i temps suficient. demandes a les institucions, amb la Inspecció, APA, etc.5.3.2. Relació amb la resta dorganismes que intervenen en el procés educatiu En els apartats anteriors sha descrit la possibilitat dobrir laula dinformàtica fora de les hores lectives. Es pot anar més enllà i plantejar la possiblitat dobrir laula fora de la pròpia escola. La societat va evolucionants vers un trencament de fronteres i una major intercomunicació. En aquest context és raonable considerar__________________________________________________________________________________________________________________________________ 165Programa dInformàtica Educativa
  • 166. Curs de manteniment daules dinformàtica de Primària que la tasca informàtica de lescola tingui una projecció vers a lexterior, fomentat els hàbits de comunicació entre les noves generacions. Altres escoles han de poder saber què i en quins projectes es treballa i sha de poder saber què fan els altres per poder aprendre noves idees i poder compartir problemàtiques i resultats comuns. Lescola no és una illa dins del procés educatiu dels nens; totes les altres escoles de la mateixa població formen part daquesta realitat del nen. Els seus amics desports, del carrer, daltres clubs on realitza activitats, comparteixen el mateix entorn local i per tant intercanvien experiències i senriqueixen de les seves activitats. Si el treballar amb informàtica amb els nens ja és un recurs força motivador, el participar en revistes de la localitat, en formar part dactivitats generades arreu de Catalunya, utilitzar el correu electrònic amb altres nens daltres escoles, daltres poblacions, dun altre país, etc. ajuda a fer-ho encara més engrescador. El/la coordinador/a de la informàtica ha de potenciar que aquesta mecànica de treball sigui una realitat en el seu centre; els seus companys han de poder conèixer lexistència de projectes daquest tipus. Dependrà de molts factors el que alguns dels seus companys simpliquin en algun dells. escola POBLACIÓ COMUNITAT PAIS í MÓN AUTONOMA Resumint diríem que seria tasca del coordinador donar a conèixer quins projectes hi ha per treballar amb altres escoles alguns aspectes puntuals del currículum i al mateix temps de divulgar la tasca que es fa en la pròpia escola. Un aspecte clau és la relació del centre amb altres institucions com: els CRP, ICE, PIE, Universitats, Departament dEnsenyament, etc. El Coordinador pot potenciar, en els aspectes que li pertoquen, aquesta relació amb lassessorament i col·laboració de lEquip Directiu del centre. La difusió dels cursets de formació del professorat sobre temes dinformàtica educativa oferts per aquestes institucions166 __________________________________________________________________________________________________________________________________ Programa dInformàtica Educativa
  • 167. La coordinació. La seva integració en el currículum seria un exemple daquesta actuació coordinada juntament a la motivació al professorat per a la seva participació. Com ja sha comentat, és molt positiu conèixer una mica el potencial de recursos humans que té lescola, és a dir, quin nivell dusuari tenen els seus companys, quina experiència pedagògica porten, etc. Això facilita el poder assessorar, juntament amb lEquip Directiu, daquelles activitats més positives per aquells companys interessats en un enriquiment personal i al mateix temps rentabilitzar-ho perquè aquesta experiència reverteixi en el centre i els alumnes. Avui en dia loferta és molt nombrosa. Els CRP, ICE i PIE oferten nombrosos cursos i cursets relacionats amb la informàtica tant dusuari com en la utilització curricular daquestes eines. També és necessari donar a conèixer el material arribat per la via dels Seminaris dActualització en Tecnologia de la informació (SATI) als que, freqüentment, assisteix el coordinador i al generat pels grups de treball existents (ICE i altres). Finalment no es pot oblidar la tasca de dinamització, conjuntament amb lEquip Directiu, per tal de realitzar gestions amb lAjuntament, amb la DelegacióTerritorial dEnsenyament i amb el PIE amb la finalitat de poder aconseguir millors recursos i orientacions per al centre. cases CRP comericals PIE ICE ESCOLA Delegació EAP dEnsenyament Ajuntament Com a punt final cal constatar conjuntament la importància i la dificultat daquesta feina de coordinació informàtica, la conveniència de què disposi de temps dins de lhorari lectiu per a la realització de la seva tasca i la necessitat de la col·laboració dels seus companys. El present document ha estat dissenyat amb la finalitat dajudar, de suggerir, de donar idees i suport per a una millor realització de les tasques de la coordinació informàtica als centres.__________________________________________________________________________________________________________________________________ 167Programa dInformàtica Educativa
  • 168. Curs de manteniment daules dinformàtica de Primària168 __________________________________________________________________________________________________________________________________ Programa dInformàtica Educativa
  • 169. Annexos VI. Annexos_________________________________________________________________________________________________________________________________ 171Programa dInformàtica Educativa
  • 170. Curs de manteniment daules dinformàtica de Primària 6.1. Quan alguna cosa falla 6.1.1. Problemes amb lordinador Quan ens trobem davant dun problema de funcionament és important poder determinar si es tracta duna errada del maquinari, del programa que sestà utilitzant o de les configuracions. Aquest no és un problema senzill de resoldre ja que no hi ha cap correspondència segura entre símptomes i errada, la qual cosa ens obliga a provar algunes alternatives abans de fer el diagnòstic. A continuació es presenta una llista de problemes i les diferents actuacions que ens poden ajudar a trobar el conflicte. En el cas de tractar-se duna avaria de la maquina cal avisar a manteniment. No hi ha cap llum encès i Comprovar que tenim corrent a lendoll. no sentim funcionar Canviar el cable de connexió. el ventilador Possible problema de la font dalimentació. El ventilador funciona Possible error de la placa de vídeo. però pita i es bloqueja Parar i mirar que estigui ben connectada la placa de abans que els leds del vídeo a la placa base. teclat sencenguin A la pantalla surt un Tornar a engegar lordinador i si es repeteix mirar que error dient que falta el no shagi desconnectat o que no estigui canviat el teclat selector situat sota el teclat. No es carrega el sistema. Pot ser que shagi esborrat el sistema. Falta lintèrpret de Posar un disc de sistema protegit a la unitat A: comandaments i no hi ha Comprovar que lordinador no tingui virus i si en té cap disc a la unitat A: eliminar-los. Tranferir el sistema. No es carrega el sistema. És possible que no trobi la unitat C: Dóna un missatge del Comprovar a través del setup de lordinador que hi hagi tipus "disk error" la unitat ben declarada. Després de temps de no fer servir lordinador es pot descarregar la pila provocant la pèrdua el sistema. Per tornar-la a carregar, deixar lordinador uns dies engegat -la pantalla no cal- i si continua fallant caldrà canviar la pila.172 _________________________________________________________________________________________________________________________________ Programa dInformàtica Educativa
  • 171. Quan alguna cosa fallaNo funciona la placa de so Comprovar que els altaveus estan connectats a la sortidani des de lMS-DOS ni des de so. del Windows Comprovar el control de volum de la placa. Executar el programa de diagnòstic de la placa de so.No funciona la placa de so Comprovar que no hi hagi el volum desconnectat. des del Windows Tornar a instal·lar els controladors. El ratolí no funciona en Si és un ratolí de tres botons assegurar-se que el tenim programes MS-DOS en posició dMS o 2 botons. Si funciona amb aplicacions Windows i no ho fa quan treballa a lMS-DOS cal instal·lar el programa que el controla (generalment mouse.com o mouse.sys). Afegir el controlador a lautoexec.bat -o al bat del programa que el necessita- o al config.sys. Si no funciona i està instal·lat, mirar si falla també en altres programes i/o si es canvia per un altre ratolí. El ratolí no funciona en Si és un ratolí de tres botons assegurar-se que el tenim les aplicacions Windows en posició dMS o 2 botons. Comprovar que està instal·lat: Instal·lació de Windows del grup Principal. Comprovar si funciona a lMS-DOS i/o si es canvia per un altre ratolí. El ratolí és lent de Des del Tauler de control del grup Principal es controlaresposta en les aplicacions la velocitat de resposta. Windows El ratolí sencalla, i Efectuar una neteja dels rodets i la bola (consulteu sembla que funcioni lapartat 2.1.1.6.). intermitentment També pot ser un problema mecànic del ratolí. Una opció del Sèsam no Comprovar que les ordres del Sèsam són correctes. arrenca un programa i Situar-se sobre la línia que crida el programa que no torna una altra vegada al funciona i entrar a ledició del sèsam fent <CRTL+F1>. menú o es repeteixen Triar Editar bat. per veure/editar les ordres. sempre els mateixos Comprovar si està instal·lat el programa que no arrenca. missatges Escriure des del sistema les ordres del BAT una a una; si funciona també ho ha de fer des del sèsam._________________________________________________________________________________________________________________________________ 173Programa dInformàtica Educativa
  • 172. Curs de manteniment daules dinformàtica de Primària La tauleta no respon Mirar les connexions. Comprovar el funcionament amb la utilitat TESTAU. Teclat desconfigurat: Configurar correctament els fitxers AUTOEXEC.BAT i majúscules que no CONFIG.SYS (veure apartat 3.1.1.2. B) saccentuen i algunes Aquesta configuració no afecta a les aplicacions tecles canviades Windows. La impressora treu fulls Comprovar des del programa en què estem treballant en blanc que tenim definida correctament la llargada del full. Si el PCGLOBE no Donar lordre dentrar al programa i prémer ràpidament funciona en un ordinador la tecla <PAUSE/BREAK> Pèntium Prémer una altre tecla perquè continuï carregant-se el programa. Si el Win Logo no es Caldrà reduir residents no necessaris. carrega per falta de Configurar correctament la memòria. memòria (veure apartat 3.1.1.2.) Làrea de treball del Falta de memòria per a la resolució demanada. Deluxe Paint és molt Aconseguir més memòria optimitzant-la o definint petita (queda una franja memòria expandida. grisa no activa) Treballar amb menys resolució i colors. 6.1.2. Problemes amb la impressora Si el problema és general a tots els programes dels entorns MS-DOS i Windows caldrà comprovar la impressora, els cables i el multiplexor. Les impressores tenen un autotest que permet imprimir un full de prova sense necessitat destar connectades a lordinador i que serveix per comprovar el seu correcte funcionament. Generalment, per efectuar aquest autotest cal engegar la impressora mantenint premut el botó de treure full (FF). Si la impressora funciona bé podem provar de canviar el seu cable de connexió o el del multiplexor.174 _________________________________________________________________________________________________________________________________ Programa dInformàtica Educativa
  • 173. Quan alguna cosa falla És pràctic, per descartar un problema de maquinari, imprimir directament des del sistema operatiu sense necessitat dentrar a cap altre programa fent servir comandaments del tipus: C:>COPY CONFIG.SYS LPT1 C:>DIR > LPT1 Si és un problema de configuració des de Windows nhi ha prou en declarar-la correctament en el tauler de control. En les aplicacions DOS cada programa ha de configurar-se de manera específica (consulteu en el següent apartat les diferents configuracions per a cada programa). LAmi Pro dóna problemes a limprimir amb una HP 600 configurada amb els manegadors propis del model (text mal justificat, text sobreposat...). Per solucionar-ho cal emprar els manegadors de la sèrie 550 del fabricant o els de la Deskjet 500 inclosos als disquets de Windows 3.1 (Els papers del Sati. Sessió 6. curs 96/97). Configuració de la impressora en els programes MS-DOS Cabri-géomètreImpressora Opció a triar Tipus dimpressióFujitsu DL-1100 IBM/Epson 9 ags. MonocromHP DeskJet 500 Laserjet HP MonocromHP DeskJet 550C Laserjet HP Monocrom DeLuxe Paint II EnhancedImpressora Opció a triar Tipus dimpressióFujitsu DL-1100 Fujitsu DL2400/2600 (M) Monocrom (entremats)Fujitsu DL-1100 Fujitsu DL2400/2600 (C) ColorHP DeskJet 500 HP DeskJet/+ (300 dpi) Monocrom (entremats)HP DeskJet 550C HP DeskJet/+ (300 dpi) Monocrom (entremats)HP DeskJet 550C HP DeskJet 500C (300 dpi) Color_________________________________________________________________________________________________________________________________ 175Programa dInformàtica Educativa
  • 174. Curs de manteniment daules dinformàtica de Primària Músic Si penseu imprimir partitures, cal que abans dexecutar-lo instal·leu en memòria lordre GRAPHICS de lMS-DOS. Per fer-ho en els ordinadors del PIE, al menú del Sèsam, dins dUtilitats, disposeu de les opcions corresponents en funció de la impressora que hagueu de fer servir. PC Globe Teclejar Opció associada Tipus dimpressió Fujitsu DL-1100 17 IBM Proprinter X24E i XL24E Monocrom HP DeskJet 500 2 HP DeskJet, DeskJet+ Monocrom HP DeskJet 550C 2 HP DeskJet, DeskJet+ Monocrom Win Logo El Win Logo només pot imprimir en blanc i negre amb impressores HP DeskJet. Les configuracions de la impressora estan pensades per executar el Win Logo en mode VGA 16 colors amb la finestra de gràfics estàndard. Si sexecuta amb una altra resolució o es modifica la mida de la finestra de Gràfics la imatge impresa sortirà deformada. En tot cas, sempre es poden modificar manualment els valors, ja sigui mitjançant els menús o modificant el fitxer WLOGO.INI.176 _________________________________________________________________________________________________________________________________ Programa dInformàtica Educativa
  • 175. Instal·lació de programes en xarxa6.2. Instal·lació de programes en xarxa6.2.1. Xaloc: xarxa local de primària En els darrers cursos alguns centres de primària han instal·lat una xarxa dordinadors que millora laprofitament dels recursos instal·lats. Xaloc és un model de xarxes locals dordinadors que sajusta als equips instal·lats a les escoles de primària. Aquestes xarxes es caracteritzen per: utilitzar una estructura jeràrquica, dun ordinador servidor i uns ordinadors clients treballar en lentorn Windows funcionar amb un maquinari mínim Servidor Client Programari Windows 3.11 o Windows 95 Windows 3.1 + Xaloc CPU 386 286 RAM 4 Mg 2 Mg HD 500 Mg 40 Mg En aquesta xarxa: els discs de xarxa són directoris del servidor els clients tenen dos discs de xarxa: S: disc protegit amb només drets de lectura T: disc amb drets de lectura i escriptura_________________________________________________________________________________________________________________________________ 177Programa dInformàtica Educativa
  • 176. Curs de manteniment daules dinformàtica de Primària 6.2.2. Distribució del programari a la xarxa En una xarxa, els programes poden estar distribuïts entre el disc local i el disc de xarxa. Cal trobar lequilibri entre la capacitat del disc dur, la facilitat daccés i lautonomia de la màquina. Els programes poden estar accessibles en tots els ordinadors de la xarxa mitjançant un fitxer BAT o una icona del Windows, lusuari pot executar indistintament els programes, independentment don estiguin instal·lats físicament. Al disc local saconsella posar els programes dús més freqüent. Daquesta manera laccés serà més fàcil, la xarxa anirà més descarregada i els ordinadors gaudiran duna major autonomia. En el disc de xarxa romandran la majoria de programes, la qual cosa facilitarà la seva instal·lació i el manteniment del disc dur. 6.2.3. Execució de progames en xarxa La major part dels programes que sutilitzen als centres no tenen prestacions de xarxa. En la seva instal·lació i funcionament actuen com si fossin programes locals. Els programes es comporten de manera diferent, segons sigui una aplicació Windows o una aplicació MS-DOS. Programes Windows El Windows té una estructura multitasca i considera que els recursos poden ser utilitzats, per més dun programa. Per aquesta raó és possible executar diverses aplicacions al mateix temps o una mateixa aplicació diverses vegades. Els programes Windows instal·lats en el servidor poden funcionar perfectament en els clients. Només cal que les icones apuntin de manera adequada, per exemple S:CLICCLIC.EXE. Tot i que hi ha alguns programes que necessiten que alguns fitxers, com les llibreries, estiguin en cada ordinador client. Programes MS-DOS Les aplicacions MS-DOS són monotasca i consideren que tots els recursos estan a la seva disposició. Quan una estació accedeix a un fitxer de la xarxa, aquest queda momentàniament bloquejat i no està disponible per a la resta178 _________________________________________________________________________________________________________________________________ Programa dInformàtica Educativa
  • 177. Instal·lació de programes en xarxa destacions. Això dóna problemes amb lexecució de les aplicacions MS-DOS des de diverses estacions. Lestratègia a seguir consisteix en fer una instal·lació temporal del programa des del disc de xarxa al disc dur local de cada màquina i en finalitzar la sessió, esborrar aquesta instal·lació temporal. Daquesta manera cada màquina executa el seu programa, independentment de la resta, sense possibles col·lisions. Un fitxer BAT automatitza aquest procés dinstal·lació temporal. I encara que requereix un cert temps lespera no retarda lexecució del programa més que uns segons.6.2.4. Instal·lació de programes a la xarxa Serà diferent si es tracta dun programa MS-DOS o d un programa Windows: Programes MS-DOS La major part daplicacions MS-DOS copien els fitxers en un sol directori i això facilita fer una única instal·lació en tota la xarxa. El procés a seguir és el següent. 1. Des del servidor, instal·lar el programa en el disc S: al directori pertinent. Això és possible fer-ho perquè el servidor té dret descriptura sobre el disc S: ja que és un subdirectori de la pròpia màquina. Les altres màquines veuen aquest disc de la mateixa manera que el servidor i el programa funcionarà igualment. 2. Crear un fitxer BAT que apunti al disc S: de la xarxa. Cal preveure que les estacions de treball no tenen dret descriptura al disc S:. Aquells programes que enregistrin dades, sessions de treball o configuracions no podran fer-ho i donarà un missatge derror. Per això i per evitar col·lisions, és millor que el BAT copiï o instal·li el programa en local i després lexecuti. Programes Windows Les aplicacions Windows, quan sinstal·len: Copien uns fitxers en un directori propi Copien fitxers auxiliars al subdirectori C:WINDOWSSYSTEM: .DLL, .VBX, fonts de lletres. Modifiquen els fitxers WIN.INI, SYTEM.INI, PROGMAN.INI... afegint línies i modificant els valor si de vegades creen un fitxer INI en el subdirectori C:WINDOWS._________________________________________________________________________________________________________________________________ 179Programa dInformàtica Educativa
  • 178. Curs de manteniment daules dinformàtica de Primària Això dificulta la instal·lació daquests programes per a la xarxa, ja que cal copiar els fitxers auxiliars i modificar els fitxers INI de cada màquina. El procés a seguir és el següent: 1. En el servidor, autoritzar lescriptura al disc S: A lAdministrador de fitxers es selecciona el subdirectori C:SERVIDOR, i sactiva el menú Disc, opció Compartir. Cal clicar lopció de compartir amb drets totals. De vegades es poden copiar els disquets dinstal·lació en un directori temporal de la xarxa, per exemple S:INSTAL.DSK i això estalvia utilitzar els disquets per a cada ordinador. 2. A cada client sinstal·larà el programa en un directori del disc S: En aquest procés, linstal·lador copiarà els fitxers dels programes en un directori servidor. Per altra banda, actualitzarà el Windows de cada ordinador (.VBX, .DLL, .INI, etc.) i crearà les icones modificant els fitxers GRP. 3. En el servidor es declararà el disc S: només de lectura.180 _________________________________________________________________________________________________________________________________ Programa dInformàtica Educativa
  • 179. Instal·lació del Clic a la xarxa6.3. Instal·lació del Clic a la xarxa6.3.1. Introducció El Clic és un dels programes més utilitzats a les escoles i degut al gran nombre dactivitats, que dia a dia es van creant, és necessària una continua acció de manteniment. A les aules que tenen Xarxa Xaloc pot instal·lar-se en xarxa el programa Clic, reportant avantatges com: estalvia espai de disc dur: ja que aquestes activitats generalment són de gran volum per la quantitat de fitxers de dibuix i so que comporten, es necessita un disc dur de gran capacitat. assegura disposar de les mateixes activitats en totes les màquines: qualsevol ordinador té accés a les activitats instal·lades al servidor, per tant, es poden treballar des de totes les màquines. facilita la instal·lació i el manteniment: el fet que cada cop es van generant més activitats, la seva instal·lació i el manteniment es simplifica quan solament sha de fer en una màquina (el servidor). A lhora dinstal·lar el Clic a la xarxa, podem triar diferents opcions: instal·lar tot el programari en el servidor i amb accés simultani des de cada màquina. instal·lar part del sistema a la xarxa i part en cada màquina. Cal tenir sempre present que els programes instal·lats a la xarxa ocupen menys espai però responen més lentament. La disponibilitat despai i les característiques del sistema ens condicionarà la solució òptima.6.3.2. Anàlisi del programa Des del punt de vista de la instal·lació en xarxa, el sistema Clic es pot considerar dividit en tres paquets: 1. el programa: fitxer executable i fitxers auxiliars 2. els paquets dactivitats 3. les icones i el sistema daccés_________________________________________________________________________________________________________________________________ 181Programa dInformàtica Educativa
  • 180. Curs de manteniment daules dinformàtica de Primària El nucli del Clic està format pels fitxers: CLIC.EXE, un fitxer executable. BWCC.DLL, un fitxer auxiliar. CLIC.INI, el fitxer de configuració. CLIC.HELP, el fitxer dajuda. Els paquets dactivitats Les activitats del Clic estan agrupades en paquets dactivitats (fitxers PAC) que declaren els fitxers dactivitats (fitxers ASS, PUZZ, ...) i utilitzen uns fitxers de recursos (fitxers TXT, BMP, WAV, MID). El Clic busca els paquets, les activitats i els fitxers de recursos en un mateix directori. El programa els instal·la en un subdirectori, generalment dins de CLICACT En la versió (v.2.1) la major part dels fitxers es poden compactar en un únic fitxer amb extensió PCC. El sistema daccés Podem accedir a les activitats Clic de tres maneres: Engegant el CLIC.EXE i accedint a través del disquet a les activitats. Caldrà conèixer on són i navegar pels directoris. Instal·lar icones que accedeixin directament a les activitats. El Clic permet crear activitats tipus menú per seleccionar altres paquets dactivitat. Es pot crear una daquestes activitats per curs, àrea... i anar-hi afegint els diferents paquets. Hi ha diverses maneres de configurar les icones, però la forma més senzilla de fer-ho és la següent: 1. A lAdministrador de fitxers associar els paquets dactivitat amb el programa CLIC.EXE. Cal anar al menú Fitxer, activar lopció Associar, escriure lextensió PAC i navegar fins a trobar el CLIC.EXE allà on estigui. Cal repetir el mateix procediment amb lextensió PCC. El Clic realitza aquest procés automàticament quan sinstal·la en una màquina, però no ho fa en els clients si només sinstal·la en el servidor. 2. A les propietats de la icona posarem: Descripció: nom descriptiu del paquet Línia dordres: el nom del fitxer .PAC o .PCC Directori de treball: el disc i directori on estigui instal·lat el paquet dactivitats182 _________________________________________________________________________________________________________________________________ Programa dInformàtica Educativa
  • 181. Instal·lació del Clic a la xarxa Per accedir a aquestes propietats: Quan es crea una activitat nova, menú Fitxer, opció Crear, seleccionant Programa de grup i clicar dAcord. Si la icona ja està creada cal seleccionar-la i activar el menú Fitxer, opció Redefinició.6.3.3. El Clic a la xarxa Cal considerar aquests tres grups de fitxers per separat, així com els avantatges i inconvenients de tenir-los instal·lats en local o al servidor. Instal·lar el programa a la xarxa El fitxer CLIC.EXE funciona perfectament instal·lat en el servidor sempre que els ordinadors clients tinguin característiques similars. Només cal associar els fitxers de les activitats al fitxer CLIC.EXE que està situat al disc S: o al disc de xarxa. Quan hi ha barreja dordinadors, amb targeta i sense targeta de so, instal·lar els fitxers del programa a la xarxa presenta inconvenients. Existeix un sol fitxer CLIC.INI per a tots els ordinadors. Per aquesta raó no es pot configurar de manera diferent per aprofitar els recursos de cada ordinador. Instal·lar les activitats a la xarxa En tots els casos és aconsellable la instal·lació dels fitxers dactivitats a la xarxa. El disc de xarxa disposa de més espai i permet instal·lar un major nombre daplicacions. Amb una única instal·lació posarem els paquet a labast de totes les estacions de la xarxa. Un cas a part són les aplicacions que es generen amb una .DLL, com les de càlcul. Laccés constant als fitxers DLL per generar els exercicis pot provocar col·lisions entre les màquines. Aquest efecte es nota més en funció del nombre de màquines que treballen simultàniament. Els grups dicones Els grups de programes del Windows es guarden en un fitxer amb extensió .GRP, que inclou totes les dades, els dibuixos de les icones, els texts informatius, les línies dordres, les mides, la posició, la resolució gràfica, etc. Hi ha dues estratègies per aprofitar aquests fitxers via xarxa: Copiar els fitxer GRP als clients. Utilitzar fitxers GRP de la xarxa._________________________________________________________________________________________________________________________________ 183Programa dInformàtica Educativa
  • 182. Curs de manteniment daules dinformàtica de Primària 6.3.4. Copiar els fitxers GRP Els fitxers .GRP duna màquina funcionaran en una altra màquina sempre que aquestes tinguin situats els programes en el mateix directori. Per aquesta raó és convenient instal·lar les activitats del Clic en el disc S: del servidor. Aquest és un disc virtual de xarxa que es veu per un igual en totes les màquines. En instal·lar les activitats a S:, les icones, automàticament, apunten a un disc que és vàlid per a totes les màquines. En copiar el fitxer CLIC.GRP del servidor a les diferents màquines, totes tindran instal·lades les mateixes activitats. El procés a seguir és: Màquina Acció Servidor Instal·lar lactivitat apuntant al disc S: Servidor Copiar el fitxer CLIC.GRP a un disc de xarxa, per exemple, S:TEMP Clients Copiar el fitxer CLIC.GRP del servidor al directori de Windows sobreescribint el que ja existeix. Amb les dades de lexemple copiar de S:TEMPCLIC.GRP a C:WINDOWSCLIC.GRP 6.3.5. Fitxers GRP a la xarxa Encara es pot fer un pas més enllà per automatitzar les activitats Clic utilitzant un fitxer .GRP que estigui a la xarxa. El fitxer PROGMAN.INI, entre daltres PROGMAN.INI informacions, conté la llista dels fitxers dels grups i lordre en què shan dobrir. [Settings] Aquest fitxer es pot modificar de manera Window=76 50 599 448 1 que apunti a un fitxer de la xarxa. En lloc display.drv descriure C:WINDOWS podem escriure S:WINDOWS en totes les màquines, Order=8 9 5 4 3 10 11 1 2 6 7 inclòs el servidor. [Grups] Daquesta manera, en tractar-se dun únic Group1=C:WINDOWSPRINCIPA.GRP fitxer, les modificacions que es facin en el Group2=C:WINDOWSACCESORI.GRP servidor sactualitzaran automàticament a Group3=C:WINDOWSJUEGOS.GRP totes les estacions.184 _________________________________________________________________________________________________________________________________ Programa dInformàtica Educativa
  • 183. Instal·lació del Clic a la xarxa Els passos a seguir son (les màquines tinguin la mateixa resolució gràfica): Màquina Acció Servidor Copiar el fitxer CLIC.GRP a un disc de xarxa, per exemple S:WINDOWS Tots Modificar el fitxer PROGMAN.INI allà on diu GroupX=C:WINDOWSCLIC.GRP, ha de dir GroupX=S:WINDOWSCLIC.GRP Tots Engegar de nou els ordinadors El PROGMAN.INI guarda la informació de la resolució del Windows. Si la resolució de la pantalla no coincideix amb la del fitxer GRP, el transforma automàticament a la resolució de la pantalla i grava les noves dades al disc. Quant diferents màquines han de fer aquest procés al mateix temps es produeix un error, i encara més si estan apuntant al disc S:, on els clients no tenen dret descriptura. Sempre són possibles solucions intermitges que resoldran el problema parcialment. 1. Es poden guardar els fitxers .GRP a T:WINDOWS, on totes les màquines tenen dret descriptura i acceptar amb resignació quan es produeixen els errors. (Hi ha el perill que un alumne espavilat ens esborri el directori però...). 2. Tenir diferents grups dicones per a 16 colors, per a 256 colors i que cada màquina apunti al grup que li correspongui. Aquests grups es transformen automàticament obrint-los amb una resolució diferent.6.3.6. Final Les icones que es poden instal·lar en un grup de programes tenen un límit. Quan se supera aquest límit, els fitxers es copien al disc dur però les icones no sinstal·len. En aquest cas cal crear un nou grup de programes on instal·lar més icones. El Clic té més activitats que les icones que es poden instal·lar en un grup i es fa necessari crear diferents grups de Clic per instal·lar totes les activitats. Instal·lar el Clic a la xarxa no és un procés tècnicament complicat i pot estalviar recursos dels ordinadors i facilitar la feina del coordinador. Els alumnes i el professor disposaran de noves activitats sense límit, però cal respectar algunes limitacions._________________________________________________________________________________________________________________________________ 185Programa dInformàtica Educativa
  • 184. Curs de manteniment daules dinformàtica de Primària És imprescindible un cert ordre i disciplina en el procés dinstal·lació i manteniment, així com tenir les idees clares de com treballen els diferents elements del programa i la xarxa. 6.4. El programari educatiu Sinera 98 a la xarxa En aquest apartat, volem comentar-vos els programes més utilitzats del Sinera 98 i la seva instal·lació a la xarxa XALOC. 6.4.1. El Clic 2.2 Entre les novetats ens interessa destacar la nova versió del Clic i la seva instal·lació en la xarxa. El Clic, 2.2 permet utilitzar fitxers gràfics compactats en format GIF, el que redueix en gran manera lespai ocupat per les activitats. Això fa que sigui recomanable la substitució de tots els materials anteriors per aquesta nova versió. El canvi de versió inclou La instal·lació del CLIC.EXE a cada màquina. La instal·lació de les activitats en el servidor. La creació dun únic fitxer CLIC.GRP o similar que cal copiar a cada màquina. Per realitzar aquest procés el més senzill és: Esborrar el directori Clic del servidor, excepte aquelles activitats que no estiguin incloses en el Sinera 98. Copiar el contigngut del directori PRG_EDUCCLICDISC del CD-ROM Sinera 98 en un directori temporal de la xarxa, per exemple T:TEMP. En el servidor instal·lar totes les opcions del Clic executant el fitxer T:TEMPINSTAL apuntant a S: com a disc de treball. A totes les màquines, inclòs el servidor, instal·lar el Clic executant el fitxer T:TEMPINSTAL però apuntant a C: com a disc de treball, i seleccionar només el fitxers bàsics del programa. Daquesta manera hi haurà una còpia del programa a cada màquina i els fitxers auxiliars estaran al servidor. En el servidor, instal·lar totes les activitats que ens semblin interessants, apuntant a S: com a disc de treball. Cal tenir present que el nombre dactivitats supera el de les icones que caben en un grup del186 _________________________________________________________________________________________________________________________________ Programa dInformàtica Educativa
  • 185. El programari educatiu Sinera 98 a la xarxa Windows i que pot ser necessari haver de distribuir-les en diferents grups. En els clients copiar el fitxer CLIC.GRP, o similar, del servidor per aconseguir una mateixa distribució de les icones a totes les màquines. El procediment pot ser manual o automatitzat.6.4.2. Instal·ladors amb opcions de xarxa El Wingeo i el Carter són uns dels pocs programes del Sinera que tenen prevista la instal·lació en xarxa. A lengegar-se, linstal·lador ofereix tres opcions: Instal·lació en un ordinador no connectat a xarxa, que cal utilitzar quan lordinador està aïllat. Instal·lació en el Servidor que copia tots els elements del programa en el servidor. Cal triar, com a disc de destí, un accessible per xarxa, per exemple S: El Carter, a més a més, demana un directori on crear les bústies. Aquest directori ha destar a la xarxa i els clients han daccedir-hi amb drets de lectura i escriptura per a poder escriure els missatges. Instal·lació en els clients. No copia els fitxers del programa sinó que només modifica la configuració del Windows i crea les icones. Cal indicar en quin directori de la xarxa està instal·lat el programa. Amb aquests tipus dinstal·ladors es simplifica la instal·lació dels programes en xarxa optimitzant-se lespai ocupat.6.4.3. Altres programes del SINERA En el CD-ROM Sinera els programes estan en el format: Comprimit per a instal·lar i crear els disquets dinstal·lació. Expandit o obert per a poder-los executar des del mateix CD-ROM. La versió oberta dun programa sol estar en un directori del SINERA que conté tots els elements necessaris perquè funcioni sense cap instal·lació. Si es copia aquest directori a la xarxa es podrà executar el programa, com si estiguéssim utilitzant un CD-ROM. Els directoris dels programes també incorporen un directori DISC amb linstal·lador del programa (aquests directoris es poden esborrar per estalviar espai en el disc de xarxa)._________________________________________________________________________________________________________________________________ 187Programa dInformàtica Educativa
  • 186. Curs de manteniment daules dinformàtica de Primària De fet si es crea un disc de xarxa i es copia tot el Sinera respectant lestructura de manera que larrel del CD-ROM es copiï a larrel del disc, els materials funcionaran sense cap problema. Al PIE fem servir aquesta estratègia per comprovar el funcionament del Sinera abans destampar-lo definitivament en CD-ROM. 6.5. El CD-ROM a la xarxa 6.5.1. Introducció En aquest article explicarem de quina manera es pot utilitzar la xarxa per executar programari editat en CD-ROM, aprofitant el lector de CD-ROM del servidor. Aquesta aplicació suposa un doble aprofitament dels recursos: Els clients poden tenir accés als productes editats en CD-ROM sense tenir un lector de CD-ROM instal·lat. Un mateix títol es pot utilitzar simultàniament a totes les màquines de laula sense haver de disposar dun exemplar per a cada màquina. 6.5.2. Connectar-se a un CD-ROM És bo considerar per separat laccés al CD-ROM i la utilització de programari editat en CD-ROM. Per a la xarxa, el CD-ROM és un disc més que es pot consultar sempre que tingui la configuració correcta. Per fer-ho, és necessari: servidor - editar lAUTOEXEC.BAT del servidor i modificar la línia C:.......mscdex.exe .... afegir lopció /s de "shareable" - compartir el CD-ROM com un disc de lectura clients - connectar-se al CD-ROM compartit al servidor El sistema deixa de funcionar correctament si es canvia el títol o sengega la màquina sense el CD-ROM. El temps daccés al CD-ROM, via xarxa, varia en funció de les característiques del servidor del nombre de consultes simultànies.188 _________________________________________________________________________________________________________________________________ Programa dInformàtica Educativa
  • 187. El programari educatiu Sinera 98 a la xarxa Per la xarxa només es tindrà accés a la informació enregistrada en forma de fitxer. En altres paraules, des dun client no podrem engegar un compactdisc situat en el servidor ja que les pistes dàudio no circulen per la xarxa.6.5.3. Els programes dels CD-ROM Tot i que bona part del programari editat en CD-ROM té prestacions multimèdia no sha de confondre el suport físic amb els programes. El CD-ROM és un suport físic que emmagatzema gran quantitat dinformació utilitzant tecnologia làser. Sobre aquest suport es pot enregistrar programes MS-DOS, Windows o multimèdia. Un exemple prou conegut és el Sinera, on hi conviuen materials de diferents tipus. Per contra, els materials multimèdia que es poden editar en disquet, CD-ROM o via Internet necessiten: Duna placa de so per executar fitxers Wav i Midi. Una placa gràfica SVGA que suporti 640 x 480 x 256 colors en Windows. Així, a lhora dutilitzar els programes instal·lats al CD-ROM: Si el programa és MS-DOS o Windows, funcionarà en qualsevol màquina. Si els programa és multimèdia, requereix que lordinador també tingui prestacions multimèdia.6.5.4. Accés de programes del CD-ROM a la xarxa Malgrat que aparentment és senzill, no sempre és fàcil utilitzar qualsevol CD-ROM a través de la xarxa. Alguns programes en CD-ROM no es poden utilitzar des dels ordinadors clients, en especial si: Estan protegits perquè no funcionen en xarxa, per exemple el Mammals. Detecten la presència física dun CD-ROM, per exemple, els Toolbooks. Apunten a adreces físiques o lògiques no disponibles, per exemple, la lletra D:, busquen fitxers que no existeixen a larrel ... Més endavant fem referència a alguns CD-ROM coneguts i a la seva resposta a la xarxa._________________________________________________________________________________________________________________________________ 189Programa dInformàtica Educativa
  • 188. Curs de manteniment daules dinformàtica de Primària Per altra banda, els lectors de CD-ROM són uns perifèrics molt lents i, a més a més, el temps daccés a un CD-ROM compartit augmenta amb el nombre destacions connectades. Això fa molt difícil el seu ús en la pràctica diària, ja que el temps despera sallarguen exageradament fins al punt que alguns programes donen error. Tot i que aquesta situació pot millorar en la mesura que la millorin els equips, podem aconseguir optimitzar les prestacions copiant els fitxers del CD-ROM al disc dur del servidor. Copiar un CD-ROM a la Xarxa La còpia dun CD-ROM al disc dur planteja tres tipus de problemes: Problemes despai: els discs durs instal·lats als ordinadors no tenen, freqüentment, suficient capacitat per copiar un CD-ROM (600 Mb). No obstant cal tenir present que no tots els CD-ROM van plens i no sempre ens interessa tot el contingut del CD-ROM. Problemes de temps: un lector de CD-ROM de doble velocitat triga més de 30 minuts en copiar 600 Mb a un disc dur. Canviar el CD-ROM instal·lat a la xarxa no és immediat i es fa necessària una certa planificació del treball. Problemes funcionals: com ja hem esmentat anteriorment, alguns CD-ROM no funcionen a la xarxa i copiar-los al disc de xarxa no resol el problema. Tot i aquestes dificultats la proposta és viable ja que "Just Grandma and me" en un sol idioma ocupa 20 Mb i triga menys de 5 minuts en instal·lar-se. Un exemple pràctic Quan es copien els programes del CD-ROM al disc del servidor ens millora la velocitat daccés a la informació. Per a optimitzar laprofitament de lespai al disc del servidor també es pot utilitzar lestratègia de copiar-ho en un directori temporal (p. ex: TEMCDROM), que sesborrarà quan sinstal·li un nou producte. Per exemple, per instal·lar la base de dades SINERA, els directoris implicats són: VIEWER2 i PIE. Cal copiar els directoris necessaris del CD-ROM a un subdirectori del servidor i compartir-lo amb drets de lectura. Es guanya temps si, des de lMS-DOS, utilitzeu lordre XCOPY. La sintaxi és: XCOPY /E /S XCOPY D:VIEWER2 C:TEMCDROM /E /S190 _________________________________________________________________________________________________________________________________ Programa dInformàtica Educativa
  • 189. El CD-ROM a la xarxa Els fitxers copiats al servidor queden protegits de lectura i a lhora desborrar dóna un error. Es poden canviar els atributs de tots els fitxers amb lordre de lMS-DOS: ATTRIB *.* -R /S Tot aquest procés es pot automatitzar un fitxer BAT que instal·li temporalment productes CD-ROM a la xarxa utilitzant una estratègia similar a laplicada amb la instal·lació temporal dels productes MS-DOS en els CLIENTS: Identificar un producte instal·lat. Eliminar el producte instal·lat si cal. Copiar el nou producte canviant els atributs. Per exemple en el "Just Granma and me" el BAT seria:6.5.5. Llistat de CD-ROM Per diferents raons no tots els títols publicats en CD-ROM funcionen a la xarxa. En línies generals podem dir que els interactius editats amb ToolBooks no funcionen amb xarxa, mentre els editats amb Acrobat, Visual basic, la sèrie Living Books, els productes Corel, és més fàcil de què funcionin en xarxa. Tot seguint hi ha un recull dalguns CD-ROM ben coneguts i el seu funcionament en xarxa: No funcionen en xarxa Mamals: Linkware. Detecta la xarxa i no funciona. Zoo Toolbooks: cerca físicament el CD-ROM per llegir dades. Zoo de Barcelona: Toolbooks. Cerca físicament el CD-ROM per llegir dades. Triple play plus LSM Toolbooks: cerca físicament el CD-ROM per llegir dades._________________________________________________________________________________________________________________________________ 191Programa dInformàtica Educativa
  • 190. Curs de manteniment daules dinformàtica de Primària Cdatlas Macromedia: la configuració fa que busqui les dades en el CD-ROM. Pipo Toolbooks: cerca fisicament el CD-ROM per llegir dades. Sí funcionen en xarxa Liwing Books: Abuelita y yo, La liebre y la tortuga, El mostruito... Tenen una part en comú (menú dentrada) i directoris independents per a cada modalitat (llegir o jugar) i per a cada idioma. Un idioma pot ocupar 30 Mb. Intercatius Corel: es poden copiar en el servidor i instal·lar a cada client. Creen un fiters INI i una icona a cada ordinador. Tarraco: història antiga de Tarragona. Funciona sense cap problema. Habitat: història antiga dEspanya. Té dos idiomes en directoris separats i només cal copiar el què interessi. Funciona sense cap problema, fins i tot amb 16 colors. WordAtlas atlas mundial en anglès: funciona sense cap problema en xarxa. SINERA: es pot copiar sencer o per parts a la xarxa i funciona sense dificultats. Bookshelf 95: enciclopèdia interactiva en anglès. Dictionnaire HACHETTE MULTIMÉDIA: diccionari multimèdia en francès. Apprenez le Français avec les Fils dAstérix: exercicis en francès. Les aventures dOt el bruixot: col·lecció dactivitats dobservació i atenció que intercala la narració daventures amb les activitats.192 _________________________________________________________________________________________________________________________________ Programa dInformàtica Educativa
  • 191. Recorregut per Internet en una xarxa local6.6. Recorregut per Internet en una xarxa local6.6.1. Introducció En les actuals xarxes locals educatives no és fàcil que totes les màquines puguin navegar per Internet. És més fàcil accedir a la informació que hi ha en una màquina de la xarxa, en aquest cas "el caché" del servidor. La proposta consisteix en què les màquines de la xarxa naveguin per les pàgines web que estan ematzemades en el servidor. Com a concepte previ cal conèxier que, amb una configuració adequada, quan es navega per Internet el Netscape guarda tots els fitxers que conformen les pàgines en un directori local. Amb aquesta estratègia a lhora de refer un camí ja circulat, la visualització de les pàgines és més ràpida, ja que no cal recuperar-les telemàticament, sinò que sutilitzen les que hi ha emmagatzemades a lordinador. Amb totes les pàgines que té emmagatzemades i que sidentifiquen perquè tenen els enllaços amb el color canviat, el programa forma una història que en algunes condicions pot reproduir la navegació amb la connexió dInternet tancada. Tècnicament és possible que les màquines connectades en xarxa facin un recorregut simulat per Internet utilitzant les pantalles guardades en el directori temporal del servidor. En aquest cas parlarem duna IntraWeb.6.6.2. La IntraWeb Les xarxes Xaloc permeten implementar un sistema de pàgines web més senzill que anomenem IntraWeb i que es basa en navegar per les pàgines Web del servidor i, per tant, no utilitzar una connexió real de la xarxa a Internet. La IntraWeb, tot i no tenir les mateixes prestacions que la connexió a Internet, permet satisfer bona part de les necessitats dels nostres alumnes de primària i per altra banda la seva complexitat tècnica és menor i el cost econòmic és mínim. Per muntar una IntraWeb es necessita: Una màquina amb connexió a Internet, normalment via mòdem. Un directori de xarxa, compartit millor només de lectura. Una pàgina web local que permeti engegar la història i possibiliti la navegació. Un simulador de winsoket i el Netscape convenientment configurat._________________________________________________________________________________________________________________________________ 193Programa dInformàtica Educativa
  • 192. Curs de manteniment daules dinformàtica de Primària 6.6.2.1. El servidor: una màquina amb connexió a Internet Com a servidor sha dutilitzar una màquina de la xarxa que tingui el mòdem, el programari i la connexió telefònica instal·lada. El Netscape es configurarà tal com sindica més endavant, però les opcions fonamentals són: La pàgina inicial i el directori temporal ("caché") han de ser en un disc de xarxa compartit, on el servidor tindrà drets totals. És convenient que les altres màquines només tinguin drets de lectura per protegir les dades enregistrades Perquè no sesborrin les dades del caché quan es consulti una pàgina sense establir la connexió a Internet, la pàgina dinici ha de ser local apuntant a un disc de xarxa, preferiblement al disc i el directori on hi ha el caché. Ladreça a escriure serà file:///<path+nom del fitxer>. En el fitxer WINI.INI del servidor hi haurà les línies que apuntaran a la configuració que utilitzarà el Netscape: [Netscape] ini=C:INTERNETNETSCAPEnetscape.ini 6.6.2.2. El directori de xarxa El servidor utilitzarà el Netscape instal·lat localment amb el seu fitxer INI. Totes les estacions navegaran amb el Netscape instal·lat a la xarxa amb una mateixa configuració. A la xarxa tindrem un directori amb: Una còpia del directori Netscape del servidor on afegirem els següents fitxers, que el Netscape instal·la a C:WINDOWSSYSTEM: COMPOBJ.DLL OLE2NLS.DLL MFCOLEUI.DLL OLE2PROX.DLL OLE2.DLL STDOLE.TLB OLE2.REG STORAGE.DLL OLE2CONV.DLL TYPELIB.DLL OLE2DISP.DLL El directori CACHE, on el servidor guardarà els fitxers de reserva en la navegació. Una pàgina inicial dins del directori CACHE per iniciar la navegació, com ara PORTADA.HTM194 _________________________________________________________________________________________________________________________________ Programa dInformàtica Educativa
  • 193. Recorregut per Internet en una xarxa local6.6.2.3. La pàgina web local Per engegar una sessió sense connexió, i sense que es perdi la història emmagatzemada, és necessari que hi hagi una pàgina local. Aquesta pàgina situada al directori compartit de lordinador es direcciona utilitzant el prefix: file:S:NETSCAPECACHEPORTADA.HTM Perquè la història continuï, cal modificar les crides relatives a dins daquesta pàgina de manera que portin la referència a la màquina. Així, si utilitzeu la pàgina PIE, cal afegir a les referències que apareguin (A HREF=), ladreça de la màquina que és. En aquest cas http://www.xtec.es Les pàgines tenen format ASCII i es poden editar amb qualsevol processador de textos, sempre i quan es desin amb el mateix format. Així, on diu: <A HREF="/piecas.htm">Bienvenidos</A><BR><A> ha de dir: <A HREF="http://www.xtec.es/piecas.htm">Bienvenidos</A><BR><A> També podeu crear una pàgina nova utilitzant el menú Bookmaks, opció View Bookmaks.6.6.2.4. Els clients: màquines sense connexió a Internet Les màquines sense connexió a Internet han de tenir instal·lat el Netscape i un simulador de TCP/IP, que serà el fitxer WINSOCK.DLL que hi ha en el directori NETSCAPE. La configuració del Netscape pot ser la mateixa en tots els clients, per tant, és convenient que estigui en un directori daccés compartit en el servidor, de manera que amb una única modificació es configurin totes les màquines. Per simular el Winsoket sha dinstal·lar en el subdirectori local del Netscape el fitxer WINSOCK.DLL que funciona de manera alternativa al Winsoket del Windows. La configuració del programa Per configurar de manera uniforme el Netscape de les màquines locals, activeu el menú Options/Preferences i cliqueu les diferents pestanyes per tal destablir els valors del programa: Cache and Network:_________________________________________________________________________________________________________________________________ 195Programa dInformàtica Educativa
  • 194. Curs de manteniment daules dinformàtica de Primària Disk Cache: 50000 Disk Cache Directory S:NETSCAPECACHE Verify Document Never Styles: Start With: Blank Page file:///S:NETSCAPECACHEPORTADA.HTM Links are: Underlined Followed Links: Never Expire Aplications and Directories Bookmark File: S:netscapebookmark.htm 6.6.2.5. Sessió de treball Per preparar una sessió de treball, la màquina amb connexió a Internet es connecta al mòdem, sefectua la connexió a Infovía i a continuació sexecuta el Netscape. Tot seguit es navega, recuperant les pàgines que es preveu calgui visualitzar i que sacumulen juntament amb les de la sessió anterior, fins al límit definit com a "caché" de disc. És molt important però esperar que la pàgina que està arribant ho hagi fet del tot, abans de canviar de pàgina. Per fer sessions independents només cal apuntar a directoris diferents o bé esborrar el caché de disc i de memòria. Finalitzat el recorregut es tanca la sessió (el Netscape i el Trumpet) i la informació ja està disponible perquè les altres màquines puguin iniciar la navegació.196 _________________________________________________________________________________________________________________________________ Programa dInformàtica Educativa
  • 195. Creació de fitxers HTM amb la macro Ami Pro6.7. Creació de fitxers HTM amb la macro Ami Pro Aquesta macro permet generar un fitxer HTM a partir dun document Ami Pro, el qual pot ser visualitzat localment amb el programa Netscape o amb el programa Internet Explorer. Els documents SAM no han de ser massa grans, saconsella un màxim duna pàgina i mitja (DIN A4). Els fitxers creats poden fer crides a altres fitxers HTM i a fitxers gràfics; la imatge a cridar es pressuposa que es troba en el subdirectori /gif del directori que conté els fitxers HTM. Les crides a fitxers gràfics i a fitxers HTM han destar a la primera pàgina. La macro reconeix les taules Ami Pro i les transforma en taules HTM; també permet convertir les vocals accentuades i la "ç" i la "ñ" a llenguatge HTM. Les cel·les de les taules poden fer crides a altres fitxers.6.7.1. Fitxers necessaris El fitxer ADAPAMI.EXE daquesta utilitat va ser lliurat a la segona sessió del Sati del curs 95/96 -Disc Ref (2/95)-. Els fitxers necessaris que es generen per a la creació de pàgines HTM són els següents: Les macros: _HTM.SMM, _HTMDISC.SMM, _HTMGIF.SMM, _HTMLINK.SMM i _HTMICO.SMM es copien al directori AMIPROMACROS. El full destils _HTM.STY (duu associada la macro _HTMICO.SMM) es copia al directori AMIPROESTILS. Un grup dicones HTM.SMI es copia al directori AMIPROICONES. Les icones _HTM.BMP, _HTMDISC.BMP, _HTMGIF.BMP, _HTMGIF1.BMP i _HTMLINK.BMP es copien al directori AMIPROICONES. Les imatges FOTO.GIF i LLEIDA.GIF es copien al subdirectori GIF del directori dels documents.6.7.2. Normes dutilització El document Ami Pro ha de tenir nom (sha dhaver desat abans de generar el fitxer HTM). El primer paràgraf del document ha de tenir lestil Títol._________________________________________________________________________________________________________________________________ 197Programa dInformàtica Educativa
  • 196. Curs de manteniment daules dinformàtica de Primària La icona : Permet inserir referències a imatges externes, sinsereix la paraula IMATGE. La icona : Permet inserir referències a imatges externes, sinsereix la paraula IMATGE. La icona : Permet inserir imatges en el propi document, sinsereix la paraula FIGURA. La icona : Permet inserir referències a altres fitxers (link). La icona : Permet inserir referències a altres fitxers (link), sinsereix la paraula FITXER. La icona : Permet crear el fitxer HTM corresponent al document Ami Pro actiu. El text es pot posar en negreta. En alguns casos pot ser necessari separar les paraules dels textos en negreta amb espais durs (CTRL+ESPAI). Els signes de puntuació que precedeixen a paraules en negreta han destar també en negreta. Les taules estaran centrades en la pàgina. 6.7.3. Estils de paragrafs utilitzats (full destils _HTM.STY) F8 - Títol: Títol de la pàgina, centrat del tipus H2. F7 - Subtítol: Títol de la pàgina, centrat del tipus H4. F6 - Subcapçal: Autor/s del document, centrat i amb una línia posterior del tipus H4. F4 - Símbol tipogr.: Substitueix el símbol tipogràfic per LI. F5 - Símbol tipogr1: Substitueix el símbol tipogràfic per LI (depèn de lestil Símbol tipogr.). F3 - Simple: Títol dapartat, esquerra del tipus H4. F2 - Estàndard: Cos del document. F9 - Centrat: Text centrat de propietats iguals a lestil estàndard. F11 - Sagnat1: Sagna el paràgraf un cm. F12 - Sagnat2: Sagna el paràgraf dos cm. Altres tipus destils: Són interpretats com estàndard.198 _________________________________________________________________________________________________________________________________ Programa dInformàtica Educativa
  • 197. La web del centre: transmissió de fitxers amb WS_FTP6.8. La web del centre: transmissió de fitxers amb WS_FTP6.8.1. La web del centre La disponibilitat d’una web de centre obre el camí a la difusió de la informació institucional i acadèmica que la direcció de cada centre educatiu consideri oportuna, i alhora fa possible la difusió per Internet de continguts multimèdia creats pels alumnes en el marc d’activitats curriculars o extraescolars. La web dóna oportunitats per a la projecció externa del centre i la difusió de la seva activitat i de les creacions personals i col·lectives desenvolupades en el procés educatiu. L’adreça del centre és: http://www.xtec.es/centres/codi codi és el codi identificatiu del centre. Disposa d’un espai com a mínim d’1 Megabyte per a documents de text, imatge i so. En la pàgina web del centre hem inserit una informació mínima del vostre centre: nom, domicili i població. Com a ajuda per a la creació i el manteniment de les webs personals i de centre, el PIE ha creat documents orientatius i amb informació tècnica, que es poden trobar a les adreces: http://www.xtec.es/infotec/orienta/ http://www.xtec.es/infotec/guiaht/6.8.2. FTP: File Transfer Protocol Els usuaris que publiquen les seves pàgines web en un servidor utilitzen normalment un programa FTP per fer-les-hi arribar. Tansmissió de fitxers: FTP Les sigles FTP corresponen a File Transfer Protocol (Protocol per a la Transferència de Fitxers). Es tracta dun servei que permet escriure i emportar-se fitxers del disc dur dun ordinador remot. Els servidors públics dFTP són grans llibreries on hi podreu trobar tot tipus de programes i fitxers. Hi ha dos nivells dutilització de lFTP._________________________________________________________________________________________________________________________________ 199Programa dInformàtica Educativa
  • 198. Curs de manteniment daules dinformàtica de Primària Rebre Per rebre fitxers podeu utilitzar qualsevol navegador dInternet. Aquesta interfície no és molt amable, i per això molts servidors FTP ofereixen un accés alternatiu des de pàgines web, on es pot presentar més clarament la informació de cada fitxer. Des del punt de vista de lusuari que vol rebre un fitxer, és indiferent que el servidor sigui FTP o web: tots dos es comporten de la mateixa manera, i sovint els enllaços de les pàgines web apunten directament a servidors FTP. Enviar Per enviar els fitxers cap a un servidor FTP necessitareu un programa client especial, i el permís de ladministrador del sistema per poder accedir-hi. 6.8.3. Localització de la pàgina web del centre Directori Les pàgines web del centre shan de trametre al servidor per publicar-les. La pàgina principal sha danomenar index.htm i ha de copiar-se al directori següent del servidor www.xtec.es: /home/codi/index.htm. codi és el codi identificatiu del centre. Dins daquest directori podeu enviar tantes pàgines com vulgueu i organitzar la vostra estructura de subdirectoris. Lúnic límit és lespai disponible, que actualment és d1 Mb. En cas de necessitar més espai heu de demanar-lo per correu electrònic. La petició serà atesa dacord amb els recursos disponibles. Accés a les pàgines El directori és la ubicació física de les pàgina de centre, però els visitants les trobaran a ladreça: http://www.xtec.es/centres/codi codi és el codi identificatiu del centre. 6.8.4. Un programa dftp: Ws_ftp WS_FTP és un programa tipus FTP per a transmissió de fitxers entre lordinador local i un sistema remot.200 _________________________________________________________________________________________________________________________________ Programa dInformàtica Educativa
  • 199. La web del centre: transmissió de fitxers amb WS_FTP WS_FTP connecta el PC amb un sistema remot i proporciona una sèrie dopcions que faciliten la connexió i posterior transmissió. Existeixen diferents versions del programa. Es proposa a través dimatges de pantalla quina és la configuració que heu de definir utilitzant la versió de WS_FTP Limited Edition. Una vegada feta la instal·lació del programa al vostre ordinador, cal configurar-lo. Cliqueu a sobre de la icona FTP i configureu segons les imatges.6.8.4.1. Configuració de WS_FTP per a Windows 95 Tipus i característiques de lordinador remot Tipus de transmissió_________________________________________________________________________________________________________________________________ 201Programa dInformàtica Educativa
  • 200. Curs de manteniment daules dinformàtica de Primària El directori remot On diu Initial Remote Host Director cal escriure /home/codi (on codi és el codi identificatiu del centre). Connectar-se: botó [Connect] Finalment, per connectar-se cal activar el botó de connexió i indicar: On diu User ID cal incloure el codi identificatiu del centre. Recordeu que cada vegada que indiqueu un paràmetre heu de confirmar clicant sobre el botó Aplicar.202 _________________________________________________________________________________________________________________________________ Programa dInformàtica Educativa
  • 201. La web del centre: transmissió de fitxers amb WS_FTP6.8.4.2. Configuració de WS_FTP per a Windows 3.x Una vegada instal·lat el programa FTP a la vostra màquina, cal configurar-lo. Cliqueu a sobre de la icona FTP i configureu segons les imatges: Us requerirà la vosta paraula de pas (password). La següent imatge és la de transferència de dades del vostre ordinador al Servidor. La part esquerra és el vostre ordinador. La meitat superior són els directoris i la part inferior els fitxers que conté. La part dreta és el Servidor del PIE on pengeu les vostres pàgines personals. Cliqueu sobre el botó Options i configureu les Session Options segons la imatge._________________________________________________________________________________________________________________________________ 203Programa dInformàtica Educativa
  • 202. Curs de manteniment daules dinformàtica de Primària 6.9. Glossari de termes Unitats i Grandàries Les unitats bit: Unitat més elemental dinformació. Pot prendre 2 valors com 0/1 o Cert/Fals. byte (b): Agrupació de 8 bits. Pot prendre 28 = 256 valors. Els valors es representen amb els numeros 0 fins a 255 en notació decimal o 00 a FF en notació hexadecimal. Kbyte (kb): Múltiple del byte. 1 kbyte = 210 bytes =1024 bytes. Sutilitza amb freqüència laproximació dun kbyte com a mil bytes. Mbyte (Mb): Múltiple del byte i del kbyte. 1 Mbyte = 210 kbytes = 1024 kbytes = 220 bytes = 1.048.576 bytes. Sutilitza freqüentment laproximació d1 Mb. com a un milió de bytes. Gbyte (Gb): Múltiple del byte, del kbyte i del Mbyte. 1 Gbyte = 210 Mbytes = 1024 Mbytes = 220 Kbytes = 1.048.576 Kbytes = 1.073.741.824 bytes. Sutilitza freqüentment laproximació d1 Gb. com a mil milions de bytes. Pícsel: Unitat mínima de dibuix que apareix a la pantalla del monitor. Correspon a un punt. Polzada: Unitat de longitud del sistema anglosaxó (1 polzada = 2,54 cm). Té gran incidència en el món informàtic: molts dels estàndards es fixen tenint present la polzada com a unitat de longitud. Baudi: Unitat de velocitat de transferència dinformació. 1 baudi = 1 bit/segon. Hertz (Hz): Unitat de mesura de freqüència. Un Hz és un cicle per segon. Sutilitzen amb assiduïtat els múltiples kilohertz (1 kHz = 1.000 Hz) i el Megahertz (1 MHz = 1.000.000 Hz). Punt: Unitat de mesura de la grandària de les fonts de lletra. 1 punt és 1/72 de polzada (=0,35 mm).204 _________________________________________________________________________________________________________________________________ Programa dInformàtica Educativa
  • 203. Glossari de termes Els fitxers Un caràcter ocupa un byte. Un fitxer ASCII (com lAUTOEXEC.BAT) ocupa tants bytes com caràcters té. Una pàgina de text de 54 línies amb 65 caràcters per línia ocuparà menys de 4 Kbytes en aquest format. Una pàgina de text escrita en un editor gràfic (com Ami Pro) ocupa de lordre de 10 kbytes. Un gràfic de 320x240 punts (la quarta part duna pantalla VGA estàndard) en blanc i negre ocupa 9.600 bytes enregistrat amb format BMP. En 16 colors ocuparia 38.400 bytes. En 256 colors 153.600 bytes. En true color (224 = 16.777.216 colors) ocuparia 1.843.200 bytes. Un disquet dalta densitat permet arxivar fins a 1.440 kbytes. La grandària dun disc dur pot variar des de 20 Mbytes (els més antics) fins a 1 Gbyte (els actuals) o més. Locupació real dun fitxer al disc depèn de la seva grandària i de la grandària de cada unitat (o bloc) dassignació. En un disquet cada bloc és de 512 bytes. En un disc dur de 200 Mbytes cada bloc té 4.096 bytes. En un disc dur de 1 Gbyte cada bloc és de 32.768 bytes. Una aplicació amb molts fitxers petits pot arribar a ocupar molt més del que, en principi, és previsible a un disc dur de gran capacitat. Tipus de lletra i impressió La resolució duna impressora gràfica es mesura en dpi (punts per polzada). Les resolucions gràfiques més habituals són 150 dpi i 300 dpi. Les actuals generacions dimpressores incorporen la resolució de 600 dpi. La distància entre els centres de dos punts consecutius amb aquesta resolució és de 0,0423 mm. En un mil·límetre es dibuixen 24 punts diferents. La resolució de les impressores és molt superior a la dels monitors (oscil·la usualment entre 50 i 100 dpi). Una velocitat dimpressió de 6 ppm indica que pot imprimir 6 pàgines per minut. La velocitat dimpressió és inferior amb gràfics que amb text i inferior en color que en monocrom. Una lletra estàndard de 12 punts té una alçada de 3,5 mm. Un títol amb lletra de 18 punts té una alçada de 6,35 mm. Transmissió de dades Un mòdem de 14.400 baudis por trametre un fitxer de 100 kbytes en poc menys dun minut._________________________________________________________________________________________________________________________________ 205Programa dInformàtica Educativa
  • 204. Curs de manteniment daules dinformàtica de Primària La velocitat real de transmissió depèn de la velocitat del mòdem utilitzat, de lordinador i del grau docupació de les línies de dades. Resolucions gràfiques i monitors Una pantalla CGA té 320x200 pícsels. Una pantalla EGA té 640x350 pícsels. Una pantalla VGA estàndard té 640x480 pícsels. És freqüent la resolució de 800x600 pícsels i són menys utilitzades les resolucions, 1024x678 pícsels, 1280x1024 pícsels i 1600x1200 pícsels. La grandària dels monitors (i la dels televisors) es mesura en polzades. Un monitor de 14" té 35,5 cm com a diagonal de pantalla. Un monitor de 21" (utilitzat en treballs de disseny gràfic) té 53,3 cm de diagonal. Un monitor multifreqüència amb un rang de freqüències verticals de 50-100 Hz pot refrescar la pantalla (es redibuixarà la imatge) entre 50 i 100 vegades cada segon. Un monitor amb una freqüència horitzontal de 65 kHz és capaç de dibuixar 65.000 línies per segon (amb 85 MHz pot dibuixar 85 milions de pícsels per segon). La distància en un monitor entre 2 pícsels es denomina "diàmetre de punt" o Dot Pitch. Una menor distància implica una millor llegibilitat. Els valors de 0.26 o 0.28 són usuals als monitors actuals. Les interrupcions IRQ. Valors, adreces i dispositius IRQ Address Description Detected Handled By 0 09E7:1875 Timer Click Yes Block Device Rellotge intern 1 E47A:0248 Keyboard Yes VIDEOCAT.COM Manegador del teclat 2 F000:97AD Second 8259A Yes BIOS Porta per les noves IRQ* 3 F000:97AD COM2: COM4: COM2: BIOS Port sèrie 4 F000:97AD COM1: COM3 COM1: BIOS Port sèrie 5 F000:97AD LPT2: No BIOS Segona impressora 6 04A5:00B7 Floppy Disk Yes Default Handlers Disc flexible A: 7 0070:06F4 LPT1: Yes System Area Primera impressora 8 04A5:0052 Real-Time Clock Yes Default Handlers Hora del sistema 9 F000:972B Redirected IRQ2 Yes BIOS Redirecció dIRQ (10-15) 10 04A5:00CF (Reserved) Default Handlers IRQ lliure 11 04A5:00E7 (Reserved) Default Handlers IRQ lliure 12 D322:008F (Reserved) PS/2 Mouse MSD.EXE IRQ lliure 13 F000:9733 Math Coprocessor Yes BIOS Coprocessador matemàtic 14 04A5:0117 Fixed Disk Yes Default Handlers Disc dur C: 15 04A5:012F (Reserved) Default Handlers IRQ lliure * Fins laparició dels ordinadors Pèntium només hi havia 8 IRQ disponibles206 _________________________________________________________________________________________________________________________________ Programa dInformàtica Educativa
  • 205. El Programa dInformàtica Educativa6.10. El Programa dInformàtica Educativa El Programa d’Informàtica Educativa (PIE) creat pel decret 31/1986, és l’instrument del Departament d’Ensenyament per al desenvolupament del pla de modernització tecnològic que es porta a terme amb els objectius de renovació pedagògica, d’innovació educativa i de formació permanent.6.10.1. Àmbits d’actuació El PIE desenvolupa de forma coordinada per poder aconseguir els seus objectius les actuacions de la integració de la Tecnologia de la Informació en l’ensenyament no universitari en els següents àmbits d’actuació: Dotació d’equipaments i programes Mitjançant aquesta actuació es defineixen els estàndards dels equips i programes amb els quals es realitzaran els treballs en informàtica educativa, i es desenvolupen el conjunt d’actuacions, d’adquisicions, distribució i manteniment, que comporta la presència efectiva d’aquests equips en els centres docents. Activitats de desenvolupament curricular que integren la Tecnologia de la Informació Són les actuacions d’utilització efectiva de la informàtica en els diferents àmbits de l’actuació educativa quotidiana en una gran varietat de modalitats, ja que l’instrument informàtic destaca per la seva versatilitat i amplitud de possibilitats d’utilització. Activitats de formació permanent del professorat Proporciona als professors, a través de cursos i seminaris, els coneixements adients per portar a terme les activitats de desenvolupament curricular mitjançant la utilització d’equips i programes que han estat objecte de les actuacions de dotació. Actuacions de documentació Proporciona al professorat un conjunt integrat d’informacions i materials que constitueixen una referència d’elevat valor per un treball educatiu de qualitat. Es materialitzen en l’edició i distribució de la base de dades de recursos educatius SINERA i el conjunt de materials integrats al CD-ROM. Servei de la Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya (XTEC)_________________________________________________________________________________________________________________________________ 207Programa dInformàtica Educativa
  • 206. Curs de manteniment daules dinformàtica de Primària Constitueix un entorn d’informació, daccés a recursos i de suport de treball col·laboratiu que aglutina i facilita la tasca dels centres educatius en una gran varietat d’àmbits de treball educatius. 6.10.2. Àmbit Educatiu de treball a Primària Des de la seva creació, el PIE ha gestionat l’adquisició d’equips informàtics per als centres docents. Els equips distribuïts han integrat les característiques i prestacions d’acord amb el nivell tecnològic del moment. Pel que fa referència a les dotacions de programari, han estat basades en la plataforma bàsica constituïda per al sistema operatiu MS-DOS i, posteriorment, l’entorn Windows. Els programes es poden classificar en especialitzats en àrees curriculars específiques, programes multimèdia i programes “professionals”. 6.10.3. Activitats de desenvolupament curricular Les activitats de desenvolupament curricular mitjançant la Tecnologia de la Informació són l’objectiu final vers al qual convergeixen les actuacions de treball en informàtica educativa. Aquestes activitats s’orienten des del PIE en tres eixos: - Desenvolupament normatiu i convocatòria de concursos de crèdits curriculars. - Suport a la realització d’activitats i experiències. - Realització dels Seminaris d’Actualització en Tecnologia de la Informació. Desenvolupament normatiu i convocatòria de concursos de crèdits curriculars El PIE ha col·laborat intensivament en la definició de la presència i aportacions de la Tecnologia de la Informació en el currículum de la nova ordenació del sistema educatiu. En conseqüència shan convocat i desplegat concursos de preparació i desenvolupament de projectes i materials curriculars que concreten i desenvolupen aquestes aportacions. Els materials desenvolupats es difonen a través del CD-ROM SINERA en Disc i de la Web del PIE. Suport a la realització d’activitats i experiències El Programa dInformàtica Educativa dóna suport, a través dels Seminaris dActualització en Tecnologia de la Informació, que es descriuen en el següent apartat, a la integració de la Tecnologia de la Informació en totes les àrees del208 _________________________________________________________________________________________________________________________________ Programa dInformàtica Educativa
  • 207. El Programa dInformàtica Educativa currículum, i coordina diverses experiències dinnovació educativa daplicació de la tecnologia de la informació en àrees específiques seleccionades. Així, entre daltres experiències, podem destacar la de Música amb ordinador, la informatització de les Biblioteques, la de Robòtica i control, o daltres com les Aplicacions de la Teledetecció en lensenyament secundari. Algunes daquestes experiències que sinicien en un nombre reduït de centres, acaben constituint dotacions o activitats educatives generalitzades, com és el cas de les aules multimèdia dinformàtica i llengües o la utilització a pre-escolar de la Tauleta sensible al tacte. Seminaris d’Actualització en Tecnologia de la Informació El PIE coordina les tasques d’integració de la Tecnologia de la Informació en els centres docents a través dels Seminaris d’Actualització de Tecnologia de la Informació en l’àmbit de l’ensenyament de la Primària i els de Seminaris Permanent d’Informàtica Educativa en l’ensenyament de la Secundària. Els Seminaris són un instrument estratègic per impulsar la utilització de la informàtica en els centres educatius. Estan descentralitzats per tot el territori i tenen lloc de forma simultània en cinc sessions al llarg de curs acadèmic. Des del PIE es realitza la convocatòria i coordinació de les reunions amb la relació dels temes que es plantejaran i es preparen les informacions i matèries generals que es distribueixen a les sessions; també s’efectua la recollida d’informacions i opinions significatives sobre la utilització de la informàtica en els centres. Els seminaris esdevenen fòrums d’intercanvi d’experiències entre els professors que hi participen i contribueixen a la difusió i consolidació de formes positives d’integració curricular de la informàtica.6.10.4. Xarxa telemàtica educativa de Catalunya El Departament d’Ensenyament està realitzant des de fa deu anys una acció de desenvolupament, promoció i divulgació d’instruments telemàtics en l’àmbit de l’educació i la formació. Aquesta acció es materialitza en el concepte, la infrastructura i els serveis de la Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya (XTEC). El Programa d’Informàtica Educativa actua de proveïdor de serveis Internet per als centres docents de Primària i Secundària, disposant i gestionant un domini propi xtec.es i canalitzant les comunicacions vers l’Anella Científica Catalana de la Fundació Catalana per a la Recerca, a través del Centre de Telecomunicacions de la Generalitat de Catalunya. Amb aquesta finalitat es disposa de routers i d’un_________________________________________________________________________________________________________________________________ 209Programa dInformàtica Educativa
  • 208. Curs de manteniment daules dinformàtica de Primària enllaç punt a punt amb el Centre de Supercomputació de Catalunya (CESCA) per mitjà de la Torre de Collserola. El PIE també proporciona els serveis essencials de servidor de nombres i d’autorització de l’accés telefònic tant per InfoVia com per la xarxa de telefonia bàsica. Els usuaris accedeixen al servei de correu electrònic i el World Wide Web. El servidor www.xtec.es proporciona informació i recursos multimèdia per una àmplia gamma d’activitats educatives i professionals dels docents. La informació proporcionada per aquest servidor és accessible des de totes les institucions del món connectades a Internet, i específicament des de les escoles, instituts i altres centres docents de Catalunya. La utilització conjunta de les possibilitats i el progressiu desenvolupament de les aplicacions permet consolidar l’eina en els àmbits: Activitats curriculars a distància. Projectes. Orientacions professionals. Educació a distància. Formació permanent del professorat a distància. Materials curriculars i recursos educatius. Activitats complementàries i extraescolars de centres docents. Internet pot donar suport a aquestes activitats quan tenen una important dimensió de comunicació entre l’alumnat de centres docents, com per exemple cursos, experiències puntuals, trobades i altres actes. Estructura de la Web de la XTEC La Web de la Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya sestructura en les següents seccions: Activitats de centres Shi publiquen experiències realitzades pels propis alumnes dels centres educatius. En aquesta línia danimació de les activitats telemàtiques dels alumnes destaquem el concurs Webs de ciència, el recull de diferents activitats curriculars, la versió electrònica de revistes escolars... Àrees temàtiques210 _________________________________________________________________________________________________________________________________ Programa dInformàtica Educativa
  • 209. El Programa dInformàtica Educativa Secció que proporciona al professorat recursos dinterès per a les diferents àrees del currículum: matemàtiques, ciències socials, filosofia, pre-escolar, educació musical, etc. Així com per àrees transversals: medi ambient, interculturalitat... Formació i serveis Presenta informacions sobre els diferents serveis del Departament dEnsenyament que donen suport al treball curricular dels centres docents: Formació Permanent del professorat, Centre de Recursos de Llengües Estrangeres, Programa de Mitjans Audiovisuals, Servei dEnsenyament del Català, etc. Informació tècnica En aquesta secció es posen a labast del professorat diferents tipus de recursos i orientacions amb continguts tècnics adreçats al manteniment i el suport en lús del programari emprat als centres, com ara, lactualització de programes dInternet, els antivirus, preguntes sobre Windows 95, la creació de pàgines web, etc. Normativa i gestió Aquesta secció recull temes relacionats amb aspectes de normativa i gestió que són dinterès per a la comunitat educativa: els currículums referents al desplegament del Batxillerat (LOGSE), la Formació Professional, laccés a les universitats catalanes, lavaluació interna de centres, laccés al servidor de la Generalitat (Estudis, Centres, Professorat, Full de Disposicions...). Recursos educatius Aquesta secció recull materials, projectes i experiències dinnovació realizades pel professorat, principalment per a la inserció curricular de la informàtica. Així trobarem materials per al programa Clic, per a les biblioteques escolars, per a la Tauleta sensible, el programari educatiu, els Butlletins dels Seminaris de coordinació i suport dinformàtica, etc. Webs de centres En aquest àmbit es recullen les pàgines Web creades en els centres docents amb la informació específica generada per alumnes i professors sobre les activitats, els projectes i altres aspectes específics del centre. La secció mostra els enllaços a les pàgines dalguns centres i inclou un buscador per efectuar la recerca de centres a través del seu nom. Així mateix shan realitzat un gran nombre de projectes pedagògics fent servir les infrastructures de la Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya. En destaquem el II Concurs de Webs de Ciència en col·laboració amb la Fundació Catalana de Recerca, lactivitat interdisciplinar La volta al món en 80 dies i la commemoració del VI Centenari del naixement dAusiàs March i del centenari de Josep Pla._________________________________________________________________________________________________________________________________ 211Programa dInformàtica Educativa
  • 210. Curs de manteniment daules dinformàtica de Primària 6.10.5. Informació tècnica. Persones de contacte Delegació de Barcelona-I (Ciutat) Sr. José A. Castro. E-mail: jcastro@pie.xtec.es C/ Casp,15. 08010 Barcelona - Tef.: 93.301.40.08 Delegació de Barcelona-II (Comarques) Sr. Carlos García-Alzórriz. E-mail: cgarcia@pie.xtec.es C/ Casp,15. 08010 Barcelona - Tef.: 93.301.40.08 Delegació de Baix Llobregat-Anoia Sra. Montse Domingo. E-mail: mdomingo@pie.xtec.es C/ Laureà Miró, 328-330. 08980 Sant Feliu de Llobregat - Tef.: 93.685.14.40 Delegació de Girona Sr. Josep L. Tejeda. E-mail: jtejeda@pie.xtec.es C/ Isabel la Catòlica,24. 17004 Girona - Tef.: 972.22.35.95 Delegació de Lleida Sr. Jaume Brufau. E-mail: jbrufau@pie.xtec.es Passatge Pompeu,4. 25006 Lleida - Tef.: 973.24.53.00 Delegació de Tarragona Sr. Josep Guirado. E-mail: jguirado@pie.xtec.es C/ Sant Francesc,7. 43003 Tarragona - Tef.: 977.23.90.00 Delegació del Vallès Occidental Sr. Josep Mª Silva. E-mail: jsilva@pie.xtec.es C/ Marqués de Comillas, 65-69. 08202 Sabadell - Tef.: 93.727.34.68212 _________________________________________________________________________________________________________________________________ Programa dInformàtica Educativa
  • 211. Referències sobre la tecnologia de la informació6.11. Recull de referències sobre la tecnologia de la informació incloses als Decrets dOrdenació del Sistema Educatiu de Catalunya Decret 75/1992, de 9 de març, pel qual sestableix lordenació general dels ensenyaments de leducació infantil, leducació primària i leducació secundària obligatòria a Catalunya. Capítol 1; Disposicions generals; Article 2; Punt 2.1 b): "Facilitar el desenvolupament daprenentatges conceptuals, procedimentals i actitudinals que possibilitin la comprensió dels elements bàsics de les humanitats, la ciència i dels entorns tecnològics i dinformació que caracteritzen la societat actual i la seva evolució." Decret 95/112, de 28 dabril, pel qual sestableix la nova ordenació curricular de leducació primària. Article 1; Punt 2.15: "Aplicar, individualment i en equip, metodologies de treball intel·lectual, inclosa la utilització de recursos de la tecnologia de la informació, que estimulen laprenentatge i la creativitat i permeten reduir tasques rutinàries." Annex, Currículum de leducació primària ÀREA DE LLENGUA Continguts; Procediments; Punt 1.4: "Utilització de tecnologies de la informació i comunicació." Fets, conceptes i sistemes conceptuals; Punt 1.3.1: "Còmic, publicitat, mitjans audio-visuals, multimèdia." Actituds, valors i normes; Punt 8: "Sentit crític davant les produccions escrites publicitàries i multimèdia." Objectius terminals; Punt 18: "Memoritzar lordre alfabètic. Conèixer i valorar la seva utilitat com a instrument per a lordenació, laccés i la recuperació dinformació". Punt 19: "Distingir i utilitzar els indicadors externs dun llibre (títol, índex, etc.), un diccionari o una enciclopèdia (ordre alfabètic, etc.) i altres suport dinformació diversos (anuari, base de dades) per facilitar la recerca dinformació i la seva comprensió". Punt 36: "Utilitzar el diccionari i recursos informàtics de comprovació de la correcta escriptura de les paraules". Punt 52: "Elaborar produccions utilitzant diversos recursos comunicatius: murals, auques, revistes, vídeos, presentacions multimèdia" ÀREA DE LLENGÜES ESTRANGERES Continguts; Procediments; Punt 2.4: "Utilització dels diferents recursos: diccionari pictòric, material audio-visual, programes informàtics, etc."_________________________________________________________________________________________________________________________________ 213Programa dInformàtica Educativa
  • 212. Curs de manteniment daules dinformàtica de Primària Objectius terminals; Punt 21: "Utilitzar eficaçment diferents recursos (diccionaris, mitjans audio-visuals o altres sistemes tecnològics dinformació) per a la comprensió del lèxic." ÀREA DE CONEIXEMENT DEL MEDI. EL MEDI SOCIAL I CULTURAL Objectius generals; Punt 1: "Saber utilitzar diverses fonts dinformació directa i indirecta per adquirir la informació que li interessa, processant-la, interpretant-la i expressant-ne els resultat mitjançant diversos llenguatges, tot utilitzant instruments i recursos tecnològics apropiats." Continguts; Procediments; Punt 3.3: "Selecció de fonts dinformació i utilització deines apropiades de processament de dades obtingudes per facilitar la representació i lelaboració de conclusions". Punt 3.4: "Ús de tècniques, instruments, aparells i documents per obtenir informació, i utilització, si sescau, dels instruments i recursos de la tecnologia de la informació per processar-la i representar-la." Objectius terminals; Punt 7: "Emprar tècniques i aparells senzills per obtenir informacions procedents de lentorn social i físic i utilitzar, si sescau, els instruments i recursos de la tecnologia de la informació per emmagatzemar-les, recuperar-les, processar-les i presentar-les". Punt 25: "Indicar el paper dels mitjans de masses i de les noves tecnologies com, a protagonistes de noves formes de creació i difusió de cultura." ÀREA DE CONEIXEMENT DEL MEDI. EL MEDI NATURAL Objectius generals; Punt 9: "Tenir una visió positiva de les aportacions de la ciència i la tecnologia a la societat." Continguts; Procediments; Punt 1.13: "Utilització de bases de dades per organitzar les dades recollides, facilitar la recerca selectiva dinformació i la posterior interpretació." Fets, conceptes i sistemes conceptuals; Punt 4.6: "La tecnologia de la informació (perspectiva històrica, la revolució de les telecomunicacions, del llibre als suports òptics, etc.)." Actituds, valors i normes; Punt 4: "Rigor en el tractament de la informació i la comunicació, utilitzant els instruments apropiats." Objectius terminals; Punt 9: "Observar i recollir dades significatives dobjectes, éssers o fenòmens. Anotar mesures que es realitzin i estructurar-les utilitzant diversos mitjans: taules de doble entrada, bases de dades o programes informàtics de tractament estadístic, numèric i gràfic". Punt 10: "Actuar amb rigor en el tractament de la informació i la comunicació". Punt 17: "Habituar-se a la recollida dinformació de les situacions viscudes, llibres i documents audio-visuals i informàtics." ÀREA DEDUCACIÓ ARTÍSTICA. MÚSICA Objectius generals; Punt 9: "Conèixer i utilitzar, si sescau, recursos informàtics i electrònics dedició, creació i interpretació musicals."214 _________________________________________________________________________________________________________________________________ Programa dInformàtica Educativa
  • 213. Referències sobre la tecnologia de la informació Continguts; Procediments; Punt 7: "Experimentació amb diversos materials, recursos tecnològics i instruments diversos." ÀREA DEDUCACIÓ ARTÍSTICA. VISUAL I PLÀSTICA Continguts; Punt 13: "Utilització de les noves tecnologies (disseny i animació amb ordinador, vídeo, sistemes multimèdia) com a mitjà de comunicació i expressió." ÀREA DE MATEMÀTIQUES Objectius generals; Punt 4: "Usar habitualment el càlcul mental o mitjans tècnics (calculadora, ordinadors) selectivament, amb preferència sobre el càlcul escrit." Continguts; Procediments; Punt 4.4: "Ús de recursos tecnològics per representar procediments, fer gràfiques, simulacions i resoldre problemes." Actituds, valors i normes; Punt 2: "Apreciació a la vida quotidiana, en la natura, lart, les ciències, la tecnologia, dels aspectes que poden ser definits i expressats per mitjà de la matemàtica." Punt 8: "Ús adequat de mitjans tècnics de càlcul i representació i valoració dels resultats." Objectius terminals; Punt 3: "Efectuar les operacions daddició, subtracció, multiplicació i divisió: Mentalment, amb nombres naturals de forma exacta i aproximada. Per escrit, amb nombres naturals menors de 4 xifres. Amb calculadora". Punt 51: "Conèixer el funcionament de les operacions aritmètiques realitzables per una calculadora". Punt 52: "Explorar, amb calculadora o ordinador, determinades propietats aritmètiques i regularitats numèriques interessants". Punt 53: "Identificar i donar forma quantitativa a les direccions de lespai, emprant quan sescaigui recursos de la tecnologia de la informació." A lÀrea dEducació Física no es fa cap referència a la Tecnologia de la Informació. A lÀrea de Religió no es fa cap referència explícita a la Tecnologia de la Informació, però sovint hi ha referències implícites com "Realització denquestes, estadístiques i recerca de dades" (Continguts; Procediments; Punt 1.6)._________________________________________________________________________________________________________________________________ 215Programa dInformàtica Educativa

×