Els jugadors de cartes. Cézanne

952
-1

Published on

http://www.youtube.com/watch?v=8vL7FaW3izs

Published in: Education
0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total Views
952
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
6
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Els jugadors de cartes. Cézanne

  1. 1. ELS JUGADORS DE CARTES DOCUMENTACIÓ GENERAL Autor: Paul Cézanne.1839-1906. Titol: Els jugadors de cartes. Cronologia:1892 (5 versions del tema entre1890-1895). Estil: Postimpressionista. Tècnica: oli. Suport: tela. Dimensions: 47cm x 57cm. Localització original: Ambroisie Vollard Localització actual: Museu d’Orsay (París). Tema: Escena costumista o de gènere (retrat figuratiu de dos homes jugant a cartes, asseguts al voltant d’una taula presidida per una ampolla de vi). https://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=8vL7FaW3izs
  2. 2. CONTEXT HISTÒRIC El quadre va ser pintat a la segona meitat del s.XIX. Època de la industrialització i hi va haver molts canvis en la societat (canvis cultrurals, socials, polítics, econòmics, innovacions científiques i tècniques, etc). Fins el 1870 regnava Napoleó III, que va intentar crear un nou imperi, la qual cosa va provocar una guerra entre França i Prússia. Napoleó va fracassar i es va proclamar la tercera i definitiva República francesa l’any 1870. Després del fracàs de la Comuna de París(1871), i la brutal repressió que sofrieren les clases populars en la República III, la burgesia francesa es consolida definitivament en el poder i prossegueix la transformació capitalista de França. A nivell social, la religió cada vegada perdia més importància i el canvi de mentalitat de la societatsumat a la introducció de les noves tecnologies: els nous materials, la invenció de la fotografia, etc. La industrialització, el desenvolupament de mitjans de comunicació cada vegada més ràpids i fàcils (vapor, telègraf) els avanços científics (fotografia), l'extensió de la llum artificial (gas,querosens, electricitat), la colonització, el descobriment de nous mons i la importància de la vida urbana.
  3. 3. PAUL CÉZANNE Paul Cézanne(1839-1906) és considerat un dels màxims representants del Postimpressionisme per la seva concepció del color i per la reducció dels objectes representats a les formes geomètriques bàsiques. Neix a Aix a Provence però alternarà la seva residència amb París(centre artístic). Té un origen benestant fet que li permet dedicar-se al seu art pintant els voltants de la seva ciutat natal i als paisatges de la Sainte-Victorie. Va començar els estudis d’art a l’inici de la dècada de 1860 a l’acadèmia suïssa de París, durant el seu període de formació coincideix a l’escola amb Émile Zola, que el va introduir a París, presentant-li dos grans artistes del moment, Manet i Courbet(imitarà el pintar a l’aire lliure). El 1872 Paul Cézanne es va traslladar a Pontoise, on va passar dos anys treballant molt de prop amb Pissarro. Durant aquest període, es va convèncer que cal pintar directament de la natura, amb el resultat que temes romàntics i religiosos van començar a desaparèixer dels seus llenços. Participà en les exposicions dels impressionistes: la 1ª del 1874, i la 3ª del 1877. Participà en les exposicions dels impressionistes: la 1ª del 1874, i la 3ª del 1877.
  4. 4. PAUL CÉZANNE El 1876 inicia su camí en solitari i la seva tendència constructiva deixant de banda el realisme i es va interessar més per l’anàlisi estructural de la pintura per mitjà de: natures mortes, retrats i paisatges de la Provença. Entre 1890 i 1895, en la seva època de maduresa, va pintar una sèrie de cinc quadres sobre el tema dels jugadors de cartes.L’any 1895 va rebre l’elogi i el reconeixement dels mitjans artístics parisencs. Al 1907 un any després de la seva mort, es va organitzar a París una gran mostra retrospectiva de Cézanne, que va aplaçar cinquanta-sis obres, hi van acudir Picasso, Matisse i Braque, va pintar Paisatge de l’Estaque (obre clau del cubisme), impressionat per l’obra de Cézanne El golf de Marsella de l’Estaque. La seva autenticitat i visió personal de les coses, es recullen al naturalisme i les seves innovacions van fer que els cubistes, fauvistes i expressionistes el consideressin una font d’inspiració, és a dir, assenta les bases de les primeres Avantguardes. Picasso va arribar a dir: “Cézanne és la mare de tots nosaltres”.
  5. 5. Anàlisi Formal elements(1) Jugador amb pipa(esquerre): És el més veterà i sembla més segur. Porta un barret rodó i sense arrugues. Jugador de la dreta: És jove i corpulent. Porta un barret bonyegut i doblegat per la visera. Fumador de pipa,1891 Les figures no presenten expression en els rostres, si expressen la seva psicologia mitjançant la forma i el color. Home de la pipa,1890
  6. 6. Anàlisi Formal elements plàstics: Dibuix, Color i Llum. Dibuix: El dibuix i el color tenen la mateixa importància, tot i així, predomina més el dibuix que el color: la línia emmarca la silueta dels personatges i dels objectes. Color: colors càlids (marrons, verds i ataronjats). Juga amb els contrastos cromàtics per intensificar la confrontació entre els 2 personatges: jaqueta de tons groguencs i pantalons marrons (jugador de la dreta) i jaqueta de tons marronosos i pantalons groguencs (jugador de l’esquerre). El color incorpora la llum i reconstrueix la forma; els plans de color en tallar-se defineixen arestes i creen formes i volums. Els colors: verds, vermells, grocs, violetes i blaus es distribueixen en pinzellades superposades. Llum: Llum natural. El focus de llum es frontal (reflex blanc de la botella, pipa, barret) il·lumina de manera desigual els 2 jugadors. Remarca els contrastos, crea i configura l’espai donant profunditat.
  7. 7. Anàlisi Formal elements plàstics: Pinzellades, Linies, Ritme i Profunditat Pinzellades: solta, fines, breus, denses, diagonals i superposades però que creen superfícies àmplies, que ens marquen diferents zones de color. Linies: verticals( potes de la taula, ampolla) horitzontals(taula), diagonal(pipa)i corbes(inclinacio hombros I barrets). Ritme: Equilibri entre moviment i repòs. fet de dividir l’escena en 2 parts intensifica la confrontació. Profunditat: donada per la taula, l’ampolla i la disposició dels braços
  8. 8. COMPOSICIÓ La composició estàtica, tancada, asimètrica, profunda i unitària dóna solemnitat al fet trivial de la partida de cartes. El jugador de la esquerre: treballat amb la forma cilíndrica del barret, la màniga,la recta del respatller de la cadira, en les pinzellades blanques de la pipa, coll de la camisa, i les tovalles que cauen pel seu costat. Colors de gama freda. Els braços paral-lels I rigids,i el cap dret accentuen la confiança de la seva victòria. La sensació de verticalitat s’accentua, a més, per la línia recta de la cadira. El jugador de la dreta, treballat amb línies més ondulants, menys rígides, s'ha construït a base de pinzellades reticulars i amb la forma de con del barret. Colors de gamma càlida. Els braços convergeixen fins a ajuntar les mans, la corba de l’esquena i la inclinació del cap accentuen el posat de concentració.
  9. 9. COMPOSICIÓ Al mig dels dos homes hi podem dibuixar un triangle invertit que passa pels ulls de tos dos fins les mans formant el punt de fuga. L’ampolla de vi(tonalitats fosques amb un reflex blanc), constitueix un fals eix de simetria, que delimita dues parts lleugerament desiguals: la de l’esquerra és més ampla i el cos del jugador hi és sencer i i el de la dreta el cos del jugador és tallat. El mantell vermell de la taula cau a plom pel costat esquerre i s'aixexa en ángul pel costat dret. La taula: es fa mes estreta cap al fons i les potes no són simetrques. Un espai que tendeix a la bidimensionalitat mostrant simultàniament els objectes des de diversos punts de vista. La representació depèn de la mateixa pintura, dels volums i del color:pintura pura Geometrització de la realitat: composició a base de cilindres, esferes cons. Perspectiva: lineal.
  10. 10. INTERPRETACIÓ L’obra és figurativa, el gènere és un retrat, el tema és una escena costumista. L’enfrontament de Père Alexandre(esquerre), jardiner del pare de Cézanne, amb un camperol que treballava a la finca familiar d’Aix i que Cezanne havia vist mentres jugaven a cartes. L’enfrontament entre el seu pare(esquerre) i Cezanne(dreta) per tal que acceptés la seva pintura i el seu estil de vida. L’enfrontament de Cézanne contra sí mateix,el costat més assenyat(esquerre) enfrontat al seu costat més rebel(dreta).fent al.lusió a les seves pròpies contradiccions interiors. Aquesta temàtica va ser abundantment tractada pels pintors francesos durant els segles XVII i XVIII. Expressivitat de concentració i atenció. Els jugadors de cartes constitueix el període sintétic de Cézanne. SIGNIFICAT Relacionats amb el joc: la pipa (el fumar) i l’ampolla (beure). Color de les cartes: blanques(clarividència en el joc, victòria); negres(confusió/dubtes en el joc, derrota).
  11. 11. POSTIMPRESSIONISME • Rebutgen l'objectiu de limitar-se als efectes de llum i color de la natura • L’obra és el reflex de la individualitat dels plantejaments de cada artista. • Aplicació compacta de la pintura. • Tècnica de pinzellades soltes. • Temes de la vida real. • Preocupació per captar també l'expressivitat I emoció del subjecte pintat • Gran influència de les estampes japoneses. • El tractament de la segona dimensió • Revisió i superació dels principis impressionistes. • Es recupera la importància del dibuix
  12. 12. POSTIMPRESSIONISME PAUL CÉZANNE (1839-1906); PAUL GAUGUIN(1848-1903) carac. intel·lectual VINCENT ; TOULOUSE-LAUTREC(1864-1901) carac. sensorial/expressiva Crist Groc, GAUGUIN(1848-1903) Gira-sols VAN GOGH (1853-1890) La tornada de pescar J. SOROLLA (1863-1923) La Goulue entra amb dues dones en el Moulin Rouge TOULOUSE-LAUTREC(1864-1901)
  13. 13. ESTIL-CÉZANNE ● Representa l'estructura fonamental de la natura amb l'ús del color. ● Abandona el modelatge i el clarobscur. ● Recerca de la síntesi de la naturalesa. ● Redueix la forma al seu essencialitat. ● Estilitza les formes naturals en cilindres, cons i esferes i tot dins de la perspectiva. ● Omple el dibuix, esquemàtic i segur. ● Pinzellades paral·leles de color progressant de tons freds a càlids.
  14. 14. INFLUÈNCIES ANTECEDENTS Pissarro: tècnica i l’estètica impressionista i en la pintura de “plein air”. Clàssics(autodidàctica): Tintoretto, Caravaggio, el Greco, Zurbaran, Ribera, Poussin.i Courbet. Impresionistes: pintar a l’aire lliure, descomposició del color, presentació d’objectes tallats pel marc del quadre i preocupació constructiva. Art japonès: apropament dels objestes a l'espectador. POSTERIORS Cubisme: descompocisió I unió de les figures i les formes. Avantguardes del s.XX: mètodes analítics de treball i les recerques formals. Picasso: manera de concebre la pintura: esencia, formes i colors.
  15. 15. QUI LA VA ENCARREGAR? Aquesta obra va ser venuda per Ambroisie Vollard al baró Denys Cochim, després passà a mans de Durand-Ruel (marxant dels impressionistes) i d’aquest al comte Issac de Camondo el qual la cedeix al Museu del Louvre i posteriorment anirà a parar al Museu d’Orsay. Aquesta és una temàtica comuna en ell ja que fa fins a 5 versions d’aquesta obra on simplifica: l’escenari, la decoració i el nombre de figures, que segueixen l’evolució del pintor des d’un cert realisme fins a la consecució d’un llenguatge racional i constructiu FUNCIÓ Investigació plàstica / didàctica: juntament amb les 4 altres obres del mateix tema investiga la tècnica i la pràctica pictòrica i aprofundeix en la concepció arquitectònica de la composició. Estètica / decorativa: decorar diverses cases.
  16. 16. ALTRES OBRES Va pintar molts retrats de la gent, paisatges, natures mortes (bodegons) i les banyistes. Natura morta amb pomes, 1899 Mont Sainte Victore, 1897 Banyistes, 1891 El nen de l'armilla vermella, 1888
  1. A particular slide catching your eye?

    Clipping is a handy way to collect important slides you want to go back to later.

×