Història i patrimoni medieval de martorell. de portal d'anoia a pont del diable

1,910 views

Published on

Crèdit síntesi 2n ESO

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
1,910
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
897
Actions
Shares
0
Downloads
8
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Història i patrimoni medieval de martorell. de portal d'anoia a pont del diable

  1. 1. HISTÒRIA I PATRIMONI MEDIEVAL DE MARTORELL
  2. 2. riu Anoia Martorell, la Vila riu Llobregat trinxera del ferrocarril (actual Passeig Catalunya) Serra de l’Ordal Pont del Diable 0. SITUACIÓ GEOGRÀFICA DE MARTORELL: Martorell neix en una de les cruïlles més importants de Catalunya, en el punt on es creuen el Pla de Barcelona, la depressió prelitoral i la Catalunya interior
  3. 3. Torre Griminella Castell i Monestir de Sant Genís de Rocafort Castell del Pairet o de Rosanes Torreta del Clos Pont del Diable Portal d’Anoia 0. SITUACIÓ GEOGRÀFICA DE MARTORELL: Santa Margarida
  4. 4. Montserrat MARTORELL 0. SITUACIÓ GEOGRÀFICA DE MARTORELL: Inicialment el poble s'estenia primer, fins al carrer de Sant Antoni i, més tard, fins a la plaça de les Hores. Fos dins o no de la muralla, el camí dibuixa un eixamplement clarament vinculat a l'activitat mercadera, que actualment encara es manté viu a la plaça de la Vila.
  5. 5. Torreta del Clos Torre Griminella Pont del Diable L’estructura urbana de Martorell en els primers segles de l’edat mitjana va estar condicionada per la seva posició estratègica: Martorell fou construït de manera esglaonada sobre la falda de la serra de les Torretes, al peu del camí del Mercadal, entre l’Anoia i el torrent Pregon, a l’entrada del Congost. 0. SITUACIÓ GEOGRÀFICA DE MARTORELL:
  6. 6. EL LLOBREGAT, TERRA DE FRONTERA ALS S. IX-X
  7. 7. Va començar la repoblació, i al llarg del segle X apareixen nous pobles a la comarca i se'n revifen d'altres que havien estat abandonats. Els primers monestirs, com el de Sant Genís de Rocafort (Martorell) o el de Sant Ponç de Corbera (Cervelló) no es fundaren fins al segle XI. Però els monestirs que tingueren més influència a la comarca foren el de Sant Cugat del Vallès i el de Montserrat, a la zona nord. Des del moment de la recuperació de Barcelona per Guifré el Pelós i de l'inici de la repoblació de la banda dreta del riu Llobregat, a partir de l'any 878 , la zona de Martorell va veure incrementat progressivament la presència humana. El territori era repartit entre diferents senyors i jurisdiccions. Al segle XII els pobles de l'esquerra del riu, des de Molins de Rei fins al mar, eren de jurisdicció reial. Sant Boi era un territori de jurisdicció compartida. Corbera, Collbató i Esparreguera tingueren dominis feudals diversos. La resta del territori de la comarca estava repartit entre tres gran baronies
  8. 8. 1. PONT I PORTAL DE L’ANOIA. Pont de l‘Anoia, antic pont, construït el 1828 substituïnt el de fusta que existí fins el s. XVIII L'any 1437 s'autoritza la construcció d'un pont sobre el riu Anoia
  9. 9. 1. PONT I PORTAL DE L’ANOIA.
  10. 10. 1. PONT I PORTAL DE L’ANOIA. PONT DE L'ANOIA. estrep de l'antic pont amb la porta fortificada que donava accés a la vila pel carrer del mateix nom
  11. 11. 1. PONT I PORTAL DE L’ANOIA.
  12. 12. 1. PONT I PORTAL DE L’ANOIA. TORRENT DE ROSANES
  13. 13. 2. LA MURALLA El pany de muralla trobat el 1969 d’abans del s. IX, és molt més anticque la primera notícia escrita, que és de l’any 1033. És part d’una torre quadrada i la base dels seus carreus foren disposats en opus spicatum El 17 de març de 1969, mentre es feien obres a un antic edifici del carrer Revall, núm. 65, es descobriren uns restes de la muralla de la Edat Mitjana La muralla estava construïda al llarg de l’actual carrer del Mur. Daerrera d’ella hi havia dos fossats: el Vall (actual carrer Lloselles), i el Revall (carrer del mateix nom) Les portes principals eren el Portal d’Anoia, a la part occidental, i el portal de Subirats o de la Creu, a l’oriental. Existien altres portes secundàries: el Portalet de les Hores, que donava pas al fossat del Revall, el Portalet dels Frares, que pel Mur donava pas al camí dels convents, i la del Portalet de la Rutlla, a prop de la placeta actual del mateix nom
  14. 14. Segle XI Portal SantacanaSegle XVI Segle XII Portal de les Hores Portal de la Font S. XIII-XIV Segles XVI-XVIII Portal de la Creu Portal d’Anoia Pont del Diable Inicialment el poble s'estenia primer, fins al carrer de Sant Antoni i, més tard, fins a la plaça de les Hores. Fos dins o no de la muralla, el camí dibuixa un eixamplement clarament vinculat a l'activitat mercadera, que actualment encara es manté viu a la plaça de la Vila. 2. LES MURALLES
  15. 15. Hi havia també uns eixamplaments del carrer, que feien de places: la Placeta de l’Esglèsia, la Plaça Major o del Pou (actual Plaça de la Vila), i la Plaça de la Creu. 2. LES MURALLES
  16. 16. 2.LESMURALLES Reconstrucció aproximada de les muralles de Martorell segons Jaume Amat, a partir de les dades documentals, dibuixos i pintures de Lluís Rigalt que es guarden al Museu «Vicenç Ros»
  17. 17. 3. ESGLÈSIA PARROQUIAL DE SANTA MARIA: L’església primitiva de Martorell apareix esmentada per primer cop en la documentació del segle XI. Dues tombes medievals trobades arran de les excavacions arqueològiques a la Plaça de l’Església, l’any 1986, acaben per confirmar la seva existència en aquesta època.
  18. 18. 3. ESGLÈSIA PARROQUIAL DE SANTA MARIA Al segle XVI, a prop de l’antiga església s’hi va bastir un nou temple, que barrejava els estils gòtic i renaixentista. L’església parroquial de Santa Maria fou cremada l’any 1936, en el marc de la Guerra Civil A partir de l’any 1941 comença la reconstrucció de l’església parroquial
  19. 19. 3. ESGLÈSIA PARROQUIAL DE SANTA MARIA Esglèsia de Santa Maria abans de la destrucció del 1936; reconstrucció segons J. Amat
  20. 20. Casal que conserva uns interessants finestrals, un de gòtic i l'altre renaixentista. Durant el segle XVIII va ser propietat de Marià Llopart, coronel dels exèrcits reials i cavaller de Santiago. 4. CASA LLOPART O CASA ROS. Antic Carrer del Pou / actual Plaça Major Posteriorment seria la casa de Vicenç Ros i Batllevell. El 1940 va ser decorada amb esgrafiats per Ferran Serra. Són de temàtica pagesa:.
  21. 21. 5. PLAÇA DE LA VILA amb la font del pou, i la casa de Cal Notari, actual Ajuntament. Cap al 1920. És un espai d’origen medieval, encara, que com tantes vegades a Martorell, la seva arquitectura jo no ho sigui. Antiga casa de Cal Notari Al s. XII, el lloc de la actual Casa de la Vila o Ajuntament era propietat dels Rosanes, cofeudataris de la baronia de Castellvell. Al s. XVII es coneix com la Casa del Marquès, del nom del seu propietari, el marquès de los Vélez
  22. 22. La Casa de la Vila és un edifici del segle XVI adquirit pel municipi el 1936, tal com s'indica en una inscripció sobre la porta. Els dos personatges esgrafiats just a sobre el balcó representen els rius Llobregat i Anoia. En el solar de l’actual Casa de la Vila hi havia la casa senyorial de la família Rosanes, que durant l’edat mitjana foren sub- feudataris de la vila de Martorell. Aquesta casa senyorial fou després dels senyors de Castellvell, dels de Foix, dels Requesens i, en els segles XVII i XVIII, dels marquesos de Vélez. L’edifici fou ocupat, quasi sempre, pels procuradors dels citats senyors jurisdiccionals de Martorell. 5. CASA DE LA VILA Imatge de la plaça de la Vila amb la Volta de les Hores, abans del seu enderrocament el 1925.
  23. 23. 5. CASA DE LA VILA La Casa de la Vila és un edifici del segle XVI adquirit pel municipi el 1936, tal com s'indica en una inscripció sobre la porta. Els dos personatges esgrafiats just a sobre el balcó representen els rius Llobregat i Anoia.
  24. 24. 6. EL PORTAL DE LES HORES: també denominat Volta del Forn, era una de les portes del recinte emmurallat de Martorell i estava defensat per una alta torre que, durant una època es va fer servir de presó. Va adoptar el seu nom l'any 1668, quan s'hi va instal·lar un rellotge. La presó de Martorell, 1912. Fons Salvany, Biblioteca de Catalunya.
  25. 25. 6. EL PORTAL DE LES HORES Any 1913. Fons Salvany, Biblioteca de Catalunya. Fins a les ampliacions modernes, era una cruïlla de carrers, doncs en aquest punt hi conflueixen el carrer Lloselles (antic carrer del Vall), la plaça de la Vila i el carrer Anselm Clavé (antic carrer de la Font). L'edifici actual, amb el campanar d'espadanya, és de la fi del segle XIX. El portal va ser enderrocat l'any 1925 i és aleshores quan es va configurar l'actual plaça de les Hores
  26. 26. 6. PORTAL DE LES HORES, Arc o Volta, enderrocats el 1926
  27. 27. 6. PLAÇA I TORRE DE LES HORES
  28. 28. 7. CASA GAUSA: C/ Anselm Clavé, 14. Va ser edificada probablement entre els segles XIV i XV, quan Martorell creixia longitudinalment a partir de la volta de les Hores ElcarrerdelaFontvistdesdelaVoltadelesHores
  29. 29. 7. CASA GAUSA: s. XIV i XV. S’hi pot veure encara una finestra gòtica tripartita per dues columnetes amb el seu capitell i rematada per dintell
  30. 30. L’antiga façana de la Casa Gausa és feta amb pedra escairada, i comptava amb la planta baixa i un únic pis. Actualment la casa ha esta divida en dues; la de la dreta, és la més ben conservada. És actualment la casa més antiga que es conserva a Martorell 7. CASA GAUSA: s. XIV i XV. Conserva el voladís de la teulada i fins els anys setanta, un portal adovellat que avui és parcialment destruït per l’ampliació que se’n va fer per tal de guardar-hi els vehicles.
  31. 31. 8. CARRER PERE PUIG, ANTIC CARRER NOU:
  32. 32. Carrer Pere Puig 57. Carrer Pere Puig, antic Carrer Nou, amb cases dels s. XVII i XVIII Fundat en 1205 per Guilleuma, senyora de Castellví de Rosanes, com hospital de malalts pobres, situat a extramurs de la vila, en un punt proper a la plaça de la Creu. De l’antic hospital, que va ser reformat al segle XVIII, es conservaven a la façana dues arcades ogivals paredades, visibles des del carrer. Quan s’esperava la recuperació d’aquest edifici emblemàtic, aquest fou venut a uns particulars i el 1987 fou enderrocat, amb el compromís però, d’incorporar els elements de l’antiga façana a la nova construcció, actuació que finalment no s’ha esdevingut. 9. HOSPITAL Y CAPELLA DE SANT JOAN
  33. 33. 9. HOSPITAL Y CAPELLA DE SANT JOAN. Façana de Sant Joan, 1912. Fons Salvany, Biblioteca de Catalunya.
  34. 34. 9. CAPELLA DE SANT JOAN. Pertanyia a l’hospital del qual rep el nom. S. XIII a XV. L’hospital va ser ampliat amb la construcció d’una capella adossada. Desconeixem la data exacta de la seva construcció, però en una visita pastoral de l’any 1313 ja s’esmenta, per tant, fou construïda en aquest intèrval de temps. Carrer de Pere Puig, 61
  35. 35. 9. CAPELLA DE SANT JOAN. La capella de l’hospital ha estat l’únic que ha arribat fins als nostres dies. Es tracta d’ un edifici d’estil gòtic que consta d’una sola nau de planta rectangular, sense absis diferenciat, coberta amb volta, tot i que originàriament els arcs de la nau sustentaven la coberta de bigues.
  36. 36. En 1370 el vicari general va ordenar al rector que fes reedificar el pòrtic. Més tard, en 1551 el prevere Montserrat Savila va obtenir la llicència per part del bisbe per consagrar un altar en la capella, que ell mateix havia reconstruït, ja que es trobava gairebé enrunada. L'hospital no ha pogut superar el pas dels segles, ja que durant la Guerra de Successió va ser destruit. La nau es cobreix amb una volta apuntada, típica de les darreries del romànic i que està reforçada amb arcs toral. 9. CAPELLA DE SANT JOAN.
  37. 37. El tram més allunyat de la capçalera té unes característiques diferents a la resta del temple. L'arc de mig punt que encara podem veure en el mur nord ens fa pensar que ens trobem davant el pòrtic reparat l'any 1370. Posteriorment es va decidir integrar aquest espai en el temple, construint una nova façana i un cor elevat.
  38. 38. 9. CAPELLA DE SANT JOAN. 1912. FONS SALVANY. Bibl. de Catalunya.
  39. 39. 10. PORTAL DE SUBIRATS O DE LA CREU: Recreació del portal de Subirats o de la Creu, i les muralles de Martorell. La creu és la de l’actual plaça de la Creu
  40. 40. 11. CAPELLA DE SANT BARTOMEU: situada al solar de l’antic escorxador, prop del Pont del Diable, al qual donà nom durant l’edat mitjana. Ja existia el 1208. Sant Bartomeu també era venerat a l’església parroquial de Martorell i el dia de la seva festa, el 24 d’agost, se celebrava una fira, documentada des del segle XIII, i que subsistí fins l’any 1966. Es desconeix el moment exacte de la seva construcció. El culte a sant Bartomeu es va introduir a Catalunya vers la meitat del segle X i la primera notícia coneguda d'aquest temple data del 1208, per tant la datació més probable és entre els segles XI i XII.
  41. 41. La capella tenia una planta rectangular, amb dos contraforts per banda i entrada frontal, amb un portal de comunicació amb àmbits adossats al costat nord. L’obra té una qualitat molt irregular i amb multiplicitat de fases. Es conserva encara al seu interior un paviment que combina lloses regulars de gres roig amb cairons. L’espai a l’entorn de l’església presenta restes de construccions adossades i una necròpolis, amb enterraments d’època medieval i posteriors. 11. CAPELLA DE SANT BARTOMEU
  42. 42. L'any 1282 es cita per primera vegada la fira de Sant Bartomeu, que es feia al costat del Pont del Diable. . L'any 1396 Martorell és incorporat a la Corona , amb la qual cosa , l’any següent, rep el privilegi de ser declarat carrer de Barcelona 11. PONT DEL DIABLE Placa commemorativa: Martorell, declarat carrer de Barcelona.
  43. 43. 12. PONT DEL DIABLE El que veiem ara és reconstrucció realitzada l'any 1963 del pont gòtic de 1295, sobre una base romana.
  44. 44. 11. PONT DEL DIABLE
  45. 45. 11. PONT DEL DIABLE Foto. Primera meitat anys 20 Caserna de Cavalleria
  46. 46. 12. PONT DEL DIABLE Les diverses crescudes del riu han fet que s'hagi hagut de reconstruir en diverses ocasions. Es té constància com a mínim de dues reconstruccions en època medieval. La primera va ser en 1143. A ella corresponen els elements romànics que podem observar en el pont. Adossat a l'aparell romà es pot veure un tram de mur format per filades regulars de petits carreus i un arc de mig punt situat entre l'estrep esquerre i l'arc principal. Per la tècnica utilitzada en la disposició dels carreus, es creu que els autors de l'obra eren els mateixos que estaven edificant els temples de Sant Genís de Rocafort i de Santa Margarida. En 1283 una nova crescuda del riu fa que s'hagi de tornar a refer el pont, en aquest cas en estil gòtic. Es construeixen dos grans arcs ogivals. El més gran feia 21 metres d'alçada i 43 d'amplada. En la part central s'alça un petit habitacle cobert amb volta de canó. Pont del Diable, avinguda del setembre de 1971
  47. 47. 11. PONT ROMÀ. RECONSTRUCCIÓ IDEAL. SEGONS EL Resumen histórico... DE I. CLOPAS PONT ROMÀ. Reconstrucció ideal de l'arc romà., per Jaume Amat. És d’època d’August, construït entre els anys 10-9 a. de C. Als carreus romans es poden veure les marques de les legions que el van construir: aquí la Legio VI: LVI A la base, prop del riu, presenta marques de les legions IV Macedònica (LIIII), VI Víctrix (LVI) i X Gèmina (LX). En ell hi confluïen els dos traçats de la via Augusta, el del Vallès i la variant marítima que passava per Blandae, Iluro, Baetulo i Barcino
  48. 48. 12. MARTORELL, DINS DE LA BARONIA DE CASTELLVELL, TERRA DE FRONTERA. ELS CASTELLS DE LA SERRA DE LES TORRETES: La primera notícia documentada del castell es remunta al 963 com a Castrum Vetulo (Castell Vell), S.IX- X, era part de la línia de defensa del Llobregat. Domini de la Baronia de Castellví.TORRETA DEL CLOS CASTELLVÍ (O CASTELL VELL ) DE ROSANES: CASTELL DE ROSANES O DEL PAIRET TORRE GRIMINELLA
  49. 49. 12. SERRA DE LES TORRETES
  50. 50. La torre Griminella correspon a una construcció, potser d’origen romà, la funció principal de la qual era el control del Congost i del Pont del Diable. TORRE GRIMINELLA TORRETA DEL CLOSTORRETA DEL CLOS La Torreta del Clos, d’origen romà, completava el camp de visió de la Torre de la Griminella 12. SERRA DE LES TORRETES
  51. 51. MARTORELL DES DEL CASTELL DE ROSANES O DEL PAIRET Martorell neix com a mercat al peu del castell de Rosanes, cap a l’any 1032. 12.SERRADELESTORRETES
  52. 52. L'indret on s'alçava l'església de santa Margarida ja estava ocupat en l'antiguitat, tal i com ho demostren les nombroses troballes arqueològiques obtingudes durant les diferents campanyes d'excavació realitzades. Ja en època romana es té constància del pas de la Via Augusta per aquest indret, gràcies als dos fragments d'un mil·liari romà de l'època de l'emperador Maxenci, datat entre els anys 350 i 353, trobats en les excavacions realitzades durant la dècada dels setanta del passat segle. 13. SANTA MARGARIDA
  53. 53. Al costat del mur nord, protegides per teles i a l'espera de ser estudiades amb més detall, les restes d'una necròpolis dels segles VI i VIII. També en aquest indret s'alçava una basílica visigòtica en el segle VII. Sobre ella es va edificar l'actual temple en la segona meitat del segle XII. Era la parròquia del proper monestir de Sant Genís, i es va construir a la seva imatge i semblança. 13. SANTA MARGARIDA:
  54. 54. La primera notícia documentada que ens ha arribat d'aquesta església la trobem en l'any 1143. Posteriorment, en 1448 va patir els efectes d'un terratrèmol, que va enfonsar la seva volta.
  55. 55. ANTECEDENTS MEDIEVALS DE LA FIRA DE PRIMAVERA: Durant el regnat d’Alfons V, el Magnànim , es va ren prendre diferents iniciatives per potenciar el comerç a Catalunya. Com que Martorell era un nus de comunicacions molt important, la seva esposa, la reina Maria de Castella, va atorgar el 23 de març de 1422 a Martorell, el privilegi de celebrar una fira per Sant Marc (25 d’abril) i els quatre dies següents. Per això en un principi aquesta fira era coneguda com a Fira de Sant Marc. Aquesta fira s’afegia a una altra de més antiga que es feia a l’estiu per Sant Bartomeu.
  56. 56. BIBLIOGRAFIA: BAUCELLS I REIG, Josep: El priorat de Sant Genís de Rocafort (Martorell). Centre d’Estudis Martorellencs-2007 CLOPAS, Isidre: Resumen histórico de Martorell, relacionado con la Historia de Cataluña. Martorell-1945 CLOPAS, Isidre: Toponímia Històrica de Martorell. Ajuntament de Martorell, Martorell-1991 PAGÈS I PARETAS, Montserrat: Art Romànic i Feudalisme al Baix Llobregat. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona-1992 VVAA: Martorell, la Vila, de pont a pont. Ed.Centre d’Estudis Martorellencs, Martorell-1989 Pàg.-web: Coneix Martorell a Biblioteques Públiques: http://www.bibliotecaspublicas.es/martorell/infolocal.htm#15535

×