Les empreses i les mesures cautelars en l'àmbit del dret del consum

  • 321 views
Uploaded on

Material docent del curs que vaig impartir, adreçat als funcionaris i funcionàries dels serveis d'inspecció de l'administració local de Catalunya. …

Material docent del curs que vaig impartir, adreçat als funcionaris i funcionàries dels serveis d'inspecció de l'administració local de Catalunya.
En aquest material s'analitzen algunes qüestions sobre la seguretat dels productes i serveis i la seva relació amb les tasques d'inspecció de consum de les entitats locals.

More in: Business
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
    Be the first to like this
No Downloads

Views

Total Views
321
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0

Actions

Shares
Downloads
0
Comments
0
Likes
0

Embeds 0

No embeds

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. COL∙LECCIÓ EMPRESA I CONSUM. Nº 2  LES EMPRESES I LES  MESURES CAUTELARS  EN L’ÀMBIT DEL DRET  DEL CONSUM MANUAL PER INSPECTORS I RESPONSABLES DE QUALITAT F. XAVIER SANCHEZ MORAGAS 2011  HTTP://FSANCHEZMO.WORDPRESS.COM/ 
  • 2. COL·LECCIÓ EMPRESA I CONSUM. Nº 2LES EMPRESES I LES MESURES CAUTELARS EN L’ÀMBITDEL DRET DEL CONSUM.MANUAL PER INSPECTORS I RESPONSABLES DE QUALITAT© FRANCESC XAVIER SANCHEZ MORAGASjurisdiccioemocional@gmail.comPublicat el maig de 2011 2 LES EMPRESES I LES MESURES CAUTELARS EN L’ÀMBIT DEL DRET DEL CONSUM © Francesc Xavier Sánchez Moragas http://fsanchezmo.wordpress.com/ jurisdiccioemocional@gmail.com
  • 3. INTRODUCCIÓ Des que un producte es dissenya, es fabrica, es distribueix i arriba al punt de venda,tot un seguit de normatives nacionals i internacionals en regulen els seus aspectes deseguretat.L’article 122-2 del Codi de Consum estableix que els qui produeixin, importin,distribueixin, manipulin o comercialitzin béns i serveis, en llur qualitat de professionals,tenen l’obligació de subministrar béns o prestar serveis segurs i, en conseqüència, hand’actuar amb diligència per a evitar la posada al mercat de béns i serveis insegurs.Sens dubte, les empreses que decideixen fabricar un producte en són les primeresresponsables de garantir aquests aspectes de seguretat, però com veiem, també hosón els importadors, els exportadors, els majoristes i finalment també els detallistes.A tothom que intervé en la cadena de fabricació i distribució li són assignades unesresponsabilitats i per tant se’ls exigeix una elevada diligència professional.La diligència professional, aquesta “lex artis”, ha de garantir que tots els productes iserveis que es posin a disposició de les persones consumidores no presentin cap risc,o només riscos mínims compatibles amb el bé o servei considerats acceptables dinsdel respecte a un nivell elevat de protecció de la salut, la seguretat i els interessoseconòmics de les persones.L’article 1104 del Codi Civil estableix que “La culpa o negligencia del deudor consisteen la omisión de aquella diligencia que exija la naturaleza de la obligación ycorresponda a las circunstancias de las personas, del tiempo y del lugar. Cuando laobligación no exprese la diligencia que ha de prestarse en su cumplimiento, se exigirála que correspondería a un buen padre de familia”.La negligència ens pot situar en l’àmbit de les responsabilitats civils i penals i a més,ens pot provocar uns costos empresarials importants en el moment que es detecti quehem comercialitzat algun bé o servei insegur, perquè en aquests casos, elsorganismes competents en la matèria han d’adoptar les mesures adequades per aaconseguir-ne la detecció i la retirada del mercat i per a informar-ne les personesconsumidores, aclarir responsabilitats i reprimir, si escau, les conductes infractores dela legislació.A continuació farem una breu descripció de quines són les actuacions que lesadministracions de consum de Catalunya poden realitzar per protegir la salut i laseguretat de les persones consumidores i quines són les mesures a les que lesempreses es poden veure sotmeses en aquestes situacions.Mataró, 30 de maig de 2011 3 LES EMPRESES I LES MESURES CAUTELARS EN L’ÀMBIT DEL DRET DEL CONSUM © Francesc Xavier Sánchez Moragas http://fsanchezmo.wordpress.com/ jurisdiccioemocional@gmail.com
  • 4. NORMATIVA RELACIONADA AMB LES MESURES CAUTELARS I A LA SEGURETAT DELS PRODUCTES I SERVEIS   Llei 26/2010, del 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya – LRJPACAPC-  Llei 22/2010, del 20 de juliol, del Codi de consum de Catalunya- CCC-  Llei 18/2009, del 22 d’octubre, de salut pública -LSP-  Reial Decret Legislatiu 1/2007, de 16 de novembre, pel que s’aprova el text refós de la Llei General per a la Defensa del Consumidors i Usuaris i altres lleis complementàries.  Llei de l’Estat 11/2001, de 5 de juliol, per la qual es crea lAgència Espanyola de Seguretat Alimentària. – LAESA-.  Ley 30/1992, de 26 de noviembre, de Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y del Procedimiento Administrativo Común –LRJAPPAC-.  Llei 14/1986, de 25 de abril, General de Sanitat. -LGS-.  REGLAMENT (CE) No 765/2008 DEL PARLAMENT EUROPEU I DEL CONSELL de 9 de juliol de 2008, pel que s’estableixen els requisits d’acreditació i vigilància del mercat relatius a la comercialització dels productes i pel que es deroga el Reglament CEE nº 339/93.  REGLAMENTO (CE) no 2073/2005 DE LA COMISIÓN de 15 de noviembre de 2005 relativo a los criterios microbiológicos aplicables a los productos alimenticios.  REGLAMENT (CE) No 178/2002 DEL PARLAMENT EUROPEU I DEL CONSELL de 28 de gener de 2002 pel qual sestableixen els principis i els requisits generals de la legislació alimentària, es crea lAutoritat Europea de Seguretat Alimentària i es fixen procediments relatius a la seguretat alimentària. - RGCE178/2002-.  DECISIÓN Nº 768/2008/CE DEL PARLAMENTO EUROPEO Y DEL CONSEJO de 9 de julio de 2008, sobre un marco común para la comercialización de los productos y por la que se deroga la Decisión 93/465/CEE del Consejo.  DECISIÓN DE LA COMISIÓN de 14 de diciembre de 2004 por la que se establecen directrices para la notificación a las autoridades competentes de los estados miembros, por parte de los productores y distribuïdores, de los productos de consumo peligrosos de confomidad con el apartado 3 del artículo 5 de la Directiva 2001/95/CE del Parlamento Europeo y del Consejo. 4 LES EMPRESES I LES MESURES CAUTELARS EN L’ÀMBIT DEL DRET DEL CONSUM © Francesc Xavier Sánchez Moragas http://fsanchezmo.wordpress.com/ jurisdiccioemocional@gmail.com
  • 5.  Reial Decret 330/2008, de 29 de febrer pel que s’adopten mesures de control de la importació de determinats productes respecte a les normes aplicables en matèria de seguretat dels productes. Reial Decret 1801/2003, de 26 de desembre, sobre seguretat general de los productes – RDSGP-. Reial Decret 1890/2000, pel que s’aprova el Reglament que estableix el procediment per a l’avaluació de la conformitat dels aparells de telecomunicació – RDACAT-. Reial Decret 1334/1999, de 31 de juliol, pel que s’aprova la Norma general d’etiquetatge, presentació i publicitat dels productes alimentaris –RDNGE-. Reial Decret 770/1999, de 7 de maig, pel qual s’aprova la reglamentació tècnico- sanitària per a l’elaboració, circulació, comercialització de detergents netejadors – RDPN-. Reial Decret 1599/1997, de 17 doctubre, sobre productes cosmètics – RDPC-. Reial Decret 1397/1995, de 4 d’agost, pel que s’aproven les mesures addicionals sobre el control oficial de productes alimentaris – RDMACOPA-” Reial Decret 50/1993, de 15 de gener, pel que es regula el control oficial dels productes alimentaris – RDCOPA-. Reial Decret 880/1990, de 29 de juny, pel que s’aproven las normes de seguretat de les joguines – RDNSJ-. Reial Decret 820/1990, de 22 de juny, pel que es prohibeix la fabricació i comercialització dels productes d’aparença enganyosa que posin en perill la salut o la seguretat de les persones consumidores – RDPAE-. Decret 2484/1967, de 21 de setembre, pel que s’aprova el Codi Alimentari Espanyol – CAE_. Reglamentacions Tècnico – Sanitàries que despleguen el Codi Alimentari Espanyol i les Directives comunitàries. Reglaments CE (Unió Europea). Reial Decret 1468/1988, de 2 de desembre, pel qual saprova el Reglament d’etiquetatge, presentació i publicitat dels productes industrials destinats a la venda directa als consumidors i usuaris RDEPI-. Reial Decret 7 / 1988, de 8 de gener, pel qual sestableixen les exigències de seguretat del material elèctric destinat a ser utilitzat en determinats límits de tensió – RDSME-. Reial Decret 3360/1983, de 30 de novembre, de Reglamentació tècnic-sanitària de lleixius – RDLL-. 5 LES EMPRESES I LES MESURES CAUTELARS EN L’ÀMBIT DEL DRET DEL CONSUM © Francesc Xavier Sánchez Moragas http://fsanchezmo.wordpress.com/ jurisdiccioemocional@gmail.com
  • 6. LES MESURES CAUTELARS L’article 311-1 del CCC estableix un mandat dirigit als poders públics de Catalunya,especialment els que tenen específicament encarregada la tutela i la defensa delsdrets de les persones consumidores i diu que han de vetllar, per mitjà de procedimentseficaços i efectius, pel compliment dels drets que reconeixen aquesta llei i lesnormatives específiques i sectorials de defensa i protecció de les personesconsumidores.Els poders públics, en cas d’un incompliment de la legislació que posi en perillde qualsevol manera els drets o interessos de les persones consumidores, hand’adoptar les mesures que estableixen el Codi de Consum de Catalunya i laresta de l’ordenament jurídic.Si es vulneren els drets de les persones consumidores, l’Administració ha d’exercir lesaccions judicials adequades per a posar fi a aquesta vulneració.Per fer això, l’administració s’ha d’ajustar als principis generals del dret, al queestableix el Codi de Consum de Catalunya i especialment a la normativa en matèria derègim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú,cercant el màxim equilibri amb l’objectiu de protegir els drets i interessos de lespersones consumidores.  D’acord amb el principi de proporcionalitat establert a l’article 312-6 CCC, les sancions han d’ésser proporcionals a la gravetat dels fets, atenent especialment el nombre de persones consumidores afectades, el perill per a la salut o la seguretat de les persones consumidores, la reincidència o reiteració, la intencionalitat en la comissió i el volum de lucre obtingut com a conseqüència de la infracció.  D’acord amb l’article 312-7 CCC les mesures que l’administració adopti han d’estar en funció del risc acceptable per a la salut, la seguretat o els interessos de les persones consumidores.  Les mesures cautelars o precautòries únicament es poden adoptar si hi ha indicis racionals d’infracció administrativa o de perill per a la salut o seguretat de les persones consumidores, i s’han d’adoptar amb les garanties establertes amb aquesta finalitat. En aquests supòsits, la càrrega de la prova recau sobre qui produeix, fabrica, importa o comercialitza el bé o servei. 6 LES EMPRESES I LES MESURES CAUTELARS EN L’ÀMBIT DEL DRET DEL CONSUM © Francesc Xavier Sánchez Moragas http://fsanchezmo.wordpress.com/ jurisdiccioemocional@gmail.com
  • 7. CONCEPTES CLAUSles mesures cautelars o precautòries únicament es poden adoptar si hi ha indicisracionals d’infracció administrativa o de perill per a la salut o seguretat de lespersones consumidores.les mesures han de ser proporcionals i coherents amb el risc per a minorar-lo, encaraque afectin els drets dels administrats.les mesures cautelars s’han de mantenir durant el temps mínim indispensable per agarantir la finalitat per a la qual s’han adoptat.les mesures que s’hagin d’adoptar les estableixen la llei de consum i la resta del’ordenament jurídic.s’ha de valorar la gravetat dels fets, el perill, la reincidència, la intencionalitat, lareiteració i el volum de lucre.les sancions i mesures cautelars no poden ésser més beneficioses per a l’infractor oinfractora que el compliment de la normativa infringidaels procediments han de ser eficaços i efectius pel compliment de la llei de consum iles lleis específiques.han d’ésser tan poc restrictives amb la lliure circulació de mercaderies i la llibertatd’empresa com sigui possible.no es podran adoptar mesures provisionals que puguin causar perjudici de difícil oimpossible reparació als interessats o que impliquin violació de drets emparats per leslleis.Les mesures provisionals podran ser alçades o modificades durant la tramitació delprocediment, dofici o a instància de part, en virtut de circumstàncies sobrevingudes oque no van poder ser tingudes en compte en el moment de la seva adopció.  7 LES EMPRESES I LES MESURES CAUTELARS EN L’ÀMBIT DEL DRET DEL CONSUM © Francesc Xavier Sánchez Moragas http://fsanchezmo.wordpress.com/ jurisdiccioemocional@gmail.com
  • 8. MARC GENERAL DE L’ACTUACIÓ DE L’ADMINISTRACIÓ A més dels principis que assenyala el codi de Consum de Catalunya, cal tenir encompte els que introdueix la nova LRJPACAPC , que en el seu article 22 estableix queels ciutadans tenen dret a una bona administració i això inclou, entre d’altres aspectes:  El dret que l’actuació administrativa sigui proporcional a la finalitat perseguida.  El dret a participar en la presa de decisions i, especialment, el dret d’audiència  El dret a presentar al•legacions en qualsevol fase del procediment administratiu, d’acord amb el que estableix la normativa aplicable.  El dret que les decisions de les administracions públiques estiguin motivades, en els supòsits establerts legalment, amb una referència succinta als fets i als fonaments jurídics, amb la identificació de les normes aplicables i amb la indicació del règim de recursos que escaigui.  El dret a obtenir una resolució expressa i que se’ls notifiqui dins del termini legalment establert.L’article  31 LRJPACAPC estableix els següents principis generals: 1. Les administracions públiques de Catalunya serveixen amb objectivitat elsinteressos generals i actuen, sota la direcció dels òrgans de govern respectius, ambsubmissió plena a la llei i al dret.2. Les administracions públiques de Catalunya compleixen les funcions que tenenatribuïdes i actuen d’acord amb els principis generals següents:Primer. Eficàcia i eficiència. Segon. Bona fe i confiança legítima. Tercer. Proximitat. Quart. Imparcialitat. Cinquè. Proporcionalitat. Sisè. Simplificació i racionalitat administrativa. Setè. Transparència i accessibilitat. Vuitè. Participació ciutadana. Novè. Lleialtat institucional. Desè. Col·laboració i cooperació interadministratives.  8 LES EMPRESES I LES MESURES CAUTELARS EN L’ÀMBIT DEL DRET DEL CONSUM © Francesc Xavier Sánchez Moragas http://fsanchezmo.wordpress.com/ jurisdiccioemocional@gmail.com
  • 9. Cal tenir molt en compte que l’article 33 LRJPACAPC obliga a complir el “Principid’intervenció mínima” que ens diu que :Les administracions públiques de Catalunya que en l’exercici de les competènciesrespectives estableixin mesures que limitin l’exercici de drets individuals o col·lectius, oexigeixin el compliment de requisits per al desenvolupament d’una activitat, hand’escollir la mesura menys restrictiva, motivar la necessitat de la mesura per a laprotecció de d’interès general i justificar-ne l’adequació per a aconseguir lesfinalitats que es persegueixen, sense que en cap cas es produeixin diferències detracte discriminatòries.Cal tenir en compte també l’article 81 LRJPACAPC que ens diu que si durantl’activitat inspectora es produeix una lesió que els ciutadans i ciutadanes notinguin el deure de suportar tenen dret, en els termes que estableixen la legislacióbàsica, aquesta llei i la normativa de desenvolupament, a ésser indemnitzats per lesadministracions públiques de Catalunya de tota lesió que pateixin en qualsevol de llursbéns i drets, sempre que la lesió sigui conseqüència del funcionament normal oanormal dels serveis públics, excepte en els casos de força major o de danys queels ciutadans tinguin el deure jurídic de suportar d’acord amb la llei.El dany al·legat ha d’ésser efectiu, avaluable econòmicament i individualitzat ambrelació a una persona o un grup de persones.El dany al·legat pels ciutadans no pot ésser conseqüència de l’ incompliment delsdeures establerts per l’article 30 de la LRJPACAPC i altra normativa vigent.Les lesions produïdes al ciutadà o ciutadana provinents de danys derivats de fets ocircumstàncies que no s’han pogut preveure o evitar amb els coneixements científics otècnics existents en el moment de la producció dels danys no són indemnitzables,sens perjudici de les prestacions assistencials o econòmiques que les lleis puguinestablir per a aquests casos – art 82 LRJPACAPC-.  9 LES EMPRESES I LES MESURES CAUTELARS EN L’ÀMBIT DEL DRET DEL CONSUM © Francesc Xavier Sánchez Moragas http://fsanchezmo.wordpress.com/ jurisdiccioemocional@gmail.com
  • 10. LES XARXES D’ALERTES L’article 19 del RDSGP estableix el que es coneix com a sistema coordinat d’intercanviràpid d’informació SCIRI, en forma de xarxa, integrat en el sistema europeu d’alertaRAPEX, amb la finalitat de facilitar una comunicació i un intercanvi ràpid d’informaciód’aquelles actuacions que s’adoptin en cas de risc greu.Les Comunitats Autònomes i les corporacions locals han de comunicar immediatamental “Instituto Nacional del Consumo” les mesures de reacció que hagin adoptat enrelació al risc greu.També s’han de comunicar els requeriments que s’hagin fet als productors odistribuïdors en relació a les recomanacions que l’administració actuant hagi fet persolucionar el incompliment que ha generat el risc greu.També s’han de comunicar les actuacions voluntàries que hagin adoptat els productorsi distribuïdors d’acord amb la normativa establerta.Quan el “Instituto Nacional del Consumo” rebi aquesta informació la trametrà a la restad’òrgans administratius competents espanyols i si el risc pot donar-se fora del territoriespanyol, també ho trametrà a la Comissió Europea mitjançant el sistema RAPEX.De la mateixa manera, la xarxa funciona en sentit invers i en cas de rebre uncomunicat de risc greu per part de la Comissió Europea, el “Instituto Nacional delConsumo” ho comunicarà a les Comunitats Autònomes, però no a les corporacionslocals. Aquest és un dels aspectes que caldrà veure com es soluciona amb eldesplegament reglamentari del nou Codi de Consum de Catalunya.Les notificacions de productes fetes per la Comissió Europea les podem trobar alsegüent hipervincle:http://ec.europa.eu/consumers/dyna/rapex/rapex_archives_en.cfmEn aquest cas, el punt de contacte RAPEX que apareix per a l’estat espanyol és:Instituto Nacional del Consumo - Ministerio de Sanidad y Consumoc/ Príncipe de Vergara 54 ES – 28071 MadridTel. +34 91 57 55 240 Fax +34 91 57 63 927seguridad@consumo-inc.eswww.consumo-inc.esLes notificacions de productes a Espanya les podem trobar al següent hipervincle:http://www.consumo-inc.es/Seguridad/Notificaciones_Alertas_CCAA.htmEn el cas de productes alimentaris, la xarxa d’alertes està regulada pel RGCE178/2002, i l’Organisme que coordina a nivell de l’estat espanyol la xarxa és l’AgènciaEspanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició – AESAN-.El sistema es coneix com a SCIRI (Sistema Coordinado de Intercambio Rápido deInformación). 10 LES EMPRESES I LES MESURES CAUTELARS EN L’ÀMBIT DEL DRET DEL CONSUM © Francesc Xavier Sánchez Moragas http://fsanchezmo.wordpress.com/ jurisdiccioemocional@gmail.com
  • 11. Per accedir a la informació sobre alertes cal anar al següent hipervincle però cal estarautoritzat i disposar d’un codi d’accés.http://www.aesan.msc.es/AESAN/web/alertas/seccion/acceso_privado.shtmlA Catalunya el referent és l’Agència Catalana de Seguretat Alimentària (ACSA)- art 40LSP-, que és qui exerceix les funcions d’avaluació i de comunicació de riscos per a lasalut relacionats amb els aliments, en col·laboració amb l’Agència Espanyola deSeguretat Alimentària i Nutrició (AESAN) i l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària(EFSA).Per contactar-hi:Agència Catalana de Seguretat AlimentàriaC/ Roc Boronat 81-95, 4t 08005 BarcelonaTel. 935 513 900 Fax: 935 517 503acsa@gencat.catPel productes no alimentaris, els productors i distribuïdors s’han d’adreçar a lesrespectives autoritats competents de les CCAA i en el cas de Catalunya a :Generalitat de Catalunya. Agència Catalana del Consum.C. de Pamplona, 113, 08018 - BCN;Tel. 935516666 - Fax:935516620;catalert.ctc@gencat.catL’Agència Catalana de Consum té un sistema on-line per notificar-ho al següent enllaç:http://www.consum.cat/ecofin_webacc/AppJava/frontend/FRM_PROD_PERILL_SRCAT.jspCal tenir en compte que en el cas dels productes de telecomunicacions, tal i comestableix la disposició addicional cinquena del RDSGP s’ha de fer a la:Subdirección General de Infraestructuras y Normativa Técnica de la Secretaría deEstado de Telecomunicaciones y para la Sociedad de Información:alerestel@setsi.min.es     11 LES EMPRESES I LES MESURES CAUTELARS EN L’ÀMBIT DEL DRET DEL CONSUM © Francesc Xavier Sánchez Moragas http://fsanchezmo.wordpress.com/ jurisdiccioemocional@gmail.com
  • 12. RELACIONS ENTRE ELS DIFERENTS ORGANISMES RESPONSABLES DE LA SEGURETAT  I EL COMERÇ INTERNACIONAL DE PRODUCTES  ORGANISMES PÚBLICS IMPLICATS ORGANISMES INTERNACIONALS. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) i l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO) L’Organització Mundial de la Salut és l’autoritat directiva i coordinadora de l’acciósanitària en el sistema de les Nacions Unides i és qui exerceix el lideratge delsassumptes sanitaris a nivell mundial, però és la FAO la que s’encarrega de la qualitat ila innocuïtat dels aliments en tots els aspectes i en totes les etapes de producció idistribució dels aliments. En concret, la Direcció de Nutrició i Protecció delConsumidor.L’OMS i la FAO, van crear l’any 1963 la Comissió del Codex Alimentarius (CCA),òrgan que elabora normes alimentàries, directrius i textos connexos, a través delServei de Qualitat dels Aliments i Normes Alimentàries de la FAO que es coneixamb les sigles AGNS.El seu objectiu primordial és protegir la salut dels consumidors i garantir que hi hagipràctiques comercials justes en el comerç de productes alimentaris i promoure lacoordinació del treball relatiu a les normes alimentàries que duen a terme els òrgansgovernamentals i no governamentals.El Codex Alimentarius és una col·lecció de normes alimentàries internacionalsaprovades per la Comissió.Les normes del Codex abasten tots els principals aliments, que poden ser elaborats,semielaborats o crus, així com els materials utilitzats en lelaboració ulterior delsproductes alimentaris, en cas necessari. Les normes del Codex contenen disposicionsper a la innocuïtat i qualitat dels aliments i comprenen els additius alimentaris, elsresidus de plaguicides i de medicaments veterinaris, els contaminants, letiquetatge i lapresentació, així com els mètodes de mostreig i anàlisi del risc.La innocuïtat i la qualitat dels aliments han adquirit una importància cada vegada mésgran en el comerç internacional. A la Ronda Uruguai de Negociacions ComercialsMultilaterals es va establir lOrganització Mundial del Comerç (OMC) i per primeravegada es van sotmetre a les normes comercials mundials lagricultura i els productesalimentaris. 12 LES EMPRESES I LES MESURES CAUTELARS EN L’ÀMBIT DEL DRET DEL CONSUM © Francesc Xavier Sánchez Moragas http://fsanchezmo.wordpress.com/ jurisdiccioemocional@gmail.com
  • 13. Les normes del Codex són les normes alimentàries internacionals de referència en elmarc de lAcord sobre lAplicació de mesures sanitàries i fitosanitàries (MSF) i lAcordsobre Obstacles Tècnics al Comerç (OTC), que proporcionen el marc reglamentari perals països que intervenen en el comerç de productes alimentaris i agropecuaris.La normativa sobre el Codex Alimentarius es pot consultar al següent enllaç:http://www.codexalimentarius.net/web/index_es.jsp#Pel que fa a la inspecció dels productes alimentaris en temes d’exportació i importació,s’apliquen les “ Directrices para la formulación, aplicación, evaluación y acreditación desistemas de inspección y certificación de importaciones y exportaciones de alimentos”que es pot consultar al següent hipervincle:ftp://ftp.fao.org/docrep/fao/005/X4489S/X4489S00.pdf Pel que fa a les alertesLa Xarxa Internacional dAutoritats en matèria de Innocuïtat dels Aliments(INFOSAN) és una iniciativa conjunta de lOrganització Mundial de la Salut (OMS) ilOrganització de les Nacions Unides per a lAgricultura i lAlimentació (FAO),concebuda per promoure el intercanvi dinformació i la col·laboració entre autoritatsresponsables de la innocuïtat dels aliments, en els àmbits nacional i internacional.És pot consultar la informació d’aquesta Xarxa al següent enllaç:http://www.who.int/foodsafety/fs_management/infosan_archives/en/El AGNS pot prestar ajuda a totes les persones que participen en la planificació de lapreparació i intervenció i en el control de les operacions alimentàries en situacionsdemergència per garantir la innocuïtat alimentària i la protecció del consumidor, per talde minimitzar la incidència de malalties transmeses pels aliments i per gestionar lesqüestions connexes eficaçment.Per fer això disposa del Centre de Gestió de Crisi i d’una Xarxa per a situacionsdemergència nuclears .L’Organització Mundial del Comerç – OMC­. Es va crear l’any 1995 però els seus antecedents els hem de buscar a l’Acord Generalsobre Aranzels Duaners (GATT) de 1948.El GATT s’ocupava principalment del comerç de mercaderies, però ara l’OMC tambés’encarrega del comerç de serveis, invencions, creacions, dibuixos i models.Els textos jurídics de l’OMC els podem trobar al següent enllaç:http://docsonline.wto.org/gen_home.asp?language=3&_=1 13 LES EMPRESES I LES MESURES CAUTELARS EN L’ÀMBIT DEL DRET DEL CONSUM © Francesc Xavier Sánchez Moragas http://fsanchezmo.wordpress.com/ jurisdiccioemocional@gmail.com
  • 14. En general els acords adoptats intenten afavorir la lliure distribució de mercaderies iserveis sense que es produeixi cap discriminació davant de la resta de països signantsdels acords. Citem pel que ara ens interessa els següents Acords adoptats:Acord sobre obstacles tècnics del comerçArticle 1.1 “Los términos generales relativos a normalización y procedimientos deevaluación de la conformidad tendrán generalmente el sentido que les dan lasdefiniciones adoptadas dentro del sistema de las Naciones Unidas y por lasinstituciones internacionales con actividades de normalización, teniendo en cuenta sucontexto y el objeto y fin del presente Acuerdo.Article 1.3 “Todos los productos, comprendidos los industriales y los agropecuarios,quedarán sometidos a las disposiciones del presente Acuerdo.”Article 2.1 “Los Miembros se asegurarán de que, con respecto a los reglamentostécnicos, se dé a los productos importados del territorio de cualquiera de los Miembrosun trato no menos favorable que el otorgado a productos similares de origen nacional ya productos similares originarios de cualquier otro país.Article 2.2 “Los Miembros se asegurarán de que no se elaboren, adopten o apliquenreglamentos técnicos que tengan por objeto o efecto crear obstáculos innecesarios alcomercio internacional. A tal fin, los reglamentos técnicos no restringirán el comerciomás de lo necesario para alcanzar un objetivo legítimo, teniendo en cuenta los riesgosque crearía no alcanzarlo. Tales objetivos legítimos son, entre otros: los imperativos dela seguridad nacional; la prevención de prácticas que puedan inducir a error; laprotección de la salud o seguridad humanas, de la vida o la salud animal o vegetal, odel medio ambiente.Al evaluar esos riesgos, los elementos que es pertinente tomar en consideración son,entre otros: la información disponible científica y técnica, la tecnología de elaboraciónconexa o los usos finales a que se destinen los productos.”Acord sobre l’aplicació de mesures sanitàries i fitosanitàries.Article 1.1 “1. El presente Acuerdo es aplicable a todas las medidas sanitarias yfitosanitarias que puedan afectar, directa o indirectamente, al comercio internacional.Tales medidas se elaborarán y aplicarán de conformidad con las disposiciones delpresente Acuerdo”Article 2.3 “3. Los Miembros se asegurarán de que sus medidas sanitarias yfitosanitarias no discriminen de manera arbitraria o injustificable entre Miembros enque prevalezcan condiciones idénticas o similares, ni entre su propio territorio y el deotros Miembros. Las medidas sanitarias y fitosanitarias no se aplicarán de manera queconstituyan una restricción encubierta del comercio internacional”.Article 3.1 “Armonización” 1. Para armonizar en el mayor grado posible las medidassanitarias y fitosanitarias, los Miembros basarán sus medidas sanitarias o fitosanitariasen normas, directrices o recomendaciones internacionales, cuando existan, salvodisposición en contrario en el presente Acuerdo y en particular en el párrafo 3. 14 LES EMPRESES I LES MESURES CAUTELARS EN L’ÀMBIT DEL DRET DEL CONSUM © Francesc Xavier Sánchez Moragas http://fsanchezmo.wordpress.com/ jurisdiccioemocional@gmail.com
  • 15. Acord sobre inspecció prèvia a l’expedicióArticle 2.1. “Los Miembros usuarios se asegurarán de que las actividades deinspección previa a la expedición se realicen de manera no discriminatoria y de que losprocedimientos y criterios empleados en el desarrollo de dichas actividades seanobjetivos y se apliquen sobre una base de igualdad a todos los exportadores por ellasafectados. Se asegurarán asimismo de que todos los inspectores de las entidades deinspección previa a la expedición cuyos servicios contraten o cuya utilizaciónprescriban realicen la inspección de manera uniforme.Article 2.2. “Los Miembros usuarios se asegurarán de que en el curso de lasactividades de inspección previa a la expedición relacionadas con sus leyes,reglamentos y prescripciones se respeten las disposiciones del párrafo 4 del artículo IIIdel GATT de 1994 en la medida en que sean aplicables. Lugar de la inspección”Article 3.3. “Los Miembros usuarios se asegurarán de que todas las actividades deinspección previa a la expedición, incluida la emisión de un informe de verificación sinobjeciones o de una nota de no emisión, se realicen en el territorio aduanero desde elcual se exporten las mercancías o, si la inspección no pudiera realizarse en eseterritorio aduanero por la compleja naturaleza de los productos de que se trate o siambas partes convinieran en ello, en el territorio aduanero en el que se fabriquen lasmercancías”.ORGANISMES EUROPEUS. La Direcció General de Salut i Consumidors (SANCO)Tenim dues xarxes d’alertes, una per productes alimentaris (RASFF) i una altra perproductes no alimentaris (RAPEX).Pel que fa a les alertes alimentàries, lAutoritat Europea de Seguretat Alimentària(EFSA) és el referent de lavaluació de riscos pel que fa a lalimentació i la seguretatdels pinsos. Treballa amb les autoritats nacionals i proporciona assessorament científicindependent i comunicació clara sobre els riscos existents i emergents.( Reglament n º178/2002 del Consell . Adopted on 28 January 2002, the Regulation laid down thebasic principles and requirements of food law).La Xarxa d’alertes Rapid Alert System for Fod and Feet (RASFF)És pot consultar al següent hipervincle:https://webgate.ec.europa.eu/rasff-window/portal/index.cfm?event=searchFormPel que fa als productes no alimentaris, la Xarxa d’alertes RAPEX és el sistemadalerta ràpida de la UE per a tots els productes de consum perillosos, amb excepciódels productes alimentaris, farmacèutics i mèdics.Permet lintercanvi ràpid dinformació entre els Estats membres a través de punts decontacte centrals. 15 LES EMPRESES I LES MESURES CAUTELARS EN L’ÀMBIT DEL DRET DEL CONSUM © Francesc Xavier Sánchez Moragas http://fsanchezmo.wordpress.com/ jurisdiccioemocional@gmail.com
  • 16. Tots els divendres, la Comissió publica un resum setmanal dels productes perillososnotificats per les autoritats nacionals (les notificacions RAPEX) que es poden consultaral següent hipervincle:http://ec.europa.eu/consumers/dyna/rapex/rapex_archives_en.cfmORGANISMES ESPANYOLS Ministerio de sanidad, política social e igualdad   Subdirecció general de sanitat exterior  Secretaria general de sanitat  Direcció general de salut pública y sanitat exteriorMinisteri d’Indústria, turisme i comerç   Secretaria d’Estat de Comerç Exterior.  Serveis d’Inspecció del SOIVRE de les Direccions Territorials i Provincials de ComerçCONTROLS DUANERS D’AQUESTS ORGANISMES EN L’ENTRADA DE PRODUCTES D’IMPORTACIÓ ENTRADES D’ALIMENTS PER CONSUM HUMÀ POA: Productes d’origen animalPONA: Productes d’origen no animal.El controls els fan els “Servicio de Inspección de Sanidad Exterior del Área deSanidad de la Delegación del Gobierno en Cataluña”.Els productes dorigen animal (POA) shan de sotmetre, com a mínim, al controldocumental i didentitat, i, per tant, tots han de passar pel Punt dInspeccióFronterer (PIF). Els productes dorigen no animal (PONA) han de tenir, almenys, uncontrol documental.El control físic pot incloure presa de mostres per a anàlisi: • In situ: Inclouen exàmens organolèptics, sensorials o proves fisicoquímiquessimples. • Prospectiva: Es prenen les mostres, senvien a un laboratori extern i salliberen lespartides. • Reglamentària: Es prenen les mostres i simmobilitzen les partides fins a obtenir elsresultats. Les mostres es prenen per triplicat: Anàlisi inicial, Anàlisi Contradictori ianàlisi diriment.Podem trobar informació més detallada al següent enllaç:http://www.msc.es/profesionales/saludPublica/sanidadExterior/Imp_terc_paises.htm 16 LES EMPRESES I LES MESURES CAUTELARS EN L’ÀMBIT DEL DRET DEL CONSUM © Francesc Xavier Sánchez Moragas http://fsanchezmo.wordpress.com/ jurisdiccioemocional@gmail.com
  • 17.   PRODUCTES AGROALIMENTARIS I PRODUCTES INDUSTRIALS Els controls els fan els Serveis d’Inspecció del SOIVRE i es realitzen per garantir elcompliment de les normes de seguretat i qualitat comercial dels productesagroalimentaris i del sector de joguines, tèxtils, calçat i material elèctric de baixvoltatge.Estan sotmesos a control els productes que consten a l’ Annex I del Reial Decret330/2008 i els productes agrícoles que trobem a lannex A de lOrdre PRE /3026/2003.Podem trobar més informació al següent enllaç:http://www.comercio.mityc.es/comercio/bienvenido/Comercio+Exterior/Control+de+seguridad+industrial+a+la+importaci%c3%b3n/PagControlSegProductosIndus.htmEn general, quan es vol importar un producte, la persona interessada ha de sol·licitarprèviament a l’arribada de les mercaderies, normalment per via telemàtica, la inspecciódels productes en un punt d’inspecció fronterer del SOIVRE.En el punt d’inspecció fronterer (PIF) s’analitza la documentació i el tipus delsproductes per determinar-ne el nivell de risc i per tant, el tipus de control a realitzar.En aquesta fase, es poden realitzar proves “in situ” o es poden realitzar analítiquesamb laboratoris propis o externs.D’acord amb la tipologia dels productes, aquests poden ser retinguts fins als resultatsde les proves analítiques o bé es poden deixar entrar els productes al nostre territori,sense esperar els resultats.En el cas que els controls demostrin que els productes no compleixen les normatives,els productes poden ser reexpedits al seu país d’origen o a un altre país.ANEXO I: Productos de importación procedentes de terceros países sometidos a control de seguridad previo asu despacho aduanero (Códigos Nomenclatura Combinada) (BOE Núm. 74 Viernes 26 de marzo de 2010 Sec. I.Pág. 28873) NC Denominación producto 4403 10 Madera en bruto, incluso descortezada, desalburada o escuadrada, tratada con pintura, creosota u otros agentes de conservación. 4407 Madera aserrada o desbastada longitudinalmente, cortada o desenrollada, incluso cepillada, lijada o unida por los extremos, de espesor superior a 6mm. ex 4409 Suelos, frisos y entablados de madera de coníferas. 10184409 2991 Tablillas y frisos para parqués, sin ensamblar (excepto las de coníferas y las de bambú). ex 4409 Suelos, frisos y entablados, de madera, distinta de coníferas y bambú. 2999 4410 11 Tableros de partículas, de madera. 4410 12 Tableros llamados «oriented strand board» (OSB), de madera. 4410 90 Los demás tableros de partículas, OSB, y similares, de otras materias leñosas incluso aglomeradas con resinas o demás aglutinantes orgánicos. 4411 Tableros de fibra de madera u otras materias leñosas, incluso aglomeradas con resinas o demás aglutinantes orgánicos. ex 4412 Madera contrachapada, madera chapada y madera estratificada similar (excepto de bambú). 4418 71 Tableros ensamblados para revestimiento de suelo en mosaico, de madera. 4418 72 Tableros ensamblados para revestimiento de suelo multicapas, de madera. 4418 79 Los demás tableros ensamblados para revestimiento de suelo, de madera. 17 LES EMPRESES I LES MESURES CAUTELARS EN L’ÀMBIT DEL DRET DEL CONSUM © Francesc Xavier Sánchez Moragas http://fsanchezmo.wordpress.com/ jurisdiccioemocional@gmail.com
  • 18. 5703 Alfombras y demás revestimientos para el suelo de material textil, con mechón insertado, incluso confeccionados. 5704 Alfombras y demás revestimientos para el suelo de fieltro (excepto los de mechón insertado y los flocados), incluso confeccionados. 5802 Tejidos con bucles del tipo toalla (excepto los productos de la partida 5806); superficies textiles con mechón insertado (excepto los productos de la partida 5703). 5811 Productos textiles acolchados en pieza. 5903.10 Telas impregnadas, recubiertas, revestidas o estratificadas con policloruro de vinilo (excepto las de la partida 5902). 5903.20 Telas impregnadas, recubiertas, revestidas o estratificadas con poliuretano excepto las de la partida 5902). 5906 Telas cauchutadas (excepto las de la partida 5902). 6107 Calzoncillos, incluidos los largos y los slips, camisones, pijamas, albornoces de baño, batas de casa y artículos similares, de punto, para hombres o niños. 6108 Combinaciones, enaguas, bragas (bombachas, calzones), incluso las que no llegan hasta la cintura, camisones, pijamas, saltos de cama, albornoces de baño, batas de casa y artículos similares, de punto, para mujeres o niñas. 6109 T-Shirts y camisetas, de punto. ex Chalecos de fibras sintéticas o artificiales de alta visibilidad para hombres y niños.61103091 ex Chalecos de fibras sintéticas o artificiales de alta visibilidad para mujeres y niñas.61103099 6111 Prendas y complementos (accesorios) de vestir, de punto, para bebés. 6112.31 Bañadores de punto, para hombres o niños, de fibras sintéticas. 6112.39 Bañadores de punto, para hombres o niños, de las demás materias textiles. 6112.41 Bañadores de punto, para mujeres o niñas, de fibras sintéticas. 6112.49 Bañadores de punto, para mujeres o niñas, de las demás materias textiles. 6115 Calzas, panty-medias, leotardos, medias, calcetines y demás artículos de calcetería, incluso de comprensión progresiva (por ejemplo: medias para varices), de punto. 6116 Guantes, mitones y manoplas, de punto.62011210 Parkas de algodón, de peso por unidad inferior o igual a 1 kg. 1062011310 Parkas de fibras sintéticas o artificiales, de peso por unidad inferior o igual a 1 kg. 106203.42.1 Ropa de trabajo: Pantalones largos y cortos (calzones), de algodón, para hombre. 16203.43.1 Ropa de trabajo: Pantalones largos y cortos (calzones), de fibras sintéticas, para hombre.Tots els criteris que cal seguir en la inspecció dels productes en els punts duaners il’adopció de les corresponents mesures estan establerts a la següent normativa:• REGLAMENT (CE) No 765/2008 DEL PARLAMENT EUROPEU I DEL CONSELL de 9 de juliol de 2008, pelque s’estableixen els requisits d’acreditació i vigilància del mercat relatius a la comercialització dels productes i pel quees deroga el Reglament CEE nº 339/93.• DECISIÓN Nº 768/2008/CE DEL PARLAMENTO EUROPEO Y DEL CONSEJO de 9 de julio de 2008, sobreun marco común para la comercialización de los productos y por la que se deroga la Decisión 93/465/CEE del Consejo.• DECISIÓN DE LA COMISIÓN de 14 de diciembre de 2004 por la que se establecen directrices para lanotificación a las autoridades competentes de los estados miembros, por parte de los productores y distribuïdores, delos productos de consumo peligrosos de confomridad con el apartado 3 del artículo 5 de la Directiva 2001/95/CE delParlamento Europeo y del Consejo.• REGLAMENT (CE) No 178/2002 DEL PARLAMENT EUROPEU I DEL CONSELL de 28 de gener de 2002 pelqual sestableixen els principis i els requisits generals de la legislació alimentària, es crea lAutoritat Europea deSeguretat Alimentària i es fixen procediments relatius a la seguretat alimentària. - RGCE178/2002-.• Reial Decret 330/2008, de 29 de febrer pel que s’adopten mesures de control de la importació de determinatsproductes respecte a les normes aplicables en matèria de seguretat dels productes. 18 LES EMPRESES I LES MESURES CAUTELARS EN L’ÀMBIT DEL DRET DEL CONSUM © Francesc Xavier Sánchez Moragas http://fsanchezmo.wordpress.com/ jurisdiccioemocional@gmail.com
  • 19. LES MESURES CAUTELARS  ADOPTADES PER L’ÒRGAN COMPETENT Qui pot adoptar les mesures cautelars és, segons l’article 323-1 CCC, l’òrgancompetent, sens perjudici de les mesures que es puguin adoptar en la tramitació d’unprocediment sancionador.Com hem dit les pot acordar de manera motivada i immediata si hi ha indicis racionalsde risc no acceptable per a la salut i la seguretat, els interessos econòmics i socials oel dret a la informació de les persones consumidores. Aquestes mesures no tenencaràcter sancionador. L’òrgan competent pot adoptar les mesures cautelars següents:a) Imposar, per raons de seguretat, condicions prèvies a la comercialització d’un bé ola prestació d’un servei.b) Immobilitzar béns o obligar a retirar-los del mercat i a recuperar els que estiguin enmans de les persones consumidores i, si cal, acordar de destruir-los en condicionsadequades.c) Suspendre o prohibir l’activitat, l’oferta, la promoció o la venda de béns o laprestació de serveis.d) Clausurar temporalment establiments i instal·lacions.e) Mesures complementàries de les mesures a què fan referència les lletres a, b, c i dque en garanteixin l’eficàcia.f) Qualsevol altra mesura ajustada a la legalitat que sigui necessària per a protegir lespersones consumidores d’un risc.g) Obligar els afectats per les mesures cautelars a informar les persones exposades alrisc derivat de l’ús d’un bé o de la prestació d’un servei, de manera immediata i pelsmitjans més adequats, per mitjà de la publicació d’avisos especials.S’han de mantenir el temps estrictament necessari per a fer les comprovacions ieliminar els riscos o, si les irregularitats són esmenables, el temps necessari per aeliminar el fet que va motivar la mesura cautelar, la qual cosa pot ésser comprovadapel personal inspector. 19 LES EMPRESES I LES MESURES CAUTELARS EN L’ÀMBIT DEL DRET DEL CONSUM © Francesc Xavier Sánchez Moragas http://fsanchezmo.wordpress.com/ jurisdiccioemocional@gmail.com
  • 20. MOTIVACIÓ Com hem dit, les pot acordar l’òrgan competent , de manera motivada si hi ha indicisracionals de risc no acceptable per a la salut i la seguretat, els interessos econòmics isocials o el dret a la informació de les persones consumidores.En aquest apartat no parlem de mesures precautòries adoptades per la inspecció deconsum, ni de la seva execució per part de la inspecció de consum, sinó que parlemde la motivació de l’acte administratiu que ordena l’adopció de la mesura cautelar.La motivació ens pot arribar per les següents vies:  Les xarxes d’alertes- art 19 RDSGP-.  Sistema estatal de comunicació d’accidents (hospitals i altres centres sanitaris,administracions públiques i òrgans administratius competents) – art 20 RDSGP-.  Denúncies de persones consumidores – art 311-6 CCC-, - art 8 RDSGP-.  Notificacions de productors i distribuïdors de béns i serveis – art 6 RDSGP-.CONTINGUT DE L’ACTE ADMINISTRATIU D’ADOPCIÓ DE MESURES PRECAUTÒRIES. 1. Si ens arriba la informació procedent de la xarxa d’alertes voldrà dir que, os’han comprovat els fets per part de l’INC o per l’autoritat europea, o que s’estaninvestigant, pel que en l’acte administratiu que s’adopti per part de l’òrgan competentmunicipal s’haurà de fer referència a l’alerta rebuda i a la motivació que hi consti, pelque aquest tipus de mesura precautòria no presenta cap problemàtica específica pelque fa a la motivació.2. La motivació tampoc presenta una problemàtica específica si ens arriba peruna comunicació dels proveïdors i/o distribuïdors.3. Més dificultat tècnica suposa la motivació en els casos que la mesura cautelars’hagi d’adoptar com a conseqüència d’una denúncia feta al nostre servei municipal deconsum, perquè no tindrem prou informació al respecte i caldrà iniciar una investigació.En aquest cas, l’article 8.5 del RDSGP estableix que els òrgans administratiuscompetents, dacord amb la legislació que en cada cas els sigui aplicable, podran:  Organitzar verificacions adequades de les característiques de seguretat dels productes de abast suficient i que siguin eficaços, fins i tot després dhaver estat posats al mercat com a productes segurs, fins a lúltima fase dutilització o de consum.  Exigir tota la informació necessària a les parts interessades.  Recollir mostres dels productes per sotmetre a anàlisi de seguretat. 20 LES EMPRESES I LES MESURES CAUTELARS EN L’ÀMBIT DEL DRET DEL CONSUM © Francesc Xavier Sánchez Moragas http://fsanchezmo.wordpress.com/ jurisdiccioemocional@gmail.com
  • 21. En tot cas, l’acte administratiu d’adopció de mesures precautòries que hagi adoptatl’òrgan competent ha de fer constar els següents punts – art 9 RDSGP-:Advertències i requeriments.  El resultat al qual sha darribar: Retirada, destrucció o si el risc del producte pot ser evitat amb determinades modificacions, precaucions o condicions prèvies a la posada en el mercat. Es pot indicar que constin en el producte les advertències pertinents, redactades de forma clara i fàcilment comprensible, sobre els riscos que pugui comportar. Quan aquestes indicacions siguin complertes, el producte es podrà comercialitzar introduint algun element extern de diferenciació.  Limitacions o condicions en lús o destí del producte.  El termini per fer-ho.  La manera com els productors o distribuïdors hauran de justificar-ho davant els òrgans administratius competents.S’haurà de deixar triar la forma i els mitjans per aconseguir el resultat mentreque això no estigui predeterminat legalment o reglamentàriament, i senseperjudici que aquests òrgans puguin recomanar la manera com entenen que potser solucionat l’ incompliment.Quan les administracions públiques ho estimin necessari per lactitud delsparticulars, la insuficiència de la seva col·laboració, per ser més adequat a lescircumstàncies del cas o per altres raons similars, procediran a realitzar lesactivitats materials necessàries amb els seus propis mitjans i personal o percontractistes o entitats col·laboradores. 21 LES EMPRESES I LES MESURES CAUTELARS EN L’ÀMBIT DEL DRET DEL CONSUM © Francesc Xavier Sánchez Moragas http://fsanchezmo.wordpress.com/ jurisdiccioemocional@gmail.com
  • 22. MESURES CAUTELARS EXECUTADES PEL PERSONAL INSPECTOR En el cas que l’òrgan competent adopti mesures cautelars precautòries, aquest òrganpot ordenar al personal inspector de consum que:  Executi l’adopció d’aquestes mesures – art 322-2.g) CCC -. En aquest cas la motivació de l’adopció de les mesures correspon a l’òrgan competent.  Investigar les irregularitats amb la finalitat de comprovar-ne l’abast, les causes i les responsabilitats dels presumptes autors – art 322-1.3.a)-.  Fer una presa de mostres reglamentària per a comprovar l’adequació a la normativa aplicable de la composició, l’etiquetatge, la presentació, la publicitat i els nivells de seguretat dels béns posats a disposició de les persones consumidores – art 322-7 CCC-.  Fer la pràctica de les proves corresponents si disposen de les acreditacions necessàries i en cas contrari, les anàlisis i els assaigs derivats de la presa de mostres i les proves i comprovacions sobre instal•lacions, béns i serveis les hauran de fer els organismes i entitats degudament acreditats per al tipus d’actuació de què es tracti – art 322-9 CCC-. 22 LES EMPRESES I LES MESURES CAUTELARS EN L’ÀMBIT DEL DRET DEL CONSUM © Francesc Xavier Sánchez Moragas http://fsanchezmo.wordpress.com/ jurisdiccioemocional@gmail.com
  • 23. MESURES CAUTELARS  ADOPTADES PEL PERSONAL INSPECTOR El personal inspector, per raons d’urgència, pot adoptar les mateixes mesurescautelars que l’òrgan competent estenent una acta d’inspecció motivada. Aquestesmesures han d’ésser confirmades, modificades o aixecades per mitjà d’un acord del’òrgan competent en el termini més breu possible i, en cap cas, en un termini superiora quinze dies a partir de l’endemà del dia en què s’hagin adoptat. Aquest acord s’ha denotificar a la persona inspeccionada.Si no es compleixen aquests preceptes, les mesures cautelars resten sense efecte –art 322-2.g) i 323-1.7 CCC-.La inspecció pot adoptar les mesures cautelars que estableix la llei estenent unaacta d’inspecció motivada, però per raons d’urgència.Abans de procedir a adoptar una mesura cautelar ens hem de plantejar les següentsqüestions per poder motivar correctament la nostra decisió i fer-ho constar així a lacorresponent acta d’inspecció. Quan hi ha raons d’urgència?Quan ens trobem davant d’un bé o servei que no sigui segur, és a dir, davant d’unbé o servei que en condicions d’utilització normal o raonablement previsibles, inclosesles condicions de durada i, si escau, de posada en servei, d’instal·lació i demanteniment, presenti un risc, entenent com a risc la probabilitat que la salut, laseguretat o els interessos econòmics de les persones consumidores pateixin un danyderivat de la utilització, del consum del bé o servei – article 111-2 CCC-. Quins tipus de risc hi han?  Per a la salut i la seguretat de les persones consumidores.  Pels interessos econòmics i socials de les persones consumidores.  Pel dret a la informació de les persones consumidores.L’article 312-7.2 estableix que les mesures cautelars o precautòries únicament espoden adoptar si hi ha indicis racionals d’infracció administrativa o de perill per ala salut o seguretat de les persones consumidores .D’entrada el CCC estableix que sempre hi ha risc quan un bé o servei no és segur.Per tant hem de descriure molt bé perquè creiem que un bé o servei éspresumptament insegur. 23 LES EMPRESES I LES MESURES CAUTELARS EN L’ÀMBIT DEL DRET DEL CONSUM © Francesc Xavier Sánchez Moragas http://fsanchezmo.wordpress.com/ jurisdiccioemocional@gmail.com
  • 24. Per argumentar la nostra tesi haurem d’utilitzar els criteris que estableix el RDSGP,que ens diu que hem de prendre en consideració els següents aspectes:  les característiques del producte, entre elles la seva composició i l’envàs.  l’efecte sobre d’altres productes, quan raonablement es pugui preveure l’ús del primer conjuntament amb el segon.  la informació que acompanya el producte i en particular l’etiquetatge, els possibles avisos i instruccions de muntatge i si procedeix d’instal·lació i manteniment, així com qualsevol altre indicació o informació relativa al producte.  la presentació i la publicitat del producte.  la tipologia de les persones consumidores que estiguin en condicions de risc en l’ utilització del producte, en particular, els infants i la gent gran.El RDSGP, en el seu article 3.5, estableix però que hi ha presumpció què unproducte és insegur quan:  El producte o les instal·lacions on selabori no disposi de les autoritzacions o altres controls administratius preventius necessaris establerts amb la finalitat directa de protegir la salut i seguretat dels consumidors i usuaris. En particular, quan estant obligat a això, el producte hagi estat posat al mercat sense la corresponent declaració “CE” de conformitat, el marcat “CE” o qualsevol altra marca de seguretat obligatòria.  El producte no disposi de les dades mínimes que permetin identificar al productor.  El producte pertanyi a una gamma, lot o una remesa de productes de la mateixa classe o descripció on s’hagi descobert un producte insegur.El CCC estableix una presumpció de bé segur en el seu article 122-2 quan ens diu que“Es presumeix que són segurs els béns que duen, si és preceptiu, el marcatge“CE” o bé que disposen d’un certificat de conformitat emès per un organismeacreditat a la Unió Europea”.Aquesta presumpció també està establerta a l’article 3 del RDSGP.Quin tipus de mesura cautelar cal adoptar per un cas concret?En primer lloc cal tenir en compte que qui té potestats per adoptar les mesurescautelars és l’òrgan competent, en el nostre cas l’òrgan competent de l’administraciólocal – art 323-4 i 341-3 del CCC-, i que la inspecció de consum només pot adoptarles mesures cautelars per raons d’urgència – art 323-1.7 CCC – i que les mesurescautelars han d’ésser proporcionades a la gravetat de les irregularitats detectades i tanpoc restrictives amb la lliure circulació de mercaderies i la llibertat d’empresa com siguipossible – art 323-1.6 CCC i 10 RDSGP-. 24 LES EMPRESES I LES MESURES CAUTELARS EN L’ÀMBIT DEL DRET DEL CONSUM © Francesc Xavier Sánchez Moragas http://fsanchezmo.wordpress.com/ jurisdiccioemocional@gmail.com
  • 25. En tot cas, les mesures són:a) Imposar, per raons de seguretat, condicions prèvies a la comercialització d’un bé ola prestació d’un servei.b) Immobilitzar béns o obligar a retirar-los del mercat.c) Suspendre o prohibir l’activitat, l’oferta, la promoció o la venda de béns o laprestació de serveis.d) Clausurar temporalment establiments i instal•lacions.e) Mesures complementàries de les mesures a què fan referència les lletres a, b, c i dque en garanteixin l’eficàcia. S’ha d’immobilitzar o retirar del mercat?La immobilització cautelar procedeix quan no es té la certesa de si els productessón realment insegurs i per determinar-ho caldrà fer algunes verificacions referents al’avaluació de la seva conformitat, o verificacions de tipus documental o recollirmostres d’aquests productes i esperar-ne a obtenir els resultats.Si es té la presumpció que els productes són insegurs, cal retirar-los del mercatd’acord amb el que estableix la normativa, però recordem que en el cas que aquestamesura l’adopti la inspecció de consum ha de ser ratificada posteriorment per l’òrgancompetent.També pot ser necessari immobilitzar els productes en els casos que es pressuposil’existència d’un il·lícit penal o que es prevegi la derivació del cas a un procedimentcivil per responsabilitat civil per productes defectuosos. Aquests aspectes els tractaremen un apartat específic d’aquest manual. Durant quant de temps s’han d’imposar les mesures cautelars?Ja hem comentat que les mesures cautelars s’han de mantenir el temps estrictamentnecessari per a fer les comprovacions i eliminar els riscos o, si les irregularitats sónesmenables, el temps necessari per a eliminar el fet que va motivar la mesuracautelar, la qual cosa pot ésser comprovada pel personal inspector – art 10.a RDSGP i323-1.6 CCC-.Però en el cas concret de l’adopció de les mesures cautelars adoptades per lainspecció, les mesures han d’ésser confirmades, modificades o aixecades per mitjàd’un acord de l’òrgan competent en el termini més breu possible i, en cap cas, en untermini superior a quinze dies a partir de l’endemà del dia en què s’haginadoptat. Aquest acord s’ha de notificar a la persona inspeccionada. Si no escompleixen aquests preceptes, les mesures cautelars resten sense efecte – art 323-1CCC -.Pel que un cop adoptades les mesures cautelars de forma excepcional i amb caràcterd’urgència per part del personal inspector de consum serà en el procediment 25 LES EMPRESES I LES MESURES CAUTELARS EN L’ÀMBIT DEL DRET DEL CONSUM © Francesc Xavier Sánchez Moragas http://fsanchezmo.wordpress.com/ jurisdiccioemocional@gmail.com
  • 26. administratiu corresponent, tal i com estableix l’article 323-2 CCC, on mitjançantresolució administrativa s’haurà de confirmar, modificar o aixecar les mesurescautelars adoptades i ha d’incloure els terminis i les condicions per a l’execució de lesmesures definitives. En quin grau s’han adoptar les mesures cautelars?La LGS estableix en el seu article 28 els següents principis pel que fa a l’adopció demesures preventives:  preferència de la col·laboració voluntària amb les autoritats sanitàries.  no es poden ordenar mesures obligatòries que comporten risc per a la vida.  les limitacions sanitàries hauran de ser proporcionades a les finalitats que en cada cas es persegueixin.  shan dutilitzar les mesures que menys perjudiquen el principi de lliure circulació de les persones i dels béns, la llibertat dempresa i qualsevol altre dret afectat.La col·laboració voluntària també es un aspecte que apareix a la LSPC.L’article 1 de la LSPC estableix que aquesta llei té per objecte l’ordenació de lesactuacions, les prestacions i els serveis en matèria de salut pública en l’àmbit territorialde Catalunya que estableix la Llei 15/1990, del 9 de juliol, d’ordenació sanitària deCatalunya, per a garantir la vigilància de la salut pública, la promoció de la salutindividual i col·lectiva, la prevenció de la malaltia i la protecció de la salut, d’acord ambl’article 43 i els que hi concorden de la Constitució, en l’exercici de les competènciesque l’Estatut atribueix a la Generalitat i en el marc de la legislació que regula elsistema sanitari de Catalunya, impulsant la coordinació i la col·laboració delsorganismes i les administracions públiques implicats dins de llurs àmbitscompetencials.En el seu article 56 s’estableixen els seus principis informadors de la intervencióadministrativa que coincideixen amb els que s’estableixen a la LGS:a) És preferida la col·laboració voluntària amb les autoritats sanitàries.b) No es poden ordenar mesures que comportin un risc per a la vida de les persones.c) Són preferides les mesures que perjudiquen menys el principi de lliure circulació deles persones i els béns, la llibertat d’empresa i els altres drets de la ciutadania.d) La mesura ha d’ésser proporcional a les finalitats perseguides i a la situació que lamotiva.Per altra banda, existeix un deure de col·laboració dels empresaris amb els òrganscompetents per tal d’evitar els riscos que va en la línea de la “col·laboració voluntària”. 26 LES EMPRESES I LES MESURES CAUTELARS EN L’ÀMBIT DEL DRET DEL CONSUM © Francesc Xavier Sánchez Moragas http://fsanchezmo.wordpress.com/ jurisdiccioemocional@gmail.com
  • 27. Aquest aspecte es tractarà en l’apartat següent, però malgrat aquesta col·laboracióvoluntària, cal tenir en compte que el RDSGP estableix en el seu article 12 que quans’estimi necessari per lactitud dels particulars, i per la insuficiència de la sevacol·laboració, per ser més adequat a les circumstàncies del cas o per altres raonssimilars, s’hauran de realitzar les activitats materials necessàries amb els seus propismitjans i personal o per contractistes o entitats col·laboradores.Recordem que l’article 12.2 del RDSGP diu textualment:“El órgano administrativo competente garantizará y se responsabilizará de laplena efectividad de las medidas que acuerde, procediendo a la ejecuciónforzosa de las prohibiciones y mandatos desatendidos o a su realizacióndirecta”. 27 LES EMPRESES I LES MESURES CAUTELARS EN L’ÀMBIT DEL DRET DEL CONSUM © Francesc Xavier Sánchez Moragas http://fsanchezmo.wordpress.com/ jurisdiccioemocional@gmail.com
  • 28. POSICIÓ DELS PRODUCTORS I DISTRIBUÏDORS EN RELACIÓ A L’ADOPCIÓ DE MESURES PRECAUTÒRIES D’acord amb l’article 321-4.2 CCC els empresaris han de facilitar al personal inspectorla informació i documentació sol·licitada per a l’exercici de les seves funcions, inclosesles dades de caràcter personal sense consentiment de tercers, d’acord amb el queestableix la normativa de protecció de dades de caràcter personal.Si la inspecció requereix la presència de les persones inspeccionades, de llursrepresentants legals o de qualsevol altra persona a les dependències administratives,al domicili de l’empresa o al lloc on es comercialitzen, emmagatzemen, distribueixen omanipulen productes o es presten serveis a fi de portar a terme les comprovacionsinspectores corresponents , aquestes persones poden comparèixer acompanyades delpersonal d’assessorament que considerin pertinent – art 322-2.6 CCC-.Pel que fa a les qüestions de seguretat, els qui produeixin, importin, distribueixin,manipulin o comercialitzin béns i serveis, en llur qualitat de professionals, tenenl’obligació de subministrar béns o prestar serveis segurs i, en conseqüència, hand’actuar amb diligència per a evitar la posada al mercat de béns i serveis insegurs –art 122-2 CCC-.Els empresaris que es dediquin a la venda de béns o a la prestació de serveis, ambindependència del tipus i sector d’activitat, han de complir les obligacions que estableixel codi de Consum de Catalunya, la normativa sectorial específica i la normativa civilgeneral aplicable, sens perjudici de les competències de l’Estat en matèria civil imercantil – art 211-1 CCC-.En les infraccions comeses en béns envasats o identificats, es consideraresponsable la firma o la raó social que figura en l’etiqueta o identificació, llevatque es demostri que s’ha falsificat o que n’és responsable algun altre integrant de lacadena de distribució o comercialització.El primer comercialitzador a Catalunya d’un bé envasat o identificat pot ésserconsiderat responsable de la infracció comesa - art 334-2 CCC-.Si el bé no porta les dades necessàries per a identificar el responsable de lainfracció, d’acord amb el que estableix la normativa, es consideren responsables elsqui han comercialitzat el bé, llevat que demostrin la responsabilitat d’algun integrantde la cadena de distribució o comercialització anterior – art 334-3 CCC-.Si s’han posat en el mercat béns o serveis insegurs, s’ha d’informar immediatament lespersones consumidores del risc derivat de l’ús del bé o de la prestació del servei.Aquesta informació s’ha de donar per mitjà d’avisos especials que permetin a les 28 LES EMPRESES I LES MESURES CAUTELARS EN L’ÀMBIT DEL DRET DEL CONSUM © Francesc Xavier Sánchez Moragas http://fsanchezmo.wordpress.com/ jurisdiccioemocional@gmail.com
  • 29. persones consumidores conèixer el risc derivat de l’ús del bé o de la prestació delservei al més aviat possible. Aquests béns o serveis s’han de retirar del mercat.Si les persones consumidores ja n’han adquirit, s’han d’adoptar les mesures pertinentsperquè esdevinguin adequats, o bé substituir-los o retornar l’import que s’hagi satisfet–art 211-2 CCC-.Si un productor o un distribuïdor sap o hagués de saber-ho, per la informació quetenen i com a professionals que són, que han posat un producte insegur al mercat hohan de notificar immediatament a les autoritats competents.Si només s’han distribuït a una Comunitat Autònoma s’ha de comunicar a aquesta i sis’ha distribuït a més d’una comunitat Autònoma, aquesta ho comunicarà al “InstitutoNacional del Consumo” que ho traslladarà a la resta de Comunitats Autònomes.D’acord amb el RDSGP tenen la consideració de:Productors: • El fabricant dun producte quan estigui establert a la Comunitat Europea.També es considera fabricant tota persona que es presenti com a tal estampant en elproducte el seu nom, marca o qualsevol altre signe distintiu, o tota persona queprocedeixi al re condicionament del producte.• El representant del fabricant quan no estigui establert a la Comunitat Europeao, si no de representant establert a la Comunitat, limportador del producte.• Els altres professionals de la cadena de comercialització, en la mesuraque les seves activitats puguin afectar les característiques de seguretat delproducte.Distribuïdors: Qualsevol professional de la cadena de comercialització lactivitat no afecti lescaracterístiques de seguretat dels productes.Obligacions específiques del productor – art 4 RDSGP-• Han dinformar els consumidors o usuaris per mitjans apropiats dels riscos queno siguin immediatament perceptibles sense avisos adequats i que siguin susceptiblesde provenir duna utilització normal o previsible dels productes.• Mantenir informats dels riscos que aquests productes puguin presentar iinformar convenientment als distribuïdors. Amb aquesta finalitat, registrar i estudiar lesreclamacions de les quals pogués deduir lexistència dun risc i, si sescau, realitzaranproves per mostreig dels productes comercialitzats o establir altres sistemes apropiats.• Quan descobreixin o tinguin indicis suficients que han posat al mercatproductes que presenten per al consumidor riscos incompatibles amb el deure generalde seguretat, adoptar, sense necessitat de requeriment dels òrgans administratiuscompetents, les mesures adequades per evitar els riscos, incloent informar elsconsumidors mitjançant, el cas, la publicació davisos especials, retirar els productesdel mercat o recuperar dels consumidors. 29 LES EMPRESES I LES MESURES CAUTELARS EN L’ÀMBIT DEL DRET DEL CONSUM © Francesc Xavier Sánchez Moragas http://fsanchezmo.wordpress.com/ jurisdiccioemocional@gmail.com
  • 30. • Indicar, en el producte o en lenvàs, les dades didentificació de la sevaempresa i de la referència del producte o, si escau, del lot de fabricació, llevat en elscasos en què lomissió daquesta informació estigui justificada. Les dades que esrelacionen amb el lot de fabricació shan de conservar pel productor, per a qualsevolproducte, durant tres anys. En els productes amb data de caducitat o consumpreferent, aquest termini es podrà reduir al dun any a partir del final daquesta data. Obligacions específiques del distribuïdor – art 5 RDSGP-Només es poden distribuir productes segurs, de manera que no subministraranproductes quan sàpiguen, o haurien de saber, per la informació que tenen i com aprofessionals, que no compleixen aquest requisit.S’ha dactuar amb diligència per contribuir al compliment dels requisits de seguretataplicables, en particular, durant lemmagatzematge, transport i exposició delsproductes.Han de participar en la vigilància de la seguretat de els productes posats al mercat, enconcret:• Informar als òrgans administratius competents i als productors sobre els riscosdels que tinguin coneixement.• Mantenint, durant un termini de tres anys després dhaver esgotat lesexistències dels productes, i proporcionant la documentació necessària per esbrinarlorigen dels productes, en particular la identitat dels seus proveïdors, i, en cas de noser minoristes, seu destí, i proporcionant aquella, si és el cas, a les autoritats que lademanin.• Col·laborant eficaçment en les actuacions empreses pels productors i elsòrgans administratius competents per evitar aquests riscos.  30 LES EMPRESES I LES MESURES CAUTELARS EN L’ÀMBIT DEL DRET DEL CONSUM © Francesc Xavier Sánchez Moragas http://fsanchezmo.wordpress.com/ jurisdiccioemocional@gmail.com
  • 31. COSTOS I RECURSOS HUMANS I TÈCNICS EN L’ADOPCIÓ DE MESURES CAUTELARS Durant una inspecció en la que s’hagin d’adoptar mesures cautelars, l’article 312-7.2del CCC estableix que:• D’acord amb el principi de precaució, la càrrega de la prova recau sobre quiprodueix, fabrica, importa o comercialitza el bé o servei.D’acord amb el que estableix l’article 323-2.5 estableix que:• La persona responsable ha d’assumir les despeses derivades de l’adopció deles mesures cautelars i definitives quan siguin definitives per una resolucióadministrativa ferma.• Les despeses derivades de les proves i els assaigs són a càrrec de qui elspromogui.L’article 12 del RDSGP estableix que quan lòrgan administratiu competent acordiprocedir ell mateix a la retirada, la recuperació o la destrucció dun producte, assumiràlorganització per dur-la a efecte, sense perjudici de la col·laboració activa, sota ladirecció i vigilància administrativa, dels productors i distribuïdors del producte insegur.• Les despeses de retirada, recuperació, realització davisos especials,emmagatzematge, trasllat i qualssevol altres similars, i, si escau, la destrucció delsproductes, seran a càrrec dels que amb les seves conductes il·legals les haginoriginat.En el cas que la inspecció de consum ordeni una mesura cautelar, els productors idistribuïdors estan obligats a:• Realitzar totes les actuacions que siguin convenients per a la plena efectivitatde la mesura, utilitzant amb aquesta finalitat els seus mitjans personals i materials.  31 LES EMPRESES I LES MESURES CAUTELARS EN L’ÀMBIT DEL DRET DEL CONSUM © Francesc Xavier Sánchez Moragas http://fsanchezmo.wordpress.com/ jurisdiccioemocional@gmail.com
  • 32. MESURES DEFINITIVES  D’acord amb l’article 323-2 CCC, un cop acordada una mesura cautelar, s’inicia elprocediment administratiu corresponent d’acord amb la legislació aplicable.La resolució del procediment administratiu ha de confirmar, modificar o aixecarles mesures cautelars adoptades i ha d’incloure els terminis i les condicions pera l’execució de les mesures definitives.Si els fets són greus, per a evitar danys irreparables, es pot acordar una tramitaciód’urgència del procediment administratiu. L’òrgan competent en qualsevol moment potordenar la pràctica d’inspeccions i controls necessaris per a la resolució delprocediment.La resolució del procediment administratiu no impedeix la iniciació simultània d’unprocediment sancionador si es comprova la concurrència d’infraccions administratives.La persona responsable ha d’assumir les despeses derivades de l’adopció de lesmesures cautelars i definitives quan siguin definitives per una resolució administrativaferma. Les despeses derivades de les proves i els assaigs són a càrrec de qui elspromogui.COMÍS I DESTRUCCIÓ L’article 333-4 CCC ens diu que l’’autoritat a qui correspon resoldre l’expedient potacordar, com a sanció accessòria, el comís de la mercaderia immobilitzada queimpliqui un risc no acceptable per a la salut, la seguretat, els interessos econòmics o eldret a la informació de les persones consumidores.Aquesta mercaderia ha d’ésser destruïda si la seva utilització o el seu consumcomporten un perill per a la seguretat de la persona consumidora.En qualsevol cas, l’òrgan sancionador ha de determinar la destinació final que caldonar a les mercaderies comissades.Les despeses que originen les operacions d’intervenció, dipòsit, comís, transport idestrucció de la mercaderia objecte de la sanció són a càrrec de l’infractor o infractora.TANCAMENT O CESSAMENT DE L’ACTIVITAT DE L’EMPRESA INFRACTORA L’article 333-5 CCC estableix la possibilitat d’ordenar el tancament o el cessament dellur activitat, per un període màxim de cinc anys, però ho fa per infraccions tipificadesmolt greus.Així doncs, si bé l’article 323-4 atorga competències als ajuntaments per adoptarmesures cautelars i definitives i d’acord amb l’article 323-1.2.d), la clausura temporal 32 LES EMPRESES I LES MESURES CAUTELARS EN L’ÀMBIT DEL DRET DEL CONSUM © Francesc Xavier Sánchez Moragas http://fsanchezmo.wordpress.com/ jurisdiccioemocional@gmail.com
  • 33. d’establiments i instal·lacions és una d’aquestes mesures cautelars, resulta qued’acord amb l’article 341-7, els alcaldes són competents només per imposar sancionsper infraccions lleus i greus.Caldrà esperar a veure com soluciona aquest aspecte el desplegament reglamentariprevist del CCC.MESURES CAUTELARS ADMINISTRATIVES I PROCESSOS CIVILS I PENALS Ens interessa ara analitzar les relacions que tenen les mesures cautelars adoptadesen via administrativa amb els procediments penals i civils que puguin iniciar-se pelsmateixos fets de forma simultània.El TRLGDCU estableix en el seu article 46 que:1. Les administracions públiques competents, en lús de la seva potestat sancionadora,sancionar les conductes tipificades com a infracció en matèria de defensa delsconsumidors i usuaris, sense perjudici de les responsabilitats civils, penals o dun altreordre que puguin concórrer.2. La instrucció de causa penal davant els tribunals de justícia suspèn la tramitació delexpedient administratiu sancionador que hagués estat incoat pels mateixos fets, i siés el cas leficàcia dels actes administratius dimposició de sanció. Les mesuresadministratives que hagin estat adoptades per salvaguardar la salut i seguretatde les persones shan de mantenir mentre lautoritat judicial es pronunciï sobreaquestes.La LGS en el seu article 32 també ens assenyala que les infraccions en matèria desanitat han de ser objecte de les sancions administratives corresponents, prèviainstrucció de loportú expedient, sense perjudici de les responsabilitats civils, penals odun altre ordre que puguin concórrer.En els supòsits en què les infraccions poguessin ser constitutives de delicte,lAdministració passarà el tant de culpa a la jurisdicció competent i sabstindrà deseguir el procediment sancionador mentre lautoritat judicial no dicti sentència ferma.Si no sha estimat lexistència de delicte, lAdministració continuarà lexpedientsancionador prenent com a base els fets que els tribunals hagin considerat provats.Les mesures administratives que hagin estat adoptades per salvaguardar lasalut i seguretat de les persones shan de mantenir mentre lautoritat judicial espronunciï sobre aquestes.Finalment, el Codi de Consum de Catalunya també ha recollit aquests aspectes en elseu article 341-1.3 i ens diu que en el cas que els fets que constitueixen infraccionsadministratives d’acord amb aquesta llei puguin ésser constitutius d’infracció penal,l’òrgan competent per a iniciar el procediment, d’ofici o a instància de l’òrgan instructordel procediment, els ha de posar en coneixement de la jurisdicció penal. 33 LES EMPRESES I LES MESURES CAUTELARS EN L’ÀMBIT DEL DRET DEL CONSUM © Francesc Xavier Sánchez Moragas http://fsanchezmo.wordpress.com/ jurisdiccioemocional@gmail.com
  • 34. Cal que en les actuacions inspectores es tingui molt en compte que això s’ha de ferespecialment quan:  es donin conductes reiterades de posada al mercat de productes que generin un risc greu a les persones consumidores.La comunicació a la jurisdicció penal s’ha de dur a terme al més aviat possible, amb laindicació de totes les dades que l’òrgan administratiu disposi per a identificar-ne lespersones responsables.En tots dos casos, si el procediment administratiu ha estat iniciat, se n’ha d’acordar lasuspensió fins que s’hi pronunciï la resolució judicial corresponent, i pot adoptar lesmesures cautelars oportunes per mitjà de resolució notificada als interessats.Pel que fa a la via civil o a la reclamació de la responsabilitat civil en el procés penalcal tenir en compte el que s’estableix a la llei en relació als productes defectuosos.Els productes defectuosos són aquells productes, que bo i que en principipoden ser considerats segurs per la normativa vigent, han produït un dany enles persones consumidores i en aquest cas, tal i com s’estableix a l’article 128 delTRLGDCU, s’ha d’indemnitzar a les persones consumidores pel dany o perjudicisofert.D’acord amb l’article 137 TRLGDCU s’entén per producte defectuós el que noofereixin la seguretat que se’n podria esperar legítimament, tenint en compte totesles circumstàncies i, especialment, la presentació, l’ús raonablement previsible quese’n faci i el moment de la posada en circulació.En tot cas, un producte és defectuós si no ofereix la seguretat normalment oferta pelsaltres exemplars de la mateixa sèrie.Un producte no es pot considerar defectuós pel sol fet que tal producte es posiposteriorment en circulació de forma més perfeccionada.Com a principi general, els productors són els responsables dels danys causats pelsdefectes dels productes que, respectivament, fabriquin o importin – art 135 TRLGDCU-i hem d’entendre com a productor el fabricant del bé o el prestador del servei o el seuintermediari, o l’importador del bé o servei en el territori de la Unió Europea, així comqualsevol persona que es presenti com a tal en indicar en el bé, sigui a l’envàs,l’embolcall o qualsevol altre element de protecció o presentació, o servei el seu nom,marca o un altre signe distintiu i també el fabricant o importador a la Unió Europea de:a) Un producte acabat.b) Qualsevol element integrat en un producte acabat.c) Una primera matèria.Si el productor no pot ser identificat, es considera com a tal el proveïdor del producte,llevat que, dins el termini de tres mesos, indiqui al danyat o perjudicat la identitat delproductor o de qui li hagi subministrat o facilitat a ell l’esmenta’t producte. La mateixaregla és aplicable en el cas d’un producte importat, si el producte no indica el nom del’importador, encara que s’indiqui el nom del fabricant. 34 LES EMPRESES I LES MESURES CAUTELARS EN L’ÀMBIT DEL DRET DEL CONSUM © Francesc Xavier Sánchez Moragas http://fsanchezmo.wordpress.com/ jurisdiccioemocional@gmail.com
  • 35. També cal tenir molt en compte que el proveïdor del producte defectuós ha derespondre, com si en fos el productor, quan hagi subministrat el producte coneixentl’existència del defecte – art 146 TRLGDCU-.Les persones responsables del mateix dany ho són solidàriament davant elsperjudicats i el qui hagi respost davant del perjudicat té dret a repetir davant delsaltres responsables, segons la seva participació en la causació del dany – art 132TRLGDCU-. 35 LES EMPRESES I LES MESURES CAUTELARS EN L’ÀMBIT DEL DRET DEL CONSUM © Francesc Xavier Sánchez Moragas http://fsanchezmo.wordpress.com/ jurisdiccioemocional@gmail.com
  • 36. CRITERIS PER AVALUAR LA SEGURETAT DELS PRODUCTES INDUSTRIALS ORGANISMES D’AVALUACIÓ DE LA CONFORMITAT. Lacreditació és leina establerta a escala internacional per generar confiança sobrelactuació dels Organismes dAvaluació de la Conformitat.Els organismes nacionals dacreditació dels estats membres de la Unió Europea hanestablert acords multilaterals de reconeixement, per a les activitats dassaig, calibratge,certificació i inspecció.A nivell mundial shan establert acords equivalents tant per als laboratoris dassaig i decalibratge a través dILAC (International Laboratory Accreditation Cooperation) i IAF(International Accreditation Forum) firmats per nombrosos països.Lobjectiu principal de lactuació dels organismes davaluació de la conformitat és el dedemostrar a la societat que els productes i serveis posats a la seva disposició sónconformes amb certs requisits relacionats generalment amb la seva qualitat i laseguretat. Aquests requisits poden estar establerts per llei i tenir per tantcaràcter reglamentari o estar especificats en normes, especificacions o altresdocuments de caràcter voluntari.Lacreditació és fonamental per al correcte funcionament dun mercat transparent iorientat a la qualitat dins de l’ espai econòmic europeu.LEntitat Nacional dAcreditació –ENAC- és lorganisme designat per lAdministracióEspanyola per establir i mantenir el sistema dacreditació a nivell nacional, dacord anormes internacionals, seguint sempre les polítiques i recomanacions establertes perla Unió Europea.Al següent enllaç, podem consultar quines són les entitats acreditades i podemrealitzar la nostra cerca per empreses i productes.http://www.enac.es/web/enac/acreditadosLA NORMALITZACIÓ DELS PRODUCTES Una norma és un document daplicació voluntària que conté especificacions tècniquesbasades en els resultats de lexperiència i del desenvolupament tecnològic.Les normes tècniques espanyoles, les normes UNE, les elabora la societat espanyolaAENOR, entitat legalment responsable del seu desenvolupament, a través delsComitès Tècnics de Normalització en els quals són presents totes les partsinteressades. 36 LES EMPRESES I LES MESURES CAUTELARS EN L’ÀMBIT DEL DRET DEL CONSUM © Francesc Xavier Sánchez Moragas http://fsanchezmo.wordpress.com/ jurisdiccioemocional@gmail.com
  • 37. AENOR representa els interessos de les empreses i la societat espanyola alsorganismes internacionals i europeus de normalització. És el membre espanyol de pledret i participa en els òrgans de govern i en lactivitat dels òrgans tècnics de:  Organització Internacional de Normalització, ISO  Comissió Electrotècnica Internacional, IEC  Comitè Europeu de Normalització, CEN  Comitè Europeu de Normalització Electrotècnica, CENELEC .En el cas dels productes, les mesures de seguretat s’estableixen al RDSGP i si hi hauna normativa específica que reguli algun producte en concret, el RDSGP noméss’aplica amb caràcter supletori per les categories de risc no regulades en la normaespecífica – art 1.4 RDSGP-.Així doncs, per avaluar la seguretat d’un producte i seguint el que s’estableix a l’article3 del RDSGP tenim que un producte es considera segur quan:  Compleix les normatives legals d’obligat compliment a Espanya.  Compleix les directives europees harmonitzades transposades a l’ordenament jurídic espanyol. Les estableix el CEN o el CENELEC per mandat de la Comissió i es publiquen al DOCE i fixen detalladament els requisits essencials. No són obligatòries però confereixen presumpció de conformitat.Si no existeix normativa d’obligat compliment s’ha de tenir en compte els següentselements:  Normes tècniques nacionals de transposicions de normes europees no harmonitzades (només fixen mínims).  Normes UNE  Recomanacions de la Comissió Europea que estableixi directius sobre avaluació de la conformitat.  Codis de bones pràctiques en matèria de seguretat en vigor.  L’estat actual del coneixement i la tècnica.El marcatge CE sobre un producte indica que aquest producte compleix ambtots els requisits essencials que són d’aplicació en base a les directivescomunitàries corresponents, però no tots els productes tenen aquestes directivescomunitàries que ho regulenA continuació s’indiquen les directives que requereixen el marcatge “CE”• D.C. 73/23/CEE "Material de baixa tensió"• D.C. 87/404/CEE "Recipients a pressió simples"• D.C. 88/378/CEE "Joguines"• D.C. 89/106/CEE "Productes de Construcció"• D.C. 89/336/CEE "Compatibilitat Electromagnètica"• D.C. 89/686/CEE "Equips de protecció individual"• D.C. 90/384/CEE "Instruments de pesada de funcionament no automàtica"• D.C. 90/385/CEE "Productes sanitaris implantables actius"• D.C. 90/396/CEE "Aparells a gas"• D.C. 92/42/CEE "Calderes noves daigua calenta" 37 LES EMPRESES I LES MESURES CAUTELARS EN L’ÀMBIT DEL DRET DEL CONSUM © Francesc Xavier Sánchez Moragas http://fsanchezmo.wordpress.com/ jurisdiccioemocional@gmail.com
  • 38. • D.C. 93/15/CEE "Explosius amb finalitats civils"• D.C. 93/42/CEE "Productes sanitaris"• D.C. 94/9/CEE "Aparells de protecció per a ús en atmosferes explosives"• D.C. 95/16/CE "Ascensors"• D.C. 95/54/CE "Vehicles a motor -SEE interferències"• D.C. 96/98/CE "Equips marins"• D.C. 97/23/CE "Equips a pressió"• D.C. 98/37/CE "Màquines"• D.C. 1999/5/CE "Equips radioelèctrics i equips terminals de telecomunicació ireconeixement mutu de la seva conformitat"• D.C. 1999/36/CE "Equips de Pressió Transportables"Cal tenir en compte que el fabricant ha de declarar la conformitat amb tots elsrequisits essencials de les directives aplicables als productes i no s’accepta unaconformitat parcial.PRODUCTES INDUSTRIALS   Tots els béns i serveis s’han de subjectar al que determini la normativa sectorialaplicable, especialment la relativa a seguretat industrial, sanitat i salut pública, i tambéqualsevol altra que tingui com a finalitat garantir la salut i la seguretat de les personesconsumidores.Els riscos usualment o reglamentàriament admesos en condicions normals iprevisibles d’utilització s’han de posar en coneixement de les persones consumidoresde manera clara i amb els mitjans adequats.El Codi de Consum de Catalunya estableix que la informació que figura als envasos,als embalatges i a les etiquetes de tot tipus de producte ha d’incloure els aspectessegüents:a) La naturalesa i la composició.b) La quantitat.c) La qualitat.d) La mesura i el pes.e) El risc que en comporta l’ús, si escau.f) La manera de preveure, contrarestar i reduir els efectes no desitjables dels incidentsque, malgrat les instruccions, es puguin produir.g) L’origen.h) La informació obligatòria dels distintius de qualitat.i) Les altres característiques rellevants de l’oferta.També cal tenir en compte el que estableix el RDPAE.Aquesta normativa prohibeix la fabricació i comercialització, així com la importació iexportació dels productes que per la seva aparença enganyosa posin en perill laseguretat o la salut de les persones.Hem d’entendre per productes enganyosos aquells que sense ser alimentaristenen una forma, una olor, un color, un aspecte, una presentació, un etiquetatge,un volum o una mida tals que sigui previsible que els consumidors, en particularels nens, els confonguin amb productes alimentaris, i per això els portin a laboca, els xuclin o els ingereixin, podent aquesta acció implicar riscos dasfíxia,dintoxicació, de perforació o dobstrucció del tub digestiu. 38 LES EMPRESES I LES MESURES CAUTELARS EN L’ÀMBIT DEL DRET DEL CONSUM © Francesc Xavier Sánchez Moragas http://fsanchezmo.wordpress.com/ jurisdiccioemocional@gmail.com
  • 39. El RDEPI, regula l’etiquetatge dels productes industrials en el mercat interior i estableixque no es consideren productes industrials els següents:- Cosmètics i productes sanitaris.- Productes farmacèutics.- Productes alimentaris.- Productes artesans.- Els productes considerats com a obres dart o antiguitats.- Tots aquells productes industrials que tinguin normativa específica en aquestamatèria.Pel cas dels productes que si que es consideren industrials, la informacióobligatòria de l’etiqueta ha de contenir la següent informació mínima:  Nom o denominació usual o comercial del producte, que serà aquell pel que sigui conegut amb la finalitat que pugui identificar-se plenament la seva naturalesa, distingint de aquells amb els quals es pugui confondre excepte per als productes que raonablement siguin identificables.  Composició: Aquesta dada sha de fer figurar en letiqueta quan laptitud per al consum o utilització del producte depengui dels materials emprats en la seva fabricació, o bé sigui una característica de la seva puresa, riquesa, qualitat, eficàcia o seguretat.  Termini recomanat per al seu ús o consum, quan es tracti de productes que pel transcurs del temps perdin alguna de les seves qualitats. Es podran determinar altres dates que substitueixin o acompanyen a aquesta en aquells casos en què justificadament el producte el requereixi.  Contingut net del producte, expressat en unitats de massa o volum, quan es tracti de productes susceptibles de ser usats en fraccions o el nombre dunitats en el cas.  Característiques essencials del producte, instruccions, advertiments, consells o recomanacions sobre instal·lació, ús i manteniment, maneig, manipulació, perillositat o condicions de seguretat, en el cas que aquesta informació sigui necessària per a lús correcte i segur del producte.  Lot de fabricació, quan el procés delaboració es realitzi en sèries identificables.  Identificació de lEmpresa. Sindicarà el nom o la raó social o la denominació del fabricant o l’envasadora o transformador o dun venedor, establerts a la Comunitat Econòmica Europea i, en tot cas, el seu domicili. A més, cal indicar el lloc de procedència o origen, en el cas que la seva omissió pogués induir a error al consumidor, així que el veritable origen o procedència del producte. Els productes importats de tercers països no signants de lAcord de Ginebra sobre obstacles tècnics al comerç de 12 dabril de 1979, hauran de fer constar en letiquetatge el país dorigen. 39 LES EMPRESES I LES MESURES CAUTELARS EN L’ÀMBIT DEL DRET DEL CONSUM © Francesc Xavier Sánchez Moragas http://fsanchezmo.wordpress.com/ jurisdiccioemocional@gmail.com
  • 40.  Potència màxima, tensió dalimentació i consum energètic en el cas de productes que utilitzen energia elèctrica per al seu normal funcionament.  Consum específic i tipus de combustible, si sescau, en productes que utilitzin altres tipus denergia.En el cas del material elèctric, el RDSME estableix que han de figurar-hi la marca defàbrica o la marca comercial i el marcatge “CE” hi ha de constar les característiquesfonamentals, del les quals, del seu coneixement en depengui la seva utilització,dacord amb la destinació que se li hagi de donar a aquest material.Aquestes indicacions han de figurar en el material elèctric o, quan això no siguipossible, en la documentació que lacompanya, o en l’embalatge. Sempre en un llocvisible per la persona consumidora.COSMÈTICS S’entén per producte cosmètic tota substància o preparat destinat a ser posat encontacte amb les diverses parts superficials del cos humà (epidermis, sistema pilós icapil·lar, ungles, llavis i òrgans genitals externs) o amb les dents i les mucoses bucals,amb la finalitat exclusiva o principal de netejar-los, perfumar, modificar el seu aspecte i/ o corregir les olors corporals i / o protegir-los o mantenir-los en bon estat.Els productes cosmètics han d’anar etiquetats amb les següents dades:  Denominació del producte.  El nom o la raó social i ladreça o el domicili social del fabricant, o en el cas dels productes cosmètics importats, el nom o la raó social i ladreça o el domicili social del responsable de la posada en el mercat del producte establert dins del territori comunitari.  El contingut nominal en el moment del condicionament, indicat en pes o en volum.  La data de caducitat mínima: la data de caducitat mínima dun producte cosmètic és la data fins la qual el producte, conservat en condicions adequades, continua complint la seva funció inicial. Sindicarà mitjançant la menció utilitzeu preferentment abans de final de ..., indicant a continuació: o bé la pròpia data o bé la indicació del lloc del etiquetatge on figura. En cas de necessitat, aquestes mencions es completaran amb la indicació de les condicions que permetin garantir la durada indicada. La data es compondrà de la indicació, de manera clara i ordenada, del mes i lany. Per als productes cosmètics que la seva vida mínima excedeixi de trenta mesos, la indicació de la data de caducitat no serà obligatòria. Per a aquests productes sindicarà el termini després de la seva obertura durant el qual es poden utilitzar sense cap risc per al consumidor. Aquesta informació sindicarà mitjançant un símbol establert, seguit del termini en mesos i / o anys. 40 LES EMPRESES I LES MESURES CAUTELARS EN L’ÀMBIT DEL DRET DEL CONSUM © Francesc Xavier Sánchez Moragas http://fsanchezmo.wordpress.com/ jurisdiccioemocional@gmail.com
  • 41.  Les precaucions particulars d’ús i especialment les indicades a la columna Condicions d’ús i advertències que han de figurar obligatòriament en letiquetatge, dels annexos III, IV, VI i VII del RDPS, que han de figurar en el recipient i embalatge, així com eventuals indicacions relatives a les precaucions particulars que shagin dobservar amb els productes cosmètics dús professional, en particular els destinats als perruquers. Quan això no sigui possible en la pràctica, aquestes indicacions hauran de consignar en una nota, una etiqueta, una banda o una targeta adjuntes, a les quals es remetrà al consumidor, bé mitjançant una indicació abreujada o bé pel símbol de lannex VIII,del RDPS que haurà de figurar en el recipient i en lembalatge.  El nombre de lot de fabricació o la referència que permeti la identificació de la fabricació. Quan això no sigui possible en la pràctica, a causa de les reduïdes dimensions dels productes cosmètics, aquesta menció només ha de figurar en lembalatge.  País dorigen quan es tracti de productes cosmètics fabricats fora del territori comunitari.  La funció del producte, llevat si aquesta es desprèn de la seva presentació.  La llista dingredients per ordre decreixent dimportància ponderada en el moment de la seva incorporació. Aquesta llista anirà precedida de la paraula ingredients o ingredients. En cas que fos impossible en la pràctica, els ingredients han de figurar en una nota, una etiqueta, una banda o una targeta adjuntes, a les quals es remetrà al consumidor, bé mitjançant una indicació abreujada, bé pel símbol de lannex VIII del RDPC que han de figurar en lembalatge.Els responsables dels productes cosmètics que es presentin sense envàs previ o quees envasin en el lloc de venda a petició del comprador o que envasin abans per vendaimmediata, disposaran detiquetes o prospectes ajustats als requisits anteriors quesadheriran als envasos dels productes o acompanyaran els mateixos en el moment delliurar-los al consumidor.En el cas del sabó i de les perles per al bany, així com daltres petits productes, quandegut a la seva mida o la seva forma sigui impossible fer-hi constar les indicacionsanteriors, una banda, una targeta o una nota adjuntes, les indicacions han de figuraren un rètol situat molt a prop del lloc on sofereixi a la venda el producte cosmètic.JOGUINES I PRODUCTES D’US INFANTIL La creixent preocupació per la seguretat infantil és una constant a tots els païsosdesenvolupats, que sha plasmat en nombroses disposicions legals, destinades aexigir que les joguines compleixin una sèrie de condicions que garanteixin la seguretatdurant la seva manipulació, a fi devitar els riscs a què poden estar exposats els nensquan els utilitzen.A Espanya, la normativa bàsica d’aplicació és el Reial Decret 880/1990, de 29 de juny,pel qual saproven les normes de seguretat de les joguines –RDSJ-. També hem detenir en compte que existeix la “DIRECTIVA 2009/48/CE DEL PARLAMENTOEUROPEO Y DEL CONSEJO de 18 de junio de 2009 sobre la seguridad de losjuguetes” que encara no s’ha transposat a l’ordenament espanyol. 41 LES EMPRESES I LES MESURES CAUTELARS EN L’ÀMBIT DEL DRET DEL CONSUM © Francesc Xavier Sánchez Moragas http://fsanchezmo.wordpress.com/ jurisdiccioemocional@gmail.com
  • 42. S’entén per joguina tot producte concebut o manifestament destinat a ser utilitzat ambfinalitats de joc per nens dedat inferior a 14 anys.No es consideren joguines els següents productes:• Ornaments de Nadal.• Models reduïts, construïts detalladament a escala per a col•leccionistes adults.• Equips destinats a la utilització col•lectiva en terrenys de joc.• Equips esportius.• Equips nàutics destinats a la seva utilització en aigües profundes.• Nines folklòriques i decoratives i altres articles similars per a col•leccionistesadults.• Joguines professionals instal•lades en llocs públics (grans magatzems,estacions, etc.).• Trencaclosques de més de 500 peces o sense model, destinats alsespecialistes.• Armes daire comprimit.• Focs artificials, inclosos els fulminants de percussió A excepció dels fulminantsconcebuts especialment per a joguines de percussió.• Fones i tirador.• Jocs de dards amb puntes metàl•liques.• Forns elèctrics, planxes o altres productes funcionals alimentats per una tensiónominal superior a 24 volts.• Productes que continguin elements calorífics la utilització dels quals requereixila vigilància dun adult, en un marc pedagògic.• Vehicles amb motors de combustió.• Màquines de vapor de joguina.• Bicicletes dissenyades per fer esport o per desplaçar-se per la via pública.• Jocs de vídeo que es pot connectar a un monitor de vídeo, alimentats per unatensió nominal superior a 24 volts.• Xumets de puericultura.• Imitacions fidels darmes de foc reals.• Joies de fantasia destinades als nens.Tots aquests sectors però disposen de normes de seguretat recollides en normestècniques harmonitzades o no harmonitzades i entre d’altres, com a exemple:• Norma UNE-EN 1273:2005: Articles de puericultura. Caminadors. Requisits deseguretat i mètodes dassaig.• Norma UNE-EN 14035-1:2003: Articles de pirotècnia.• Norma UNE-EN 14781:2006: Bicicletes de carreres. Requisits de seguretat imètodes dassaig.• Norma UNE-EN 60598-2-20/A2: 2004 : Llums de Nadal.Les joguines només es poden comercialitzar si no comprometen la seguretat i/o lasalut dels usuaris o de tercers, quan sutilitzin per a la seva funció normal o sutilitziconforme al seu ús previsible, tenint en compte el comportament habitual dels nens.Les joguines proveïdes del marcat CE, es presumiran conformes amb les disposicionsi per tant es consideraran joguines segures. 42 LES EMPRESES I LES MESURES CAUTELARS EN L’ÀMBIT DEL DRET DEL CONSUM © Francesc Xavier Sánchez Moragas http://fsanchezmo.wordpress.com/ jurisdiccioemocional@gmail.com
  • 43. L’etiquetatge de les joguines: La marca CE, i el nom i/o la raó social i/o la marca, així com la direcció del fabricant odel seu representant autoritzat o de limportador dins de la comunitat hauran danarcol·locades per regla general de forma visible, llegible i indeleble, bé sobre la joguina,bé sobre lenvàs.En el cas de joguines de mida reduïda, així com en el de joguines compostes perelements de mida reduïda, aquestes indicacions podran, anar col•locades sobrelenvàs, en una etiqueta o en un fullet. Quan les esmentades indicacions vagincol·locades sobre la joguina, shaurà de cridar latenció del consumidor sobre la utilitatde conservar-les.Queda prohibit col·locar a les joguines, marcats que puguin induir a error a tercers enrelació amb el significat o el logotip del marcat CE. Advertències i indicacions d’ús:Les etiquetes i/o envasos de les joguines, així com les instruccions que elsacompanyen han dalertar, de forma eficaç i completa, els usuaris i/o els seusassistents sobre els riscs que pot comportar el seu ús i de la forma devitar-los. Joguines no destinades a nens menors de trenta i sis mesos.Les joguines que puguin resultar perilloses per a nens menors de trenta-sis mesosportaran una advertència, com la inscripció “no és convenient per a nens menors detrenta-sis mesos”, o “no és convenient per a nens menors de tres anys”, que escompletarà mitjançant una indicació concisa, que també podrà figurar en lesinstruccions dús on sexpliquin els riscs específics que motivin l’exclusió.Aquesta disposició no saplicarà a les joguines que de forma manifesta, a causa de lesseves funcions, dimensions, característiques, propietats o altres elements evidents nosón susceptibles de destinar-los a nens menors de trenta-sis mesos. Tobogans, gronxadors en suspensió, anelles, trapezis, cordes i joguines anàlogues muntades sobre suports.Aquestes joguines aniran acompanyades dunes instruccions dús que posin en relleula necessitat defectuar controls i revisions periòdiques de les seves parts mésimportants (suspensions, sostenidors, fixacions al terra, etc.) I que precisin que, en casdomissió dels esmentats controls, la joguina podria presentar riscs de caigudes obolc|.Shauran de proporcionar igualment instruccions sobre la forma correcta de muntar-los,amb indicació de les parts que puguin resultar perilloses en el cas dun muntatgeincorrecte. 43 LES EMPRESES I LES MESURES CAUTELARS EN L’ÀMBIT DEL DRET DEL CONSUM © Francesc Xavier Sánchez Moragas http://fsanchezmo.wordpress.com/ jurisdiccioemocional@gmail.com
  • 44. Joguines funcionals.Per joguines funcionals sentendrà aquelles que tinguin les mateixes funcions queaparells o instal·lacions destinats a adults i dels quals constitueixen sovint un model aescala reduïda.Les joguines funcionals o el seu envàs portaran la inscripció: “Atenció! Utilitzi’ls sota lavigilància dadults”.Aniran, a més, acompanyats per instruccions dús en les quals sesmentin lesindicacions per al seu funcionament, les precaucions que haurà dadoptar lusuari, ambla indicació que en cas domissió de les esmentades precaucions aquest sexposariaals riscs, que shauran despecificar, inherents a laparell o producte dels quals lajoguina constitueixi un model a escala reduïda o una imitació. També sindicarà que lajoguina sha de mantenir fora de labast de nens dedat molt curta. Joguines que continguin, com a tals, substàncies o barreges perilloses. joguines químiques.Sense perjudici de laplicació de les disposicions relatives a la classificació,lenvasament i letiquetatge de les substàncies i barreges perilloses, en les instruccionsdús de les joguines que continguin, com a tals, les esmentades substàncies obarreges sindicarà el seu caràcter perillós, així com les precaucions que haurandadoptar els usuaris a fi devitar els riscs que puguin presentar, riscs que shaurandespecificar de forma concisa segons sigui el tipus de joguina. Sesmentaran tambéels primers auxilis que shauran dadministrar en cas daccidents greus provocats perlús de les esmentades joguines. Sindicarà, així mateix, que les esmentades joguineshan de mantenir-se fora de labast dels nens dedat molt curta.A més d’aquestes indicacions les joguines químiques han d’exhibir als seus envasos lainscripció: “Atenció!. Únicament per a nens grans de XX anys . Utilitzi’ls sota lavigilància dadults”.L’edat la fixa el fabricant sota la seva responsabilitat tècnica.Es considera en particular com a joguines químiques: les caixes dexperimentsquímics, les caixes dinclusió plàstica, els tallers en miniatura de ceràmica, esmalt,fotografia i joguines anàlogues. Patinets i patins de rodes per a nens si es presenten en venda com joguines, portaran la inscripció:Han d’indicar la següent frase. “Atenció! Utilitzis amb equip de protecció”.A més, les instruccions dús recordaran que la utilització de la joguina shauràdefectuar amb prudència, ja que requereix una gran habilitat i lluny de la via pública, afi devitar accidents, per caigudes o col•lisions, de lusuari i de tercers. També esproporcionaran indicacions sobre lequip protector recomanat: cascs, guants,genolleres, colzeres, etc. 44 LES EMPRESES I LES MESURES CAUTELARS EN L’ÀMBIT DEL DRET DEL CONSUM © Francesc Xavier Sánchez Moragas http://fsanchezmo.wordpress.com/ jurisdiccioemocional@gmail.com
  • 45. Joguines nàutiquesHan d’indicar la següent frase.“Atenció! Utilitzar únicament en aigua on el nen pugui romandre dempeus i sotavigilància”.Riscos relacionats amb les joguines: Els riscs poden ser:• Deguts a la concepció, a construcció o a la composició de la joguina.• Inherents a lús de la joguina i que no es poden eliminar modificant laconstrucció o composició daquest sense alterar la seva funció o privar-lo de les sevespropietats essencials.El grau de risc present en lús duna joguina ha destar en proporció amb la capacitatdels usuaris i, en el seu cas, de les persones que els cuiden per fer front a l’esmenta’trisc.Aquest és el cas especialment de les joguines que, per les seves funcions, dimensionsi característiques, es destinin a lús de nens menors de trenta-sis mesos.Per respectar aquest principi sha despecificar, sempre que sigui necessària, ledatmínima dels usuaris de les joguines i/o la necessitat que susin només sota lavigilància dun adult.Propietats físiques i mecàniques. Les joguines i les seves parts, així com les seves fixacions, en el cas de joguinesdesmuntables, hauran de tenir la resistència mecànica i, en el seu cas, lestabilitatsuficient per suportar les tensions degudes a lús sense ruptures o deformacions quepuguin causar ferides.Les vores accessibles, sortints, cordes, cables i fixacions de les joguines s’han dedissenyar i de construir de manera que el contacte amb ells no presenti riscs delesions corporals.Les joguines s’hauran de concebre i de fabricar de manera que es redueixin al mínimels riscs de ferides que puguin ser provocades pel moviment de les seves parts.Les joguines, els seus components i les parts dels mateixos que poguessin separar-sede les joguines manifestament destinades a nens dedat inferior a trenta i sis mesoshauran de ser de dimensions suficients que no puguin ser empassats i/o inhalats.Les joguines, les seves parts i els embalatges en els quals es presentin per a la sevavenda a la menuda no hauran de presentar risc destrangulació o asfíxia.Les joguines ideades per al seu ús en laigua o que pugui portar un nen per laiguas’hauran de concebre i de fabricar de manera que es redueixin al mínim, en la mesurapossible i tenint en compte lús a què es destinin les joguines, els riscs denfonsamentde la joguina i de pèrdua de suport per al nen. 45 LES EMPRESES I LES MESURES CAUTELARS EN L’ÀMBIT DEL DRET DEL CONSUM © Francesc Xavier Sánchez Moragas http://fsanchezmo.wordpress.com/ jurisdiccioemocional@gmail.com
  • 46. Les joguines en les quals es pugui entrar i que constitueixin, per tant, un espai tancathauran de tenir un sistema de sortida fàcil dobrir des de linterior per qualsevolocupant.Les joguines que confereixen mobilitat als seus usuaris hauran de portar, en la mesurapossible, incorporat un sistema de fre adaptat al tipus de joguina i que aquest enrelació amb lenergia cinètica desenvolupada pel mateix. Aquest sistema haurà de serde fàcil utilització pels seus usuaris, sense perill de projecció o de ferides per alsmateixos ni per a tercers.La forma i la composició de construcció dels projectils i lenergia cinètica que aquestspuguin desenvolupar en ser llançats per una joguina ideada a tal efecte hauran de sertals que el risc de ferides per a lusuari de la joguina o per a tercers no siguidesmesurat, tenint en compte el tipus de joguina.Les joguines que continguin elements que produeixin calor shauran de construir de talforma:La temperatura màxima que assoleixi qualsevol superfície accessible no puguinprovocar cremades en tocar-les.Els líquids, vapors i gasos que es trobin en linterior de les joguines no assoleixintemperatures o pressions lescapada|fuita de les quals, llevat de per motiusindispensables per al bon funcionament de la joguina, pugui provocar cremades oaltres danys físics.Inflamabilitat. Les joguines no han de constituir un element perillós inflamable en el medi ambient delnen. Per tant, han destar fets amb materials que:No es cremin en estar exposats a una flama o espurna o una altra font potencial defoc.Que no siguin fàcilment inflamables (la flama sapaga tan aviat com es retirin del focusdel foc).Que, si cremen, ho facin lentament i amb poca velocitat de propagació de la flama.Que qualsevol que sigui la composició química de la joguina, hagi sofert un tractamenttendent a retardar el procés de combustió.Els materials combustibles no hauran de comportar cap risc que a partir dells es puguiestendre el foc als altres materials usats a la joguina.Les joguines que, per raó de lús a què es destinin, continguin substàncies o barregesperilloses i en particular, els materials i equips per a experiments químics, modelisme,modelatge plàstic o ceràmic, esmaltat, fotografia o altres activitats similars, no han decontenir com a tals substàncies o barreges que puguin arribar a ser inflamables comconseqüència de la pèrdua de components volàtils no inflamables.Les joguines no hauran de ser explosives o contenir elements o substàncies quepuguin explotar, en cas dutilització o dús segons el previst ( això no inclou elsfulminants concebuts per a joguines de percussió).Les joguines i, en particular, els jocs i joguines de química no hauran de contenir coma tals substàncies o barreges: 46 LES EMPRESES I LES MESURES CAUTELARS EN L’ÀMBIT DEL DRET DEL CONSUM © Francesc Xavier Sánchez Moragas http://fsanchezmo.wordpress.com/ jurisdiccioemocional@gmail.com
  • 47. Que en barrejar-se puguin explotar:  Per reacció química o escalfament.  En barrejar-se amb substàncies oxidants.  Que continguin components volàtils inflamables en laire, que puguin formar barreges en l’aire inflamables o explosives.Propietats químiques. Les joguines hauran de ser dissenyades i fabricades de manera que la seva ingestió,inhalació, contacte amb la pell, les mucoses o els ulls no presentin riscs per a la salut operills de ferides en cas de la seva utilització o ús.En qualsevol cas, hauran de complir les legislacions pertinents relatives adeterminades categories de productes o que estableixin la prohibició, la limitació delús o letiquetatge de determinades substàncies i barreges perilloses.En particular, per protegir la salut dels nens, la biodisponibilitat diària resultant de lúsde les joguines no ha dexcedir de:0,2 ug dantimoni.0,1 ug darsènic.25,0 ug de bari.0,6 ug de cadmi.0,3 ug de crom|cromo.0,7 ug de plom.0,5 ug de mercuri.5,0 ug de seleni.O altres valors fixats per a aquestes o altres substàncies en la legislació sobre la basede levidència científica.Sentendrà per biodisponibilitat de les esmentades substàncies lextracte solubledimportància toxicològica significativaPropietats elèctriques. La tensió elèctrica de les joguines que funcionin amb electricitat no podrà excedir de24 volts, i cap peça de la joguina no portarà més de 24 volts.Les parts de joguines en contacte o que puguin entrar en contacte amb una fontdelectricitat capaç de provocar una descàrrega elèctrica, així com els cables o altresconductors pels quals semporti lelectricitat a tals parts, hauran destar prou aïllats iprotegits mecànicament per evitar el risc de descàrrega.Les joguines elèctriques s’hauran de dissenyar i de construir de manera que esgaranteixi que les temperatures màximes que assoleixin totes les superfíciesdirectament accessibles no provocaran cremades en tocar-les.Higiene. Les joguines s’hauran de concebre i de fabricar de manera que se satisfacin lescondicions dhigiene a fi devitar els riscs dinfecció, malaltia i contacte.    47 LES EMPRESES I LES MESURES CAUTELARS EN L’ÀMBIT DEL DRET DEL CONSUM © Francesc Xavier Sánchez Moragas http://fsanchezmo.wordpress.com/ jurisdiccioemocional@gmail.com
  • 48. Radioactivitat. Les joguines no hauran de contenir elements o substàncies radioactives en forma oproporcions que puguin ser perjudicials per a la salut del nen . 48 LES EMPRESES I LES MESURES CAUTELARS EN L’ÀMBIT DEL DRET DEL CONSUM © Francesc Xavier Sánchez Moragas http://fsanchezmo.wordpress.com/ jurisdiccioemocional@gmail.com
  • 49. CRITERIS PER AVALUAR LA SEGURETAT DELS PRODUCTES ALIMENTARIS obligacions dels comerciants que elaboren o comercialitzen productes alimentaris L’article 54 de la LSP estableix que són les persones, físiques o jurídiques, titulars deles instal·lacions, els establiments, els serveis i les indústries en què s’acompleixenactivitats que incideixen o poden incidir en la salut de les persones les que sónresponsables de la higiene i de la seguretat sanitària dels locals i les instal·lacions i dellurs annexos, dels processos i dels productes o substàncies que en deriven, i hand’establir procediments d’autocontrol eficaços per a garantir-ne la seguretat sanitària.Hem d’entendre per autocontrol, el conjunt d’obligacions de les persones físiques ojurídiques subjectes a l’àmbit d’aplicació de la LSP amb la finalitat de garantir lainnocuïtat i la salubritat dels productes, les activitats i els serveis respectius.Si els titulars d’instal·lacions, establiments, serveis o indústries detecten l’existència deriscos per a la salut derivats de l’activitat o dels productes respectius, n’han d’informarimmediatament l’autoritat sanitària corresponent i han de retirar, si escau, el productedel mercat o han de cessar l’activitat, de la manera que es determini per reglament –art 58 LSP-.D’acord amb el que estableix l’article 122-3 del CCC, els béns i serveis relacionatsamb l’alimentació han de complir els requisits exigibles en matèria de:• Producció• Elaboració• Manipulació• Conservació• Comercialització• Transport• Informació a la persona consumidora.Organismes responsables de verificar el compliment d’aquests requisits i adoptar les corresponents mesures cautelars en cada fase. L’article 311-1 del CCC estableix que els poders públics de Catalunya, especialmentels que tenen específicament encarregada la tutela i la defensa dels drets de lespersones consumidores, han de vetllar, per mitjà de procediments eficaços i efectius,pel compliment dels drets que reconeixen el CCC i les normatives específiques isectorials de defensa i protecció de les persones consumidores i en cas d’unincompliment de la legislació que posi en perill de qualsevol manera els drets ointeressos de les persones consumidores, han d’adoptar les mesures que estableixenel CCC i la resta de l’ordenament jurídic. 49 LES EMPRESES I LES MESURES CAUTELARS EN L’ÀMBIT DEL DRET DEL CONSUM © Francesc Xavier Sánchez Moragas http://fsanchezmo.wordpress.com/ jurisdiccioemocional@gmail.com
  • 50. Per tant, els inspectors i les inspectores de consum són competents per realitzar lavigilància dels béns i serveis d’alimentació i han d’aplicar les mesures establertes enqualsevol normativa aplicable al sector, pel que a més del que per aquests casospreveu el CCC s’ha de tenir en compte la normativa sectorial i específica.Les mesures d’intervenció cautelar que preveu la LSP en els seus articles 55 i 63 són:• Establir prohibicions i requisits mínims per a la producció, la distribució, lacomercialització i l’ús de béns i productes, i per a les pràctiques que comportin unperjudici o una amenaça per a la salut.• Controlar la publicitat i la propaganda de productes i activitats que puguin incidiren la salut, amb la finalitat d’ajustar-les a criteris de veracitat i evitar tot allò que puguicomportar un perjudici per a la salut.• Establir i controlar les condicions higienicosanitàries, de funcionament idesenvolupament d’activitats que puguin repercutir en la salut de les persones.• Adoptar les mesures cautelars pertinents si es produeix un risc per a la salutindividual o col·lectiva o si se sospita raonablement que n’hi pot haver un, davant l’incompliment dels requisits i les condicions que estableix l’ordenament jurídic, i tambéen aplicació del principi de precaució.• Acordar la clausura o el tancament de les instal·lacions, els establiments, elsserveis o les indústries que no tinguin les autoritzacions sanitàries pertinents.• El comís i la destrucció dels béns o productes deteriorats, caducats, adulteratso no autoritzats, i també dels productes que, per raons de protecció de la salut oprevenció de la malaltia, sigui aconsellable destruir, reexpedir o destinar a altres usosautoritzats.• Requerir als titulars de les instal·lacions, els establiments, els serveis i lesindústries que hi facin modificacions estructurals o que adoptin mesures preventives icorrectores per a esmenar-hi les deficiències higièniques i sanitàries.Si, com a conseqüència de les activitats de vigilància i control, es comprova que hi harisc per a la salut individual o col·lectiva o s’observa l’ incompliment dels requisits i lescondicions que estableix l’ordenament vigent en matèria de salut pública, o n’hi haindicis raonables, les autoritats sanitàries i, si escau, llurs agents, d’acord amb elque estableix aquesta llei, han d’adoptar les mesures cautelars següents:a) La immobilització i, si escau, el comís de productes i substàncies.b) El tancament preventiu de les instal·lacions, els establiments, els serveis i lesindústries.c) La suspensió de l’autorització sanitària de funcionament o la suspensió o prohibicióde l’exercici d’activitats, o bé ambdues mesures alhora.d) La intervenció de mitjans materials o humans.e) La determinació de condicions prèvies en qualsevol fase de la fabricació o lacomercialització de productes i substàncies, i també del funcionament de lesinstal·lacions, els establiments, els serveis i les indústries, amb la finalitat quecorregeixin les deficiències detectades. 50 LES EMPRESES I LES MESURES CAUTELARS EN L’ÀMBIT DEL DRET DEL CONSUM © Francesc Xavier Sánchez Moragas http://fsanchezmo.wordpress.com/ jurisdiccioemocional@gmail.com
  • 51. f) Prohibir la comercialització d’un producte o ordenar-ne la retirada del mercat i, si cal,acordar-ne la destrucció en condicions adequades.g) Qualsevol altra mesura si hi ha risc per a la salut individual o col•lectiva o sis’observa l’ incompliment dels requisits i les condicions que estableix l’ordenamentvigent o n’hi ha indicis raonables.DIFERÈNCIES ENTRE LES COMPETÈNCIES I ELS PERFILS DEL PERSONAL INSPECTOR DE CONSUM I DEL PERSONAL INSPECTORS DE SALUT PÚBLICA.  diferències de perfil professionalEls inspectors i inspectores sanitàries són professionals sanitaris tal i com s’estableix ala LOPS.L’exercici d’una professió sanitària requereix la possessió del corresponent títoloficial que l’habiliti expressament per exercir.Els àmbits competencials es descriuen a la LOPS i pel que fa al control de béns iserveis d’alimentació tenim:Farmacèutics: correspon als Llicenciats en Farmàcia la col•laboració en els processosanalítics i de vigilància de la salut pública.Veterinaris: correspon als Llicenciats en Veterinària el control de la higiene i de latecnologia a la producció i elaboració daliments dorigen animal, així com la prevenciói lluita contra les malalties animals, particularment les zoonosis, i el desenvolupamentde les tècniques necessàries per evitar els riscs que en lhome poden produir la vidaanimal i les seves malalties.Dietistes-nutricionistas: els Diplomats universitaris en Nutrició Humana i Dietèticadesenvolupen activitats orientades a lalimentació de la persona o de grups depersones, adequades a les necessitats fisiològiques i, en el seu cas, patològiques deles mateixes, i dacord amb els principis de prevenció i salut pública.Els químics, biòlegs, bioquímics i altres llicenciats universitaris que estiguin enpossessió d’un títol oficial d’especialista en Ciències de la Salut també es considerenprofessionals sanitaris i desenvolupen les seves funcions d’acord amb la sevacorresponent titulació.Per altra banda, la normativa estatal aplicable al control oficial dels productesalimentaris és el RDCOPA i el RDMACOPA.En el seu article 6 el RDCOPA estableix que el control oficial dels productesalimentaris consistiran en una o varies de les següents operacions:• Inspecció• Presa de mostres 51 LES EMPRESES I LES MESURES CAUTELARS EN L’ÀMBIT DEL DRET DEL CONSUM © Francesc Xavier Sánchez Moragas http://fsanchezmo.wordpress.com/ jurisdiccioemocional@gmail.com
  • 52. • Control de la higiene del personal• Exàmens del material escrit i documental• Exàmens dels sistemes de verificació aplicats eventualment per les empreses idels resultats que es desprenen dels mateixos.I en l’article 2 del RDMACOPA es diu textualment “Las operaciones de control a quese refiere el artículo 6 del Real Decreto 50/1993, de 15 de enero, se llevarán a cabopor agentes debidamente cualificados y experimentados, especialmente enáreas como la química, la química de los alimentos, la veterinaria, la medicina, lamicrobiología de los alimentos, la higiene de los alimentos, la tecnología de losalimentos y el derecho”.En el cas del personal inspector de consum no es requereix la possessió concreta d’untítol oficial que l’habiliti expressament per exercir la seva professió, a no ser que s’hagide dedicar al control de la higiene i de la tecnologia a la producció i elaboraciódaliments.Per aquest motiu, bo i que la inspecció sanitària i la inspecció de consum tenen unàmbit d’actuació concurrent el personal inspector de consum que no disposi de lacorresponent titulació sanitària, no està habilitat per exercir el control dels béns iserveis d’alimentació que estableix el Codi de Consum de Catalunya en les fases de:• Producció• Elaboració• Manipulació• Conservació• Comercialització• Transport diferències de caràcter territorial i competencialEncara que dins d’un servei de consum municipal es disposés d’una inspecció deconsum especialitzada en el control alimentari, s’ha de tenir en compte que la LSPdetermina, en el seu article 52 quins són els serveis mínims que poden prestar elsens locals en matèria de salut pública i pel que ara ens interessa, en el seu apartat f)ens diu:“La gestió del risc per a la salut derivat dels productes alimentaris en les activitats delcomerç minorista, del servei i la venda directa d’aliments preparats als consumidors,com a activitat principal o complementària d’un establiment, amb repartiment a domicilio sense, de la producció d’àmbit local i del transport urbà”.Se n’exclou l’activitat de subministrament d’aliments preparats per a col·lectivitats, pera altres establiments o per a punts de venda”.Per tant el control de productes alimentaris és limita a les activitats d’àmbit locali del comerç minorista. 52 LES EMPRESES I LES MESURES CAUTELARS EN L’ÀMBIT DEL DRET DEL CONSUM © Francesc Xavier Sánchez Moragas http://fsanchezmo.wordpress.com/ jurisdiccioemocional@gmail.com
  • 53. Per altra banda, el CCC estableix en el seu article 321-2.2 que la funciód’inspecció dels ens locals consisteix principalment en la comprovació i elcontrol en llur àmbit territorial dels béns i serveis d’ús comú, ordinari igeneralitzat, del compliment dels requisits generals dels establiments i de laseguretat dels productes, i també en l’adopció de mesures cautelars.És important destacar que els agents de l’autoritat sanitària tenen menys autonomia,pel que fa a l’adopció de mesures cautelars, que els agents de l’autoritat de consum.L’article 59.1.d) de la LSP ens diu que els agents de l’autoritat sanitària poden:“Adoptar, en el marc de llurs competències, les mesures cautelars no expressamentreservades per la normativa que desplega aquesta llei a l’autoritat sanitària, si esprodueix un risc per a la salut individual o col·lectiva, se sospita raonablement que n’hipot haver un o es constata que s’han incomplert els requisits i les condicions queestableix l’ordenament jurídic, d’acord amb el que estableix aquesta llei. Tan aviat compuguin, han de donar compte de l’adopció d’aquestes mesures al titular o la titular delcentre directiu al qual estan adscrits”.En data d’avui encara no s’ha fet el desplegament reglamentaria de la LSP.En canvi, l’article 322-2.g del CCC s’estableix que el personal inspector de consumestà facultat per adoptar, fins i tot de manera immediata, les mesures cautelars queestableix la normativa per a garantir els interessos generals de les personesconsumidores i en l’article 323-1.7 del CCC reitera que el personal inspector, per raonsd’urgència, pot adoptar les mesures cautelars que estableix aquesta llei estenent unaacta d’inspecció motivada. Aquestes mesures han d’ésser confirmades, modificades oaixecades per mitjà d’un acord de l’òrgan competent en el termini més breu possible i,en cap cas, en un termini superior a quinze dies a partir de l’endemà del dia en quès’hagin adoptat. Aquest acord s’ha de notificar a la persona inspeccionada. Si no escompleixen aquests preceptes, les mesures cautelars resten sense efecte.Així doncs, si no hi ha una inspecció de consum especialitzada en el controlalimentari, d’acord amb el que estableix l’article 122-3 del Codi de Consum deCatalunya, el personal inspector de consum i pel que fa als béns i serveisrelacionats amb l’alimentació s’han de centrar especialment en el control delsrequisits exigibles en matèria informació a la persona consumidora. 53 LES EMPRESES I LES MESURES CAUTELARS EN L’ÀMBIT DEL DRET DEL CONSUM © Francesc Xavier Sánchez Moragas http://fsanchezmo.wordpress.com/ jurisdiccioemocional@gmail.com
  • 54. MESURES CAUTELARS RELACIONADES AMB ELS PRODUCTES ALIMENTARIS Pel que fa a les qüestions de seguretat, els qui produeixin, importin, distribueixin,manipulin o comercialitzin béns i serveis alimentaris, en llur qualitat de professionals,tenen l’obligació de subministrar béns o prestar serveis segurs i, en conseqüència, hand’actuar amb diligència per a evitar la posada al mercat de béns i serveis insegurs.Els empresaris que es dediquin a la venda de béns o a la prestació de serveis, ambindependència del tipus i sector d’activitat, han de complir les obligacions que estableixel codi de Consum de Catalunya, la normativa sectorial específica i la normativa civilgeneral aplicable, sens perjudici de les competències de l’Estat en matèria civil imercantil.En el cas dels productes i serveis alimentaris són aplicables entre d’altres les següentsnormes:• Decret 2484/1967, de 21 de setembre, pel que s’aprova el Codi AlimentariEspanyol.• Reglamentacions Tècnico –Sanitàries que despleguen el Codi AlimentariEspanyol i les Directives comunitàries.• Reglaments CE (Unió Europea).• Real Decreto 1334/1999, de 31 de julio, por el que se aprueba la Normageneral de etiquetado, presentación y publicidad de los productos alimenticios.• Llei 18/2009, del 22 d’octubre, de salut pública. PRODUCTES ALIMENTARIS I SEGURETATNo es poden comercialitzar els aliments que no siguin segurs.Es considerarà que un aliment no és segur quan:• sigui nociu per a la salut;• no sigui apte per al consum humà.Tindrà la consideració de nociu tot aliment:a) Quan utilitzat amb criteri de normal prudència, i dacord amb les prescripcions de laseva preparació i ocupació o en qualsevol forma que sajusti a pràctiques delementalprevisió, produeixi efectes perjudicials en el consumidor.b) Quan tot i no ser perjudicial al seu immediat consum, es pugui preveure que la sevaingestió repetida comporta perill per a la salut, sense que això obeeixi a ús immoderato inoportú, o consum irreflexiu daquest.c) Quan el seu contingut en microorganismes o matèries estranyes sigui superior alslímits permesos per a les diferents classes daliments.d) Quan tot i no ser nociu per al consumidor mitjà, ho és o pugui ser-ho per a un grupdeterminat de consumidors (lactants, embarassades, diabètics, etc.) a què vaespecíficament destinat. 54 LES EMPRESES I LES MESURES CAUTELARS EN L’ÀMBIT DEL DRET DEL CONSUM © Francesc Xavier Sánchez Moragas http://fsanchezmo.wordpress.com/ jurisdiccioemocional@gmail.com
  • 55. S’entén per aliment impropi qualsevol matèria natural o elaborada en quèconcorri alguna de les circumstàncies:a) No estar compresa en els hàbits alimentaris espanyols encara que el producte dequè es tracti tingui poder nutritiu. Es considera habitualment alimentària per aqualsevol producte que no sigui de usual utilització, en tant que el seu consum siguidegudament autoritzat.b) Quan, tot i ser aliment o matèria comprès en els hàbits alimentaris espanyols, noshagi completat el seu procés normal de maduració o elaboració, o ho hagi estatmitjançant algun procediment no autoritzat.S’entén per aliment adulterat, tot aliment al qual shagi addicionat o sostret qualsevolsubstància per variar la seva composició pes o volum, amb fins fraudulents o perencobrir o corregir qualsevol defecte a causa de ser dinferior qualitat o a tenir aquestaalterada.S’entén per aliment falsificat tot aliment en el qual es faci concórrer alguna de lescircumstàncies següents:a) Que hagi estat preparat o retolat per simular un altre conegut.b) Que la seva composició real no correspongui a la declarada i comercialmentenunciada.c) Qualsevol altra capaç dinduir a error al consumidor.S’entén per aliment alterat, tot aliment que durant la seva obtenció, preparació,manipulació, transport, emmagatzematge o tinença, i per causes no provocadesdeliberadament, hagi patit aquestes variacions en els seus caràcters organolèptics,composició química o valor nutritiu, que la seva aptitud per a lalimentació hagi quedatanul•lada o sensiblement disminuïda, encara que es mantingui innocu.S’entén per aliment contaminat, tot aliment que contingui gèrmens patògens,substàncies químiques o radioactives, toxines o paràsits capaços de produir otransmetre malalties a lhome o als animals.No serà obstacle, a aquesta consideració, la circumstància que la ingestió daquestsaliments no provoqui trastorns orgànics en els que els hagin consumit. A LHORA DE DETERMINAR SI UN ALIMENT NO ÉS SEGUR, SHAURÀ DE TENIR EN COMPTE EL SEGÜENT:a) les condicions normals dús de laliment pels consumidors i en cada fase de laproducció, la transformació i la distribució, ib) la informació oferta al consumidor, inclòs el que figura a letiqueta, o altres dades alsque el consumidor té en general accés, sobre la prevenció de determinats efectesperjudicials per a la salut que es deriven dun determinat aliment o categoriadaliments.Quan un aliment que no sigui segur pertanyi a un lot o a una remesa daliments de lamateixa classe o descripció, es pressuposarà que tots els aliments continguts en 55 LES EMPRESES I LES MESURES CAUTELARS EN L’ÀMBIT DEL DRET DEL CONSUM © Francesc Xavier Sánchez Moragas http://fsanchezmo.wordpress.com/ jurisdiccioemocional@gmail.com
  • 56. aquest lot o aquesta remesa tampoc no són segurs, llevat que una avaluació detalladademostri que no hi ha proves que la resta del lot o de la remesa no són segur.Laliment que compleixi les disposicions comunitàries específiques que regulin lainnocuïtat dels aliments es considerarà segur pel que es refereix als aspectes cobertsper aquestes disposicions.La conformitat dun aliment amb les disposicions específiques que li siguin aplicablesno impedirà que les autoritats competents puguin prendre les mesures adequades perimposar restriccions a la seva comercialització o exigir la seva retirada del mercat quanexisteixin motius per pensar que, malgrat la seva conformitat, laliment no és segur.A falta de disposicions comunitàries específiques, es considerarà segur un aliment siés conforme a les disposicions específiques de la legislació alimentària nacional delEstat membre on es comercialitzi aquest aliment.Per determinar si un aliment és nociu per a la salut, s’han de tenir en compte:a) els probables efectes immediats i a curt i llarg termini daquest aliment, no solamentper a la salut de la persona que sel consumi, sinó també per a la dels seusdescendents;b) els possibles efectes tòxics acumulatius;c) la sensibilitat particular dordre orgànic duna categoria específica de consumidors,quan laliment estigui destinat a ella.A lhora de determinar si un aliment no és apte per al consum humà, s’ha de teniren compte:Si laliment resulta inacceptable per al consum humà dacord amb lús per al qual estàdestinat, per estar contaminat per una matèria estranya o duna altra forma, o estarputrefacte, deteriorat o descompost.EtiquetatgeEls productes alimentaris, en general, destinats a ser lliurats al consumidor, han devendre’s degudament envasats o condicionats amb la informació obligatòria, bé sobrelenvàs o en els documents corresponents que acompanyen al producte.En cas de venda a granel o fraccionada la informació del productor sha de conservar,fins al final de la seva venda, per permetre en qualsevol moment una correctaidentificació del producte i estarà a disposició dels òrgans de control o delsconsumidors que la demanin.Letiquetatge dels productes alimentaris requerirà les indicacions obligatòriessegüents:• La denominació de venda del producte.• La llista dingredients.• La quantitat de determinats ingredients o categoria dingredients.• El grau alcohòlic en les begudes amb una graduació superior en volum al 1,2%.• La quantitat neta, per a productes envasats.• La data de durada mínima o la data de caducitat. 56 LES EMPRESES I LES MESURES CAUTELARS EN L’ÀMBIT DEL DRET DEL CONSUM © Francesc Xavier Sánchez Moragas http://fsanchezmo.wordpress.com/ jurisdiccioemocional@gmail.com
  • 57. • Les condicions especials de conservació i dutilització.• La manera docupació, quan la seva indicació sigui necessària per a fer un úsadequat del producte alimentari.• Identificació de lempresa: el nom, la raó social o la denominació del fabricant ol’envasadora o dun venedor establert dins de la Unió Europea i, en tot cas, el seudomicili.• El lot.• El lloc dorigen o procedència.En els productes sense envasar.Letiquetatge dels productes alimentaris que es presentin sense envasar per a lavenda al consumidor final i els envasats en els llocs de venda, a petició del comprador,ha dindicar almenys:• La denominació de venda• La categoria de qualitat, la varietat i lorigen, quan així ho exigeixi la norma dequalitat corresponent.• En el cas de carns, la classe o el tipus de canal de procedència i ladenominació comercial de la peça de què es tracti.• La forma de presentació comercial en el cas de productes de la pesca iaqüicultura.• La quantificació de d’ingredient .• El grau alcohòlic en les begudes amb una graduació superior en volum al 1,2%.Aquesta informació ha de figurar retolada en etiquetes o cartells col•locats en el lloc devenda, sobre el producte o pròxims a ell.SITUACIÓ DE LES ADMINISTRACIONS LOCALS EN RELACIÓ AL MARC COMPETENCIAL PER ADOPTAR MESURES CAUTELARS  D’acord amb la disposició final segona del Codi de consum de Catalunya, elGovern, té fins el 23 d’agost del 2011 per aprovar el desplegament reglamentari dela llei i en concret, pel que ara ens interessa, per determinar els òrgans que podenadoptar les mesures pertinents per a garantir la seguretat dels productes destinats almercat.Fins que ho faci és aplicable el que estableix el Decret 108/1997, del 29 d’abril, pelqual s’estableixen els òrgans competents en la imposició de sancions i altres mesuresen matèria de defensa dels consumidors i dels usuaris, i en l’adopció de mesures pergarantir la seguretat dels productes destinats al mercat, d’acord amb les modificacionsque en fa l’apartat 2 d’aquesta disposició transitòria.Es transcriuen a continuació els articles del Decret on apareixen els diferents òrganscompetents.Les corporacions locals, d’acord amb aquesta norma no tenen potestats per al’adopció de les mesures cautelars i només tenen capacitat sancionadora.Article 6Els òrgans competents per a ladopció de mesures per garantir la seguretat delsproductes destinats al mercat i altres mesures cautelars destinades a la protecció delsconsumidors i usuaris, són els delegats territorials del Departament dIndústria,Comerç i Turisme, el cap del Servei de Competència i Disciplina del Mercat i el directorgeneral de Consum i Seguretat Industrial. 57 LES EMPRESES I LES MESURES CAUTELARS EN L’ÀMBIT DEL DRET DEL CONSUM © Francesc Xavier Sánchez Moragas http://fsanchezmo.wordpress.com/ jurisdiccioemocional@gmail.com
  • 58. Article 77.1 Els delegats territorials del Departament dIndústria Comerç i Turisme i el cap delServei de Competència i Disciplina del Mercat poden dur a terme les actuacionssegüents:a) Acordar la immobilització cautelar de les mercaderies i els productes o la suspensióde serveis que comportin un risc per a la salut dels consumidors, o quan es tracti demercaderia adulterada, falsificada, fraudulenta o no identificada.b) Realitzar, ja sigui per pròpia iniciativa o per ordre del director general de Consum iSeguretat Industrial, controls adequats sobre les característiques de seguretat delsproductes, fins i tot després dhaver estat comercialitzats com a segurs, fins a la fasedutilització o consum.c) Ordenar la recollida de mostres dun producte o duna sèrie de productes persotmetrels a anàlisi sobre seguretat.d) Controlar que la comercialització dels productes sadeqüi, si sescau, a lescondicions prèvies establertes pel director general de Consum i Seguretat Industrial,dacord amb el que estableix lapartat c) de larticle 8 de la present disposició.e) Proposar al director general de Consum i Seguretat Industrial la retirada delsproductes perillosos que sestiguin comercialitzant i, si escau, la seva destrucció encondicions adequades.f) Proposar al director general de Consum i Seguretat Industrial que disposi que lespersones exposades a riscs derivats dels productes siguin degudament informades,dunamanera immediata, sobre els esmentats riscs, fins i tot mitjançant la publicació davisosespecials.g) Proposar al director general de Consum i Seguretat Industrial la prohibició temporal,durant el termini necessari per efectuar els diferents controls, que se subministri, esproposi un subministrament o sexposi un producte o un lot de productes quan hi hagiindicis de la seva perillositat.h) Proposar al director general de Consum i Seguretat Industrial la prohibició de lacomercialització dun producte o lot de productes la perillositat dels qual shagicomprovat, i determinar les mesures necessàries per garantir el compliment daquestaprohibició.7.2 Els delegats territorials del Departament dIndústria Comerç, i Turisme i el cap delServei de Competència i Disciplina del Mercat han de comunicar al director general deConsum i Seguretat Industrial ladopció de les mesures que preveuen els apartats a),b) i d). Així mateix, quan a través duna actuació dofici detectin lexistència dun riscgreu i immediat, també li ho hauran de comunicar amb les màximes dades de quèdisposin, fins i tot abans dadoptar qualsevol mesura, a fi el director general deConsum i Seguretat Industrial traslladi la informació a les autoritats competents.Article 8El director general de Consum i Seguretat Industrial pot dur a terme les actuacionssegüents:a) Ordenar la realització de controls adequats sobre les característiques de seguretatdels productes, fins i tot després dhaver estat comercialitzats com a segurs, fins a lafase dutilització o consum.b) Ordenar la recollida de mostres dun producte o duna sèrie de productes persotmetrels a anàlisi sobre la seva seguretat.c) Imposar condicions prèvies a la comercialització dun producte a fi de garantir laseva seguretat i exigir que hi constin les exigències pertinents sobre els riscs que lautilització del mateix comporti.d) Acordar la retirada dels productes perillosos que sestiguin comercialitzant i, siescau, la seva destrucció en condicions adequades. 58 LES EMPRESES I LES MESURES CAUTELARS EN L’ÀMBIT DEL DRET DEL CONSUM © Francesc Xavier Sánchez Moragas http://fsanchezmo.wordpress.com/ jurisdiccioemocional@gmail.com
  • 59. e) Acordar les mesures i actuacions a què fan referència els apartats f), g) i h) delarticle anterior, ja sigui a proposta dels delegats territorials del Departament i del capdel Servei de Competència i Disciplina del Mercat o per pròpia iniciativa.Article 9El director general de Consum i Seguretat Industrial comunicarà a les autoritatscompetents ladopció de les mesures que preveu lapartat a) del punt primer de larticle7 de la present disposició, sempre que aquestes es prenguin per protegir la seguretatdels consumidors, i de les mesures que preveuen els apartats c), d) i e) de larticleanterior.Article 10El director general de Consum i Seguretat Industrial, el conseller dIndústria Comerç iTurisme i el Govern podran acordar, en làmbit de les seves competències, per raonsdexemplaritat i en previsió de futures conductes infractores, la publicitat de lessancions imposades per causa dinfraccions greus o molt greus, després que lesesmentades infraccions siguin fermes en la via administrativa.Article 1111.1 Les corporacions locals exerciran les facultats sancionadores en matèria dedefensa dels consumidors i usuaris, en làmbit de les seves competències, deconformitat amb el que estableix la legislació de règim local...El RDSGP també estableix en el seu article 13 quins són els òrgans competents i ensdiu que ho són l’Estat i les Comunitats Autònomes.En el seu apartat 4, aquest article ens diu “Los municipios, en el marco de lo dispuestoen el artículo 42.3 de la Ley 14/1986, de 25 de abril, General de Sanidad, tambiéncontrolarán el cumplimiento de los deberes establecidos para la seguridad de losproductos y ejercerán igualmente las competencias que les atribuya la legislaciónautonómica”.SITUACIÓ ACTUAL DE LES CORPORACIONS LOCALS PEL QUE FA A L’ADOPCIÓ DE LES MESURES CAUTELARS. D’acord amb l’article 323-4 del CCC, les administracions locals poden adoptarmesures cautelars i definitives si la situació de risc no acceptable per a la salut iseguretat o els interessos econòmics i socials i el dret a la informació de les personesconsumidores afecta llur àmbit territorial. En tot cas, ho han de comunicar a l’AgènciaCatalana del Consum als efectes pertinents.Els òrgans competents han de comunicar a les persones consumidores els riscos i lesirregularitats greus objecte de mesures cautelars i informar-les de les precaucionsnecessàries per a evitar lesions greus dels seus drets, especialment de la salut i laseguretat. També han de comunicar aquestes irregularitats a les altres administracionspotencialment afectades seguint els procediments establerts.Pel que fa a la LSP, l’article 53.4 estableix que els ens locals, en exercici de les sevescompetències respectives en matèria de salut pública, poden adoptar mesuresd’intervenció administrativa entre les quals l’adopció de les mesures cautelarspertinents. 59 LES EMPRESES I LES MESURES CAUTELARS EN L’ÀMBIT DEL DRET DEL CONSUM © Francesc Xavier Sánchez Moragas http://fsanchezmo.wordpress.com/ jurisdiccioemocional@gmail.com
  • 60. MESURES CAUTELARS INFRACCIONS I TIPUS PENALS SUBJECTES RESPONSABLES  Són responsables de les infraccions, com a autors, les persones físiques o jurídiquesque les cometin.Si en la cadena de producció, elaboració o comercialització dels béns o serveis hiintervenen diferents subjectes, cadascun d’ells és responsable de les infraccions quehagi comès.Són responsables solidaris de les infraccions les persones que cooperin en la comissiód’una conducta infractora o que l’encobreixin.Si una infracció és imputada a una persona jurídica, poden ésser considerades tambécom a responsables les persones que n’integren els organismes rectors o de direcció.A efectes d’aquesta llei, integren els òrgans rectors o de direcció les persones queconstin en els registres públics com a tals, les que hagin fet ostentació públicad’aquesta condició o les que hagin actuat com si la tinguessin.IMPORT DE LES SANCIONS (Article 333­1 Codi de Consum) a) Per a les infraccions lleus, una multa de fins a 10.000 euros.b) Per a les infraccions greus, una multa compresa entre 10.001 i 100.000 euros,quantitat que es pot ultrapassar fins a assolir el quíntuple del valor dels béns o elsserveis objecte de la infracció.c) Per a les infraccions molt greus, una multa compresa entre 100.001 i 1.000.000d’euros, quantitat que es pot ultrapassar fins a assolir el dècuple del valor dels béns oels serveis objecte de la infracció.COM A COMPLEMENT DE LES SANCIONS PRINCIPALS, ES POT ACORDAR LAIMPOSICIÓ DE LES SANCIONS ACCESSÒRIES SEGÜENTS:a) Comís i destrucció de la mercaderia.b) Tancament temporal de l’empresa infractora.c) Rectificació pública.d) Publicació de la sanció. 60 LES EMPRESES I LES MESURES CAUTELARS EN L’ÀMBIT DEL DRET DEL CONSUM © Francesc Xavier Sánchez Moragas http://fsanchezmo.wordpress.com/ jurisdiccioemocional@gmail.com
  • 61. CIRCUMSTÀNCIES AGREUJANTS (Article 333­2.2 Codi de Consum) a) La reincidència o la reiteració de les conductes infractores.S’entén que hi ha reincidència si el subjecte que comet una infracció tipificada peraquesta llei ja ha estat sancionat per una infracció de la mateixa naturalesa permitjà d’una resolució ferma recaiguda dins de l’any anterior a la comissió de lanova infracció. Tenen la mateixa naturalesa les infraccions que estan tipificades perun mateix article del capítol I.S’entén que hi ha reiteració si, dins de l’any anterior a la comissió de la novainfracció, l’infractor o infractora ha estat sancionat per mitjà d’una resolució ferma perla comissió d’una altra infracció tipificada per aquesta llei o per altres normes enquè el bé jurídic protegit siguin els interessos de les persones consumidores, oha estat condemnat executòriament per un delicte en què hagin resultatperjudicats subjectes en llur condició de persones consumidores.b) L’incompliment dels advertiments o requeriments previs formulats perl’Administració perquè s’esmenin les irregularitats detectades.c) La posició rellevant de l’infractor o infractora en el mercat.d) El fet que els afectats siguin col•lectius especialment protegits.CIRCUMSTÀNCIES ATENUANTS (Article 333­2.3 Codi de Consum) a) La reparació o esmena total o parcial de manera diligent de les irregularitats o elsperjudicis que han originat la incoació de la sanció.b) La submissió dels fets a l’arbitratge de consum.CIRCUMSTÀNCIES MIXTES LES SEGÜENTS: (Article 333­2.4 Codi de Consum) a) El volum de negoci amb relació als fets objecte de la infracció i la capacitateconòmica de l’empresa.b) La quantia del benefici obtingut.c) Els danys o perjudicis causats a les persones consumidores.d) El nombre de persones consumidores afectades.e) El grau d’intencionalitat.f) El període durant el qual s’ha comès la infracció. 61 LES EMPRESES I LES MESURES CAUTELARS EN L’ÀMBIT DEL DRET DEL CONSUM © Francesc Xavier Sánchez Moragas http://fsanchezmo.wordpress.com/ jurisdiccioemocional@gmail.com
  • 62. CLASSIFICACIÓ DE LES INFRACCIONS  INFRACCIONS LLEUS (Article 332­2 Codi de Consum) 1. Les accions o omissions tipificades com a infracció en matèria de defensa de lespersones consumidores tenen la qualificació inicial de lleus, llevat que es puguinqualificar com a greus o molt greus d’acord amb el que estableix aquest capítol.2. Les infraccions que tinguin la qualificació de greus s’han de qualificar com a lleus si,per llur escassa entitat o transcendència, queda provat en l’expedient sancionador quehi ha una desproporció manifesta entre la sanció a imposar i els efectes de la infracciócomesa.INFRACCIONS GREUS (Article 332­3 Codi de Consum) 1. Tenen la qualificació de greus les infraccions que tipifiquen els articles següents:a) Els articles 331-1 i 331-2.b) Els apartats a, b, c i d de l’article 331-3.c) L’apartat a de l’article 331-4.d) Els apartats a, b i c de l’article 331-5.e) Els apartats a, b, c, d i e de l’article 331-6.2. Les infraccions qualificades com a lleus s’han de qualificar com a greus si hiconcorre alguna de les circumstàncies següents:a) Que s’hagin comès conscientment o deliberadament o sense complir els méselementals deures de diligència exigibles.b) Que es tracti d’una infracció continuada o d’una pràctica habitual.c) Que tinguin una alta repercussió en el mercat, de manera que afectin un nombreelevat de persones consumidores.d) Que la quantia del perjudici produït com a conseqüència directa o indirecta de lainfracció superi l’import màxim establert per a les sancions aplicables a les infraccionsqualificades com a lleus.e) Que es reincideixi en la comissió d’una infracció lleu.f) Que vulnerin els principis del consum responsable.g) Que es tracti de pràctiques il·lícites del mateix tipus generalitzades en un sectordeterminat.h) Que comportin risc per a la salut o la seguretat de les persones consumidores, llevatque el risc formi part del tipus infractor.i) Que s’utilitzin fraudulentament marques o distintius oficials. 62 LES EMPRESES I LES MESURES CAUTELARS EN L’ÀMBIT DEL DRET DEL CONSUM © Francesc Xavier Sánchez Moragas http://fsanchezmo.wordpress.com/ jurisdiccioemocional@gmail.com
  • 63. INFRACCIONS MOLT GREUS (Article 332­4 Codi de Consum) Les infraccions que hagin estat qualificades com a greus d’acord amb l’article 332-3s’han de qualificar com a molt greus si hi concorre alguna de les circumstànciessegüents:a) Que produeixin una alteració social greu, que origini alarma o desconfiança en lespersones consumidores o que les perjudiqui amb caràcter general amb relació a unsector econòmic.b) Que s’hagin comès aprofitant la situació especial de desequilibri o indefensió dedeterminades persones consumidores o de col·lectius especialment protegits.c) Que s’hagin comès valent-se de situacions de necessitat de determinades personeso de béns o serveis d’ús o consum ordinari i generalitzat.d) Que hagin creat o originat situacions de necessitat a les persones consumidores.e) Que els infractors les hagin comeses valent-se de llur situació de predomini en unsector del mercat.f) Que hi hagi reincidència en infraccions greus, sempre que no siguin alhoraconseqüència de la reincidència en infraccions lleus.g) Que s’hagi creat una situació de desproveïment d’un sector o una zona de mercat.h) Que la quantia del benefici obtingut com a conseqüència directa o indirecta de lainfracció superi l’import màxim establert per a les sancions aplicables a les infraccionsqualificades com a greus.TIPIFICACIÓ DE LES INFRACCIONS   Infraccions en matèria de seguretat i per incompliment de disposicions o resolucions administratives (Article 331-1 Codi de Consum) AQUESTES INFRACCIONS ESTAN TIPIFICADES COM A GREUSSón infraccions en matèria de seguretat i per incompliment de disposicions oresolucions administratives:a) Incomplir les disposicions sobre seguretat dels béns i dels serveis posats al mercata disposició de les persones consumidores. RELACIONAT AMB ELS DELICTESDELS ARTICLES 359 , 360, 363, 364 DEL CODI PENAL.b) Fer accions o omissions que, encara que no incompleixin cap disposició, produeixinun risc o un dany efectiu per a la seguretat de les persones consumidores, si es fansense les precaucions o cauteles exigibles en l’activitat. RELACIONAT AMB ELDELICTE DE L’ARTICLE 360 DEL CODI PENAL.c) Incomplir les disposicions o resolucions administratives sobre la prohibició de venda,comercialització o distribució de determinats béns o la prestació de serveis adeterminats establiments o a tipus específics de persones consumidores.RELACIONAT AMB EL DELICTE DE L’ARTICLE 359 I L’ARTICLE 360 DEL CODIPENAL.d) Vendre, comercialitzar o distribuir sense autorització administrativa béns que lanecessiten. 63 LES EMPRESES I LES MESURES CAUTELARS EN L’ÀMBIT DEL DRET DEL CONSUM © Francesc Xavier Sánchez Moragas http://fsanchezmo.wordpress.com/ jurisdiccioemocional@gmail.com
  • 64.  Infraccions per alteració, adulteració, frau o engany (Article 331-2 Codi de Consum) AQUESTES INFRACCIONS ESTAN TIPIFICADES COM A GREUSSón infraccions per alteració, adulteració, frau o engany:a) Elaborar per a la distribució, el subministrament i la venda béns als quals s’haaddicionat o sostret qualsevol substància o element per variar-ne la composició,l’estructura, el pes o el volum, en detriment de llurs qualitats, per corregir-ne elsdefectes o per encobrir-ne el grau de qualitat, l’alteració o l’origen dels componentsutilitzats. RELACIONAT AMB EL DELICTE DE L’ARTICLE 363 I AMB L’ARTICLE364 DEL CODI PENAL.b) Alterar la composició de béns destinats al mercat respecte a les autoritzacionsadministratives o a les declaracions registrades corresponents. RELACIONAT AMBEL DELICTE DE L’ARTICLE 364 DEL CODI PENAL.c) Incomplir, en qualsevol de les fases de la distribució de béns o en la prestació dequalsevol mena de serveis, les normes relatives a l’origen, la intensitat, la naturalesa,la qualitat, la composició, la quantitat, el pes, la mida i la presentació per mitjàd’envasos, etiquetes, rètols, tancadures, precintes o altres elements rellevants, segonsque correspongui, d’acord amb la normativa o les condicions en què s’ofereixen almercat.RELACIONAT AMB EL DELICTE DE FACTURACIÓ FALSA TIPIFICAT AL’ARTICLE 283 I A L’ARTICLE 363 DEL CODI PENAL.És un delicte d’acció. L’acció consisteix en alterar o manipular els aparellsautomàtics de medició o facturació per facturar quantitats superiors delsproductes o serveis (balances, màquines distribuïdores de benzineres,màquines de venda automàtica...)d) Atorgar qualsevol distintiu que per la seva aparença o configuració pugui induir aerror a les persones consumidores, fer-lo servir o fer-ne publicitat indegudament ofraudulentament.e) Oferir béns o serveis, per mitjà de publicitat o d’informació de qualsevol classe i perqualsevol mitjà, atribuint-los qualitats, característiques, comprovacions, certificacions oresultats que difereixin dels que realment tenen o poden obtenir, i fer publicitat dequalsevol manera que indueixi o pugui induir a error, engany o confusió a les personesa qui es dirigeix o que silenciï dades fonamentals que impedeixin conèixer lesveritables característiques o naturalesa del bé o servei. RELACIONAT AMB ELDELICTE TIPIFICAT A L’ARTICLE 282 DEL CODI PENALÉs un delicte d’acció. L’acció consisteix en fer una oferta o una publicitat on hifacin al·legacions falses o manifestin característiques incertes que puguinperjudicar greument i de forma manifesta, a les persones consumidores.f) Anunciar béns o serveis per qualsevol mitjà publicitari de manera que el contingut dela publicitat es confongui amb el que és propi de la missió informativa, per la manerad’expressar o de difondre aquesta publicitat.g) Incomplir les obligacions envers les persones consumidores assumidesvoluntàriamentper mitjà dels codis de conducta si s’hi ha manifestat l’adhesió. 64 LES EMPRESES I LES MESURES CAUTELARS EN L’ÀMBIT DEL DRET DEL CONSUM © Francesc Xavier Sánchez Moragas http://fsanchezmo.wordpress.com/ jurisdiccioemocional@gmail.com
  • 65. h) Incomplir les obligacions que deriven de la manca de conformitat o de la garantialegalment establerta o oferta a la persona consumidora o imposar injustificadamentcondicions, dificultats o retards amb relació a les obligacions que en deriven, fins i totamb relació als béns que s’ofereixen com a premi o regal.i) Substituir peces sense que calgui en la prestació de serveis d’instal·lació o reparacióde béns i serveis a domicili i d’assistència a la llar per a aconseguir un augment delpreu, encara que la persona consumidora hagi donat el seu consentiment induït pelprestador o prestadora; facturar treballs no realitzats, i utilitzar materials de qualitatinferior a la indicada a la persona consumidora.j) Posar a disposició de les persones consumidores béns de naturalesa duradorasense garantir un servei d’assistència tècnica adequat per a reparar-los i peces derecanvi de la manera obligada o exigida, o no disposar-ne en els supòsits i terminisque estableix la normativa.k) Oferir premis o regals, si llur cost ha repercutit en el preu de la transacció, si esredueix la qualitat o la quantitat de l’objecte principal de la transacció i si, de qualsevolaltra manera, la persona consumidora no rep, d’una manera real i efectiva, el que se liha promès en l’oferta.  Infraccions en matèria de transaccions comercials i en matèria de preus (Article 331-3 Codi de Consum)Són infraccions en matèria de transaccions comercials i condicions tècniques de vendai en matèria de preus:a) Incomplir les disposicions que regulen la informació i la publicitat dels preus delsbéns i serveis. INFRACCIÓ GREUb) Vendre béns o prestar serveis a preus superiors als màxims autoritzats o alslegalment establerts, als preus comunicats o als preus anunciats. INFRACCIÓ GREUc) Restringir o limitar la quantitat o qualitat real de les prestacions, o causar qualsevolmena de discriminació per raó de les condicions, els mitjans o les formes de pagamentdels béns o serveis. INFRACCIÓ GREUd) Realitzar pràctiques comercials deslleials per acció o per omissió que provoquin opuguin provocar a la persona consumidora un comportament econòmic que d’una altramanera no hauria tingut. INFRACCIÓ GREUe) Oferir o fer transaccions en què s’imposi la condició expressa o tàcita de compraruna quantitat mínima del bé sol·licitat o d’altres béns o serveis diferents dels que sónobjecte de la transacció, llevat que es tracti d’una unitat de venda o hi hagi una relaciófuncional entre ells.f) Acaparar i retirar del mercat béns i serveis amb la finalitat d’incrementar-ne els preuso esperar-ne els augments previsibles en perjudici de les persones consumidores.RELACIONAT AMB EL DELICTE TIPIFICAT A L’ARTICLE 281 DEL CODI PENALÉs un delicte d’acció. L’acció consisteix en retirar del mercat les matèriesprimeres i els productes de primera necessitat, amb la intenció de incrementarels preus o perjudicar a les persones consumidores. 65 LES EMPRESES I LES MESURES CAUTELARS EN L’ÀMBIT DEL DRET DEL CONSUM © Francesc Xavier Sánchez Moragas http://fsanchezmo.wordpress.com/ jurisdiccioemocional@gmail.com
  • 66. g) No lliurar la documentació contractual, la factura o el comprovant de la venda debéns o de la prestació de serveis, o cobrar o incrementar el preu per aquest lliurament.h) Negar-se injustificadament a satisfer les demandes de les persones consumidores ifer qualsevol tipus de discriminació respecte a aquestes demandes.i) Incrementar els preus previstos en el pressupost sense la conformitat expressa de lapersona consumidora.j) Incrementar els preus dels recanvis o de les peces que s’utilitzen en les reparacionso instal·lacions de béns.k) Cobrar per mà d’obra, trasllat o visita quantitats que superin el doble dels costosmitjans estimats de cada sector.  Infraccions en matèria de normalització, documentació i condicions de venda i en matèria de subministrament o de prestació de serveis (Article 331-4 Codi de Consum)Són infraccions en matèria de normalització, documentació i condicions de venda i enmatèria de subministrament o de prestació de serveis:a) No formalitzar les assegurances, els avals o les altres garanties imposadesnormativament en benefici de les persones consumidores. INFRACCIÓ GREUb) Incomplir les disposicions relatives a la normalització o la classificació de béns oserveis que es comercialitzen o existeixen en el mercat.c) No complir les disposicions que regulen el marcatge, l’etiquetatge i l’envasament deproductes.d) Tenir disposats per a la venda béns amb data de consum preferent sobrepassada.RELACIONAT AMB EL DELICTE DE L’ARTICLE 363 DEL CODI PENAL.e) Incomplir, amb relació a la protecció de la persona consumidora, les normesrelatives a la documentació, la informació o els registres establerts obligatòriament peral règim i el funcionament adequats de l’establiment, l’empresa, la instal·lació o elservei. RELACIONAT AMB EL DELICTE DE L’ARTICLE 359 DEL CODI PENAL.f) Incomplir les disposicions sobre les condicions de les relacions de consum, en totesles modalitats, i sobre les condicions de les invitacions a comprar.g) Incomplir el règim establert sobre el lliurament i el canvi de béns i serveispromocionals o promocionats.h) No elaborar pressupostos, si és obligatori de fer-ne, o cobrar per a elaborarlos, si ésprohibit.i) No lliurar un resguard a les persones consumidores en el cas de dipòsit d’un bé pera qualsevol tipus d’intervenció o d’operació. 66 LES EMPRESES I LES MESURES CAUTELARS EN L’ÀMBIT DEL DRET DEL CONSUM © Francesc Xavier Sánchez Moragas http://fsanchezmo.wordpress.com/ jurisdiccioemocional@gmail.com
  • 67. j) No lliurar a les persones consumidores el document de garantia, si la normativaestableix que s’ha de lliurar, o cobrar per les reparacions que hi són incloses.k) No lliurar a les persones consumidores les instruccions d’ús i manteniment oqualsevol altre document exigit per la normativa, a l’efecte de poder utilitzar, ocupar,mantenir i conservar un bé.l) No informar les persones consumidores sobre el període de reflexió o desistiment, siaquest és preceptiu d’acord amb la normativa.m) No disposar de fulls oficials de reclamació o denúncia o no anunciar-ne l’existència.n) No informar les persones consumidores sobre l’horari d’atenció al públic.o) Fer o facturar treballs de reparació o instal·lació o semblants, si no han estatsol·licitats o autoritzats expressament per la persona consumidora.p) Trametre béns o prestar serveis no sol·licitats prèviament pel destinatari odestinatària i enviar ofertes o publicitat no sol·licitades, si comporten despeses per alreceptor o receptora.q) Considerar que la manca de resposta del destinatari o destinatària d’una oferta o depublicitat equival a l’acceptació del bé o servei oferts.  Infraccions per incompliment d’obligacions o prohibicions contractuals legals(Article 331-5 Codi de Consum)Són infraccions per incompliment d’obligacions o prohibicions contractuals legals:a) Incloure clàusules abusives en els contractes o realitzar pràctiques abusivesdirigides a les persones consumidores. INFRACCIÓ GREUb) Realitzar pràctiques adreçades a excloure o reduir la llibertat de la personaconsumidora per a contractar qualsevol prestació. INFRACCIÓ GREUc) Incloure en els contractes clàusules o realitzar pràctiques que excloguin o limitin elsdrets de les persones consumidores. INFRACCIÓ GREUd) Incloure en els contractes amb persones consumidores remissions a condicionsgenerals o característiques contingudes en documents que no es faciliten prèviament osimultàniament a la signatura del contracte o sense permetre a l’adherent unapossibilitat efectiva de conèixer-ne l’existència, l’abast i el contingut en el moment defer el contracte, llevat que es tracti d’una remissió a textos legals o reglamentaris.e) Incloure en els contractes un format, una mida de lletra o un contrast que no enfacilitin la lectura i la comprensió o que incompleixin la normativa específica aplicable.  Altres infraccions (Article 331-6 Codi de Consum)A més de les infraccions que tipifiquen els articles 331-1 a 331-5, són tambéinfraccions:a) No subministrar dades o no facilitar la informació requerida per les autoritatscompetents o llurs agents per al compliment de les funcions d’informació, vigilància,investigació, inspecció, tramitació i execució de les matèries que regula aquesta llei; 67 LES EMPRESES I LES MESURES CAUTELARS EN L’ÀMBIT DEL DRET DEL CONSUM © Francesc Xavier Sánchez Moragas http://fsanchezmo.wordpress.com/ jurisdiccioemocional@gmail.com
  • 68. subministrar informació inexacta o incompleta o documentació falsa; impedir odificultar l’accés del personal inspector als locals i les dependències per a fer visitesd’inspecció i control, i fer actuacions que comportin negativa o obstrucció als serveisd’inspecció i que, en conseqüència, impossibilitin totalment o parcialmentl’acompliment de les tasques atribuïdes per llei o per reglament. INFRACCIÓ GREUb) No permetre a la inspecció l’accés a la documentació industrial, mercantil,comptable o de qualsevol altre tipus de les empreses inspeccionades. INFRACCIÓGREUc) Incomplir els requeriments, les citacions i les mesures adoptades perl’Administració, incloses les de caràcter provisional. INFRACCIÓ GREU.RELACIONAT AMB EL DELICTE DE L’ARTICLE 363 DEL CODI PENAL.d) Manipular, traslladar, fer desaparèixer, ocultar o comercialitzar les mostresdipositades reglamentàriament o la mercaderia immobilitzada pels funcionariscompetents com a mesura cautelar, o bé disposar-ne sense autorització, i tambéactuar amb manca de diligència respecte a l’obligació de custòdia de la mercaderiaimmobilitzada. INFRACCIÓ GREU. RELACIONAT AMB EL DELICTE DE L’ARTICLE363 DEL CODI PENAL.e) Coaccionar o amenaçar el personal funcionari encarregat de les funcions queestableix aquesta llei, les empreses, els particulars o les entitats representatives depersones consumidores i comerciants que hagin iniciat o pretenguin iniciar una acciólegal, que hagin presentat una denúncia o que participin en procediments ja incoats, obé exercir-hi represàlies o qualsevol altra forma de pressió. INFRACCIÓ GREUf) No tenir la documentació reglamentària exigida o portar-la defectuosament, si afectala determinació o la qualificació dels fets imputats.g) Negar-se o resistir-se a subministrar fulls oficials de reclamació o denúncia a lespersones consumidores que ho sol·licitin o subministrar fulls que no siguin oficials.h) Incomplir les obligacions d’atenció a les persones consumidores d’acord amb el queestableix la normativa.i) Imposar a les persones consumidores el deure de comparèixer personalment per aexercir llurs drets o per a fer cobraments, pagaments o tràmits semblants; exigir laformalització d’impresos i l’aportació de dades innecessàries, i obstaculitzar, impedir odificultar que les persones consumidores puguin exercir llurs drets.j) Incomplir l’acord a què s’hagi arribat amb la persona consumidora en el procés demediació o incomplir el laude arbitral en el termini fixat, llevat d’acord de les parts.k) Vulnerar els drets lingüístics de les persones consumidores o incomplir lesobligacions en matèria lingüística que estableix la normativa.l) Incomplir els requisits, les obligacions o les prohibicions que estableixen aquesta lleii les altres disposicions en matèria de defensa de les persones consumidores. 68 LES EMPRESES I LES MESURES CAUTELARS EN L’ÀMBIT DEL DRET DEL CONSUM © Francesc Xavier Sánchez Moragas http://fsanchezmo.wordpress.com/ jurisdiccioemocional@gmail.com
  • 69. CONNEXIONS DEL DRET PENAL I DEL DRET SANCIONADOR EN L’ÀMBIT DEL CONSUM  Quins són els delictes que poden estar relacionats amb la defensa de les persones consumidores?Tal i com s’estableix a l’article 10 del Codi Penal, són delictes o faltes les accions iomissions doloses o imprudents penades per la llei.Omissions  D’acord amb l’article 11 del Codi Penal, els delictes o les faltes que consisteixin enla producció d’un resultat només s’han d’entendre comesos per omissió quan el fetde no evitar-lo, en infringir un especial deure jurídic de l’autor, equivalgui, segons elsentit del text de la llei, a la seva causació.A aquest efecte s’ha d’equiparar l’omissió a l’acció:a) Quan existeixi una específica obligació legal o contractual d’actuar.b) Quan qui omet hagi creat una ocasió de risc per al bé jurídicament protegitmitjançant una acció o omissió precedent.Per tant, els delictes d’omissió són aquells en què s’ordena actuar en un sentitdeterminat i es castiga el fet de no fer-ho.L’omissió de qui està obligat a actuar constitueix un delicte d’omissió impròpia o decomissió per omissió i l’omissió de mera activitat rep el nom d’omissió pura o pròpia.Per cometre els delictes d’omissió pura, ni hi ha prou amb l’absència de l’acció,són tipus de mera activitat, mentre que per cometre delictes de comissió peromissió cal que s’hagi produït un resultat, són tipus de resultat.Si ens situem en el dret del consum, tenim que les empreses que produeixen idistribueixen productes tenen una obligació específica d’actuar, tal i coms’estableix en els articles 122-2 i 211-2 del Codi de Consum.  Els qui produeixin, importin, distribueixin, manipulin o comercialitzin béns i serveis, en llur qualitat de professionals, tenen l’obligació de subministrar béns o prestar serveis segurs i, en conseqüència, han d’actuar amb diligència per a evitar la posada al mercat de béns i serveis insegurs. 69 LES EMPRESES I LES MESURES CAUTELARS EN L’ÀMBIT DEL DRET DEL CONSUM © Francesc Xavier Sánchez Moragas http://fsanchezmo.wordpress.com/ jurisdiccioemocional@gmail.com
  • 70. Si s’han posat en el mercat béns o serveis insegurs:  S’ha d’informar immediatament les persones consumidores del risc derivat de l’ús del bé o de la prestació del servei.  Si les persones consumidores ja n’han adquirit, s’han d’adoptar les mesures pertinents perquè esdevinguin adequats, o bé substituir-los o retornar l’import que s’hagi satisfet.El “Real Decreto 1801/2003, de 26 de diciembre, sobre seguridad general de losproductos” –RDSGP-, estableix també les següents obligacions:D’acord amb l’article 4, els productors dels productes només poden posar al mercatproductes considerats segurs.Si bo i posar al mercat productes considerats segurs, després es descobreix quepresenten riscos incompatibles amb el deure de seguretat, han d’adoptar mesures deretirada del mercat i d’informació als consumidors, sense que calgui cap requerimentde l’administració, a qui li hauran de comunicar aquesta situació.A més, els productors han de mantenir informats als distribuïdors.Pel que fa als distribuïdors i d’acord amb el que s’estableix a l’article 5 del RDSGP,tenim que:  Només poden distribuir productes segurs, pel que no poden vendre aquest tipus de productes quan sàpiguen que no són segurs o quan ho haguessin de saber.  En aquest sentit, s’exigeix que els distribuïdors actuïn amb diligència i han de participar en la vigilància de la seguretat, informant a les administracions competents i als productors de tots aquells riscos dels que en tinguin coneixement.Així doncs, els productors i els distribuïdors es troben en una situació de responsablesde la seguretat, o dit d’una altra forma, en la posició de garant. La posició de garantés necessària perquè la no evitació d’un resultat lesiu es pugui equiparar a la sevapròpia causació positiva. Si no estiguéssim davant de la posició de garant no estaríemdavant de la comissió per omissió, sinó que podríem estar davant de la omissió pura.Els productors i els distribuïdors tenen el deure de controlar una font de perill situadaen el seu àmbit de domini propi i han d’evitar posar al mercat productes insegurs,detectant i retirant-los del mercat un cop detectada l’existència de perill, pel que ambles seves accions podrien evitar la causació de danys per a la seguretat i la salut deles persones.  EL DELICTE D’HOMICIDI COMÉS PER COMISSIÓ PER OMISSIÓ.L’article 138 del CP tipifica el delicte d’homicidi com “El qui mati a altri ha de sercastigat, com a reu d’homicidi, amb la pena de presó de deu a quinze anys”.Aquest delicte també es pot cometre per comissió per omissió, tal i com acabem decomentar.S’ha de poder afirmar que el que omet l’acció deguda mata i no solament infringeix undeure d’actuar. 70 LES EMPRESES I LES MESURES CAUTELARS EN L’ÀMBIT DEL DRET DEL CONSUM © Francesc Xavier Sánchez Moragas http://fsanchezmo.wordpress.com/ jurisdiccioemocional@gmail.com
  • 71.  EL DELICTE D’HOMICIDI COMÉS PER IMPRUDÈNCIA.L’article 142 del Codi Penal ens diu que qui per imprudència greu causi la mortd’altra ha de ser castigat, com a reu d’homicidi imprudent, a la pena de presó d’un aquatre anys i si es comet per imprudència professional s’ha d’imposar a més la penad’inhabilitació especial per exercir la professió, ofici o càrrec per un període de tres asis anys.Fixem-nos que diu per imprudència greu, perquè si fos per imprudència lleu enssituaria en la falta prevista a l’article 621.2 del Codi Penal que estableix un càstig moltmés lleu, la pena de multa dun a dos mesos i a més, per perseguir aquesta infracció,cal una denúncia de la persona perjudicada o del seu representant legal.Per tant és essencial diferenciar que és considera imprudència greu i que ésconsidera imprudència lleu.La imprudència greu, és el menyspreu de les normes de cura més elementals, mentreque la imprudència lleu és considera la no observança d’un comportamentabsolutament diligent.  EL DELICTE DE LESIONS IMPRUDENTS.L’article 147 del Codi Penal estableix el delicte de lesions “el qui, per qualsevol mitjào procediment, causi a altri una lesió que menyscabi la seva integritat corporal o laseva salut física o mental, ha de ser castigat com a reu del delicte de lesions amb lapena de presó de sis mesos a tres anys, sempre que la lesió requereixi objectivamentper a la seva guarició, a més d’una primera assistència facultativa, un tractamentmèdic o quirúrgic...”A nosaltres ens interessa especialment el delicte i la falta de lesions imprudents,regulats en els articles 152 i 621.1 i 621. del Codi Penal.Article 1521. El qui per imprudència greu causi alguna de les lesions que preveuen els articlesanteriors ha de ser castigat:1r. Amb la pena de presó de tres a sis mesos, si es tracta de les lesions de l’article147.1.2n. Amb la pena de presó d’un a tres anys, si es tracta de les lesions de l’article 149.3r. Amb la pena de presó de sis mesos a dos anys, si es tracta de les lesions del’article 150.131Article 6211. Els qui per imprudència greu causin alguna de les lesions que preveu lapartat 2 delarticle 147 han de ser castigats amb la pena de multa dun a dos mesos.3. Els qui per imprudència lleu causin una lesió constitutiva de delicte han de sercastigats amb pena de multa de 10 a 30 dies.S’ha de tenir en compte que en el cas de les faltes, com ja hem comentat en el cas del’homicidi per imprudència lleu, les infraccions només es poden preseguir mitjançantuna denúncia de la persona perjudicada o del seu representant legal. 71 LES EMPRESES I LES MESURES CAUTELARS EN L’ÀMBIT DEL DRET DEL CONSUM © Francesc Xavier Sánchez Moragas http://fsanchezmo.wordpress.com/ jurisdiccioemocional@gmail.com
  • 72. Accions Hi ha diferents tipus que atempten contra els drets de les persones consumidores:  ARTICLE 281 DEL CODI PENAL RELACIONAT AMB L’ARTICLE 331-3.F) DEL CODI DE CONSUM1. El qui tregui del mercat matèries primeres o productes de primera necessitat ambla intenció de desproveir-ne un sector, de forçar una alteració de preus o de perjudicargreument els consumidors, ha de ser castigat amb la pena de presó dun a cinc anys imulta de dotze a vint-i-quatre mesos.2. Sha d’imposar la pena superior en grau si el fet es realitza en situacions denecessitat greu o catastròfiques.  ARTICLE 282 DEL CODI PENAL RELACIONAT AMB L’ARTICLE 331-2.E) DEL CODI DE CONSUMHan de ser castigats amb la pena de presó de sis mesos a un any o una multa de 12 a24 mesos els fabricants o comerciants que, en les seves ofertes o publicitat deproductes o serveis, hi facin al·legacions falses o manifestin característiques incertes,de manera que puguin causar un perjudici greu i manifest als consumidors, senseperjudici de la pena que correspongui aplicar per la comissió d’altres delictes.  ARTICLE 283 DEL CODI PENAL RELACIONAT AMB L’ARTICLE 331-2.C) DEL CODI DE CONSUM.S’han d’imposar les penes de presó de sis mesos a un any i multa de sis a divuitmesos als qui, en perjudici del consumidor, facturin quantitats superiors perproductes o serveis el cost o preu dels quals calculin aparells automàtics, mitjançantla seva alteració o manipulació.DELS DELICTES CONTRA LA SALUT PÚBLICA  ARTICLE 359 DEL CODI PENAL RELACIONAT AMB L’ARTICLE 331-4.E) I 331-1.A), 331-1.C) I D).El qui, sense estar degudament autoritzat per fer-ho, elabori substàncies nocivesper a la salut o productes químics que puguin causar estralls, o en despatxi osubministri, o hi comerciï, ha de ser castigat amb la pena de presó de sis mesos atres anys, multa de sis a dotze mesos i inhabilitació especial per a professió o indústriaper un termini de sis mesos a dos anys.Bé jurídic tutelat: la salut pública.Conducta típica: Elaborar, despatxar, subministrar o comercialitzar, sense estardegudament autoritzat, substàncies nocives o productes químics que puguin causarestralls.És un delicte de perill abstracte, no cal que s’hagi posat en perill la salut d’algunapersona en concret. 72 LES EMPRESES I LES MESURES CAUTELARS EN L’ÀMBIT DEL DRET DEL CONSUM © Francesc Xavier Sánchez Moragas http://fsanchezmo.wordpress.com/ jurisdiccioemocional@gmail.com
  • 73. El concepte de substància nociva, quan es refereix a aliments, el podem trobar al“Decreto 2484/1967 de 21 de septiembre, por el que se aprueba el texto del CódigoAlimentario Español”Article 1.02.12. Alimento nocivo.-Tendrá la consideración de nocivo todo alimento:a) Cuando utilizado con criterio de normal prudencia, y conforme a las prescripcionesde su preparación y empleo o en cualquier forma que se ajuste a prácticas deelemental previsión, produzca efectos perjudiciales en el consumidor.b) Cuando aun no siendo perjudicial a su inmediato consumo, se pueda prever que suingestión repetida entraña peligro para la salud, sin que ello obedezca a usoinmoderado o inoportuno, o a consumo irreflexivo del mismo.c) Cuando su contenido en microorganismos o materias extrañas sea superior a loslímites permitidos para las diferentes clases de alimentos.d) Cuando aun no siendo nocivo para el consumidor medio, lo es o pueda serlo paraun grupo determinado de consumidores (lactantes, embarazadas, diabéticos, etc.) alque va específicamente destinado.Quan es refereixi a productes industrials, podríem considerar que els productesinsegurs, definits a l’article 111-2.i) del Codi de Consum, podrien tenir la consideracióde “nocius” si presentessin un risc no acceptable que fes que en condicionsd’utilització normal o raonablement previsibles, incloses les condicions de durada i, siescau, de posada en servei, d’instal·lació i de manteniment, no presentés cap risc onomés riscos mínims compatibles amb el bé o servei considerats acceptables dins delrespecte a un nivell elevat de protecció de la salut, la seguretat i els interessoseconòmics de les persones.Quan es parla de productes químics que puguin causar estralls, el Codi Penal s’estàreferint a productes químics que per explosió o inflamació puguin causar la destrucciód’infraestructures bàsiques (avions, vaixells, edificis...) pel que no estaríem pròpiamentdins d’una conducta contra les persones consumidores.  ARTICLE 360 DEL CODI PENAL RELACIONAT AMB L’ARTICLE 331-1 APARTATS A) B) I C).El qui, estant autoritzat per al tràfic de les substàncies o els productes a què fareferència larticle anterior, els despatxi o subministri sense complir amb les formalitatsque preveuen les lleis i els reglaments respectius, ha de ser castigat amb la pena demulta de sis a dotze mesos i inhabilitació per a professió o ofici de sis mesos a dosanys.Conducta típica: Estar autoritzat i despatxar o subministrar les substàncies i elsproductes sense complir les formalitats legals.  ARTICLE 363 DEL CODI PENAL RELACIONAT AMB ELS ARTICLES DEL CODI DE CONSUM SEGÜENTS INDICATS.S’han de castigar amb la pena de presó dun a quatre anys, multa de sis a dotzemesos i inhabilitació especial per a professió, ofici, indústria o comerç per un termini detres a sis anys els productors, els distribuïdors o els comerciants que posin en perill lasalut dels consumidors: 73 LES EMPRESES I LES MESURES CAUTELARS EN L’ÀMBIT DEL DRET DEL CONSUM © Francesc Xavier Sánchez Moragas http://fsanchezmo.wordpress.com/ jurisdiccioemocional@gmail.com
  • 74. 1. Oferint al mercat productes alimentaris ometent o alterant els requisits queestableixen les lleis o els reglaments sobre caducitat o composició. (Article 331-2apartats a) i c) i article 331- 4, d) del Codi de Consum)2. Fabricant o venent begudes o comestibles destinats al consum públic i nocius per ala salut.(Article 331-1, a) del Codi de Consum)3. Traficant amb gèneres corromputs.4. Elaborant productes l’ús dels quals no estigui autoritzat i sigui perjudicial per a lasalut, o comerciant-hi.(Article 331-1, a) del codi de Consum)5. Ocultant o sostraient efectes destinats a ser inutilitzats o desinfectats, percomerciar-hi.(Article 331-6 apartats c) i d) del Codi de Consum)  ARTICLE 364 DEL CODI PENAL RELACIONAT AMB L’ARTICLE 331-1,A) I 331-2, APARTATS A) I B).1. El qui adulteri amb additius o altres agents no autoritzats susceptibles de causardanys a la salut de les persones els aliments, les substàncies o les begudesdestinades al comerç alimentari ha de ser castigat amb les penes de larticle anterior.Si el reu és el propietari o el responsable de producció duna fàbrica de productesalimentaris, se li ha d’imposar, a més, la pena dinhabilitació especial per a professió,ofici, indústria o comerç de sis a deu anys.2. Sha d’imposar la mateixa pena a qui realitzi qualsevol de les conductes següents:1a. Administrar als animals les carns o productes dels quals es destinin al consumhumà substàncies no permeses que generin risc per a la salut de les persones, o endosis superiors o per a finalitats diferents de les autoritzades.2a. Sacrificar animals dabastament o destinar els seus productes al consum humà,sabent que sels han administrat les substàncies que esmenta el número anterior.3a. Sacrificar animals dabastament als quals shagin aplicat tractaments terapèuticsmitjançant les substàncies que esmenta lapartat 1r.4a. Despatxar per al consum públic les carns o els productes dels animalsdabastament sense respectar els períodes despera si n’hi ha de reglamentàriamentprevistos.  ARTICLE 366 DEL CODI PENAL.En el cas dels articles anteriors, es pot imposar la mesura de clausura de lestabliment,de la fàbrica, del laboratori o del local per un termini de fins a cinc anys, i en elssupòsits de gravetat extrema pot disposar-se’n el tancament definitiu d’acord amb elque preveu larticle 129.  ARTICLE 367 DEL CODI PENAL.Si els fets que preveuen tots els articles anteriors es realitzen per imprudència greu,shan d’imposar, respectivament, les penes inferiors en grau. 74 LES EMPRESES I LES MESURES CAUTELARS EN L’ÀMBIT DEL DRET DEL CONSUM © Francesc Xavier Sánchez Moragas http://fsanchezmo.wordpress.com/ jurisdiccioemocional@gmail.com
  • 75. LA PRESA DE MOSTRES A l’apartat anterior, en tractar el tema de l’adopció de mesures cautelars ja hem vistque en algunes ocasions, per verificar precisament si un producte és segur s’haurà deprocedir a analitzar el producte – art 8.6 RDSGP – i per fer-ho caldrà seguir unprocediment reglat que garanteixi els drets de les parts i que aporti seguretat jurídica.Pensem que el resultat d’una anàlisi determinarà el destí final dels productes i queformarà part d’un procediment administratiu o fins i tot, pot formar part d’un procés civilo penal, pel que cal garantir que el procediment de presa de mostres es formalitzicorrectament.El Codi de Consum de Catalunya parla de tres tipus de presa de mostres, lareglamentària, les proves i comprovacions i els estudis i prospeccions demercat.LA PRESA DE MOSTRES REGLAMENTÀRIA La presa de mostres reglamentària es regula a l’article 322-7 CCC.El personal inspector pot fer una presa de mostres reglamentària per a comprovarl’adequació a la normativa aplicable de la composició, l’etiquetatge, la presentació, lapublicitat i els nivells de seguretat dels béns posats a disposició de les personesconsumidores.La disposició transitòria tercera del CCC ens diu que mentre no es faci eldesplegament reglamentari relatiu a les matèries a què fa referència la lletra b de ladisposició final tercera, les actuacions de la inspecció s’han d’ajustar al que estableixel Decret 206/1990, del 30 de juliol, sobre la inspecció de disciplina del mercat iconsum –DIDMC-.En concret, la lletra b de la disposició final tercera ens diu que el Govern, en el terminid’un any a comptar de la data d’entrada en vigor d’aquesta llei, n’ha d’aprovar eldesplegament reglamentari per a regular les matèries següents:b) El procediment per a practicar la presa de mostres reglamentària i l’autoritatcompetent per a acordar les immobilitzacions cautelars i altres actuacions inspectores.Així doncs, el DIDMC estableix en els seus articles 8 a 22 la pressa de mostresreglamentàries que haurà de seguir els següents requisits:L’ACTA DE PRESA DE MOSTRES REGLAMENTÀRIA La presa de mostres ha de constar en una acta per triplicat que haurà de contenir elssegüents punts:• Lloc, data i hora de la inspecció. 75 LES EMPRESES I LES MESURES CAUTELARS EN L’ÀMBIT DEL DRET DEL CONSUM © Francesc Xavier Sánchez Moragas http://fsanchezmo.wordpress.com/ jurisdiccioemocional@gmail.com
  • 76. • Identificació del funcionari o funcionaris que exerceixin les tasques inspectoresque la subscriguin.• Nom, cognoms, DNI i caràcter de la representació de la persona que atén lesactuacions inspectores.• Nom o raó social i NIF de lempresa o entitat de què es tracti.• Identificació de les mostres.• Si fos el cas, les Mesures cautelars i correctores, acordades pels òrganscompetents, la seva classe i les actuacions relacionades amb aquestes.• Cada mostra constarà de tres exemplars homogenis, que seran condicionats,precintats i etiquetats de tal manera que, amb aquestes formalitats i amb lessignatures dels que hi intervenen estampades sobre cadascun dels exemplars, esgaranteixi la identitat de les mostres amb el seu contingut, durant el temps de laconservació daquestes.PROCEDIMENT A SEGUIR AMB LES TRES MOSTRES • Si lempresa o el titular de lestabliment on sestengui lacta és fabricant,importador, envasadora o marquista de les mostres recollides i condicionades de lamanera abans esmentada, un dels exemplars quedarà en el seu poder sota dipòsit,juntament amb una còpia de lacta, amb lobligació de conservar-lo en perfecte estatper a la seva utilització posterior en prova contradictòria si fos necessari.• Els altres dos exemplars de la mostra restaran en poder de la inspecció, i sentrametrà un al laboratori que hagi de fer-ne lanàlisi inicial.• Si el propietari de lestabliment o lempresa inspeccionada actua com a simpledistribuïdor del producte o mercaderia de què es tracti, els tres exemplars de la mostraseran retirats pel funcionari que exerceixi la tasca inspectora i quedarà una còpia delacta en poder seu. Un dels exemplars de la mostra es posarà a disposició delfabricant, envasadora, importador o marquista, o de la persona degudamentautoritzada que el representi, perquè la retiri si desitja practicar la prova contradictòria,i sen trametrà un altre exemplar al laboratori que hagi de realitzar-ne lanàlisi inicial.COM HAN DE SER LES MOSTRES Les quantitats que shauran de retirar de cada exemplar de la mostra seran lessuficients en funció de les determinacions analítiques que es pretenguin realitzar; entot cas, sajustaran a les normes reglamentàries que sestableixin i, en cas queaquestes faltin, a les instruccions dictades pels òrgans competents.Pel cas dels aliments s’ha d’aplicar el “REGLAMENTO (CE) no 2073/2005 DE LACOMISIÓN de 15 de noviembre de 2005 relativo a los criterios microbiológicosaplicables a los productos alimenticios”.En el seu article 2 s’estableixen les següents definicions:«criterio microbiológico»: criterio que define la aceptabilidad de un producto, un lotede productos alimenticios o un proceso, basándose en la ausencia, presencia onúmero de microorganismos, y/o en la cantidad de sus toxinas/metabolitos, por unidadde masa, volumen, superficie o lote; 76 LES EMPRESES I LES MESURES CAUTELARS EN L’ÀMBIT DEL DRET DEL CONSUM © Francesc Xavier Sánchez Moragas http://fsanchezmo.wordpress.com/ jurisdiccioemocional@gmail.com
  • 77. «muestra»: conjunto compuesto de una o varias unidades, o una porción de materia,seleccionada por diversos medios en una población o en una cantidad importante demateria y destinada a proporcionar información sobre una característica dada de lapoblación o la materia estudiada y a servir de base para una decisión relativa a lapoblación o la materia en cuestión, o al proceso que la ha producido;«muestra representativa»: muestra en la que se mantienen las características dellote del que se ha obtenido; se trata, en particular, de una muestra aleatoria simple enla que cada uno de los elementos o incrementos del lote ha tenido las mismasprobabilidades de ser incluido en ella;«cumplimiento de los criterios microbiológicos»: la obtención de resultadossatisfactorios o aceptables, según lo establecido en el anexo I, al efectuar pruebascomparando con los valores fijados para los criterios, mediante la toma de muestras, larealización de análisis y la aplicación de acciones correctoras, de conformidad con lalegislación alimentaria y las instrucciones de la autoridad competente.LES PROVES PERICIALS ANALÍTIQUES La LRJPACAPC regula aquests aspectes en el seu TÍTOL VII “Potestats d’inspecció icontrol” CAPÍTOL I. Articles 88 i següents.Així, caldrà encomanar l’exercici de les proves pericials analítiques a entitatscol·laboradores degudament habilitades en els termes establerts per aquesta llei i perla normativa sectorial.Les entitats col·laboradores són entitats tècniques especialitzades, públiques oprivades, amb personalitat jurídica pròpia, que han de disposar dels mitjansmaterials i personals, i també complir els requisits de solvència tècnica ifinancera establerts per reglament.Les entitats col·laboradores actuen amb imparcialitat, confidencialitat i responsabilitat, ise subjecten al règim d’incompatibilitats establert per la normativa sectorial, amb lafinalitat de garantir llur independència en l’exercici de les funcions encomanades.La valoració del compliment d’aquests requisits es duu a terme mitjançant el sistemad’habilitació d’entitats col·laboradores.La finalitat del sistema d’habilitació és garantir que les entitats col·laboradores illur personal tècnic compleixen els requisits de capacitat, independència, imparcialitat iresponsabilitat, i també els altres requisits que es puguin establir per reglament.S’entén per habilitació la resolució administrativa dictada per l’òrgan competent per laqual es declara l’aptitud i la capacitat d’una entitat col·laboradora, i del seu personaltècnic, per a exercir les funcions d’inspecció i control en un àmbit material que lalegislació aplicable reserva a l’Administració pública. 77 LES EMPRESES I LES MESURES CAUTELARS EN L’ÀMBIT DEL DRET DEL CONSUM © Francesc Xavier Sánchez Moragas http://fsanchezmo.wordpress.com/ jurisdiccioemocional@gmail.com
  • 78. Ja hem comentat abans, quan parlàvem de l’adopció de mesures cautelars, que ENACés l’entitat que a nivell nacional acredita les entitats que poden realitzar aquestscontrols i en concret:• Laboratoris dAssaig UNE-EN ISO/IEC 17025• Laboratoris de Calibratge UNE-EN ISO/IEC 17025• Laboratoris Clínics UNE-EN ISO 15189• Entitats dInspecció UNE-EN ISO/IEC 17020• Entitats de Certificació de Productes UNE-EN 45011• Entitats de Certificació de Sistemes de Gestió UNE-EN ISO/IEC 17021• Entitats de Certificació de Persones UNE-EN ISO/IEC 17024• Verificadors Mediambientals Reglament CE 761/2001• Proveïdors de Programes d’Inter comparació ISO/IEC 17043• BPL en estudis de productes fitosanitaris i substàncies químiques industrialsRD 1369/2000• Verificadors demissions de gasos defecte hivernacle EA-6/03 UNE-EN 45011A títol d’exemple i de forma no exhaustiva, si fem una cerca a la pàgina oficiald’ENAC podem trobar els següents laboratoris autoritzats a Catalunya per realitzar elsanàlisi de:• COSMÈTICS: laboratorio de análisis y control químico y bacteriológicomicro-bios, s.l. AVDA. MOSSÉN JACINT VERDAGUER, 62 - POL. IND.FONTSANTA 08970 - Sant Joan Despí BARCELONA, Acreditat per a 546/LE1162 -Microbiológicos . Norma UNE-EN ISO/IEC 17025: 2005 (CGA-ENAC-LEC)• JOGUINES/MOBILIÀRI/TÈXTIL (FOC-INFLAMIBILITAT):ACONDICIONAMIENTO TARRASENSE (LEITAT Technological Center) PASSEIG 22DE JULIOL, 218 08221 – Terrasa BARCELONA. Norma UNE-EN ISO/IEC 17025:2005 (CGA-ENAC-LEC)• LGAI technological center, s.a. Campus de la UAB, s/n, apdo. de correos 1808193 – Bellaterra BARCELONA. 9/LE894 – Seguretat elèctrica 9/LE892 – Joguines.Acreditacions9/LE1680 - Recobriments9/LE1749 - Assaigs de materials plàstics9/LE1143 - Avaluació de la seguretat de les tecnologies de la informació9/LE1192 - Aparells de gas9/LE1347 - Finestres, Portes, Ferratges i Vidre per a ledificació9/LE1122 - Compatibilitat electromagnètica en automòbils i components o subconjuntsde lautomòbil9/LE1079 - Equipament vial9/LE1126 - Ambientals en equips elèctrics, electrònics, electromecànics i els seuscomponents9/LE819 - Fiabilitat de sistemes de joc amb premi9/LE766 - Acústica9/LE1042 - Metalls Preciosos9/LE894 - Seguretat elèctrica9/LE893 - Targetes didentificació de banda magnètica i amb circuit integrat i acceptorsde targetes9/LE900 - Compatibilitat electromagnètica9/LE897 - Comportament al foc9/LE896 - Idoneïtat denvasos i embalatges per al transport de certes classes demercaderies perilloses 78 LES EMPRESES I LES MESURES CAUTELARS EN L’ÀMBIT DEL DRET DEL CONSUM © Francesc Xavier Sánchez Moragas http://fsanchezmo.wordpress.com/ jurisdiccioemocional@gmail.com
  • 79. 9/LE895 - Components de sistemes de detecció automàtica dincendis9/LE902 - Materials ceràmics dargila cuita9/LE901 - Unitats demmagatzematge de seguretat• laboratori c-2. colegio oficial de joiers, d´ orfebres, de rellotgers i degemmólegs de catalunya. Sant Elies, 11 - 19 Apartaments del 72 al 79 (entrada perBrusi, 45) 08006 – Barcelona. Acreditacions 558/LE1023 – Metalls preciosos.• Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Institut dInvestigació Tèxtil deTerrassa (INTEXTER) C / Colom, 15 08222 – Terrassa BARCELONA. Acreditacions443/LE737 - Productes Tèxtils / 443/LE1016 - Assaigs en el sector mediambiental• agència de salut pública de barcelona. AV. DRASSANES, 13-15 08001 –Barcelona. Acreditacions 227/LE459 - Assaigs de productes agroalimentaris.227/LE1338 - Assaigs en el sector mediambiental.EL DICTÀMEN DEL LABORATORI El laboratori que hagi rebut la primera de les mostres, vista la documentació quelacompanya, realitzarà lanàlisi i emetrà com més aviat millor els resultats analíticscorresponents i un informe tècnic que es pronunciarà de manera clara i precisa sobreel grau dadequació del producte o la mercaderia analitzada a la normativa vigent i, simanqués aquesta, una valoració de la mostra en relació amb la naturalesa i la finalitatdel producte o la mercaderia de què es tracti i amb les condicions en què sha posat adisposició del mercat d’acord amb les normes UNE, CEN, ISO,IEC O CENELECsegons precedeixi.ANÀLISI CONTRADICTÒRIA I DIRIMENT Si del resultat de lanàlisi inicial es deriven infraccions a les disposicions vigents escomunicarà el fet a linteressat. Si aquest no accepta els resultats podrà sol·licitar larealització de lanàlisi contradictòria, de conformitat amb una de les següents opcions:a) Designar en el termini de cinc dies hàbils, comptats a partir de la notificació delresultat de lanàlisi inicial, un perit de part perquè realitzi lanàlisi contradictòria allaboratori que va practicar la inicial.Lanàlisi contradictòria es portarà a terme seguint les mateixes tècniques emprades enla pràctica de lanàlisi inicial i en presència del tècnic que la va certificar o de lapersona que designi i de linteressat, si ho desitja. A aquests efectes li hauran de sercomunicades a linteressat la data i lhora.b) Justificar, en el termini de vuit dies hàbils a partir de la notificació del resultat delanàlisi inicial, que lexemplar de mostra corresponent ha estat presentat en unlaboratori oficial o privat autoritzat perquè realitzi lanàlisi contradictòria el tècnic quedesigni l’esmenta’t laboratori, utilitzant les mateixes tècniques utilitzades per a lanàlisiinicial. El resultat analític i linforme tècnic corresponent hauran de ser tramesos alAdministració en el termini màxim dun mes, a comptar des de la notificació delsresultats de lanàlisi inicial. Transcorregut aquest termini no sadmetrà lesmentadaanàlisi. 79 LES EMPRESES I LES MESURES CAUTELARS EN L’ÀMBIT DEL DRET DEL CONSUM © Francesc Xavier Sánchez Moragas http://fsanchezmo.wordpress.com/ jurisdiccioemocional@gmail.com
  • 80. La renúncia expressa o tàcita a efectuar lanàlisi contradictòria implica lacceptació delsresultats a què shagi arribat en la pràctica de lanàlisi inicial.En cas de desacord entre lanàlisi inicial i la contradictòria, lòrgan competentdesignarà un altre laboratori oficial o acreditat oficialment que, en vista de les anteriorsanàlisis i utilitzant la tercera mostra, realitzarà, en el termini més breu possible, unatercera anàlisi diriment.DESPESES PER LES MOSTRES L’Administració ha de pagar el cost de les mostres i les despeses de les anàlisis, elsassaigs, les proves i les comprovacions que promogui.Un cop la sanció, si s’escau, sigui ferma, l’Administració pot exigir als responsables dela infracció el reemborsament de les despeses ocasionades. Si es neguen areemborsar-les, aquesta obligació és exigible en via de constrenyiment.COM PROCEDIR AMB PRODUCTES PERIBLES O ALTERABLES La prova pericial analítica es practicarà dofici en el laboratori o organisme designat aaquest efecte per lAdministració, i es notificarà a linteressat quan del resultat delesmentada anàlisi es puguin deduir infraccions a les disposicions vigents, perquè, siho desitja, concorri a lanàlisi contradictòria en el termini que sassenyali, assistit dunperit de part.No obstant això, en els casos que sigui necessària una actuació urgent o que perraons tècniques fos convenient, es realitzaran en un sol acte les anàlisis inicial icontradictòria sobre les mostres aportades per lAdministració i linteressat, amb lanotificació prèvia a aquest perquè hi concorri assistit dun perit de part.ANÀLISIS O PROVES EN EL MATEIX LLOC DE LA INSPECCIÓ  L’article 21 del DIDMC estableix que quan la naturalesa del producte així ho aconselli,podrà fer anàlisis o proves al mateix lloc de la inspecció personal degudament titulat iautoritzat per lAdministració, i caldrà oferir en el mateix acte la possibilitat de provacontradictòria a linteressat.El Codi de Consum també preveu aquesta possibilitat en el seu article 322-9 CC ensdiu que les anàlisis i els assaigs derivats de la presa de mostres i les proves icomprovacions sobre instal·lacions, béns i serveis poden ésser fets per organismes ientitats degudament acreditats per al tipus d’actuació de què es tracti. També podenésser fets, si escau, pel mateix personal inspector, sens perjudici del dret del’empresari o empresària a dur a terme proves contradictòries.L’article 95 de LRJPACAPC ens diu que els fets constatats pel personal tècnic habilitatde les entitats col·laboradores en l’exercici de les funcions d’inspecció i control, i tambéqualsevol actuació tècnica que els sigui encarregada, es documenten en les actes, elsinformes i les certificacions corresponents, en els termes fixats per la normativasectorial. 80 LES EMPRESES I LES MESURES CAUTELARS EN L’ÀMBIT DEL DRET DEL CONSUM © Francesc Xavier Sánchez Moragas http://fsanchezmo.wordpress.com/ jurisdiccioemocional@gmail.com
  • 81. En les actes, els informes i les certificacions s’ha de fer constar expressament lacondició d’entitat col·laboradora de l’Administració pública en l’àmbit material concretd’actuació.Les actes, els informes i les certificacions emesos pel personal tècnic habilitatde les entitats col·laboradores en l’exercici de les funcions d’inspecció i controltenen la mateixa validesa jurídica que els emesos pel personal del’Administració encarregat d’aquestes funcions.LA PRESA DE MOSTRES ORIENTATIVES O PROSPECTIVES L’article 322-8 CCC estableix que l’administració pot prendre mostres indicatives i fercomprovacions i proves sobre instal·lacions, béns i serveis a fi de constatar-nel’adequació a la normativa.A diferència de les mostres reglamentàries, no es preveu l’anàlisi contradictòria nidiriment i per tant, l’administrat no té els mateixos drets que en les mostresreglamentàries, pel que en aquests casos, els resultats no podran donar lloc a laincoació d’un expedient sancionador ni serviran per aixecar o confirmar unaimmobilització cautelar de productes, si bé, en cas que els resultats indiquinl’existència de perill si que motivaran la immobilització per raons de seguretat.Campanyes a nivell estatalL’article 45 del TRLGDCU estableix que “La Conferencia Sectorial de Consumo y susórganos de cooperación institucional podrán acordar:El desarrollo de programas de prospección de mercado, mediante la realización deanálisis comparativos de bienes y servicios que se ajusten a los requisitos que sobre lapráctica de tales análisis comparativos se establezcan reglamentariamente que, entodo caso, debe garantizar los derechos de las partes afectadas.La realización de un análisis estadístico de las reclamaciones y quejas planteadas porlos consumidores y usuarios en el territorio del Estado.Los requisitos que deben acreditar los empresarios merecedores de premios odistintivos de calidad de ámbito estatal”.Per l’any 2011 estan programades les següents campanyes:• Control darticles dajuda a la flotació per a la natació utilitzats pels nens• Bombetes de baix consum• Control de les armilles reflectants dalta visibilitat• Mobles. Etiquetatge i garanties• Productes i components informàtics: etiquetatge, instruccions i advertències,targetes de memòria, suports, etc.• Inspecció dOlis dOliva• Inspecció i Control de Begudes Espirituoses• Etiquetatge i composició de productes alimentaris amb declaracions saludables• Inspecció de Productes Light• Publicitat, oferta i promoció daliments 81 LES EMPRESES I LES MESURES CAUTELARS EN L’ÀMBIT DEL DRET DEL CONSUM © Francesc Xavier Sánchez Moragas http://fsanchezmo.wordpress.com/ jurisdiccioemocional@gmail.com