Web 2 0, Web social

  • 2,500 views
Uploaded on

Introducció a la web social, web 2.0. Material complementari per formació en competències digitals 2009 - 2010 (diverses organitzacions i empreses), publicat al llibre Treball col.laboratiu a les …

Introducció a la web social, web 2.0. Material complementari per formació en competències digitals 2009 - 2010 (diverses organitzacions i empreses), publicat al llibre Treball col.laboratiu a les administracions públiques.

More in: Education
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
No Downloads

Views

Total Views
2,500
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1

Actions

Shares
Downloads
99
Comments
1
Likes
4

Embeds 0

No embeds

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. Web social, Web 2.0, Una possible Introducció 1 “Quan vegis totes les recompenses, immediates i emergents que pots obtenir compartint, és possible que t´adonis que has oblidat els drets d´autor i “tots els drets reservats”. Estaràs massa ocupat disfrutant de compartir com per preocupar-te de qui et copia. La nova fórmula econòmica és: com més gent remixi les teves obres, més obtendràs a canvi” Isaac Mao, Sharism (2008) (Capítol Web Social del llibre El Treball Col.laboratiu a les Administracions) Vivim en l´anomenada Societat del coneixement, aquella que batejava Peter Druker al 1969 en motiu del naixement de les tecnologies de la informació i de la comunicació, i que adquireix la màxima potència, amb la web social i l´emergència del software social i el treball col·laboratiu que tot plegat possibilita. D’ambdós temes, de tecnologia i del caràcter social, la sociabilitat a l’ésser humà, dels efectes de la seva combinació en la generació de coneixement, parlarem aquí. Web 1.0, 2.0 i beyond: Evolució històrica de la web: No parlem, quan ens referim a web 1.0, web 2.0, web 3.0, de diferents versions que millorin progressivament un mateix programa informàtic o aplicació. Potser la única metàfora adequada a aquest respecte seria dir que la web està en una fase de beta (de prova, de millora) permanent i que els anteriors son simples artificis didàctics per explicar-la. Tampoc estem parlant, malgrat el que els termes ens puguin fer pensar, de fases cronològicament evolutives d´un mateix fenomen. Es tracta, de fet, d´una classificació controvertida i podríem dir que seria molt més acurat parlar, sobretot respecte la web 2.0, d´entorns qualitativament diferents, d´un canvi de paradigma amb importants implicacions, tal i com anirem veient en aquest capítol, en la cultura, la organització social i l´economia de la societat. Web 2.0, Dolors Reig, El caparazón
  • 2. Web social, Web 2.0, Una possible Introducció 2 Repassem, per tal d´entendre els conceptes, l´evolució històrica de la xarxa actual (1): Resulta sorprenent, quan vivim la web social, la original vinculació de la xarxa a objectius militars. La prehistòria d'Internet és en la xarxa de caràcter militar finançada pel departament de defensa dels Estats Units. Més tard, el 29 d'octubre de 1969 arrencava el primer node, ARPANET, a la UCLA (Universitat de Califòrnia, Los Angeles) del que havia de ser la Internet d´avui (2). Durant la dècada dels 1990 la xarxa guanyava densitat. L'agost de 1991 el CERN publicà el projecte World Wide Web, i dos anys després Tim Berners-Lee iniciava la creació de l'HTML i HTTP, llenguatges, tecnologies bàsiques de la web d´avui. Al 1993 el Centre nacional per aplicacions de supercomputació a la Universitat d'Illionis desenvolupava el primer navegador web: Mosaic, en versió 1.0. Web 1.0: El llenguatge HTML és el que dóna forma a la web (el que veiem quan es resol una adreça HTTP a la barra del navegador). En la seva forma més simple donava lloc a pàgines estàtiques (que no interactuen amb una base de dades), difícils de modificar amb coneixements d´usuari i sense massa possibilitats en termes de multimèdia. Es tractava, doncs, d´una web eminentment textual i no massa diferent dels mitjans de broadcast unidireccional tradicionals (la televisió en seria el màxim exponent) Podríem dir que l´èxit, l´interès per al públic de les famoses “punt com” va ser assolit a partir de webs més dinàmiques (en ocasions denominades Web 1.5), més fàcils de gestionar pels usuaris (3). Eren temps en els que l´estètica visual i els hits (visites) eren considerats factors molt importants. Va ser després de la denominada crisi de la “burbuja . com”, una corrent especulativa entre 1997 i 2001 que feia augmentar les borses de les nacions occidentals degut a expectatives que van resultar exagerades al voltant d´internet i la nova economia, que la web es va reinventar. Analitzats alguns dels motius de la crisi, la web 2.0 mirava de superar-los. Els nous models de negoci havien subestimat la complexitat i els costos de logística i distribució dels productes i sobreestimat l´economia de l´abundància i la freenomics, o aquella Web 2.0, Dolors Reig, El caparazón
  • 3. Web social, Web 2.0, Una possible Introducció 3 tendència a fer gratuïts serveis i continguts, en un moment que segons molts analistes, encara no era, en número d´usuaris i hàbits de consum (desconfiança envers el pagament electrònic, p. ex.) l´adequat. Més usuaris, amb més habilitats digitals, costos de producció més baixos, així com avenços tecnològics exponencials en la capacitat d´equips i xarxes (resulta interessant a aquest respecte la Llei de Moore (4)), feien possible uns anys després la web social. Els avanços en els llenguatges de programació i els amples de banda possibilitaran l´augment en el nombre d´usuaris, l´interes comercial i l`evolució final o canvi de paradigma envers la web 2.0 (o web social). L´element social es demostrava doncs dsiruptiu i possibilitava el canvi de paradigma fonamental, no només en la web sinó en la societat en general: la web social com a impuls definitiu a la societat del coneixement. La web 2.0 o web social com a canvi de paradigma: S’entén en ocasions la web 2.0, amb més facilitat, des de les marques, empreses i aplicacions comercials que, a mode d´”startups” (5) i seguint en molts sentits el model de Google (6), sorgeixen ara: Flickr, WordPress, Blogger, MySpace, Facebook, Youtube, Delicious i un llarg etc... Però més enllà d´aplicacions es tracta d’un fenomen tecnosocial, d’un autèntic canvi de paradigma, social, cultural i econòmic, més important, fins i tot, que el que suposava el naixement de la pròpia web: la societat del coneixement tal i com la presentavem , com l´especial combinació de tecnologia i construcció social, col.lectiva, connectada, del coneixement en l’ésser humà. Podrien sevir per entendre de què parlem alguns termes alternatius, sinònims del més mediàtic de web 2.0: Societat de la conversa, web social, web de la participació serien sinònims i exemplificarien algunes de característiques principals de la nova web, tals com la interacció, la construcció de grups i comunitats a les noves xarxes socials i d´interessos. És en els canvis tecnològics i socials que s´estan produïnt, , en la seva sinèrgia, que es basa el Cluetrain Manifesto, al 1999, (7) un dels documents més coneguts de la web. Web 2.0, Dolors Reig, El caparazón
  • 4. Web social, Web 2.0, Una possible Introducció 4 No el veurem en l´extensió de les seves 95 tesis. De fet, la primera, “els mercats son converses” en els que empreses i institucions han d´entrar a interactuar, a dialogar amb el consumidor o usuari de manera activa, ens pot ser suficient per entendre el nou context: La web seria, segons aquest, un lloc on es desenvolupa un fenomen social únic en relació amb la creació i distribució de continguts, caracteritzat per la comunicació oberta, la descentralització de l’autoritat, la llibertat de compartir i usar, en un context que tracta les relacions humanes i econòmiques com a converses. The Cluetrain Manifesto afirma que les condicions del mercat han canviat amb la interconnexió massiva de negocis i persones provocada per l´extensió de la xarxa i l´economia global. La principal característica del mercat al segle XXI és que les organitzacions i els consumidors estan implicats en una gran conversa, densament interrelacionada, que fa canviar radicalment la relació empresa-client: la clau del mercat, ara, són les persones, una a una i cadascuna amb veu pròpia. Son els prosumidors, els que passen de ser audiències en els mitjans tradicionals, de tenir-hi un paper passiu com a receptors de sistemes de broadcast en comunicació (unidireccionals) a ser els protagonistes o com a mínim, element fonamental de la interacció, cada cop més actius fins arribar a ser els propis productors de continguts (User Generated Content) i inclús de mitjans (User Generated Media). Son aquests UGC, UGM els que al 2006 comencen a donar forma al que avui entenem com la popularització del periodisme ciutadà, rebent un important impuls mediàtic: Aquell any, la portada de la revista Time, dedicada any rera any a destacar la persona més il.lustre, premia totes les que estan generant i compartint software i continguts a la xarxa: “La persona de l’any ets tu”, cadascun dels que aportem i compartim continguts a la web.” Web 2.0, Dolors Reig, El caparazón
  • 5. Web social, Web 2.0, Una possible Introducció 5 Imatge: CC Revista Times (8) S’inicia a partir d´aquest moment i segons alguns autors, el que ha estat anomenat Web 2.0 (9) i que podríem dir que és el nou ecosistema on persones que comparteixen i col.laboren poden desenvolupar la seva creativitat i esdevenir agents actius en la producció i no només el consum de coneixement, participant, pertant, de forma més real que mai, en la societat global. Michael Wesch (2006) i l´etnografia digital, amb el popular vídeo viral “The machine is using us” (10) exemplifiquen el nou fenomen. També el concepte de Wikinomia o wikieconomia, l´economia de la col.laboració entre grups humans, desenvolupat el 2006 per Don Tapscott i popularitzat al llibre del mateix nom (11), desenvolupa la idea de la web 2.0 revolucionant els models que basen l´economia tradicional. Posteriors elaboracions d´autors tant importants com o Kevin Kelly (2009) concreten sociològicament la novetat del fenomen: Shirky ens vindria a dir que abans de l´aparició d´aquest tipus d´eines, podríem dir que tecnoculturals, només eren les institucions (empreses, organitzacions) les que podien Web 2.0, Dolors Reig, El caparazón
  • 6. Web social, Web 2.0, Una possible Introducció 6 oferir-nos productes, serveis. Les noves eines socials canvien el panorama, rebaixant de forma dràstica el preu de la coordinació i de l´acció grupal fins a poder pensar, en el cas de Kevin Kelly, en noves utopies, com el Socialisme digital, el Col.lectivisme online. O’Reilly (2004) es un dels principals promotors de la noció de Web 2.0 i resumeix en set els seus principis constitutius (12): -La World Wide Web com a plataforma de treball. -L’enfortiment de la intel·ligència col·lectiva. -La gestió de bases de dades com a competència bàsica. -El software que no es limita a un únic dispositiu. -La fi del cicle de les actualitzacions de versions de software -Models de programació lleugera i recerca de la simplicitat -Les experiències enriquidores dels usuaris. La següent imatge, coneguda com el Mapa meme de la web 2.0 i en forma d´una de les formes de representació del coneixement més populars a la web social, els núvols d´etiquetes, il·lustra el tema: Web 2.0, Dolors Reig, El caparazón
  • 7. Web social, Web 2.0, Una possible Introducció 7 Imatge (13): CC Markus Angermeier Temes i característiques principals de la web d´avui: Tenim a "Planeta web 2.0, inteligencia col·lectiva o medios fast food "(14), un dels primers llibres en llengua castellana sobre el tema una sèrie de característiques sobre la nova web segons diferents autors i conceptes: Inter creativitat (Berners-Lee, 1996); Intel·ligència col·lectiva (Lévy, 2004); Multituds Intel·ligents (Mc Luhan, Rheingold, 2002); Saviesa de les multituds (Surowiecki, 2004) i Arquitectura de la Participació (O’Reilly, 2004). Hi afegirem, donada l’evolució de la web durant els últims anys i tot i que són termes molt nous, algunes qüestions: la noomorfosi digital, la web 3.0, la web semàntica, la Singularitat (Raymond Kurtzweil), la filosofia del “Sharism”, la Internet de les coses i el Cloud Computing, així com alguns tòpics rellevants als temes que ens ocupen al llarg del Manual: Nadius – Saviesa digital, la Onada Groundswell, el Programari lliure, el Software Social, els Marcadors, les Xarxes Socials, els Blocs i els Wikis ens semblen temes a repassar. Web 2.0, Dolors Reig, El caparazón
  • 8. Web social, Web 2.0, Una possible Introducció 8 Inter creativitat (Berners-Lee). Intercanvis creatius digitals. El concepte d´intercreativitat és clau des dels orígens de la xarxa. Desenvolupat per Tim Berners-Lee (1996), és la suma de dues paraules íntimament lligades al fenomen evolutiu d’Internet: interacció més creativitat. Utilitzat des de les primeres comunitats de hackers (Himanen 2001) existents a la xarxa, podem definir-lo com el procés de fer coses o resoldre problemes junts en un ciberespai que propicia compartir el coneixement entre persones, a través de xarxes de cooperació recíproca. La intercreativitat proveu els mecanismes necessaris perquè tota la comunitat pugui aportar el seu coneixement al producte desenvolupat, en forma horitzontal i organitzada (Pardo Kuklinski, 2005). Per explicar aquesta idea Berners-Lee (2000) assenyala algunes característiques addicionals: Hauríem de ser capaços, no només de trobar qualsevol document a la web sinó també de poder crear qualsevol classe de document amb facilitat. Hauríem de poder, no només interactuar amb altres persones, sinó poder iniciar i participar en processos de creació amb altres persones. (continguts generats per l´usuari, software, xarxes socials, entorns de co.laboració, etc…) Berners-Lee explica que la noció d´ intercreativitat no fa solament referència a l'acte interactiu sinó que descriu el valor substantiu que ofereix l'evolució de Internet i el seu potencial social, a través de la consolidació de xarxes de gestió del coneixement. Així, el concepte no només reforça la capacitat de transferir dades, sinó que va molt més enllà, assignant un valor estratègic al procés social d'intercanvi i a la construcció col·lectiva del saber. Va ser aquest mateix fonament el que va impulsar a Berners-Lee a crear l´ecosistema de la WWW, similar en la seva arquitectura potenciadora de la intercreativitat a molts dels desenvolupaments del moviment open source. De la intercreativitat parteixen també les teories de Clay Shirky (2008), que relacionen aquesta amb la desinstitucionalització que suposa. Here comes Everybody, la seva obra mestra clau per entendre la web social, així com el vídeo US now (15), resulten referències imprescindibles. Web 2.0, Dolors Reig, El caparazón
  • 9. Web social, Web 2.0, Una possible Introducció 9 El canvi bàsic, estaria segons l´autor en el procés de producció i consum de les notícies (de la realitat): Si abans eren alguns els que decidien el que era o no veritat, els que filtraven el que després tots convertiem en la nostra realitat, ara som molts els que els etiquetem, qualifiquem, empoderem o condemnem a l´oblit els continguts que la conformen. El final del vídeo que comentavem inclou les següents paraules de Shirky, gairebé definitives: “el poder d´auto-organització de les xarxes socials amenaça la fàbrica del govern per sempre. Que el valor de les coses estigui en quanta gent les comparteix i no en el preu que posin les marques (...) No sé on està el punt final de tot això però el canvi està essent profund...” Intel·ligència col·lectiva (Lévy). Un ciberespai que connecta intel·ligències. És al 1997 quan Pierre Lévy publica Intel·ligència Col·lectiva: per una antropologia del ciberespai. La tesi central: l’existència d’un saber col·lectiu, a qualsevol lloc on hi hagi humanitat, susceptible de ser potenciat, de recolzar-se en dispositius tecnològics. La intel·ligència col·lectiva seria la capacitat d’un col·lectiu de persones per col·laborar i decidir sobre el propi futur, així com la possibilitat d’assolir els propis objectius en un context cada cop més complex. La teoria de Lévy, nascuda en el context de la massificació de la Internet comercial dels anys 90, quan la interacció era limitada al correu, llistes de discussió (newsgroups), xats, fòrums i BBS (bulletin board system), resulta en certa manera una predicció de futur: Si les tecnologies s’orientaven a potenciar la creativitat i fer de mitjà de transmissió entre les intel·ligències dels individus, la societat, com a sistema, podria arribar a un nivell superior d’intel·ligència col·lectiva, transcendint en temps i espai les intel·ligències individuals que la conformen. La intel·ligència col·lectiva és, segons l’autor, una espècie de societat Anónima a la que cada accionari aporta com a capital el seu coneixement, les seves converses, la seva capacitat d’aprendre i ensenyar. Web 2.0, Dolors Reig, El caparazón
  • 10. Web social, Web 2.0, Una possible Introducció 10 El context virtual, la pròpia evolució, com hem vist, envers la web social, enriqueix la idea de diàleg, de cooperació, de conversa, arribant a un resultat cabdal si pensem en les comunitats: un saber que s’enriqueix a partir de l’experiència de cada participant. Així: “La web del futur expressarà la intel·ligència col·lectiva d' una humanitat globalitzada i interconnectada a tra­vés del ciberespai.” (Lévy, 2003) Les característiques pròpies del ciberespai (entorn de coordinació no jeràrquic que afavoreix la sinergia d’intel·ligències) seran, si sabem traslladar-les a les comunitats virtuals, ambients perfectes des de els quals reconèixer, mobilitzar habilitats, experiències i competències (Lévy, 1997) en benefici de la organització, de l´individu i de la mateixa societat. És una idea poderosa que tot i ser formulada en l’àmbit genèric de la web, constitueix un dels principis inspiradors dels actuals progames de Gestió del coneixement (2.0). En concret i en termes aplicables al programa Compartim que presentem en aquest treball, cada persona posseeix coneixements únics i cap persona té un coneixement absolut i pertant, és necessària la comunitat. Resulta fonamental, la inclusió i participació de tots, com peces d’un engranatge qualitativament més precís i eficient. Multituts intel.ligents (Howard Rheingold): El coneixement col·lectiu recolzat en la xarxa (Mc Luhan): Rheingold, al seu Smart Mobs: The Next Social Revolution (Multitudes Inteligentes: La propera revolució social. 2002) ens parlarà d’un nou ecosistema, de comunitats virtuals espontànies, o d’aquelles subcultures i grups sorgits gràcies a les noves possibilitats que obre la xarxa. Web 2.0, Dolors Reig, El caparazón
  • 11. Web social, Web 2.0, Una possible Introducció 11 Altre cop és la metàfora biològica la que il.lustra el tema: aquestes comunitats seran com microorganismes, experiments socials no planificats, emergents gràcies a la nova connectivitat, davant de la possibilitat d´una majoria de connectar-se, mitjançant diversos dispositius, a la xarxa. És, en certa manera, també, el missatge de Mc Luhan amb la seva cèlebre frase “el medi és el missatge” (16), formulada en relació a l’aparició dels nous mitjans audiovisuals. Així, Rheingold, seguint la idea de la intel·ligència emergent, explica que l´ actual apropiació de las tecnologies digitals té incidència directa en la conformació de noves dinàmiques de construcció del capital social (coneixement col·lectiu) en el context de la societat del coneixement (Cobo, 2006). Rheingold (2001) analitza el cas dels Flash Mobs, és a dir, aquells fenòmens socials en els que agrupacions de persones organitzades a través de dispositius digitals es manifesten col·lectivament de manera presencial. Són conegudes, també, com mobilitzacions instantànies. En el seu treball, l'autor explica que l'ús de les plataformes tecnològiques digitals és la columna vertebral d'aquest moviment, ja que tota la interacció es produeix a distància i funciona a través de la distribució de missatges per mitjà de xarxes socials. En aquesta línia, Castells (2001) introdueix la idea d’ubiqüitat i permanència: la difusió de l'accés inalàmbrica Internet, així com de xarxes d'ordinadors i sistemes d'informació situats en qualsevol lloc del món o la comunicació mòbil. Incorporem també el seu esperit al del programa Compartim quan assenyala que aquestes noves formes d’interacció, possibilitades per les tecnologies, afavoreixen l´intercanvi de coneixement col·lectiu i la construcció d’un capital social que es genera quan es comparteixen les xarxes socials, la confiança, la reciprocitat, les normes i valors per promoure la col·laboració i la cooperació entre les persones (Rheingold, 2005) Web 2.0, Dolors Reig, El caparazón
  • 12. Web social, Web 2.0, Una possible Introducció 12 La saviesa de les Multituds (Surowiecki). “Cent cervells pensen millor que un de sol”. Només dos anys després del treball de Rheingold, Surowiecki publica el llibre The Wisdom of Crowds (2004), traduït en el nostre context com “Cent millor que un”. És una obra que aporta algunes coses a la idea del valor del intercanvi i la integració de coneixements individuals: La suma de les decisions col.lectives de moltes persones resulta més encertada que les decisions individuals d´una sola. La tesi de Surowiecki es complementa amb la idea d'intel·ligència emergent de Johnson (2001), que analitza la naturalesa de les decisions col·lectives, ja sigui en subjectes intel.ligents (com els éssers humans) o no intel·ligents (com els insectes o animals agrupats en ruscs, ramats, eixams, etc…). Surowiecki explica que la intel·ligència col·lectiva emergeix, inclús, quan molts integrants del grup disposen d'informació superficial sobre un problema. En el seu treball explica de quina forma es pot assolir que els grups prenguin bones decisions i, al mateix temps, descriu els factors que dificulten aquest procés. Serà un punt interessant, a tenir en compte en la formació de comunitats. Coses com la diversitat i la independència, per exemple, són necessàries perquè un grup sigui intel·ligent: 1. Diversitat d’opinions entre els individus que conformen el grup. 2. Independència de criteri. 3. Cert grau de descentralització que permeti l’existència de subgrups en el col·lectiu. 4. Existència de mecanismes d’inclusió de judicis individuals en la decisió col·lectiva. Surowiecki, tal i com d´altres autors asseguraran de forma posterior, s’anticipa a la idea de la singularitat que veurem en el següent punt quan postula que les decisions preses gràcies a la conformació d'una saviesa col·lectiva poden ser més intel·ligents que les dels mateixos experts. Web 2.0, Dolors Reig, El caparazón
  • 13. Web social, Web 2.0, Una possible Introducció 13 Arquitectura de la participació, els continguts generats per l´usuari: Molt relacionada amb les anteriors, la idea del paper actiu dels usuaris, de tots els potencials usuaris, és elaborada pel blocaire francès de referència, Loïc LeMeur, que la denomina “la revolució amateur”. La societat, tal i com afirmen Jonas Ridderstrale y Kjell A. Nordströn a Funky Business (17), està canviant. El talent de les persones és un factor cada cop més determinant, que incidirà en els resultats de forma significativa: qualsevol pot difondre el seu missatge a Internet, qualsevol pot opinar, qualsevol pot crear el seu bloc o iniciar un moviment de marketing viral capaç de moure la societat en favor o en contra de determinades causes. Aquests autors denominen forces “funk” (nous valors, desenvolupament tecnològic, globalització, societat de la informació, etc...) als fenòmens que construeixen aquest món diferent, la denominada “localitat funk”, en un nou paradigma per persones i empreses que obliga a canviar actituds. Els arguments són congruents amb els que plantejava Himamen amb l´ètica Hacker (2002) i amb les teories que veurem al respecte de la nova cultura del “Sharism”. Però potser qui millor ha sabut concretar la idea ha estat altre cop Tim O'Reilly, que en les seves tesis fundacionals respecte la web 2.0 ens presentava ja l´arquitectura de la participació: L´autor assenyala que darrera d’aquesta arquitectura de la participació hi ha una ètica de cooperació implícita, en la qual la web actua com intermediari intel·ligent, connectant entre sí els extrems i aprofitant les possibilitats que ofereixen els propis usuaris. L’arquitectura de la participació es produeix en el marc d’un canvi tecnològic i social que ofereix a les comunitats la possibilitat de comptar amb eines que multipliquen la manera com es genera i distribueix el coneixement. Des d´ aquesta perspectiva, la obertura (les filosofies open source) és la peça clau d’un cercle virtuós de participació i col·laboració que far créixer el coneixement col.lectiu (Lévy, 2005). Web 2.0, Dolors Reig, El caparazón
  • 14. Web social, Web 2.0, Una possible Introducció 14 Sharisme Era evident que, davant de l’explosió creativa que suposa la web ens plantegéssim l’essència, la psicologia, els motius pels quals “Compartim”. Sorgeix molt recentment una elaboració teòrica que ens ha semblat interessant per exemplificar la nova web, una nova filosofia, forma de pensar, reorientació en els valors i les actituds de l’usuari que ara genera continguts: el Sharism (Issac Mao, 2008) Parteix d´un fet clau: els que comparteixen estan acumulant capital social i una superabundància de respecte per part de la comunitat. La teoria, també anomenada “La doctrina neurona”, dóna un pas més enllà i suposa que el sharisme està codificat al genoma humà. Sota la mateixa lògica del connectivisme que hem vist en parlar d’aprenentatge, postula que la lògica neuronal de connexions, d’abundància de connexions com a signe de salut neurobiològica, d' un cervell entès com a sistema obert, es repeteix en l´ ésser humà com a part fonamental, codificada al genoma, de la seva essència. És un procés instintiu, desactivat per la cultura de la propietat de les idees, la defensa dels béns culturals o la propietat intel.lectual. Una cultura que no comparteix (“non-sharing culture”) ens enganya, separant de manera absoluta l’espai privat i el públic, els entorns oberts dels tancats, obrint finalment una bretxa en l’espectre del coneixement. Així, la sentencia tradicional canvia, es qualifica: El coneixement compartit és poder. Blocaires, xarxes socials, la ràpida emergència de las aplicacions socials que ens permeten comunicar i cooperar, deixant que la gent pugui intercanviar contingut d´un a altre servei (18), està donant la possibilitat als usuaris d’introduir memes en un ecosistema interconnectat. Aquestes noves tecnologies, com els moviments “copyleft”, fan reviure el “sharisme” a la nostra cultura tancada. Web 2.0, Dolors Reig, El caparazón
  • 15. Web social, Web 2.0, Una possible Introducció 15 Web 3.0: La plantegem gairebé com una característica de la web, com un element qualitativament diferent i no en tercer lloc quan hem fet un repàs de l´evolució de la web perquè no existeixen encara massa consens sobre el que o no web 3.0. Una de las definicions típiques constata un fet purament cronològic: la web 3.0 es la tercera dècada de la web. Si ha de significar un canvi ampli, sistèmic, qualitatiu, més enllà del tecnològic, tal i com hem viscut amb la web 2.0 a partir de l´element social es quelcom encara sense resposta. Per la meva part, no renunciaria fàcilment al terme, menys si el vinculem a un escenari, com a mínim, optimista, el de les teories sobre la civilització d´Alvin Toffler: Els canvis que viu el món els últims 40 anys han estat catalogats en molts casos de “desmoralitzadors”, en realitat només estan trencant paradigmes negatius, que la segona onada ens imposava. I anuncien que la tercera onada (Toffler, 1979) ja és aquí i estem submergits en ella. Caracterizen la tercera onada la desarticulació d´estructures de la segona, en forma de:  Descentralització  Desmassificació  Personalització I son temes que podem relacionar fàcilment amb els que es defineixen com a característics de la web 3.0: Web 2.0, Dolors Reig, El caparazón
  • 16. Web social, Web 2.0, Una possible Introducció 16 Imatge: cc Dolors Reig (19) Podem, no obstant, descriure algunes de les tendències envers les que es dirigeix la web avui. Algunes semblen tenir un potencial disruptiu, revolucionari més important que d´altres, com la web semàntica. Web semàntica: No és del tot correcte plantejar-la com a web 3.0 donat que sorgeix des dels propis orígens d´internet. De fet, Tim Berners Lee pensava la web com quelcom molt més elaborat que el que tenim ara. Han estat criteris pràctics, la prioritat en l’abaratiment de costos de producció, les presses, posteriors a la burbuja.com en la construcció d´una web social i rentable, els que han guiat l´actual arquitectura, tècnicament molt millorable, de la WWW (el mateix imperatiu econòmic frena, de fet, la seva evolució) Web 2.0, Dolors Reig, El caparazón
  • 17. Web social, Web 2.0, Una possible Introducció 17 Imatge (20) CC Bebo White El tema el reflexa bé Bebo White al gràfic, adaptat de Roca, Fumero (2006) al respecte de l´evolució de la web des dels seus orígens i en relació a les seves diferents “versions”. Podem veure com l´evolució de la Web 1.0 no és lineal, sinó que es ramifica, es bifurca, entre dos tipus de web més funcionals: -La Web Semàntica, en la qual s´afegeixen a les dades codificades i representades en les pàgines, al llenguatge HTML que definia la forma, una sèrie de metadades (dades sobre les dades) que habiliten l´usuari i les màquines per extraure informació i poder operar-hi (parlem més endavant de Linked Data Web). -La web 2.0, la web social. Sigui com sigui, cal que abordem la definició de la web semàntica: Podríem dir que la web semàntica és aquella que es construeix en un llenguatge que els ordinadors poden entedre. Es refereix, més enllà de la transmissió de senyals, a la comunicació. Web 2.0, Dolors Reig, El caparazón
  • 18. Web social, Web 2.0, Una possible Introducció 18 També podem dir que és una web de dades escrites en formats interoperables, de bases de dades compatibles que construeixen la definició per als ordinadors, d´àmbits conceptuals globals per tota la web. Son dades que els ordinadors poden interpretar, relacionar amb altres, etc… per tal de retornar-nos resultats o una experiència d´usuari més còmoda, productiva i satisfactòria. Per tal que sigui possible (i aquest és un repte bàsic), cal definir els estàndards. L´W3C és l´organisme que se n´encarrega, a més de fer la traducció dels conceptes del mon a ontologies. Els llenguatges RDF, OWL i derivats, a més del XML son formes de marcar el contingut de qualsevol pàgina web de forma semàntica. Resulta, sens dubte, una web molt més costosa per part dels productors de continguts, però més eficient a llarg termini. El paper dels organismes reguladors, com l´W3C es fonamental. Tim Berners Lee treballa en la “linked data web”, la web de les dades enllaçades, o la traducció de bases de dades publiques als llenguatges semàntics pels governs de UK o EEUU. Son molts els organismes, les institucions i empreses privades que estan entrant a la “Linked data cloud” (núvol de dades interoperables), l´aposta per formar part d´un futur univers web més eficient i ordenat. Web 2.0, Dolors Reig, El caparazón
  • 19. Web social, Web 2.0, Una possible Introducció 19 Així, l´evolució des de 2008 a 2009, tal i com podem veure als gràfics (21) és significativa: Web 2.0, Dolors Reig, El caparazón
  • 20. Web social, Web 2.0, Una possible Introducció 20 Imatges (20) W3C cc No és fàcil formar part del graf, però també son cada cop més sofisticades les eines de semantització dels continguts i mitjans generats per l´usuari a la web social. La web 3.0, entesa com a semàntica, és una tendència que durarà possiblement els propers, ja no 10 (recordem la definició com a tercera década de la web) sinó un període indefinit i molt més llarg a la web. És possible que estem parlant d´un procés de construcció paral.lela d´una web de qualitat, i no d´un resultat possible al 100% en qualsevol moment concret. Singularitat En futurologia, la singularitat és un esdeveniment futur en el qual es prediu que el progrés tecnològic i el canvi social acceleraran el desenvolupament d’una intel·ligència sobrehumana, canviant el nostre ambient de manera tal que qualsevol ésser humà anterior seria incapaç de comprendre o predir. Aquest esdeveniment s'ha nomenat així per analogia amb la singularitat gravitacional observada en els forats negres, on existeix un punt en el qual les regles de la física Web 2.0, Dolors Reig, El caparazón
  • 21. Web social, Web 2.0, Una possible Introducció 21 deixen de ser vàlides, i on la convergència cap a valors infinits fa impossible el definir una funció. Alguns autors, com Raymond Kurtzweil, han proposat teories que expandeixen la Llei de Moore (definida abans) cap a un tipus de computació que van més enllà dels simples transistors, suggerint un patró exponencial de progrés tecnològic que persisteix a través de la història humana (es pren en compte el poder de computació dels cervells humans), fins i tot abans que hi hagi vida sobre la terra. Segons Kurtzweil, aquest patró culmina en un progrés tecnològic inimaginable en el Segle XXI, el qual condueix a la Singularitat. Quan emergeixi una intel·ligència superior a la humana, s'entraria en una etapa post humana que probablement conduiria a l'extinció de la humanitat o a la seva subordinació a aquests nous ens intel·ligents. Sembla ciència ficció, sí… I Vinge, un dels defensors d'aquesta teoria futurista és precisament escriptor en aquesta disciplina. Com Gibson, o Sterling, els visionaris ciberpunk, o Julio Verne, que van resultar ser també visionaris del que avui vivim com quotidià. Però també autors de prestigi en l´àmbit científic, com Kevin Kelly, Nova Spivak (CEO de Twine, una de les aplicacions més importants de la branca “mainstream” de la web semàntica), Vint Cerf, George Smoot, Larry Smarr, Chris DiBona, Tom Byers, Will Wright y Paul Saffo o el propi Ray Kurtzweil, aposten, amb diferents matisos, per aquest tipus de web. Sigui com sigui, és un moviment potent, mediàtic (existeixen nombroses produccions cinematogràfiques al respecte) i inclús amb una Universitat pròpia i que planteja, des del punt de vista de l´aprenentatge, coses força interessants i innovadores. Internet de les coses (o la web al quadrat): Tecnologies com RFID, diferents sistemes de sensors connectats a diversos àmbits de la realitat, realitat augmentada, possibiliten aquesta nova manera d´entendre la xarxa. Solucions reals per problemes reals de gent que encara no es beneficia de les meravelles de la xarxa, iniciatives que facin realitat la màxima que fa uns anys, analistes i activistes creiem com segura: Internet farà un món millor. I no un món Web 2.0, Dolors Reig, El caparazón
  • 22. Web social, Web 2.0, Una possible Introducció 22 paral·lel, d´una minoria privilegiada millor, sinó un sol mon, per a tots, geeks (22) i ciutadans comuns, millor. No es tracta d´un món digitalitzat i naturalitzat on l´espècie humana se supediti a la intel.ligència de les màquines sinó de l´evolució de la nostra identitat digital complementant i millorant la real. La web no té massa sentit si no aportem al món exterior, als col.lectius usuaris o no de la web, les coses que poden millorar les seves vides. Les tecnologies associades, com RFID possibiliten la connexió entre llocs físics i virtuals. Ho fan possible diferents sistemes de sensors connectats a diferents coses. Ja és una realitat en diferents maneres: La web en dispositius mòbils, la web a dispositius de casa, la web a botigues i restaurants, Tecnologia virtual per donar solucions a problemes reals, en qüestions com la violència de gènere, el fracàs escolar o l´aïllament dels avis, eines útils per a cirurgia, odontologia, salut mental, educació o la pròpia e-administració. en son alguns exemples (23) Cloud Computing: Es denomina Cloud Computing al fet que les nostres dades, perfils i relacions siguin a la xarxa i ja no en als nostres equips, ni depenguin del sistema operatiu dels mateixos, sinó d´aplicacions a la xarxa (“the cloud”, als núvols) seria anomenat per alguns quan ens referim a software i dades d´empreses, Cloud Computing (Computació als núvols). Definit d´una altra manera a Reig (2009), el Cloud computing seria la la tendència a basar les aplicacions als serveis allotjats de forma externa, ja no a datacenters i servidors d´empresa sinó a la pròpia web. Sistemes operatius per la web (Web OS), Ubiqüitat (el fet de que les nostres dades o aplicacions estiguin disponibles des de qualsevol lloc) o Web 4.0 (el terme que sembla que s´imposarà en la definició de la nova web ubiqua (o Internet de les coses) i que es desenvoluparà en paral.lel a la web 3.0 o semàntica), serien termes relatius al tema. Vegem ara altres conceptes, derivats del canvi de paradigma envers la societat del coneixement: Web 2.0, Dolors Reig, El caparazón
  • 23. Web social, Web 2.0, Una possible Introducció 23 Nadius, immigrants digitals: Prensky, en el seu treball The emerging online life of the digital native (2004), proposa una taxonomia conceptual entre les dues grans tipologies d´usuaris de les noves tecnologies: nadius i immigrants digitals. Els primers serien consumidors, joves que desenvolupen plenament el seu aprenentatge en entorns tecnològics i que tenen com a llengua materna les computadores, els videojocs i Internet. A diferència d´aquests, els immigrants digitals serien els nascuts amb anterioritat a l´era tecnològica però que senten fascinació per les noves tecnologies, havent experimentat un procés d´adaptació més lent i lineal però fins i tot més motivant. Prensky conclou que, mentre pares i educadors (generalment immigrants digitals) consideren que el “coneixement és poder”, en el món emergent liderat pels nadius digitals, “el poder està en poder compartir el coneixement”. Els plantejaments de Prensky (2009) canvien recentment, quan replanteja el concepte i en destaca la seva evolució. Si al 2001 publicava " Nativos e Inmigrantes digitales " , una distinció útil en el seu moment, avui la destaca com irrellevant: Tot i que, evidentment, els principis de col·lectivització i obertura del coneixement prèviament exposat s’adapten de manera molt més propera als hàbits dels nadius digitals, no podem presuposar que el fet de néixer nadiu faci innecessària l´adquisició de competències digitals. Cal pensar en termes de “Saviesa digital”. La tecnología digital ha de ser ensenyada com a eina fonamental que pot fer-nos cada cop més savis. Programari obert, Programari Lliure, Llicències Creative Commons: És en aquest procés de construcció col.lectiva del coneixement que torna a sorgir el debat dels drets de propietat intel.lectual des de les entitats de gestió col.lectiva dels drets d´autor. L´emergència d´aquest nou paradigma suposa la disrupció de moltes coses, entre altres el propi concepte de propietat intel.lectual. Importants autors ideològics del Web 2.0, Dolors Reig, El caparazón
  • 24. Web social, Web 2.0, Una possible Introducció 24 moviment proposen que l´emergència de la cultura de la remescla fa imprescindible l´alliberament de la cultura (Lessig, 2004). Es fundava al 2001 Creative Commons (CC), una organització sense ànim de lucre que llançava al 2002 el projecte de llicències CC com instrument jurídic innovador per la gestió dels drets d´autor derivats de la creació que qualsevol vulgui compartir a la xarxa. Deriva, en certa manera, del projecte GNU. Iniciat per Richard Stallman, amb l´objectiu de crear un sistema operatiu completament lliure: el sistema GNU . Al setembre de 1983 sorgia, escrit per Richard Stallman, el manifest GNU, És un esquema de llicències originalment inspirat en GNU-GPL (GNU General Public License), llicències popularitzades pels projectes de software lliure, que assoleix una considerable difusió, havent-se adaptat a la legislació d´una trentena de països a tot el món.. Entre ells, a Espanya, sorgia recentment una alternativa: Coloriuris (Ci), més adaptat a la nostra tradició jurídica sobre propietat intel.lectual. Acabar dient que és Creative Commons la llicència sota la qual distribuïm aquest llibre, com la majoria dels treballs de difusió i sistematització dels coneixements apresos o generats pel programa Compartim. Software Social El terme Software social (SoSo) resulta important a partir de novembre del 2002, any en el que Clay Shirky organitzava el primer Social Software Summit: És el software que suporta la interacció grupal. Vegem- ne els exemples més importants: Folcsonomies, marcadors socials: El terme Folcsonomia fa referència a la indexació social, la classificació col.laborativa, mitjançant etiquetes simples, en un espai de noms pla, sense jerarquies ni relacions predeterminades. Web 2.0, Dolors Reig, El caparazón
  • 25. Web social, Web 2.0, Una possible Introducció 25 Derivat de taxonomia, el terme folksonomy ha estat atribuït a Thomas Vander Wal. Taxonomia procedeix del grec, “taxis” i “nomos”: Taxis significa classificació i nomos (o nomia), ordenar, gestionar. Per la seva part, “folc” prové de l´Alemany i significa “poble” (Volk). D´acord amb la seva formació etimològica direm llavors que folcsonomia (folc+taxo+nomia) significa literalment “classificació gestionada pel poble (o democràtica)”.(24) Les folcsonomies són la base del funcionament dels anomenats marcadors socials. Del.icio.us (enllaços favorits), MrWong (també enllaços, marcadors), Flickr (fotos), Youtube (vídeo), en són exemples importants. Entesa en la seva vessant d´organització de la informació per part d´humans, resulta un dels precedents més importants de la web semàntica i base constitutiva de la web social, contextual, de la construcció social de la realitat. Les folcsonomies són un dels molts exemples de com les xarxes socials, que veurem a continuació, evolucionen de forma natural envers normes i convencions que enriqueixen la nostra productivitat i connexions en elles. Són la base, també, de les Xarxes d´interessos (el GGG, o Graf Social Gegant de Tim Berners-Lee) que també podem construir des de la coincidència entre el nostre etiquetatge i el d´altres usuaris. Xarxes Socials, Networking: Adoptem la definició de Wikipedia (25) respecte les xarxes socials: Una xarxa social és una estructura social que es pot representar en forma d'un o diversos grafs en el qual els nodes representen individus (de vegades denominats actors) i les arestes relacions entre ells. Alguns dels seus usos més habituals són: 1. Com a font i recurs per la difusió de notícies, en ocasions per part dels medis “oficials” 2. Com a forma de saber de què es parla a la xarxa (a Internet). 3. Com una forma de estar al dia amb els amics. 4. Com a diari de viatge. 5. Pel seguiment de conferències, events, etc... (Twitter, en aquest sentit, mostra Web 2.0, Dolors Reig, El caparazón
  • 26. Web social, Web 2.0, Una possible Introducció 26 amb força aquesta utilitat) 6. Como a eina de relacions públiques i màrketing. 7. Com eines d´aprenentatge. 8. Com canals d´informació mòbil. Exemples concrets de xarxes socials a la web són Facebook (amb 175 mil.lions d´usuaris, més que qualsevol país el món), Myspace, Twitter (amb característiques d´eina de microblogging a més de les de xarxa social), xarxes més especialitzades com Linkedin o més territorials, com Tuenti (a Espanya), Orkut (a Brasil), etc... Les relacions poden ser de diferent tipus, com intercanvis financers, amistat, relacions sexuals, o rutes aèries. Teòricament no hi ha límit per als nodes que poden compondre una xarxa però el nombre de Dunbar (1992) limita les connexions estables a 150 membres. A partir d'aquest nombre les relacions serien fràgils i canviants. S´han aplicat altres teories provinents de l´anàlisi de xarxes socials, com les dels sis graus de separació o la Llei de Metcalfe (26), a les xarxes a la web. Així, la segona sostindria que el valor d´una xarxa és proporcional al quadrat del número dels seus nodes (en aquest cas, usuaris). Hem estat veient com una de les característiques fonamentals de la web 2.0 el fet que xarxes i fonts són conceptes assimilables en el seu contexte. Així, la diferència entre font i xarxa es dil.lueix, la informació es construeix de manera social, l´usuari, el prosumidor (27) busca alhora que genera continguts. Així, gràcies a usuaris cada cop amb més “criteri”, capaços de fugir de la sobre informació a partir de la selecció de referents i contactes, en el cas de les xarxes socials de la web 2.0, el futur no sembla el d´una xarxa única, sinó el de milers de xarxes o petites comunitats d´interessos o necessitats. També es la idea de Tim Berners-Lee, quan definia fa poc el GGG (“Giant Global Graph”, Grafo Global Gigante) (28), que vindria a ser l´evolució del Graf social (o, per alguns autors, de la web 3.0 superant la 2.0….) Web 2.0, Dolors Reig, El caparazón
  • 27. Web social, Web 2.0, Una possible Introducció 27 Resulta important destacar com, en el moment actual (2009), la segmentació es preveu, inclús, des del naixement de les xarxes, que tendeixen a especialitzar-se, a verticalitzar-se en sectors d´interès més que a ser, com les més populars, de caire transversal i generalista. Wikis: Tots coneixem Wikipedia (29), la possibilitat d´editar de forma col.laborativa coneixements enciclopèdics. Creada per Ward Cunningham el 1995, el seu nom deriva del hawaià (ràpid). Els wikis son l´eina que permet crear coses com la Wikipedia. Constitueixen, en moltes ocasions, el primer pas en empreses i comunitats envers el treball col·laboratiu, com a eines de gestió del coneixement per a projectes concrets o taulers, espais temporals de treball. Potser més important que l´eina en sí sigui el que aporta el fenomen a la dinàmica de treball a empreses i organitzacions: Una de les obres de Cunningham (2001), “The Wiki Way: “Not a Technology, but a Philosophy” (mode wiki, no una tecnologia, sin una filosofia) en determina els següents principis: S´han de crear en entorns oberts al caos, controlats per la pròpia saviesa de les multituds, la intel·ligència col·lectiva. Ho deia Linus Torvalds (30) en una frase cèlebre i paradigmàtica: “Si estan disponibles el suficient nombre d´ulls, tots els errors són superficials“. Així, tothom pot participar en l´edició d´un wiki. En el món wiki no existeixen les jerarquies. És una idea recuperada en el plantejament actual del Crowdsourcing o producció col.laborativa de sistemes o continguts. A to amb els valors del saber compartit, Sunstein (2006) assenyala que inclús els camps del coneixement científic són com grans wikis, sempre editables a mode de revisió entre iguals, en els que les noves entrades representen treballs que fan créixer la intel·ligència col·lectiva en forma eficient. Web 2.0, Dolors Reig, El caparazón
  • 28. Web social, Web 2.0, Una possible Introducció 28 Blocs El bloc ha estat, amb certes xarxes socials “propietàries”, l´eina més popular de la web 2.0. Base del periodisme ciutadà i des de la perspectiva dels mercats com a conversa, també ha estat vist per algunes empreses, partits polítics, organitzacions, com a mitjà per apropar-se a la opinió del consumidor, votant, usuari, allà on es produeix la conversa. Seguint, comentant i ampliant una de les obres pioneres en la presentació del tema, Manual de uso de Blogs en la empresa (Ortiz de Zárate, 2007), podríem dir que un bloc és: · Una eina de publicació fàcil de continguts a la web. Proporcionen una alternativa satisfactòria a la cobertura de la premsa tradicional, una forma de donar-se cobertura a un mateix, d´aconseguir visibilitat més enllà d´aquesta o una oportunitat d´exposar la pròpia versió de la notícia quan la premsa ha publicat una informació negativa. · Un mitjà de comunicació horitzontal a la xarxa. Desafien les jerarquies, segons un model horitzontal, no jeràrquic, que implica escoltar i conversar, de xarxa. · Un estil, una filosofia, una tendència social. · Una acció social participativa (Dan Gillmor, 2003 determinaria aquesta característica com a base del periodisme 3.0. Assenyala que els blogs proposen un tipus de notícies produïdes per ciutadans que tenen coses a dir més enllà dels mass media, que sempre van tenir el monopoli de la primera versió de la història) · Un element d´un concepte més general: la blogosfera o les blogosferes. De naturalesa és distribuïda, resulta impossible controlar el conjunt de la conversa, tot i que la web 2.0 proporciona nombroses eines i sistemes de centralització – organització o seguiment de la mateixa (RSS, p ex.) També disposem d´eines que extrauen els comentaris dels blocs, retornant les respostes als mateixos (algunes eines de microblogging, de lifestreaming, co-comment, disqus, friendfeed, etc…) en el mateix sentit de centralització i gestió de la informació. Web 2.0, Dolors Reig, El caparazón
  • 29. Web social, Web 2.0, Una possible Introducció 29 Resulta interessant la classificació, altre cop de Ortiz de Zárate dels blocs institucionals o escrits en nom d´un organisme o empresa segons els diversos objectius que persegueixin. Tots tres, a més del que ara hi afegim a partir de la nostra experiència, serien objectius dels nostres, Gestió del coneixement (31) · Blocs amb enfocament relacional: aspiren a crear i mantenir una relació més estreta amb les audiències clau a l´empresa. En aquest cas, seran, òbviament externs i cuidaran la relació amb la blogosfera o àmbit concret d´influència del que parlàvem. · Blocs per compartir coneixement: permeten a l´expert en una matèria difondre les seus coneixements de manera més dialogada i natural. · Blocs amb enfocament col·laboratiu: aspiren a crear i mantenir una cultura corporativa més comunicativa i col.laborativa. -Blocs orientats a l´aprenentatge (especialment de competències digitals): Comentava Howard Rheingold (multituds intel.ligents) durant un seminari recent (32) que existeix un conjunt de retòriques que han de ser apreses per poder aprofitar tot el potencial de la comunitat: Els blocs són una via perfecta per assolir-ho. L’habilitat d´enllaçar, l´ètica de l´enllaç, son temes fonamentals que es poden aprendre de forma privilegiada de la pràctica blocaire. Web 2.0, Dolors Reig, El caparazón
  • 30. Web social, Web 2.0, Una possible Introducció 30 Conclusions: la web 2.0 i l´abast del canvi. Podríem tancar aquest capítol mitjançant una conversa: la que es produeix, des dels inicis de la xarxa entre visions tecnoutòpiques i tecnodistòpiques entorn a les noves tecnologies: Internet pot estar convertint-se, per les segones i en contra de tot el que hem estat dient fins ara, en un sistema d'entropia informacional, confús i ineficient. El concepte encunyat per Cornellà (2002) d´ infoxicació (intoxicació d'informació), els continguts basura o la idea de que Google deteriora les nostres capacitats cognitives (“Google ens fa estúpids”, Carr, 2008) anirien en aquest sentit, no massa difícil d´entendre quan travessem o esperem la revolució o extinció de moltes de les institucions bàsiques de la nostra societat. És un canvi, tal i com hem vist, paradigmàtic: David Weinbenger (2007) ens parla de que els ordres, les tradicionals representacions de la realitat han canviat. Tot és, ara, segons la seva obra més coneguda (33), miscel.lani. El coneixement no està en els nostres cervells sinó entre nosaltres. S´ha parlat, inclús, dels blocs com el cinquè poder, resultant possible que en poc temps, el fenomen pugui ser assimilat als mitjans de comunicació tradicionals, molts dels quals ja han abandonat o han fusionat el seu paper amb la nova tinta digital, entre amateur i professional. Així, l’ús d’Internet per part dels 100 diaris principals als EEUU va canviar de manera radical al 2008. Segons l´ informe anual de la industria (34), un 58% dels medis digitals consulten i fan ús de contingut generat pels usuaris (User Generated Content) enfront del 27% que ho feia al 2007. Avui, “We the People” (nosaltres, la gent), la frase, en certa manera fundacional a la revista Times de la que parlaven en començar no és només una expressió política, ni una evocació utòpica del poder de les masses, sinó també una descripció realista de com la gent corrent, com a treballadors, consumidors, membres de la comunitat y contribuents tenen avui el poder d´innovar i crear valor en un escenari més global que mai. L´economia dels bits és, versus la dels àtoms, abundant, tal i com ens diria Anderson (2009). L´important ara son les converses, el coneixement que es genera des dels espais que hem anat veient. Web 2.0, Dolors Reig, El caparazón
  • 31. Web social, Web 2.0, Una possible Introducció 31 El sufix 2.0 s´ ha convertit en una etiqueta ubiqua allà on es vol expressar el canvi envers processos en mans de persones, aparentment més empoderades que en qualsevol altre moment de la história i gràcies a noves possibilitats d´interacció massiva i lliure (mai no ha estat tan fàcil crear grups, resultant els individus cada cop més independents, menys necessitats d´intermediaris, de serveis de pagament per obtenir el algunes de les coses que necessitem, ens deia Clay Shirky, (2008)) I el moviment, tendeix, obviament, a horitzontalitzar les relacions humanes en molts àmbits de la cultura i la societat. Amb, o sense sufix, estem parlant d´aquesta “onada” quan ens plantegem l´anacronisme del management tradicional (35) o quan llegim coses etiquetades com d´ empresa 2.0 (36), periodisme 2.0 (o periodisme 3.0) (37), política 2.0, e-goverment 2.0, aprenentatge 2.0 (tractat en profunditat en aquest manual) entre d´altres. Web 2.0, Dolors Reig, El caparazón
  • 32. Web social, Web 2.0, Una possible Introducció 32 NOTES 1. Moltes de les dades sobre la Història d´Internet que detallem provenen de Wikipèdia. ca.wikipedia.org/wiki/Internet. 2. Es parla, en fòrums importants en l´evolució de la web, de que els protocols actuals estan desfasats: la seguretat, tema fonamental en entorns corporatius, militars, etc…, s´està convertint en quelcom incontrolable en una xarxa pensada a petita escala que s´està convertint en un nou ecosistema ubicu (pensem en la telefonia mòbil, que exigeix una xarxa potent i de protocols adaptats) i gairebé universal. El tema es va tornar rellevant l´any passat, quan un software maliciós presumptament ideat per una banda de l´est d´Europa creuava diferents sistemes de ciberdefensa. El virus Conficker va infectar 12 milions d´ordinadors, arribant a eliminar la totalitat del sistema en alguns casos: un hospital a la Gran Bretanya i alguns sistemes militars a França en van ser bons exemples. Tot això ens porta a una “reinvenció d´Internet”. El projecte GENI (sota responsabilitat de l´institut Tecnològic de Massachusetts, el MIT) i el projecte Clean Slate, ”Taula rasa” (sota responsabilitat de la Universitat d´Stanford) son els principals exemples. dreig.eu/caparazon/2009/05/28/europa-amercia-nueva-internet/ 3. Els CMS o sistemes de gestió de continguts (Content Management Systems) serveixen pàgines HTML dinàmiques o creades “al vol” des de bases de dades que corresponen a panells d´administració amigables per l ´usuari. Són els mateixos sistemes que basen avui fòrums, wikis, blocs, etc... 4. La Llei de Moore expressa que aproximadamente cada 18 mesos es duplica el número de transistors en un circuit integrat i pertant, la potència dels ordinadors. Es tracta d´una llei empírica, formulada pel co-fundador d´Intel, Gordon E. Moore al 1965 I que es compleix des de fa 4 dècades. La Llei de Moore no es una llei en sentit científic sinó més aviat una observació. es.wikipedia.org/wiki/Ley_de_Moore 5. Una companyia “startup” o “start-up” es un negoci amb una història de funcionament limitada, però amb grans possibilitats de creixement. Son empreses que provenen del món de l´emprendiment I de la vida “wired” (connectats). es.wikipedia.org/wiki/Compa%C3%B1%C3%ADa_startup Web 2.0, Dolors Reig, El caparazón
  • 33. Web social, Web 2.0, Una possible Introducció 33 6. Exercici imaginatiu i prospectiu del que podria ser el futur de moltes empreses si adoptessin la “Google way”, en un moment en que la crisi pot fer fluir amb més facilitat idees creatives com les que el llibre proposa. dreig.eu/caparazon/2009/02/10/%C2%BFque-haria-google-jeff-jarvis-y-la-filosofia- google-aplicada-a-todo/ 7. Cluetrain, Els seus autors, Rick Levine, Christopher Locke, Doc Searls i David Weinberger pretenen una revolució conceptual en la manera d´entendre les relacions socials i els negocis, que estructuren en un manifest de 95 tesis (és deliberada la complicitat que estableixen amb un qüestionari de Lutero que al 1517 donava lloc a la reforma protestant). cluetrain.com. Es tracta d´una crida a l´acció per totes les empreses que operen en un mercat amb noves connexions. Les idees del manifest busquen examinar l´impacte d´internet als mercats (consumidors) I organitzacions. A més, els dos (consumidors i organitzacions, son capaços d´utilitzar internet I altres xarxes per establir un nivell de comunicació inexistent abans entre els dos grups. El manifiest suggereix els canvis necessaris per tal que les organitzacions responguin a un nou ambient de mercat. 8. Imatge: CC Revista Times, 2006 9. Web 2.0: Cal precisar que el terme ha estat força criticat a la xarxa, però el fem server en un sentit didàctic com a sinònim del de Web social, qualitativament, paradigmàticament diferent de qualsevol cosa anterior. 10. Recomanem el visionat del Vídeo de Michael Welsch, The Machine is Using Us. youtube.com/watch?v=6gmP4nk0EOE un dels més coneguts per explicar la web social. 11. Wikinomics, una obra fonamental publicada al 2006, explica com prosperar en un mon en el que les noves tecnologies democratitzen la creació de valor: La Nova Economia de les Multituds Intel•ligents. 12. oreillynet.com/pub/a/oreilly/tim/news/2005/09/30/what-is-web-20.html. 13. Imatge: es.wikipedia.org/wiki/Archivo:Web20memeES.png Markus Angermeier, traduït per Josep M. Ganyet 14. Planeta Web 2.0. Intel•ligència col•lectiva o medios fast food. Es una de les obres més conegudes en castellà sobre la nova web. (Cobo Romaní, Cristóbal; Pardo Web 2.0, Dolors Reig, El caparazón
  • 34. Web social, Web 2.0, Una possible Introducció 34 Kuklinski, Hugo. 2007). També destacariem Web 2.0 (Fumero, Antonio i Roca, Genís, 2007) com a obra de referència. 15. El projecte, en forma de vídeo – documental, explica els principis fundacionals dels processos col.laboratius de masses, incloent la transparència, l´auto-selecció i la participació oberta, com a principis gairebé majoritaris a la societat i la vida política. Us Now descriu aquesta transició i confronta polítics, com George Osborne i Ed Milliband amb les possibilitats del govern col.laboratiu descrites per Don Tapscott i Clay Shirky entre altres. El col.lectiu Nuestra Causa treballa al nostre país en base a moltes de les idees que s´hi exposen. usnowfilm.com 16. Ideat per Mc Luhan a finals dels anys 60 i principis dels 70, el terme “aldea global” descriuria la interconnexió humana a escala global que possibiliten els mitjans electrònics de comunicació. D’alguna manera, la mateixa comunicació es veu mediatitzada i beu d’algunes de les característiques de les tecnologies que la possibiliten. És el que volia dir amb la seva ja tradicional sentència: "el medi és el missatge". Així com el medi és entès com una extensió del cos humà, el missatge no pot reduir-se simplement a “contingut” o “informació. En aquesta línia, McLuhan definirà el missatge d’un medi com tot canvi d’escala, ritme o pautes que el medi provoqui en les societats o cultures. Així, el contingut es converteix en una il•lusió, en el sentit de que es troba emmascarant la intervenció del medi (la mediatització).Medi i missatge funcionen en parella, donat que l’un pot contenir l’altre: el telègraf conté la paraula impresa, que conté alhora l’escriptura, que conté el discurs...i així, per la qual cosa el contingut es converteix en el missatge del medi continent. No notem, habitualment, que existeixi interacció entre els medis i, donat que el seu efecte sobre nosaltres, com a audiència, sol ser poderós, el contingut de qualsevol missatge resulta menys important que el medi en sí mateix. es.wikipedia.org/wiki/Marshall_McLuhan 17. Funky business, de Ridderstrale, Jonas (2000) ens explica en els negocis mai no venç la vulgaritat. El talent no vol treballar així ni els consumidors comprar així. El món empresarial ha d ´esdevenir més interessant, un lloc on hi hagi emprenedors creatius i arriscats., que tingui lloc per al talent. El talent ha de ser el que mogui el capital. 18. Drets dels usuaris de la web social (2007): Joseph Smarr, Marc Canter, Robert Scoble y Michael Arrington i publicada a Open Social Web, que exigeixen coses com la interoperabilitat o la privacitat de les dades a les xarxes socials més importants. opensocialweb.org 19. Transparència corresponent a la presentació realitzada a les VI jornades Forum Novadors: slideshare.net/dreig/web-30-web-semntica Web 2.0, Dolors Reig, El caparazón
  • 35. Web social, Web 2.0, Una possible Introducció 35 20. Bebo White: stanford.edu/~bebo 21. Font imatges CC w3c.org. Linked data cloud 22. Geek (de l´anglès geek, pronunciat "guik" IPA /gik/) es un terme que s´utilitza per a referir-se a una persona amb gran fascinació per la tecnologia i la informàtica. es.wikipedia.org/wiki/Geek 23. Realitat augmentada, internet de les coses: La web als dispositius mòbils (Iphone, Google Maps Mobile), també la nova generació de connexió de llocs físics a altres virtuals a la xarxa. La nova generació de càmeres wi-fi vinculades a càmeres GPS i les eines 2.0 d´emmagatzegament d´imatges a la xarxa. O el lifestreaming o connexió permanent, des de qualsevol lloc, als nostres perfils en cada xarxa social (Facebook als dispositius mòbils) en son exemples. 24. Folcsonomia: és un neologisme que dóna nom a la categorització col.laborativa per mitjà d’etiquetes simples en un espai de noms pla, sense jerarquies ni relacions de parentiu predeterminades. Es diu que és la classificació de les coses (taxonomia), l´etiquetatge que en fa el poble (“folk”) ca.wikipedia.org/wiki/Folcsonomia 25. ca.wikipedia.org/wiki/Xarxa_social 26. La Llei de Metcalfe diu que el valor (utilitat) d'un sistema de comunicacions augmenta proporcionalment al quadrat del nombre d'usuaris del sistema (N²). ca.wikipedia.org/wiki/Llei_de_Metcalfe 27. Prosumers: terme creat per Alvin Toffler (1979) al seu interessant llibre “La tercera ola”, prové d´una fusió entre els termes “producer” i “consumer“: amb els avanços de la tecnologia, tots podem ser productors de continguts. Si abans la llibertat de premsa només afectava alguns, ara tots podem escriure, gravar o filmar el que vulguem i posar-ho a disposició de l´audiència. Tampoc oblidem la nostra faceta com a consumidors: mantenim relacions amb infinitud d´empreses, els productes i serveis de les quals, fem servir habitualment amb major o menor grau de satisfacció. enriquedans.com/2006/03/prosumers-en-expansion.html 28. Més enllà d´articular relacions entre persones, la web tractarà d´unir persones a llocs, llocs a organitzacions, relacionar persones i llocs, documents i persones, amb els events i totes les variants que poguessin sorgir d´aquests conceptes clau. A aquest graf multidimensional, contribuirien les xarxes d´interessos. Post original al bloc de Tim Berners Lee: dig.csail.mit.edu/breadcrumbs/node/215 GGG Web 2.0, Dolors Reig, El caparazón
  • 36. Web social, Web 2.0, Una possible Introducció 36 29. ca.wikipedia.org/wiki/Wiki 30. Linus Benedict Torvalds és un informàtic finlandès (de la minoria sueca), creador i actual mantenidor del nucli Linux. Linux, que és distribuït lliurement amb llicència GPL, ha estat incorporat com a part fonamental de moltes distribucions de programari. 31. El bloc compartim, que recent guanyava els premis Blocs Catalunya en l´edició de 2009. Els Premis Blocs Catalunya són un certamen organitzat per l'Associació STIC.CAT, que vol promoure la creació i manteniment de blocs en català. 32. Howard Rheingold a la UOC. Traducció castellà a El caparazón: dreig.eu/caparazon/2008/12/30/facilitacion-en-comunidades-o-redes-sociales-online- howard-rheingold 33. Everything is miscellaneous (2007) es l´obra principal de David Weinberger i una de les considerades més rellevants per entendre el canvi en el sistema informacional que proposa la web. 34. Informe anual de la industria: bivingsreport.com/2008/the-use-of-the-internet- by-americas-largest-newspapers-2008-edition/ 35. Gary Hamel, El futuro del management (2005). “Per què les pràctiques tradicionals en management ja no són vàlides. Reiventant el management del segle XXI”. 36. Empresa 2.0 serà aquella que sorgeix amb l´aplicació de les eines de software social típiques dels usuaris amateur a la web 2.0. No oblidem que també la forma de pensar, la cultura, el “mindware” i no només el “software” i el “hardware” serien necessaris per al canvi. Segons Andrew McAfee, acadèmic de la Universitat de Harvard, Empresa 2.0 es la utilització de plataformes de software social emergent a les empreses, o entre empreses, els seus socis i clients. Al nostre país, Julen Iturbe Ormaetxe importa el terme i l´amplia amb el d´empresa oberta. 37. Gillmor (2004) introdueix el concepte de Periodisme participatiu, en el qual es redefineix el consum que els usuaris fan dels nous mitjans digitals. Segons l'autor, aquest nou periodisme no només socialitza els continguts, sinó també els mitjans, resultant la seva força primordial la capacitat de desenvolupar comunitats a través d'usuaris-editors. Web 2.0, Dolors Reig, El caparazón
  • 37. Web social, Web 2.0, Una possible Introducció 37 Jeff Jarvis, un dels autors més citats d´aquesta nova corrent de periodisme col.laboratiu resumia a The New News Process (el nou procés de les notícies) (unmediated.tumblr.com/post/32027165/the-new-news-process-jeff-jarvis-has- published) el tema: Enllaços, comentaris, preguntes, respostes, revisions, entrevistes, publicacions, reaccions, discussions, deriven de la idea, plasmada en una història, post, article o notícia dinàmica, en constant construcció. Compensa, segons Jarvis, suportar la complexitat (sobre informació, caos) que tot això genera, a canvi de la recompensa de la certesa. De fet, la realitat sempre ha estat més complexa del que ens han fet creure. dreig.eu/caparazon/2008/04/22/somos-protagonistas-de-las-nuevas-certezas Web 2.0, Dolors Reig, El caparazón
  • 38. Web social, Web 2.0, Una possible Introducció 38 BIBLIOGRAFIA: • Anderson, Chris, 2009. Free: The Future of a Radical Price. Nova York: Hyperion. • Berners-Lee, Tim, with Mark Fischetti, 2000: Weaving the Web, Harper San Francisco • Carr, Nicholas, 2008: Is Google making us stupid? http://www.theatlantic.com/doc/200807/google (recuperat el 20 de setembre de 2009) • Castells, Manel. La galaxia Internet: Reflexiones sobre Internet, empresa y sociedad. Barcelona: Plaza & Janés, 2001. • Cornellà, Alfons, 2002: La sociedad de la ignorancia: http://www.infonomia.com/pdf/sociedad_de_la_ignorancia_es.pdf (recuperat el 20 de setembre de 2009) • Cunningham, Ward, 2001: The Wiki Way: Quick Collaboration on the Web • Deresiewicz, William, 2009: The End of Solitude. Section: The Chronicle Review Volume 55, Issue 21, Page B6 , Recuperado Febrero 2009 de http://chronicle.com/free/v55/i21/21b00601.htm (recuperat el 20 de setembre de 2009). Castellà: http://www.dreig.eu/caparazon/2009/02/15/internet-de-las- personas-ni-solos-ni-locos-en-la-web/ (recuperat el 20 de setembre de 2009). • Fumero, Antonio i Roca, Genís, 2007: Web 2.0, Colección Fundación Orange. • Gillmor, D, 2004: We the media, grassroots Journalism By the People, For the People, O´Reilly Media. • Himanen, Pekka, 2002: La ética del hacker y el espíritu de la era de la información http://www.misol.org.ar/wp-content/uploads/libros/EticaHacker.pdf (recuperat: 20/6/2009) • Johnson, Steve, 2001: Emergence: The Connected Lives of Ants, Brains, Cities, and Software. Touchtone, New York. Web 2.0, Dolors Reig, El caparazón
  • 39. Web social, Web 2.0, Una possible Introducció 39 • Kelly, Kevin, 2009: Neosocialism, http://www.wired.com/culture/culturereviews/magazine/17- 06/nep_newsocialism?currentPage=all (recuperat: 20/6/2009) • Lessig, Lawrence, 2009: Cultura libre - Como los grandes medios usan la tecnología y la ley para controlar la cultura y la creatividad, http://www.jus.uio.no/sisu/free_culture.lawrence_lessig/toc.es.html (recuperat el 20 de setembre de 2009). • Levy, Pierre, 2007: L'intelligence collective, notre plus grande richesse, http://www.lemonde.fr/technologies/article/2007/06/23/l-intelligence-collective- notre-plus-grande-richesse_927305_651865.html (recuperat: 20/6/2009) • Mao, Isaac, 2008: Sharism: A Mind Revolution. http://freesouls.cc/essays/07- isaac-mao-sharism.html (recuperat 11/10/2009). Traducció castellà: http://www.dreig.eu/caparazon/2008/12/17/sharismo-la-esencia-de-la-web-20 (recuperat 11/10/2009) • O´Reilly, Tim, 2004: The Architecture of Participation http://www.oreillynet.com/pub/a/oreilly/tim/articles/architecture_of_participation.ht ml (recuperat: 20/6/2009) • Ortiz de Zárate, Alberto, 2007: Manual de uso del blog en la empresa. http://www.infonomia.com/img/libros/pdf/BlogsEmpresa.pdf • Pardo Kuklinski, Hugo, 2005: Las ciencias de la comunicación: Pérdida de cohesión y falta de identidad colectiva. Revista Mexicana de Comunicación . Mexico D.F. August. • Pardo Kuklinski, Hugo; Cobo Romaní, Cristóbal, 2007: Planeta Web 2.0. Inteligencia colectiva o medios fast food. Grup de Recerca d'Interaccions Digitals, Universitat de Vic. Flacso México. Barcelona / México DF. • Prensky, Mark, 2009: H. Sapiens Digital - From Digital Natives and Digital Immigrants to Digital Wisdom, http://innovateonline.info/index.php?view=article&id=550 (recuperat el 20 de setembre de 2009). • Reig, Dolors, 2009: Cloud Computing, definición, tendencias y precauciones. http://www.dreig.eu/caparazon/2008/10/30/%c2%bfque-es-el-cloud-computing- definicion-tendencias-y-precauciones (Recuperado: 20/6/2009) Web 2.0, Dolors Reig, El caparazón
  • 40. Web social, Web 2.0, Una possible Introducció 40 • Reig, Dolors, 2009: Entrevista web semántica – 3.0, http://www.dreig.eu/caparazon/2009/09/22/entrevista-web-semantica-3-0-para-la- revista-computing (recuperat 11/10/2009) • Reinghold, Howard, 2006: Multitudes inteligentes. La próxima revolución social (Smart Mobs),Madrid, Gedisa • Rheingold, Howard, 2003: Smart Mobs: The Next Social Revolution. Nova York: Basic Books. • Ridderstrale, Jonas, 2000: Funky Business, Pearson Educación. • Shirky, Clay, 2008: Here Comes Everybody: The Power of Organizing Without Organizations. Nova York, The Penguin Press. • Sunstein, Cass R., 2006: Infotopia: How Many Minds Produce Knowledge, Oxford University Press, New York. • Surowiecki, James. 2005: Cien mejor que uno. Barcelona: Ediciones Urano. • Tapscott, D., Williams, A.D., 2009: Wikinomics: How Mass Collaboration Changes Everything, Paidos Iberica, Madrid • Wasko, M., & Faraj, S., 2005: Why should I share? Examining social capital and knowledge contribution in electronic networks of practice. MIS Quarterly, 29(1) http://dsslab.mis.ccu.edu.tw/km/km2006_pdf/R14_MISQ_V29N1_Why_Should_IShar e.pdf (recuperat el 20 de setembre de 2009). • Weinberger, David, 2007: Everything is miscellaneous, the power of the new digital disorder. Times books. Web 2.0, Dolors Reig, El caparazón
  • 41. Web social, Web 2.0, Una possible Introducció 41 Programa Compartim de gestió del coneixement del Departament de Justícia, Centre d’Estudis Jurídics i Avís legal Aquesta obra està subjecta a una llicència Reconeixement 3.0 de Creative Commons. Se’n permet la reproducció, la distribució, la comunicació pública i la transformació per generar una obra derivada, sense cap restricció sempre que se’n citi el titular dels drets (Generalitat de Catalunya. Departament de Justícia). Web 2.0, Dolors Reig, El caparazón