Carlos Marimón i Joel Morales<br />TREBALL  LLATI<br />
Barcino<br />
Ubicació<br />Barcelona és la capital de la ComunitatAutònoma de Catalunya i de la provínciahomònima, en el nord-estd'Espa...
Referènciahistòrica<br />Roma va ser la primera potència que a partir del segle III a. de C. va aconseguir crear un gran i...
L'arribadadelsromans a la Península Ibèrica va ser conseqüència del seuenfrontamentambelscartaginesosamb tal d'aconseguir ...
El període de plenitud del dominiromàcorrespon a l'instauració de l'Imperi per Augusto l'any 27 .C. fins a mitjan s. III d...
El marcgeogràfic<br />
Iniciarem el recorregutsituant Barcelona en el seuentornfísic. <br />La ciutat de Barcelona es troba en el terç central de...
Tindríem al sud-est el mar, al nord-oest la serralada, al nord-est el riuBesòs i al sud-oest el curs del Llobregat. En el ...
BARCELONA, Ciutat Romana<br />La ciutat de Barcelona va ser fundada cap a l'any 15 a. de C. en època de l'emperador August...
La colònia va ser fundada en la plana que obre la costa i la serra de Collserola i entre elsrios Besós i Llobregat, espai ...
Colonia Iulia Augusta Faventia Paterno Barcino<br />Colònia: Assentament militar de Veterans de guerra jubilats<br />Iulia...
L'organització social i política.<br />La societat de Barcino, era d'uncaràctermoltobert i liberal, fins i tot el filld'un...
L'estructura Urbana de Barcino<br />La colònia de Barcino va ser construïdaseguint el sistema habitual d'urbanització de l...
Bona partdelsanticscarrers de la ciutat romana van ser transformats, però, al llarg de tota l'EdatMitjana.<br />Les ciutat...
El Fòrum<br />L'espai central de la ciutat, el llocon es creuenels dos carrersprincipals, és el fòrum, àreaon es concentre...
El Temple d'August<br />El temple era l'edificidestinat a la celebració de les cerimòniesreligioses. <br />Estavasituat a ...
L'aqüeducte<br />Elsaqüeductes eren les canalitzacions que conduïenl'aigua potable a les cases de la ciutat. <br />Per sal...
A mes del consum domestico i industrial de l'aigua, elsromansnecessitavendisposard'aiguaabundant per a les termes públique...
La necròpoli<br />La necròpoli era el cementiri de les ciutats romanes. <br />La paraula deriva de duesgregues, (necro i p...
Les termes<br />Moltprop del forum, se situaven les "termes" o banyspúblics. <br />Les termes eren per alsromans a mésd'ed...
La Muralla<br />La ciutat de Barcino estavaenvoltada per una muralla. <br />La muralla va ser construïda al segle I , poct...
Domus<br />A Barcino hi ha cases senyorials, les “domus”, encara que també hihagués cases méssenzillesamb diversos pisos, ...
EMPURIES<br />
Ubicació<br />Fou una antiga ciutat grega i romana. Estava situada al golf de Roses, avui dins el municipi de l'Escala, co...
Referènciahistòrica<br />Es componia de quatre parts, situades al voltant d'un port natural: la primera fundació grega, si...
El marcgeogràfic<br />
Empúries, va ser durant molts segles l'assentament de poblacions gregues-en un primer moment-i romans. Actualment pertany ...
Amb l'arribada dels grecs en l'any 575 aC, aquest territori-actualment la ciutat de Sant Martí d'Empúries-es transformaria...
Els romans van arribar al voltant de l'any 218 aC, producte de la Segona Guerra Púnica i establirien allí un exèrcit i pos...
L'estructura Urbana de Empuries<br />La ciutatd'Empúries va ser projectadaex nouoen gran partseguintelscànonsurbanístics d...
La muralla<br />Conservada sobretot a la banda sud, es va alçarsegons una doble tècnica constructiva:<br />La part inferio...
El fòrum<br />Ocupa quatreilles i s'articula en duesparts divides per un decumanus. La banda meridional estava limitada or...
En èpocad'August el fòrum va ser objected'una reforma total, d'acordamb la recentcategoria de municipium. L'entrada de les...
Al nord del fòrum es troben un mercat i les termes públiques, descobertesl'any 2000 i recentmentexcavades. Elsaltresedific...
La palestra<br />Edificidestinat a practicaractivitatsfísiques, nomésestàtestimoniadapelrectanglearrasatdel seu pòrtic, qu...
De l'àmpliaextensió que ocupava la zona residencial se n'haexcavat una petitapart. Tot i aixòs'hacalculat que hauriapogut ...
EMÈRITA AUGUSTA <br />
Història<br />Entorn de l'any 25 a.C. August va fundar la colòniad'Emèrita Augusta -l'actual Mérida, a Extremadura- a la p...
Des de finals del s. III i el s. IV la ciutat experimenta un renovatdesenvolupamentgràcies a la reforma administrativa de ...
La ciutat<br />Emèritadisposava de dos fòrums, un per a la ciutat i l'altre per a la província. Del fòrum municipal es pot...
El teatre i l'amfiteatre formen un conjuntconstruïtsegons un únicprojecte i sobre el mateix turó , sobre el qualrecolzen l...
Inauguratl'any 8 a.C., l'amfiteatreés de dimensions considerables, encara que estàconstruïtambmaterials pobres (granit, ma...
El circ va ser construït al s. I d.C. fora muralla, al fonsd'unavall en el pendent de la qual es recolza un delscostats de...
Un altreaspectemoltdestacatd'Emèrita Augusta són les infraestructureshidràuliques que es troben en l'interior de la ciutat...
                                                FI<br />
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Treball llati

621 views
540 views

Published on

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
621
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
2
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Treball llati

  1. 1. Carlos Marimón i Joel Morales<br />TREBALL LLATI<br />
  2. 2. Barcino<br />
  3. 3. Ubicació<br />Barcelona és la capital de la ComunitatAutònoma de Catalunya i de la provínciahomònima, en el nord-estd'Espanya.<br />Està situada a la vora del mar Mediterrani, uns 120 km al sud de la cadena muntanyencadelsPirineus i de la frontera ambFrança, en una plana limitada pel mar, a l'est, la serralada litoral (Serra de Collserola) a l'oest, el riu Llobregat al sud, i el riu *Besós al nord.<br />
  4. 4. Referènciahistòrica<br />Roma va ser la primera potència que a partir del segle III a. de C. va aconseguir crear un gran imperi, l'Imperiromà, que va aconseguir unificar una gran diversitat de pobles.<br />Donis de principis del segle V a. de C. la Península Ibèrica es va dividir en duesparts: elsíbersi elsceltes. Sónelsanomenatspoblesindígenespre-romans.<br />
  5. 5. L'arribadadelsromans a la Península Ibèrica va ser conseqüència del seuenfrontamentambelscartaginesosamb tal d'aconseguir el control de la Mediterrània Occidental. El temps de la conquesta romana va ser moltllargperquè en Hispániano existia un Estatunificatsinó una disgregació de tribus.<br />Un delsfactors que van afavorir la unificació per la sevafunció militar i difusió de la romanització van ser les vies de comunicació.<br />
  6. 6. El període de plenitud del dominiromàcorrespon a l'instauració de l'Imperi per Augusto l'any 27 .C. fins a mitjan s. III d. de C.<br />Dins de la reorganitzaciópolític-administrativa de les províncies de Hispániaper partd'Augusto va feraparèixer Barcino, nom en la qual era coneguda la Barcelona Romana.<br />
  7. 7. El marcgeogràfic<br />
  8. 8. Iniciarem el recorregutsituant Barcelona en el seuentornfísic. <br />La ciutat de Barcelona es troba en el terç central de la costa catalana, sent la capital d'aquestacomunitatautònoma, i al seutorn, de la província del mateixnom i de la comarca del Barcelonès. <br />El marc geogràficestàdefinit per quatre elements naturals. D'una banda trobem el mar Mediterrani, enfront del comexisteix la serralada litoral, conegudacomCollserola. Dos rius, Llobregat i Besòs delimiten pelscostats el pla que ens ocupa. <br />
  9. 9. Tindríem al sud-est el mar, al nord-oest la serralada, al nord-est el riuBesòs i al sud-oest el curs del Llobregat. En el texts'usessinaquestesreferènciesnaturalsquan es pretengui situar una zona o un monument. <br />Les restes de la Barcelona romana se situen al sud-est de l'acabo municipal actual, en el districte de Ciutat Vella, significant un petitespai del total de la superfície que ara aquest ocupa, que és de 99,07 km2.<br />
  10. 10. BARCELONA, Ciutat Romana<br />La ciutat de Barcelona va ser fundada cap a l'any 15 a. de C. en època de l'emperador Augusto. Es tractavad'unacolònia romana. Les colònies eren les ciutats que es fundaven per distribuir terres entre elssoldatsromansretirats de l'exercit. <br />El nomllatí de la ciutat era ColòniaIulia Augusta FaventiaPaterna Barcino. <br />
  11. 11. La colònia va ser fundada en la plana que obre la costa i la serra de Collserola i entre elsrios Besós i Llobregat, espai que reunia les condicionsnecessàries. <br />Estava situada sobre el traçat de la via Augusta, la carretera que ajuntava Roma ambtot el litoral mediterrani de la Península Ibèrica. Abans de l'arribadadelsromans al territori que era Barcelona, estavahabitatpelsIbers. <br />
  12. 12. Colonia Iulia Augusta Faventia Paterno Barcino<br />Colònia: Assentament militar de Veterans de guerra jubilats<br />Iulia: Fundada en honor de la gen Iulia Claudia, la qualpertanyl'emperador sota el mandat del coms'aixecaaquestacolònia.<br />Augusta: Creada en temps de Octavio Augusto, primer emperador.<br />Faventia: Per favor delsdéus.<br />Patern: Ciutat fundada pelsdescendentsdelsromansque viviana Roma, consideratsels pares.<br />Barcino: Nomromanizado de l'anticpobled'origenibericoassentat en Montjuïc.<br />
  13. 13. L'organització social i política.<br />La societat de Barcino, era d'uncaràctermoltobert i liberal, fins i tot el filld'unesclaualliberatpodia ser magistrat. <br />El paperdelslibertos (elsesclausalliberats), va ser moltimportant en la parteconòmica, ja que es van dedicar plenament a ella. <br />Elsmagistratssuprems, eren elsTumbiri, que equivalienalscònsols de Roma i per sota d'ellsestavenelsedils. <br />
  14. 14. L'estructura Urbana de Barcino<br />La colònia de Barcino va ser construïdaseguint el sistema habitual d'urbanització de les colònies romanes. La ciutat era de planta rectangular i estavaenvoltada per una sòlida muralla. <br />L'espai interior estavacreuatpels dos carrersprincipals, el cardmaximus i el decumanusmaximus. En el punton es creuavenaquestesduesvies, s'obria el fórum , la plaça publica de la ciutatonestavenestablertselsedificis de significació política i religiosa, el temple i la basílica. <br />Podem seguir l'anticcardmaximusalscarrersactuals "de la Llibreteria" i el "Call". El decumanus *maximuscorresponambelsactualscarrers del "Bisbe" i de la "Ciutat". L'espai del fórum, estàsituatprop de la *plaça "Sant Jaume". <br />
  15. 15. Bona partdelsanticscarrers de la ciutat romana van ser transformats, però, al llarg de tota l'EdatMitjana.<br />Les ciutats romanes estavenmoltbéplanificades i la sevaconstruccióobeïa a unsplansdetallats i precisos. En les viesd'entrada es trobavenelsespaisfuneraris, constituïts per monuments de diferents mesures i tipus, alineatsparal·lelament al camí. Un exempled'aixòsón les restes que es poden veure a la plaça de la Vila de Madrid, datatsalssegles I i II de la nostra era. <br />
  16. 16. El Fòrum<br />L'espai central de la ciutat, el llocon es creuenels dos carrersprincipals, és el fòrum, àreaon es concentren elsespais i les construccionsdedicadesalsnegocis, la justícia o les reunions de les autoritats de la ciutat, ambedificiscom la Cúria o la Basílica, que delimitaven una àrea rectangular. Un edifici que contenia unes termes es trobava en la part posterior de la plaça de Sant Jaume. <br />En el cas de Barcelona, aquestlloc no estariasituat en el centre geogràfic de la superfícieemmurallada, sinó que es trobadesplaçatcap al nord. Actualment, la forma i la situació de totes les construccions que hoformarien, no es coneixenrealment, futuresinvestigacionsarqueològiquesproporcionessin la informaciónecessària. <br />Actualment la plaça de Sant Jaume està delimitada per dos edificisd'origengòtic, situats un enfront de l'altre. El del costat mar ésl'Ajuntament de Barcelona, mentre que el del costatmuntanyaés el de la Generalitat de Catalunya. Des de la sevafundació, el centre de decisionspolítiques de la urbs, no ha variat.<br />
  17. 17. El Temple d'August<br />El temple era l'edificidestinat a la celebració de les cerimòniesreligioses. <br />Estavasituat a un costat de l'anticforum, i al damuntd'unpetit tur El conjunt del forumestavapresidit per un o més temples.<br />Va ser construïtpocsanysdesprés de la fundació de la ciutat, al segle I d. de C. <br />El temple era un edifici de planta rectangular, envoltatambcolumnesdecorades per capitellsd'estilcorinti. <br />Estàconstruïtdamunt d'un suport, anomenat *podium. Dinshihavia una habitació, cridada cel·la, on es custodiava una imatge de l'emperador Augusto, a quiestavadedicat el temple. <br />Les cerimònies, no es feienmai a l'interior, si no, en el *fórum, davant de façana principal del temple. <br />El conjunt del forumestavapresidit per un o més temples. En el nostre cas, coneixeml'existènciad'unsituat en el puntméselevat del MonsTaber, i del comsolament es conserven en la sevaposició original tres columnesambelsseusrespectiuscapitellsd'ordre compost i part de l'arquitrau, i que actualmentpodemveure en el nº 10 del carrer del Paradís. Sabem que era un temple hexàstil i períptero, de trenta-cinc metres de llarg i disset i mitjàd'ample, dedicat a l'emperadorAugust.<br />
  18. 18. L'aqüeducte<br />Elsaqüeductes eren les canalitzacions que conduïenl'aigua potable a les cases de la ciutat. <br />Per salvar elsdesnivells del terreny, s'aixecava sobre fileresd'arcs de mitja punta.<br />Barcino constava de dos aqüeductes que portavenl'aigua des de la porta *decumana de la ciutat a l'actual "Plaça Nova". <br />Un des del riu Besós i un altre des de Collserola. <br />L'aigua es distribuïamitjançantconductes i canonades de plom. Les aigüesresiduals eren conduïdesfora de la ciutat a través d'unaxarxa de clavegueram. <br />Delsaqüeductes es conserven moltpoques restes, perquè van servir de suport per a la construcció de diverses cases en l'època medieval. <br />Un d'ellstranscorria al llarg del carrer "delsArcs". De l'unaltre es conserven algunesarcades al carrer "Duren i Bas".<br />
  19. 19. A mes del consum domestico i industrial de l'aigua, elsromansnecessitavendisposard'aiguaabundant per a les termes públiques, que consumien en gran quantitat.<br />Aquestanecessitatd'aigua a les ciutats obligo alsromans a edificar una sèrie de construccions, les mes importants, elsaqüeductes.<br />Mitjançant un plànolpocinclinat es canalitzaval'aiguaamb la pressiónecessàriaperquèpogués circular. Normalment *eren construccionssubterrànies que travessaven les muntanyesmitjançanttúnels, peròquanhavien de salvar una vall profunda, es construïa un pontambarcades.<br />
  20. 20. La necròpoli<br />La necròpoli era el cementiri de les ciutats romanes. <br />La paraula deriva de duesgregues, (necro i polis) que signifiquen “ciutat de morts”. <br />Elscementirisromansestavensituatsfora del recinte *enmurallado. Les tombes es col·locaven al llargdelscamins que romanienprop de la ciutat i acabaven en les portes de la ciutat. <br />A la plaça de "la Vila de Madrid" es van descobrirl'any 1964 algunes de les tombes que formavenpart de l'antiganecròpoli romana de Barcino. <br />Hi ha tombes de diferentstipus, col·locades en duesfileresparal·lelesenmig de les qualspassava un delscaminsd'accés a la ciutat. <br />El tipus de tomba que predomina, ésl'esmentat "cupa" , un bloc de pedralleugeramentarrodoniton es reservaval'espai per posar una inscripció que recordés el nom del difunt. <br />
  21. 21. Les termes<br />Moltprop del forum, se situaven les "termes" o banyspúblics. <br />Les termes eren per alsromans a mésd'edificisdestinats a banys i exercicifísic eren llocs de reunió i relaxació. <br />Constaven (normalment) d'ungimnàs, que podia estar a l'airelliure o en sales. També posseïen sales de massatgedestinades per a la sevapròpia fi. <br />
  22. 22. La Muralla<br />La ciutat de Barcino estavaenvoltada per una muralla. <br />La muralla va ser construïda al segle I , poctempsdesprés de la fundació de la ciutat. <br />Méstard, entre elssegles IV i V, va ser reforçadadonantmésamplàriaalsmurs i afegint un conjunt de torres a la seva al voltant. <br />La muralla tèniaquatre portes que coincideixenambelsaccessos a les duescarrersprincipals de la ciutat, el cardmaximus , i el decumanusmaximus. <br />La muralla va ser aprofitada en època medieval per construir diverses cases i palaus. <br />
  23. 23. Domus<br />A Barcino hi ha cases senyorials, les “domus”, encara que també hihagués cases méssenzillesamb diversos pisos, les “insulae” <br />La domus romana, miravacap a l'interior, i constava de 2 espais<br />Alimentació, hàbits i rituals<br />Menjaven 3 vegadesdiàries, i el menjarmésimportant de totes era el sopar. <br />El “ientaculun” o desdejuni, era el mésfluix, es basava en una mica de fruita, pa i vi. <br />Usaventipus de salses, i sovintbarrejavenmenjardolçamb salada. <br />Feienrituals en elsmenjars (Excepte en el desdejuni). En elssoparsseguienunsrituals, elsesclaus de la casa a més de portar el vi i el menjar a la taula s'encarregaven de rentar elspeus a la gent de la casa, era costummenjardescalç. <br />
  24. 24. EMPURIES<br />
  25. 25. Ubicació<br />Fou una antiga ciutat grega i romana. Estava situada al golf de Roses, avui dins el municipi de l'Escala, concretament a la vora de Sant Martí d'Empúries, que en conserva el nom.<br />
  26. 26. Referènciahistòrica<br />Es componia de quatre parts, situades al voltant d'un port natural: la primera fundació grega, situada en una península (avui Sant Martí d'Empúries) anomenada pels arqueòlegs Paleàpolis o ciutat vella; la ciutat grega a terra ferma, a la vora del mar, dita Neàpolis (ciutat nova); la ciutat romana, situada damunt la Neàpolis, i el poblat iber dels indigets que es deia Indiké i que no ha estat localitzat fins avui.<br />
  27. 27. El marcgeogràfic<br />
  28. 28. Empúries, va ser durant molts segles l'assentament de poblacions gregues-en un primer moment-i romans. Actualment pertany al territori espanyol. Els romans l'anomenaven Emporion que traduïda significa magatzem comercial, i precisament va ser aquesta la seva principal funció mentre que grecs i romans convivien a la ciutat. <br />El seu origen data de finals de l'Edat de Bronze i principis de l'Edat de Ferro amb poblacions de la cultura dels indigets que van deixar com a testimoni del seu pas per Empúries el Jaciment d'Ullastret. En un principi aquest poble ibèric tenia una economia de subsistència, fet que canviaria substancialment amb l'arribada dels grecs amb qui començarien a comerciar i intercanviar béns de consum per preuades mercaderies com el vi.<br /> <br />
  29. 29. Amb l'arribada dels grecs en l'any 575 aC, aquest territori-actualment la ciutat de Sant Martí d'Empúries-es transformaria en un port comercial illenc conegut com Palaiapolis, traduïda com a ciutat antiga. Com a producte del comerç la ciutat aniria creixent i buscant territoris més amplis on instal.lar-se. És així que es funda una nova ciutat, en terra ferma i davant Palaiáolis, a la qual se li dóna el nom de Neàpolis, on viurien grecs i indigets separats només per una muralla.<br />
  30. 30. Els romans van arribar al voltant de l'any 218 aC, producte de la Segona Guerra Púnica i establirien allí un exèrcit i posteriorment una ciutat cap a l'oest de Neapolis, això aproximadament l'any 100 aC La influència romana va influir de manera a la zona, que els indikites i grecs que vivien allà van sol.licitar la ciutadania romana, formant-se d'aquesta manera un poble d'influències ibèrica-indikites-, grega i romana. Cap al segle I dC, la ciutat cauria en decadència després de la conquesta de Roma. Els pobladors comencen a abandonar la ciutat i s'estableixen a l'antiga ciutat de Palaiapolis. L'any 935 la ciutat va ser destruïda per l'exèrcit de Abderramán III.<br />
  31. 31. L'estructura Urbana de Empuries<br />La ciutatd'Empúries va ser projectadaex nouoen gran partseguintelscànonsurbanístics de les colònies romanes: a partir de les estructures militarspreexistents es va traçar la xarxa de carrers en la usual quadrícula de cardines i decumani. Després es va envoltar de la muralla i totseguit es va començar a aixecar el fòrum. El Cardo Maximusunia el fòrum i la porta principal del sud, l'única conservada. Tanmateix un elementmisteriós distorsiona el traçat habitual de les fundacions romanes: un mur separa el recinteemmurallat en duesparts. Segonsalgunsarqueòlegs, aquest seria en realitat el mur del qual parlen Estrabó i Livi, però no n'hi ha capcertesa.<br />
  32. 32. La muralla<br />Conservada sobretot a la banda sud, es va alçarsegons una doble tècnica constructiva:<br />La part inferior està feta amb gran blocs poligonals de pedra, <br />El cos superior estàconstruïdaambformigó (opus caementicium), a la qual es va donar forma per mitjàd'unencofrat. <br />El buit de l'interiors'ompliaambmaterialscomterra i pedres. <br />
  33. 33.
  34. 34. El fòrum<br />Ocupa quatreilles i s'articula en duesparts divides per un decumanus. La banda meridional estava limitada originàriament per una filera detabernae. El cantó septrentrionalestavapresiditpel temple, del qualgairebénomés es veu el podium i que devia estar dedicat a la Tríade Capitolina (Júpiter, Juno i Minerva). Darrereseu el fòrumquedavatancat per un pòrtic de doble nau en forma de U ambcriptopòrtic (corredor semisubterrani) i precedit per un nimfeu. Probablement les duespartstenienfuncionsdiferents: la meridional servia per a les activitatscomercials i polítiques i la septentrional per a les religioses. <br />
  35. 35. En èpocad'August el fòrum va ser objected'una reforma total, d'acordamb la recentcategoria de municipium. L'entrada de les tabernae es va girar cap al carrer, en comptes de mirar cap a dins el fòrum. Es va edificar un noupòrtic en forma de U a tres bandes de la plaça meridional i, a la del sud, una basílica adjacentd'una sola nauamb tribunal (aedesAugusti) a la capçalera. A l'àrea sacra es van aixecar un templet a cada costat del principal, probablementdedicats al culte imperial. Finalmenttot el recinte es va tancaramb tres portes<br />
  36. 36.
  37. 37. Al nord del fòrum es troben un mercat i les termes públiques, descobertesl'any 2000 i recentmentexcavades. Elsaltresedificispúblicsconegutssónl'amfiteatre i la palestra, tots dos bastits, el segle I d.C., extramursperò ben a prop de la muralla, a una banda i l'altra de la porta sud. L'amfiteatreemporità era un edificimoltmodest en forma d'unòval de 93 x 44 m. En resta la base del podium i delsmursradials que sustentaven les grades, probablement de fusta<br />
  38. 38. La palestra<br />Edificidestinat a practicaractivitatsfísiques, nomésestàtestimoniadapelrectanglearrasatdel seu pòrtic, que envoltaval'arena. <br />
  39. 39.
  40. 40. De l'àmpliaextensió que ocupava la zona residencial se n'haexcavat una petitapart. Tot i aixòs'hacalculat que hauriapogut arribar a teniruns 4000 habitants. A banda d'unshabitatgeshumilsveïns del fòrum, només es coneixen una sèrie de gransdomussituades sobre el cardomés oriental de la ciutat. L'estudi de l'evolució de les tres domusexcavadesil·lustra sobre el terrenyl'enriquimentd'algunesfamílies. Dues de les domus, les núm. 1 i 2B, es van ampliar en diverses fases a expenses de les cases veïnes. La domus 1 fins i tot va ocupar part del carrer i va saltar l'antiga muralla. Aquestamansió tenia peristil, jardí (hortus) i, aparentment, banysprivats, a mésd'unaesplèndidadecoració, tal com es dedueixdelsmosaicsconservats, i una vista magnífica. <br />
  41. 41.
  42. 42. EMÈRITA AUGUSTA <br />
  43. 43. Història<br />Entorn de l'any 25 a.C. August va fundar la colòniad'Emèrita Augusta -l'actual Mérida, a Extremadura- a la província de Lusitània, ambl'objectiu principal d'assentarelslegionarismésveterans de les guerres contra elscàntabres i elsàsturs. La sevaubicació en una vall favorable per travessar el riu Guadiana i punt de trobada entre duesviesprincipals -la Via de la Plata, de nord en sud, i la que uniaCòmplutumambOlisipó, d'est a oest-, la convertia en nus de comunicacions de totl'occident de la península Ibèrica. El territori era ric en recursos naturals: matèriesprimeres, terra per al cultiu, boscos i aigua. Capital de la provínciaLusitània des del 15 a.C., Emèrita es va transformar durantelssegles I i II d.C. en una esplèndidaciutat monumental, ambtotselsedificis, espais i serveis propis d'una gran urbs romana. <br />
  44. 44. Des de finals del s. III i el s. IV la ciutat experimenta un renovatdesenvolupamentgràcies a la reforma administrativa de Dioclecià, que la va convertir a la capital de la Diòcesi de les Hispànies i en una de les ciutatsmésimportants del mónromà. Es reconstrueixen diversos edificispúblics, s'aixequennombrosesmansionsurbanes i s'enriqueixen les vil·lesrurals. <br />Al s. V elspoblesgermànics -sueus, alans i vàndals- van lluitar per apoderar-se de la ciutat. A mitjansegle VI Emèrita va ser capital del regnevisigot, però la cort va acabar traslladant-se a Toledo. Des de llavors el buitprovocat per la falta d'un poder políticfort va ser omplertpelsbisbes de la metròpoli emeritense, la qual cosa va implicar un impulsconstructiu de clara significació cristiana: es van edificar i van restaurar basíliques, monestirs, escoles i hospitals. La importància de la ciutat es mantindriadesprés de la invasióàrab (713), fins a la fundació de Badajoz en l'últimterç del segle IX. <br />
  45. 45. La ciutat<br />Emèritadisposava de dos fòrums, un per a la ciutat i l'altre per a la província. Del fòrum municipal es potveurepart del pòrtic i el Temple de Diana, d'èpocad'August. A desgrat del nomambquè es coneix, s'hapogut determinar la dedicació del temple al culte imperial gràcies a les esculturesallàtrobades. Del fòrum provincial romanen la porta que el comunicavaamb el fòrum municipal, mal anomenadaArc de Trajà, i restes del temple, també de culte imperial. <br />
  46. 46.
  47. 47. El teatre i l'amfiteatre formen un conjuntconstruïtsegons un únicprojecte i sobre el mateix turó , sobre el qualrecolzen les sevesrespectivesgraderies. El teatreésl'edificimés ben conservat i mésgrandiós de Mérida. Va ser inaugurat el 16-15 a. C. i reformat en diversesocasions. La sevacaueagraderia tenia capacitat per a 6.000 espectadors. El més destacable de l'edificiés el fronsscaenae, compost de dos pisos decoratsambcolumnes de marbre i una sèried'escultures de déus i retratsimperials. Rere el fronsscaenaehihavia un peristil o pòrticenjardinat. <br />
  48. 48.
  49. 49. Inauguratl'any 8 a.C., l'amfiteatreés de dimensions considerables, encara que estàconstruïtambmaterials pobres (granit, maó i formigó). Medeix un pocmés de 126 m x 102 m i la sorra 54'50 x 41'15 m. La seva estructura ésl'habitual, amb una cauea o apta per a 15.000 espectadors i unes fossae en forma de creu<br />
  50. 50.
  51. 51. El circ va ser construït al s. I d.C. fora muralla, al fonsd'unavall en el pendent de la qual es recolza un delscostats de la graderia, ambcapacitat per a uns 30.000 espectadors. Les sevesproporcions (440 x 115 m) són notables i la seva estructura ésexcepcionalment visible. L'arena ocupa l'extensió de 30.000 m2, dividida per la spina, decorada ambescultures i obeliscos, delsqualsnomés resten les fonamentacions. En l'extremoest es trobava la monumental porta pompae -d'onsortien les desfilades- i, a banda i banda, elscarceres o cotxeres<br />
  52. 52.
  53. 53. Un altreaspectemoltdestacatd'Emèrita Augusta són les infraestructureshidràuliques que es troben en l'interior de la ciutat i sobretot en el seuentorn. Així, es conserven restes delsaqüeductes que fornienaigua a la ciutat, algunscorresponents a galeriessubterrànies i d'altres a canalitzacionselevades, com el tramméscèlebre, l'anomenat Acueducto de los Milagros. Dos delsaqüeductesprendrienl'aiguadelsembassamentspropers de Prosèrpina i de Cornalvo, encara que recentments'haposat en dubtel'origenromàd'ambdóspantans. <br />
  54. 54.
  55. 55. FI<br />

×