• Share
  • Email
  • Embed
  • Like
  • Save
  • Private Content
Literatura medieval. Poesia trobadoresca
 

Literatura medieval. Poesia trobadoresca

on

  • 1,161 views

Introducció a la literatura medieval catalana, inicis de la lírica medieval: la poesia dels trobadors

Introducció a la literatura medieval catalana, inicis de la lírica medieval: la poesia dels trobadors

Statistics

Views

Total Views
1,161
Views on SlideShare
969
Embed Views
192

Actions

Likes
0
Downloads
15
Comments
0

4 Embeds 192

http://llenguacatalana4ta.blogspot.com 108
http://www.llenguacatalana4ta.blogspot.com 72
http://llenguacatalana4ta.blogspot.com.es 10
http://llenguacatalana4ta.blogspot.no 2

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Microsoft PowerPoint

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    Literatura medieval. Poesia trobadoresca Literatura medieval. Poesia trobadoresca Presentation Transcript

    • ÈPOCA MEDIEVAL
      • Any 476:
      • Caiguda de l’Imperi Romà d’Occident
      • Any 1453
      • Caiguda de Constantinoble (l’Imperi Romà d’Orient )
    • ÈPOCA MEDIEVAL
      • Alta Edat Mitjana: s.X,XI i XII (art romànic)
      • Baixa Edat Mitjana: XIII, XIV i XV (art gòtic)
    • Àmbit lingüístic
      • Dominació romana: segles IaC al VdC:
      • -substitució lingúística
      • -llatí vulgar i llatí culte
      • Caiguda de l’Imperi Romà: s.VdC
      • -fragmentació i dialectització
      • -concili de Tours 813: s’aconsella de predicar en llengua vulgar
      • -segles IX i X ja podem parlar de llengües romàniques
      • -segles XII i XIII primeres mostres escrites de llengües romàniques
      • -Forum Iudicum i les Homilies d’Organyà s.XII, primers textos escrits en català
    • ÈPOCA MEDIEVAL
      • Àmbit polític, econòmic i social : fragmentació, inseguretat, feudalisme
      • Àmbit cultural : monestirs
      • Àmbit religiós : l’església és la institució més poderosa
      • Àmbit lingüístic : llatí, llengua de cultura i de les institucions. Naixement de les llengües vulgars .
    • Literatura medieval europea s.IX al s.XV
      • Oral/escrita
      • Popular/culta
      • Llengües vulgars/llatí
      • Religiosa/profana
    • GÈNERES LITERARIS
      • Heretats de la tradició grecollatina, però trenquen amb la temàtica i els models.
      • Reflecteixen la societat de l’època
      • ÈPICA (cançons de gesta)
      • LÍRICA (poesia trobadoresca)
      • NARRATIVA (roman cortès, novel.la cavalleresca)
    •  
    • La poesia trobadoresca
      • És una poesia lírica
      • És una poesia culta, d’autor conegut
      • La composa el trobador i la interpreta el joglar
      • Està escrita en una llengua vulgar,l’occità
      • S’adreça a un públic cortesà
      • Neix a les refinades corts occitanes i es desenvolupa entre els segles XII i XIII
    • La terra dels trobadors: Occitània
    • La societat feudal s.IX al s.XIII
      • Classes privilegiades:
      • Manaven i no treballaven
      • Nobles i clergat
      • Classes no privilegiades:
      • Treballaven i obeïen
      • Soldats, pagesos i serfs
    • Vassallatge: lligam jeràrquic per mitjà d’un jurament de fidelitat
    • El ritual del vassallatge, manifestació externa que donava solemnitat i eficàcia a la dependència del vassall envers el seu senyor
      • L’homenatge : el vassall es presenta davant el senyor
      • L’encomana de mans
      • El bes mutu
      • El jurament de fidelitat
    • La cultura cortesana Les corts feudals d’Europa Occidental desenvolupen una cultura pròpia
      • Cavaller:
      • Valent
      • Generós
      • Gentil
      • Lleial
      • Elegant
      • Culte
      • Enamorat d’una dama
      • Dama:
      • Centre de les atencions del cavaller
      • Centre de la poesia trobadoresca
      • És casada
      • És altiva i poderosa
    • Els trobadors
      • Apareixen entre els segles XII i XIII a Occitània, però també n’hi ha d’italians, francesos i catalans.
      • Componen el text amb una rígida tècnica mètrica i la música, per tant, tenen una elevada formació literària i musical.
      • Són d’origen noble (entre els trobadors hi ha, fins i tot, reis)
    • Els joglars
      • Interpreten a la cort les composicions dels trobadors.
      • Alguns es professionalitzen de tal manera que es converteixen en autors de les seves pròpies composicions.
      • Poden viure del seu ofici
      • Alguns dels joglars convertits en trobadors: Bernat de Ventadorn, Giraut de Bornelh i Arnaut Daniel
    • Els gèneres de la poesia trobadoresca
      • La cançó : expressa el sentiment amorós segons els paràmetres de l’amor cortès, inicia una nova manera de tractar les relacions amoroses.
      • El sirventès : poesia al servei de les lluites polítiques i socials.
      • Alba: separació dels amants quan arriba el dia.
      • Pastorel.la: diàleg entre el trobador i una pastora.
      • Tensó : combat poètic entre trobadors.
      • Plany : expressió del dolor per la mort d’una persona
    • La cançó/L’amor cortès/La fin’amors (l’amor fidel)
      • Cortès, cortesia : és la conducta de l’individu que viu a la cort i per aquest motiu és un model d’educació, refinament i espiritualitat.
      • Cant d’exaltació amorosa, a la bellesa i a la dignitat d’una dama.
      • L’amor cortès(fin’amors) : .senyor-fidelitat-vassall
      • .dama-fidelitat-trobador
      • . Trobador : manifesta el seu amor més profund, demana a la dama que l’accepti com a vassall i es digni a correspondre-li.
      • . Dama : senyora casada, altiva, es fa pregar. El trobador l’anomena a través d’un senyal perquè el marit no ho sàpiga, ja que és un amor adúlter.
    • El sirventès
      • Quan un noble volia difondre una imatge negativa d’un enemic, redactava un poema i, aprofitant la música d’una cançó coneguda, el feia cantar per castells i places.
      • Un dels sirventesos més coneguts és el de Guillem de Berguedà contra el noble Ponç de Mataplana
    • Trobadors catalans
      • Es conserven 2.500 composicions i el nom d’uns 350 autors. Cançoners (XIV-XV)
      • Abunden els autors de procedència elevada (Ricard Cor de Lleó, Guillem de Berguedà) també existeixen casos de trobadors d’orígens humils (Marcabrú, Cerverí de Girona)
      • Trobadors catalans: Alfons el Cast, Berenguer de Palol, Guillem de Cabestany, Guillem de Berguedà, Ramon Vidal de Besalú, etc.