Literatura medieval. Poesia trobadoresca

1,333 views

Published on

Introducció a la literatura medieval catalana, inicis de la lírica medieval: la poesia dels trobadors

0 Comments
2 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
1,333
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
203
Actions
Shares
0
Downloads
20
Comments
0
Likes
2
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Literatura medieval. Poesia trobadoresca

  1. 1. ÈPOCA MEDIEVAL <ul><li>Any 476: </li></ul><ul><li>Caiguda de l’Imperi Romà d’Occident </li></ul><ul><li>Any 1453 </li></ul><ul><li>Caiguda de Constantinoble (l’Imperi Romà d’Orient ) </li></ul>
  2. 2. ÈPOCA MEDIEVAL <ul><li>Alta Edat Mitjana: s.X,XI i XII (art romànic) </li></ul><ul><li>Baixa Edat Mitjana: XIII, XIV i XV (art gòtic) </li></ul>
  3. 3. Àmbit lingüístic <ul><li>Dominació romana: segles IaC al VdC: </li></ul><ul><li>-substitució lingúística </li></ul><ul><li>-llatí vulgar i llatí culte </li></ul><ul><li>Caiguda de l’Imperi Romà: s.VdC </li></ul><ul><li>-fragmentació i dialectització </li></ul><ul><li>-concili de Tours 813: s’aconsella de predicar en llengua vulgar </li></ul><ul><li>-segles IX i X ja podem parlar de llengües romàniques </li></ul><ul><li>-segles XII i XIII primeres mostres escrites de llengües romàniques </li></ul><ul><li>-Forum Iudicum i les Homilies d’Organyà s.XII, primers textos escrits en català </li></ul>
  4. 4. ÈPOCA MEDIEVAL <ul><li>Àmbit polític, econòmic i social : fragmentació, inseguretat, feudalisme </li></ul><ul><li>Àmbit cultural : monestirs </li></ul><ul><li>Àmbit religiós : l’església és la institució més poderosa </li></ul><ul><li>Àmbit lingüístic : llatí, llengua de cultura i de les institucions. Naixement de les llengües vulgars . </li></ul>
  5. 5. Literatura medieval europea s.IX al s.XV <ul><li>Oral/escrita </li></ul><ul><li>Popular/culta </li></ul><ul><li>Llengües vulgars/llatí </li></ul><ul><li>Religiosa/profana </li></ul>
  6. 6. GÈNERES LITERARIS <ul><li>Heretats de la tradició grecollatina, però trenquen amb la temàtica i els models. </li></ul><ul><li>Reflecteixen la societat de l’època </li></ul><ul><li>ÈPICA (cançons de gesta) </li></ul><ul><li>LÍRICA (poesia trobadoresca) </li></ul><ul><li>NARRATIVA (roman cortès, novel.la cavalleresca) </li></ul>
  7. 8. La poesia trobadoresca <ul><li>És una poesia lírica </li></ul><ul><li>És una poesia culta, d’autor conegut </li></ul><ul><li>La composa el trobador i la interpreta el joglar </li></ul><ul><li>Està escrita en una llengua vulgar,l’occità </li></ul><ul><li>S’adreça a un públic cortesà </li></ul><ul><li>Neix a les refinades corts occitanes i es desenvolupa entre els segles XII i XIII </li></ul>
  8. 9. La terra dels trobadors: Occitània
  9. 10. La societat feudal s.IX al s.XIII <ul><li>Classes privilegiades: </li></ul><ul><li>Manaven i no treballaven </li></ul><ul><li>Nobles i clergat </li></ul><ul><li>Classes no privilegiades: </li></ul><ul><li>Treballaven i obeïen </li></ul><ul><li>Soldats, pagesos i serfs </li></ul>
  10. 11. Vassallatge: lligam jeràrquic per mitjà d’un jurament de fidelitat
  11. 12. El ritual del vassallatge, manifestació externa que donava solemnitat i eficàcia a la dependència del vassall envers el seu senyor <ul><li>L’homenatge : el vassall es presenta davant el senyor </li></ul><ul><li>L’encomana de mans </li></ul><ul><li>El bes mutu </li></ul><ul><li>El jurament de fidelitat </li></ul>
  12. 13. La cultura cortesana Les corts feudals d’Europa Occidental desenvolupen una cultura pròpia <ul><li>Cavaller: </li></ul><ul><li>Valent </li></ul><ul><li>Generós </li></ul><ul><li>Gentil </li></ul><ul><li>Lleial </li></ul><ul><li>Elegant </li></ul><ul><li>Culte </li></ul><ul><li>Enamorat d’una dama </li></ul><ul><li>Dama: </li></ul><ul><li>Centre de les atencions del cavaller </li></ul><ul><li>Centre de la poesia trobadoresca </li></ul><ul><li>És casada </li></ul><ul><li>És altiva i poderosa </li></ul>
  13. 14. Els trobadors <ul><li>Apareixen entre els segles XII i XIII a Occitània, però també n’hi ha d’italians, francesos i catalans. </li></ul><ul><li>Componen el text amb una rígida tècnica mètrica i la música, per tant, tenen una elevada formació literària i musical. </li></ul><ul><li>Són d’origen noble (entre els trobadors hi ha, fins i tot, reis) </li></ul>
  14. 15. Els joglars <ul><li>Interpreten a la cort les composicions dels trobadors. </li></ul><ul><li>Alguns es professionalitzen de tal manera que es converteixen en autors de les seves pròpies composicions. </li></ul><ul><li>Poden viure del seu ofici </li></ul><ul><li>Alguns dels joglars convertits en trobadors: Bernat de Ventadorn, Giraut de Bornelh i Arnaut Daniel </li></ul>
  15. 16. Els gèneres de la poesia trobadoresca <ul><li>La cançó : expressa el sentiment amorós segons els paràmetres de l’amor cortès, inicia una nova manera de tractar les relacions amoroses. </li></ul><ul><li>El sirventès : poesia al servei de les lluites polítiques i socials. </li></ul><ul><li>Alba: separació dels amants quan arriba el dia. </li></ul><ul><li>Pastorel.la: diàleg entre el trobador i una pastora. </li></ul><ul><li>Tensó : combat poètic entre trobadors. </li></ul><ul><li>Plany : expressió del dolor per la mort d’una persona </li></ul>
  16. 17. La cançó/L’amor cortès/La fin’amors (l’amor fidel) <ul><li>Cortès, cortesia : és la conducta de l’individu que viu a la cort i per aquest motiu és un model d’educació, refinament i espiritualitat. </li></ul><ul><li>Cant d’exaltació amorosa, a la bellesa i a la dignitat d’una dama. </li></ul><ul><li>L’amor cortès(fin’amors) : .senyor-fidelitat-vassall </li></ul><ul><li>.dama-fidelitat-trobador </li></ul><ul><li>. Trobador : manifesta el seu amor més profund, demana a la dama que l’accepti com a vassall i es digni a correspondre-li. </li></ul><ul><li>. Dama : senyora casada, altiva, es fa pregar. El trobador l’anomena a través d’un senyal perquè el marit no ho sàpiga, ja que és un amor adúlter. </li></ul>
  17. 18. El sirventès <ul><li>Quan un noble volia difondre una imatge negativa d’un enemic, redactava un poema i, aprofitant la música d’una cançó coneguda, el feia cantar per castells i places. </li></ul><ul><li>Un dels sirventesos més coneguts és el de Guillem de Berguedà contra el noble Ponç de Mataplana </li></ul>
  18. 19. Trobadors catalans <ul><li>Es conserven 2.500 composicions i el nom d’uns 350 autors. Cançoners (XIV-XV) </li></ul><ul><li>Abunden els autors de procedència elevada (Ricard Cor de Lleó, Guillem de Berguedà) també existeixen casos de trobadors d’orígens humils (Marcabrú, Cerverí de Girona) </li></ul><ul><li>Trobadors catalans: Alfons el Cast, Berenguer de Palol, Guillem de Cabestany, Guillem de Berguedà, Ramon Vidal de Besalú, etc. </li></ul>

×