• Share
  • Email
  • Embed
  • Like
  • Save
  • Private Content
2. dinàmica atmosfèrica
 

2. dinàmica atmosfèrica

on

  • 216 views

 

Statistics

Views

Total Views
216
Views on SlideShare
216
Embed Views
0

Actions

Likes
0
Downloads
3
Comments
0

0 Embeds 0

No embeds

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Microsoft PowerPoint

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    2. dinàmica atmosfèrica 2. dinàmica atmosfèrica Presentation Transcript

    • Unitat 3: Dinàmica I riscos atmosfèrics 2n Batxillerat CTMA
    • ÍNDEX 1. 2. Paràmetres meteorològics. Riscos relacionats amb: 1. 2. 3. 3. 4. Precipitacions. Derivats de l’electricitat atmosfèrica. El vent. El “Niño”. Prevenció de riscos meteorològics.
    • 1. Paràmetres meteorològics 1.1. el vent -Aire en moviment horitzontal. Esquema llibre p.(52) El vent es desplaça des de les zones de pressió més alta (aire fred) cap a les zones de pressió més baixa. -Paràmetres que s’enregistren: - Direcció Penell Velocitat Anemòmetre Escala Beaufort
    • Penell Anemòmetre
    • 1.2. Pressió atmosfèrica. Baròmetre Les zones de baixa pressió o depressions o borrasques hi ha convergència de vents a la superfície I un ascens d’aire calent que es refreda, el vapor d’aigua es condensa en núvols que poden originar precipitacions. Les zones d’alta pressió o anticiclons, hi ha una divergència dels vents superficials I un descens de l’aire que es va escalfant, els nñuvols desapareixen. Només es formen algunes boires durant la nit o núvols baixos. La força de Coriolis desvia els vents fent-los girar en les depressions en sentit contrari al de les agulles del rellotge I en el mateix sentit que els anticiclons.
    • 1.2. Els núvols i les precipitacions. Quan més alta és la temperatura, l’aire pot contenir més vapor d’aigua. 2 magnituds per mesurar: -Humitat absoluta: és la massa d’aigua en forma de vapor per volum d’aire (g/m3) -Humitat relativa: % de vapor d’aigua que conté l’aire respecte el màxim que podria contenir a la temperatura que es troba. Mesura més utilitzada, es pren amb higròmetres o psicròmetres. HR= HA/p.saturació * 100
    • Higròmetre.
    • FORMACIÓ DELS NÚVOLS Tenim una massa d’aire a 20o I una humitat relativa del 60%, si l’aire es refreda, la seva humitat relativa augmenta progressivament, perquè la temperatura ha disminuït I la seva capacitat de contenir vapor en dissolució, es cada cop més petita.
    • Tipus de núvols La forma, la composició I l’altura a la qual es troben les gotes de subfusió, determinen el tipus de núvol que s’ha format.
    • Procés de formació dels núvols Ascensió orogràfica: una massa d’aire es veu forçada a ascendir a causa d’un obstacle orogràfic. Això fa que es refredi fins a condensar-se.
    • EFECTE FÖHN L'Efecte Föhn, de vegades transcrit Foehn per la seva pronúnci alemanya, és el terme internacional amb què és conegut el fogony, un vent càlid i sec que bufa a sotavent d’una serralada. El Föhn va ser descrit per primera vegada al Tirol, on li donaren aquest nom.
    • Procés de formació dels núvols Convecció: quan el terra és escalfat pel Sol, l’aire més proper a la terra també s’escalfa I ascendeix. En guanyar altura es refrda fins a condensar-se,així es formen cèl·lules convectives.
    • Procés de formació dels núvols Convergència en àrees depressionàries: A les de baixa pressió es produeix una convergència dels vents en produir-se una asecensió de l’aire. L’aire es refreda fins a condensar-se. És una convecció a escala més gran.
    • Procés de formació dels núvols Contacte de masses d’aire a temperatura diferent: aquestes dues masses d’aire no es barregen quan entren en contacte. La massa d’aire més fred tendeix a romandre prop de terra ja que és més densa mentre que la d’aire calent ascendeix i es refreda fins condensar-se. Les línies imaginàries que separen masses d’aire a temperatura diferent s’anomenen fronts, van associades a nuvolositats i precipitacions.
    • Procés de formació dels núvols Refredament per contacte: l’aire es refreda en tocar una superfíce freda i es formen núvols. Els núvols es formen arran de la superfície i originen les boires.
    • FORMACIÓ DE PRECIPITACIONS 1.Pluja, en gotes d’aigua. 2.Neu; temperatures inferiors o properes a 0o. 3.Pluja engelant: les gotes al descens es congelen. 4.Granís o calamarsa: fragments arrodonits de gel, d’un diàmetre inferior a 1 cm, que es formen dins d’un núvol de tempesta. Perdra si són més grossos. 5.Calabruix: mena de pedra o calamarsa més tova. 6.Rosada: la condensació té lloc sobre objectes. 7.Gebrada: la condensació té lloc sobre objectes però a temperatures iguals o inferiors a 0o.
    • FORMACIÓ DE TEMPESTES
    • 2. Riscos derivats de: 1. Les precipitacions mapa d’isohietes
    •  Sequeres. A Catalunya es deuen al domini de l’anticicló de les Açores que quan es troba damunt de la península barra el pas dels fronts i les depressions procedents de l’Atlàntic i impedeixen la formació de baixes pressions al Mediterrani. Efectes: Pèrdua de collites, restriccions subministrament d’aigua, augment de la contaminació als rius, augment concentració contaminants atmosfèrics, descens producció energia hidroelèctrica, major facilitat d’incendis forestals,... Són impossibles d’evitar. Però cal no sobreexplotar les reserves d’aigua per evitar la disminució del cabal i cal racionalitzar l'ús de l’aigua; fomentar l’estalvi particular i industrial, promoure sistemes eficients de regadiu...
    •  Els aiguats. Situacions que els poden generar: Temporals de llevant i pertorbacions atlàntiques reactivades: A finals del’estiu i especialment a la tardor. Tronades: Durant els dies calorosos, si hi ha condicions d’inestabilitat en les capes altes troposfèriques (aire fred) preferentment en zones muntanyoses (caràcter local). Conseqüències: tots dos tipus de precipitacions) poden ser greus.
    •  Inundacions: acumulacions d’aigua en zones de terreny pla.  Avingudes: crescudes sobtades del cabal d’un riu. FACTORS QUE PODEN AFECTAR AQUESTS PROBLEMES: A. Factors que depenen de la conca. - Grau d’infiltració del terreny: Depèn de la permeabiliat del terreny i de la vegetació. - Morfolgia de la conca: estructura de la xarxa, el pendent i l’àrea de la conca. A. Factors que depenen de l’ésser humà. - exposició: - Canvis en l’ús del sòl. - Obres hidràuliques. - Infraestructures barrera:
    • Xarxa de drenatge en què les aigües es troben simultàniament en un mateix punt I provoquen una ràpida pujada del cabal. Xarxa de drenatge espaiada en què el cabal va pujant progressimant.
    • FACTORS QUE PODEN AGREUJAR AQUESTS PROBLEMES: 1.FACTORS QUE DEPENEN DE LA CONCA. -Grau d’infiltració del terreny. -Morfologia de la conca. 1. FACTORS QUE DEPENEN DE L’ÉSSER HUMÀ. -exposició: manca de criteris per planificar. -Canvis en l’ús del sòl. -Obres hidràuliques. -Infraestrucutres barrera.
    • NO LES PODEM EVITAR PERÒ SI HI HA MANERES DE MINIMITZAR-LES: 1.Mètodes de predicció. Si es preveu amb temps un episodi de pluges es poden prendre mesures de protecció. -satèl·lit meteosat, radars meteorològics, mapa d’isohipses, projecte EDUMET. 1.Plans d’actuació, adequats per a possibles situacions de risc. 2.Planificació del territori. Acurada.
    • La gota freda: és una pertorbació atmosfèrica extratropical no frontal que pot provocar precipitacions violentes i intenses durant unes hores o dies, acompanyat de llamps i de calamarsa. http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=29279
    • Hidrograma: gràfic que representa la variació del cabal d’un riu en un punt concret en funció del temps. CC (K)= Cm/M CC =1; cabal del mes és igual a la mitja annual. CC<1; cabal inferior a l’annual. CC>1; cabal més gran que l’annual.
    • 2.2. l’electricitat atmosfèrica. LLAMPEC (relámpago): descàrrega elèctrica entre núvols. LLAMP (rayo): entre núvol I terra.
    • 2.3. El vent. Quan el vent assoleix velocitats elevades, la seva força pot provocar destrosses i suposar un greu risc. 3 fenòmens atmosfèrics que poden ocasionar vents intensos:
    • Formació Huracà
    • TORNADOS
    • Minimitzar els efectes. 1. 2. 3. Mètodes adequats de predicció. Plans d’actuació davant la situació de risc. Planificació acurada del territori I construcció d’edificacions d’acord amb els riscos de cada zona.
    • 3. El Niño En condicions normals (La Niña) Els alisis són forts i desplacen l’aigua superficial de sudamèrica fins a Austràlia. Es produeix un aflorament d’aigües profundes fredes i riques amb nutrients. Aquests nutrients seran utilitzats pel fitoplàncton. Es produirà un gran creixement de fitoplàncton capaç de mantenir una comunitat de consumidors molt nombrosa (pesca) . Hi ha poques pluges a la costa sudamericana degut el vent fred i sec que prové del continent. A Austràlia les aigües són càlides i abundants pluges.   El NIÑO (amb intervals irregulars de 2 a 7 anys) les condicions canvien: Es vents alisis s’afebleixen i fins i tot canvien de direcció. Les aigües càlides envaeixen les costes de Perú, no es produeixen els afloraments, aparició depluges torrencials. En les costes australianes s’instal·len altes pressions, provoca una sequera.
    • 4. Prevenció de riscos meteorològics 1. 2. 3. Desenvolupar mètodes acurats de predicció de risc meteorològics adversos. Dissenyar plans d’actuació per a les situacions de risc meteorològic. Cartografiar possibles àrees de risc. ORGANISMES QUE INTERVENEN A CATALUNYA: Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). Depèn de departament de Medi Ambient I habitatge. Centre Meteorològic Regional de Catalunya. Depèn de l’Agència Estatal de Metorologia (AEMET)