• Share
  • Email
  • Embed
  • Like
  • Save
  • Private Content
E Admin Ud G20080416
 

E Admin Ud G20080416

on

  • 900 views

 

Statistics

Views

Total Views
900
Views on SlideShare
898
Embed Views
2

Actions

Likes
0
Downloads
4
Comments
0

2 Embeds 2

http://www.slideshare.net 1
https://www.linkedin.com 1

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Microsoft PowerPoint

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment
  • 1. Govern electrònic i Administració electrònica En els darrers anys, amb l’entrada de l’era Internet a les administracions públiques, aquestes han experimentat una evolució extraordinària, basada en el desenvolupament del triangle virtuós entre la innovació tecnològica, la reorganització administrativa i la millora contínua dels serveis públics. Iniciat aquest camí, les administracions públiques tenen davant seu el repte i la necessitat d’aprofitar l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació per implicar cada vegada més els ciutadans en els processos de presa de decisions col·lectives. Les tecnologies de la informació i les comunicacions (TIC) ofereixen als governs i les administracions públiques oportunitats importants de millorar la manera com es 1 proporcionen els serveis que els ciutadans, les empreses i les organitzacions necessiten de l’Administració. Els serveis electrònics ofereixen una major flexibilitat, però el que és més important: milloren la gestió interna dels processos i procediments i simplifiquen l’aportació de documentació. Podem dir, doncs, que la utilització de les TIC ha provocat canvis en el lliurament i la qualitat dels serveis, i de manera més important, en la manera com els ciutadans interaccionen i participen en l’esfera del govern.
  • Que vol dir e-? Les TIC en la Governabilitat de les societats i la tramitació de processos administratius Partcipació ciutadana Internet, mòbils, TDT, etc ... Faxos?
  • 1.1. Govern electrònic Entenem per govern electrònic aquell que aplicant i usant les TIC aspira a la millora de la prestació dels serveis, a la participació ciutadana i a la transformació de les relacions internes i externes. Podríem definir-lo, per tant, com l’optimització contínua de la prestació de serveis i la governança, a partir de la transformació de les relacions internes i externes, mitjançant l’ús de les noves tecnologies de la informació i la comunicació. El concepte de govern electrònic defineix el repte ineludible, que han d’abordar totes les administracions, per implicar els ciutadans en les accions de govern, tenint com a punt de partida la transparència en la informació i la gestió, mitjançant les tecnologies de la informació i la comunicació. El govern electrònic permet un accés més ampli i més control dels ciutadans sobre els mecanismes de govern. En conseqüència, porta el govern a ser més transparent, responsable i eficaç. El concepte de govern electrònic s’ha d’entendre com un concepte ampli que pot englobar actuacions específiques: e-administració, e-democràcia,... conceptes que moltes vegades es confonen entre si. En qualsevol dels casos, implica sempre que, gràcies a la utilització de les TIC, la relació amb els ciutadans, les empreses i les organitzacions esdevé completa i bidireccional. 1.2. Administració electrònica L’Administració electrònica és un model d’Administració pública basat en l’ús intensiu de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) amb l’objectiu de millorar l’eficiència interna, les relacions interadministratives i les relacions de l’Administració amb els ciutadans, les empreses i les organitzacions. L’Administració electrònica permet, per tant, que els serveis que presta l’Administració es prestin fent ús de la interactivitat, la rapidesa, l’eficiència i la personalització que ofereixen les TIC, aportant en definitiva un major acostament al ciutadà i multiplicant els mecanismes disponibles per a la comunicació, simplificant-ne les relacions i facilitant també els procediments. ==== ... I que no es e-admin
  • - Simplificació administrativa i documental prèvia El procés de producció d’un servei electrònic ha d’anar precedit per l’eliminació de requisits, documents, tràmits i actuacions no necessaris per a la finalitat pública perseguida aprofitant les noves possibilitats que proporciona la incorporació de les noves tecnologies. - Publicitat i transparència administrativa L’ús de mitjans electrònics ha de facilitar la màxima difusió, publicitat i transparència de les actuacions administratives, d’acord amb els requisits que preveu l’ordenament jurídic. - Participació pública L’ús dels mitjans electrònics ha de facilitar la participació dels ciutadans, les empreses i les organitzacions en l’activitat administrativa, amb la finalitat de millorar la prestació dels serveis. - Multicanalitat L’Administració pública ha de promoure la provisió dels serveis que s’ofereixen mitjançant tots els canals a disposició dels usuaris, quan sigui tècnicament possible i econòmicament viable. En qualsevol cas, estimularà l’ús preferent del canal telemàtic en les comunicacions amb el ciutadà. - Accessibilitat L’Administració pública ha de garantir l’accessibilitat màxima dels ciutadans a les seves informacions i serveis i s’ha d’adaptar a les característiques dels usuaris potencials, siguin quines siguin les seves limitacions. - Cooperació entre administracions públiques Les administracions públiques han de cooperar per facilitar el procés d’implantació de l’Administració electrònica i garantir la interoperativitat, és a dir la possibilitat de fer possible l’intercanvi d’informació entre les Administracions i Institucions amb l’objectiu d’evitar la presentació de documentació per part dels ciutadans, empreses i organitzacions. - Economies d’escala L’Administració estimularà o establirà, segons els casos, les solucions organitzatives i tecnològiques que permetin un ús comú dels recursos i evitin les deseconomies derivades dels múltiples desenvolupaments individuals. - Neutralitat tecnològica L’Administració ha de garantir el compliment de les finalitats relatives a l’Administració electrònica amb independència dels mitjans tecnològics utilitzats, de manera que sigui la mateixa evolució tecnològica i l’adopció de les tecnologies per la 3 societat les que determinin la utilització dels mitjans tecnològics que, en cada moment, siguin més adients.
  • 3. Model català d’Administració electrònica 3. 1. La gènesi A Catalunya, amb independència de les experiències particulars en els diferents nivells de govern relatius a projectes d’administració electrònica, podríem parlar dels primers referents de l’administració en xarxa durant l’any 1995, en què es va posar en funcionament gencat.es (ara www.gencat.cat), considerat un portal pioner de l’Administració catalana. L’inici, però, de les accions públiques col·lectives per a l’impuls de la societat de la informació ha de situar-se l’any 1997, amb la creació del Consorci local per al desenvolupament de les xarxes de telecomunicacions i de les noves tecnologies: Localret (www.localret.net). Les primeres accions de Localret es van centrar en aspectes legislatius i de promoció de les infraestructures. El segon referent correspon al Pla estratègic per a la societat de la informació, «Catalunya en Xarxa», promogut pel Comissionat per a la Societat de la Informació de la Generalitat i Localret, i aprovat l’any 1999. Les diferents iniciatives van fer evident la necessitat d’incrementar la col·laboració entre les diferents administracions públiques a l’hora de prestar serveis. Per això, el juliol de l’any 2001, es va aprovar al Parlament de Catalunya el «Pacte per a la promoció i el desenvolupament de la societat de la informació en les administracions públiques catalanes», subscrit pels presidents de tots els grups parlamentaris, per la Generalitat de Catalunya i per Localret. Aquest pacte suposava una clara aposta de totes les forces polítiques catalanes per avançar cap a la societat de la informació i més concretament cap a un nou concepte de relacions entre ciutadans i administracions. Esdevé la base sobre la qual s’ha estructurat l’Administració Oberta de Catalunya amb l’objectiu de fer possible unes relacions més centrades en els ciutadans i orientades a l’execució de tràmits i serveis administratius en línia, més simples, i que permetin l’intercanvi de dades entre les administracions evitant realitzar moltes gestions als ciutadans, gràcies a la incorporació de les TIC en tots els àmbits de l’activitat administrativa i interadministrativa. El gener del 2002 es constitueix el Consorci Administració Oberta Electrònica de Catalunya (Consorci AOC) i l’abril de 2002 es crea l’Agència Catalana de Certificació (CATCert), com a eina pròpia del Consorci.
  • 3.2. El projecte AOC El projecte Administració Oberta de Catalunya es constitueix com un projecte comú entre l’Administració autonòmica i l’Administració local que permet implantar processos integrats d’atenció al ciutadà. S’hi van acordar també els instruments per fer-ho possible: la creació a Internet d’un portal de les administracions catalanes (CAT365), la creació de 4 l’Agència Catalana de Certificació per donar signatura electrònica al ciutadà, la formació dels funcionaris de les administracions públiques, l’establiment d’un Observatori de la Societat de la Informació i l’establiment de les línies de finançament necessàries. Aquest ha estat un projecte pioner en l’apropament de l’Administració al ciutadà ajudant- se de les noves tecnologies i ha tingut un merescut reconeixement internacional, deixant una petja important de prestigi en l’àmbit de la innovació. El projecte AOC ha viscut dues grans fases significativament diferenciades: • La primera fase (2001-2003) posa èmfasi en la creació d’un portal multicanal compartit de les administracions públiques, pensat per simplificar la relació entre ciutadans i Administració. Es construeix una plataforma tecnològica que ha de fer possibles els reptes marcats i es crea una empresa pública (Serveis Públics Electrònics, SA) encarregada de gestionar el portal, els canals Internet i telefònic, la qual col·laborava, a més, amb els departaments en la reenginyeria del canal presencial. El portal va ser presentat públicament el juliol de 2002, i la responsabilitat del seu impuls corresponia al Departament de la Presidència. • La segona fase s’inicia l’any 2004 i implica un canvi d’estratègia: s’abandona la idea de portal compartit i es posa èmfasi en el suport als serveis interns de les administracions públiques, per donar suport als processos interadministratius. En aquesta etapa es va decidir la desaparició de l’empresa Serveis Públics Electrònics, SA, la potenciació del paper del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació, un retorn dels serveis de la plataforma CAT365 cap a GENCAT i una orientació del CAOC vers projectes de back office, per tal d’ajudar les administracions de Catalunya a potenciar els processos interadministratius i a fer possible l’intercanvi d’informacions entre elles.
  • 3.3. La situació actual: el model català i els actors que hi participen El model català per al desenvolupament de l’Administració electrònica és un model basat en una visió integrada de totes les administracions, és a dir, un model en què la solució als problemes es busca en clau de la millor solució per al conjunt de les administracions públiques catalanes. Això es tradueix en la creació i/o impuls d’instruments organitzatius per a la cooperació de les administracions públiques per al millor desenvolupament de l’Administració electrònica i la societat de la informació, així com el disseny i el desenvolupament de solucions que incorporin el millor aprofitament de les externalitats positives i les economies d’escala. A continuació es detallen els diferents actors que intervenen en l’impuls de l’Administració electrònica i les seves funcions principals. Dins l’àmbit de l’Administració autonòmica trobem: • Secretaria per a les Telecomunicacions i la Societat de la Informació (STSI): li correspon la definició de les grans línies estratègiques per a l’impuls de la societat de la informació a Catalunya. 5 • Comissió de Coordinació Interdepartamental per a la Gestió i les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (CCIGTIC): és un òrgan col·legiat format per diversos secretaris generals i directors generals i la seva funció és la coordinació i l’impuls de projectes corporatius d’administració electrònica a l’Administració de la Generalitat. • Direcció General de Participació Ciutadana: li correspon l’impuls d’accions que millorin la participació ciutadana en els assumptes públics mitjançant les TIC. Correspondria a l’eix del que anomenem e-democràcia. • Direcció General d’Atenció Ciutadana (DGAC): òrgan competent en la definició i el desenvolupament de la política d’atenció ciutadana. Li correspon, per tant, l’impuls de les accions dirigides a garantir a la ciutadania l’accés multicanal als serveis de la Generalitat (front office) i a garantir els nivells de qualitat òptims en la relacions dels ciutadans amb la Generalitat. Gestiona el seu portal (www.gencat.cat). • Direcció General d’Innovació i Organització de l’Administració (DGIOA): li corresponen les accions d’ordenació i impuls de l’administració electrònica en l’àmbit de la Generalitat de Catalunya. És, per tant, l’òrgan competent en el seu desplegament normatiu, en el redisseny organitzatiu dels processos afectats per l’administració electrònica, vehicula les iniciatives departamentals i duu a terme les actuacions necessàries per fer possible les relacions interadministratives. Treballa fonamentalment en la part afectada pels back offices. • Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTITI): és l’òrgan competent en la definició i el desenvolupament de la política tecnològica en matèria de TIC. Actua com a proveïdor de serveis i solucions tecnològiques que ha d’implantar la Generalitat de Catalunya. • Els diferents departaments de la Generalitat, peces clau prestadores de serveis i creadores d’informació i continguts. Dins l’àmbit de l’Administració local: • Consorci local per al desenvolupament de les xarxes de telecomunicacions i de les noves tecnologies (Localret), participat per gairebé la totalitat de les administracions locals de Catalunya. El seu objectiu és la gestió integrada del desenvolupament a Catalunya de les xarxes de comunicacions i de tots els aspectes relacionats amb les TIC. Participació Generalitat i entitats locals: • Consorci Administració Oberta Electrònica de Catalunya (CAOC): és l’entitat encarregada de desenvolupar els recursos tecnològics en matèria d’administració electrònica i que siguin susceptibles de ser utilitzats a totes les administracions públiques de Catalunya, articulant les relacions i interconnexions entre elles. Està participat al 60 % per la Generalitat de Catalunya i al 40 % per Localret. Desenvolupa eines i mòduls que permeten un desplegament eficient al territori, modernitzant i millorant la prestació de serveis al ciutadà, les empreses i les organitzacions, i garantint la seguretat en les transaccions electròniques i l’acreditació d’identitats; a més, fa un paper fonamental per a l’impuls de la interoperativitat. El Consorci AOC, per a la realització dels seus objectius, es dota de l’Agència Catalana de Certificació (CATCert), creada el juny de 2002, amb la missió de constituir-se com l’entitat proveïdora de serveis de seguretat, tant jurídica com tecnològica, de les administracions i els altres organismes públics catalans. CATCert 6 constitueix el model català d’entitat de certificació, amb l’objectiu de gestionar certificats digitals i prestar serveis relacionats amb la signatura electrònica i amb els processos d’identificació necessaris en l’àmbit de l’actuació de les administracions públiques catalanes. • Consorci Infraestructures de Telecomunicacions de Catalunya (ITCat): creat el desembre del 2005 per les mateixes entitats integrants del Consorci AOC (Generalitat i Localret). La finalitat de la seva creació és la gestió de les infraestructures de telecomunicacions de la Generalitat i dels municipis membres del Consorci Localret, així com la promoció de la implantació i la gestió integrada d’una xarxa de comunicacions electròniques a tot el territori català.
  • Relació inter-administració: l’AOC proporciona estructura jurídica i tècnica per habilitar l’intercanvi d’informació entre administracions a fi i efecte d’evitar que els interessants hagin d’aportar documents que ja estan en possessió d’alguna d’elles (inclou l’Estat espanyol i els serveis oferts mitjançant la xarxa SARA, l’administració local, la Generalitat i alguns col·legis professionals). De fet, aquest és un gran valor afegit doncs més que una eina, es tracta d’una arquitectura jurídica i tecnològica. Es proposa doncs, afegir-se com SUC al Conveni Marc d’Interoperabilitat. Caldrà, a més a més, assegurar una connexió redundant amb qualitat de servei tant de l’AOC com de CATcert directament amb l’Anella Científica. El paper de la universitat pot ser tant com requeridor de dades d’altres administracions (AEAT, TGSS, Generalitat, ajuntaments, etc.) com emissors (certificats d’estudis, d’estar matriculat, etc.). Registre telemàtic: es tracta de dues iniciatives relacionades amb la presentació d’escrits, sol·licituds i documentació de forma telemàtica. La primera d’elles (ja disponible) és una eina de registre presencial i telemàtic (aprofitant el coneixement acumulat a la Generalitat de l’eina s@rcat). La segona (prevista per al 2008) és una oficina de recepció i emissió de documentació electrònica (oficina virtual) que lligat al registre telemàtic i als formularis electrònics permet disposar d’un entorn complert de tramitació electrònica. El sistema pot funcionar sota un model “in-house” o sota un model ASP. Es proposaria una implantació de l’eina de registre sobre un model tipus hosting en màquines centralitzades, idealment en unes instal·lacions comuns, com per exemple les del CESCA, amb entorns dedicats/personalitzats per a cada universitat. La viabilitat de l’ús del servei d’oficina virtual s’avaluarà durant el 2008 en base als resultats obtinguts per l’AOC. iArxiu: Aquesta solució parteix te com a base el dipòsit d’objectes digitals de lliure distribució Fedora, havent estat complementada amb més de 20 mòduls. Ara, aquesta plataforma permet assegurar la preservació de la documentació digital en el temps amb totes les garanties legals a data d’avui. És important remarcar que aquesta plataforma no esta pensada per ser el dipòsit d’objectes digitals d’una institució, sinó que està dissenyada i pensada per ser únicament una plataforma de preservació d’objectes digitals. En aquest sentit, allò que te sentit serà disposar d’una instancia per cada institució en un lloc centralitzat i, per reforçar la continuïtat i disponibilitat de les dades, fora de la pròpia institució. L’aplicatiu permet el desplegament en una única infraestructura i fer una instanciació per cada organització que faci falta. És per això que es proposa la centralització de la infraestructura en unes instal·lacions comuns, com per exemple les del CESCA, i fer tantes instàncies com institucions. L’enllaç amb els corresponents dipòsits d’objectes digitals/aplicacions a efecte de desar/recuperar objectes digitals de l’iArxiu es farà mitjançant l’ús de les solucions que la solució aporta a tal efecte. Formularis electrònics: l’AOC en col·laboració amb el Centre de Telecomunicacions de la Generalitat de Catalunya, han adquirit una llicència corporativa d’alguns dels productes Adobe en l’àmbit dels formularis electrònics. L’arquitectura de les solucions d’Adobe permeten una solució complerta extrem a extrem tot assegurant tant la disponibilitat online com offline. A més a més, des del punt de vista del client, no es necessari l’adquisició amb cost de cap programari. Aquesta solució complerta contempla des del punt de vista del disseny, les eines necessàries per a la definició de formularis, l’establiment dels drets sobre el formulari, així com la incorporació de codi de barres per al posterior tractament automatitzat. Des del punt de vista de administratiu l’entorn contempla solucions de disponibilitat de formulari, gestió del cicle de vida d’aquets (amb capacitat per incorporació d’arxius), i interacció amb altres aplicacions, mitjançant estàndards tecnològics (com XML, SOAP, etc.). Es proposa doncs afegir-se a l’acord establert per l’AOC/CTTI amb Adobe, per tal de disposar de les llicències i eines necessàries per poder desplegar formularis electrònics de manera senzilla i conforme a llei. Notificació electrònica (eNotum): és un sistema de comunicació segura (tant jurídicament com tècnica) per notificar actes i resolucions tant a ciutadans/ciutadanes com a empreses acomplint tota la regulació vigent en l’àmbit de la notificació telemàtica. Es proposa l’adhesió al servei de notificació electrònica que possibilita fer ús d’aquesta plataforma sobre la infraestructura tècnica de l’AOC. Plataforma de validació i autorització (Psis): Concebuda com un webservice aquesta passarel·la permet la validació i l’ús d’una autoritat de signatura centralitzada,a més a més d’una font de tems segura (TSA). Es proposa, mitjançant el Conveni Marc d’Interoperabilitat, fer ús d’aquesta potent plataforma, fent ús de les infraestructures de CATCert. Missatgeria SMS: L’AOC fa un concurs que permet a les AAPP catalanes enviar missatges SMS mitjançant diversos canals (web service, web, client/servidor, lots) contra qualsevol operador, a un cost fix de 0’07€ per missatge. Es proposa, mitjançant el Conveni Marc d’Interoperabilitat, fer ús d’aquesta plataforma de missatgeria curta (SMS), fent ús de la infraestructura de l’AOC. Aquesta plataforma no permet, si més no ara mateix, la utilització directa com a prova de notificació. Passarel·la de pagament: En existir força condicionants externs quan al model de relació entre cada universitat i la/les entitats bancàries de relació, sembla lògic que cada entitat haurà de disposar de la seva pròpia passarel·la de pagament amb la/les entitats més adients. Es proposa, doncs, que cada Universitat disposi de la/les plataforma/es de pagament específiques més adients segons les necessitats i condicions de cada Universitat. Infraestructura de certificació digital: En existir força condicionants externs quan al model d’organització i en ésser aquest un punt estratègic per cada universitat, no es pot donar un model únic quan a l’arquitectura de susdit servei. Es proposa, doncs, que cada Universitat disposi de la/les plataforma/es d’infraestructura de certificació digital., dins dels diversos models oferts des de CATCert. Eina de workflow: No te sentit que des de l’AOC es desenvolupi una eina a tal efecte que satisfaci totes les necessitats i complexitat del mon universitari. En aquest sentit, sembla lògic que cada universitat disposi de la seva eina de workflow, treballant sota estàndards , que desprès lligarà amb les diverses plataformes/sistemes. Plataforma Electrònica de Compra per les Administracions Públiques (PECAP): No te sentit que des de cada Universitat es desenvolupi una eina a tal efecte que satisfaci totes les necessitats i complexitat del mon universitari. En aquest sentit, sembla lògic que les universitats tinguem accés a aquesta eina de compra electrònica de LocalRet per a les administracions públiques, treballant sota estàndards , que desprès es lligarà amb les diverses plataformes/sistemes. Cal tenir en compte, que actualment dita eina està pensada per al mon de l’administració local; si de l’avaluació se’n desprengués que no cobreix els requeriments de les OCC (comuns a totes les Universitats), caldria plantejar-se una adaptació/desenvolupament conjunt.

E Admin Ud G20080416 E Admin Ud G20080416 Presentation Transcript

  • e-administració UdG 16/04/2008
  • Agenda
    • I. Govern electrònic i Administració electrònica
    • 1. Definicions
    • 2. Principis inspiradors de l’Administració electrònica
    • 3. Model català d’Administració electrònica
    • 3.1. La gènesi
    • 3.2. El projecte AOC
    • 3.3. La situació actual: el model català i els actors que hi participen
    • II. Interoperativitat
    • 1. Marc d’interoperativitat
    • 2. La interoperativitat a les administracions catalanes
    • 3. Exemples
    • III. La seguretat en les transaccions electròniques i amb l’Administració
    • 1. La certificació digital
    • 2. El sistema públic català de certificació
    • IV. La protecció de dades de caràcter personal
    • 1. L’ordenament jurídic
    • 2. L’Agència Catalana de Protecció de Dades
    • V. E-admin al sistema Universitari
    • 1. Secretaria Electrónica
    • 2. Signatura electrónica
    • 3. Comissió de seguretat de dades de caràcter personal
    • 4. projecte e-administració
  • e- ?
    • e-govern
    • e-administració
    • ... o Tant sols Govern i administració ?
  • Alguns conceptes Previs:
    • Catàleg de serveis
    • Canal.
    • Seu Electrònica.
    • Tràmit electrònic
    • Flux de dades
    • Identitat
  • Govern electrònic i Administració electrònica
    • Definicions:
      • Govern electrònic
      • Administració electrònica
  • Govern electrònic i Administració electrònica
    • Principis inspiradors de l’Administració electrònica:
      • Simplificació administrativa i documental prèvia
      • Publicitat i transparència administrativa
      • Participació pública
      • Multicanalitat
      • Accessibilitat
      • Cooperació entre administracions públiques
      • Economies d’escala
      • Neutralitat tecnològica
  • Govern electrònic i Administració electrònica
    • Model català d’Administració electrònica:
      • Els inicis
        • Gencat
        • Localret
        • AOC i Catcert
  • Govern electrònic i Administració electrònica
    • Model català d’Administració electrònica:
      • Projecte AOC:
        • Etapa de Portal únic
          • Cat365
        • Interrelació entre portals administratius:
          • Eines compartides (backoffice)
          • Interrelació (intercanvi d’informació)
  • Govern electrònic i Administració electrònica
    • Situació actual:
      • Model: Impuls, Integració i Suport.
      • Actors:
        • Secretaria per a les Telecomunicacions i la Societat de la Informació (STSI)
        • Comissió de Coordinació Interdepartamental per a la Gestió i les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (CCIGTIC)
        • Direcció General de Participació Ciutadana
        • Direcció General d’Atenció Ciutadana (DGAC)
        • Direcció General d’Innovació i Organització de l’Administració (DGIOA)
        • Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTITI)
        • Els departaments de la Generalitat
        • Consorci local per al desenvolupament de les xarxes de telecomunicacions i de les noves tecnologies (Localret)
        • Consorci Administració Oberta Electrònica de Catalunya (CAOC)
        • Agència Catalana de Certificació (CATCert)
        • Consorci Infraestructures de Telecomunicacions de Catalunya (ITCat)
  • AOC
    • No demanar als ciutadans cap document acreditatiu que ja disposa l’Administració Pública o ens col•laboradors, assegurant el compliment de la LOPD.
    • Reduir el temps i els costos dels tràmits i comunicacions interadministratives, mitjançant l’intercanvi d’informació per mitjans telemàtics
    • Accelerar els processos de modernització de les AAPP alineats amb la visió definida.
    • Evitar la fractura digital entre les administracions públiques derivada de la diversitat en la seva capacitat i recursos disponibles.
    • Impulsar l’aparició d’estàndards basats en bones pràctiques.
    • Incrementar l’ús dels mitjans telemàtics en les gestions i tramitacions administratives tot mantenint les garanties tècniques i jurídiques.
    • Disposar de les infraestructures, eines i serveis que garanteixin tècnicament i jurídicament la identitat dels usuaris a la xarxa i la seva actuació en els serveis d’administració electrònica en termes d’autenticitat, integritat i conservació de la informació.
    • Generar confiança en els usuaris dels serveis electrònics per tal de potenciar-ne la seva utilització.
  • AOC
    • Relació inter-administració
    • Registre telemàtic
    • iArxiu
    • Formularis electrònics
    • Notificació electrònica (eNotum)
    • Plataforma de validació i autorització (Psis)
    • Missatgeria SMS
    • Passarel•la de pagament
    • Infraestructura de certificació digital
    • Eina de workflow
    • Plataforma Electrònica de Compra per les Administracions Públiques (PECAP)
  • Interoperativitat
    • Concepte
    • Tecnologia
    • Certificats electrònics:
      • Consentiment
      • Verificació
      • Habilitació
    • Transmissió:
      • Consentiment
      • Seguretat
      • Control
  • Interoperativitat
    • Marc d’interoperativitat:
      • Principis eEurope:
        • Accessibilitat
        • Multilingüisme, la
        • Seguretat,
        • Protecció de les dades de caràcter personal, la
        • Subsidiarietat,
        • Utilització d’estàndards oberts,
        • Valorar els beneficis del programari lliure.
        • Solucions multilaterals.
      • Àmbits a considerar:
        • Tècnic
        • Semàntic
        • Organitzatiu
  • Interoperativitat
    • La interoperativitat a les administracions catalanes (CAOC):
      • Permetre la compartició d’informació i la cooperació interadministrativa.
      • Les fonts d’informació pertanyen a aquell que té la competència política.
      • Els sistemes corporatius són independents i autònoms,
      • Bescanvi d’informació electrònica i fluxos de procés:
        • Cada administració pot ser proveïdora o demandant de dades.
        • L’intercanvi d’informació el pot iniciar:
          • L’Administració que demana la informació
          • L’Administració que té la nova informació
          • La institució que gestiona la xarxa d’intercanvi d’informació electrònica
      • Aquest intercanvi pot ser:
        • Automatitzat
        • Interacció manual.
      • Estàndards oberts compartits
      • Serveis horitzontals comuns:
        • Serveis de transacció
        • Serveis de seguretat
        • Serveis de gestió i agregació de continguts
      • Normalització de dades i procediments
      • Promoció/estimulació del treball col·laboratiu
      • Possible existència de plataformes comunes
  • La seguretat en les transaccions electròniques i amb l’Administració
    • Identitat
    • Legitimació
    • Confidencialitat
    • Integritat
    • Autenticitat
  • La seguretat en les transaccions electròniques i amb l’Administració
    • Certificació digital:
      • Clau Pública/Clau privada
      • Encriptació
      • Dades del certificat
      • Suports
      • Us del mateix.
  • La seguretat en les transaccions electròniques i amb l’Administració
    • Certificació digital:
      • Garanties:
        • Identificació de l’emissor.
        • Integritat de la transacció.
        • No rebuig
        • Confidencialitat de l’enviament.
      • Signatura
  • La seguretat en les transaccions electròniques i amb l’Administració
    • Sistema Públic Català de certificació.(CATCert):
      • Oferir a les administracions catalanes els instruments necessaris per assegurar que els tràmits mitjançant Internet tinguin totes les garanties jurídiques.
      • Proporcionar al personal de les administracions catalanes diferents tipus decertificats digitals avalats per l’Administració.
      • Facilitar el desenvolupament d’aplicacions i serveis que requereixin l’ús de lasignatura electrònica.
      • Vetllar per què el procés del desplegament de la signatura electrònica al’Administració sigui el més senzill possible.
  • La seguretat en les transaccions electròniques i amb l’Administració
    • LOPD
    • Agència Catalana de Protecció de Dades
  • e-administració a la UdG
    • 1. Secretaria Electrónica
    • 2. Signatura electrónica
    • 3. Comissió de seguretat de dades de caràcter personal de la UdG
    • 4. projecte e-administració
  • Projecte e-administració
  • e-administració: Antecedents
    • En els darrers mesos han sorgit noves lleis que pretenen adequar a les AAPP a la nova realitat que és la societat de la informació o del coneixement, tal i com ens referim en aquests moments a l’impacte que està tenint les tecnologies de la informació i de les comunicacions dins la societat actual.
    • Les TIC no són l’element que modernitzarà un organisme, però no es pot plantejar la seva modernització sense la seva utilització.
    • Les TIC no són l’element que modernitzarà un organisme, però no es pot plantejar la seva modernització sense la seva utilització.
    • Ara és el moment, les lleis ho impulsen, les administracions ofereixen eines per impulsar-ho, els ciutadans ho demandaran, cal fer-ho però definint el camí des de la Universitat.
    • Les universitats de l’ACUP, per mitjà dels seus Gerents i directors de TIC, estan treballant per oferir un plantejament com a sistema Universitari Català.
  • e-administració: Marc Legislatiu
    • 1. Llei d’Accés Electrònic dels Ciutadans als Serveis Públics (LAECSP).
    • 2. Llei d’Impuls de la Societat de la Informació (LISI).
    • 3. Llei de Contractes del Sector Públic (LCSP).
    • 4. DNI-e.
  • e-administració: LAECSP
    • Llei d’Accés Electrònic dels Ciutadans als Serveis Públics (LAECSP):
      • En la nova llei es recull el dret del ciutadans i per tant esdevé una obligació per a les AAPP. En aquest sentit fins i tot posa dates al compliment. Tal i com diu la llei, es passa del “podrán” al “deberán”.
      • Reconèixer el dret al ciutadà (també empresa o professional) a relacionar-se amb les AAPP per mitjans electrònics.
      • Regular els aspectes bàsics de la utilització de les TIC dins l’activitat administrativa, en les relacions entre les AAPP, així com amb les relacions amb els ciutadans.
      • Èmfasi en la disponibilitat, integritat, autenticitat, confidencialitat i conservació de les dades.
      • Concepte de SEU Electrònica: Una adreça electrònica (WEB) a través de la qual, els ciutadans poden exercir els seus drets amb tota seguretat.
      • Concepte d’Identitat electrònica: Es regula quines eines seran acceptades per a identificar al ciutadà: eDNI, Certificats digitals de signatura electrònica avançada, etc.
      • Es regula quines eines d’identitat digital es podran utilitzar dins les Universitats: Certificats de servidor o de seu electrònica, Sistemes de signatura electrònica per a l’actuació administrativa automatitzada, Signatura electrònica del personal de la Universitat etc.
      • Les Universitats poden obligar a la comunitat universitària a comunicar-se electrònicament amb la Universitat.
      • CONCEPTES IMPORTANTS: Registre i notificació electrònica, Document electrònic i arxiu digital.
      • Consulta de l’estat del procediment per part del ciutadà.
  • e-administració: LISI
    • Llei d’Impuls de la Societat de la Informació:
      • La facturació electrònica en el marc de la contractació amb el sector públic serà obligatòria.
  • e-administració: LCSP
    • Llei de Contractes del Sector Públic:
      • MODIFICACIÓ SUBSTANCIAL ADMINISTRACIÓ...I de les empreses que contracten amb nosaltres.
      • Sistema de Gestió d’ Expedients de Contractació.
  • e-administració: DNIe
    • El e-DNI ens canvia el paradigma de la identitat digital:
      • Fins ara hi havia molts identitats de baix nivell de seguretati “propietàries”.
      • Els costos de posar en funcionament una nova identitat eren alts o molt alts en funció de la seguretat.
      • Els que optaven per sistemes d’alta seguretat tenien a més de costos associats a la seva emissió, costos de infraestructuratècnica i sobre tot cultural.
      • A partir d’ara existirà una infraestructura implantada: les targetes criptogràfiques: e-DNI, EMV, Targetes sanitàries, etc.
      • La identitat del ciutadà o client estarà ja en el mercat.
      • Es podran assignar noves identitats sobre la del ciutadà: empresari, professional, client preferencial, etc. d’una forma fàcil, còmoda i barata.
  • e-administració: Oportunitats
    • Marc de definició estratègica de la UdG
    • Modernització de l’administració:
      • (Re)Definició i mecanització de Processos.
      • Integració de Sistemes
      • Determinació de Rols
    • Agilització de tràmits
    • Serveis al Ciutadà (estudiant)
    • Millora de qualitat administrativa
  • e-administració: Sistema Universitari
  • e-administració: Eines Sistema Públic
    • Signatura electrónica
    • Registre telemàtic: s@rcat
    • IArxiu
    • E-Notum
    • Plataforma Electrònica de Compra per les Administracions Públiques (PECAP)
    • CESCA
    • Etc...
  • e-administració: Projecte
  • e-administració: Propers passos
    • Pla de sistemes i d’e-administració
      • Objectius
      • Abast
      • Terminis
      • Fites
      • Recursos
    • Arquitectura tecnològica: Tecnologies, Capes, integració ...
    • Formació
    • ReEnginyeria de Processos
    • Desplegament de Signatura electrònica
    • Pla de comunicació
    • Oportunitats
  • Preguntes?