Sarrià sant gervasi. informe final fase 0

607 views
520 views

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
607
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
257
Actions
Shares
0
Downloads
0
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Sarrià sant gervasi. informe final fase 0

  1. 1. Ajuntament de Barcelona – Districte de Sarrià – Sant GervasiSarrià - Sant Gervasi, Districte de ConeixementInforme Final Fase 0Març 2013OEG - EEiO
  2. 2. Ajuntament de Barcelona – Districte de Sarrià – Sant GervasiÍndexA. Objectiu del projecteB. ParticipantsC. Activitats realitzadesD. Informació obtingudaE. ConclusionsF. Noves oportunitatsG. Annexos2
  3. 3. Ajuntament de Barcelona – Districte de Sarrià – Sant GervasiA. OBJECTIU DEL PROJECTEA1. ObjectiusA2. MetodologiaA3. Planificació3
  4. 4. Ajuntament de Barcelona – Districte de Sarrià – Sant GervasiOBJECTIU DEL PROJECTE4A1. ObjectiusSarrià, Districte de ConeixementEl Districte de Sarrià - Sant Gervasi està fentun estudi per identificar i dissenyar les accionsque serien necessàries per tal de desenvolupareconòmicament el districte i promocionar-locom a Districte de Coneixement de la ciutat deBarcelona.Tot aquest coneixement s’incorpora en el PAD(Programa d’Actuació del Districte), que és elmarc de referència que regirà l’actuació delGovern del Districte de Sarrià - Sant Gervasi.El present document resumeix la informaciómés significativa que s’ha aconseguit de l’estatactual del districte i principals conclusions quese’n deriven.
  5. 5. Ajuntament de Barcelona – Districte de Sarrià – Sant GervasiOBJECTIU DEL PROJECTEA2. Metodologia (1/2)La identificació i disseny de les accions que s’emmarcaran dins del PAD s’ha començat al finalsdel 2012 i es realitzarà al llarg del 2013. El procés es composa de 4 fases. El present documentsemmarca en la “Fase 0: Prospectiva” i resumeix la informació quantitativa i qualitativa del’estat actual del districte que s’ha recollit a partir de fonts secundaries i entrevistes.5Fase 0. ProspectivaRecollida d’informació de l’estat actual del districteFase 1. Model ConceptualModel conceptual i elecció dels instruments per eldesenvolupament del projecteFase 3. AvaluacióAnàlisis i avaluació dels dissenys finalsFase 2. Disseny d’InstrumentsDisseny i adaptació dels instruments triatsSeguimentReunions periòdiques de seguiment deltreball desenvolupat
  6. 6. Ajuntament de Barcelona – Districte de Sarrià – Sant GervasiOBJECTIU DEL PROJECTEA2. Metodologia (2/2)Durant tot el projecte s’utilitzarà el següent model conceptual inferit del projecte 22@Barcelona ique identifica les perspectives en les que es pot analitzar un Ecosistema d’Innovacióterritorialitzat (Urbanismes, Innovació, Empresa i Talent) i els seus elements.6TalentEmpresaInnovacióUrbanismeAtraccióPromocióCiènciaPlanificacióRetencióLocalitzacióTecnologiaGestióDesenvolupa-mentSeguiment iacompanya-mentIndustriaInfraestructu-resCreacióCreixement iinternacionalitzacióMercatConstruccióGovernança
  7. 7. Ajuntament de Barcelona – Districte de Sarrià – Sant GervasiOBJECTIU DEL PROJECTE72012 2013 2014Fase 0. ProspectivaFase 1. ModelConceptualFase 2. DissenydInstrumentsFase 3. Avaluaciódels dissenysFase 0. Prospectiva: Recollida dinformació del districteFase 1. Model Conceptual: Model conceptual i elecció dels instruments per a la posada en marxa del projecteFase 2. Disseny dInstruments: Adaptació dels instruments elegitsFase 3. Avaluació: Anàlisi i avaluació dels dissenys finalsImplementació: Desplegament de les primeres iniciatives.Setembre SetembreMarç DesembreImplementacióFebrerAvaluacióimplementacióJunyA3. PlanificacióEs preveu que el projecte finalitzi a mitjans del 2014 podent implementar les primeres accions apartir del Setembre del 2013.
  8. 8. Ajuntament de Barcelona – Districte de Sarrià – Sant GervasiB. PARTICIPANTSB1. Equip de l’Ajuntament de BarcelonaB2. Altres professionals8
  9. 9. Ajuntament de Barcelona – Districte de Sarrià – Sant GervasiPARTICIPANTSB1. Equip de l’Ajuntament de BarcelonaEl projecte està liderat per el Districte de Sarrià-Sant Gervasi i compte amb l’assessorament del’Oficina de Creixement Econòmic per temes de gestió i qüestions metodològiques. La restadels equips que han participat en aquesta primera fase del projecte han aportat el seuconeixement expert sobre els diferents temes que s’han estudiat.Fins al moment 7 equips de l’Ajuntament han participat aportant dades i coneixement alprojecte:1. Direcció d’Estudis de l’Àrea d’Economia, Empresa i Ocupació2. Direcció dInfraestructures d’Hàbitat Urbà3. Direcció de Serveis de Llicencies i Espai Públic del Districte de Sarrià - Sant Gervasi4. Direcció de Ciutats Intel·ligents i Telecomunicacions de l Institut Municipal d’Informàtica5. Direcció de Promoció del Territori i Comerç de Barcelona Activa6. Oficina de Creixement Econòmic7. Districte de Sarrià - Sant Gervasi9
  10. 10. Ajuntament de Barcelona – Districte de Sarrià – Sant GervasiPARTICIPANTSB2. Altres professionalsA part dels equips de l’Ajuntament de Barcelona, el projecte ha rebut el suport dexperts iprofessionals del sector públic i privat:101. Claudia Back, Professora de lEscola Oficiald’Idiomes de Sarrià2. Dr. Josep Maria Garrell, Rector de la UniversitatRamon Llull3. Dr. Mireia Castanys, Cap del Gabinet del rectorde la Universitat Ramon Llull4. Dr. Payà, Director Mèdic del Centre MèdicTeknon5. Elena Pujol, Consolat d’Estats Units6. Enric Mayoles, Director General de BarcelonaCentre Mèdic7. Eulàlia Alomar, membre del Consell de Direcciódel Centre Mèdic Creu Blanca8. Ferran Amago, Degà del Col.legi dEnginyersTècnics i Graduats de Telecomunicació deCatalunya (COETTC)9. Fina Alomar, membre del Consell de Direcció delCentre Mèdic Creu Blanca10. Lluis Noguera, Director de Cosmocaixa11. Jordi Jané, Director de lEscola Oficial d’Idiomesde Sarrià12. Juan Pérez, Director del Parc d’Innovació LaSalle13. Leonor Fransoy, Responsable del DepartamentdOrganització i Avaluació de Cosmocaixa14. Lluis Pareras, Gerent de lÀrea dinnovació delCol·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB)15. Marc Soler, Adjunt Corporatiu del Col·legi Oficialde Metges de Barcelona (COMB)16. Marta Gámiz, Responsable de RelacionsInstitucionals de la Universitat Internacional deCatalunya (UIC)17. Norma Ang, Cònsol Alterna del Consolat deMèxic18. Sylvia Pederzini, Responsable dAssumptesEconòmics i Comercials del Consolat de Mèxic
  11. 11. Ajuntament de Barcelona – Districte de Sarrià – Sant GervasiC. ACTIVITATS REALITZADESC1. Recollida d’informació de fonts secundaries: reunions de treballC2. Recollida d’informació qualitativa: entrevistes11
  12. 12. Ajuntament de Barcelona – Districte de Sarrià – Sant GervasiACTIVITATS REALITZADESC1. Recollida d’informació de fonts secundaries (1/2)La recollida d’informació de fonts secundaries es va realitzar invitant a representants de diferentsequips de l’Ajuntament a les reunions de treball del projecte per presentar la informació que esvolia conèixer. Les presentacions que es van realitzar s’aporten com a material complementari alpresent estudi en la secció “G. Annexos”.Els equips i la informació que van presentar va ser:12Equip Representants Informació aportadaDirecció d’Estudis del’Àrea d’Economia,Empresa i OcupacióÀngels Santigosa iTeresa Udina,Directora iEconomista delDepartamentdEstudis de lÀreadEconomia,Empresa i Ocupació• Diagnosi socio-econòmica a nivell de districte i perbarris: Creixement de la població, distribució per edats,nivell d’estudis, taxa datur registrat la renda familiardisponible i ajust del mercat immobiliari.• Tipologia econòmica: activitat econòmica (ofertasanitària, educativa i sectors creatius), llocs de treball,estructura econòmica, comerç (eixos, mercatscomercials, hàbits de compra i fluxos d’atractivitat),potencial turístic, mobilitat (mobilitat quotidiana iatractivitat) i síntesi d’ Indicadors econòmics.
  13. 13. Ajuntament de Barcelona – Districte de Sarrià – Sant GervasiACTIVITATS REALITZADESC1. Recollida d’informació de fonts secundaries (2/2)13Equip Representants Informació aportadaDirecciódInfraestructuresd’Hàbitat UrbàManuel Valdés,DirectordInfraestructuresDiagnosi de les infrastructures a nivell de ciutat i aldistricte: Infraestructures ferroviàries, infraestructuresdel cicle de l’aigua, xarxa elèctrica i xarxa decombustibles. xarxa de climatització i RPRSU i introduccióa la xarxa de telecomunicacionsDirecció de Serveisde Llicencies i EspaiPúblic del Districte deSarrià Sant GervasiPilar Bogunyà,Directora de Serveisde Llicencies i EspaiPúblicInformació sobre el planejament urbanístic, equipamentsi edificis municipals presents en el districteDirecció de CiutatsIntel·ligents iTelecomunicacionsde l InstitutMunicipald’InformàticaAntoni Carol,responsable deTelecomunicacionsde la Direcció deCiutats Intel·ligents iTelecomunicacionsL’estratègia Smart City Barcelona, la fibra òpticadesplegada al districte i la xarxa wifi-mesh accessible desdel carrer.
  14. 14. Ajuntament de Barcelona – Districte de Sarrià – Sant GervasiAgent Persona Càrrec1Col·legi Telecomunicació deCatalunya (COETTC)Ferran Amago Degà2Universitat Internacional deCatalunya (UIC)Marta GámizResponsable de RelacionsInstitucionals3 Col·legi de MetgesLluis ParerasMarc SolerGerent de lÀrea dinnovacióAdjunt Corporatiu4 Centre Mèdic Creu BlancaEulàlia AlomarFina AlomarMembres del Consell de Direcció14ACTIVITATS REALITZADESC2. Recollida d’informació qualitativa (1/3)Durant aquesta fase 0 s’han entrevistat 12 agents del districte amb objectius diversos:• Contrastar la visió del futur de Sarrià com a Districte de Coneixement de Barcelona• Conèixer la institució i la seva visió de futur• Debatre sobre lestratègia per construir aquestes visions i com el projecte i la seva instituciópoden col·laborar.• Realitzar un primer contacte amb un agent estratègic pel projecte i fidelitzar –lo.
  15. 15. Ajuntament de Barcelona – Districte de Sarrià – Sant GervasiAgent Persona Càrrec5 Universitat Ramon LlullDr. Josep Maria GarrellDr. Mireia CastanysRectorCap del Gabinet del rector6 Parc d’Innovació La Salle Juan Pérez Director7 Escola Oficial d’idiomesJordi JanéClaudia BackDirectorProfessora8 Consolat de MèxicNorma AngSylvia PederziniCònsol AlternaResp . Assumptes Eco. i Comercials9 Barcelona Centre Mèdic Enric Mayoles Director General10 Teknon Dr. Payà Director Mèdic11 CosmocaixaLluis Noguera,Leonor Fransoy,Director de CosmocaixaResp Dep. dOrganització. i Avaluació12 Consolat d’Estats Units Elena Pujol Consolat d’Estats Units15ACTIVITATS REALITZADESC2. Recollida d’informació qualitativa (2/3)
  16. 16. Ajuntament de Barcelona – Districte de Sarrià – Sant Gervasi16ACTIVITATS REALITZADESC2. Recollida d’informació qualitativa (3/3)Imatges d’algunes de les entrevistes realitzades fins al moment:
  17. 17. Ajuntament de Barcelona – Districte de Sarrià – Sant GervasiD. INFORMACIÓ OBTINGUDAD1. Informació Clau de la Capa d’UrbanismeD2. Informació Clau de la Capa d’InnovacióD3. Informació Clau de la Capa d’EmpresesD4. Informació Clau de la Capa de TalentD5. Informació Clau de Governança17
  18. 18. Ajuntament de Barcelona – Districte de Sarrià – Sant GervasiINFORMACIÓ OBTINGUDA18TEIUAPCPRLTGDSIICIMCGD1. Informació Clau de la Capa d’Urbanisme (1/3)FONT IDEES CLAUFont secundaria(Reunió d’equip)• La construcció de la Línia 9 suposarà la connexió directe amb duesinfraestructures d’alta connectivitat com son el tren d’alta velocitat i l’avió. Aixòpot esdevenir un element d’atracció a nivell Catalunya-Europa per serveis ausuaris finals. En aquesta categoria podem identificar els serveis relacionats ambla industria mèdica.• La línia dels Ferrocarrils de la Generalitat uneix Barcelona amb importants nuclisurbans metropolitans i hi circula un gran volum de gent. Això presenta opcionsinteressants d’impuls econòmic: Aquesta àrea resulta interessant per que es situïactivitat econòmica d’interès metropolità. Amb l’entrada en funcionament de laLínia 9, es podria potenciar la zona de l’estació de Sarrià gràcies a l’ intercanviadorentre ferrocarrils i la línia del metro.• Actualment no es pot concebre un districte innovador aïllat del concepte desostenibilitat. L’ utilització de les aigües freàtiques o nova política energèticadistribuïda poden ser elements de màrqueting per potenciar el caràctersostenible del districte i posar-li la “banderola” de Smart District.
  19. 19. Ajuntament de Barcelona – Districte de Sarrià – Sant GervasiINFORMACIÓ OBTINGUDA19TEIUAPCPRLTGDSIICIMCGD1. Informació Clau de la Capa d’Urbanisme (2/3)FONT IDEES CLAUFont secundaria(Reunió d’equip)• No existeix risc de falta de potència elèctrica ja que existeix més dun puntd’alimentació. L’alimentació elèctrica pot ser necessari per data-centers iinstrumental crític com el que s’utilitza en el sector sanitari.• Es un districte molt consolidat i on no hi ha grans oportunitats dedesenvolupament urbanístic basat en la construcció. En aquest entorn només hiha la possibilitat de la rehabilitació i reutilització d’espais i edificis.UIC• Veuen necessari l’ impuls de residències universitàries.• Destaca la importància de la mobilitat pels alumnes i professors. Proposenmillores des de projectes d’alumnes d’Arquitectura• Interessa desenvolupar una zona esportiva comuna a tots els centres universitaris(tipus Campus)• Tenen projectes (salut) que no poden desenvolupar per manca d’espai.COETTC• S’hauria de millorar la mobilitat.• Per desplegar la fibra òptica en tot el districte shauria de canviar la normativa.
  20. 20. Ajuntament de Barcelona – Districte de Sarrià – Sant GervasiINFORMACIÓ OBTINGUDA20TEIUAPCPRLTGDSIICIMCGD1. Informació Clau de la Capa d’Urbanisme (3/3)FONT IDEES CLAUCol·legi deMetges• Pels serveis assistencials la línia 9 és important.Creu Blanca • Per poder desenvolupar més necessitats necessitarien poder créixer físicament.La SalleTechnova• Estan construint una residencia d’estudiants que entrarà en funcionament elspropers mesos.Teknon • Tenim un pla urbanístic aprovat i s’està pensant en el creixement.
  21. 21. Ajuntament de Barcelona – Districte de Sarrià – Sant GervasiFONT IDEES CLAUFont secundaria(Reunió d’equip)• Els estudis socioeconòmics identifiquen el sector de la sanitat i l’educació, per laconcentració de centres d’excel·lència en aquests àmbits, com els sectorseconòmics més representatius de la estructura econòmica del districte.• Un repte estratègic del districte pels propers anys passa per el desplegament delpla de turisme.• Sarrià és disposa de centralitat, bona imatge i reputació, centres mèdicsd’excel·lència, nombrosos equipaments esportius (destaca el gran número decentres esportius privats) i zones verdes (és l’accés a Collserola). Tots aquestsfactors associats a l’esport i la salut poden ser elements per posicionar el districteen aquest àmbit “Wellness District”.• Destaca en el districte el gran número de centres educatius que es situenprincipalment al llarg de la Ronda de Dalt.UIC • Poden aportar els seus estudis universitaris, i en particular el focus en SalutCOETTC• S’hauria d’ampliar el concepte de salut a altres temes: Fomentar el lleure perCollserola, Parc Sta. Amèlia, gimnasos, Arsenal, bosc, etcINFORMACIÓ OBTINGUDA21TEIUAPCPRLTGDSIICIMCGD2. Informació Clau de la Capa d’Innovació (1/4)
  22. 22. Ajuntament de Barcelona – Districte de Sarrià – Sant GervasiFONT IDEES CLAUCol·legi deMetges• La prescripció electrònica es fa aquí pels metges, però es podria fer per altrescol·lectius com farmacèutics, etc.• Hi ha molta activitat assistencial al districte però no utilitzen sempre tecnologiapunta.• El col·legi és molt bo amb innovació sanitària. Ha modelitzat el procés dinnovació ipodrien fer difusió entre les empreses.• Una de les diferencies que hi ha amb el 22@Barcelona és que en aquell districte hiha demanda creuada mentrestant que en Sarrià no hi ha.• El repte és aconseguir que per una clínica estar a Sarrià sigui un plus, de la mateixaforma que si s’és una empresa tecnològica estar al 22barcelona és un plus.La SalleTechnova• Des de làmbit de la innovació, treballen amb grans institucions projectes de mitjallarg recorregut via projectes.• Estan treballant en la creació dun clúster en el medica devices: com involucrartecnologia i Salut. S’ha treballat amb diversos hospitals per veure com es podenintroduir tecnologies sempre amb la voluntat de resoldre els seus reptes.• El sector de la Salut és un sector clau per technova. Tenen un servei vigilànciatecnològica i van identificar aquest sector com un dels més prometedors.INFORMACIÓ OBTINGUDA22TEIUAPCPRLTGDSIICIMCGD2. Informació Clau de la Capa d’Innovació (2/4)
  23. 23. Ajuntament de Barcelona – Districte de Sarrià – Sant GervasiFONT IDEES CLAURamon Llull• Els ajuts han caigut. I els que et concedeixin no es cobren. Si es redueix lainvestigació es mata la innovació. Sha de mirar molt el teixit industrial. Aquellssectors que competeixen a nivell global necessiten investigació.Consolat deMèxic• Hay muchas empresas y instituciones de Méjico que estarían interesados envincularse con Barcelona.• Están interesados en el sector sanidad. En el sector del conocimiento hay una largatradición de profesores y estudiantes en Barcelona.BCM• El sector és bàsicament clíniques privades lligada a projectes individuals. Hi hamolta atomització.• Un pacient viatge per 5 factors que shan de complir tots: (1) El destí ha de seratractiu (es compleix per Barcelona), (2) La oferta sanitària ha de ser completa (síperò amb reserves), (3) Els centres mèdics han d’estar acreditats (actualment la JSIes qui indica la qualitat del centre i això no ho tenim. La EFQM i ISO i a nivellinternacional no s’accepta. Únicament ho té la Teknon y l’Institut Guttmann), (4)Preu: som cars, (5) Accessibilitat: des de la basant internacional, si no arribenavions a Barcelona no s’arriba.INFORMACIÓ OBTINGUDA23TEIUAPCPRLTGDSIICIMCGD2. Informació Clau de la Capa d’Innovació (3/4)
  24. 24. Ajuntament de Barcelona – Districte de Sarrià – Sant GervasiFONT IDEES CLAUBCM• La principal raó perquè el mercat del turisme mèdic existeix és que si a USA valloperació 100.000 a l’índia val 1.000 euros, a alemanya val 35.000 (Barcelona ésmés car). La raó del preu tan car es perquè intenten treure el màxim. La raó de quealemanya ens guanya sistemàticament es perquè a partir duna estructura decostos decideixen posar-hi un marge comercial.Teknon• La medicina a Catalunya té molt bon nivell.• Per seguir sent competint, hem de ser els millors (millors en metges i en tecnologíaaplicada). Tenim un conjunt de tecnologia puntera que ens destaca. Medicinarobòtica, etc.• La Teknon té una fundació que fa docència i recerca. Està molt dirigit a la creacióde noves tecnologies per aplicar als pacients. Els professionals que es volenimplicar tenen entorn per desenvolupar aquestes activitats.• La operació sense sang es un factor competitiu en el sector salut.INFORMACIÓ OBTINGUDA24TEIUAPCPRLTGDSIICIMCGD2. Informació Clau de la Capa d’Innovació (4/4)
  25. 25. Ajuntament de Barcelona – Districte de Sarrià – Sant GervasiFONT IDEES CLAUFont secundaria(Reunió d’equip)• Sarrià- Sant Gervasi és el segon districte de la ciutat en la localització de serveisintensius en coneixement i indústries creatives, que assoleixen un creixementsignificatiu en la darrera dècada. Hi ha 4200 empreses deconomia delconeixement, el que suposa el 25% de la ciutat.• Un repte estratègic del districte pels propers anys passa per promoure l’activitatemprenedora basada en coneixement i tecnologia.• Tot i el nombre de visites que té el districte, no és un pol d’atracció per lescompres. Els residents tenen una propensió a comprar a altres llocs i relativamentpoca gent daltes districtes es desplaça a Sarrià – Sant Gervasi per comprar.UIC • Tenen interès en potenciar la emprenedoria dins la universitat.COETTC• S’hauria de impulsar el sentiment de pertinença: crear una xarxa o associació comla 22@network que doni sentiment de pertinència i capacitat de activació, crearun programa de Breakfast mensual, etc.• En el tema del Turisme s’hauria de revaloritzar els actius que té el districte.• En el districte hi ha l’espai “La Violeta”. Podria ser un lloc ideal per crear un tipusincubadora per professionals de més de 45 anys (que encara tenen 20 anys fins ala jubilació) per ajudar-los a crear empreses.25TEIUAPCPRLTGDSIICIMCGD3. Informació Clau de la Capa d’Empreses (1/6)INFORMACIÓ OBTINGUDA
  26. 26. Ajuntament de Barcelona – Districte de Sarrià – Sant GervasiFONT IDEES CLAUCol·legi deMetges• Hi ha desconeixement de lactivitat econòmica que hi ha al districte. Es troba afaltar compartir la demanda sofisticada i veure sinergies. Ni que sigui un llocvirtual on compartir.• El col·legi té una sala per 300 persones on s’hi poden realitzar actes. Aquí es vafer lúltim fòrum dinversió.• Per les clíniques és molt important captar clients externs (portar pacients aquí) iexportar a nivell internacional. Barcelona Centre Mèdic realitza una tascaimportant en captar pacients estrangers i compateix a nivell internacional ambaltres destinacions com Israel. A Barcelona tenim metges sud-americans i espodria treballar per captar pacients de sud-america.• El creixement econòmic serà mes pronunciat en els centres concertats i privats.Els públics tenen el focus en prestar serveis a un públic més local.• La majoria de la comunitat inversora de Barcelona està instal·lada en aquest barrii en les Corts (Pedralbes).• El repte no és tant acompanyar companyies com acompanyar la gent.• A l’Espai de l’Antiga Seu de la Dexeus s’està posant un centre Socio-Sanitari.26TEIUAPCPRLTGDSIICIMCGD3. Informació Clau de la Capa d’Empreses (2/6)INFORMACIÓ OBTINGUDA
  27. 27. Ajuntament de Barcelona – Districte de Sarrià – Sant GervasiFONT IDEES CLAUCreu Blanca• Necessitat de tenir hotels vinculats per l’atracció de clients internacionals.• Destaca la seva especialitat en Diagnosi Esportiva (3D, en moviment).La SalleTechnova• Donen suport a la innovació i a la emprenedoria. Per donar suport a unemprenedor no cal que sigui universitari però si tecnològic. El suport delemprenedor comença en la creació del esperit emprenedor fins al que laempresa està consolidada: vocació, formació per ser empresari, desenvolupadorde plans de negoci, validació tecnològica i fins i tot desenvolupament tecnològic,incubació, finançament a través de business angels, entitats financeres, etc.,temes legals: pacte de socis, altres necessitats: disseny, etc.• A Sarrià hi ha business angels potencials però que el hi falta educació. La Salle téun curs per ensenyar a invertir que estan en la vuitena edició.• Sobserva un nou perfil d’inversió: petits holdings o mitjanes empreses que volendiversificar i poden aportar capital i aportar suport per donar escalabilitat alsnegocis en els que entren.Ramon Llull• Es creen moltes empreses i en sobreviuen moltes però aquestes no creixen. Es elcontrari del que passa a la resta del mon. Ens sobre petita i mitjana empresa.27TEIUAPCPRLTGDSIICIMCGD3. Informació Clau de la Capa d’Empreses (3/6)INFORMACIÓ OBTINGUDA
  28. 28. Ajuntament de Barcelona – Districte de Sarrià – Sant GervasiFONT IDEES CLAURamon Llull• Actualment la crisi fa que hi hagi menys demanda local. Per tant per créixer imantenir-se únicament es pot aconseguir treballant el mercat exterior. En el casd’estudis de grau l’atracció és molt difícil. En els estudis de post-grau és més fàcil.Consolat deMèxic• La internacionalización se ve en doble sentido: de Méjico a Barcelona y viceversa.EOI• Son una empresa tot i que son públiques i per tant tenen un cert marge demaniobra que permet fer cursos monogràfics específics sobre temes didiomes:anglès professional, angles legal, etc. o Treballar cursos per habilitats específics.Aquests cursos es fan a marge de la dotació de la generalitat en recursos.• Quan es va pensar en fer créixer lescola, una dels temes en ment era el xines ilespanyol per estrangers.• Veuen una oportunitat de fer cursos per a estudiants estrangers universitaris.Algunes escoles com la UB i la UPC ho tenen integrat o subcontractat, però potseraltres universitats no, i no es el seu core.28TEIUAPCPRLTGDSIICIMCGD3. Informació Clau de la Capa d’Empreses (4/6)INFORMACIÓ OBTINGUDA
  29. 29. Ajuntament de Barcelona – Districte de Sarrià – Sant GervasiFONT IDEES CLAUBCM• BCM es una associació de clíniques i hospitals que es crea amb la idea datraccióde pacients a nivell internacional. Sajunten amb la visió conjunta datracció depacients. A tot arreu creen marca i fan oferta agregada.• El model que creix arreu del mon es de la coompeticio: cooperar i competir. Aquíaixò no funciona. Hi ha moltes taules però en el fons hi ha tanta competició queno hi ha marge per cooperar.Teknon• Teknon té bona relació amb el sector públic però mai ha tingut intenció departicipar en la salut pública. El nostre client es el privat i el provinent de mútues iassegurances.• Coneixem el BCM, hi formem part però això no et porta pacients. Vam optar perla xarxa comercial pròpia. Es una línia on el pacient és privat i molt exigent. Elpacient privat busca el millor i si no formes part de la joint comition no estàs enaquesta lliga. Son exigents en tema sanitari, assistencial. Nosaltres juguemaquesta lliga a partir de la llengua, assistència per ells, etc. El que venem sonproductes singulars dalta complexitat que es una diferenciació respecte altrescentres mèdics. Això es el que es ven.29TEIUAPCPRLTGDSIICIMCGD3. Informació Clau de la Capa d’Empreses (5/6)INFORMACIÓ OBTINGUDA
  30. 30. Ajuntament de Barcelona – Districte de Sarrià – Sant GervasiFONT IDEES CLAUTeknon• El mercat internacional té moltes possibilitats de creixement però si esperes uncreixement radical no serà així. El pacient internacional es aquell en que elcaptures allà i ve aquí. Hi ha molta competència entre els mateixos brokers. Hi hacongressos internacionals de turisme quirúrgic. Estar acreditats per la jointcomission es un paper clau. Es estratègic per pal·liar la davallada de pacientsprivats nacionals.• També estem fent alguna expansió fora daquí però sempre hem volgut créixeraquí. De forma molt selectiva col·laborem amb altres centres privats. Per exempleestem treballant el tractament del càncer amb una clínica del País Basc.Cosmocaixa• El volum de turistes és del 20% a l’època de lestiu. Tenen molt públic local. Notenen com a objectiu el turisme.• Som connectors perquè estem finançant i tenim plataforma física: EasyCaixa iEasyGlobal (estem en els òrgans de govern).30TEIUAPCPRLTGDSIICIMCGD3. Informació Clau de la Capa d’Empreses (6/6)INFORMACIÓ OBTINGUDA
  31. 31. Ajuntament de Barcelona – Districte de Sarrià – Sant GervasiFONT IDEES CLAUFont secundaria(Reunió d’equip)• El percentatge destrangers es el menor de tot Barcelona però en canvi aglutina13 de les 17 escoles internacionals de la ciutat.• Un repte estratègic del districte pels propers anys passa per l’atracció de talentinternacional en col·laboració amb els agents i centres d’excel·lènciaUIC• Poden contribuir amb Arquitectura, Infermeria, Comunicació Audiovisual iperiodisme• Destaquen, perquè tenen menys competència, en humanitats (facultat que altresuniversitats del districte no tenen)COETTC• El canvi generacional pot afectar molt al districte perquè la piràmide estàinvertida, hi ha molta gent gran. Shan de fer accions per atreure gent jove a viureel districte amb els parcs i Collserola.• Poden contribuir en iniciatives de formació ocupacional d’Auto ocupaciócol·lectiva (co-working Professional).Creu Blanca• Tenen molta col·laboració amb Hospitals i Universitats en temes de recerca ipràctiques d’alumnes.31TEIUAPCPRLTGDSIICIMCGD4. Informació Clau de la Capa de Talent (1/4)INFORMACIÓ OBTINGUDA
  32. 32. Ajuntament de Barcelona – Districte de Sarrià – Sant GervasiFONT IDEES CLAURamon LLull• A Sarrià té Salut dels aliments i esport.• Lany passat van tenir 17.000 estudiants i 10% son estudiants que estudien 1 anysencer. Després hi ha 1000 més que son de mobilitat (períodes més curts).• Lensenyament no es únicament universitari. S’ha de veure com es relacionen elsdiferents estudis: FP, etc.• Tenim les taules buides en el tema de les TICs i les empreses ens venen a buscarperfils i no hi ha. Els enginyers venen de fora. En el factor femení també hi hamoltes mancances.Consolat deMèxic• Unos datos del 2010 indican que de 7000 mejicanos en Catalunya, 6000 estabanen Barcelona y la mayoría eran estudiantes. El perfil es mayoritariamente alto.También hay muchas personas con doble nacionalidad que no los tenemosmapeados. Que tienen cultura mejicana: gente que lleva 20 años viviendo aquí,etc.• Tienen un papel activo a nivel cultural. Ha participado en un programa de visitasguiadas para ciudadanos. También ha realizado exposiciones para abrir elconsulado y que la gente acceda.32TEIUAPCPRLTGDSIICIMCGD4. Informació Clau de la Capa de Talent (2/4)INFORMACIÓ OBTINGUDA
  33. 33. Ajuntament de Barcelona – Districte de Sarrià – Sant GervasiFONT IDEES CLAUEOI• La escola de Sarrià te com a característica lensenyament de l’alemany. L’anglès ialemany estan subvencionats per la Generalitat. Van fer una aposta per el xinestot i que no va acabar de tenir èxit. Ho tornaran a intentar lany vinent.• Fan programes amb col·laboració amb centres de secundaria. S’ofereixen llengüescom activitat extraescolar. Amb el Costa Llovera van fer una col·laboració per lapreparació de lexamen que fa la EIO.• La EOI pot donar un certificat oficial de nivell de llengües reconegut a Europa.Cosmocaixa• Ens preocupa molt en el tema de les vocacions científiques. Som un recurs deformació no formal que sallarga fins al batxillerat. Estem fent: (1) tallersparticipatius i (2) tallers de recerca: son tallers més llargs on els estudiants sonpartícips reals del treball que fan investigadors reals. Es selecciona una part de lainvestigació que es pot fer en un taller i ells participen. Es busca que fomenti lavocació científica.• Si a les escoles del districte els preocupa la ciència i pot existir oportunitats de ferprogrames plegats.• El museu de la ciència té una volar social que shauria de posar en valor per tal depoder contribuir en el talent.33TEIUAPCPRLTGDSIICIMCGD4. Informació Clau de la Capa de Talent (3/4)INFORMACIÓ OBTINGUDA
  34. 34. Ajuntament de Barcelona – Districte de Sarrià – Sant GervasiFONT IDEES CLAUCosmocaixa• Tenim una primera experiència amb pilot la Franlclin School escola que esta aBarcelona i que tenen molt bona reputació, i nens de batxillerat venen els caps desetmana i fan de monitors de sala. Aquets nens aprenen el valor de laresponsabilitat, han dassimilar els coneixements molt bé per tal de poder-hotransmetre. Interactuar amb els visitants es una formació. Volem universalitzar-ho. Un cop veiem que funciona ho voldríem exportar-ho a altres escoles.• Els joves del 16 al 25 costa de que vinguin pel seu propi interès. Cosa acostar-los.Sestan dissenyant noves activitats. Sestà pensant duna activitat permanent queestà dirigit pels joves adults que actualitza com avança la ciència (ciència al dia).Un espai molt viu. La etiqueta joves hi ha molta feina a fer i creiem que sols no hopodrem fer. Aquests joves potser estan a la universitat. Potser amb lacol•laboració amb elles podem arribar a elles.• Hi ha diverses institucions que fan activitats als seus espais. Per exemple Biocatfan programes de divulgació.34TEIUAPCPRLTGDSIICIMCGD4. Informació Clau de la Capa de Talent (4/4)INFORMACIÓ OBTINGUDA
  35. 35. Ajuntament de Barcelona – Districte de Sarrià – Sant GervasiFONT IDEES CLAUUIC • Veuen molt interessant la iniciativa del Districte de Coneixement.COETTC• És una associació molt activa. Participen en esdeveniments com ara la “Diada deTelecos” que es celebra a CosmoCaixa. Si es volgués hi hauria la possibilitat deorganitzar una taula perquè el Districte pugui intervenir per parlar del Districte deConeixement.Col·legi deMetges• Una diferencia important amb 22@Barcelona és que aquest és un espai jove queva canviant contínuament mentre que el districte de Sarrià els actors son moltmadurs.• Aquest districte no té un sentiment de pertinència encara. Es senten part deBarcelona.• Total recolzament a la iniciativa d’especialització del Districte de Coneixement enSalut.Creu Blanca• Oberts a participar activament en les activitats del Districte de Coneixement(Market Place en temes salut i universitats)35TEIUAPCPRLTGDSIICIMCGD5. Informació Clau de Governança (1/4)INFORMACIÓ OBTINGUDA
  36. 36. Ajuntament de Barcelona – Districte de Sarrià – Sant GervasiFONT IDEES CLAURamon Llull• És necessari que hi hagi més relació entre ladministració i la universitat. Larelació que ha dhaver ha danar més enllà de la urbanística.• El primer que sha de construir son els espais de diàleg per veure en que enspodem ajudar uns als altres.• S’ha de procurar no dilatar el projecte en el temps. Intentar tenir un quick win.• S’ha d’iIncorporar en el discurs de ladministració l’existència del sector privat.Que la universitat pública i privada es parli de forma natural.• S’hauria d’implicar la gent de la generalitat perquè estiguin entrats.Consolat deMèxic• Una vez que el resto de consulados este en antecedentes del proyecto se podríamontar algún grupo de trabajo para identificar sinergias entre nosotros: redconsular del distrito de Sarrià.• El consulado tiene interés en integrarse al distrito.• Un censo más detallado de lo que hay en el distrito seria de utilidad paraidentificar oportunidades. Lo podríamos difundir también en Méjico para que sesepa mejor lo que es el distrito y detectar oportunidadesEOI • Veuen bé el projecte.36TEIUAPCPRLTGDSIICIMCGD5. Informació Clau de Governança (2/4)INFORMACIÓ OBTINGUDA
  37. 37. Ajuntament de Barcelona – Districte de Sarrià – Sant GervasiFONT IDEES CLAUBCM• Marques Salud al món hi ha molt poques. Intentar que una marca concreta tinguiposicionament internacional es molt difícil Barcelona no té un posicionament deciutat Sanitaria. La majoria de casos sha fet per una iniciativa privada moltintensa que ha involucrat a la sanitat pública o vic eversa. Per exemple Boston ocorea es una aposta del govern que ha involucrat al sector privat. Bavera tambého està fent.• Barcelona com a capital per la fecundació in vitro ho serà fins que canviï la llei aitalià. No és suficient ser bons sinó que el marc legal ho permeti.Teknon• Aquest projecte és molt oportú. Hi ha interès en no estar desquena al districte,en formem part i estem oberts a la col·laboració estreta en tot aquells treball onpodem col·laborar i que tingui sentit per nosaltres.• Lliguen la marca Teknon amb Barcelona.Cosmocaixa• L’enfocament ens sembla correcte i està alineat amb el de la Fundació La Caixa.• Si hi ha una estratègia de districte en la línia de la promoció de les vocacionscientífiques aquí hi ha la oportunitat d’estrènyer la relació.37TEIUAPCPRLTGDSIICIMCGD5. Informació Clau de Governança (3/4)INFORMACIÓ OBTINGUDA
  38. 38. Ajuntament de Barcelona – Districte de Sarrià – Sant GervasiFONT IDEES CLAUCosmocaixa• Estem treballant en un programa davaluació sobre vocacions científiquestecnològiques en joves molt innovador dun projecte de CECIF + Everis +Cosmocaixa per potenciar disciplines científiques: ciència, matemàtiques, etc.Aquí hi hauria possibilitats de col·laboració amb el districte.• Caldria millorar l’accés per autobús fins al Museu de la Ciència.• S’hauria de potenciar el museu i el seu atractiu turístic38TEIUAPCPRLTGDSIICIMCGD5. Informació Clau de Governança (4/4)INFORMACIÓ OBTINGUDA
  39. 39. Ajuntament de Barcelona – Districte de Sarrià – Sant GervasiE. CONCLUSIONSE1. Conclusions de la Capa d’UrbanismeE2. Conclusions de la Capa d’InnovacióE3. Conclusions de la Capa d’EmpresesE4. Conclusions de la Capa de TalentE5. Conclusions de Governança39
  40. 40. Ajuntament de Barcelona – Districte de Sarrià – Sant Gervasi40CONCLUSIONSE1. Conclusions de la Capa d’UrbanismeUrbanisme Planificació Gestió Infraestructures ConstruccióSarrià – SantGervasi és undistricte madur onno hi ha opcionsde grans nousdesenvolupa-ments. Aixòimplica lanecessitat dereutilitzar i dotarde nous usos aespais existents.Es detecta lanecessitat dedonar suport ales activitatseconòmiquesdel districte:instal·laciód’activitats noresidencials iampliacions(centres mèdics,educatius, etc.)Es detecta lanecessitat de unmajordesplegament dexarxes detelecomunica-cions (fibra) i deinfraestructuresde transport(Línia 9) aldistricte.L’impacte delprojecte en elsector de laconstrucció estaràdirigit sobretot ala rehabilitació iadequaciód’espais , i no tanta la construccióde novesedificacions.
  41. 41. Ajuntament de Barcelona – Districte de Sarrià – Sant Gervasi41CONCLUSIONSE2. Conclusions de la Capa d’InnovacióInnovació Ciència Tecnologia Industria MercatEs constaten elseixos econòmicsde Salut-Wellnessi Educació –Edutainment comels sectorseconòmics dereferència en eldistricte.Existeixen actorsde primer nivell aldistricte quepodenpromocionar latecnologia com apotenciadoreconòmic (perexemple LaSalle).Existeixen grupsde recerca en eldistricte en lesuniversitats que hison presentsRamón Llull, IQS,la UIC, etc.El Districte com aTractor del SectorSalut i Educació.Proves Pilot quepuguin serreplicables aaltres Districtes deBarcelona o aaltres Ciutats delMón. El Districtecom a Living Lab.
  42. 42. Ajuntament de Barcelona – Districte de Sarrià – Sant Gervasi42CONCLUSIONSE3. Conclusions de la Capa d’EmpresesEmpresa Promoció LocalitzacióSeguiment iacompanyamentCreixement iinternacionalitzacióLa promoció deldistricte hauràd’estar orientadaa les empresesexistents il’emprenedoriauniversitària icol·legial, ja queno hi hapossibilitats delocalitzar aldistricte un granvolumd’empreses.Haurà d’estaradreçada aincubadores i alcreixement de lesempreses jaexistents.Existeixen jagrans capacitatsinstal·lades en elssectors salut ieducatiu en eldistricte.Existeix una granacceptació delprojecte i s’hauriade potenciar lamarca del projectei el sentiment depertinença.Existeix lapossibilitat dedesenvolupar lacultura d’inversióprivada entre elsciutadans ipromoure laInternacionalitza-ció apalancant-seamb els consolatsexistents aldistricte.
  43. 43. Ajuntament de Barcelona – Districte de Sarrià – Sant Gervasi43CONCLUSIONSE4. Conclusions de la Capa de TalentTalent Atracció Retenció Desenvolupament CreacióExisteix lapossibilitat detreballar lesvocacionscientífiques itècniques de lama d’agents comCosmocaixa i lesuniversitats.Existeix lapossibilitatd’articular lescomunitatsinternacionals através delsconsolats perfacilitar la retencióde professionalsestrangers deldistricte.Gràcies a la EOI,langlès o alemanypodria ser unelement distintiudel desenvolupa-ment educatiu deldistricteassegurant quetots els estudiantsassoleixen unnivell òptimabans de l ingrésa la universitat.Les universitatsactuen com agrans polsd’atracció aldistricte de talentlocal, nacional iinternacional. Anivellinternacional,sobretot en elsestudis depostgrau.
  44. 44. Ajuntament de Barcelona – Districte de Sarrià – Sant GervasiGovernança44CONCLUSIONSE5. Conclusions de GovernançaEs detecta la necessitat de potenciar les relacions entre el Districte i elsagents econòmics clau.Es detecta la necessitat de crear plataformes d’articulació i relació entretots els agents del districte.Es detecta la necessitat d’involucrar al projecte nous agents com seriaTurisme i Comerç.
  45. 45. Ajuntament de Barcelona – Districte de Sarrià – Sant GervasiF. NOVES OPORTUNITATSF1. Oportunitats detectades45
  46. 46. Ajuntament de Barcelona – Districte de Sarrià – Sant Gervasi46F1. Oportunitats detectadesDurant el desenvolupament de la Fase 0 del projecte s’han detectat dos iniciatives que no hanpogut ser degudament explorades:NOVES OPORTUNITATSIniciativa Descripció1Projecte TurísticTibidaboExisteix una iniciativa privada que té interès en la promoció turísticadel Parc datraccions del Tibidabo i la creació d’una infraestructurade transport mitjançant un telefèric que enllaçaria La Plaça Kennedyamb la muntanya del Tibidabo. Existeix la possibilitat que aquesttelefèric tingués també una parada a l’alçada de Cosmocaixa.2 Talent hauseExisteix una iniciativa privada que té interès en la creació d’un espaial districte orientada a la promoció de les vocacions científiques itecnològiques de forma permanent.
  47. 47. Ajuntament de Barcelona – Districte de Sarrià – Sant GervasiG. ANNEXOSG1. Presentació del Perfil Econòmic del districteG2. Presentació del Planejament del districteG3. Presentació Infraestructures del districte (exceptuant telecomunicacions)G4. Presentació de les Infraestructures de Telecomunicacions del districteG5. Material per les entrevistesG6. Llistat de Consolats al Districte i Col·legis Professionals al DistricteG7. Preus de locals comercials i oficines del districte Sarrià-Sant Gervasi47
  48. 48. Ajuntament de Barcelona – Districte de Sarrià – Sant Gervasi48G1. Presentació del Perfil Econòmic del districteANNEXOSEquip Representants Informació aportadaDirecció d’Estudis del’Àrea d’Economia,Empresa i OcupacióÀngels Santigosa iTeresa Udina,Directora iEconomista delDepartamentdEstudis de lÀreadEconomia,Empresa i Ocupació• Diagnosi socio-econòmica a nivell de districte i perbarris: Creixement de la població, distribució per edats,nivell d’estudis, taxa datur registrat la renda familiardisponible i ajust del mercat immobiliari.• Tipologia econòmica: activitat econòmica (ofertasanitària, educativa i sectors creatius), llocs de treball,estructura econòmica, comerç (eixos, mercatscomercials, hàbits de compra i fluxos d’atractivitat),potencial turístic, mobilitat (mobilitat quotidiana iatractivitat) i síntesi d’ Indicadors econòmics.
  49. 49. Barcelona, Octubre 2012Perfil econòmic del districtede Sarrià-Sant GervasiDepartament d’Estudis de l’àrea d’Economia,Empresa i Ocupació
  50. 50. 1. Diagnosi socio-econòmica: Creixement poblacional per sobre de la mitjanaen lúltim decenniFont: Elaboració del Departament dEstudis de lÀrea dEconomia, Empresa i Ocupació de lAjuntament de Barcelona en basea dades del Departament dEstadistica de lAjuntament de Barcelona0,22,12,46,56,67,38,88,99,312,016,6LES CORTSNOU BARRISHORTA-GUINARDÓEIXAMPLEGRÀCIABARCELONASARRIÀ-ST GERVASISANT ANDREUSANTS-MONTJUÏCSANT MARTÍCIUTAT VELLACREIXEMENTDELA POBLACIÓ 2001-2011 (en%)• El Districte de Sarrià Sant Gervasi -amb 144.554 habitants el juny de 2011- representa el 9% dela població de Barcelona,. El creixement demogràfic del districte en el decenni 2001-2011(+8,8%) és superior en 1,5 percentuals al de la mitjana de la ciutat (+7,3%)• El gener de 2012 el Districte aplega un 11% d’estrangers, el percentatge més baix entre elsdistrictes i 6,4 punts percentuals inferior a la mitjana de la ciutat.
  51. 51. Diagnosi socio-econòmica (2): El major percentatge de joves i elmenor en població entre 15 i 64 anys• El major percentatge depoblació jove dels districtes(entre 15 i 24 anys) (10%).• Més d’una cinquena partd’habitants de +65 anys(21,2%) –dada similar a lamitjana de Barcelona(20,8%)- i un índex desobreenvelliment de 56,1,gairebé un punt percentualper sobre de la mitjana dela ciutat (55,3).• En població potencialmentactiva (15-64 anys) (63,4%)mostra el percentatge mésbaix de la ciutat (66,9%).Font: Elaboració del Departament dEstudis de lÀrea dEconomia, Empresa i Ocupació de lAjuntament de Barcelona en base a dadesdel Departament dEstadistica de lAjuntament de Barcelona63,3564,2564,6665,4166,9067,1167,3667,3767,4768,8374,3610,019,228,559,568,929,008,438,717,989,159,33Sarrià-Sant GervasiNou BarrisHorta-GuinardóLesCortsBARCELONASant AndreuEixampleSant MartíGràciaSants-MontjuïcCiutat VellaPOBLACIÓ per edat2011 (% s/total)% Població 15-24 % Població 15-64
  52. 52. Diagnosi socio-econòmica (3): el millor nivell d’estudisFont: Elaboració del Departament dEstudis de lÀrea dEconomia, Empresa i Ocupació de lAjuntament de Barcelona en base a dades del DepartamentdEstadistica de lAjuntament de Barcelona10,117,018,518,920,123,724,933,934,035,044,316,310,812,410,611,49,9106,87,17,45,7Nou BarrisSant AndreuHorta-GuinardóSants-MontjuïcSant MartíCiutat VellaBARCELONAEixampleGràciaLesCortsSarrià-Sant GervasiNIVELL DESTUDIS DE LA POBLACIÓ2011 (En %)% Sense estudis % Titulats superiorsi CFGS• Sarrià-Sant Gervasi presenta elsmillors indicadors de la ciutat pelque fa nivell d’estudis: el menor percentatge de poblaciósense estudis (5,7%) el major percentatge quant atitulats superiors (44,3%), més de20 punts percentuals per sobre dela mitjana de la ciutat
  53. 53. Diagnosi socio-econòmica (4): La menor taxa datur registratFont: Elaboració del Departament dEstudis de lÀrea dEconomia, Empresa i Ocupació de l’Ajuntament deBarcelona en base a dades del Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya, BarcelonaEconomia i lINE.Taxa d’atur registrat per districte.Setembre de 2012• 5.537 persones registradescom a aturats a les oficines delSOC el setembre de 2012 aSarrià-Sant Gervasi, el quesuposa una augmentinteranual del 2,8%, inferior al’increment de la ciutat(+3,6%)• És el districte amb una menortaxa d’atur registrat estimadael setembre de 2012 amb un8,3%, i força estable respecte a2010 i 2011
  54. 54. Diagnosi socio-econòmica (5): Diferències en latur per barrisFont: Elaboració del Departament dEstudis de lÀrea dEconomia, Empresa i Ocupació de lAjuntament de Barcelona en base a dadesdel Departament dEstadistica de lAjuntament de Barcelona10,57,96,16,15,85,35,04,70 2 4 6 8 10 12BARCELONAEl Putxet i el FarróSant Gervasi - GalvanySARRIÀ-S.GERVASISant Gervasi - la BonanovaLesTresTorresSarriàVallvidrera, el Tibidabo i les PlanesPes de latur registrat sobrelapoblaciódentre 16 i 64 anys(en %)Setembrede 2012• Respecte al mateix període de l’any anterior l’atur registrat puja per sobre del 7% a Les Tres Torres,Vallvidrera-Tibidabo-Les Planes i Sarrià, augmenta pels volts del 2% a Sant Gervasi-Galvany i Putxe-Farró i disminueix un 1,5 % a Sant Gervasi-La Bonanova.• Vallvidrera-Tibidabo-Les Planes, Sarrià, Les Tres Torres i Sant Gervasi-La Bonanova registren un pesde l’atur registrat sobre la població de 16- 64 anys més favorable que la mitjana del districte,mentre que Sant Gervasi-Galvany mostra un resultat idèntic a la mitjana. En canvi, el Putxet –Farrócompta amb un 7,9% de la població entre 16 i 64 anys registrada a l’atur i representa el 28% del’atur del districte, mentre que el seu pes poblacional és del 20,7%.
  55. 55. Diagnosi socio-econòmica (6): la renda familiar disponible més elevada• Sarrià-Sant Gervasi es manté coma primer districte en Rendafamiliar disponible el 2011,situant-se un 78,9% per sobre dela mitjana de la ciutat.• Després de crèixer 17,8 puntsentre 2000 i 2010, el districteregistra una davallada de -7,3punts l’any 2011.• El diferencial entre l’índex deldistricte amb major i menor rendadisponible augmenta 9,8 puntsentre 2008 i 2011.Font: Barcelona Economia
  56. 56. Diagnosi socio-econòmica (6): renda familiar per barris• Tots els barris de Sarrià-SantGervasi superen amb escreix lamitjana de Barcelona. El barri deTres Torres més que doblaaquesta mitjana i només éssuperat a la ciutat per Pedralbes.• En relació a la mitjana delDistricte de Sarrià Sant Gervasi,se situen per sobre els barris deTres Torres, Sant Gervasi-LaBonanova i Sant Gervasi-Galvany, mentre que Sarrià,Vallvidrera-Tibidabo-Les Planes iPutxet-Farró queden per sota dela mateixa.Font: Elaboració del Departament dEstudis de lÀrea dEconomia, Empresa i Ocupació de lAjuntament de Barcelona en base a dades delDepartament dEstadistica de lAjuntament de Barcelona61,674,175,17780,381,7100105,8112139,0141,4161,4176,3178,9189,0192,7212,3NOU BARRISSANT ANDREUSANTS-MONTJUÏCCIUTAT VELLAHORTA-GUINARDÓSANT MARTÍBARCELONAGRÀCIAEIXAMPLEPutxeti FarróLES CORTSVallvidrera, Tibidabo, Les PlanesSarriàSARRIÀ-ST GERVASISant Gervasi-GalvanySant Gervasi-La BonanovaLestrestorresDISTRIBUCIÓ TERRITORIAL DE LA RENDA FAMILIAR DISPONIBLE (2011)(Índex BCN=100)
  57. 57. Diagnosi socio-econòmica (6): limpacte de la crisi en la renda familiar perbarris• Entre 2008 o 2011 destaca el creixement de l’índex de S.Gervasi-La Bonanova (+15,2), Sarrià(+3,9) i Sant Gervasi-Galvany (+1,9).• Entre 2010 i 2011 només Sant Gervasi-la Bonanova augmenta l’index (+3,2) i destaquen lescaigudes de Les Tres Torres (-13,5), Sant Gervasi-Galvany (-12,1) i el Putxet-Farró (-11,5).Font: Elaboració del Departament dEstudis de lÀrea dEconomia, Empresa i Ocupació de lAjuntament de Barcelona en base a dadesdel Departament dEstadistica de lAjuntament de Barcelona139,0161,4176,3178,9189,0192,7212,30,0 50,0 100,0 150,0 200,0 250,0PUTXET I FARRÓVALLVIDRERA, TIBIDABO, LES PLANESSARRIÀSARRIÀ-ST GERVASISANT GERVASI-GALVANYSANT GERVASI-LA BONANOVALES TRES TORRESEvolucióde laRendaFamiliar Disponible per barris (2008-2011)índexBCN=100201120102008
  58. 58. Diagnosi socio-econòmica (7): Districte benestant amb diferències territorialsmés acusades per la crisiRESUM INDICADORS SOCIO-ECONÒMICS DELS BARRIS DE SARRIÀ-SANT GERVASI, 2011VALLVIDRERA,TIBIDABO, LESPLANESSARRIÀLES TRESTORRESSANTGERVASI-LABONANOVASANTGERVASI-GALVANYPUTXET IFARRÓPoblació (30 juny 2011) 4.355 24.153 15.700 24.432 46.207 29.941% població del Districte 3,0 16,7 10,8 16,9 31,9 20,7% Estrangers 11,6 11,8 9,3 9,2 10,8 12,9% 65 i més anys 16,2 20,6 20,2 22,2 22,8 19,5Pes del nombre daturats registrats sobre la població entre els 16 i els 64anys (Setembre 2012)4,7 5,0 5,3 5,8 6,1 7,9% Titulats superiors i CFGS (pob. + 16 anys) (30 juny 2011) 36,3 45,2 46,8 44,4 45,1 42,2Turismes per cada 100 habitants 402,3 404,7 480,2 444,8 453,1 368,7RFD 2011 (Índex Bcn =100) 161,4 176,3 212,3 192,7 189,0 139,0Preu habitatge 2a mà (Índex Bcn=100) 105,1 144,7 151,9 131,4 132,4 117,7Font: Elaboració del Departament dEstudis de lÀrea dEconomia, Empresa i Ocupació de lAjuntament de Barcelona en base a dades del Departament dEstadistica de lAjuntament de Barcelona• Districte relativament homogeni pel que fa a la situació socio-econòmica benestant dels seushabitants malgrat la incidència de la crisi.• Tot i així, el barri del Putxet-Farró mostra uns indicadors socio-econòmics clarament mésdesfavorables amb major incidència de l’atur i menor nivell de renda familiar disponible, destacanttambé el major pes de la població estrangera i el menor pes dels titulats superiors.• En contrast, el nivell socio-econòmic més elevat es concentra a les Tres Torres , tot i que el barriamb una evolució recent més favorables és Sant Gervaris-Bonanova.
  59. 59. Diagnosi socio-econòmica (8): Districte immers en lajust del mercatimmobiliari• El setembre 2012 el preu mitjà de l’habitatge de segona de Sarrià-Sant Gervasi (4.093€/m2) éssuperat per Les Corts (4.196€/m2), i en amdós districtes segueix sent molt elevat respecte a lamitjana de la ciutat (3.308€/m2).• El creixement de preus al districte entre 2001-2012 (+39,4%) és inferior a l’augment mitjà de laciutat (+51,4%). I En l’any 2011 els preus han mostrat un major descens al Districte que al conjuntde la ciutat (-11,6 i -9,4%, respectivament).Font: Elaboració del Departament dEstudis de lÀrea dEconomia, Empresa i Ocupació de lAjuntament de Barcelona en base a dades de Idealista01.0002.0003.0004.0005.0006.0007.000Desembre2001Març2002Juny2002Setembre2002Desembre2002Març2003Juny2003Setembre2003Desembre2003Març2004Juny2004Setembre2004Desembre2004Març2005Juny2005Setembre2005Desembre2005Març2006Juny2006Setembre2006Desembre2006Març2007Juny2007Setembre2007Desembre2007Març2008Juny2008Setembre2008Desembre2008Març2009Juny2009Setembre2009Desembre2009Març2010Juny2010Setembre2010Desembre2010Març2011Juny2011Setembre2011Desembre2011Març2012Juny2012Setembre2012TítulodelejeEvoluciódel preude vendade la vivendade segonamà a Sarrià-St Gervasi(Preu mitjà en €/m²)Sarrià-S.GervasiLesCortsBarcelonaciutat (mitjana)
  60. 60. Diagnosi socio-econòmica (9): el Districte amb major nivell de renda i destudis i menor incidència de laturSARRIÀ-SANTGERVASIBARCELONAPes Sarrià-StGervasi/BcnPoblació (30 juny 2011) 144.791 1.615.985 9,0% Creixement població 2001-11 (1 gener 2011) 8,8 7,3 10,6% Estrangers ( gener 2012 ) 11,0 17,4 5,6% Joves (16-24) 9,0 8,0 10,1% 16-64 anys 62,4 66,0 8,5Índex de sobreenvelliment (1) 56,1 55,3 9,2Taxa datur registrat (%) (setembre 2012) 8,3 14,2 4,9% Sense estudis (pob. + 16 anys) 5,7 10,0 4,9% Titulats universitaris (pob. + 16 anys) 44,3 24,9 15,3Turismes per cada 100 habitants 50,1 36,6 12,2RFD 2011 (Índex Bcn =100) 178,9 100 -Preu habitatge 2a mà (Índex Bcn=100) 131,6 100 -(1) Població >75 anys/població > 65 anys*100Font: Elaboració del Departament dEstudis de lÀrea dEconomia, Empresa i Ocupació de lAjuntament de Barcelona en base adades del Departament dEstadistica de lAjuntament de BarcelonaINDICADORS SOCIOECONÒMICS DE SARRIÀ-SANT GERVASI 2011Font: Elaboració del Departament dEstudis de lÀrea dEconomia, Empresa i Ocupació de lAjuntament de Barcelona en base a dades del Departament dEstadistica delAjuntament de Barcelona0,010,020,030,040,050,060,0% Creixementpoblació 2001-11% Estrangers (gener 2012)% Joves (16-24)Taxa datur registrat(%)(setembre 2012)% Sense estudis% Titulats universitarisTurismes per cada 100habitantsRFD 2011(Índex Bcn=20)Preu habitatge 2a mà(Índex Bcn=20)COMPARATIVA SARRIÀ SANT GERVASI - MITJANA BARCELONA. 2011SARRIÀ-SANT GERVASI BARCELONA• Amb un 9% de la població i un 5,6% delsestrangers de la ciutat, l’atur de Sarrià-SantGervasi només representa el 4,9% del totalde la ciutat, mentre que la poblacióuniversitària que s’hi concentra assoleix el15,3% –registre només superat perl’Eixample-.• Quant als indicadors de benestareconòmic obté els registres més elevatsde la ciutat juntament amb Les Corts.
  61. 61. 2. Tipologia econòmica dels districtes de BarcelonaSegons la seva funció econòmica predominant dins el teixit productiu de la ciutat esdistingeixen quatre tipologies de districte:1) Districtes que conformen l’Àrea Central de Negocis de la ciutat:L’Eixample,Sarrià-Sant Gervasi,GràciaLes Corts2) Districtes amb forta base industrial que exerceixen una funció clau en la producció idistribució de béns:Sants- MontjuïcSant Andreu iSant Martí3) Districtes amb perfil predominantment residencial:Horta-GuinardóNou Barris4) Ciutat Vella
  62. 62. • Al final de la darrera fase expansiva, Sarrià- Sant Gervasi és el tercer districte que localitza mésllocs de treball a Barcelona i és el segon en nombre d’establiments empresarials (>17.000), ambl’11,8% i el 13,1% -respectivament- dels de la ciutat.Llocs de treball localitzats per districtes a BarcelonaUna massa crítica important d’activitat econòmica i llocs de treball46.820 46.30827.74738.43581.22595.91198.117252.217108.467112.407025.00050.00075.000100.000125.000150.000175.000200.000225.000250.000275.0002-Eixample3-Sants-Montjuïc5-Sarrià-St.Gervasi10-St.Martí1-CiutatVella4-LesCorts6-Gràcia9-St.Andreu7-Horta-Guinardó8-NouBarrisFont: IERMB (2008), Dinàmiques socioeconòmiques a Barcelona. Anàlisi a partir del’Enquesta de Mobilitat Quotidiana 2006
  63. 63. Estructura econòmica altament terciaritzadaFont: Elaboració del Departament dEstudis de lÁrea dEconomia, Empresa i Ocupació de lAjuntament de Barcelona en base a dades delDepartament dEstadística de lAjuntamentde BarcelonaSuperfície dels locals cadastrals per activitat* 2011 (% s/total)Sarrià-St. Gervasi Barcelona• L’estructura de l’activitat a Sarrià- Sant Gervasi mostra un grau de terciarització superior a lamitjana de Barcelona.• La indústria té un pes relatiu reduït dins del teixit productiu del districte.
  64. 64. • El districte gaudeix dels atributs de centralitat, bona imatge i reputació que determinen lainstal·lació de l’activitat professional – concentra més de la cinquena part de la que es realitza a laciutat- i els serveis avançats a les empreses.Forta presència de l’activitat professional i els serveis a les empreses
  65. 65. Un districte amb un paper clau dins loferta sanitària i educativa de la ciutat65Destinacions per visita mèdicaFont: IERMB (2008), Dinàmiques socioeconòmiques a Barcelona.Anàlisi a partir de l’Enquesta de Mobilitat Quotidiana 2006• El districte compta amb equipamentssanitaris de reconegut prestigi i fortacapacitat d’atracció.• El 2006, Sarrià- Sant Gervasi rebiacada dia 28.700 desplaçaments diarisper visita mèdica, prop del 20% deltotal de la ciutat.• El 84,4% (>24.000) provenia de foradel districte, el percentatge més elevatde Barcelona.
  66. 66. Un districte amb un paper clau dins loferta sanitària i educativa de la ciutat (2)Alumnes en ensenyaments de règim general, per districtes (curs 11-12)Total (Inclou centres públics, concertats i privats no concertats)TOTALCiutat Vella 8.059 1.197 3.789 0 13.770Eixample 23.929 4.071 6.705 55 37.332Sants-Montjuïc 14.657 1.513 2.893 148 20.924Les Corts 13.677 1.502 696 156 17.066Sarrià-St Gervasi 29.581 5.743 2.903 386 41.070Gràcia 11.398 967 1.138 142 14.875Horta-Guinardó 18.970 1.729 2.603 359 25.273Nou Barris 16.155 1.374 3.108 122 22.415Sant Andreu 15.761 1.769 1.964 193 21.107Sant Martí 22.932 1.971 2.409 119 30.256TOTAL BARCELONA 175.119 21.836 28.208 1.736 244.144Ensenyament de règim generalFont: Elaboració del Departament dEstudis de lÀrea dEconomia, Empresa i Ocupació de lAjuntament de Barcelona en base adades del Consorci dEducació de BarcelonaEnsenyaments bàsics(3-16 anys)BatxilleratFP grau mitjà isuperiorEducacióespecial• Sarrià- Sant Gervasi és el districte deBarcelona amb major nombre d’alumnesmatriculats als ensenyaments de règimgeneral.• Presenta una important concentració decentres educatius de prestigi. 13 de les17 escoles internacionals de la ciutatestan ubicades al districte.• El 2006, rebia cada dia 63.000desplaçaments diaris per estudi, propdel 20% del total de la ciutat. Dos terçosprovenien de fora del districte.
  67. 67. Sarrià- Sant Gervasi, pol de leconomia del coneixementEmpreses intensives en tecnologia i coneixementa Barcelona. Any 2010Font: IERMB (2011), Barcelona, MetròpoliCreativa. Elaboració a partir de SABIServeis intensius en coneixement (SIC)Manufactures de mitjana-alta tecnologia (MMAT)Manufactures d’alta tecnologia (MAT)• Sarrià- Sant Gervasi és el segondistricte de la ciutat en la localitzacióde serveis intensius en coneixement,amb 4.270 empreses el 2010 (23,1%del total de la ciutat).• Compta amb el 22,5% de les empresesintensives en tecnologia i coneixementde Barcelona.
  68. 68. Sarrià- Sant Gervasi, pol de leconomia del coneixement (2)Font: IERMB (2011), Barcelona, MetròpoliCreativa. Elaboració a partir de SABIServeis intensius en coneixement (SIC)Manufactures de mitjana-alta tecnologia (MMAT)Manufactures d’alta tecnologia (MAT)Empreses intensives en tecnologia i coneixementCreació d’empreses 2001-2010• Entre 2001 i 2010 el nombred’empreses intensives en tecnologiai coneixement localitzades aldistricte s’ha incrementat en un20%.• L’increment es concentra als serveisintensius en coneixement (+20,7%),que guanyen 2.067 empreses.• El districte genera el 20 i 22,5% -respectivament- del creixementtotal de la ciutat en aquests àmbits.
  69. 69. Pes rellevant dels sectors creatiusFont: IERMB (2011), Barcelona, MetròpoliCreativa. Elaboració a partir de SABIEmpreses en indústries creativesAny 2010Empreses creatives (serveis)Empreses creatives (manufactures)• Sarrià- Sant Gervasi compta amb 1.230empreses en indústries creatives el 2010 (el18,9% del total de la ciutat).• Teixit associatiu de gran vitalitat idinamisme, concentrat especialment alnucli antic de Sarrià.Edició de llibresResta d’activitats editorials• El districte és seu de 132 empreseseditorials, el 19,5% de les que hi ha aBarcelona.Empreses editorials
  70. 70. Comerç: Eixos i mercats comercials• Oferta comercial importantquantitativa i qualitativament,però polaritzada en el territori.• Dos eixos comercials -Sarrià iBarnavasi- i cinc mercatsmunicipals.• El node Diagonal Central-Travessera forma part de laBarcelona Shopping Line.• Els preus de venda dels localscomercials són els més cars de laciutat i els de lloguer se situennomés per darrera de CiutatVella, superant la mitjana deBarcelona en un +42,2% i+22,7%, respectivament.
  71. 71. Comerç: Hàbits de compra i fluxos d’atractivitatTaula 15. Destinacions per compres i lleure a eixos i centres comercials(% de famílies que es desplacen com a mínim una vegada a lany) (Multiresposta)C. Comercials 63,7 37,2 57,9 60,6 95,9 85,5 54 59,7 74,5 71,9 56,2Eixos centrals 64,5 54,0 72,8 57,8 72,1 83,0 66,3 62,3 57,7 58,7 59,8Eixos de districte 65,2 30,3 47,7 79,4 62,9 65,8 82,7 67,4 89,6 90,1 46,5Fora Barcelona 32,3 31,1 25,5 43,9 29,2 36,2 26,8 33,2 36,6 33,1 29,7Hipercentre 76,1 89,1 81,0 74,6 65,3 79,1 75,2 70,7 73,9 72,4 76,5No ha anat a cap 6,8 7,0 7,9 6,7 2,3 1,2 5,7 9,5 5,9 5,0 10,9Font: Estudi dels hàbits de compra i fluxos datractivitat de les polaritats comercials a la ciutat de Barcelona, Abril 2012, Ajuntament de Barcelona.DestinacionsSarrià-StGervasiGràciaHortaGuinardóSantAndreuSantMartíSants-MontjuïcEixampleCiutatVellaTOTAL Les CortsDistricte municipalNouBarris• Els residents a Sarrià- Sant Gervasi mostren una major propensió a desplaçar-se per a efectuar les sevescompres que la mitjana de Barcelona.• El 83% dels visitants del c/ Gran de Sarrià provenen del propi districte.
  72. 72. Un potencial turístic rellevant72Mapa turístic del districteFont: AJUNTAMENT DE BARCELONA (2011), Pla de Turisme de Districte.Sarrià- Sant Gervasi• Oferta hotelera de qualitat, que representa el9,3% dels establiments i el 5,8% de les placeshoteleres de Barcelona.• El districte concentra el 10% de l’oferta derestauració de la ciutat.• Compta amb atraccions turístiques rellevants-ex: Tibidabo, nucli antic de Sarrià- iequipaments de referència (CosmoCaixa).• El Pla de Turisme de Sarrià- Sant Gervasi, fullde ruta pels propers anys.
  73. 73. 73Mobilitat quotidiana a Sarrià-Sant GervasiDistribució dels desplaçaments per motius• El districte de Sarrià-Sant Gervasi era eldestí d’uns 277.000 desplaçaments en undia feiner de l’any 2006. Se situava aixícom el segon districte de la ciutat ennombre de destinacions (11,5% del total).• El 46,6% dels desplaçaments amb destíSarrià-Sant Gervasi són per anar a la feina,i el 22,7% per motiu estudi.• La visita mèdica té un pes important dinsdel districte, i suposa el 10,4% delsdesplaçaments (mitjana Bcn = 6,2%).• Les compres generen el 10,6% delsdesplaçaments amb destí Sarrià-SantGervasi, i aquest percentatge es redueixfins al 9,8% per l’oci.Estudi22,7%Compres10,6%Oci9,8%Visitamèdica10,4%Treball46,6%Font: IERMB (2008), Dinàmiques socioeconòmiques a Barcelona. Anàlisi apartir de l’Enquesta de Mobilitat Quotidiana 2006
  74. 74. 74• Sant Gervasi es troba entre les deu zones que reben més destinacions per cadascun dels motiusanalitzats. És el destí del 15% dels desplaçament de Barcelona realitzats per visita mèdica.Juntament amb l’Eixample Esquerre i Les Corts configuren una àrea funcional especialitzada envisita mèdica, estudis i treball.• Sarrià també es troba entre les principals zones en estudi i visita mèdica, i forma part -juntamentamb Vall d’Hebron- de l’àrea funcional especialitzada en aquests dos tipus de destinacions.• Vallvidrera-Les Planes es troba entre les zones que reben un menor nombre de desplaçaments pertotes les activitats estudiades.Totals Atracció Totals Atracció Totals Atracció Totals Atracció Totals Atracció17- Sant Gervasi 9,6% 9,2% 8,6% 8,8% 5,3% 3,9% 7,2% 6,5% 15,0% 16,5%18- Sarrià 2,2% 2,2% 5,3% 6,2% 1,4% 1,0% 1,8% 1,5% 4,2% 5,1%19- Vallvidrera-Les Planes 0,1% 0,1% 0,2% 0,1% 0,1% 0,1% 0,3% 0,4% 0,1% 0,2%Nota: -percentatges en verd si es troben entre les 10 primeres zones de Barcelona-percentatges en vermell si es troben entre les 10 últimes zones de BarcelonaVisita mèdicaTreball Estudi Compres OciDestinacions totals i d’atracció que reben les zones de Sarrià-Sant Gervasi(en percentatge sobre el total de Barcelona)Mobilitat i atractivitat per zones de Sarrià-Sant Gervasi
  75. 75. Síntesi d’ Indicadors econòmics de Sarrià Sant GervasiSarrià-Sant Gervasi BARCELONASarrià-SantGervasi / Bcn (%)Índex Bcn=100*COMERÇPreu compra locals comercials (€/m2)* 2.899,00 2.039,00 142,2Preu lloguer locals comercials (€/m2)* 12,04 9,81 122,7HOTELERIA (juny 2012)Establiments hotelers 32 344 9,3Places hoteleres (nombre habitacions) 1.916 32.924 5,8ECONOMIA DEL CONEIXEMENTTotal nombre empreses tec. I coneixement (2010) 4.357 19.336 22,5Creixement empr. Tec. I coneixement (2001-2010) 20,3 23,5 20,0Nombre empreses manufactures tec. I coneixement (2010) 87 852 10,2Nombre empreses serveis tec. I coneixement (2010) 4.270 18.484 23,1Nombre empreses sector TIC (2009) 299 2.094 14,3Creixement net empr. TIC (2001-2009) 46 690 6,7Nombre empreses creatives 1.230 6.495 18,9* En lúltima columna el preu és en referència a líndex Bcn=100INDICADORS ECONÒMICS DE SARRIÀ-SANT GERVASI 2011Font: Elaboració del Departament dEstudis de lÀrea dEconomia, Empresa i Ocupació de lAjuntament de Barcelona en base adades del Departament d’Estadística de lAjuntament de Barcelona; Barcelona Regional i Barcelona Activa. M apa industrial deBarcelona, 2011; Institut dEstudis Regionals i M etropolitans de Barcelona i Ajuntament de Barcelona. Informe Barcelona, M etròpoliCreativa, 2011; Procom i Ajuntament de Barcelona.
  76. 76. • Sarrià-Sant Gervasi mostra els resultats més favorables respecte a la Renda Familiar Disponible,incidència de l’atur i nivell d’estudis entre els districtes de la ciutat.• La crisi, però, afecta l’evolució recent de la Renda Familiar Disponible i del nivell d’atur , mésespecialment en alguns dels seus barris, i també augmenten les diferències entre els districtes ambvalors més extrems.• Per les seves característiques de centralitat, bona imatge i reputació, el districte forma part de l’ÀreaCentral de Negocis de la ciutat, amb fortes concentracions de terciari avançat -especialment serveis ales empreses- i més de la cinquena part de l’activitat professional de Barcelona.• El pes específic de la sanitat i l’ensenyament i la concentració de centres d’excel.lència en aquestsàmbits és un tret singular de la seva estructura econòmica.• Sarrià- Sant Gervasi és el segon districte de la ciutat en la localització de serveis intensius enconeixement i indústries creatives, que assoleixen un creixement significatiu en la darrera dècada.• A partir del seu alt potencial en els àmbits sanitari, educatiu i d’altres activitats intensives enconeixement i creatives, un repte estratègic del districte pels propers anys passa per promourel’activitat emprenedora de coneixement alt i l’atracció de talent internacional en col·laboració amb elsagents i centres d’excel·lència, i crear sinèrgies amb el desplegament del pla de turisme.76Conclusions
  77. 77. Ajuntament de Barcelona – Districte de Sarrià – Sant Gervasi78G2. Presentació del Planejament del districteANNEXOSEquip Representants Informació aportadaDirecció de Serveisde Llicencies i EspaiPúblic del Districte deSarrià Sant GervasiPilar Bogunyà,Directora de Serveisde Llicencies i EspaiPúblicInformació sobre el planejament urbanístic, equipamentsi edificis municipals presents en el districte
  78. 78. Ajuntament de Barcelona – Districte de Sarrià – Sant Gervasi79Planejament del districte
  79. 79. Ajuntament de Barcelona – Districte de Sarrià – Sant Gervasi80Planejament del districte
  80. 80. Ajuntament de Barcelona – Districte de Sarrià – Sant Gervasi81Equipaments
  81. 81. Ajuntament de Barcelona – Districte de Sarrià – Sant Gervasi82Equipaments
  82. 82. Ajuntament de Barcelona – Districte de Sarrià – Sant Gervasi83Equipaments
  83. 83. Ajuntament de Barcelona – Districte de Sarrià – Sant Gervasi84Equipaments
  84. 84. Ajuntament de Barcelona – Districte de Sarrià – Sant Gervasi85Equipaments
  85. 85. Ajuntament de Barcelona – Districte de Sarrià – Sant Gervasi86Equipaments
  86. 86. Ajuntament de Barcelona – Districte de Sarrià – Sant Gervasi87Equipaments
  87. 87. Ajuntament de Barcelona – Districte de Sarrià – Sant Gervasi88Centres educatiusMadresConcepcionistasLysBien.V.MariaPadre DamianLyceè Fr.Sdos. CorazonesProjecteENSENYAMENT PRIVAT2012-13La Salle-BonanovaLleó XIIIEE TaigaEE NadísEE PedralbesEE GuruEE AuxiliaEE AspasimEE GuimbardaEE L’AlbaEE Fàsia-SarriàSda.Família M.D.Roser-Les PlanesEls ArcsF.Mistral-T.EulàliaSilL’HoritzóJesús i MariaMontserratSant GregoriSta EulàliaBetània-Patmos Peter PanPIA-SarriàCorazón JesusJohn TabalotSag.Cor-SarriàF.M-T.EulàliaSt.IgnasiSt.MarcSt.Ignasi-AnglíCanigóDecrolyCarles RibaStel·laSúnionCRPReial Monestir Sta.IsabelEsc.Prof. SalesianaSta. DoroteaCia.Sta.Teresa JesúsAugustaNausicaNta. Sra.LurdesPIA-BalmesInf.JesúsIQSUniv.Inter.CatUniv. Abat OlivaGregori. La SalleBlanquernaUniv. ObertaGregoriLa SalleeeEinaLAI Esc. Sup.Disseny.EsEsc.Univ. Vidal iBarraquerlle GregoriPere TarresTreball Sociallle
  88. 88. Ajuntament de Barcelona – Districte de Sarrià – Sant Gervasi89G3. Presentació Infraestructures del districte(exceptuant telecomunicacions)ANNEXOSEquip Representants Informació aportadaDirecciódInfraestructuresd’Hàbitat UrbàManuel Valdés,DirectordInfraestructuresDiagnosi de les infrastructures a nivell de ciutat i aldistricte: Infraestructures ferroviàries, infraestructuresdel cicle de l’aigua, xarxa elèctrica i xarxa decombustibles. xarxa de climatització i RPRSU i introduccióa la xarxa de telecomunicacions
  89. 89. Infraestructures al districtede Sarrià- Sant Gervasi9025 d’ octubre de 2012Manuel ValdésDirector dInfraestructures de l’Ajuntament de BarcelonaAjuntament de Barcelona
  90. 90. 1.-Infraestructures ferroviàries a la ciutat91Xarxa de metroXarxa de FGCXarxa de RodaliesXarxa LAVXarxa del TRAMAjuntament de Barcelona
  91. 91. 92Línia 9•Estacions:Prat de la Riba: No iniciada.Sarrià i Mandri: Hi ha un projecte conjunt de reposicióprovisional que ha estat adjudicat. Actualment es troba entràmits d’inici dels treballs.Putxet: Obra aturada. S’ha executat la reposició provisionalde la plaça Joaquim Folguera.•TúnelEl túnel s’ ha executat fins a Manel Girona. No hi ha data deprevista de continuïtat dels treballs de la tuneladora.Estació de Gràcia de FGCEl districte de Sarrià- Sant Gervasi no es veurà afectat pelstreballs de l’estació, a causa de la reducció pressupostariaper part de la Generalitat.Es manté l’adaptació a PMR del conjunt de l’estació.SARRIÀMANDRIPUTXETGRÀCIAXarxa de metroXarxa de FGCAjuntament de Barcelona1.-Infraestructures ferroviàries al districtePRAT DE LARIBAMANUELGIRONALESSEPS
  92. 92. 2.-Infraestructures del cicle de l’aigua a la ciutat93Xarxa d’abastamentXarxa de sanejamentEdar i emisarisAjuntament de Barcelona
  93. 93. 94Abastament:•Connexió Fontsanta-TrinitatAquesta conducció permet connectar les xarxes delLlobregat i del Ter, explotant els dos sistemes com a xarxaúnica.•Ctra. de les aAigües 87-147Treballs de rehabilitació–renovació de la canonada detransport d’aigua que discorre pel costat muntanya de lacarretera de les Aigües.Sanejament:•Edar de VallvidreraÉs una de les plantes de sanejament d’aigües residuals ipluvials més petites de l’EMA; té capacitat per tractar1.200.000 litres per dia, l’equivalent a l’ús d’aigua de 5.000habitants.•Dipòsit Bori i FontestàLa capacitat total d’aquest dipòsit és de 93.000 m3, amb unafondària de 15 m.EDAR VALLVIDRERACONNEXIÓ FONTSANTA-TRINITATDIPÒSIT PLUVIAL BORI IFONTESTÀXarxa d’abastamentXarxa de sanejamentAjuntament de Barcelona2.-Infraestructures del cicle de l’aigua al districteDIPÒSITS CUADIPÒSITS CUAREHABILITACIÓ CTRA DE LESAIGUES
  94. 94. 3.-Xarxa elèctrica i xarxa de combustibles a la ciutat95Ajuntament de BarcelonaXarxa elèctricaXarxa Gas-AltaXarxa Gas-MitjaOleoducte
  95. 95. 96Línia elèctrica Can Rigalt-Trinitat:Aquesta línia ha rebut l’aprovació de la direcció generald’Energia i Mines. Actualment REE ha licitat els treballs quepodrien iniciar-se al desembre del 2012.Nou tram xarxa de gas Ctra de les Aigües:Treballs d execució dun nou tram de la xarxa de GasNatural per donar subministrament a diferents habitatgessituats als carrers Carroç, carretera de les Aigües, Gírgola iCarlet.EDAR VALLVIDRERACONNEXIÓ FONTSANTA-TRINITATDIPÒSIT BORI I FONTESTÀAjuntament de BarcelonaXarxa elèctricaXarxa Gas-AltaXarxa Gas-Mitja3.-Xarxa elèctrica i xarxa de combustibles al districteNou tram xarxa de gas Ctra. De lesAiguesLínia Alta tensió Can Rigalt-Trinitat
  96. 96. 4.-Xarxa de climatització i RPRSU a la ciutat97Xarxa de climatitzacióXarxa RPRSUEcoparcAjuntament de Barcelona
  97. 97. 98Xarxa de RPRSULa xarxa pneumàtica connectada a la central de Lesseps,cobreix l’àmbit de General Mitre (Homer-Puigreig).Ajuntament de Barcelona4.-Xarxa de climatització i RPRSU al districteXarxa RPRSU
  98. 98. 5.-Xarxa de telecomunicacions a la ciutat99Ajuntament de BarcelonaXarxa de fibra IMI
  99. 99. 100Torre de Collserola:Des de la Torre Collserola, es difon la senyal de ràdio itelevisió cobrint la necessitat de 4 milions d’habitants de laciutat de Barcelona i la seva àrea metropolitana.Ajuntament de Barcelona5.-Xarxa de telecomunicacions al districteXarxa de fibra IMITorre de Collserola
  100. 100. 101
  101. 101. Ajuntament de Barcelona – Districte de Sarrià – Sant Gervasi102G4. Presentació de les Infraestructures deTelecomunicacions del districteANNEXOSEquip Representants Informació aportadaDirecció de CiutatsIntel·ligents iTelecomunicacionsde l InstitutMunicipald’InformàticaAntoni Carol,responsable deTelecomunicacionsde la Direcció deCiutats Intel·ligents iTelecomunicacionsL’estratègia Smart City Barcelona, la fibra òpticadesplegada al districte i la xarxa wifi-mesh accessible desdel carrer.
  102. 102. Projecte Smart Barcelona103Projecte SmartBarcelona30 de novembre de 2012Ajuntamentde Barcelona
  103. 103. Projecte Smart Barcelona1040. Marc estratègicVisió globalL’estratègia Smart City Barcelona es basa en tres eixos: promoció, projecció internacional idesenvolupament de projectes.PromocióDesenvolupamentde projectesBarcelona SC ProjectsUrban LabI+DCluster 22@Fundació BITH CertificacionsConsultoriaSmart City CampusProjeccióinternacionalParticipació enesdevenimentsinternacionals
  104. 104. Projecte Smart Barcelona105I. Desenvolupament de projectesObjectiu i abastL’objectiu dels projectes Smart City de Barcelona és proporcionar a la ciutat un entorn, tant des del punt devista procedimental com de plataforma, per encabir els actuals i els futurs projectes de gestió de serveis a laciutat.Aquest entorn permetrà un creixement ordenat dels serveis, tant en la seva concepció i implantació com en laseva posterior explotació.Per governar aquest entorn cal implementar una estructura de treball unificada sobre la que construir qualsevolservei:Monitorització unificada, independent de qualsevolservei però aglutinant la informació de tots ells.Serveis smart a desenvolupar per les diferents àrees deservei de l’ajuntament o empreses de servei que operinal municipi. Són independents però treballen dins d’unmateix entorn.Plataforma unificada de gestió de dades. És el motor del’entorn de treball.Xarxa unificada que abasta tota la ciutat. Connecta elsdispositius de cada servei.Xarxa unificadaPlataforma de serveisMonitoratgeServeis smartMedi ambientImpacte socialEdifici Barri
  105. 105. Projecte Smart Barcelona106I. Desenvolupament de projectesProjectes verticalsProjectes en definicióProjectes en explotacióMATÈRIAAIGUATelecontrolfontsornamentalsMOBILITATXarxa ortogonalbusAparcamentintel·ligentENERGIA NATURATICWeb del barriServei WifiArmarisenllumenatMobilitatsostenibleCotxe elèctricPagamentbicingProducciódescentralitzadaRendimentenergèticXarxescalor i fredCityTouchPla mobilitatsostenibleAparcamentbusos turísticsEdificiImpacte social i ciutadaniaMedi ambientMonitoratgeenergèticUrbanismesostenibleAutosuficiènciaenergèticaInstal·laciósonòmetres sorollTAP&GOFlux turistesTelegestió delregObres Av.EstatutUrban LabPasseig deGràciaTelecontrolescalesMonitoratgerecàrrega VENMNBSPSRMedi ambientImpacte socialEdifici BarriContenidorsintel·ligentsSmart MeteringTele-assistènciaPuntsadministracióelectrònicaAnella culturalEnllumenatintel·ligentTemps derecorregutPortes deCollserolaEsponjamentturístic CorreusPrioritzaciósemafòrica
  106. 106. Projecte Smart Barcelona107NMNEvolució de lesxarxes WIFIIntegració dela xarxa defibra del 22@Integració dela xarxa demobilitatAmpliarconstruir novaxarxaII. Mapa de projectes - transversalsInfraestructures de telecomunicacionsXarxa unificadaPlataforma de serveisMonitoratgeMedi ambientImpacte socialEdifici Barri
  107. 107. Projecte Smart Barcelona108I. Desenvolupament de projectesUrban LabEspai de proves per acollir projectes que aportin beneficis per als ciutadans i que solucioninnecessitats no resoltes en diferents àmbits.SIIUR: Solució Integral d’Infraestructures Urbanes: Sistema d’enllumenat equipat ambtecnologia LED i sensors que processen la informació ambiental i detecten presència,temperatura, humitat, soroll i contaminació. També integra altres funcionalitats com, puntsdaccés Wi-Fi, punt dinformació, etc.Contaminació acústicaLectura telemàtica de comptadors de gas, llum i aiguaMobilitat sostenible: Desplegament de la infraestructura necessària per instal·lar punts derecàrrega per vehicles elèctrics (pilones)Càmeres de control de trànsitSistemes de sensorització: instal·lació de sensors de nivell d’emplenament de contenidorsdescombraries, sensors que comuniquen l’estat d’ocupació de les places d’aparcament, etc.
  108. 108. 109Plataforma de sensors BDCentres decontrolCentres decontrolexternsCity OS iCityBITerritoriInformacióde BaseSDKd’integracionsexternesSituation roomBI VISTASensors...Aplicacions deserveisOpenDataCityOpenAppsOPEN DATA+ APPSPlataformade vídeoSensors...Càmeres...Altresplataformesde sensorsScadasIRISAPPSMyceliumCentres decontrolCentres decontrolServeis de suport a les aplicacions de negocis SmartCityInterface estàndard d’interoperació amb les fonts d’InformacióSemànticade ciutatGestió i repositori d’Events BDProcessosGestió de laSeguretatAnaliticsFontsd’Informacióde CiutatAplicacionsSmartCityPlataforma urbana1. Introducció: Plataforma de sensors dins del’arquitectura de Ciutats Intel·ligents de Barcelona
  109. 109. Hàbitat Urbà – Institut Municipal d’InformàticaGestió IMI• Actualment l´IMI està gestionant 3 Xarxes:• La xarxa de Fibra Óptica• La xarxa Corporativa de lajuntament• La xarxa Wifi ubicada al carrer110
  110. 110. Fibra Óptica desplegada111• Topologia de la xarxa desplegada per l’IMI:• Anells de Fibra Óptica• Diversitat de camins a lanell• La xarxa consta de:• 250 km de Fibra Óptica• Manteniment 24hx7d• SLA• Disponibilitat del servei del 99,9%• Temps de recuperació• Connexions crítiques < 2 hores• Connexions no crítiques < 4 hores
  111. 111. Xarxa Wifi-Mesh al carrer112• Dades bàsiques:• 400 Nodes  Punts daccés al carrer• 69 Gateways  Nodes amb fibra• Serveis suportats:• Wifi-Ciutadà• Accés a internet al carrer• Gestió del Enllumentat Municipal• BSM• Parcs i Jardins
  112. 112. IntroduccióMarc del projecte:Xarxa unificadaPlataforma de serveisMonitoritzacióServeis SmartIndustrialitzar el desplegament de Serveis Smart requereixdisposar d’una infraestructura de connectivitat d’alta capacitati capil·laritat.
  113. 113. Quatre Blocs d’actuació114NMNB3. Integrarxarxes WIFIB1. Integracióde xarxes defibraB2. Ampliarconstruir novaxarxaB4. Model degestió iexplotacióPer disposar d’una xarxa que ens permeti assolir els requeriments s’hanagrupat les activitats en 4 blocs.
  114. 114. Integració de Xarxes de FibraInfraestructuraLa Comissió de Govern ha aprovat l’Encàrrec de Gestió a l’IMI per a assumir lagestió integrada de les diferents xarxes municipals actuals.115Una xarxa única, escalable, amb una alta capil·laritat i preparada per futures evolucionsXarxa de fibra del 22@Xarxa de fibra de l’IMIXarxa de fibra de mobilitatB3B1 B2B4NMN
  115. 115. Integració de Xarxes de FibraInfraestructures municipals dte. Sarrià116B3B1 B2B4NMN
  116. 116. Integració de Xarxes de FibraInfraestructures municipals dte. Sarrià117B3B1 B2B4
  117. 117. Integració de Xarxes de FibraPunts de servei actualsActualment encara hi ha molts punts on l’Ajuntament ofereix serveis que no estanconnectats utilitzant fibra òptica.118Per a transferir la comercialització a tercers de la fibra òptica del 22@, l’IMI hainiciat el procés per comunicar davant el regulador (CMT) el canvi d’entitat gestora.B3B1 B2B4
  118. 118. Ampliar la xarxa en Capacitat i Capil·laritatPunts a connectar amb fibraDes de cada ubicació on sinstal·li un equip d’accés es poden oferir múltiples solucions deconnectivitat :► Connexions d’alta capacitat sobre ethernet o Gigabit ethernet en fibra o coure► Connexions de baixa capacitat amb accés wireless (WIFI o altres)► Connexions utilitzant WIFI per serveis en moviment, serveis al ciutadà i serveis pel turismeTot el tràfic generat es recollirà en l’equip d’accés i s’integrarà cap a la xarxa, que estaràestructurada en nivells que permetran la màxima flexibilitat i escalabilitat.Amb aquesta estructura de xarxa es podrà donar resposta a la demanda actual de connectivitat iestar preparats pel creixement futur.119B3B1 B2B4sCorporatius CirculacióNMNNewMetropolitanNetworkWi-FiciutadàWi-fiescoles/bibliotequesBSM…escales iascensorsPLCINTERNETACCÉS Wi-Fi MESHACCÉS FIBRA ÓPTICACONNECTIVITATParcs ijardinsTelepresence...Smart CitiesSensors iactuadorsAGREGACIÓEDGECOREAPLICACIONS ISERVEIS Característiques bàsiques d’equipd’accés fibra:► Ports de10/100/1000 en coure i fibra► Uplinks 1G / 10 G► Alimentació AC► Preparat per condicions armari carrer► Rang estès de temperatura
  119. 119. B3B1 B2B4Integració Xarxa WIFICapil·laritat en xarxa d’accésEls sensors i actuadors que requereixin poc ample de banda utilitzaran la xarxa WIFI oaltres solucions d’accés wireless. Els sensors amb requeriments elevats d’ample de banda(com ara les càmeres de vídeo) es connectaran directament amb fibra.WIFI serà utilitzat també per oferir serveis basics al ciutadà (futura web del Barri i accésgratuït a Internet) i per serveis específics pel turisme.1201. AP WIFI (FO)2. Seu Corporativa (FO)3. Parquímetre (wireless)4. Camara Vídeo (FO)5. Regulador Trànsit (FO)6. Marquesina amb TV (FO)7. Sensor Zona Blava (wireless)8. Sensor enllumenat (wireless)9. Sensor contenidors (wireless)10. Sensor humitat (wireless)11. Panell informatiu TMB (wireless)FibraCoure (semàfors)2678951431011
  120. 120. Objectiu• Creació de una xarxa de telecomunicacionsmultiservei que permeti transportar qualsevolnecessitat de comunicacions de un serveimunicipal o extramunicipal, mantenint lahomogeneitat i independència de cada servei.NMN per l’Ajuntament de Barcelona
  121. 121. •Infraestructura Comú de Fibra Óptica perinterconnexió de punts pertanyents a una xarxaMunicipal•Interconnexió de les xarxes Municipals entre si através d´aquesta Infraestructura Comú•Interconnexió de les xarxes Municipals a la xarxaWifi•Interconnexió de les xarxes Municipals a unaconnexió molt potent a Internet•Facilitat per Operadors per tal de connectar-se apunts propers a la Xarxa Municipali aprofitar la infraestructura Municipal com OLO(Other Local Operator)Interconnectivitat Total
  122. 122. Condicionants bàsics pel desplegament Qualsevol servei municipal que disposa de unaxarxa de comunicacions haurà d’integrar-se a laNMN Gestió única i exclusiva del desplegament denous serveis sobre la xarxa Assolir la màxima capilaritat en el territori Utilització conjunta de tecnologies cablejades isense fils
  123. 123. Fases del desplegament Fase 0: Definició nou model de gestió de xarxes Fase 1: Anàlisi d’alt nivell de la nova xarxa Fase 2: Definició estructura i arquitectura delcore de la xarxa Fase 3: Definició estructura i arquitectura de lescapes d’integració Fase 4: Disseny i integració xarxa corporativamunicipal actual Fase 5: Disseny i integració xarxes d’altresserveis
  124. 124. Resum Projecte A: Integració infraestructures dexarxa (fibra i wifi) Projecte B: Desplegament nova xarxamunicipal (NMN) i integració de xarxes detransport. Projecte C: Definició i aplicació nou model degestió
  125. 125. 126
  126. 126. Ajuntament de Barcelona – Districte de Sarrià – Sant Gervasi127G5. Material per les entrevistesANNEXOSEquip Representants Informació aportadaDistricte de Sarrià –Sant Gervasi, Oficinade CreixementEconòmic i Direccióde Promoció delTerritori i Comerç deBarcelona ActivaOriol Bertran, JosepM. Piqué, JoanaLuna de Toledo,Monica Flores iMarc Sanmartí.Material de presentació del projecte i guia per realitzarles entrevistes amb els agents del districte.
  127. 127. Ajuntament de Barcelona – Districte de Sarrià – Sant GervasiPla Estratègic de Sarrià - Sant GervasiDesembre 2012OEG - EEiOEntrevistes
  128. 128. Ajuntament de Barcelona – Districte de Sarrià – Sant GervasiÍndexA. Pla Estratègic de Sarrià - Sant Gervasi, el Districte del ConeixementB. Presentació de l institució entrevistadaC. Entrevista129
  129. 129. Ajuntament de Barcelona – Districte de Sarrià – Sant GervasiA. PLA ESTRATÈGIC DE SARRIÀ -SANT GERVASI, EL DISTRICTEDEL CONEIXEMENTA1. El Districte del ConeixementA2. ProcésA3. Marc conceptualA4. Informació recollida fins al moment130
  130. 130. Ajuntament de Barcelona – Districte de Sarrià – Sant GervasiPLA ESTRATÈGIC DE SARRIÀ - SANT GERVASI131A1. El Districte del ConeixementEl Districte de Sarrià - Sant Gervasi estàfent un estudi per identificar i dissenyarles accions que serien necessàries pertal de desenvolupar econòmicament eldistricte i promocionar-lo com el Districtedel Coneixement de la ciutat deBarcelona.Tot aquest coneixement servirà peracabar de definir el PAD (Programad’Actuació del Districte).El PAD és el marc de referència queregirà l’actuació del Govern del Districtede Sarrià - Sant Gervasi.
  131. 131. Ajuntament de Barcelona – Districte de Sarrià – Sant GervasiPLA ESTRATÈGIC DE SARRIÀ - SANT GERVASIA2. ProcésLa identificació i disseny de les accions s’ha començat al finals del 2012 i es realitzarà al llargdel 2013. El procés es composa de 4 fases. Actualment s’està en la “Fase 0: Prospectiva” is’està recollint informació quantitativa de l’estat actual del districte i s’està recollint informacióqualitativa fent entrevistes amb agents clau.132Fase 0. ProspectivaRecollida d’informació de l’estat actual del districteFase 1. Model ConceptualModel conceptual i elecció dels instruments per eldesenvolupament del projecteFase 3. AvaluacióAnàlisis i avaluació dels dissenys finalsFase 2. Disseny d’InstrumentsDisseny i adaptació dels instruments triatsSeguimentReunions periòdiques de seguiment deltreball desenvolupat
  132. 132. Ajuntament de Barcelona – Districte de Sarrià – Sant GervasiPLA ESTRATÈGIC DE SARRIÀ - SANT GERVASIA3. Model conceptualLa següent imatge representa el model i elements d’un Ecosistema dInnovació urbà que s’estàutilitzant en el projecte:133TalentEmpresaInnovacióUrbanismeAtraccióPromocióCiènciaPlannificacióRetencióLocalitzacióTecnologiaGestióDesenvo-lupamentSeguiment iacompanya-mentIndustriaInfrastructuresCreacióCreixement iinternacionalitzacióMercatConstruccióGovernança
  133. 133. Ajuntament de Barcelona – Districte de Sarrià – Sant GervasiPLA ESTRATÈGIC DE SARRIÀ - SANT GERVASI134TEIUAPCPRLTGDSIICIMCGA4.1 Informació sobre Urbanisme (1/2)Coneixement• La construcció de la Línia 9 suposarà la connexió directe amb dues infraestructures d’altaconnectivitat com son el tren d’alta velocitat i l’avió. Això pot esdevenir un elementd’atracció a nivell Catalunya-Europa per serveis a usuaris finals. En aquesta categoriapodem identificar els serveis relacionats amb la industria mèdica.• La línia dels Ferrocarrils de la Generalitat uneix Barcelona amb importants nuclis urbansmetropolitans i hi circula un gran volum de gent. Això presenta opcions interessantsd’impuls econòmic: Aquesta àrea resulta interessant per que es situï activitat econòmicad’interès metropolità. Amb l’entrada en funcionament de la Línia 9, es podria potenciarla zona de l’estació de Sarrià gràcies a l’ intercanviador entre ferrocarrils i la línia delmetro.• Actualment no es pot concebre un districte innovador aïllat del concepte desostenibilitat. L’ utilització de les aigües freàtiques o nova política energètica distribuïdapoden ser elements de màrqueting per potenciar el caràcter sostenible del districte iposar-li la “banderola” de Smart District.
  134. 134. Ajuntament de Barcelona – Districte de Sarrià – Sant GervasiPLA ESTRATÈGIC DE SARRIÀ - SANT GERVASI135TEIUAPCPRLTGDSIICIMCGA4.1 Informació sobre Urbanisme (2/2)Coneixement• No existeix risc de falta de potencia elèctrica ja que existeix més dun punt d’alimentació.Alimentació elèctrica pot ser necessari per data-centres i instrumental crític com el ques’utilitza en el sector sanitari.• El districte de Sarrià és la única part de la ciutat on la Ronda del mig no està soterrada.No passa el mateix amb la Ronda de Dalt, on gran part està soterrada. En les parts queno ho estan existeix la possibilitat de cobrir-la i oferir equipaments al ciutadà tal comexisteixen a Nou Barris.• Es un districte molt consolidat i on no hi ha grans oportunitats de desenvolupamenturbanístic basat en la construcció. En aquest entorn només hi ha la possibilitat de larehabilitació d’espais i edificis.

×