L’ANUARI                   D E L’ E S P A I                   C ATA L À D E                   COMUNICACIÓ 2       0       ...
1_ANUARI_OK.indd 2   14/01/11 05:47am
gener 2011                                                                                                                ...
L’ERA DIGITAL: LA PENETRACIÓ DE LES XARXES SOCIALS            4                 De la revista a la                 comunit...
gener 2011                                                                                                                ...
L’ERA DIGITAL: LA PENETRACIÓ DE LES XARXES SOCIALS            6                 Fins i tot Facebook ha pogut tastar fins  ...
1_ANUARI_OK.indd 7   14/01/11 05:47am
1_ANUARI_OK.indd 8   14/01/11 05:47am
ENTREVISTA                                                                                                                ...
ELS MITJANS CATALANS A LA XARXA         10                 Després de la web                            el futur a interne...
gener 2011                                                                                                                ...
ELS MITJANS CATALANS A LA XARXA          12                                                                               ...
1_ANUARI_OK.indd 13   14/01/11 05:47am
ELS MITJANS CATALANS A LA XARXA         14                 Carles Capdevila        «El nou periodisme 2.0 t’obliga a estar...
1_ANUARI_OK.indd 15   14/01/11 05:47am
Anuari appec2010
Anuari appec2010
Anuari appec2010
Anuari appec2010
Anuari appec2010
Anuari appec2010
Anuari appec2010
Anuari appec2010
Anuari appec2010
Anuari appec2010
Anuari appec2010
Anuari appec2010
Anuari appec2010
Anuari appec2010
Anuari appec2010
Anuari appec2010
Anuari appec2010
Anuari appec2010
Anuari appec2010
Anuari appec2010
Anuari appec2010
Anuari appec2010
Anuari appec2010
Anuari appec2010
Anuari appec2010
Anuari appec2010
Anuari appec2010
Anuari appec2010
Anuari appec2010
Anuari appec2010
Anuari appec2010
Anuari appec2010
Anuari appec2010
Anuari appec2010
Anuari appec2010
Anuari appec2010
Anuari appec2010
Anuari appec2010
Anuari appec2010
Anuari appec2010
Anuari appec2010
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Anuari appec2010

1,281 views
1,204 views

Published on

Published in: Technology, Business
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
1,281
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2
Actions
Shares
0
Downloads
4
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Anuari appec2010

  1. 1. L’ANUARI D E L’ E S P A I C ATA L À D E COMUNICACIÓ 2 0 1 0Xarxes socials:oportunitat o amenaça?
  2. 2. 1_ANUARI_OK.indd 2 14/01/11 05:47am
  3. 3. gener 2011 L’ANUARI DE L’ESPAI CATALÀ DE COMUNICACIÓ 3 SUMARI EDITORIAL XARXES SOCIALS: OPORTUNITAT O AMENAÇA? 04 L’ERA DIGITAL: LA PENETRACIÓ Lluís Gendrau DE LES XARXES SOCIALS De la revista a la comunitat de lectors Revistes híbrides President de l’APPeC 05 OPInIÓ Albert Cuesta 06 OPInIÓ Lluís Cuevas sembla una revista convencional, però no ho l’espècie; en aquest sentit, l’APPEC inicia una nova etapa 09 enTreVISTA Francesc Homs és. És una revista híbrida, és a dir, que combina el motor de renovació i transformació que està instrínsecament 10 ELS MITJANS CATALANS A LA XARXA tradicional en paper amb un altre de digital, que fun- lligada als canvis que viu el sector dels mitjans de comu- Després de la web 11 OPInIÓ eduard Pujol ciona amb continguts multimèdia i interactius. Aquesta nicació. L’associació engloba publicacions i editorials molt 12 OPInIÓ raül Tidor idea, extreta d’un anunci de cotxes híbrids nous que diverses, per la seva estratègia, objectius, finalitats, forma 14 enTreVISTA Carles Capdevila aquest 2011 entraran al mercat europeu, és perfectament de negoci o estructura empresarial, i aquesta circumstàn- 16 enTreVISTA Vicent Partal aplicable també a les revistes i als mitjans de comunicació cia requereix eines i actuacions específiques per a cada 18 El SALT DIGITAL: MODELS tradicionals. Contaminen menys, gasten menys combus- nivell. Una aposta que ja hem començat a aplicar des INTERNACIONALS L’ús de les xarxes socials és un laboratori tible, no paguen impost de matriculació i són una aposta de fa un temps desenvolupant projectes més sectorials o en eclosió arreu del món de present prèvia als futurs cotxes elèctrics que alguns més transversals, ja que des de fa un any som la primera 19 OPInIÓ Jordi Font fabricants ja han començat a dissenyar per al mercat. entitat que ofereix més de cinquanta capçaleres en format 20 OPInIÓ neus Arqués En aquest número de l’Anuari de la Comunicació no digital i amb aplicació a tablets com ara el tan cobejat iPad. 22 enTreVISTA Paul Bradshaw volem fer ciència-ficció ni endevinar quan sortirà l’última Una experiència que ens ha fet compatibles i competents 25 EL MODEL DE NEGOCI La publicitat es reinventa a les xarxes socials revista en paper editada en català. Parlem de la realitat tecnològicament i amb visualització internacional. 26 OPInIÓ genís roca de la transformació dels mitjans de comunicació i la seva Una altra dada significativa és la potència estratègica de 27 OPInIÓ Àlex Puig vinculació amb les xarxes socials. «La gent ja no va a buscar l’APPEC dins l’espai català de comunicació, ja que és 28 enTreVISTA Jaume giró les notícies, les troba a la xarxa», podreu llegir en aquestes l’única plataforma col·lectiva de la indústria cultural i EL NOTICIARI pàgines. «Cal reiventar el periodisme i buscar els referents dels mitjans de comunicació catalans que té per objectiu 31 REPÀS GLOBAL en la comunitat de lectors», «l’editor ha d’utilitzar la tec- ―i així ho executa― una difusió arreu dels Països Catalans. 2010: un punt i seguit amb salt nologia per estalviar processos de producció»... són altres El 80,3% de les nostres capçaleres tenen aquest terri- a les xarxes socials 33 OPInIÓ Joan Vila afirmacions que podem llegir entre línies. La segmentació tori com a marc de negoci, informació i difusió, un fet 34 LA PREMSA ESCRITA de l’audiència per afinitats és precisament l’origen i la natu- exclusiu que ens converteix en referència per a la verte- La sortida del diari ‘Ara’ sacesja l’escenari ralesa de les nostres publicacions associades a l’APPEC. bració cultural i nacional. Un paper que no és exclusiu de la premsa en català Si ara fa un any afirmàvem ―tot i que a algú no li va però sí referencial en aquest excitant moment de canvi 35 OPInIÓ Antonio Muniente agradar gaire― que mai més les revistes serien només en polític, generacional i tecnològic. La nostra raó de ser és 36 LA PREMSA DIGITAL paper, ara sabem que el sector necessita una reconversió la força de les revistes, per tant, la capacitat dels editors Cap a la maduresa digital 36 OPInIÓ Salvador Cot imprescindible i a fons per afrontar els nous reptes. Només de generar, distribuir i donar valor a uns continguts que 38 LA RÀDIO sobreviuran els que hagin aconseguit fer evolucionar seran una estratègia clau en l’àmbit comunicatiu. La crisi fa revifar el debat del model de públiques i privades 38 OPInIÓ Francesc Triola 41 LA TELEVISIÓ L’any del canvi tecnocultural: un mitjà en reformulació 41 OPInIÓ ramon Font 44 LA PUBLICITAT El model publicitari de RTVE no convenç a Catalunya 44 OPInIÓ Monte grau 47 enTreVISTA José Luís Terrón 49 enTreVISTA Carlos Scolari LES PUBLICACIONS PERIÒDIQUES EN CATALÀ 50 La reconversió digital de les revistes 52 OPInIÓJordi Torrents 53 OPInIÓAlfons Udina 54 OPInIÓestanis Alcover Directora Opinió Fotografia rambla de Catalunya, 10, 4t Planas, Sergi Cortés, Jordi novell, Impremta Judit Permanyer estanis Alcover, neus Arqués, Salvador Jordi Play, Jordi Pueyo, roger rovira 08007 Barcelona Antonio Martínez Muniente, Xxxxxxxxxxxxxx Cot, Albert Cuesta, Lluís Cuevas, Telèfon: 93 412 76 28 Joan Salicrú, Carles Pont, Consell de redacció Montse grau, Jordi Font, ramon Font, Il·lustració Fax: 93 412 14 36 Jordi Font, Jordi roigé, Maria Dipòsit legal Lluís gendrau, Àlex gutiérrez, Antonio Muniente, Àlex Puig, eduard Josep Boatella rosa Pons, Antonio Medina Xxxxxxxxxxxxxx núria Iceta, Judit Permanyer Pujol, Maria rosa Pons, genís roca, Disseny gràfic i maquetació raul Tidor, Jordi Torrents, Francesc Correcció David Fernández Gerent Col·laboradors Triola, Alfons Udina, Joan Vila Laia Carreras Helena Solà gemma Aguilera, Joan Barrera, Junta de l’APPEC enric Borràs, Joan Canela, Marta Realització Edita President: Lluís gendrau Publicitat i Comunicació Martín, enric rimbau, elisenda Sintagma Creacions editorials, SL Associació de Publicacions Vicepresidenta: núria Iceta Covadonga Viñas i Mònica Casanovas Soriguera, Arnau Urgell, Joaquim info@edisintagma.com Periòdiques en Català (APPeC) Secretari: Quim Moreno Vilarnau, Covadonga Viñas Tuset, 19, Àtic 7è. 08006 Barcelona appec@appec.cat Vocals: Xavier Serrahima, ricard1_ANUARI_OK.indd 3 14/01/11 05:47am
  4. 4. L’ERA DIGITAL: LA PENETRACIÓ DE LES XARXES SOCIALS 4 De la revista a la comunitat de lectors Amb la irrupció de les «L a ràdio seria l’aparell de JORDI PLAY comunicació més fabulós mai ima- xarxes socials, els mitjans ginable de la vida pública, un sistema de canalització fantàstic; ho seria si sabés no de comunicació amb o només transmetre sinó també rebre, per tant, no només fer escoltar l’oient sinó sense paper estan destinats també fer-lo parlar.» El poeta i drama- turg alemany Bertolt Brecht va escriure a readaptar-se molt si aquesta reflexió a principis dels anys trenta, després d’assegurar que, en conèixer la volen sobreviure. els hàbits ràdio, li havia semblat que era un invent «antic, com d’abans del diluvi universal». de consum d’informació Brecht mai no va conèixer internet, però en la seva clarividència va encertar- a la xarxa han canviat la quan va preveure que un mitjà de comunicació capaç de rebre i transmetre radicalment: les xarxes al mateix temps estava destinat a can- viar el món tal com l’entenem. Però socials ja esgarrapen les sobre la importància i l’impacte de les xarxes socials a la nostra societat ja han primeres posicions en corregut rius de tinta i cascades de bits, malgrat que els experts insisteixin a dir el consum d’internet al que aquesta nova faceta d’internet encara els experts insisteixen que la xarxa pot evolucionar molt i que encara és imprevisible pot evolucionar molt i que el ritme de determinar quin serà el paper dels mitjans de comunicació en aquest nou àmbit. món. La relació de poder transformació veloç actual no ha arribat al punt final. Enmig d’aquesta voràgine, ja no és la que era: ara són quin serà el rol de les publicacions, dels el mateix estudi, a l’Estat espanyol l’últim periodisme del segle xxi. El llibre ha estat editors i, fins i tot, dels periodistes? diari sortirà d’una rotativa el 2024. Tot i tot un èxit de vendes entre la professió. els usuaris els qui opinen, que els seus autors asseguren que tenen «[Els periodistes seran] gent amb molta el periodista del en compte múltiples factors, com el cost ètica, amb opinió i una agenda pròpies, i informen, recomanen… I qui de la tecnologia, els canvis demogràfics es dirigiran a un públic molt concret, bé futur és el que forma o les polítiques públiques, és fàcil con- sigui local o temàtic –explica Sabadin–. empeny aquest salt, són part d’una comunitat tradir les seves tesis. De fet, altres veus asseguren que el paper no morirà i que Els mitjans generalistes ho tenen més complicat i és l’hora d’especialitzar-se, de en gran mesura els joves. i hi estableix un senzillament conviurà amb internet, de ser creatius i d’interactuar constantment la mateixa manera que el teatre conviu amb el nostre públic.» JOAN CANELA diàleg permanent amb el cinema o la ràdio amb la televi- Precisament l’especialització i el treball sió. Ara bé, cal tenir en compte la difusió amb nínxols de públic molt específics –la Als Estats Units s’ha establert una autèn- que obtenen aquest tipus d’estudis com qual cosa no sempre vol dir minoritaris– tica competició per veure qui encerta a indicador de les incerteses actuals. és l’espai en què les revistes són més for- l’any que s’imprimirà l’últim diari. Fins i tes, però no n’hi ha prou. «Cal adaptar-se tot hi ha una empresa –amb el suggeridor Reinventar el periodisme. Impresos als canvis tecnològics, als nous formats i a nom de Future Exploration Network– o no, els mitjans estan destinats a canviar, les multiplataformes –continua Sabadin–, que s’ha atrevit a preveure l’extinció del i molt, si volen sobreviure. Precisament, però la revolució més gran no es troba en paper a tot el món, posant una data a L’últim exemplar del New York Times és el els aparells sinó en les mentalitats. El perio- cada país. Segons aquesta empresa, els títol del llibre en què l’exsotsdirector del dista del futur no és el que informa una primers de la llista seran els Estats Units, diari La Stampa, l’italià Vittorio Sabadin, comunitat, sinó el que en forma part i hi el 2017, d’aquí a només sis anys. Segons dóna algunes claus sobre com podria ser el estableix un diàleg permanent.»1_ANUARI_OK.indd 4 14/01/11 05:47am
  5. 5. gener 2011 L’ANUARI DE L’ESPAI CATALÀ DE COMUNICACIÓ 5 En certa manera, el periodista haurà les referents en el món de la tecnologia, de compartir espai amb alguns dels ciuta- anuncia també la «mort de la web». Cada dans que, des del seu bloc o perfil d’una vegada més, internet deixa de ser una Què he de fer amb el meu Facebook? xarxa social, informen d’un tema. Ara adaptació digital del món imprès –i no bé, això no s’ha de viure com una com- sols per l’augment dels continguts audio- Un estudi sobre l’ús que fan de Facebook les editorials de l’Estat espanyol, realitzat per petència, sinó com una cooperació. És el visuals– per esdevenir la xarxa de recep- una consultoria especialitzada de Madrid, Anatomía de la Edición, assenyala alguns que alguns anomenen l’ànima d’internet, tors-transmissors que va somiar Brecht. trucs per aprofitar a fons les xarxes socials: en aquest cas aplicada a la circulació És l’apassionant món d’internet 2.0. • El primer de tot és obrir un perfil Facebook. Encara que sembli mentida, menys d’informació. d’un 10% de les editorials a l’Estat en tenen un, i algunes el tenen inactiu. En la mateixa línia, Juan Varela, autor Líders mundials a internet. El millor • El més important –encara que no sigui dolent– no és tenir molts amics a del bloc Periodistas 21, avisa que «els exemple d’aquest fet és l’empenta de les xar- Facebook, sinó que et segueixin amb assiduïtat. mitjans que no es converteixin en xar- xes socials. Dels deu portals que mouen • S’ha de mantenir el perfil actiu amb regularitat, però sense saturar-lo, ja que la gent xes socials tenen poc futur» i que «s’ha més tràfic d’internet al món, quatre podria percebre els teus missatges com a spam. Un mínim de 10 entrades al mes d’integrar el públic a tot el procés informa- són xarxes socials: Facebook es troba en i un màxim (aproximat) d’1 de diària és el més recomanat. tiu». «No podem seguir fent periodisme segon lloc; YouTube, en el tercer; Blog- • És molt important aconseguir una resposta dels lectors. Cada «M’agrada» compta sord –continua–, sinó que el periodista s’ha ger en el vuitè, i Tencent –la xarxa social i cada comentari encara compta més. de convertir en un guia que condueixi la més popular de la Xina–, en el desè. El • El perfil més útil és el que aconsegueix més participació, i si són els mateixos gent en un debat, parlant-li en igualtat setè lloc correspon a Wikipedia, que té usuaris els que pengen entrades és fantàstic. L’objectiu és aconseguir generar de condicions.» moltes de les característiques d’una xarxa. un debat entre els usuaris que doni pistes sobre quins són els seus interessos, D’una enquesta realitzada a més de Twitter –creat fa tan sols quatre anys– és les necessitats i les inquietuds. Si, a més, recorren al Facebook per resoldre-ho, 3.000 periodistes nord-americans l’any l’onzè. Ja només els cercadors són capaços podràs demostrar que l’objectiu de ser d’utilitat pública s’està acomplint. 2009 es desprenia que més d’un terç uti- de fer ombra a les ganes dels usuaris de litzaven les xarxes socials per posar-se en ser productors. Davant d’aquests mons- contacte amb fonts, i que quasi la meitat tres, el portal de la BBC és el mitjà de utilitzaven els blocs per documentar-se. comunicació amb més visites globals, 2 milions de persones s’han connectat a a les audiències, sinó amb aquestes.» En l’àmbit de la producció, més del 60% i es troba en el lloc… 46! Només Face- una xarxa social en els darrers trenta dies. Segons aquesta referència internacional escriu alhora per a les versions impresa i en book ja té 500 milions d’usuaris –la qual Això significa la meitat del total d’usuaris «s’ha d’establir una relació amb els lec- línia del mitjà, i mantenen actualitzats un cosa el convertiria, si fos un país, en el d’internet en un percentatge que creix tors, que poden contribuir a les notícies bloc o un compte de Twitter, com a part tercer més poblat del Planeta–, i es cal- molt a mesura que es redueix l’edat de i a marcar les pautes informatives. Però de la seva feina, en un 39 i un 37% respec- cula que existeixen 133 milions de blocs. l’enquestat. En la franja dels catorze als –avisa– cal ser molt transparent amb ells. tivament. Una realitat que ens remet a allò I encara que no hi hagi dades exactes vint-i-quatre anys, fins a un 80,6% dels No es pot pensar que el lector és estúpid». descrit per Vittorio Sabadin. dels usuaris de cada xarxa al nostre país usuaris d’internet n’havien visitat una. Si la xarxa social ha canviat alguna –les empreses només en donen per És fàcil entendre per què experts com cosa és, precisament, la relació de poder. Internet també canvia. Si hi ha gent estats–, les enquestes del Baròmetre de la Adam Westbrook avisen que les xarxes Ara ja no es troba en mans de l’alt directiu que es dedica a predicar la mort del paper, Comunicació i la Cultura del darrer any socials són el mitjà de comunicació del del mitjà, sinó dels usuaris, que amb faci- la revista nord-americana Wired, una de assenyalen que, només a Catalunya, quasi futur. «El periodista digital ja no parla litat poden manifestar les seves opinions. Albert Cuesta El futur és del mòbil Periodista i analista tecnològic www.albertcuesta.com fa unes setmanes vaig intervenir socials: hi ha més de 5.000 milions de en la mateixa lliga que l’automoció, semblant afecta Twitter: el 46% dels en un programa de tv3 sobre línies de mòbil i, descomptant els qui l’alimentació o la despesa militar. seus usuaris «piulen» des del telèfon. l’ús de les xarxes socials, i em va en tenen més d’un, hi ha 3.700 milions Actualment hi ha més persones Els proveïdors de contingut també han sorprendre que encara hi hagi famílies de persones «mobilitzades». Cada any que accedeixen a internet des d’un descobert les pantalles petites: si bé abans que volen controlar l’ús d’internet dels es venen 1.300 milions de telèfons nous terminal mòbil (1.300 milions) que de l’iPhone ja existia una web incipient fills instal·lant l’ordinador en l’espai (Nokia en ven 1 milió cada dia), i 1 de des d’un ordinador (1.200 milions). per a mòbils, l’aparició del telèfon d’Apple comú de la casa i restringint-ne l’horari cada 4 és un Smartphone, que ja són Això comença a determinar la –i la dels Androids de Google, que han d’ús. La realitat és que els més joves el 16% dels 4.200 milions que hi ha direcció dels serveis de la xarxa: a arribat a la seva ombra– ha fet que els gestionen la seva activitat en línia en ús. Si aquestes xifres impressionen, principi de novembre, Facebook editors de diaris, revistes i llibres s’afanyin amb el telèfon mòbil, des de qualsevol encara ho fa més el volum econòmic va comunicar que ja té més de 200 a adaptar el seu fons als dispositius de lloc i fora de la supervisió paterna. que se’n deriva: la telefonia mòbil milions d’usuaris que s’hi connecten butxaca. La nova generació de tablets La telefonia mòbil és l’única factura el doble que el volum de la des del mòbil, i que aquests són, a connectats, amb l’iPad al capdavant, no tecnologia de consum que arriba a tots televisió, la informàtica, la publicitat més, el doble d’actius que els que hi farà més que aprofundir la tendència al els llocs del món i a tots els sectors o que tot el sector editorial, i ja juga entren des d’un PC. Un fenomen consum i la interacció en mobilitat.1_ANUARI_OK.indd 5 14/01/11 05:47am
  6. 6. L’ERA DIGITAL: LA PENETRACIÓ DE LES XARXES SOCIALS 6 Fins i tot Facebook ha pogut tastar fins del nou panorama encara domina la a on arriba aquest potencial. Quan al incertesa. El problema principal és que, Usos d’internet a Catalunya febrer del 2009 va decidir canviar unila- per ara, la central via d’ingressos és la teralment les seves normes de privacitat venda d’exemplars en paper o la publicitat Webs visitades pels internautes Percentatge d’internautes que li donaven drets sobre els continguts i no està gens clar que l’usuari de la xarxa que s’han connectat el darrer mes per edat que són usuaris habituals de xarxes socials penjats pels usuaris, va enfrontar-se amb estigui disposat a pagar per continguts de una revolta sense precedents. A partir de la mateixa manera com ho fa el lector tra- Xarxes socials (Facebook, Edat 51,1% la denúncia d’un únic bloc, en només dicional. Ara per ara existeixen diferents Linkedin, Tuenti, etc.) unes hores la xarxa bullia d’indignació i es propostes, des dels intents de treballar 14 a 24 anys 80,6% Web premsa generalista van crear diversos grups de Facebook amb només amb el rendiment de la publicitat 31,5% (publicada en paper) desenes de milers de seguidors. Al cap de fins als mitjans que funcionen amb dona- 25 a 44 anys 54,9% pocs dies l’empresa feia marxa enrere i tius, passant per les botigues virtuals o Web premsa esportiva 17,3% (publicada en paper) renunciava als canvis. els serveis –editorials o no– paral·lels a la 45 a 64 anys 26,7% «L’usuari d’avui dia està molt ben tasca purament informativa. Web premsa econòmica 5,2% informat, és molt crític i es mou amb (publicada en paper) 65 i més anys 16,7% molta rapidesa. El mitjà que no s’adapti a Sobre el model Mitjans de comunicació això desapareixerà», continua Adam West- 8,3% brook, per a qui els diaris tradicionals no de negoci del nou digitals han entrat en crisi per culpa d’internet sinó panorama encara Web de revistes 7,9% Font: Baròmetre de la Comunicació i la Cultura. «per no haver abraçat prou ràpidament les 5a onada-Any Mòbil (nov09-Oct10) xarxes socials». domina la incertesa Al final de totes aquestes transfor- macions, segons els experts, els mitjans Tot i que òbviament hi ha molts mit- de comunicació s’assemblaran més a una jans que sobreviuen a la xarxa, en general «Murdoch no en sap res, de la xarxa, i també han de ser-hi», però adverteix que «comunitat de lectors» que a una publicació ho fan patint pèrdua de qualitat i preca- sense saber-ne, no s’hi pot fer negoci». per captar publicitat calen «continguts de tradicional. Un terme que, per cert, el diari rietat. Davant d’això, gent com Rupert La periodista reconeix que el model qualitat». En qualsevol d’aquests casos, Ara ja ha fet servir a l’hora d’autodefinir-se. Murdoch, propietari d’alguns dels diaris de negoci no està gens clar, però que si bé sigui per aconseguir publicitat, dona- més influents del món, com The Wall «empreses joves com Google o Facebook tius o vendre productes, els mitjans hau- Com es manté, aquest sistema? El Street Journal, creu que s’ha d’imposar el s’han pogut fer multimilionàries és per- ran de ser a les xarxes socials, ara per ara problema de tota aquesta revolució digital pagament als diaris digitals, una aposta què hi ha la manera de fer-ho». la millor eina per trobar lectors i, encara i del 2.0, com ja sap qualsevol editor, és que, fins ara, no ha donat resultat però Juanjo Amorín, president de l’Associació el més important, fidelitzar-los. La para- saber quines vies d’ingressos tindran els que tampoc no s’ha provat a gran escala. MediosOn, és molt optimista i creu que doxa és que els joves consumeixen els seus mitjans. Si bé és cert que s’entreveuen Karma Peiró, periodista digital i commu- la publicitat «es desplaça a la xarxa, on és continguts i s’informen mentre es mouen alguns elements indicatius de cap a on va nity manager del portal 3cat24.cat, no veu molt més efectiva». «Els anunciants saben dins les xarxes socials, però són aquestes el periodisme, sobre el model de negoci gens clara aquesta opció. Segons Peiró, que les audiències són a internet i que ells qui n’acaparen la publicitat. Lluís Cuevas Xarxa oberta en canal Cap de Culturals i especials TV3 – editor Canal 33 dimarts, 23 de novembre del 2010. comencen a pujar a l’escenari. També malmeses companyies discogràfiques. caiguda d’audiència fulminant? Per què Passen uns minuts de les 9 h del vespre. podrien haver pujat els finalistes i, El CD ja és una relíquia. Ha explotat passa, això? Potser pel mateix que en la Sala Luz de Gas. Premis ARC. Estic fins i tot els que no han estat selec- la xarxa i l’ona expansiva ha fos la indústria. Les xarxes van per davant. amb el Toni Puntí davant mateix cionats, atès el magnífic panorama indústria. Aquesta n’és una de les Tot passa abans per la xarxa. Ens de l’escenari. Consulta Twitter des musical del país. De fet, tots són conseqüències. L’altra és l’eclosió del ho hem de fer mirar i amb urgència. del seu Smartphone. Un twitt del guanyadors. I tots amb més cançons talent i del reconeixement del públic. Ens hem de fer mirar com parlem 3cat24.cat informa que, definiti- descarregades via internet que no pas de música per les finestres televisives vament, no hi haurà el cara a cara discos venuts. Cançons comprades o, «Per què una per garantir presència i audiència, Mas-Montilla. Ens mirem. No cal la majoria, compartides –hem de dir actuació a la TV és que és sinònim de notorietat. Ja ens córrer. Podem seguir tranquils la gala. «piratejades»?– pels seus fans. Uns fans hi hem posat. I tot això de manera Salvat el neguit gràcies a la xarxa. que segueixen més la promoció i les sinònim de caiguda absolutament vinculada amb els propis I comença la nit amb la veu potent, novetats a través de la web, el Myspace, d’audiència?» recursos i les eines de la xarxa, per extraordinària, de Roger Mas. Diu que el Facebook, el Twitter o els vídeos del fer-los radicalment àgils, socialment ha fet un gall. Ningú no se n’ha adonat. YouTube que gestionen els mateixos I la televisió, què? Per què un útils, públicament notoris i nacio- Segueix l’espectacle i els guanyadors artistes, que no pas per la feina de les clip o una actuació és sinònim d’una nalment potents. Aquest és el repte.1_ANUARI_OK.indd 6 14/01/11 05:47am
  7. 7. 1_ANUARI_OK.indd 7 14/01/11 05:47am
  8. 8. 1_ANUARI_OK.indd 8 14/01/11 05:47am
  9. 9. ENTREVISTA gener 2011 L’ANUARI DE L’ESPAI CATALÀ DE COMUNICACIÓ 9 Francesc Homs «Contribuirem a generar un • Com més forts i de més qualitat siguin els projectes comunicatius, més lectors tindran i més atractius seran en el mercat publicitari. Precisament, en clima favorable per enfortir aquest àmbit és on més hi pot fer la unió de sinergies des del món privat, i en aquest sentit l’APPEC hi pot tenir un paper important. el sector dels mitjans» • Quin paper atorga a les associacions de premsa que, com l’APPEC, fa més de 25 anys que fomenten un País de Revistes? • La societat civil d’aquest país ha estat forta, i un exemple n’és, sens dubte, com no pot ser d’altra manera. Som l’APPEC, un instrument que ha tingut JORDI PLAY coneixedors del valor i la potència de la un paper important a l’hora d’ajudar premsa en català, de la feina que es fa des que aquest mapa de publicacions en d’arreu del país i de la necessitat de tenir català creixi i que, en definitiva, es un sistema de mitjans propi. Per tant, configuri la identitat de Catalunya. serem sensibles a aquesta realitat atesa la nostra manera d’entendre Catalunya. • Gairebé el 90% del mercat de les revis- tes en català són els Països Catalans. • La tendència internacional és integrar la Com pot facilitar, el Govern, la difusió relació amb els mitjans de comunicació i promoció en aquest mercat? dins els ministeris de Cultura, per evitar • La Generalitat té mitjans institucionals que siguin arma d’ús polític si es mantenen molt potents a nivell dels Països Catalans. a Presidència, que és qui difon el missatge A través d’aquests i a través també d’una del Govern a través dels mitjans. És un pas política de cooperació, crec que es poden enrere que tot depengui de vostè? prendre moltes iniciatives. • No, en absolut. Precisament, pel caràcter estratègic i transversal que • S’està digitalitzant tot el fons patri- tenen els mitjans de comunicació, la monial dels mitjans de comunicació, Francesc Homs (Vic, 1969) és el nou secretari general de la ubicació més idònia creiem que és i més de 50 publicacions en cata- Presidència. Sota la seva responsabilitat recau la relació amb els al Departament de Presidència. là han estat capdavanteres a oferir els mitjans de comunicació com a sector industrial i l’explicació de l’acció seus continguts en format multimè- de govern. Torna al Palau després de vuit anys i, alhora, amb una • El sector de les publicacions en català ha dia i interactiu, per a l’iPad i l’iPhone. situació financera que adverteix que ho condicionarà tot. estat el que més ha crescut en els darrers Continuarà aquest projecte? deu anys. S’ha doblat el nombre de capça- • Tots els processos de digitalització en leres –de 75 a 150–, es llancen al mercat català són molt interessants, però més de 2 milions d’exemplars de mitjana en aquest moment no puc detallar quin i hi ha més d’un milió de lectors. Com se’n pressupost hi podrem destinar. • Quines revistes llegeix? És subscriptor • Quins han de ser els criteris dels ajuts garantirà el futur en un moment de crisi? d’alguna? al sector? • Les indústries culturals tenen un pes • Una de les qüestions importants en el seu • A casa estem subscrits al Serra d’Or i a • Crec que hi ha d’haver un equilibri entre destacat en el teixit econòmic del nostre àmbit és el compromís amb el PSC de Cavall Fort. També llegeixo la revista els ajuts estables –que sempre responen a país. Aquest és un valor que hem de reformar la CCRTV; en què es traduirà? Taradell, que no ha deixat de ser en català. necessitats més estructurals– i les ajudes saber aprofitar per al futur. Des del • Primer, a analitzar conjuntament les més puntuals o flexibles. Govern contribuirem en la mesura necessitats futures de la CCMA. I, a • Quin és el gran objectiu del Govern de les disponibilitats pressupostàries partir d’aquí i si és el cas, endegar les en l’àmbit dels mitjans, en relació amb • Fins a quin punt el Govern pot garantir a generar aquest clima favorable per iniciatives corresponents amb el màxim la premsa en català i les revistes? el suport als mitjans? enfortir aquest sector i perquè guanyi consens de tots els grups polítics i també, • De manera molt principal, el de contri- • La situació financera de la Generalitat en volum, en competitivitat, etc. si escau, dels professionals. buir a consolidar i garantir l’èxit dels és molt delicada, i això ens obligarà De tota manera, l’estratègia de futur, no projectes comunicatius en català. Nosal- a dur a terme una política d’austeritat l’ha de liderar el Govern, sinó que ha • Després de tres anys, fet el balanç, què tres confiem molt en la capacitat i contenció molt importants pel que fa de sortir de la reflexió del mateix sector. s’ha de canviar de la Llei de la CCRTV? d’emprenedoria de la gent d’aquest país. a la despesa. En aquests moments s’està • En primer lloc, ens agradaria explorar Al llarg del temps hem vist com des de acabant de fer la radiografia exacta • La gran majoria d’empreses multinacionals aquesta possibilitat amb el PSC, i sectors diversos es tiren endavant inicia- de la situació, i un cop tinguem aquestes o espanyoles discriminen les publicacions posteriorment, amb els altres grups parla- tives d’èxit, per tant, la idea és que el dades podrem decidir les actuacions. en català: un 30% de lectors en llegeixen mentaris. Tenint sempre present l’opinió Govern generi un clima favorable perquè Dit això, hi haurà una política de suport però només reben el 5% de la publicitat. dels professionals i els especialistes. aquesta activitat es desenvolupi i prosperi. als mitjans i a les publicacions en català, Com es pot trencar aquesta tendència? JuDIT PERmANyER1_ANUARI_OK.indd 9 14/01/11 05:47am
  10. 10. ELS MITJANS CATALANS A LA XARXA 10 Després de la web el futur a internet té JORDI PLAY reservades noves maneres de fer encara incertes. Passada l’època de la web, els mitjans catalans s’han llançat ara a les xarxes socials. Alguns només per tenir-hi presència, però d’altres, han sabut trobar- hi l’oportunitat per créixer cap a una reconversió L’APPeC va ser pionera en la introducció de les aplicacions digitals a les revistes en català per poder ser llegides als ’tablets’. que no és fàcil, perquè implica transformar hàbits i perquè requereix L’ agost del 2010, la revista ‘Wired’ va publicar un article amb un la xarxa interrelaciona tots els mitjans de manera que fa difuses les fronteres entre una revolució continuada des de fa quinze anys. Han passat més de quinze títol cridaner però que resumeix a la perfec- ràdio, televisió i premsa escrita. A més, cal anys des que la primera publicació catalana capacitat d’inversió per ció els canvis que hi ha hagut a la xarxa en sumar-hi la immediatesa que ofereix, supe- va tenir presència a la xarxa. Era El Temps i els darrers temps: «La web ha mort. Visca rior a la de les mateixes agències de notícies. els responsables de la versió digital van ser fer el salt tecnològic. internet!» L’arribada d’internet va significar Ràdios amb webcam instal·lada, diaris que Vicent Partal i Assumpta Maresma, que el descobriment de la web i la familiarització pengen vídeos a la xarxa, televisions que poc temps després van impulsar la Info- JOAQuIm VILARNAu amb un nou codi que ara, dues dècades des- emeten un text amb les opinions que els pista, el Vilaweb seminal. Vilaweb és el diari prés que es comencés a implantar, comença fan arribar els telespectadors… Internet, digital degà dels Països Catalans. La seva a quedar obsolet. De la mateixa manera amb les xarxes socials al capdavant, ho ha veterania pot ser un dels motius de fidelitat que fa uns anys els cercadors van guanyar transformat tot i ho continuarà fent en els entre els seus lectors, amb més de 441.80 la partida als indexadors, avui la web ha propers temps. usuaris únics l’octubre passat (la quantitat donat pas a una altra manera de relacionar El repte dels mitjans és afrontar ràpi- més alta de la seva història). Enguany ha l’usuari amb la xarxa. En l’era de l’internet dament aquests canvis i oferir allò que celebrat el 15è aniversari i el darrer mes ha 2.0, l’usuari depassa el rol d’espectador per el consumidor necessita fins i tot abans presentat una aplicació per a iPhone i iPad formar part activa de la xarxa. Facebook, que ho demani. En aquest context és que permet accedir als continguts sense Twitter, Myspace, YouTube, Podcast, Spo- clau la figura del gestor de comunitats haver de passar per la web. tify, Flickr, Drop-box, SugarSync, iPad… (community manager). Una nova profes- En aquests quinze anys, el panorama són paraules que fa mesos encara eren des- sió nascuda a redós de la web 2.0, que, de la informació a través d’internet ha conegudes per a alguns usuaris, però que en el cas dels mitjans, consisteix a ges- patit moltes transformacions. Hi ha hagut ara han passat a formar part de la quotidia- tionar els continguts a les xarxes socials el sorgiment de mitjans concebuts direc- nitat dels internautes. i canalitzar les aportacions que arribin a tament per a aquest nou món (elsingular. Els mitjans de comunicació han estat través d’internet (fòrums, Twitter, Face- cat, cronica.cat, directe.cat, eldebat.cat, un territori adobat en aquesta penetració, book…). Un professional a mig camí naciodigital.cat…) i s’ha viscut intensa- tot i que encara hi ha qui no ha explorat les entre la redacció i el departament de ment la proliferació de tot tipus de blocs. possibilitats que ofereixen les noves tecno- màrqueting i del qual depèn en bona Alhora, els mitjans tradicionals han hagut logies. El primer fet que cal destacar és que mesura l’èxit o el fracàs de l’empresa. de fer-se un lloc a internet per mantenir1_ANUARI_OK.indd 10 14/01/11 05:47am
  11. 11. gener 2011 L’ANUARI DE L’ESPAI CATALÀ DE COMUNICACIÓ 11 la seva presència i intentar obrir un nou Contacte constant amb els oients. Ràdio especialitzat en noves tecnologies, paisoscatalans.fm. A més, són moltes les segment de mercat. Hi ha mitjans que A Facebook i a Twitter, els programes de Generació digital, que té 1.437seguidors al emissores que presenten alguns dels seus han fet un salt de mínims sense adonar- RAC1 són els que tenen més seguidors, Facebook i 1.241 al Twitter. programes en podcasts perquè es puguin se que la xarxa ofereix possibilitats gairebé amb una diferència ben explícita si es descarregar i escoltar en lectors d’mp3. il·limitades, en canvi d’altres han sabut prenen com a referència els seguidors del rAC1 ha liderat des anar un pas per endavant i consolidar el seu principal competidor, Catalunya Ràdio. La xarxa ha fet canviar continguts creixement gràcies a les noves tecnologies. Com a exemples tenim El món a RAC1 de l’inici l’ús de les i rutines. Internet també ha canviat la Lògicament, l’arribada al món digital (29.162 seguidors al Facebook i 10.818 al manera de fer ràdio. L’existència de web- ha estat més fàcil per a un mitjà jove que Twitter –primers d’any–) enfront d’El matí xarxes socials cams als locutoris radiofònics ha compor- no pas a una empresa amb molts anys de de Catalunya Ràdio (7.172 al Facebook tat que, en algunes ocasions, l’explicació trajectòria. És el cas de RAC1, l’emissora i 1.505 al Twitter); Versió RAC1 (9.125 L’encert de RAC1 és que l’aposta per oral es complementi amb referències a la radiofònica del Grup Godó, nascuda fa deu i 2.755) enfront d’El secret de Catalunya les noves tecnologies s’ha fet amb con- possibilitat de veure-ho a través d’internet. anys i còmplice des del primer moment Ràdio (2.284 i 165); La Competència venciment i s’ha tingut clar des del primer Catalunya Ràdio és l’emissora que ho uti- de les noves tecnologies. Formada per un (46.000 i 9.380) i La segona hora (28.350 i moment com fer servir cada eina. A Cata- litza de manera més freqüent. equip jove, ha sabut créixer de manera 5.617) enfront de Tot és molt confús (4.733 lunya Ràdio, si bé els programes han tingut Els diaris també han vist com l’arribada paral·lela a les noves possibilitats d’internet i 749), i Tu diràs (9.285 i 7.477) enfront també presència a Facebook i Twiter des del d’internet ha fet canviar la seva manera de fins a arribar a ser la ràdio generalista més d’El club de la mitjanit (2.327). Només primer moment, generaven menys activitat. treballar. Alguns han apostat per fer una escoltada del país. El programa matinal, durant el cap de setmana Catalunya Ràdio Pel que fa a l’existència d’apps per doble versió, la de paper i la d’internet. En El món a RAC1, dirigit per Jordi Basté, té aconsegueix invertir mínimanent la tendèn- poder escoltar la ràdio amb dispositius aquests casos, a la versió en línia es poden un reflex a la xarxa amb una web –ells en cia. Així, El suplement s’imposa en seguidors mòbils com els telèfons Android o iPhone, trobar les mateixes notícies que a la versió diuen bloc– que explica el que ha passat al de Facebook al Via lliure (2.141 i 1.927 tant Catalunya Ràdio com RAC1 han fet en paper, i a més es pot seguir l’actualitat programa radiofònic acompanyat de foto- seguidors, respectivament), però en canvi els deures (com també els han fet altres amb informacions recents, fotografies i grafies, vídeos i la possibilitat de recuperar no aconsegueix fer-ho al Twitter (493 per emissores). Les aplicacions de l’emissora vídeos. El problema és que sovint la versió les seccions setmanals. A més, s’hi pot llegir 775). El mateix passa a les narracions espor- pública, a més, ofereixen informació addi- en línia es completa i s’elabora amb infor- el seu Twitter i hi ha un accés directe cap tives, en què La transmissió d’en Puyal té més cional sobre el que s’està escoltant. També macions que no estan signades pels perio- al YouTube del mateix programa. El món seguidors al Facebook que El Barça juga a ha engegat uns canals de ràdios específics distes del diari sinó que són, simplement, a RAC1 també té la pròpia llista d’èxits a RAC1 (13.374 per 11.256), però menys al per a internet (TotCat, iCatJazz, Medi- la publicació de teletips d’agència. Pel que Spotify. El contacte amb el públic és molt Twitter (2.962 per 5.715). Les xifres que terràdio, Xahrazad, MusicAtles i CatClàs- fa a l’accessibilitat a través de la xarxa del fluid a través de Twitter i Facebook, carac- aconsegueixen els programes de més èxit sica), i hi ha una pàgina web a través de la diari en paper, hem vist experiències de tot terística que comparteix amb la majoria de de RAC1 estan molt allunyades fins i tot qual es pot accedir a les emissores que eme- tipus: en alguns mitjans (per exemple, El programes de la casa. de les que treu el programa de Catalunya ten en línia la programació en català: www. Periódico i El Punt) es pot accedir gairebé Com els aires condicionats o ‘l’estil RAC1’ Eduard Pujol Coordinador de continguts de rAC1 en els últims quinze anys la ràdio Molts començaven, i d’aquests, molts d’El Barça juga a RAC1 (#Frac1) va ser amb naturalitat internet, els correus ha viscut una transformació absoluta. Les començaven a RAC1. pioner, i es mou en xifres de rècord. electrònics, els Facebook i els Twitter i la emissores s’han digitalitzat. La tecnologia Han passat els anys, i la combinació Cada vegada que hi ha partit és líder. resposta sempre és immediata i, numèri- ha revolucionat la manera de treballar. del professional convençut amb la del Però més enllà de les dades, una cament, molt potent. La segona revolució ha estat internet. fet generacional ha configurat un dels reflexió. Quan a la universitat els Avui el repte és un altre. Hem de Per als qui cada dia es posen davant elements indissociables de RAC1, aquesta professors de Teoria ens parlaven del gestionar la presència de les xarxes socials d’un micròfon, la pantalla de l’ordinador manera de fer que s’ha imposat com a feedback, allò ens sonava estrany i llunyà. a l’antena de la mateixa manera que és una finestra, un món immens. referència per a tota la ràdio del país. Avui, aquest és un concepte triem un aire condicionat. Tenim un No fa gaire hi havia qui arrufava Aquest estil té en l’ús de les xarxes que se’ns ha fet real. Mai més es farà clima mediterrani i a l’estiu no podríem el nas quan trobava un ordinador socials un element definidor. Això explica ràdio sense la interacció amb els oients viure sense aquests aparells. Això sí, a l’estudi. Avui això sorprèn, però el lideratge de RAC1 al Facebook. El que ja no són una mera anècdota cada vegada agraïm més que, a banda de il·lustra una actitud que –només programa La competència n’és un exemple telefònica. Avui són columna vertebral: refredar, facin la seva feina discretament, faltaria!– també va tenir excepcions: molt gràfic: té més de 46.000 amics, deu avisen, expliquen, matisen, corregeixen, sense soroll. A la ràdio, amb les xarxes la dels professionals que hi van creure vegades més que el segon programa més proposen i controlen. socials, passa tres quarts del mateix: hem de seguida, amb una actitud intuïtiva escoltat a la mateixa hora a Catalunya. RAC1 és referència per com ha de mantenir l’eficàcia de la interacció però i tafanera, capdavanters que impul- Aquesta proporció es repeteix gairebé en introduït i potenciat la presència de hem de cuidar l’antena. Les referències saven un canvi radical. totes les comparacions. les xarxes als programes. Avui el neguit i les crides constants poden generar una Les noves possibilitats també van En el cas del Twitter, la força de RAC1 ja no és aconseguir que els oients hi nova forma d’estrès. Però aquesta ja és seduir els professionals més joves. també és indiscutible. El hashtag (etiqueta) participin i en facin ús. De fet, utilitzem una altra història.1_ANUARI_OK.indd 11 14/01/11 05:47am
  12. 12. ELS MITJANS CATALANS A LA XARXA 12 a tot el contingut del diari però no als pdf, i BTV des dels seus serveis meteorològics. que només estan disponibles per als subs- Són el @meteorac1 i el @btvmeteo. Amb- Raül Tidor criptors; en altres casos (La Vanguardia) es dós canals utilitzen el Twitter per contac- editor del Canal 3XL pot accedir al fons de l’hemeroteca (que tar directament amb els oients i respondre (Televisió de Catalunya) en aquest cas concret comença el 1881) i les peticions de prediccions meteorolò- al diari del dia, però no es poden recupe- giques que se’ls plantegin. Els meteoròlegs La revolució no rar notícies de dies enrere, territori exclu- siu, altre cop, dels subscriptors. L’Avui, dels dos mitjans informen i responen de manera continuada l’audiència via tweets serà televisada en el seu moment (ara comparteix alguns serveis amb la web d’El Punt), permetia amb un to proper i amb respecte, de manera que han aconseguit crear comu- (ni ‘twittejada’) l’accés a tots els diaris dels últims tres anys, encara que posteriorment també va limitar l’accés al pdf només per als subscriptors. nitat i transcendir la manera tradicional d’informar sobre el temps, un dels serveis amb més audiència als mitjans. de vegades, els grans canvis es sol potser no ets important, però L’aparició del nou diari Ara ha de posar cuinen a foc lent i sense pressa. si t’escolten centenars i milers de en prealerta els diaris veterans. Ara ha nascut el consumidor pot I de vegades els canvis passen tan persones… la cosa canvia.» amb voluntat de fer seva la xarxa i és previ- ràpid que ens deixen amb cara El següent pas ja va ser sible que lideri un efecte semblant al que ha passar a ser ell d’incredulitat. Això és el que ha definitiu. Amb l’aparició de protagonitzat RAC1 en l’àmbit radiofònic. passat a molts professionals dels Facebook, Tuenti, Twitter i la resta De moment, ha començat amb una web mateix generador mitjans davant l’auge imparable de xarxes socials es concentren clara i de consulta fàcil que s’actualitza per- d’internet i les xarxes socials. i es potencien tots els canvis manentment amb notícies dels periodistes d’informació El problema és que el canvi anteriors. Les xarxes socials tenen del mitjà, i amb una aplicació per a iPad ha estat tan radical que molts no immediatesa, fragmentació del dirigida a subscriptors que el diari ha reno- La importància de les dades que genera l’han vist venir. Potser no han discurs, resposta immediata… vat quan encara no feia dues setmanes que el tràfic a través d’internet queda palesa volgut assumir que el rol central El canvi respecte a estava disponible. Sembla que aquest sigui amb la guerra de xifres i d’acusacions al planeta comunicatiu que els l’espectador televisiu (passiu, un senyal que la intenció és millorar-la cons- que han protagonitzat Tele 5 i Antena 3. mitjans tradicionals tenien tan que rep una proposta lineal i tantment. Des de l’Ara arriba una segona La primera va demanar a l’Oficina de interioritzat s’ha trencat. preestablerta per una cadena de aplicació oberta a tothom anomenada Ara- Justificació de la Difusió (OJD) que televisió) o el lector de revistes mirades, definida com una col·lecció de les eliminés Antena 3 de la categoria de «Cordem-nos i premsa no pot ser més evident. millors fotografies d’actualitat del món. «televisió», ja que aquesta emissora havia el cinturó, la Les xarxes socials han canviat integrat a les seves dades les obtingudes la manera de consumir, crear i Pensar en clau de ‘tablet’. En l’apartat a través de la xarxa social Habbo. Però diversió acaba distribuir la informació i l’opinió, de diaris destaca l’aplicació disponible per OJD va desestimar la petició de Tele 5. de començar» i veig molt difícil que els usuaris a iPad que fa El País, sens dubte més dinà- En joc hi havia el lideratge de la catego- renunciïn al seu nou rol actiu. mica que la dels seus competidors. Pensada ria de televisions a internet. Com hem arribat fins aquí? Podeu fer la prova amb específicament per a les característiques de Encara referent a la televisió, cal des- Primer, al tombant del nou una pregunta ben simple: si us la nova tablet, l’aplicació permet llegir tacar que també existeix una web (www. segle, va sorgir internet com a haguéssiu de quedar amb només les notícies amb facilitat i compartir-les a paisos-catalans.tv) a través de la qual es pot sinònim d’un salt de contingut a un aparell a casa, què triaríeu: la les xarxes socials. accedir a totes les televisions que emeten contingut, de temàtiques diverses televisió o l’ordinador? Per sota En el camp de la televisió, cal assenyalar programació en llengua catalana. i de la possibilitat de compartir de la trentena, gairebé tothom l’aposta clara feta per Televisió de Catalunya El futur és a internet i la xarxa ens té opinions en fòrums i xats. Va ser triarà l’ordinador. des de fa uns quants anys. En l’actualitat, reservades noves maneres de fer encara el moment dels primers cercadors, Des dels mitjans «tradicionals» TVC permet veure la majoria dels seus canals incertes. El més important no és que com Yahoo, els grans portals, els crec que hem de tenir clar que no a través de la xarxa: TV3, 33, Super3/3XL, internet hagi modificat la tasca dels pro- correus web (o webmails), etc. hi ha marxa enrere. En comptes 3/24 i TV3Cat. A més, disposa del servei A fessionals, sinó que ha generat una nova Tot seguit va arribar el vídeo de pensar com podem desbancar la carta, en què es poden veure els progra- manera de consumir informació i oci. La en streaming amb YouTube. Facebook, potser hauríem mes principals de la cadena a qualsevol hora. gent cada vegada està menys pendent dels De sobte, podíem accedir en d’analitzar per què ha triomfat En el camp de les aplicacions, s’han fet apps horaris d’emissió de la seva sèrie preferida temps real a un arxiu audiovisual i prendre’n nota. Girar-nos per a iPhone, iPad i Android dels programes de televisió perquè sap que en qualsevol mantingut per gent d’arreu del d’esquena als usos i a la filosofia El gran dictat, La Marató, Crackòvia i Temps moment la pot veure, i ja no s’informa a món. YouTube va obrir la porta que han arribat amb les xarxes de platja (les dues darreres, de pagament). través de la ràdio al matí o els informatius al «vull veure-ho aquí i ara», que socials seria un gran error. L’oferta de la TVC en el camp d’internet es al migdia i al vespre. Tot es pot trobar a va marcar un canvi irreversible en És important la posició que completa amb un ampli ventall de podcasts la xarxa, un espai sense límit d’horaris o l’actitud dels usuaris. prenem per afrontar aquest futur a través dels quals es poden recuperar pro- de continguts, des del qual cadascú esta- Amb la mateixa filosofia van de cadascú, però no hauríem de grames de televisió per veure’ls després a bleix un diàleg permanent amb la resta eclosionar Google i Messenger. perdre de vista que estem veient l’ordinador o en qualsevol lloc a través d’un dels emissors d’informació. És aquí on ha El primer va assumir el rol de un canvi històric dels mitjans reproductor mp4. canviat el paradigma tradicional: el consu- filtratge de la informació, de dir de comunicació a temps real. D’altres experiències innovadores en midor ha passat a ser ell mateix generador «què és» en microsegons. El segon Cordem-nos el cinturó, perquè l’ús de les xarxes socials per part de mit- d’informació; un canvi de normes en el va llançar un missatge clar: «Tu la diversió acaba de començar. jans catalans són les que implusen RAC1 joc que obliga els mitjans a reformar-se.1_ANUARI_OK.indd 12 14/01/11 05:47am
  13. 13. 1_ANUARI_OK.indd 13 14/01/11 05:47am
  14. 14. ELS MITJANS CATALANS A LA XARXA 14 Carles Capdevila «El nou periodisme 2.0 t’obliga a estar connectat sempre amb el lector» • Sou un rara avis, pel fet de sortir en 25 als 55 anys: gent que «vol més», vol fotògrafs i equip de vídeo professio- • El canvi principal és que la gent no va a plena crisi? posicionament i opinió, gent nacio- nals, però el periodista també pot buscar les notícies, sinó que se les troba a • A tot el món s’ha vist com una raresa, nalment descomplexada, però també gravar o fer fotos amb l’iPhone. la xarxa. Per tant, el prescriptor ha canviat, perquè s’ha entès que sortia un diari tradi- gent exigent. Diem que som el diari de i això és una cura d’humilitat per als cional, però nosaltres diem que som un diari l’exigència nacional, i ho som amb nosal- • Creus que tot això provocarà una mitjans. El 2010 és un any històric perquè digital que fa una versió en paper on donem tres mateixos. Volem recollir l’esperit de escletxa generacional en la professió? és l’any en què les xarxes s’han quedat molt anàlisi i reflexió i grans temes d’actualitat. Pau Casals, de Jaume Cabré, que és el de • Els periodistes bons sempre tindran feina, bona part de la prescripció dels mitjans: És per a gent que ja està informada. voler ser bons a través de l’observació i tria però a les redaccions se’ls ha transferit una encara no som conscients que haurem del millor que es fa al món, sent humils i feina d’edició multiplataforma, i en això, de lluitar molt més per existir. De fet, hi • I quin és el balanç, per ara, quan se us modestos perquè som un equip jove. la gent per sota dels 30 anys està més ben ha lectors nostres que no passen ni pel pot considerar «nadons»? preparada. Nosaltres som 85 persones i la portal: tenim molta informació que només • Estem molt contents perquè ja hi ha • Quin rol té el periodista, avui? mitjana d’edat és de 31 anys. pengem al Twitter i al Facebook. I això ens milers de lectors, de gent orgullosa que el • És algú que ha de fer la informació, dóna marca, distinció i credibilitat. porta sota el braç. És molt emocionant, és l’ha de penjar a la plataforma que • Quin és el canvi principal d’aquest «nou el que aspiràvem, i alhora érem conscients toqui, ha de gestionar els comen- periodisme 2.0»? • Llavors, quina funció té el mitjà de que era un repte difícil, pel moment de taris que genera, ha d’incentivar que • El concepte clau és que t’obliga a estar comunicació? desencís i crisi. Però hem tingut un ajut la gent consulti les notícies via Face- connectat sempre amb el lector. Si hi ha • Tenim una política de diàleg permanent molt gran: el dels 40.000 subscriptors que book, Twitter…, ha de respondre els un debat important, la via immediata és el amb la societat, jo sóc un gran defensor van creure en nosaltres abans de sortir. lectors i, a més, complementar-ne la Twitter, però al cap de mitja hora oferirem del diàleg 2.0 perquè, ben moderat, és informació, perquè sovint ells en saben la primera anàlisi, i per a l’endemà, en educatiu i constructiu. Per això estem fent • En el moment d’idear el projecte, de més que tu: és un feedback constant. la versió paper o l’iPad, oferirem un comunitats com Aramestres, un punt de quins mitjans heu begut? M’agrada el procés perquè tothom pot contingut més elaborat, amb experts, etc. trobada de blocs de mestres que té una • Hem estat a les redaccions de The Guar- treballar per a totes les plataformes, vitalitat enorme. Els diaris ja no estan dian, The New York Times, les webs la qual cosa no vol dir que optem pel • El motor del canvi és, doncs, la manera en un pedestal, han hagut de baixar un politico.com i propublica.org…, i hem periodista que ho fa tot alhora. Tenim de consumir la informació? esglaó: has d’estar amb la gent però no per anat a congressos de periodisme, de l’ús dir-los el que volen sentir, sinó per escoltar dels tablets i iPads, i sobretot hem entrat a la seva resposta. Nosaltres en fem cas i JORDI PLAY les xarxes socials. Hem tingut el privilegi hem rectificat el model. Jo sóc un gran històric de néixer el 2010, l’any de la seva defensor del canvi i la flexibilitat. eclosió. En l’any i mig del projecte previ hem vist com s’accelerava tant aquest • Ocupeu un espai nou o «robeu» lectors procés que hem hagut de canviar sobre d’altres mitjans? la marxa. I, de fet, en xarxes socials som • No hem sortit en contra de ningú. Crec líders absoluts: tenim prop de 40.000 que una part de lectors són nous, però usuaris al Facebook i 10.000 al perfil no tinc clar si hem perjudicat clarament general de Twitter. algú, és massa d’hora encara per saber-ho. Que La Vanguardia surti en català és una • Amb la inversió feta, quin marge teniu? gran notícia, és un fet històric. Com més • El pla de negoci preveu que el projecte competència, i bona, millor et fas. sigui rendible al cinquè any i tenir un mínim d’11.000 vendes en paper. Per • Quin és el model de negoci, doncs? ara, n’estem tenint el triple, però és degut • L’únic que ens dóna sentit és tenir prou a l’èxit de la sortida, i sabem que el 2011 subscriptors. I volem experimentar amb serà molt difícil. Aspirem al lideratge tot, els oferirem newsletters especialitzades, digital en català i ja l’hem aconseguit: Carles Capdevila (els Hostalets de Balenyà, 1965) és periodista i director del alertes per sms… I és evident que la base estem als 527.269 usuaris únics al mes. nou diari ‘Ara’, un dels únics diaris al món que s’ha atrevit a sortir al carrer publicitària és important: Volem liderar malgrat la crisi. És un diari digital, com ho manen els temps, però amb una comunitats i farem el que s’ha fet sempre, • Ideològicament, a qui voleu arribar? versió en paper ’diferent’. S’ha hagut de reinventar mentre es gestava perquè segmentar l’audiència per afinitats i acon- • El públic és el de la manifestació del ha nascut enmig d’una revolució: l’eclosió mundial de les xarxes socials. seguir anunciants. 10 de juliol, gent amb esperit jove, dels JuDIT PERmANyER1_ANUARI_OK.indd 14 14/01/11 05:47am
  15. 15. 1_ANUARI_OK.indd 15 14/01/11 05:47am

×