La nit del 9 al 10 de febrer de 1939 un grup de 8 persones de Súria i Valls de Torroella van ser assassinats, mentre eren translladats presos des de Manresa. El grup eraf ormat per 9 detinguts. Un d'ells, Josep Nin Porta, va escapar amb vida. Va ser capturat una altra vegada pocs dies més tard i empresonat i sotmès a Consell de Guerra. En la seva declaració va relatar els fets de la nit del 9 de febrer, la qual cosa va fer que els milítars nacionals instruíssin la causa ordinaria núm. 32284 per esbrinar què havia passat. Aquesta causa és la principal font d'informació de què disposem. També les declaracions d'algunes persones, encara vives, han ajudat a completar detalls.
1. ,-
9 dies de febrer
Albert Fábregu
Tienen, por eso no lloran,
de plomo las calaveras.
Con el alma de charol
vienen por la carretera.
(Federico Garcia Larca, Romance de la Guardia Civil Española)
Introducciá
A les 16.30 hores del divendres 27 de gener de 1939 les tropes del cos dexercit
d' Aragó del general Moscardó entren a S úria. Els acompanya personal de la Guardia
sa
Civil de la companyia expedicionaria I afecta a aquel1 cos d' exércit com a forca de
Policía Militar.
La nit del 9 al 10 de febrer de 1939 un grup de 8 persones de Súria i Val1s de
Torroella van ser assassinats, mentre eren translladats presos des de Manresa. El grup
era format per 9 detinguts. Un d'ells, Josep Nin Porta, va escapar amb vida. Va ser
capturat una altra vegada pocs dies més tard i empresonat i sotmés a Consell de Guerra.
En la seva declaració va relatar els fets de la nit del 9 de febrer, la qual cosa va fer que
els milítarsnacionals instruíssin la causa ordinaria núm. 32284 per esbrinar que havia
passat. Aquesta causa és la principal font dinformació de que disposem. També les
declaracions d'algunes persones, encara vives, han ajudat a completar detalls del que
succeí aquella primera setmana de febrer a Valls de Torroella, Súria i Mantesa.
Les víctimes
Els seus noms i cognorns estan per ordre alfabetíc i normalitzats en catalá .actual.
En un cas la determinació correcta del cognorn és problemática, Després hi figuren les
diferents versions deIs noms tal i com són escrits en la instrucció de la causa.'. Totes les
dades ho són amb data 9 de febrer de 1939. .
Badia Ibarz, Joan
Juan Badia Has (MR)
Juan Badia Ibaz (f. 95)
Juan Badia Ibarz (f. 127)
Natural de Montsó. Edat: 33 anys. Casat amb Montserrat Juncadella Mayol, Fills:
Cesar (fonda Lluíssa, després bar Badia), Electricista. Domicili: cl González Solesio, 28
(Súria). Membre de la CNT.
Casserres Gassó, Amadeu
Amadeo Caseña Garro (MR)
Amadeo Caseña Carro (f. 93)
Amadeo Caserras Gassó (f. 98)
Amadeo Caserras Gasó (f. 125)
,
ISernbla que era la 1" secció daquesta cornpanyia,
1;¡IR fa referencia a la copia delllibre de Movirnent de Reclusos de la presó de Mantesa, En la resta es
dóna el foli on apareix la grafia cOlTespon:nt.
2. Natural de Súria. Edat: 43 anys. Casat amb Genoveva Esquius Vilalta. Fills:
Conxita (antiga pastisseria Prat). Dornicili: cl Salvador Vancells, 28 (Súria). Treballador
a Mines de Potassade Súria.
CIaret Sató, Jaume
Jaime Claret Satén (MR)
Jaime Claret Sato (f. 125)
Natural de Valls de Torrcella (?). Edat: 40 anys. Casat. Domicili: Valls de
Torroella.
Fábrega Planas, Lluís
Luis Fabregas Planas (MR)
Luis Fabregat (f. 22)
Luis Fabregas Plans (f. 99)
Luis Fabrega Planas (f. 127)
Natural de Castellnou de Bages. Edat: 53 anys. Casat amb CarrneSivila, Fills:
Teresa, Josep, Ramon i Lluís. Industrial de la fusta (antiga serradora de "cal Belga").
Domicili: cl González Solesio, 16 (Súria). Membre d'Esquerra Republicana de
Catalunya. .
L' única activitat política coneguda de Lluís Fábrega Planas és que va formar part, . .,
com a regidor, deIs dos últims Ajuntamentsde Súria dabans de la República. El 29 de
rnarc de 1929, per dimissió de I'anterior consistori, el Governador Civil nornenava un
nou Ajuntament en el qual hi havia Lluís Fábrega, Encara s'estava sota la dictadura de
Miguel Primo de Rivera. El 28 de gener de1930 dimitía Primo de Rivera i el 30 de
gener de 1930 s'inicia la "dictablanda" del general Berenguer, que dura fins al 14 de
febrer de 1931, en que forma govem l'almirall Aznar. El26 de febrer de 1930, ja sota la
"dictablanda", es constitueix un nou Ajuntament a Súria del qual també en forma part
Lluís Fábrega, El 12 dabril de 1931 hi ha les eleccions municipals i el15 d'abril de
1931 es constitueix el primer Ajuntament republicá de Súria, en el qual ja no hi figura
Lluís Fábrega.' '
Nin Porta, Josep
José Miu Porta (MR)
José Nin Portas (f. 68)
José Nin Porta (f. 3 i altres)
Natural de Barcelona. Edat: 44 anys. Casat amb Dolores Medina Martinez (de 39
anys, natural de Cartagena). Fills: dos. Dornicili: cl de la Purísima, 32, 3er, 3a
(Barcelona). Comerciant ambulant de fruites i verdures. Membre d'Esquerra
Republicana de Catalunya.
L'1 de marc de 1937 es transllada a Pinós, d'on és alcalde el seu cosí Antoni 4
Porta, i on va exercir de Secretari de l'Ajuntament i del Jutjat fins al final de la guerra.
Acusat d"'Adhesión a la Rebelión Militar" va ser condernant a vint anys i un dia de
reclusió majar, en virtut del procediment Sumaríssim Ordinari núm. 31692. Va ser a la
presó de Lleida complint condemna fins al 18 d'abril de 1944 en que va sortir en
llibertat provisional. La llibertat definitiva ti va ser concedida el 2 de febrer de 1959.
Com a fet curiós la sentencia del consell de guerra du data 28.1.1944 i, encara que el
tribunal aconsella commutar la pena per 12 anys i un dia de reclusió menor, l'auditor de
J Arxiu Municipal de Súria, Llibres dactes de l'Ajuntament de Súria,
4 Al registre civil de Pinós hi apareix Pere Porta actuant de jutge municipal al costat de Josep Nin.
2
3. guerra s'hi oposa amb escrit de data 12.2.1944 (el dia i mes estan escrits ama amb
posterioritat). Dos mesos després Josep Nin sortia en llibertat condicional.
Pujol Playa, Camll
Camilo Pujol Playa (MR)
Camilo Pujol Playá (f. 102)
Natural de Valls de Torroella (7). Edat: 17 anys. Solter. Dornicili: Valls de
Torroella. Fill de Maria.Playa Solé (domiciliada el 1944 aS. Martí de Torroella).
Germana: Maria Pujol Playa (de 29 anys el 1944, amb domicili aS. Martí de Torroella i
nascuda a Santpedor).
No es coneix la seva activitat política, tót i que segons un testimoni aunque era
muy joven sabe era de malos antecedentes y pertenecia a las Juventudes Libertarias...
(fol.l11)
Sivila Alsina, Mauricí
Mauricio Sivila Adrián (MR)
Mauricio Sibila Alsina (f. 92)
Natural de Súria. Edat: 47 anys. Casat amb Felisa Rovira Bransuela, Fills:
alrnenys 2 (un fi11 i una filla que era I'ávia materna del Manel Yagües de Súria).
Domicili: Valls de Torroella.
Delegat sindical de la CNT a la fabrica de Valls.
Talleda Sadurní, Josep
José Tanl1eda Sardanui (MR)
"el Bel1uga" (f. 22)
José Tau11eda (f. 125)
"el Balluga" (f. 77)'
Natural de Berga (7). Solter. Domiciliat a Súria. Treballador a la fabrica (de cal
Jover (7))'.
Membre de la CNT-FAl (7)
Zegri Assens, Juli
Julio Santiago Zegui Arrens (MR)
Julio Santiago Segui Arrens (f. 93)
Julio Zegre Essens (f. 127)
Julio ZegriIf 7?)6
Natural de Barcelona (?). Edat: 47 anys. Domiciliat a Súria, Segons informe de la
Guardia Civil de Súria, de data 8.2.1944, tiene sus familiares en Barcelona, pero se
ignora el domicilio de los mismos. (fol. 93)
No es coneix la seva activitat política. Segons consta al Jutjat de Súria, va ser
jutge municipal de Súria del7 dejuliol de 1931 a112 de rnarc de 1932.
5 En tota la causa no hi ha cap noticia d'aquesta persona. En I 'oncrnasticon de I 'Institut d'Estadística de
Catalunya no apareixen els cognoms Tanlleda ni Taulleda. Sí que hi ha Talleda i Tallada. Hem adoptar el
més semblant a la grana de la causa. Tampoc hi ha cap cognorn Sardanui ni les seves variánts
immediates. Tot i el risc que representa, adoptem el cognom Sadumí com a probable.
6 Alllibre de Solé Sabaté i Villarroya, L'ocupació militar de Catalunya, surt escrit Cegri. El 7.4.2004,
I 'Institut d' Estadística de Catalunya dóna I 'existencia de 23 persones amb cognom Zegri i 51 amb
cognom Cegri. Al Jutjat de Súria hi consta escrit Zegri i aquesta és la grafia que adoptem.
.,
j
4. Les detencions
Badia Ibarz, Joan
Va ser detingut cap el dimecres 1 de febrer de 1939. La seva esposa declara que su
marido a los cuatro dias de entrar las Fuerzas Nacionales en Súria fue detenido por un
Guardia Civil joven ... que iba con las fuerzas de ocupación y que fué acompañado por
el alguacil del Ayuntamiento de Súria ... siendo conducido al Ayuntamiento donde quedó
detenido por espacio de unos ocho dias en que fué trasladado a Manresa a la Prisión
donde estuvo una noche u dos dias.. .. (fol. 95)
Casserres Gassó, Amadeu
-Detingut el dimecres 1 de febrer de 1939. Segons la declaració de la seva esposa
en uno de Febrero de mil novecientos treinta y nueve recibió recado su marido por
mediación de un Alguacil apellidado Termens ... que se presentara en el
oo
Ayuntamiento donde quedó detenido y que el dia siete del citado mes se lo llevaron en
Manresa juntamente con otros ... (fol. 98) .
En la seva dec1aració, Benjamí Terrne Ca) "Gemí" diu que ordenado por el
Sargento de la Guardia Civil instalado en el Ayuntamiento oo.fué al domicilio de
Amadeo Caserras Gassó para avisarle que se presentara ante el citado Sargento de la
Guardia Civil el cual fué avisado en las Minas de Potasa en que trabajaba,
presentandose enseguida el mismo, y sabe que quedó detenido en Súria (1'01. lOS)
oo.
Claret Sató, Jaume
No se sap la data de detenció,
Fábrega Planas, Lluís .
No se sap la data de la deténció. Després de l' entrada dels nacionals va estar
amagat uns dies a la casa de la Rovira de Castelladral, pero aviat va tornar a Súria,
Segons la declaració de Josep Maria Iglésies Massot, primer secretari de l' Ajuntament
nacional, no tomó poseción del cargo de Secretario hasta el dia primero de Febrero de
mil novecientos treinta y nueve y que horas antes se habian efectuado las detenciones
por la guardia civil que acompañaba a las fuerzas de ocupación (fol. 97). Per tant, cal
creure que la detenció va ser també l' 1 de febrer de 1939. .
El fill, Josep Fábrega, declara que por gestiones practicadas por el deponente
sabe fué a su domicilio a avisar a su padre que se presentara en el Ayuntamiento, el
llamado D. Luís Santamaria y otro llamado Don José Bransuela, cuyos individuos
oo'
fueron a avisarle dos veces de que se presentara al Ayuntamiento y al efectuarlo su
padre quedó detenido... (fol. 99)
Per altra banda, segons la fil1a Teresa Fábrega, que era present en el moment de la
detenció, el van anar a buscar a casa seva, a la serradora de "cal Belga", una parella de .
la Guardia Civil, els quals després de fer un registre, se'l van endur emmanillat."
Nin Porta, J osep
Per una banda sembla que va ser detingut per primera vegada el 25 de gener de
1939, segons consta a l'acta de celebració del consell de guerra que el va condemnar a
20 anys de presó. En la seva declaració diu que ingresó en la mencionada de Manresa
el2 de Febrero de 1939. En la declaració de Joan Labaquiol, de cal Llobet de
Valldeperes, llegim que pocos dias antes de liberarse el pueblo de Valldeperas se oo.
presentó en su domicilio en unión de su familia y con un carro cargado de enseres
7 Entrevista de 17. t .2004.
4
5. particulares... Que a los tres o cuatro dias de haberse liberado el pueblo, dicho
Secretario del Ayuntamiento de Pinos, ... se trasladó al pueblo de Súria dejando la
familia, en 'cuya localidad cree jité detenido.... (fol. 30). Per tant, sembla que en realitat
va ser detingut 1'1 o 2 de febrero Si es va quedar a Súria o el van dur directament a
Manresa no queda clar, pero és possible que no fos translladat a Mantesa amb la resta
de detinguts, ja que alguns testimonis parlen que el dia 7 de febrer es va fer el transllat
de 6 presos (vegeu la secció El transllat a Mariresa).
Després de la nit del9 al 10 de febrer va tornar a cal Llobet de Valldeperes, on va
ser detingut una altra vegada el 19 de febrer, per la Guardia Civil de Cardona. En el
viatge de retorn a Valldeperes va passar, efectivarnent, per Súria, dalt la caixa d'un
camió, ferit. Així recorda haver-lo vist el sastre Joan Planas Puigmartí a qui va saludar
des del camió, que no es va aturar, en marxa en direcció a Solsona", Tot i que va passar
per Súria, no sembla que s 'hi aturés ni parlés amb ningú. El1 mateix afirma en la seva
declaració de 9.7 .1942 que no habia referido los hechos relatados en esta declaración a
nadie y menos a ninguna Autoridad, ni a sus mismos compañeros de Cárcel. (fol. 3)
Pujol Playa, Camil
No se sap la data de la detenció. La mare declara que al ser liberada Súria por las
Fuerzas Nacionales... recibió la visita de dos forasteros acompañados por un tal
Ignacio dependiente de la cooperativa de dicha localidad que preguntaron por su hijo...
dejaron recado de que al regresar se presentara en la Torre del dueño como así
efectuó, viniendo al poco rato a comer y' después manifestó que tenia que marcharse
otra vez en la citada Torre y desde áquel momento ya no lo volvió a ver más .., (fo1.
102). La declaració de la germana coincide ix básicament amb la de la mare oCal suposar
que formava part del grup de presos on hi havia Maurici Sivila (vegeu I'apartat següent)
i, per tant, la detenci ó també degué fer-se l' 1 de febrer de 1939 .
El testimoni Ignasi Riera Pasquet declara que hallándose por la calle de la
Colonia Valls de Torruella al segundo dia de su liberación, y al pasar cerca de la
fábrica se le hacercó un Guardia Civil ... preguntándole si conocía a Camilo Pujol
Play~y al contestarle afirmativamente le ordenó que fuera en su busca ... (fol. 111)
Slvila Alsina, Maurici
Va ser detingut el dimecres 1 de febrer de 1939, en sortir de casa després
d'esmorzar. Al migdia ja no va tornar a dinar. A mitja tarda la seva esposa va rebre avís
de portar-li una manta encontrandolos en la calle formando grupo con otros siete o
ocho a cuyo cuidado estaban tres o cuatro Guardia Civiles.., enseguida emprendieron
la marcha para S úria donde estuvo detenido unos siete dias al cabo de los cuales se lo
llevaron a Manresa ... en Manresa solo lo vió su hija en una ocasion pues al segundo
dia al llevarle ropa limpia y comida le dijeron que ya no se hallaba allí.. (fol. 92)
Talleda Sadurní, Josep
No se sap la data de la detenció . (Vegeu l'apartat següent)
Zegri Assens, Juli
No se sap la data de la detenció. L 'única notícia la dóna Josep Maria Iglésies
Massot, Secretari del primer Ajuntament nacional de Súria, que diu que durante uno de
los primeros dias de Febrero de 1939, sin que pueda precisar la fecha exacta, se
personó al Ayuntamiento con el fin de tomar posesión nuevamente de su cargo, pero
3 Informació oral de loan Planas Puigmartí Ca) "el sastre Planas" (28.2.2004)
5
6. que hasta el 8 del mismo mes no pudo realizar aquel cometido. Que con motivo de
haber sido llamado al Ayuntamiento para unas diligencias Municipales, presenció la
detención de los vecinos Julio Zegri, Juan Badia y el llamado "Balluga" llevados a
cabo por la Guardia Civil .... (fol. ??)
La presó de Súria era situada en les dependéncies de l'Ajuntament de Súria, a la
planta inferior, a má esquerra del patí, on avui hi ha uns serveis. Pero, per algunes
ínformacions orals, sembla que molts deIs detinguts eren custodiats al saló de plens.
Dec1aració del tinent Ignacio Mielgo Montero
Lleó, 22 de maig de 1945
... fué nombrado Comandante Militar de Súria -Barcelona- a la liberación de
dicha localidad, cargo que desempeñó muy poco tiempo, como unos diez o doce dias y
que recuerda que en los primeros dias fueron detenidas algunas personas que cree lo
serian por las fuerzas de la Guardia Civil afectas a las columnas de operaciones ....
(fol. ??)
Els denunciants
Les declaracions de tots els testirnonis assenyalen que els qui van fer les denúncies
a la Guardia Civil (almenys pel que fa als presos de Súria) van ser:
Folch Algerich, J oan
74 anys, nascut a Coll deNargó, domicili al cl deis Mártirs 74 de Súria, viudu. Va
ser nomenat Alcalde Provisional de l' Ajuntament de Súria pel cap de les forces .
d'ocupació. El29 de gener de 1939, el Comandant Militar de Súria, tinent de la Guardia
Civil, Ignacio Mielgo Montero, ratificava el nomenament. El 2 de febrer cessá en les
seves funcions d' Alcalde, en ser nomenat alcalde Josep Bransuela, tot i que aquest no va
prendre possessió fins el dirnecres 8 de febrer de 1939, a les 6 de la tarda, quan es
constitueix el primer Ajuntament franquista. L'alcalde d'aquel1 ajuntament era Josep
Bransuela, el tinent d'alcalde era Joan Sant, els regidors eren Josep Reguant Querol,
Josep M" Castellá Camprubí i Ramon Quer Planell (a) "Clavilla", El dipositari era
Mateu Bacardit Biadiu. 9
Amb data 2 de febrer Joan Folch va ser nomenat Jutge Municipal de Súria, cárrec
que va tenir fins el setembre de 1939.
El 17 de gener de 1945, el jutge instructor militar decideix el seu processament
com a presumpte culpable del delicte d'assassinat.
Sant Alegre, Joan
58 anys,natural de Puig-reig, amb domicili al cl Sant Jaume 26 de Súria, casat,
carter. Va ser nomenat tinent dalcalde amb Joan Folch i després amb Josep Bransuela.
Com a tinent d' alcalde va actuar d' Alcalde des del 2 de febrer fins al 8 de febrer quan
va prendre possessió Josep Bransuela.
El 17 de gener de 1945, el jutge instructor militar decideix el seu processament
com a presumpte culpable del delicte d' assassinat.
Quer Planel1, Ramón (a) "Clavilla"
9 Arxiu Municipal de Súria. Llibres dactes de l' Ajuntarnent de Súria,
6
7. . Natural de Súria. Cap del Servei d'Infonnació de Súria. No va formar part del
primer Ajuntament amb l'alcalde Folch, pero sí del que es constituí el 8 de febrer. L'any
1942 va morir a I'Hospital de Sant Pau de Barcelona.
El 8 de febrer de 1944 la Guardia Civil de Súria envia un informe al jutge
instructor de la causa 32284 en que diu: Según manifestación de José Maria Iglesias
Massot de esta localidad y que en la actualidad desempeña el cargo de Secretario del
Ayuntamiento Nacional de la misma resulta que la detención de los citados individuos
fué ordenada por Juan Folch Argerich vecino de ésta y que en aquella fecha
desempeñaba el cargo de Juez Municipa 1y de Alcalde con carácter interino este último.
Juan Sant Alegre también vecino de esta localidad, que en dicha fecha desempeñaba el
cargo de Consejal del Ayuntamiento hasta el dia 2 de Febrero de dicho año 1939, cuyo
cargo empezó el dia de la liberación de ésta , y al cesar en el mismo desempeñó el de
Teniente Alcalde, ocupando dicha Alcaldia durante el mes de Febrero, por no haber
tomado posesión de la misma el Alcalde propietario D. José Bransuela vecino de ésta.
y Ramón Quer (fallecido en la actualidad) el cual era Jefe de Investigación,' cuyos
individuos se hallaban constantemente reunidos en el Ayuntamiento Nacional, haciendo
entrega al antes citado Sargento de la Guardia Civil de los nombres y señas de los
individuos que debía proceder a su detención ... (fol. 93) .
+
En la seva declaració de 17 de febrer de 1944, José Maria Iglesias Massot diu que
los que ordenaron la detención de dichos individuos fueron las primeras Autoridades
designadas o sea Juan Folch Argerich Juez Municipal residente en la actualidad en
Súria, Juan Sant Alegre que era el Alcalde y Ramon .Qu ert Concejal y Jefe de
investigación ... (fol. 97)
En la declaració de 7 d'agost de 1946, José Maria Iglesias Massot diu que el
Ramon Quer, concejal, Juan Sant, Téniente de Alcalde en funciones de Alcalde y Juan
Folch, Juez Municipal, junto con el Comandante de Puesto de la Guardia Civil fueron
desde el momento de la liberación los dueños absolutos de los destinos de la población.
(fol. ??)
. El transllat a Manresa
El transllat a la presó de Manresa va fer-se, amb gairebé tota seguretat, el 7 de
febrer de 1939, a peu i custodiats per la Guardia Civil.
Declaració de Francisco Pont Aliert
Encarregat de la presó de Manresa
Manresa, 17 de setembre de 1943 .
Que si fueron sacados en la fecha que se le pregunta'" el individuo José Nin Porta
y ocho más, que dichos individuos fueron llevados a la Cárcel por la Guardia Civil
hacia pocos dias quienes manifestaron que estaban de tránsito y que volverian a
buscarlos para llevarlos a Barcelona oo. (fol. 57)
Declaració de Genoveva Esquius Vilalta
Esposa de Amadeu Casserres Gass ó
Manresa, 17 de febrer de 1944
10 La pregunta era si sobre las veinte y tres horas de dicho dia llueve de Febrero fueron sacados de la
cárcel José Nin Po rta y ocho más reclusos...
8. ... el dia siete del citado mes se lo llevaron en Manresa juntamente con otros ...
(fol. 98) .
Declaració de Nicomedes Salguero Frutos
Guardia Civil
Badajoz, 15 de novembre de 1944
._. la misión que tenian era la de hacerse cargo de los prisioneros rojos, para
conducirlos a (a retaguardia. (fol. 139)
. Declaració de José Maria Iglesias Massot
Primer secretari nacional de l' Ajuntament de Súria
Súria, 8 d'octubre de 1945
Con fecha 7 del mismo mes fueron sacados de la cárcel de Súria un buen número
de presos por la Guardia Civil de este Puesto al mando de D. Nicomedes Salguero
Frutos siendo conducidos a la de Manresa .... (fol. 127)
Súria, 7 d'agost de 1946
Que los seis detenidos salieron conducidos por la Guardia Civil con destino a la
cárcel de Manresa, aunque no puede precisar el dia exacto, pero si sabe quefué antes
del dia 8 de aquel mes. (fol. ??)
El Jaume Claret (a) "Jaume peixater", de Súria, es va creuar amb la columna de
. presos a Cal Caballé (passada la barriada de Buenos Aires, poc abans d'arribar a Cal1ús)
quan eren conduits a Manresa. EI1 tornava a peu de visitar a la seva familia de Manresa,
Devien ser les 11 o les 12 del migdia. La columna de detinguts anava a peu, els duien 5
o 6 homes a~ats, uniforrnats 11.
¿On era aquel1s dies la presó de Manresa?
L'oeupació de Manresa va ser el dimarts 24 de gener de 1939 a cartee del eos
d ' ex ércít del Maestrat del general Garcia Valiño. Segons I'historiador Jaume Serra:
El nombre de presoners va acabar saturan! els espais de reclusio habilitats: la'
presó de la baixada de la Seu, el collegi de Sant Ignasi, la preso de Santa Clara. 12
La treta dela presó de Manresa
Aquest és l'aspecte més ciar de tata la historia: tots els testimonis coincideixen en
qué el presos van ser trets de la presó de Manresa a les 23 ha res del dia 9 de febrer de
1939. Poc després, possiblement cap a les 23.30 h, eren assassinats. ABo que ja no
queda ciar és qui ni quants eren els que se'ls van endur (vegeu la secció Qui els va
matar?). Tot i que finalment és prou evident que s ón els mateixos que els van entrar a
la presó el dia 7 de febrer o A mitja tarda del 9 de febrer, el Sargent de la Üuardia Civil
que els havia entrat, va anar a la presó a dir que tinguéssin els presos a punt per a les 11
de la nit, en que els passarien a recollir.
Declaració de Francisco Pont AJiert
Encarregat de la presó de Mantesa
11 Jaume Claret Comellas ("de cal peixater" , Peixateria Montserrat de Súria) . Informaci óoral de 4.3.2004.
Jaume Claret havia esta ernboscat a Coaner durant la guerra. Dos o tres dies després de creuar-se el grup
de presos, a Súria ti van dir que els havien rnort, Recorda queva reconéixer al Belga, a 1'Ibars i a un que
feia d'encarregar a la fábrica de cal Jover.
12 Serta i Carné, J., Mantesa ocupada pe! feixisrne, El Ternps dHistória, Suplernent del setmanari El
Temps, núm. 1022, 13 al 19 de gener de 2004. p. 60.
8
9. Manresa, 17 de setembre de 1943
... en la tarde del mismo dia nueve se presentó en la cárcel un Sargento de la
Guardia Civil manifestandole al dicente que tuviera preparados los citados presos ya
que por la noche tenian que ser conducidos a Barcelona y que seria sobre las veinte y
tres horas cuando se presentó el referido Sargento de la Guardia Civil ... acompañado
de seis u ocho personas más ... pidiéndole lefueran entregados los citados presos ...
(fo157)
Declaració de Josep Nin Porta
Lleida, 9 de juliol de 1942 .
... el dia 9 de Febrero de 1939, y a las 23 horas, fué entregado juntamente con
otros siete a Fuerzas de Orden Público ... (fol. 3)
El l'Ioc de la mort
Declaració de Josep Nin Porta
Lleida, 9 dejuliol de 1942.
.... a las afueras de Manresa por la carretera de Igualada y cuando habrían
recorrido unos quince kilometros.. A
... se lavó en una masia junto a la carretera de San Salvador de Guardiola
(Manresa) ... (fo1. 3)
Lleida, 26 de juny de 1943
... sí recuerda donde recibieron sepultura sin saber si eran de todos los muertos o
dos y esto porque a los catorce o quince dias fué con Don Francisco Pons ... (fo1. 22)
Declaració de Francisco Pont Aliert
Encarregat de la Presó de Manresa
Manresa, 28 de desembre de 1943
Oue a los dos o tres dias mas tarde l3 fueron nuevamente con el Nin y un cabo de
la Guardia Civil llamado Burgos, el que cree que actualmente esÚí licenciado, al lugar
donde intentaron asesinarle, reconociendo efectivamente dicho Hin el lugar, siendo
aproximadamente a un kilómetro antes dé llegar al cruce de la carretera de Manresa a
x Igualada, en el sitio denominado "Can Masana "... (fol. 86) 9
Declaració de José Alfranca Fairen
Capitá. Cap de la Policía Militar de Mantesa
San Sebastián, 14 de febrer de 1944
... que habian sido fusilados en el término de "Casa Massana" ... (fo1. 118)
Declaració de Felisa Rovira Bransuela
.Esposa de Maurici Sivila Alsina
Manresa, 9 de febrer de t 944
. ... sabe por rumores que fué muerto en unión de otros en Collbató de las
proximidades de Montserrat... (fa 1., 92)
Declaració de Montserrat Juncadel1a Mayal
1) Es refereix a dos o tres dies després del reingrés del Nin a la presó. La segona detenció del Nin
va ser el 19 de febrer i va passar de nou a la presó de Manresa el 21 de febrer, Per tant, el reconeixement
del lloc devia ser el 23 o 24 de febrer de 1939.
9
10. Esposa de loan Badia Ibarz
Manresa, 17 de febrer de 1944
... no sabe donde fué muerto su marido aunque ha llegado hasta la deponente
rumores de que lo habia sido en la carretera de Collbato ignorando el sitio ni donde se
halla dicha carretera.: .
.:. por rumores que han circulado parece ser que fueron hallados los cadaveres en
la carretera por unos militares que iban a Súria a trabajar en un puente y dijeron los
habian enterrado, pero ignora el sitio donde fueron sepultados. (fol. 95)
Declaracié de Genoveva Esquius Vilalta
Esposa de Amadeu Casserres Gassó
Manresa, 17 de febrer de 1944
... tiene la convicción de que [ué muerto y enterrado en la carretera de Collbcto,
proximo a Montserrat ya que asi lo manifestaron unos trabajadores Militares que
trabajaban en un puente, ya que ellos mismos les habian dado sepultura...
... todo lo que sabe los sabe por uno que no resultó muerto ... (fol. 98)
Declaració de J osep Fábr ega Sivila
Fill de Lluís Fábrega Planas .
Manresa, 17 de febrer de 1944
... por rumores supo de que habia sido sacado de la Prisión de Manresa y
asesinado con otros en la carretera de Cotlbat áy que segun rumores fueron
encontrados por unos soldados trabajadores que les dieron sepultura, que ignora que
trabajadores eran y sitio donde fueron enterrados, ... (fol. 99)
Declaració de Maria Playa Solé
Mare de Camil Pujol Playa
Manresa, 17 de febrer de 1944
... por rumores que han circulado parece ser que fué muerto en la carretera
llamada de Collbato, que no sabe donde se halla ... (fol. 102)
Declaració de Maria Pujol Playa
Germana de Cami1 Pujo1 Playa
Manresa, 17 de febrer de 1944
... filé fusilado en la carretera de Collbató que no sabe donde se halla ... (fol. 103)
Qui els va matar?
Declaració de Josep Nin Porta
Lleida, 9 de julio! de 1942 .
... el declarante vió como los Guardias Civiles acompañantes hic ieron adelantar a
la primera pareja de reclusos amanillados, sobre los cuales dispararon sus fusiles
cayendo estos muertos en el suelo. (fol. 3)
LIeida, 26 de juny de 1943
Que la fuerza uno de los individuos llevaba boina encranada (sic) y los otros
tricornio de la Guardia Civil y vestidos de uniforme y el que les mandaba llevaba
sardinetas de brigada con un empermeable sin recordar a que cuerpo podia pertenecer
por no tener en la memoria la prenda de cubre cabeza que llevaba. (fol. 22)
Declaració de Francisco Pont Aliert:
10
11. Encarregat de la presó de Manresa
Manresa, 17 de setembre de 1943
Que sífueron sacados en la fecha que se le pregunta'" el individuo José Nin Porta
y ocho más, que dichos individuos fueron llevados a la Cárcel por la Guardia Civil
hacia pocos dias quienes manifestaron que estaban de tránsito y que volverian a
buscarlos para llevarlos a BarceLona ..
... en la tarde del mismo dia nueve se presentó en la cárcel un Sargento de la
Guardia Civil manifestandole al dicente que tuviera preparados los citados presos ya
que por la noche tenian que ser conducidos a Barcelona y que seria sobre las veinte y
tres horas cuando se presentó el referido Sargento de la Guardia Civil que no sabe
donde está ni como se llama, y acompañado de seis u ocho personas más que no sabe si
eran paisanos o guardias ya que no lucian uniformes y que tampoco conoció a ninguno
... (fol. 57)
Manresa, 28 de desembre de 1943 .
... solo recuerda se trataba de ¡m hombre joven, delgado, con abundante pelo en
la cabeza y muy enjuto de carnes ... 15
... que debido a que iban con gafas negras y pasamontañas no conoció ni puede
dar detalles de ninguno... 16
... dias más tarde l 7 yen unión del Capitán Alfranca se trasladaron a Vich en cuya
localidad dijo el Capitán, estaba el Sargento que habia sacado a los presos de la
.. , 18
przSlOn... .
... volviendo dos o tres dias más tarde con un guardia a Vich ya Ripoll ... 19 (fol.
·. 86)
Dec1aracíó de Francisco Gual Vílaseca
Alférez de la Polic ía Militar de Manresa
Manresa, 17 de setembre de 1943 .
... por rumores se enteró posteriormente que habian sido sacados de la Prisión
dichos presos y entregados a la Guardia Civil del Ejército de ocupación. (fol. 58)
Manresa, 30 de gener de 1946 . ,
... la misma autoridad que practicó la detención y entrega filé la que sacó de la
referida prisión a los detenidos ...
... la detención y saca filé practicada por el repetido Sargento de la Guardia Civil
perteneciente a las fuerzas de la columna de ocupación. (fo1."204)
Declaració de José Alfranca Fairen
Capitá, Cap de la Policia Militar de Manresa
San Sebastián, 14 de febrer de 1944
... le filé denunciado que de la Cárcel habían sacado unos presos por unos
Guardias Civiles, al mando de un Sargento ... (fol. 118)
Declaració de Nicomedes Salguero Frutos
Guardia Civil
14 La pregunta era si sobre las veinte y tres horas de dicho dia nueve de Febrero fueron sacados de la
cárcel José Nin Parla y ocho más reclusos ...
15 Se Ji ha preguntar per una descripció del Sargent de la Guárdia Civil a qui va donar els presos.
16 Se ti ha preguntar si pot donar detalls de 1'altre personal que acompanyava al Sargent de la Guardia
Civil.
17 Després de la segona detenció del Nin. Degué ser cap a finals de febrer de 1939.
18 No troben al Sargento
19 Tampoc en aquesta ocasió troben al Sargent,
11
12. Badajoz, 15 de novembre de 1944
.... efectivamente en el año mil novecientos treinta y nueve, se encontraba en el -
pueblo de S úria, como guardia segundo, y no como Comandante del Pues to, que lo
mandaba como Comandante, el Sargento, hoy Brigada del Instituto Don Sebastián
Dato ...
... no recordando los dias que permaneció en dicho pueblo, pero que fueron dos o
tres. (fol. 139)
Declaració de Sebastíán Dato Vlllalba
Sargent de la Guardia Civil
Badalona, 1 de febrer de 1945
... en efecto, fué Comandante del citado puesto de Súria, pero no al ser liberado
por la tropas Nacionales, sino el dia dos defebrero de dicho año, relevando de dicho
cometido al entonces Brigada ... don Avelino Yera. cargo que desempeñó desde dicho
dia dos hasta el ocho del mismo mes en que por orden superior fué relevado
nuevamente por el citado Brigada, marchando el deponente en las primeras horas del
dia nueve a las ordenes de un Teniente llamado Rogelio Dominguez y varios dias al
pueblo de Ripoll '" (fol. 154)
Declaració de Rogelio Dominguez Garcia
Tinent de la Guardia Civil
Barcelona, 10 d' agost de 1945
... si bien es cierto que el Sargento D. Sebastián Dato Vil/alba pertenecía a mi
U
Sección (tercera de la 5 Compañía) mandada por el Capitán D. Arturo Marzal también
lo es el de que dicha clase desde el pueblo de Balaguer en que me hice cargo de dicha
Sección pasó agregado en calidad de tal junto con los guardias segundos Luis Sabredo
Hernaez, Nicomedes Salguero Frutos y Ramón González González a la primera sección
mandada también por un oficio del cuerpo cuyo nombre no recuerda permaneciendo
todos ellos en esta situación hasta mi llegada a Ripoll el dia 9 o 10 de febrero de 1939
en donde se me incorporó nuevamente, motivo por el cual nunca re nombró servicio
suponiendo que éste se lo nombraria' el Capitán o el Oficial que posteriormente le
mandaba. (fol. 170)
Declaració de Agustin Avelino Llera Rodriguez
Brigada de la Guardia Civil
Badajaz,3 d'agost de 1945
... efectivamente sobre los primeros meses del año de mil novecientos treinta y
nueve, se hallaba destacado en Súria (Barcelona) donde permaneció diez o doce dias
aproximadamente, que no tuvo mando de puesto alguno como Comandante de ello y
por no existir puesto en dicha localidad si bien ,tuvo mandando el Destacamento que le
hizo cargo un Sargento cuyo nombre no recuerda: que se apellidaba Dato, ..: no
pudiendo precisar con exactitud la fecha en que se hizo cargo del Destacamento, que al
cesar en el cargo anteriormente citado, hizo entrega del Destacamento al Señor Alcalde
de dicho pueblo..
... que formaba parte el declarante de la 5 u Compañia expedicionaria de la
Guardia Civil, afecta al Cuerpo de Ejército de Aragón, como fu erza de Policía iv1iliiar
... (fol. ??)
Llegint atentarnent aquestes declaracions es dedueix, de forma versernblant, que el
grup de Guárdies Civils format pel sargent Dato i els gu árdies segones Salguero,
Sabredo i González, juntament amb alguns aItres, entre els quals ~i havia almenys un
12
13. falangista, van ser els autors materials de les morts . En aquest sentit són molt
illustratives les declaracions del tinent Dominguez i dels sargents Llera i Dato. És molt
possible que actuessin pel seu compte, i encara que no és probable que els seus
superiors ordenessin la mort (tenien altres formes de fer-ho, per la vi a dels consells de
guerra, sense córrer riscos) també és possible que aquests fessin la vista grossa davant
els fets.
On són enterrats?
Les gestions fetes l'abril de 2004 alsjutjats de Collbató i el Bruc i a les parróquies
de S. Pau de la Guardia, Collbató i el Bruc van .donar resultats negatius. En tots els
casos hi ha registres de defuncions i enterraments de l'any 1939 i no sembla, a cap
d 'ull, que s 'hagués interromput el registre. Al Registre de Defuncions de Collbató hi ha
. .
anotacions el 31.1.1939 i el 12.2.1939. Al Registre de Defuncions del Bruc n'hi ha el
28.1.1939 i el 2.2.1939 . Tant en un cas com en l'altre sembla que hi ha continuítat en el
registre. Re visant fins al 1942, per si s 'hagués fet una exhumació posterior, tampoc hi
ha cap dada. Pel que fa a les parr óquies, avui tates tres estan en mans d'un mateix
capellá que resideix a CoIlbató. Al Llibre de Defuncions de la parroquia de Collbató no
hi ha res més que les anotacions de difunts coneguts, entre 1939 i 1942 . Al Llibre de
Defuncions del Bruc i al Registre del Cementiri tampoc hi consta res més que l'habitual.
Al Llibre de Defuncions i Registre de Cadávers de Sant Pau de la Guardia (que es troba
a 1'arxiu del Bruc) no hi ha tampoc res relatiu al nostre caso Tots els llibres semblen
haver-se dut sense interrupcions, tot i que en els primers mesos de 1939 , encara en estat
de guerra, és possible que no s'anotessin tots els difunts enterrats en els respectius
cementiris .
La informaci ó que trobem a la causa 3228 4 tampoc és concreta en aquest aspecte.
Declaració de Josep Nin Porta
Lleida, 26 de juny de 1943
Que sí recuerda donde recibieron sepultura sin saber si eran de todos los muertos
o dos y esto porque a los catorce o quince dias fué ... (fol. 22)
En l' escrit de l' auditor de guerra en que eleva les diligencies a causa, l' any 1943,
al punt 4), diu que 1'instructor procurará averiguar igualmente elsitio donde fueron
enterrados, y las personas que descubrieron los cadáveres, y llevaron a cabo la
inhumación ... (fol. 68)
La declarac ió més explícita en aquest sentit és la següent:
Declaració de José Alfranca Fairen
Capitá. Cap de la Po licia Militar de Manresa
San Sebastián, 14 de febrer de 1944
Que si bien se trasladó al supuesto lugar donde estaban enterrados no ordenó el
traslado de los restos por no ser de incumbencia, por lo que desconoce lugar donde
recibieron sepultura definitiva .... (fol. 118)
De tot plegat sembla concloure's, amb molta probabilitat, que les restes encara són
allloc on van morir. A Can Macana.
13
14. Final
Que va fer abrir la causa núm. 32284? Quan el21 de febrer de 1939, Josep Nin
Porta tornava a la presó de Manresa, després de ser detingut per segona vegada el 19 de
febrer de 1939, davant la sorpresa de l'encarregat de la presó, reingresando el Nin Porta
y al contarle este lo que habia sucedido, la Policía Militar de Manresa inicia una tímida
i estranya investigació per aclarir els fets, amb intempestius viatges a les 2 de la
matinada a Súria, on dóna la sensació que més que una investigació es tractava de
preparar les coartades per a tothom. En qualsevol cas, aviat la Policia Militar de
Manresa s'excusa dient que l' Auditoria de Guerra de Barcelona ja havia iniciat una altra
investigació, de la qual ningú sembla saber-ne res. Per altra banda, el 16 de rnarc, el Nin
és translladat al Dipósit Municipal de Solsona on sinicia la instrucció del procediment
sumaríssim 1239 que desapareix misteriosament. El Nin ingressa a la presó de Lleida
l ' 1 de juny de 1939 sense cap judici ni condemna. Davant d'aquest cúmuI
d'irregularitats, 3 anys més tard, i després que I'esposa de Josep Nin presentés el 9 de
maig de 1942 una sollicitut al Capitá General demanant la llibertat provisional del seu
marir'", l'auditor de guerra tramet el següent escrít al Capitá General amb data
20.8.1942:
Exmo Señor:
Vista La adjunta instancia, declaración y antecedentes referentes al recluso en la
Prisión de Lérida JOSÉ NIN PORTA, Y al objeto de esclarecer debidamente la
verdadera situación y vicisitudes procesales del mismo pudiera VE. ordenar que por
uno de los juzgados militares de Lérida se instruya el correspondiente procedimiento en
averiguación 'de las actividades y conducta del interesado en relación con el glorioso
Movimiento Nacional, puntualizandose al propio tiempo la resolucion recaida y
paradero actual del sumarísimo n" 1239 que al parecer se instruyó contra el propio
encartado en el año 1939 ante el juzgado militar de Solsona, y del que se carecen de
antecedentes, así como la situación del encartado durante todo este tiempo, .
puntualizandose sifué objeto de alguna resolución por las Comisiones de
excarcelamiento. Asimismo, y con independencia del procedimiento que se propone
instruir, pudiera VE. ordenar se tramitara otro, con el carácter, por ahora de
diligencias previas, por el juzgado militar de Manresa en esclarecimiento de los
concretos hechos a que se refiere el interesado en la declaración que se acompaña, y al
que serviría de cabeza testimonio literal de la misma. (fol. 1, causa 31692)
. Com va acabar la causa núm. 32284? El 18.12.1946 .l'auditor de guerra deia que
la labor judicial no ha podido conseguir una reconstrucción de los hechos ... La
situación de Manresa en aquellas ya lejanas fechas de guerra y natural confusión hace
explicable lafalta de éxito de las investigaciones.... Han sido procesados JUAN
FOLCH ALGERICH y JUAN SANT ALEGRE autoridades locales de Súria que leales a
las Fuerzas nacionales de ocupación contribuyeron únicamente a la designación de los
elementos más responsables de los desmanes rojos, sin conexión alguna con lo
sucedido a los detenidos cuya filiación marxista y acusada actuación revolucionaria y
criminal ha quedado probada ... por lo que es pertinente' el sobreseimiento provisional
... La situación de ambos procesados cuyo sobreseimiento se propone será el de
LIBERTAD DEFINITIVA. (fol. 220)
20 La resposta denegant la llíbertat és de! 16.12.1943 i diu que la instancia és de 22.11.1943, pero el
registre d'entrada a I'auditoria de guerra de la petició du data 20.8.1942.
14
15. Pel seu interés i perqué és l' únic testimoni de primera má del que va passar,
reproduim.integrarnent la 1a declaraci ó de Josep N in Porta, feta a Lleida el 9 de juliol de
1942:
Preguntado convenientemente por s.s. manifiesta: Que ingresó en esta Prisión de
Lérida el dia 1 0 de Junio de 1939. procedente del Depósito Mun icipal de Solsona,
donde a la vez ingresó el 16 de Marzo del mismo año, procedente de la Prisión de
Manresa. Ingresó en la mencionada de Manresa el 2 de Febrero de 1939. Durante su
estancia en la Cárcel de lvianresa y el dia 9 de Febrero de 1939, y a las 23 horas.fu é
entregado juntamente con otros siete a Fuerzas de Orden Público, las cuales les
condujeron en un camión a las afueras de Manresa por la carretera de Igualada y .
cuando habrían recorrido unos quince quilómetros, observó que se paraba el camión
de referencia y las Fuerzas que les llevaban, les hicieron apear del .camíon, yendo los
reclusos, amanillados de a dos.
En este momento, el declarante vió como los Guardias Civiles acompañantes'
hicieron adelantar a la primera pareja de reclusos amanillados, sobre los cuales
dispararon sus fus iles cayendo estos muertos en el suelo. Yendo el que declara con su
pareja en segundo lugar y cuando los Guardias de referencia les indicaron que les
tocaba a ellos, su acompañante amanillado echó a correr. En su huida , estos
dispararon tocando a su pareja por lo que cayeron los dos al suelo, quedando el que
declara simplemente desmayado. Al poco rato y volviendo algo en sí, el declarante vio
como uno de los Guardias con una pistola remataba a los asesinados, y hallándose el
que narra de bruces en el suelo, le fué disparado un tiro con la mencionada pistola, a
"boca de jarro ". siendo levemente herido en la oreja y ceja del ojo derecho, el cual ojo
le ha quedado inútil por elfogonazo. Cuando le pareció tener suficientes fuerzas y ya el
paraje quedaba despoblado, se alejó del lugar de los hechos yse dirig ió a la casa
Llobet de Valldeperas del Término Municipal de Navé/ I , donde se encontraba
refugiada su familia .
También manifiesta que antes de llegar a la mencionada casa se lavó en una'
masia junto a la carretera de San Salvador de Guardiola (Manresa), manifestando a
los vecinos de la casa, que las heridas que presentaba eran sufridas a consecuencia de
un accidente de automóvil.
A los ocho dias de estar en Valldeperas, solicitó salvoconducto para trasladarse a
Barcelona donde tenia fijada su residencia, siendo nuevamente detenido antes de
marcharse por la Guardia Civil de Cardona, la cual le trasladó otra vez a la Cárcel de
Manresa. Al ingresar en la misma el Director D. Francisco Pons, se mostró
sorprendido de la presencia del deponente al que interrogó sobre lo sucedido en la
mencionada noche del dia 9 de Febrero, manifestándole dicho Sr. Pons que a las
cuatro de la tarde del mismo dia seria conducido ante el Sr. Jefe de Policia Militar de
Manresa para declarar el hecho, la cual cosa se realizó tomándosele declaración
simplemente verbal de lo ocurrido el repetido dia 9 de Febrero. siendo nuevamente
trasladado a la Cárcel de Manresa en la que permaneció hasta el dia 16 de Marzo del
mismo año. fecha en que filé trasladado a Solsona reclamado por el fltmo . Sr. Juez
Militar de aquella plaza. En fecha 8 de Mayo, prestó declaración ante el Sr. Juez de
Solsona y continuó permaneciendo en la citada cárcel hasta el dia 1 0 de Junio de 1939,
fecha en que le trasladaron a la Pr isión de Lérida en la que ha permanecido y
permanece hasta el dia de la fecha, sin que haya sido en ningún momento interrogado
por ninguna Autoridad Judicial militar ni civil, ni se le haya notificado ninguna
Sentencia por la que se pudiera hallar cumpliendo pena.
!I En realirat Valldeperes pertany a Castelladral, actualrnent terme de Navas (no Naves) .
15
16. Preguntado, manifiesta: que no había referido los hechos relatados en esta
declaración a nadie y menos a ninguna Autoridad, ni a sus mismos compañeros de
Cárcel.
Que no tiene más' que decir y que lo dicho es la verdad. Leida que lefué esta su
declaración, la halló conforme por lo que la firma con su s.s.
y conmigo el Secretario
que DOY FE. (fol. 3) .
Agra"lments
A banda de tots els familiars i persones entrevistades que s' esmenten al llarg del
text, cal agrair també l' inestimable ajut de l' Assumpta Muset, el Josep Matalonga, el
Rafael Badia, l' Amadeu Olives, el Francesc Oliva, els Ajuntaments de Pinós, Collbató i
el Bruc, el rector de les parróquies de Collbató, el Bruc i Sant Pau de la Guardia, el
Miguel Montraveta i el Pere Guixá ,
Bibliografia
[1] CAUSA ORDINARIA núm. 32284, instruida contra presuntos desconocidos por
hechos denunciados por JOSE NIN PORTA, sobre saca y asesinato de presos de la
cárcel de Manresa, ocurrido el9 de febrero de 1939, Juzgado Militar eventual núm. 4, 1
de setembre de 1942, Capitania General de la 4(1 Reglón Militar.
[2] SUMARÍSIMO ORDINARIO núm. 31692 instruido.contra José Nin Porta por el
delito de Rebelión Militar, Juzgado Militar núm. 1 de Lérida, 7 de setembre de 1942,
Capitania General de la 4(1 Región Militar.
[3] Solé Sabaté, J.M. i Villarroya, J., L 'ocupació militar de Catalunya, L' Avene,
Barcelona, 1987.
16