Edició 193 del diari de la Torre, corresponent al mes de març de 2014

1. MARÇ DE 2014. ANY XVI
Número 192. www.baixgaia.cat
En el punt de mira

2. la Torre
2
EDITORIAL
SERVEIS
L’Agenda imprescindible
L’estació
La relació entre Torredembarra, la seva
estació, la RENFE i ADIF (Administrador
de Industrias Ferroviarias) admet un llibre
que barregi realitat i llegenda. Ara hi afegim
la política. La llegenda no pot passar per
alt la parada d’un tren exprés per raonada
exigència de Cecili Aliaga, personatge
nogensmenys mític que regentava el quiosc
llibreria del carrer Nou que prenia el nom
del seu pare, “Cal Cirilo”. La història no pot
passar per alt l’accident del 30 de març de
2002, amb el balanç esgarrifós de dos morts
i cent quaranta-dos ferits.
La política ens convoca ara a
una manifestació per demanar una millora
radical de les instal·lacions i serveis, just
quan la ministra de Foment anuncia amb
prosopopeia un AVE que anirà de la Ceca
a la Meca assegurant que Espanya és
“líder indiscutible en infraestructures i
tecnologia”. Mentrestant... A La Torre... És
grotesc que els trens a Barcelona s’anunciïn
per una “via 4” quan només n’hi ha tres, però
l’anècdota ens mena a la categoria d’una
estació esgavellada, amb vàters lamentables
oberts només si se’n demana la clau, un pas
inferior per accedir a l’andana que mai no
va existir, que s’inunda en un tres i no res i
obliga a fer un tomb que et pot fer perdre el
tren, fred a l’hivern, escarransits aixoplucs,
sinistra foscor per esperar els primers i
últims trens, bancs els justos, rovellats i que
brutegen, màquines de complimentar els
bitllets que s’espatllen sovint...
MARÇ DE 2014 ddT
Tot un memorial de greuges al
qual cal afegir que ara les taquilles tanquen
més hores i s’incrementa la crònica pèssima
informació sobre uns retards que, fidels a la
trista història de la RENFE, sovintegen. I els
carteristes de la importantíssima temporada
estiuenca campen més tranquils, perquè el
servei de seguretat, quan n’hi ha perquè
és itinerant, està més atent d’humiliar
immigrants que es colen, preferentment els
subsaharians del top-manta amb seu social
a Sant Vicenç de Calders, que no pas de
patrullar per les andanes a les hores punta.
Els ferrocarrils espanyols, en fi,
són ara als tribunals pel gravíssim accident
del proppassat 24 de juliol de 2013 a
Santiago de Compostela, setanta nou morts,
amb un acte judicial que planteja el debat
entre seguretat i interessos comercials. Una
companyia estigmatitzada per una gestió
desastrosa.
El ddT ja ha parlat dels problemes
de l’estació de La Torre, i ara crida
l’atenció dels ciutadans al costat del Govern
municipal, de les forces polítiques de la
vila i de les entitats, per tal que consolidin
l’articulació d’una protesta conjunta, que
serà més efectiva com més sumi, que porti
a solucions que ja són absolutament urgents.
La manifestació convocada per al 8 de març
és un pas important de mobilització, que
caldrà seguir amb persistència i tenacitat als
despatxos de la Generalitat, que té les rodalies
traspassades, i del Ministeri de Foment.
.
Ajuntament
Jutjat de Pau
CAP
Policia Local
Mossos d’Esquadra
Bombers
Parròquia de Sant Pere
Parròquia de Sant Joan
Patronat de Cultura
Patronat de Turisme
Biblioteca municipal
Residència Pere Badia
Ona la Torre
977640025
977640021
977643809
977646005
112
085
977640154
977640806
977643888
977644580
977643175
977641132
977958635
Escoles
Llar d’Infants el Cirerer 977642535
LLar d’infants el Gegant 977646182
Antoni Roig
977649836
Molí de Vent
977130293
l’Anitina
977642496
Mirades
977645826
Iinstitut Torredembarra 977640312
Inst.Ramon de la Torre 977642651
Farmàcies
Arasa
Cogul
Escudé
Miró
Sant Jordi
977130434
977640003
977130735
977640735
977642750
Deixallera
SOREA
ENHER
Protectora d’Animals
Tanatori
Port Esportiu
Recollida de residus
Correus
Salvament Marítim
Llar del Jubilat
UDT
BASE
Zona Esportiva
Patronat Antoni Roig
Consell comarcal
Diputació de Tarragona
977645819
977642201
900770077
977643395
900506712
977643234
977645819
977640528
977644648
977643889
977643273
977642620
977643546
977644308
977249484
977296633
Ambulàncies
Santa Rosalia
Creu Roja
El Vendrell
SEM
977643434
977244769
977661141
977222222
Taxis
Torre Taxi
Taxi Vidal
Taxi Reche
Taxi Miguel
Taxi Xavi
Taxi Rodrigo
www.restauranteentarragonacangla.com
info@restaurantecangla.com
MENÚ CALÇOTADA
Calçots
Graellada de Carn
Crema Catalana
Vi, aigua, cava i cafè
Preu: 25 euros
ESMORZARS DE FORQUILLA I GANIVET!
CADA DIVENDRES, DISSABTE i DIUMENGE
PLAT, CAFÈ I BEGUDA 8 euros
977641147
609379161
977643775
977641129
620859548
608835458

3. ddT MARÇ DE 2014
Publicitat
3

4. la Torre
4
MARÇ DE 2014 ddT
Els tres finalistes del
Torrenc de l’Any
Llorenç Gómez, Maria López i Antonieta Agustí són els tres finalistes d‘aquest guardó
GUILLEM BARGALLÓ
El passat 25 de febrer es va tancar el plaç per poder votar els
9 candidats a Torrenc de l’Any.
D’aquesta manera ja es coneixen els 3 finalistes que lluitaran
durant aquest mes per endur-se
aquest reconeixement.
Des de finals d’octubre, més
de 2.800 persones han entrat al
Baix Gaià Diari o han enviat un
correu electrònic al ddT per votar el seu candidat, unes xifres
que superen en més de 1.000
vots els que van votar per primer cop ara fa un any.
De fet, en els darrers quatre
mesos, els tres finalistes s’han
mantingut des de la primera
setmana en les posicions capdavanteres. Llorenç Gómez,
Maria López i Antonieta Agustú
han sumat entre els tres, més de
1600 vots dels 2.500 que s’han
recollit, de manera que han esat
finalistes des de pràcticament el
primer dia.
Tornar a votar
D’aquesta manera, des d’ara
mateix i fins el proper dime-
cres 8 d’abril s’inicia la segona
etapa per escollir el Torrenc de
l’Any. Només es podrà escollir
a un dels tres finalistes, que comencen de zero, sense els vots
que ja havien recollit durant el
primer període de votacions.
Per a votar s’ha de seguir el
mateix procediment que en
l’anterior etapa: entrar al web
www.baixgaia.cat, on trobareu
l’enquesta en la columna de
la dreta, mitjançant un correu
electrònic a redaccio@diaridelatorre.com i a la biblioteca.
A diferència de la primera etapa, però, en aquesta no es coneixerà l’ordre en la votació
fins a l’acte del 12 d’abril, quan
tothom (fins i tot els propis candidats) coneixeran el nom de la
persona que s’endú per primera
vegada el Torrenc de l’Any.
De la mateixa manera, continua
la votació per escollir l’entitat
de l’any, que ja s’apropa als
900 vots i està molt igualada.
El nom de la guanyadora també s’explicarà el dissabte 12
d’abril, un acte que el ddT i el
Baix Gaià Diari us conviden
a assistir a partir de les 20h al
Pati del Castell de l’Ajuntament de Torredembarra
Els tres finalistes, junts per a la fotografia de portada
Com serà l‘acte del 12 d‘abril?
Per segon any, us convidem a
un acte que té algunes sorpreses
amagades. A part de conèixer els
guanyadors a Entitat i Torrenc
de l‘Any, el proper 12 d‘abril
tindrem l‘oportunitat de gaudir
amb la música d‘un dels joves
artistes amb més futur musical
de Torredembarra. Un geni a la
guitarra amb només 19 anys i que
no ha dubtat en col·laborar amb
el ddT per aquesta gran festa.
A més a més, si l‘any passat vam
comptar amb la Lloll Bertran,
aquest 2014 esperem l‘arribada
d‘un altre padrí o padrina, que
ens permeti posar el toc distès i
divertit en una gran festa, que
l‘any passat va omplir el pati
del Castell i que aquest 2014 de
ben segur tornarà a ser un acte
emotiu, on podrem desvetllar
un dels misteris dels darrers
mesos: qui serà el Torrenc o
la Torrenca d‘aquest any. Us
esperem el dia 12 d‘abril!

5. la Torre
ddT MARÇ DE 2014
5
Tres perfils completament diferents
Perseguint el somni
GB
Si fos americà, Llorenç
Gómez tindria una pellícula sobre la seva vida
ben aviat. Quan era petit
era un futbolista que prometia: ràpid, amb molta
platja de Torredembarra.
Allà, seguia demostrant
la seva qualitat i a sobre
no sentia cap dolor al genoll. Va anar fent, jugant
en diversos equips fins a
participar amb els Xiri’s
en campionats estatals.
La clau de l‘èxit
GUILLEM BARGALLÓ
Hi ha històries personals
que ens ensenyen que
a vegades algú troba la
clau de l‘èxit a partir de
l‘esforç i la superació.
Tot just al 2003, la Maria
va viure una situació
personal complicada. Va
haver de tornar a casa
els pares, sense gairebé
res i amb menys de
100 euros al banc. No
es va desanimar, però.
Va decidir apostar per
l‘emprenedoria i va llogar
GB
Ara, l’Antonieta Agustí
és una dona jubilada que
gaudeix del seu temps, la
família i els seus amics.
Durant anys, però, va ser
una empresària important arreu del Camp de
Tarragona.
La marca Antonieta
Agustí era coneguda
com una de les professionals del món de la perruqueria i estètica més
important del país. Va
arribar a tenir perruque-
el Bodegón de Baix a
Mar, un bar mític. Poc a
poc, però, la Maria se‘l va
fer seu i el va convertir en
un espai gastronòmic, en
un lloc de trobada, per fer
copes i provar les seves
creacions.
El Bodegón és ara un
dels referents de la Torre
i la Maria una propietària
a qui la gent ha sabut
premiar la seva creativitat
i capacitat de reinventarse. Històries personals
que ens demostren que
l‘èxit existeix.
Tota una vida creant marca
tècnica i un futur esperançador. Diverses lesions
al menisc, però, el van
allunyar dels terrenys de
joc i tot semblava indicar que el món del futbol s’havia acabat per al
Llorenç jugador. Un dia,
però, va començar a jugar
amb un grup d’amics a la
ries a Torredembarra,
Tarragona i Reus, i va
comptar amb dos instituts
on ensenyava als més joves l’ofici.
L’Antonieta, que va començar de molt jove en
un petit negoci a la Torre,
va anar construint poc a
poc una marca que treballava per a gent molt important, que aconsellava
i era present als mitjans
molt sovint. Tota una vida
dedicada a fer créixer una
marca que, en el fons, era
ella mateixa.
Primer la selecció catalana i després l’espanyola.
Tot sota el paraigües de
l’humilitat i la sensació
que seria un procés llarg.
Res d’això: en un any el
Llorenç s’ha convertit
en el referent estatal del
futbol platja i una de les
icones mundials.
Celebrem el nostre 2n aniversari amb vosaltres i us volem
obsequiar amb un 20 % dte en totes les nostres teràpies.

6. informació Municipal
6
MARÇ DE 2014 ddT
L’alcalde demana al conseller de Territori que
ajudi a resoldre problemàtiques pendents
AJ. TORREDEMBARRA
El conseller de Territori i
Sostenibilitat de la Generalitat
de Catalunya, Santi Vila, va
estar el 31 de gener passat a
Torredembarra. Més enllà de
la visita institucional en què el
conseller va poder conèixer dos
edificis singulars del municipi: el Castell i el far, l’alcalde,
Daniel Masagué, va aprofitar per
mostrar-li in situ diverses zones
que alberguen diferents problemàtiques en què es demana la
participació activa del govern
de Catalunya per a la seva resolució. Santi Vila va manifestar
obertament el seu compromís i
col·laboració. Es tracta de l’estació de ferrocarril, del Club
Marítim, del pas soterrat de Nova
Torredembarra i del Pla Parcial
de Muntanyans II.
De la mà de l’alcalde, el conseller va poder comprovar l’estat
deplorable en què es troba l’estació de trens: la tercera amb
més usuaris de la demarcació de
Tarragona i que, en canvi, està totalment abandonada (veure altres
informacions).
Un altre indret que es va mostrar al conseller va ser el pas
soterrat de la urbanització Nova
Torredembarra, el qual fa uns
mesos que es troba inutilitzat,
després que per ordre judicial
s’hagi anul·lat el bombeig d’aigües freàtiques, amb la qual cosa
ha quedat inundat i no practicable
al pas dels vianants. El requeriment judicial s’ha produït com a
mesura cautelar, mentre es determina l’existència o no d’una possible afectació a l’Espai d’Interès
Natural dels Muntanyans pels
vessaments.
Finalment, l’alcalde i el conseller van desplaçar-se al pla parcial Muntanyans II, un afer que
es troba encara en mans de la
justícia però que podria acabar
sent molt greu per a ambdues
administracions (Generalitat i
Ajuntament). En aquest sentit,
Daniel Masagué ha exposat que
donat l’actual moment de crisi,
especialment en els sectors de la
construcció i immobiliària, considera que Muntanyans II és un
tema reconduïble entre les diferents parts implicades. De fet, el
mateix alcalde ha assenyalat que
ara fa temps que no es parla de
Muntanyans II i que pot semblar
un tema oblidat, però que des de
l’Ajuntament es continua treballant per buscar una solució que
minimitzi al màxim les repercus-
Concurs per al foment del
civisme i la convivència
ciutadana, dirigit als alumnes
dels instituts de la Torre
AJ. TORREDEMBARRA
La Regidoria de Participació
Ciutadana ha convocat un
concurs per al foment del civisme i la convivència ciutadana a Torredembarra, dirigit
als alumnes dels dos instituts
públics de la vila. Aquesta activitat és una de les propostes
d’actuació que s’emmarquen
en el procés d’elaboració de
la nova ordenança municipal de civisme i convivència
ciutadana, tal com ha explicat el regidor de Governació
i Participació Ciutadana, José
Oviedo.
Convençuts que l’educació és
una eina bàsica per al foment
del civisme, la Regidoria de
Participació Ciutadana, amb la
col·laboració de la Regidoria
d’Ensenyament, desenvoluparà aquesta activitat als instituts
a través del Pla Educatiu d’Entorn.
Amb la finalitat de fomentar el civisme, la millora de
la convivència ciutadana al
municipi, amb els valors de
tolerància, responsabilitat i
respecte vers els altres, els
alumnes en grups de com
a màxim quatre persones
hauran d’elaborar un treball en format presentació,
vídeo o cartell. La data límit per a participar és el 7
de maig. Les bases del concurs estableixen tres premis de 400 euros cadascun
en vals per a l’adquisició
de material escolar (un per
al 1r cicle d’ESO, un altre
per al 2n cicle d’ESO i un
per a batxillerat i cicles
formatius).
El lliurament dels premis
es durà a terme a inicis del
mes de juny. Tant les obres
guanyadores com les finalistes seran publicades a la
pàgina web de l’Ajuntament de Torredembarra.
sions econòmiques que podria
arribar a tenir per al municipi i
que, al mateix temps, es trobi en
la línia del que sempre ha defensat l’actual equip de govern:
preservar en la mesura del possible i al màxim que es pugui
Muntanyans II lliure d’edificació.
Cal recordar que en aquests
moments, el pla d’urbanització
de Muntanyans II està paralitzat i l’Ajuntament no pot concedir llicències de construcció.
Si finalment la sentència del
Tribunal Superior de Justícia de
Catalunya (que es troba recorreguda per la Generalitat) declara
el pla nul per tractar-se d’una
zona inundable, Generalitat i
Ajuntament podrien haver d’indemnitzar l’empresa promotora.
D’altra banda, el conseller de
Territori i Sostenibilitat, Santi
Vila, es va mostrar molt impressionat amb les visites al Castell
dels Icart i al Far. Per un costat, el Castell dels Icart (seu de
l’Ajuntament des del 2000) és
l’únic edifici de nova planta del
Renaixement civil català que
queda a Catalunya; i per l’altre
el Far de Torredembarra és el
darrer que s’ha construït a l’Estat espanyol durant el segle XX.
A dalt, el Conseller amb regidors, a baix, signant el llibre d‘honor
Preinscripcions per al curs 2014-2015 a la Torre
La preinscripció és el tràmit que
cal fer per ser admès per primera
vegada en un centre sostingut
amb fons públics, i també quan
es vol canviar de centre.
cicles formatius de grau mitjà
de formació professional i
d‘arts plàstiques i disseny
(Instituts Ramon de la Torre i
Torredembarra).
Cada centre educatiu us pot
informar del seu projecte
educatiu, dels ensenyaments
que imparteix, de les places de
què disposa, de l‘adscripció
a altres centres i si té mitjans
específics
d‘adaptació
a
determinades
discapacitats
dels alumnes. Normalment els
centres organitzen jornades de
portes obertes abans del període
de preinscripció.
•
Del 27 de maig al 6 de
juny, per als cicles formatius
de grau superior de formació
professional i d‘arts plàstiques
i disseny (Institut Ramon de la
Torre).
Els terminis previstos de
presentació de sol·licituds són:
•
De l‘11 al 21 de març,
per al segon cicle d‘Educació
Infantil i Educació Primària
(Escoles Antoni Roig, L’Antina
i Molí de Vent) i Educació
Secundària Obligatòria –ESO(Instituts Ramon de la Torre i
Torredembarra.
•
Del 13 al 23 de
maig, per al batxillerat, els
les competències en relació a les
llars d‘infants poden establir un
calendari propi).
•
A finals del mes d’abril es
publicarà el calendari de
Preinscripció.
•
Lloc de presentació de les
sol·licituds:
Preferentment, a les escoles i
instituts escollits en primera
opció.
Altres nivells educatius que
es presten a l’àmbit de la
Regidoria d’Ensenyament:
•
Llars
d’Infants
Municipals:
A finals del mes de març
es publicarà el calendari de
Preinscripció per a les Llars
Municipals:
Els
Gegants
de la Torre i El Cirerer (els
ajuntaments que tenen delegades
Escola Municipal de
Música:
Escola d’Adults Mar
de Lletres:
A finals del mes de maig es
publicarà el
calendari de
Preinscripció.
Més informació:
Web: www.torredembarra.cat /
Ensenyament
gencat.cat/ensenyament/
preinscripcio
Facebook:
https://www.
facebook.com/ensenyamenttdb
Twitter:
https://twitter.com/
ensenyamenttdb

7. la Torre
ddT MARÇ DE 2014
7
Els Nois s’enfaixen de nou
Els de la camisa blau cel han encetat el 2014 amb un febrer
molt intens, on els assajos han compartit espai amb la pilota
GERARD RECASENS
Després de guardar la camisa a
l’armari el passat 1 de novembre, els Nois de la Torre s’han
reactivat aquest mes de febrer
i ho han fet amb molta força.
Tot just el primer dia de mes,
celebraven la seva Assemblea
General Ordinària anual, en què
es van aprovar els comptes de
la temporada 2013. Els fins ara
cap de colla i president, Lluís
Batet i Matías Redondo, van
retre comptes davant dels castellers amb els seus respectius
informes de gestió que servien,
alhora, perquè tots dos s’acomiadessin dels seus càrrecs.
L’assemblea va servir, doncs,
per escollir nous cap de colla
(i Junta Tècnica) i president
(amb la seva Junta Directiva).
En la primera de les eleccions,
Salvador Cañellas s’imposava
a l’altre candidat, Joan Maria
Huguet, i era escollit cap de
colla pels propers dos anys.
Cañellas estarà acompanyat del
fins ara cap de colla Lluís Batet
com a segon; mentre que Jordi
Canyellas serà el cap de tronc,
Miquel Mata el cap de canalla i Eduard Fortuny el cap de
pinyes. El nou màxim dirigent
tècnic dels de la camisa blau cel
ja ha afirmat que “si els castellers responen, són compromesos i vénen a assaig, em plantejo
fer un pas més enllà, en forma
de torre de set o, qui sap, els tan
desitjats castells de vuit”.
Pel que fa a l’elecció de la Junta
Directiva, després de la retirada
de la candidatura encapçalada per la fins ara secretària de
la colla Gemma Garcia; Joan
Maria Busquets era escollit nou
president dels Nois de la Torre
per a les properes dues temporades. Busquets, que havia estat el cap de pinyes dels de la
camisa blau cel els darrers sis
anys, encapçala ara una Junta
Directiva que combina veterania i joventut i que es planteja
com a objectiu últim fer créixer
la massa social de l’entitat.
na, però, no va acabar aquí.
Després de preparar-se durant
gairebé tot un mes, un equip
de futbol sala format per 14
castellers dels Nois de la Torre
va desplaçar-se el cap de setmana del 15 i el 16 de febrer a
Igualada, on se celebrava la 13a
edició del Torneig Intercasteller
de Futbol Sala. Els Nois de la
Torre mai no havien participat
d’aquesta competició, en què
hi van prendre part vora 900
castellers de 40 colles diferents
d’arreu del país, i gairebé 2.000
persones de públic.
I sense deixar córrer el temps,
els Nois van treure la faixa de
l’armari el passat divendres 14
de febrer, quan van reprendre
els assajos. De fet, des d’aquesta temporada, els torrencs obren
el local a les 19h i durant una
hora organitzen activitats lúdiques per a la canalla, fins que,
a les 20h, comencen els assajos
per als més petits. En el cas del
primer assaig de 2014, els Nois
de la Torre van aconseguir reunir 124 castellers al seu local
del Carrer Carnisseria, cosa que
va permetre iniciar l’any amb
una embranzida veritablement
esperançadora per als de la camisa de color blau cel. Després
d’una hora i mitja de proves
molt ambicioses, hi va haver
sopar a base de pa torrat amb
llonganissa per a tots els assistents, a més de música d’ambient a càrrec de Torre de Ritmes
El paper futbolístic dels torrencs, però, va ser discret.
Després de debutar amb una
victòria per golejada (5-0)
contra els Nens del Vendrell,
l’equip queia derrotat contra els
Salats de Súria (6-1), la Colla
Jove Xiquets de Tarragona (31) i els Castellers d’Esplugues
(5-1). Aquests resultats, marcats per les nombroses lesions
de l’esquadra torrenca, condemnaven l’equip a la darrera
posició del grup i passaven a la
fase eliminatòria per disputar-se
els llocs compresos entre el 33 i
el 40 a la classificació general.
La mala sort va acompanyar els
Nois en el primer partit eliminatori (derrota per 8 gols a 1 contra els Castellers de Terrassa),
cosa que els va condemnar a
jugar el darrer matx del torneig dissabte al vespre, davant
dels Castellers d’Esparreguera.
Després d’empatar a 2 en el
temps reglamentari, els penals
L’activitat del cap de setma-
El primer assaig va aplegar més de 100 persones
van donar la victòria als torrencs, que se situaven així en la
34a posició del torneig.
Però quan tot semblava acabat, l’entrega de premis va sorprendre els Nois de la Torre.
L’organització va anunciar que
els de la camisa blau cel, que
tot just debutaven al Torneig
Intercasteller, havien guanyat
el premi al joc més net de tota
la competició, és a dir, que eren
l’equip que havia comès menys
faltes i havia rebut menys targetes.Estrella Damm, patrocinadora del guardó, va regalar a
la colla de Torredembarra l’es-
càndol de 600: fins a 200 litres
que van haver de baixar cap a
Torredembarra,
anecdòticament, en un sol cotxe. El premi,
però, va servir perquè en acabar
l’assaig següent, els de la camisa blau cel poguessin brindar plegats per celebrar l’inici
d’un any que s’espera intens al
Carrer Carnisseria. De moment,
la voluntat dels Nois és mantenir el nivell d’assistència als
assajos.
El debut a les places haurà d’esperar, molt probablement, al
diumenge 6 d’abril, quan actuaran a la Plaça Martí Royo d’Altafulla..

8. la Torre
8
MARÇ DE 2014 ddT
El ddT se‘n
GUILLEM BARGALLÓ
La gastronomia sempre ha anat unida
a la marca Torredembarra. Sense anar
més lluny, el proper 9 de març la vila
guadirà d‘una altra jornada de bull i ja
hem pogut comprovar en altres pàgines
d‘aquest diari que es tracta d‘un menjar
amb llarga tradició a la Torre.
Però hi ha molt més. Restaurants i bars
amb una oferta gastronòmica envejable
i amb una proposta variada. Potser
amb un nexe en comú: tapes i platets.
I, com no podia ser d‘una altra manera,
les patates braves esdevenen símbol
d‘aquesta cuina, que a la Torre té molts
adeptes i funciona la mar de bé.
Hem tingut i tenim llocs amb tapes
que s‘acosten a l‘excel·lència. Molts
recordaran Cal Coco, els callos de la
Rosor o els platets del Paulino. La
tradició segueix i molts establiments
han agafat el relleu d‘aquells llocs
mítics. Truites, sípia estofada, seitons,
escopinyes... i patates braves. El ddT
d‘aquest mes s‘ha endinsat en aquest
món i ha provat de fer una llista d‘aquells
llocs a tenir en compte quan un decideix
sortir de tapes. Aquells establiments que,
malgrat la senzillesa, elaboren productes
de qualitat a partir d‘un model que uneix
el mar amb la terra i amb les braves com
a nexe d‘unió.
Baix a Mar
Parlar de la cuina a Baix a Mar és ferho de platets, de tradició i d‘un aroma
diferent. Passajer pels carrers del nostre
barri de pescadors és fer-ho a partir
d‘olors úniques.
Al carrer Índustra de Baix a Mar hi
trobem dues propostes que no deceben.
El Bar Sport, conegut per a molts com a
Cal Frederic, basa la seva cuina en tapes,
platets i amanides. Un espai que molts
ja coneixen i on hem de destacar les
seves patates allioli, que comparteixen
protagonisme amb les braves, la seva sípia
estofada i el pop amb romesco. Anar de
tapes a la Torre implica passar per aquest
bar, així com pel Bar la Prenda, just al
mateix carrer i que ha agafat la tradició
per la cuina de la família Ral. Més braves
i més patates allioli difícils d‘explicar per
qui no les ha tastat. Obligatori tastar els
calamars a l‘andalusa, les croquetes i la
brandada de bacallà. I si tenim dubtes,
millor preguntar directament al Joe què
ens pot oferir i potser ens sorprèn amb
anxoves, calamarsets o escamarlans.
Dijous, divendres, dissabte i partits del Barça, barra de pintxos
a les vuit del vespre! Tasta les patates Auca (brava-romescoallioli), amanides, embotits, formatges, croquetes, platets, etc
Just a tocar hi trobem un altre espai Mític,
el Bar la Nansa, mig amagat en un dels
carrerons de Baix a Mar. Que no ens
enganyin, la Nansa segueix mantenint
una mística de bar de pescadors que ens
farà més gran l‘experiència de provar
alguna de les seves tapes marineres, com
ara les sardines i les seves patates braves.
La ruta no es pot acabar aquí. En els
darrers mesos molts han parlat del Niño
de la Costa i dels seus xous al Xaloquell.
No hem d‘oblidar que en aquest beach
club podrem fer unes braves a tocar de
la sorra i amb una de les postals més
boniques de la nostra vila: les barques
reposant a la sorrra amb l‘Alfa i Omega
al fons, el Port a l‘esquerra i tota la Costa
Daurada i del Garraf a la dreta
A Baix a Mar hi trobarem moltes
més ofertes a tenir en compte. El Bar
Bodegón, per exemple, amb una oferta
de platets més transgressora, amb una
cuina oriental que juga a combinar amb
productes de casa nostra i amb tapes com
jalapenyos que competeixen amb les
braves en la carta. O el restaurant Vaixell,
que ens porta platets de mar amb una
cuina fresca.
I si passem la via, ens espera un altre
temple de les tapes a Torredembarra. El
Plaça de la Vila, Torredembarra
977 644 296
Plaça Catalunya
Vine al millor Beach
Club de la Torre i
prova les nostres
tapes i copes!
Passeig Colón, 27
977640433

9. ddT MARÇ DE 2014
la Torre
9
va de braves!
en el nostre rànquing el dia que toqui
parlar d‘entrepans.
Just al mes passat parlàvem a la crítica
gastronòmica del Punt de Trobada, un
dels millors bars per a fer platets. Les
braves i són i, com no podia ser d‘altra
manera, es mantenen al nivell d‘alguns
platets més que bons: cargols amb suc,
fetgets, croquetes de bolets o popets.
Tota una experiència gastronòmica que
ens obliga a fer parada en aquesta ruta
improvisada que uneix platets diversos
amb les braves que molts i moltes ja hem
provat algun dia.
bar Roda, amb aquelles braves artesanals
i amb una salsa de debò. Imprescindibles
i que val la pena compartir amb el seu
pop, amb les sardines o l‘orada salvatge
pescada a Torredembarra. Parlar de tapes
a la Torre i no parlar del Roda és gairebé
un sacrilegi que no ens podem permetre.
Dalt la Torre
I si ens situem a dalt la Torre, un altre
espai mític és La Charca, a la plaça
Catalunya. Asseguren que fan les millors
braves de la Torre i, podem assegurar,
que són en la nostra selecció d‘allò que
no ens podem perdre. Braves amb la
patata tova, tallades a mà i a preus més
que competitius. La Charca és un espai de
tota la vida que és obligatori tastar de tant
en tant.
Just al costat hi tenim La Queixalada,
que va obrir les portes el passat 2013.
El seu lema és prou clar: Cerveses,
Tapes, Copes. La fórmula sembla que els
funciona: per cada beguda que demanis,
obtindràs una tapa generosa que va
variant en funció de les consumicions que
prenguis. I seria bo fer-ne més d‘una per
arribar a les seves braves, un dels platets
estrella de La Queixalada, que també serà
Si no les hem tastat a Ca l‘Astut és que
alguna cosa no hem fet bé. En els darrers
mesos aquest establiment ja no és només
un bar de plaça per a fer-hi el cafè. És
tot un espai gastronòmic on els popets
amb ceba i tomàquet són una delícia.
Les braves funcionen i és habitual veure
alguns militants d‘aquest bar berenant un
plat de braves, tot llepant fins i tot el plat.
L‘Astut ja no és només un bar de copes
i cafès, és un restaurant amb una cuina a
tenir en compte.
Just davant, a la Plaça de la Font, hi
trobem el Bar el Sabó, hereu d‘un espai
republicà i amb una història increïble.
El Sabó té quelcom especial i és un dels
establiments més tranquils del centre de
Torredembarra. Un espai ideal, a més a
més, per picar alguna cosa, com ara el seu
pernil o les seves braves. Una tapa feta
amb molta cura i amb tots els ingredients
necessaris per gaudir.
Una de les sensacions del 2013 ha estat
l‘Auca Taverna. La seva aposta per una
barra de pintxos no només ha quallat, sinó
que és molt popular a la Torre. L‘Auca
és irreverència, però també és un indret
on podem trobar una de les braves més
elaborades, ja que ens les porten amb tres
salses: salsa brava, romesc i allioli.
Ja per acabar, val la pena l‘ús de les patates
que fan a l‘Itsasoa, un restaurant amb un
llarg recorregut a casa nostra. L‘Itsasoa
destaca per uns esmorzars espectaculars,
on podem menjar ous estrellats amb
patates i cansalada, o fer el vermut amb
braves i calamars per només 4 euros.
Pregunteu pel seu menú de tapes: qualitat
a un preu més que raonable!
Deu propostes a Torredembarra a tenir
en compte i amb preus per a tothom. A la
Torre, anar de braves i de tapes és senzill
i val la pena.Així que ja ho sabeu, a treure
l‘agenda i buscar dia per fer la vostra ruta
de braves per la vila!
Esmorzar
d‘ous a l‘Itsasoa
Vine a El Sabó, tenim un ampli assortiment de tapes,
embotits ibèrics, entrepanes i plats!
Som a la plaça de la Font!
Menús diaris i de cap de
setmana, Calçotades per
encàrrec reserva per
whatsapp:
977640629 648470659

10. la Torre
10
MARÇ DE 2014 ddT
L‘estació en el punt de mira
L‘Ajuntament lidera una manifestació per reclamar una nova estació de tren el proper 8 de març
AJ. TORREDEMBARRA
L’Ajuntament de Torredembarra
promou i encapçala una campanya de mobilització per denunciar l’estat d’abandonament de
l’estació de trens i reclamar a
Adif solucions d’una vegada per
totes. Sota el lema “La Torre diu
NO! Volem nova estació”, l’alcalde de Torredembarra, Daniel
Masagué, va presentar el 13 de
febrer la campanya que culminarà el pròxim 8 de març, a les 12 h
del migdia, amb una manifestació
que sortirà del passeig de la Sort i
finalitzarà davant d’aquesta estació amb la lectura d’un manifest.
Daniel Masagué també va recordar que fa uns dies van explicar al conseller de Territori i
Sostenibilitat quina era la situació a la Torre i que es reuniran
amb entitats, amb el president del
Consell Comarcal del Tarragonès
i amb alcaldes veïns per tots junts
fer pinya. En paraules del mateix
alcalde, “volem mobilitzar tota la
ciutadania: usuaris i usuàries del
tren, entitats, col·lectius, formacions polítiques. De Torredembarra
i de les poblacions veïnes que tenen com a estació de referència la
nostra”.
L’Ajuntament ha denunciat l’estat lamentable en què es troba
l’estació de Torredembarra, tot
assenyalant que cap municipi es
mereix una estació abandonada,
però és que Torredembarra és la
tercera estació de la demarcació
de Tarragona en volum de passatgers (només per darrere de
Tarragona i Reus). En aquest sentit, Daniel Masagué va comentar
que “Torredembarra té més usuaris que Salou, que Cambrils, que
Tortosa i, en canvi, veient aquesta
estació ningú no ho diria. Més de
600.000 usuaris anuals. Adif menysprea aquests 600.000 usuaris
amb brutícia, deixadesa, un edifici gairebé ruïnós, sense servei de
venda de bitllets a les tardes, tanques protectores trencades, trens
tercermundistes...”.
L’alcalde també es va referir a
la manca d’inversió existent a
l’estació de Torredembarra. En
aquesta línia, va explicar que
l’actual Ajuntament i altres d’anteriors, s’han reunit amb responsables de Renfe i d’Adif en nombroses ocasions, els han adreçat
cartes demanant solucions, demanant millores, demanant una
estació nova, i que no han rebut
cap resposta clara.
A tall d’exemple, temps enrere
havien anunciat una inversió d’un
milió i mig d’euros (que ja semblava poc a l’Ajuntament) i ara
s’ha quedat en 900.000 euros i en
dos anys, i només per a arranjar
andanes perquè s’hi aturin trens
més llargs.D’altra banda, el 20 de
febrer al vespre, va tenir lloc una
reunió amb representants d’entitats, col·lectius i ciutadans, en
què hi van intervenir l’alcalde i
portaveus dels grups municipals.
L’alcalde, Daniel Masagué, va
comentar que s’viaha decidit dur
a terme una manifestació per de-
Una imatge de la roda de premsa del passat 13 de febrer
mostrar davant els responsables
d’Adif (empresa estatal que administra les infraestructures ferroviàries) quina és la voluntat de
la població i així fer més força.
També va comentar que després
de la manifestació convocaria la
comissió municipal amb representants de tots els grups municipals prevista en la moció presentada pel PSC reclamant a Adif tot
un seguit de millores i que va ser
aprovada per unanimitat en el ple
ordinari del mes de novembre.
La convocatòria de la manifestació compta amb el suport explícit
dels grups municipals de CiU,
PP, GIT i PSC. Tots plegats coincideixen a ressaltar que la problemàtica de l’estació de tren és una
qüestió de poble,
La postura dels partits de l‘oposició sobre la manifestació del 8 de març
El PSC de Torredembarra va
entrar a mitjans de gener una
petició formal per la creació
d‘una comissió formada per
tots els partits polítics “.amb
l‘objectiu de solucionar els
problemes originats per la
manca d‘atenció als usuaris
de l‘estació“.
Els socialistes volen complir
el que demanava la moció
que ells mateixos van presentar al ple el passat 21 de
novembre, i ho demanen
amb caràcter d‘urgència, just
abans de la manifestació del
8 de març.
En aquest sentit, des del
PSC s‘han mostrat satisfets
amb la voluntat del govern
de denunciar l‘abandona-
ment de l‘estació de tren
de Torredembarra amb
una manifestació. De fet,
recorden la citada moció i,
en conseqüència, es dóna
suport a la voluntat del govern de treballar per una
nova estació, i hi seran presents a la concentració del
proper 8 de març. El que si
que demanen els socialistes és poder saber quines
accions i gestions ha realitzat el govern amb ADIF en
relació a la problemàtica
de l‘estació.
El PSC assegura que ja fa
temps que ha denunciat
públicament l‘estat de deteriorament d‘una estació
que no compta amb per al
govern estatal i afirma que
estarà al costat „d‘aquells
partits i aquelles decisions que treballin per
comptar amb una estació
i un entorn dignes per a
Torredembarra i els seus
usuaris i usuàries“
i Sostenibilitat, Santi Vila,
va manifestar a la premsa
que el tema de l’estació de
Torredembarra estava contemplat en les converses
de la Generalitat amb el
Ministeri de Foment“.
Segons ERC, ni la roda de
premsa ni l’acció de protesta
han estat consensuades amb
el grup municipal.
Els republicans es mostren
sorpresos que el govern de
Torredembarra „apel·li al
suport del plenari per convocar una campanya de mobilitzacions quan no ha estat
capaç de negociar res durant
6 anys per millorar l‘estació,
ni aprofitar l’avinentesa de la
implantació de l’anomenat
tercer fil“,
ERC també creu que el PP,
membre del govern municipal hauria pogut aprofitar
l’aliança per gestionar alguna cosa: „encara no fa deu
dies el conseller de Territori
Al ple de novembre de
2013 es va aprovar una
moció que acordava crear
una comissió formada per
representants dels partits
polítics a l’Ajuntament de
Torredembarra per iniciar
negociacions amb ADIF
per fer arribar la demanda
d’una immediata solució
dels problemes de de l‘estació. A dia d’avui aquesta
comissió no s’ha constituït.
Per tots aquests contrasentits, ERC no vol acompanyar l’equip de govern
en un acte que té, segons
esquerra, un clar to populista, amb escàs contingut
polític, i demana “més fets
i menys paraules”.
ABG ha enviat un comunicat
als mitjans on assegura compartir la intenció de comptar amb una nova estació,
però assegura que el govern
de la Torre no ha fet res els
darrers sis anys per acabar
amb la deixadesa d‘ADIF.
ABG recorda que ja va fer
accions de denúncia de la
situació de l‘estació, i que,
segons la formació que lidera Suñé, l‘Ajuntament gestionat per l‘alcalde Masagué
va ignorar. Alternativa tira
d‘hemeroteca i recorda que
és membre fundador de la
Plataforma per un transport
públic i de qualitat al camp
de Tarragona,
L‘Ajuntament
de
Torredembarra va proposar
eliminar la via de tren amb el
seu actual recorregut i desviar-lo paral·lel a l‘autopista
ara fa uns anys. Per ABG,
ara „és incongruent demanar a Madrid l‘eliminació
de l‘actual recorregut, i al
mateix temps demanar una
milionària inversió d‘una
estació.“ A més a més, per
a Alterntavia, hi havia un
acord de Ple on s‘instava a
crear una comissió formada
per tots el partits polítics,
per fer unitàriament gestions
a les administracions per assolir l‘objectiu de l‘estació, i
que a hores d‘ara encara esperen ser convocats.
Alternativa Baix Gaià es
pregunta “quina utilitat, i
influència, té el govern local format per PP i CIU, els
mateixos partits que governen el Govern Central i el
Govern de la Generalitat“ i
creu que el que vol el govern
és encapçalar sols la manifestació.

11. ddT MARÇ DE 2014
Publicitat
Mobilitza’t!
Vine a la manifestació
8 de març, a les 12 h,
des del passeig de la Sort fins a l’estació.
11

12. informació Municipal
12
MARÇ DE 2014 ddT
Repsol manté el patrocini de l’abalisament
ecològic a les platges de Torredembarra per a
la propera temporada de bany
AJ. TORREDEMBARRA
Per a la temporada de bany
2014, Repsol mantindrà el
patrocini que du a terme des
de l’any 2012 aportant els
fons necessaris per completar
l’abalisament de les platges
torrenques amb sis nous biòtops, convertint-se, d’aquesta
manera, en el municipi pioner
de Catalunya en l’abalisament
ecològic.
Així ho va comunicar el coordinador de Comunicació en complexos industrials de Repsol,
Josep Bertran, a la regidora
de Platges de Torredembarra,
Elia Rodríguez, en la reunió
de treball que van mantenir el
29 de gener passat. Bertran va
explicar que aquesta actuació
ve donada per la responsabilitat social i mediambiental que
té l’empresa vers el litoral i el
medi ambient.
La Regidoria de Platges de
l’Ajuntament de Torredembarra
continua la tasca iniciada l’any
2012 d’implantació d’un sistema ecològic i innovador
per abalisar les seves platges.
L’abalisament és un requisit
imprescindible per considerar
una platja apta per al bany, ja
que protegeix els banyistes de
les embarcacions o enginys
a motor que poden envair la
seva àrea. Per això es disposen, seguint la llei, a 200 m de
distància de la platja o a 50 m
si la costa és rocosa.Cal recordar que durant les temporades
de bany 2012 i 2013, aprofi-
La regidora de Platges amb el coordinador de Comunicació de Repsol, Pep Bertran
tant el patrocini de l’empresa Repsol i la proposta d’en
Miquel Rota, es van instal·lar
18 biòtops (9 l’any 2012 i 9
més l’any 2013) que delimiten
la zona de bany. L’Ajuntament
de Torredembarra es fa càrrec
de les despeses d’instal·lació,
desinstal·lació i manteniment
del material
Un altre dels temes tractats a la
reunió va ser el de la importància de mirar d’aprofitar la presència d’aquests biòtops en temes d’educació mediambiental
Constantí visita els horts ecològics de Can Dània
AJ. TORREDEMBARRA
El 30 de gener passat van visitar els horts ecològics de Can
Dània l’alcalde de Constantí,
Josep Maria Franquès Martí,
acompanyat pel primer tinent
d’alcalde, Josep Maria Sabaté i
per tres regidors de l’equip de
govern, amb l’objectiu de conèixer sobre el terreny el seu
funcionament. Van tenir com
a amfitrions en aquesta visita
a l’alcalde de Torredembarra,
Daniel Masagué, al regidor
de Medi Ambient, Santiago
Ardèvol, i a la regidora de
Serveis i Benestar Social,
Francisca Felguera.
La percepció de la delegació
de Constantí va ser positiva i
van valorar la feina feta.
Alcalde i regidors fent d‘amfitrions als horts ecològics
Benestar Social impulsa la celebració del Carnaval a la Llar de Jubilats
AJ. TORREDEMBARRA
El Carnaval ja s’apropa i la
gent gran de Llar de Jubilats
fa setmanes que està treballant per tenir enllestides les
disfresses amb les quals celebraran aquesta festa tradicional. La Regidoria de Benestar
Social de l’Ajuntament de
Torredembarra ha posat en
marxa aquesta iniciativa com
una activitat més en l’ampli
calendari de tallers, sortides i
festes que es realitzen des de
la Llar de Jubilats.
Les disfresses que estan cosint
i elaborant els/les participants
són de diferents èpoques: dels
anys 20, de la dècada dels 50 i
60, i també dels anys 80 en què
hi participaran dos grups: els de
rock i el grup de punk. Durant
la festa, s’aniran llegint les característiques de cada època i
els grups sortiran a desfilar amb
la cançó que hagin escollit. Al
final de l’acte, es lliurarà un obsequi a cada participant.
La regidora de Benestar Social,
Francisca Felguera, s’ha mostrat molt satisfeta per l’acollida
que ha tingut aquesta iniciativa
i ha agraït a totes les persones
que hi estan col·laborant, per
la seva dedicació i il·lusió amb
què treballen. L’acte de celebració on es podran veure els
resultats d’aquest treball que
estan realitzant la gent gran serà
el diumenge, 2 de març, a les 18
h, a la Llar de Jubilats. Des de
la Regidoria de Benestar Social
s’estan duent a terme aquestes activitats per tal d’incentivar les relacions socials entre
les persones d’edat, fomentar
la col·laboració i el treball en
equip, així com practicar les
habilitats manuals amb treballs
d’aquest tipus.
Usuàries de la Llar de Jubilats preparant el Carnaval

13. Publicitat
ddT MARÇ DE 2014
13
“Ara no Toca!” treu prop de 200 perso- Ocupada una nau a
nes al carrer contra la política econòmica Torredembarra
del govern torrenc
ddT
Torredembarra va viure el passat
2 de febrer una manifestació contra la política econòmica de l’actual govern de CiU, PP i el GIT.
Convocada per la Plataforma Ara
no toca, va aplegar unes 200 persones, en un ambient molt festiu
però també reivindicatiu. Molts
participants van cantar l’himne
composat per l’ocasió i van cridar consignes contra la política
econòmica
La manifestació va començar
a les dotze del migdia a la plaça de les Monges i va recórrer
els carrers del nucli antic de
Torredembarra per acabar al voltant de tres quarts d’una just al
davant de la plaça de la Vila. El
Departament d’Interior no va
autoritzar que acabés davant de
l’Ajuntament, com volia l’organització.
Allí, el portaveu d’Ara no toca,
Lluís Suñé, es va dirigir als participants, carregant contra uns
pressupostos que considera “injustos” perquè augmenten la
pressió fiscal -el govern vol recaptar 600.000 euros més amb
la pujada de l’IBI- i no reactiven
l’economia local amb mesures
de suport als petits empresaris,
mentre es mantenen les gratificacions i complements a
funcionaris i treballadors municipals i molta publicitat institucional.
Suñé va demanar una reunió
veïnal a l’alcalde, per poder
tractar aquesta situació i arribar a un consens. La plataforma vol que es redueixi la pressió fiscal, i que els pressupostos municipals s’adaptin a la
realitat social. Entre els participants només hi havia els dos
regidors de l’ABG, Lluís Suñé
i Jordi Roig, i un del PSC,
Enric Grangel, a més d’alguns
regidors d’altres mandats.
Gran acollida de la nova peixateria a Baix a
Mar, la Peixateria Magrinyà
ddT
El passat 2 de febrer es va inaugurar la Peixateria Magrinyà a
Baix a Mar, amb un acte públic
que va comptar amb l’assistència de molts veïns i veïnes.
Gairebé un mes després, des de
la peixateria es fa una valoració
més que positiva, tant de l’acte
d’inauguració com dels primers
dies, on han notat el suport dels
veïns i veïnes de Baix a Mar.
La família Magrinyà confessa
estar sorpresa de la rebuda en
l’actual context econòmic i vol
agrair a tothom que ha permès
que la nova peixateria sigui una
realitat.
La família Magrinyà recorda
que la peixateria obre de di-
lluns a diumenge i que podeu comprar el vostre peix
tots els diumenges al matí, ja
que el servei de venda al públic és obert. Els podeu trobar a la plaça
Valls Ibern de
Baix a Mar,
just al davant
de l’església
del barri de
Baix a Mar.
Imatge de la nau ocupada aquest mes de gener
REDACCIÓ
El col·lectiu Torre de Bandarres
va emetre el passat 9 de febrer un
comunicat on s’informava que el
passat 30 de Gener van procedir
a la ocupació d’un immoble a la
vila de Torredembarra. Es tracta
de dues naus, abandonades des
de feia anys, propietat d’una
empresa constructora que ha fet
fallida.
Segons el col·lectiu, a causa
d’aquest abandonament, les naus
han sofert diferents robatoris i
destrosses, es per això que reclamen “una força col·lectiva per
posar en marxa aquest projecte.
Qualsevol tipus d’ajuda o suport
serà benvingut”.
L’espai alliberat, es converteix
així, en el primer centre social
ocupat i autogestionat al municipi. El col·lectiu espera que en
les circumstàncies socials precàries que ens envolten diàriament,
molts altres col·lectius i entitats
es sumin a la iniciativa i alliberin espais desocupats: “Davant
l’esclavitud que ens genera el
treball assalariat i la dependència
en l’atur, optem per crear el nostre propi camí. Volem un espai on
construir relacions que facilitin el
creixement personal i col·lectiu.
També volem recollir aquelles
lluites socials que necessitin suport i difusió”-Torre de Bandarrer
assegura que l’estat, el patriarcat
i el capitalisme són “violències
estructurals que ens limiten com
a persones, reduint-nos a peons.
Es per això que volem trencar
amb la normalitat que envaeix les
nostres vides i el context on ens
movem”.
El col·lectiu desitja que l’espai.
un cop habilitat, sigui de profit
per a tothom i que participin en
els tallers i activitats que es realitzaran i que de la mateixa manera, s’animin a proposar idees i
iniciatives per fer d’aquest espai
un centre social per a tots.
977 658 554
Rosalí Rovira, 5 Torredembarra Tel Fax 977644601 info@rovirafusters.es
www. rovirafusters.es
escura-xemeneies
HI SOM
LES
24h!
608 181 124
676 856 957

14. la Torre
14
MARÇ DE 2014 ddT
Cuinant bull entre germans
Dinem bull al Bar la Prenda amb el Joe, el Quim i el Manel Riudeubas, tres dels germans Ral
ddT
Arriba la temporada de bull i
Torredembarra ja es prepara
per una de les seves grans festes gastronòmiques, que serà el
proper 9 de març.
Ja fa unes quantes setmanes,
però, que en podem menjar de
bull. I un d’aquests llocs que en
fa, ja sigui per encàrrec o per
poder menjar allà, és el Bar la
Prenda, que té el Joe Riudeubas
darrere el timó.
Tot just fa un any ja vam explicar al ddT com feia el bull,
quin procés de cuinar tenia i on
havia après a fer aquesta menja tan torrenca. Ara, fem un pas
més i ens asseiem enmig d’una
cassola de bull amb tres dels
germans Riudeubas: el Joe, el
Quim i el Manel. I dinem al Bar
la Prenda, la casa on es van criar els quatre germans i on van
menjar per primera vegada un
plat de bull.
De fet, no va ser pas difícil enredar als tres germans per fer el
dinar i poder explicar la conversa. El Manel, el més petit dels
germans, ja sap quan comença
la temporada de bull i va traient
el cap durant els caps de setmana per poder-se endur un plat
cap a casa.
El Quim és el primer que arriba
puntual a la Prenda. Deu minuts
després fa cap el Manel i els dos
volen anar per feina. Es nota
que estem entre família perquè
de preeliminars n’hi ha ben
pocs. De fet, just abans de seure
treu el cap el Pep Fortuny, i no
se’n pot estar de provar un plateret de bull, mentre els altres
el mirem amb ganes d’atacar la
cassola.
Com en els vells temps
A ca els Ral, el bull s’ha menjat
sempre igual: una cassola gran
al mig i anar picant. Avui falta
l’Isidro, el més gran dels quatre germans i ja m’avisen que
es trobarà a faltar. Recorden un
dia que antre 5 persones es van
cruspir 22 quilos de bull, entre
patates i la tripa de la tonyina.
De la cassola d’aquest dinar en
podrien menjar gairebé deu persones, però sense fer gaire soroll
ja ha volat gairebé tot el ranxo.
Hi ha gana i el bull del Joe és
tan fi que un en menja gairebé
sense voler. De parlar, ben poc.
Només quan ja no queda res de
la cassola els tres germans comencen a recordar històries i
parlar dels vells temps.
El bull a casa els Riudeubas el
feia el Cándido, que convidava
a tots els treballadors de l’empresa una o dues vegades l’any.
S’hi reunien prop de 40 persones, quan el quilo de la tripa de
la tonyina rondava els 2 euros.
Llavors ja ho trobaven car. Ara,
en canvi, el preu ha pujat tant
que s’acosta als 50 euros, per
culpa dels japonesos, que s’emporten gairebé totes les tonyines
que es pesquen a casa nostra. El
Joe el compra vora a Múrcia,
perquè vol una tripa específica,
que sigui prou doble per poderla cuinar bé. Sons germanes ja
saben que el Joe cuina el bull
com ho fan pocs i ja s’esperen
que arribi la temporada per passar-ne a buscar. El darrer cap de
setmana de febrer, per exemple,
servirà unes 50 racions.
Els quatre germans es van criar al carrer Indústria de Baix a
Mar. Recorden com el bull penjava de les barques i les peces
penjades a casa l’Agustí Salvet,
amb l’olor que despren la peça
quan es neteja i es penja perquè
s’assequi.
De peix en tenien sempre a
casa. El pare cuinava el peix i
la mare, la Manuela, era l’experta en truites i les maires.
El Manuel, el petit de la casa,
encara recorda la mare pelant
patates i fent truites per la tarda i per sopar. El Quim també
ha agafat la passió per cuinar i
les seves brandades de bacallà
són famoses. Ara bé, tots coincideixen que el Jose ha agafat
la destresa que tenia el pare.
A més a més, confessa que va
aprendre secrets del Fanaler i
del Maquinus, uns misteris que
encara no ha desvetllat a ningú.
Confessa que té un llibre escrit
de més de 1.000 receptes, entre
elles la del bull, que va merèixer un premi en la primera diada del bull. Els germans proven
de convènce’l perquè ho publiqui, però haurem d’esperar.
El Quim, el Joe i el Manel just abans de començar a dinar
El Joe ens ensenya les peces de bull durant el procés de netejar-les
ASSEMBLEA NACIONAL CATALANA DE
TORREDEMBARRA
OMPLIM D‘ESTELADES TORREDEMBARRA
2014 un any decisiu
Les estelades i senyeres arreu del territori (balcons i altres indrets) ajuden
a seguir creixent i consolidant la nostra fita, la INDEPENDÈNCIA.
Us demanem que Torredembarra n‘estigui plena.
És igual si el triangle és blau o vermell, si posa Assemblea o no, o si és la
senyera. L‘important, és que el moviment s‘eixampli i es consolidi.

15. Publicitat
ddT MARÇ DE 2014
15
DES DE 1993 AL SEU SERVEI. PREGUNTA‘NS, A BON SON
TENIM TOTS ELS TAMANYS QUE NECESSITES!
Sillón O‘luxen A PARTIR DE 390 €
Sofà 3 places amb 2 relax
A PARTIR DE 990 €
ECO MOT + VISCOPASIÓN 90x190
DES DE 400 €
Matalassos, somiers, canapes, llits articulats, coixins, nordics, roba de llar, etc...i també li
oferim i assesorem els mobles per a la seva llar!
TOT EL QUE BUSQUES, HO TROBARÀS A BON SON!
Av. Catalunya 18 Tel 977644635 Torredembarra
Av Baix Penedès,61 Tel 977154533 El Vendrell
Outlet Sofàs, Polígon Roques Planes Torredembarra Tel 620394131

16. 16
#2014
MARÇ DE 2014 ddT
mo
q

17. ddT MARÇ DE 2014
olt més
que tennis, pàdel
i tennis platja
#2014
17

18. 18
informació Municipal
MARÇ DE 2014 ddT

19. la Torre
ddT MARÇ DE 2014
19
Fans de la Superbowl a Baix a Mar
El Bar Sport organitza un any més un sopar americà per veure la final més vista arreu del món
GUILLEM BARGALLÓ
Deia un eslògan d’ara fa uns
quants anys que Torredembarra
era un poble màgic. No sabem
ben bé a què volia referir-se,
però sabem del cert que a casa
nostra tenim certes coses curioses, que ens sorprenen.
Molts coneixen el Bar Sport
de Baix a Mar, un dels temples gastronòmics de les tapes.
Pocs, però, saben què hi passa
un diumenge d’hivern a la nit,
quan una vintena d’habituals
s’uneixen per a fer un sopar
típic americà i viure junts la
Superbowl, la final de la lliga
de futbol americà d’Esats Units
i l’espectacle esportiu més seguit arreu del món.
De casa al bar
Tot va començar ara fa gairebé 30 anys, quan el Joan Maria
Nin es va aficionar al futbol
americà. Seguia els partits de
la NFL que feien per Televisió
de Catalunya i no es perdia mai
cap Superbowl. Algun any acollia algun amic a casa i el veien
plegats, fins que ara ja fa quinze anys va decidir organitzarho al Bar Sport, ja que no hi
cabien a casa.
Van començar un grup d’amics
que s’ha anat ampliant i que,
any rere any, ha ballat entre les
quinze i les vint persones. Com
no podia ser d’una altra manera, el menú és típicament americà: hamburgueses, autèntics
hot dogs, aletes de pollastre i
cervesa budweiser. De la vintena de persones que sopen, però,
són pocs els que acaben de
veure el partit complet, ja que
es tracta d’una final que s’allarga entre quatre i cinc hores.
El Joan Maria Nin es confessa amant del futbol, però assegura que l’espectacle de la
Superbowl i els partits de futbol americà en general, és molt
superior al dels esports i les
Fotografia de família d‘alguns dels assistents al sopar de la Superbowl d‘aquest 2014
competicions europees. De fet,
la mentalitat és una altra, com
ens explica el Joan Maria, que
va poder guadir d’un partit en
directe a San Francisco, Al voltant de l’esdeveniment hi ha tot
un dia d’activitats, que comencen amb barbacoes familiars
als aparcaments de l’estadi, talment com en algun capítol dels
Simpson. Són esdeveniments
familiars que s’allarguen durant hores, ja que els partits són
molt lents, amb moltes pauses i
temps morts. Ara bé, l’espectacle de l’himne, de les actuaci-
ons i, a la final, dels avions passant just per sobre de l’estadi,
no es pot trobar en cap altre esdeveniment esportiu. I encara
que sembli llunyà i impossible
de seguir en grup a casa nostra,
hi ha un lloc que ja fa anys que
celebra la Superbowl.
Kult, un nuevo restaurante en la Plaça
de la Font (antiguo Bon Sol). Cocina
alemana,copas y ambiente multicultural!
Prueba nuestras cervezas alemanas. Calidad a buen precio!
Sala comedor con exposiciones
de pintura
Ven a conocer Kult! A la plaça de la Font de la Torre!

20. l’Entrevista
l’Entrevista
20
Jordi i Dani Rovira
MARÇ DE 2014 ddT
Pagesos i campions de productors del Calçot de Valls
calçots del Casal Català de
Brusel·les, a partir de la Laura
Girol, que és de Torredembarra.
Cada any fan una calçotada i
enguany volen els nostres calçots. Cal veure si trobem un
mitjà de transport econòmic, ja
que nosaltres tindríem 12 hores
amb el cotxe.
“La qualitat és el valor afegit del
nostre producte”
La família Rovira es va proclamar per segon any seguit,
campiona del concurs de productors de calçots. Els de Ca
l’Aurèlia es consoliden com
els millors calçots de les quatre comarques on es produeix
el calçot amb identitat de garantia protegit, “El calçot de
Valls”.
completament blanca.
Quin és el secret per tornar a
guanyar?
Què és el rebuig?
De secret no n’hi ha. Es tracta
de calçar la ceba i quan més vegades ho facis, més blanca és la
ceba. Nosaltres hem recuperat
la tracció animal, com es feia
antigament i ens dóna un calçot
amb molt bona cama.
Què vol dir calçar la ceba?
Tapar-la amb la terra. La ceba
treu els brots, perquè vol sortir i tu la continues tapant amb
terra. Cada vegada arriba més
amunt i llavors la cama queda
Quants calçots collireu aquest
2014?
Això és difícil saber amb exactitud. No és una ciència exacta, però calculem recollir entre
90.000 i 100.000 calçots, però
també hi ha el rebuig.
El rebuig són aquells calçots
que no tenen les mides de la
Identitat de Garantia Protegida.
Ha de fer unes mides concretes
per ser un producte de qualitat,
de manera que aquells que són
massa prims o massa grans no
els tenim en compte per vendre. Alguns calçots estan torts
i probablement tenen el mateix
gust que d’altres, però nosaltres
busquem l’excel·lència.
A l’hora de coure’ls, si són
semblants en mides i diàmetre,
es faran al mateix moment.
El consumidor premia aquesta excel·lència?
Tenim molts clients que ja fa
anys que mengen els nostres
calçots. Plantem una bona ceba
mare, que és dolça. Es tracta
d’una ceba de la IGP, que té
estudis darrere que han permès
millorar-la.
Què hi diu la gent de Valls al
fet que siguin de la Torre els
guanyadors del millor calçot?
La gent de Valls ens felicita.
Som companys que hi participem i passem el dia junts. Hem
de fer pinya, la gent del nostre
sector. Avui dia es fan calçots
arreu, però el segell de qualitat
el tenim només a 4 comarques i
entre tots nosaltres hem de fer
pinya al voltant de la qualitat.
Teniu demandes de gent de
fora de la Torre?
Ara tenim una demanda de
Llibreria Papereria Premsa
El que si que hem notat és al
mercat, a Tarragona, on la gent
ens en demana. Molts volen els
nostres calçots, però nosaltres
no ho podem garantir, ja que el
prioritari és poder vendre’n a
la gent de la Torre i als nostres
clients de Ca l’Aurèlia. Ara, el
Daniel, ja li han concedit el fet
de ser jove agricultor i el que
volem és ampliar el negoci, trobar noves terres per treballar.
El problema, però, és que costa
molt trobar gent que, tot i tenir terres abandonades, ens les
vulgui llogar per treballar. Som
pocs pagesos joves que volem
seguir la feina i encara trobem
traves.
El fet de voler seguir és perquè hi ha cert retorn?
És una feina dura, però un premi com el que hem aconseguit
t’ajuda a tirar endavant i t’obre
mercat. Ara toca aprofitar-ho.
Hem de tenir en compte que
hi ha molta competència. A la
Torre hi ha molts negocis de
fruita i verdures i només hi
podem competir amb el valor
afegit de la qualitat. Amb el
calçot, per exemple, passa això.
El calçot que avui algú compri
a l’Aurèlia ha estat collit com
a màxim en els darrers dos
dies. I això també condiciona
el gust. Potser si que el preu és
d’alguns cèntims més el calçot,
però hi ha una feina prèvia i el
producte és millor.
Com condiciona la vostra
setmana la temporada de calçots?
Cada dijous i divendres el destinem a recollir calçots i alguna
setmana fins i tot comencem
dimecres si tenim algunes comandes per dijous o divendres,
com ara gent d’Igualada que en
volen habitualment. El seguiment de les altres plantes el fas
el dilluns o dimarts i fins i tot
toca venir algun diumenge si no
hem pogut acabar les comandes. Ningú es pot quedar sense menjar calçots i només ens
fa enrere un bon xàfec d’aigua,
perquè llavors és pràcticament
impossible recollir-ne.
Quina recompensa té una feina tant dura?
És vocacional, la satisfacció de
veure créixer un bon producte.
Estem a pocs metres del centre de Torredembarra, però des
d’aquí no és la Torre massificada que han anat transformant.
La imatge que veiem des de
l’hort de la Torre ens recorda a
fa molts anys enrere i això no
té preu.
De petits ja jugàvem al reg de
la sínia de l’avi i sempre hem
estat lligats a la terra. Cada cop
queden menys pagesos i són
més grans i això no s’hauria de
perdre.
No només treballem la terra. També cuidem l’entorn.
Arreglem els marges d’alguns
camins on no arriba la tasca de
l’Ajuntament i conservem l’entorn. És una feina que et lliga
amb la terra, amb la hisòria de
la Torre i, això, és una satisfacció impagable.

21. ddT MARÇ DE 2014
informació Municipal
21
CERVESA NATURAL I ARTESANA
DE TORREDEMBARRA

22. informació Municipal
22
MARÇ DE 2014 ddT
El Servei de Dinamització
Laboral reprèn els tallers de
recerca de feina per Internet
ddT
El Servei Municipal de
Dinamització Laboral de
la Regidoria de Benestar
Social de l’Ajuntament de
Torredembarra segueix donant suport a la recerca de
feina per Internet.
Enguany torna a engegar
aquest any els tallers de recerca de feina amb l’objectiu de familiaritzar els usuaris i usuàries amb la xarxa
Internet i el correu electrònic i facilitar així oportunitats d’inserció laboral mitjançant el coneixement de
les noves tecnologies.
Els tallers estan formats per
grups reduïts d’entre 6 i 8
persones per tal de donar
Un dels cartells que promocionen els tallers
una atenció individualitzada. Segueixen un
enfocament molt pràctic
amb l’objectiu d’aconseguir l’autonomia de la
persona en la recerca de
feina.
Per apuntar-se als tallers, cal dirigir-se al
Servei Municipal de
Dinamització Laboral,
situat a les dependències de la Regidoria
de Benestar Social (c/
Muralla, 16), en horari
de 9 h a 14 h, de dilluns a divendres, o bé
trucant al 977 64 00 25
(ext. 736) o enviant un
correu electrònic a la
següent adreça de correu; clubfeina@torredembarra.cat
Si vols formar part de la comissió de
Festa del Quadre
i
Festa Major 2014
Apunta-t’hi i tots junts farem unes grans
Festes Majors !!!!
Adreceu-vos al Patronat de Cultura
Horari d’atenció al públic
de dilluns a divendres de 8.30 h a 14 h
Telèfon 977 64 38 88
e-mail: cultura@torredembarra.cat

23. Publicitat
ddT MARÇ DE 2014
gastronomia
23
Michel Inn
Cuina alemanya i mediterrània
a la Plaça de la font
MICHEL INN
La plaça de la Font, coneguda
funcionalment per plaça dels
bars, ha omplert el buit que havia deixat l’antic Bon Sol, més
antic encara Ca la Mariana o
Santoro. Un local clàssic al
bell mig del cas antic, que ara
agafa tonalitat alemanya. Una
tonalitat que, certament, també és ben torrenca, perquè hi
ha hagut de sempre una nodrida colònia d’aquest país que
ara lidera Europa.
El bar restaurant porta
el nom de Kult, d’arrel mitològica, i el regenta en Claus,
un d’aquests alemanys de naixement i torrencs d’adopció.
La seva carta contempla amb
dignitat algunes de les especi-
alitats més conegudes d’aquell
extens Centre-Europa. Les
amanides de patates, totes
les varietats de salsitxes, el
choucroute, el braó de porc, el
gulasch i l’hamburguesa, tan
alemanya com indica el nom
de la Ciutat-Estat bàltica; per
cert, al punt imprescindible
d’una cocció prudencial.
Tots els productes
són bons i quan un producte alemany és bo desmenteix
tantes i tantes falsificacions
de supermercat o de bar no
t’hi fixis. També estan cuinats
com mana la tradició, lluny
de l’horror de les salsitxes de
Frankfurt fregides, la col agra
però sense excessos i la patata
cuita al dente. Els preus són
molt assequibles i de segur
que completaran el bon esquer de la terrassa mítica.
Complementen
la
gastronomia amb una bona
carta de cerveses de textures, graus d’alcohol i colors, dels suaus pilsen a les
torrades amb cos. Més endavant estaria bé que incorporessin algunes referències
dels magnífics vins Riesling
o Gewürtztraminer, de cep
blanc, o els negres Pinot
Noir o Sylvaner, que solquen
les conques del Rin i del
Mosel·la.
El Kult, en la seva inauguració, s’ha decorat amb
pintures d’Imma Vallmitjana
que evoquen discos antics
però que sortosament mai no
passaran de moda.
Bar Restaurant Kult
Direcció: Plaça de la Vila, Torredembarra
Cuina alemanya, mediterrània i nòrdica
Menú diari
Obert de dilluns a diumenge

24. 24
Opinió
MARÇ DE 2014 ddT
La cinquena columna
El cafè del diari
Jordi Suñé
Antoni Vilà
L’estació contamina la nostra imatge
L’Ajuntament reivindica una nova
estació i convoca una “mani”. Aquest
equipament per si no ho saben els
senyors de Renfe o de Adif, ha de ser
i és, una peça clau no solament per el
trànsit de viatgers (és la tercera de la
província, després de Tarragona i Reus)
si no també, perquè ha de reflectir, vista
amb ulls dels centenars de milers de
viatgers que circulen per las vies, el tipus
de ciutat que viu darrere de l’estació.
Resulta del tot rebutjable pensar que
algú pugui dir “diguem quina estació
tens i et diré quin poble hi ha darrera
d’ella”. Fi de la cita, que va dir aquell.
Si equiparem l’aparença de l’equipament
ferroviari que presideix l’entrada a
la població mitjançar els combois
ferroviaris i apliquem la cantarella,
podem endevinar i veure clarament la
paupèrrima i desastrosa imatge que
s’emporten de la vila, durant el breu pas
per terres torrenques.
Hora és que s’hi posi remei, s’han
d’aprofitar tots els recursos per “vendre”
la Torredembarra turística. Els nostres
recursos promocionals són escassos,
el Consistori fa bé de reivindicar
l’equipament (entre altres coses) que
pot contribuir incrementar el flux del
turisme familiar mitjançar la xarxa de
rodalies. Es el turisme en el que hem de
posar tots els esforços per captivar,a la
gent, bé sigui per carretera o ferrocarril.
Això si, a la nit cap a casa.
La “nostra” estació, ofereix una
imatge tercermundista, els viatgers, al
contemplar el lletrerot de Torredembarra,
que deuen pensar? Que som un poble
sense vida i activitat destacable per
la precarietat de l’equipament? Al
menys és el mínim que deuen pensar, al
contemplar les velles parets de l’edifici
i accessos inclosos, que més aviat
ofereixen una imatge d’habitacle de “los
peones camineros” de finals del segle
XIX i/o primers del XX.
Però la culpa no és de Renfe ni de Adif,
si no de la pròpia vila de Torredembarra,
per haver estat submisa i de haver
tolerat que uns politics, en l’única
ocasió que van reivindicar una nova
Iban Gabaldà
Quan es va produir el crack del 29 als
Estats Units, les big bands de swing
que havien animat els feliços anys 20
van anar desapareixent i van donar
lloc a formacions reduïdes que els
empresaris musicals podien contractar mentre que el cost d’aquelles grans
bandes els resultava insostenible.
Això va canviar el curs de la història
de la música. Les noves bandes havien d’adaptar les seves composicions
a les característiques d’un trio, un
quartet o un quintet en el millor dels
casos. Ja no hi havia cinc saxos i tres
estació, aquesta la van associar a un
macro projecte amb desenvolupament
urbanístic de la zona, amb serveis i
equipaments de tot tipus, molt bonics
i interessants, vistos des de la plàstica,
però inaccessibles econòmicament a
pesar de la exuberància econòmica
del moment, el seu bon fi era del tot
inassolible.
Amb honor a la veritat, al menys,
si es dona crèdit a informacions
no constatades no hem d’oblidar
que en el seu moment la mateixa
companya ferroviària, va fer arribar
(suposadament, no s’ha mostrat mai de
cara al públic) un projecta per un nou
edifici de l’estació. Les males llengües
diuen, que el projecte va arribar a
mans de l’Ajuntament, però que no va
ser de l’agrado de l’equip de govern
del moment ( ultimes dècades). Eren
de gustos refinats. Eren aquells anys
quant tot anava a lo gran, rajava tot pel
broc gros.
Ara sembla, que l’Alcalde Masagué,
vol llançar-se a l’arena i convoca una
“mani” publica pel dissabte 8 de març,
amb l’objectiu de reivindicar aquest
fonamental i important equipament.
En faran cas Renfe i /o Adif? Tenim
els nostres dubtes, sobre tot, tal com
estan les coses, el més probable és
que diguin : “voleu marxar i encara us
hem de construir una estació nova?
d’això res de res”. Molt típic de la
classe política estatal. Imprevisible el
que pot succeir, però la fe no s’ha de
perdre mai.
Si no s’hi posa una solució, ben aviat,
la brossa orgànica, la vegetal i la no
orgànica, faran conjunt arquitectònic
amb les balles de protecció derruïdes i
rovellades i unes andanes, més pròpies
d’un simple baixador de poblet,
perdut entre muntanyes, però no per
Torredembarra, que any rere any,
seguiran presidint l’entrada de la vila,
via ferrocarril, en l’època de les altes
velocitats, corredors del Mediterrani
i dels aeroports cada 90 kilòmetres.
Molta sort alcalde Masagué, en la
seva lluita amb els molins.
Domingo i la cooperativa
Corria el mes de març de 1913, ara fa
101 anys, quan un polític republicà
emergent, molt estimat pels pescadors
i els pagesos torrencs, el Marcel·lí
Domingo, escrivia un article a la
portada de La Publicidad titulat “El
ejemplo de una cooperativa”. En ell
reconeixia la vàlua de la cooperativa
de Baix a Mar. El polític tarragoní
reflexionava sobre les dificultats
per viure amb dignitat en un context
econòmic molt dur. La seva proposta
era clara: fer com els veïns de Baix a
Mar, fundar una cooperativa.
“En el barrio marítimo de este pueblo,
poblado de casitas bajas, enjalbegadas,
con un tejaroz sobre la puerta, destaca,
junto a la playa, un cuerpo de edificio
de dos pisos, coronado por un delicado
frontón”. La Societat Cooperativa
s’havia fundat el 1895 i comptava
llavors amb 90 famílies sòcies.
L’edifici estava valorat amb 30.000
pessetes. La funció principal de
l’entitat era la de permetre sobreviure
a aquelles famílies, durant “unos
años de verdadera miseria”, sense la
necessitat de pagar al comptat, amb un
dèbit màxim de 225 pessetes. Els socis
podien comprar tots els productes de
primera necessitat i els ormejos de
pesca. A finals d’any els beneficis
eren repartits entre els socis. L’any
anterior van ser unes 100 pessetes,
que no era poca cosa. Una part del
rendiment s’invertia en formació i
cultura. Domingo destacava la força
que prenien aquelles famílies humils
quan s’unien. Políticament significava
l’empoderament una part de la
població que havia resultat invisible
durant molts anys. “No son hombres
sin conciencia de sus derechos: son ya
perfectos ciudadanos”.
La cooperativa continuaria el seu camí
amb grans fites com la construcció
d’habitatges socials al carrer Tamarit
als anys 20 o l’impuls d’una escola
en el seu propi edifici durant la II
República. La relació de Domingo amb
Baix a Mar venia de lluny –va assistir
al bateig del bot salvavides Manuela
Artimes- i continuaria en futur. En
aquest sentit el Tarragona Federal de
l’11 de novembre de 1917 explicava
el pas del tren amb Francesc Layret,
Lluís Companys i Marcel·lí Domingo,
recentment alliberat de la presó. Els
republicans torrencs convocaren una
manifestació per a rebre’ls. A tres quarts
de vuit van aturar-se a l’estació de tren
on els esperaven “bien puede afirmarse,
todo el pueblo de Torredembarra”. Quan
entrà el tren a l’estació esclatà “una
ensordecedora salva de aplausos y vivas
a Marcelino Domingo y a los políticos
honrados y mueras al caciquismo”.
Domingo guaità per la finestra
“saludando al pueblo de la republicana
villa”. Van pujar al tren, per donar
una abraçada al polític en nom de
Torredembarra, l’alcalde Pere Cañellas
Arbós i el secretari de l’Ajuntament.
Llavors Cañellas, conegut com “Peret
de la Baba”, va treure el cap per la
finestra i “pronunció, emocionadísimo
breves frases de salutación en nombre
de los representados”. El tren arrencà
de nou el viatge i fou acomiadat
“repitiéndose los aplausos y vivas,
agitando las mujeres sus pañuelos y con
el gorro los hombres”.
Els pescadors de Baix a Mar ja eren
en mar quan arribà la notícia del pas
de Domingo per la Vila. Però quatre
embarcacions que eren a un milla de la
platja van poder veure l’aglomeració de
gent i van suposar el que estava passant.
Llavors “a toda vela y remo, dirigiéronse
a la playa, dieron fondo y saltaron a
tierra y corriendo desesperadamente,
llegaron al andén todos descalzos, un
minuto antes de entrar el tren en agujas”.
Domingo seria ministre d’instrucció
pública i també d’agricultura, indústria i
comerç durant la República. Va morir el
2 de març de 1939 a Tolosa, a Occitània.
Crisis, what crisis?
o quatre trompetes, la base rítmica es
va reduir al baix o contrabaix i la bateria, de vegades una guitarra o un piano, però poques vagades tots al mateix
temps. Tenim entre mans una situació
semblant? Doncs potser si. En quina
mesura? Com ha afectat la situació de
crisi actual a la música del nostre entorn més proper?
Els locals que programen música, ja
fa temps que es veuen en una situació
complicada que no els permet, en molts
casos, cobrir les despeses de contractar
una banda de rock formada per qua-
tre, cinc o sis persones, i les bandes,
cansades d’actuar sota cost, van perdent
ocasions de tocar en públic. A més, cal
afegir-hi una altra dificultat, la de les ordenances municipals, que no permeten,
sovint, arribar a un determinat nivell de
decibels que una bateria sense amplificar acostuma a superar amb escreix.
Aquesta situació ha donat lloc a una
solució que permet als músics continuar oferint concerts a un cost raonable
i sense fer molt de “soroll”, el format
acústic. Ahir mateix, vam poder veure a
la Torre, a la Traviesa, dos nois de Súria,
els Morlan River, despullant versions
de Neil Young, Bruce Springsteen,
U2, o Quique González. Es tracta
d’un format que permet acompanyar
un sopar, crear un ambient agradable mentre es pren una copa i gaudir
d’una nova manera d’interpretar els
temes, amb uns recursos mínims que
obliguen a fer vàlida la frase que tant
repetia Miles Davis, menys és més.
Una solució temporal pels locals de
la Torre que pot deixar fruits més perennes amb propostes interessants?
Potser si.

25. Opinió
ddT MARÇ DE 2014
Lectures diverses
Tribuna oberta
Ana Merino
Esteve Morros
Tendències actuals
Si observem el nostre entorn podem
percebre certes tendències que ens
indiquen cap on van les coses, per
exemple, ajudar als altres, reciclar,
allargar la vida dels productes, reduir el
malbaratament, comprar en botigues de
segona mà i respectar el medi ambient,
entre altres.
Contemplant aquestes tendències i veient
el que fan en altres llocs, des de Càritas de
Torredembarra hem obert un local on es té
en compte aquesta realitat.
Partim de l’experiència del rober, on la
gent ens porta la roba que ja no fa servir
i nosaltres la seleccionem i la posem en
condicions de tornar a utilitzar. Està
pensat perquè les persones que més ho
necessiten la puguin obtenir de franc,
si els nostres serveis d’acolliment
ho consideren convenient, o per un
petit donatiu,. En aquest últim cas, els
ingressos corresponents els utilitzem
per comprar aliments o per ajudar al
finançament d’altres projectes socials.
Afortunadament, la gent ens porta molta
roba, per la qual cosa podem oferir la
possibilitat d’aconseguir-la a
moltes
persones. Aquesta podem dir que és la
primera finalitat, ajudar a qui més ho
necessita. A més, d’aquesta manera,
allarguem la vida de les peces de roba i
contribuïm a que hi hagi una mica menys
de malbaratament.
Apliquem el mateix esquema al
magatzem de la llar on les persones ens
poden portar (o nosaltres anem a recollir)
mobles, electrodomèstics grans i petits,
llits, somiers, matalassos, parament de la
llar, llibres, CDs, etc. Una vegada revisats
o reparats els tornem a oferir a canvi
d’un petit donatiu. A més dels voluntaris
a qui s’encomana aquesta tasca també
ens ajuden persones sense ingressos i en
risc d’exclusió social, que a canvi reben
una petita compensació. Els objectius que
perseguim són:
•
Ajudar a les persones que ho
necessiten per a que puguin aconseguir els
mobles o estris que els hi manquen.
•
Ajudar a les persones sense
ingressos i que estan en risc d’exclusió
social.
•
Ajudar al finançament d’altres
projectes locals.
•
Ajudar a reduir, reciclar i
reutilitzar els residus.
Ja que aquest projecte és molt recent,
aprofitem la ocasió per fer una crida
perquè ens portin els estris relacionats amb
la llar que ja no facin servir. Si es tracta de
mobles o altres elements voluminosos, els
passarem a recollir
.
Ajuda’ns a ajudar! Càritas Parroquial
de Torredembarra, Carrer de l’Onze de
Setembre 6 – Telèfon 977 643 590
Magatzem de la Llar, Avinguda de
Catalunya, 28
El febrer d’Ona la Torre
Sònia Ferrer
Aquest mes, a Ona la Torre, han
començat dos programes nous. D’una
banda, “Un cafè amb el Llongue”, un
espai que condueix un dels líders del
mític grup de rock català La Madam,
en Josep Maria Llongueras, i que
s’emet els dijous de 4 a 5 de la tarda
i en redifusió d’1 a 2 de la matinada.
D’una altra banda, “¿De qué hablan
las mujeres?”, un programa, en
clau femenina, conduït per Daniela
Monsalvo i altres col·laboradores, un
espai en què tracten diversos temes
d’entreteniment i humor mitjançant
tertúlies, entrevistes, etc. Podeu sentirlo els dimarts de 8 a dos quarts del 9
del vespre i en redifusió els dijous a
dos quarts de 4 de la tarda.
També us informem que els amants
de la música clàssica podeu escoltar
“Carta de clàssics” tots els diumenges,
a partir de les 8 del matí, amb Joan
Enric Vidal i, als que seguiu la política
torrenca, us fem saber que hem
recuperat l’”Espai de Portaveus”, un
programa on cada setmana comptem
amb un grup polític amb representació
al consistori torrenc.
25
Si heu estat atents, aquests dies, a la
ràdio heu pogut sentir les converses
que hem mantingut amb els Nois de
la Torre amb motiu de l’inici de la
temporada castellera, alhora que us
hem parlat del Concurs de Castells i les
novetats que n’hem pogut saber. De fet,
la direcció de la ràdio, ja està treballant
en el plantejament de la temporada
castellera amb la finalitat de poder-vos
oferir algunes de les diades castelleres,
en directe. Alhora, us recordem que
podeu sentir el programa “La Torre de
7” cada dimarts a partir de dos quarts
de nou del vespre.
Acabarem el mes gaudint del carnaval
i farem un seguiment de la gresca i la
disbauxa, micròfon en mà, que podreu
sentir a la sintonia del 107.0 de la
freqüència modulada.
Aprofitem l’ocasió per a recordarvos que Ona la Torre us ofereix la
possibilitat d’anunciar-vos amb una
falca radiofònica. Si esteu interessats a
fer la vostra publicitat, només cal que
us poseu en contacte amb nosaltres a
Ona la Torre.
Quinze any de lectura a Torredembarra
L’altre dia ens van convocar als
treballadors que portem quinze i vinti-cinc anys de feina a l’Ajuntament,
per donar-nos un obsequi en agraïment
a l’esforç. Aquesta cita m’ha fet
preguntar-me com hem anat canviant,
com era la Torre aquell 1998 quan vaig
començar, i com és ara. Què es llegia i
què es llegeix. Quina importància tenia
i té la biblioteca per als torrencs.
En aquests tres lustres hi ha hagut alts
i baixos. Per sort la nova biblioteca
es va inaugurar a temps de gaudir
d’uns anys de vaques grasses. Però,
i abans, com érem? Vaig entrar a
treballar quan la Fundació la Caixa
havia cedit la biblioteca al municipi.
Havíem de canviar de seu, no se sabia
ben bé a on i, mentrestant, només per
una temporadeta, ens vam traslladar a
tota velocitat a la sala de Les Golfes.
Recordo que em van dir «és el mateix
treballar que fer feina». Ara entenc el
que em volia dir.
Sort dels companys de la brigada
municipal que van ser diligents en
encabir-ho tot, perquè al final van ser 9
anys, des de l’octubre de 1999 fins al
març de 2008.
Aquells anys vam fer molta feina, al
2001 teníem bibliopiscina i biblioplatja,
a l’estiu. Després només biblioplatja,
però tot l’any des de 2005 (tot i que
al principi amb aturades estacionals).
Teníem molt pocs recursos, però els
suplíem amb imaginació i ganes. I els
lectors s’implicaven de valent. Van ser
uns anys de gaudir de la proximitat amb
els veïns, de descobrir els seus gustos
literaris, els seus interessos, parlanthi contínuament, fent enquestes,
oferint llibretes de suggeriments. Calia
conèixer els torrencs per construir la
biblioteca que volien, entre tots. Hi ha
feines que comporten una vocació de
servei, i la de bibliotecària n’és una. S’ha
d’estar atent, s’ha d’escoltar, per atendre
correctament al públic. I aleshores,
aquesta vida sovint injusta, pren sentit
quan mires de ser útil als teus veïns, quan
aprofites l’oportunitat d’oferir el millor
de tu mateixa al món, de ser creativa.
Potser queda cursi, però una feina així et
compromet a contribuir a la societat per
crear un món millor. Sí, un comentari
ensucrat, però molt clar. A la biblioteca
ens entestem a animar la gent a llegir.
Quina dèria! Que facin el que vulguin,
no? Doncs no, ens agrada compartir allò
que creiem bo. Militància? Apostolat?
Potser sí. M’encanta acompanyar en la
tria i recomanar lectures que enriqueixin
a les persones. Ves quina ceba! Quan
una feina així t’arriba, t’hi avoques.
Ara, com a directora, m’he d’ocupar de
feines de despatx que em fan allunyarme de la primera línia de foc, del taulell,
per treballar més des de la trinxera. Sort
dels projectes que em fan mantenir el
contacte directe, encara.
Segurament actualment donem millor
servei i de més qualitat que abans,
sobretot perquè atenem a més vilatans
cada dia. Suposem que ara la biblioteca
és més present en la vida cultural de la
Torre. Però, és present a les llars de la
vila? No sé a totes, però deixeu-me posar
un exemple de casa, no us escapareu de
la ramonada... L’altre dia el pare del
Ramonet estava mirant de connectar el
lector de DVD amb la televisió. Mentre
feinejava, el Ramon li diu: «Papi, tienes
que ir a la biblio y coger un libro de
cómo arreglar la tele...»
Anem bé! Oi?
A la meva companya Macarena li
recorda el llibre del «El segrest de la
bibliotecària» on, quan els segrestadors
es posen malalts troba a faltar el llibre
de remeis casolans. La bibliotecària,
a banda de la síndrome d’Estocolm,
sempre busca les respostes en els llibres.

26. Opinió
Opinió
26
MARÇ DE 2014 ddT
Torrencades
#torredembarra
Jordi Salvat
La Traviesa, l’illa hippy d’en Jota
Hi ha locals amb una mística
especial, amb una llarga trajectòria
i moltes històries darrera, amb un
relat potent, com en diríem amb el
llenguatge actual. És el cas de La
Traviesa, més que un bar, més que
una sala de concerts, el projecte i el
reflex de la passió per la música i
la filosofia de vida del seu creador
i propietari, el Jota. Molta gent
coneix Torredembarra perquè ha
estat a La Travi, que porta més de
35 anys oberta al carrer Girona tot
i mil i uns problemes i una certa
incomprensió per les autoritats
municipals i alguns veïns, però amb
el suport d’una clientela fidel.
En Joan Lluís Pardo Gella, en Jota,
va ser dels primers estiuejants
de Torredembarra, dels que
van començar a venir els anys
cinquanta. Hi va establir lligams
molt forts, fins a casar-se amb una
torrenca. Fill del periodista Carlos
Pardo, el Jota també va treballar de
ben jove en el sector de la premsa,
com a compaginador en una època
que els ordinadors no existien a les
redaccions i tot es feia a mà, amb
una plantilla, de forma gairebé
artesanal. Va estar en diversos diaris
del grup de Salvador Auger.La
passió d’en Jota era i és la música.
De petit ja escoltava jazz i cançó
francesa, que li agradava al seu
pare. L’any 1964 va descobrir els
Beattles amb el seu primer single
i a partir de llavors va començar a
col·leccionar vinils. Es gastava la
setmanada de 200 pessetes que li
donava el seu pare en discs. Molts
els demanava per correu als Estats
Units i a la Gran Bretanya. Calcula
que ara té uns 3.000 discs, comprats
alguns en viatges a Andorra o per
Europa.
La seva professió estava mal
pagada o almenys això consideraven
els compaginadors del grup, que
van anar a demanar un augment de
sou al propietari. Els va dir que no i
van plegar. Era l’any 1976 i en Jota
no sabia massa què fer, fins que se li
va ocórrer muntar un bar, on la gent
pogués escoltar la música que a ell li
agradava. El terreny era de la família
de la seva dona i la fusta amb què van
construir-lo material de reciclatge
de la Renfe. El fuster havia treballat
construint els allotjaments pels
esquiadors de l’Olimpiada d’Hivern
de Grenoble, tot i que primer havia
començat l’obra un apoderat de toros
que havia construït una cosa que
s’assemblava més a un tablao flamenc
que a un bar com el que volia el Jota. I
ho van haver de refer gairebé tot.
El Bluegrass Bar La Traviesa, un joc
de paraules amb l’origen del material
amb què estava construït el local,
es va inaugurar el 8 de desembre de
1978 en una zona de Torredembarra
on llavors només hi havia l’Hotel
Líder, la Discoteca Jordi’s, el Bar
As de Oros i els primers edificis de
pisos. El local va començar a agafar
ràpid anomenada i venia gent fins i
tot de Barcelona. Entre la clientela
també hi havia músics. Un grup que
es deia Aribau va proposar al Jota fer
una actuació en directe a La Traviesa
i d’aquesta manera van començar
els concerts. Era l’any 1983. Primer
un o dos al mes, fins arribar a un
per setmana. Durant aquests anys hi
han passat per La Travi centenars de
grups, com John Principato, McClan,
Sidonie, Color Humano, Chris
Wilson, Carrots, Pau Riba o Obeses,
per dir-ne només alguns. El jardí de
La Traviesa també va acollir diverses
edicions del Magic Festival, dedicat
a la música i les arts picodèliques.
Va néixer el 1998 amb un format
Maria Rosa Wennberg
Hem vingut parlant, en dies passats, de
brutícies i altres circumstàncies que enlletgeixen l’aspecte de la nostra vila. La
vila, l’economia de la qual es basa essencialment en el turisme, requereix que
se la tingui neta i polida en extrem, sempre a punt de fer-se mirar i admirar, sempre a punt de fer-se desitjar. Fa pocs dies
vaig visitar una ciutat veïna – no en diré
el nom – i vaig quedar enamorada dels
carrers del nucli antic, tan nets, sense
propaganda enganxada, plens de flors,
amb els aparadors de les botigues tan
ben posats que et dolia passar de llarg
molt reduït i va anar creixent i
agafant anomenada fins el punt que
el festival sortia en les revistes que
Iberia reparteix en els seus vols. Però
la manca de suport de l’Ajuntament
pel que fa a subvencions i problemes
amb els permisos va provocar que
el Magic Festival fes la darrera
edició l’any 2005. Aquesta vessant
organitzativa en Jota l’ha heredat del
seu pare, que va portar a Catalunya els
Harlem Globe Troters o l’espectacle
Holliday on ice.
A La Traviesa no hi ha televisió i,
per tant, no s’hi pot veure futbol,
que ara s’emet tots els dies. És una
qüestió de militància. Les cadires són
les mateixes que quan obrir, fetes a
Tabernes de Valldigna i el jardí és
un dels seus grans atractius. S’hi pot
escoltar rock, sobretot el de la westcoast, però també blues, country,
bluegrass, garatge, sixties, soul,
funky... En Jota considera que la
clientela està contenta amb aquesta
oferta i que La Traviesa és una marca
molt important per Torredembarra,
tot i que poc apreciada per les
autoritats. Afirma que algun alcalde
l’ha volgut tancar i que l’especulació
immobiliària també s’ha fixat en el
terreny que ocupa.
Personalment es considera un “bitxo
raro” i es reivindica com a hippy i
hereu de tot el moviment de ciutats
lliures de Califòrnia dels anys 60 i
70. Afirma que el moviment hippy
no interessa als que manen i per
això l’intenten desprestigiar. També
l’atreu el món del budisme, el zen,
l’ecologisme i causes contra la
injustícia. També té aficions com
l’esquí, que li ve de molt petit, quan
amb el seu pare pujaven a La Molina.
Tornem al present. El Jota es vol
retirar i deixar pas a la seva filla, però
les despeses i els impostos no paren
de pujar i la crisi fa que els clients
gastin menys. El local s’ofereix
ara per acollir bodes, aniversaris o
altres celebracions. A més, ha hagut
de fer també reformes per adaptar
el local a les noves legislacions.
Una combinació que complica la
supervivència del local. La pressió
de les administracions també es fa
notar, amb visites contínues dels
mossos. Explica que ha demanat a
l’Ajuntament fer el canvi de llicència
a bar musical però no li concedeixen.
Té una multa de més de mil euros de
Jocs i Espectacles i la té recorreguda.
Núvols negres es passegen pel futur
de La Traviesa, aquesta illa enmig de
Torredembarra.
LES MILLORS PIULADES DEL MES A LA XARXA
@onalatarda
El #Jota de #LaTraviesa afirma a @
onalatorre que el 24 de setembre, en
principi, es jubilarà #Torredembarra.
@GerardRecases
600
mitjanes
d’@EstrellaDammCat
! El premi al FAIR PLAY del Torneig
Intercasteller,
pels
@nois1975!
#torredembarra
@montsepalau
A #Torredembarra del ##miniterrani,
cau es sol de s’horabaixa dins s’horitzó,
damunt la mar arrissada es avions...
@esgrima_cat
Primera participació oficial del Club
Pentatló Torredembarra. Enhorabona i
endavant!!!
@nois1975
Un orgull veure més de 120 castellers en
el primer assaig de l’any! Esperem que
el ritme no baixi. Gràcies, #castellers de
#Torredembarra!
@PauRuiz1993
Ha costat, però per fi #Torredembarra es
posa les piles amb la paupèrrima Estació
de Ferrocarril que tenim actualment al
municipi.
@concurscastells
12 colles actuaran a #Torredembarra, 18
ho faran el 4 d’octubre i 12 colles més el 5
d’octubre a #Tarragona #castellers
El torn dels cables
sense comprar. Les comparacions es feien
inevitables, i, és clar, la Torre sempre hi
sortia perdent.
Per on hauríem de començar la neteja a
casa nostra? Potser podem trobar solucions més a l’abast de la mà en qüestions
com la de la retirada de la propaganda
o els excrements dels gossos, però com
ho podem fer perquè desapareguin els
cables que pengen davant de les façanes
de les cases, algunes fins i tot de recent
construcció, i els que pengen de pal a pal,
pals que entorpeixen el pas per les vora-
vies i que tant enlletgeixen l’aspecte dels
carrers? De què són conductors aquests
cables? No es podien haver soterrat com
es va fer amb la conducció de gas o amb la
conducció d’aigua? I ara que s’estan aixecant moltes voravies per reparar o ampliar
el clavegueram no es podria aprofitar per
enterrat també els cables en qüestió? Però
no. Hi deuen haver raons molt fortes per
no fer una planificació d’obres conjuntes.
Si s’alça el paviment d’un carrer per soterrar una conducció, no es podria aprofitar
per enterrar-ne també dues, o tres si calgués? Per què quan tot just fa quatre dies
que s’ha obert i tornat a tapar el terra
d’una via pública, es torna a esbotzar
per una nova reparació? I al cap de pocs
dies: sant Tornem-hi que no ha estat res.
Fer i desfer, com Penélope que destruïa
de nit la labor efectuada de dia.
Així anirem seguint amb els fastigosos
cables penjats, com si fossin els domassos amb els quals l’Ajuntament engalana
els carrers quan es celebra una fira. O és
potser, això dels domassos, un truc per
amagar els cables a la vista dels firaires i
els seus clients?

27. Esports
ddT MARÇ DE 2014
27
Tres mesos per poder gaudir del futbol
La UD Torredembarra ja està pràcticament salvada i encara els darrers 12 partits amb il·lusió
GB
La UD Torredembarra ha fet
aquest mes de febrer un pas
de gegant per segellar la permanència i gaudir dels darrers
tres mesos de competició amb
la sensació d’haver fet els deures.
Tot i haver sumat tan sols 4
punts dels darrers 9 possibles i
haver ensopegat contra l’Alpicat, un dels candidats a baixar
de categoria, la victòria contra
el Tecnofutbol el passat 22 de
febrer deixa als blanc i blaus
amb 39 punts, un més dels que
van aconseguir el curs passat,
quan es van salvar in extremis. Ara, les coses es veuen
diferents i el Torredembarra
de futbol tè encara 12 partits
per lluitar per una zona alta
complicada, on el Martinenc
marca el ritme amb 47 punts
i el Torreforta no afluixa amb
40 punts. La Torre, però, no té
res a perdre, ja que ha fet els
seus deures i ara pot lluitar per
quelcom que semblava impossible el curs passat, quan una
remuntada en la segona volta
va permetre als d’Amores salvar-se en la penúltima jornada.
Ara, l’equip tindrà una setmana de descans, ja que la competició s’atura per Carnaval.
Just el 9 de març, els torrencs
viatjaran fins a Igualada. El 15
de març, la Unió Deportiva
Torredembarra rebrà el líder,
el Martinenc, en un partit que
pot ser molt important en les
possibles aspiracions dels
blanc i blaus per lluitar per
l’ascens a Tercera Divisió.
Amb els deures fets, els blanc
i blaus han de fer un pas més
i convertir els propers 3 mesos
en una lluita contra un mateix
per ser el més amunt possible.
El mes de març dirà.
El davanter Isma Rojas ja suma 10 gols aquesta temporada amb la UD Torredembarra
El filial, directe cap a Segona Catalana
El segon equip de la UD
Torredembarra va llançat a
Segona Catalana. L’equip, format per nous jugadors i membres de l’escola del club, va
guanyar en el darrer partit de
febrer al Tancat, que era el segon classificat, per 3 gols a 0.
D’aquesta manera, el conjunt
entrenat per Jordi Bargalló suma
53 punts i ja té el segon classificat
a 8 punts.
Cal tenir en compte que l’equip
que quedi primer pujarà directe
a Segona Catalana, on hi juguen
ara mateix equips com el Roda
de Berà, el Tortosa, el Valls, el
Morell o el Reddis. Es tracta,
doncs d’una possible fita històrica i que posaria la cirereta del
pastís a la millor temporada de
la història de la UDT.
Encara manquen, però, 12 jornades on l’equip ha de sumar
com a mínim 26 punts.
2 X1
EN PIZZES MITJANES
(4 o més ingredients)
Oferta vàlida tota la setmana (eccepte festius)
(Recollir al local)
FAMILIAR + MITJANA
22,00
(fins a 4 ingredients)
Vàlid tota la setmana. Local i domicili.
2 PIZZES FAMILIARS
Pizza
mitjana
7
,90
(fins a 3 ingredients)
Recollir local o domicili.
27,00
(fins a 3 ingredients)
Vàlid tota la setmana. Local i domicili.
PIZZA MITJANA (fins a 3 ingredients)
+ 6 ALETES DE POLLASTRE
o 4 BOMBES MEXICANES
+ 2 REFRESCS
13,90
Vàlid tota la setmana. Local i domicili.
•
•
•
•
•
3 PIZZES MITJANES
24,00
(fins a 3 ingredients)
Vàlid tota la setmana. Local i domicili.
Pizza
familiar
Amb una
(mínim 4 ingredients)
2 REFRESCS DE REGAL
11,90
(fins a 3 ingredients)
Recollir local o domicili.
Amb una
*No vàlid els dimarts festius ni els dimarts
vigília de festius
•
•
•
•
•
•
La
Pizza que val
la pena
PIZZA MITJANA
PIZZA FAMILIAR
(mínim 4 ingredients)
4 REFRESCS DE REGAL
*OFERTES VÀLIDES FINS EL 28/2/2014
compartir
Onze de Setembre, 14 - TORREDEMBARRA
,
TORREDEMBARRA
Agrega’t al nostre
perfil de Facebook.
facebook.com/piazzettatorredembarra
Tel.
977 64 44 80

28. Esports
28
El Volei Torredembarra
es juga l‘ascens a primera
MARÇ DE 2014 ddT
El Sénior Masculí del
Torredembarra Bàsquet Club se
situa en zona d‘ascens a Tercera
ddT
El Volei Torredembarra fa
de moment un bon paper en
la fase d’ascens a Primera
Catalana després de dues jornades. Si en el primer partit
les torrenques van superar a
casa al Vilassar, el conjunt
torrenc va haver de patir, però,
i molt, en el segon partit de la
fase, per tal d’aconseguir la
victòria a la pista del CECELL
Lleida, esgotant els cinc sets
en un partit molt intens.
Un dels partits del Torredenbarra Bàsquet aquesta temporada
ddT
Les jugadores celebrant un punt en un partit
Les
jugadores
d’Eric
Hasspacher es van anotar el
primer set per 23-25, però
les lleidatanes van reaccionar
en el segon i van igualar el
matx (25-17). En tercer parcial també es va decantar per
les visitants (19-25), però el
CECELL Lleida va tornar a
igualar el partit (25-16) i es va
haver de recórrer al cinquè i
definitiu set.
Aquest parcial definitiu va ser
molt igualat i es van superar
els quinze punts, fins arribar
al 16-18 a favor del Volei
Torredembarra, que suma dos
punts més i es manté imbatut
i amb totes les opcions per
aconseguir l’ascens.
En el tercer partit del grup,
disputat el darrer cap de set-
mana de febrer, les torrenques
van rebre a casa al Salou,
equip al qual ja havien vençut
durant la fase regular.
van acabar per idèntic resultat, 23-25. El tercer i definitiu
parcial se’l va adjudicar el
Salou per 21-25.
Primera derrota
L’equip torrenc queda ara amb
quatre punts i cau a la quarta
posició de la classificació. En
la propera jornada s’enfrontaran al Sant Pere Pescador,
que té els mateixos punts que
el Volei Torredembarra. Una
altra prova de foc per les de
Hasspacher, que l’any passat
ja es van quedar a les portes de
l’ascens a Primera Catalana.
En el tercer partit, però, va
arribar la primera derrota.
El Volei Torredembarra va
deixar d’estar imbatut en la
fase d’ascens a la Primera
Catalana. I ho va fer en el derbi del Tarragonès, contra el
Salou, que fins ara no coneix
la derrota i és el líder imbatut
d’aquesta fase,
Les
jugadores
d’Eric
Hasspacher va lluitar tots els
sets, però els tres es van decantar finalment per l’equip
visitant. Els dos primers sets
Malgrat la derrota, l’equip encara manté possibilitats i tindrà el segon cap de setmana
de març una nova possibilitat
d’escalar posicions en aquesta
fase d’ascens.
El sènior masculí A del
Torredembarra ha aconseguit la
cinquena victòria consecutiva
a la fase d’ascens a la Tercera
Catalana, després de derrotar a
un incòmode Montblanc per un
clar 79-65 el dissabte 15 de febrer. Els de Marc Zubiria es van
sobreposar a les importants baixes de David Marquès i Javier
Ibort i se situen, en solitari, en la
segona posició de la classificació
o, el que és el mateix, en zona
d’ascens.
Els torrencs van afrontar el matx
amb tant sols sis jugadors del
primer equip, als qui hem de sumar Òscar González (del sénior
B), Manu Torres (júnior) i Javier
Martín (cadet). Malgrat això, els
del Baix Gaià van disputar un
partit molt intens, on van mostrar
un gran encert exterior, anotant
un total d’onze tirs de tres punts,
Els locals van anar per sobre en
el marcador ja des dels primers
minuts. Després d’un 11-6 en el
minut 5, la enorme inspiració
de Mario Martí va capitanejar el
ritme ofensiu del torredembar-
ra, tancant el primer quart amb
un 29-21, on van destacar els 16
punts del ‘23’ local.
Al segon quart les diferències
sempre es van mantenir entre els
sis i els deu punts a favor dels
locals. El domini en el rebot de
Moha El Miri i la intensitat de
Marc Solé van ser determinants
perquè els torrencs poguessin
córrer i sempre manessin a l’electrònic. Un nou triple al darrer segon de Martí va deixar el 47-38
al descans. Al tercer quart es va
trencar el partit. Tres triples de
Xavi Cacho i la precipitació dels
visitants van situar un 62-47 al
minut 26, que va ensorrar als de
la Conca de Barberà.
El darrer quart va ser de tràmit
i els locals no van veure perillar mai el signe de l’enfrontament. Amb uns visitants jugant
de manera molt accelerada i un
Torredembarra intentant contemporitzar el joc, les diferències
mai van baixar dels deu punts.
Una entrada al darrer segon de
Saumell va segellar el definitiu
79-65 que, juntament amb l’inesperada punxada del Claret de
Valls, situen als torrencs a la segona posició de la classificació,