SlideShare a Scribd company logo
1 of 6
Download to read offline
GUNNAR ASPLUND I LA BIBLIOTECA PÚBLICA D'ESTOCOLM, ENTRE LA
                                   TRADICIÓ I LA MODERNITAT




                                                                                       Autor: Daniel Gil Solés


                                                                                                        1a ed.
                                                                                               Bítem, Tortosa
                                                                                       Edita: BibTraining.info
                                                                                               Gener de 2009




Gunnar Asplund i la Biblioteca Pública d'Estocolm, entre la tradició i la modernitat
LA BIBLIOTECA PÚBLICA D'ESTOCOLM

Penso que a Europa hi ha dues biblioteques que han marcat un canvi de conceptes
en l’arquitectura d’aquests edificis; hi ha dues biblioteques que han iniciat noves
formes, noves solucions, que van ser avantguarda en el seu temps i que avui dia
han esdevingut referent històric indiscutible. Aquestes dues biblioteques són,
penso, la Pública d’Estocolm, d’Erik Gunnar Asplund; i la de Viipuri, d’Alvar Aalto.
Segur que molts arquitectes pensaran diferent i em podran rebratre aquesta
afirmació, però serà molt interessant poder encetar un debat sobre aquesta
qüestió.

Parlarem en aquest article sobre la Biblioteca Pública d’Estocolm
[http://ca.wikipedia.org/wiki/Estocolm], obra d’Erik Gunnar Asplund (1885-1940)
[http://es.wikipedia.org/wiki/Erik_Gunnar_Asplund] construïda entre la tardor de 1924 i la
tardor de 1927, amb la col·laboració de l’enginyer Birger Ahlström i els arquitectes
Sven Ivar Lind i Hans Quiding. Tot i que es tracta d’una biblioteca de línies més
clàssiques (la forma típica d’un cercle envoltat per un quadrat), penso que es pot
emmarcar en la transició vers el Moviment Modern, en tant que adoptà alguns
conceptes que adoptaren (amb modificacions) biblioteques posteriors,
especialment en l’àmbit de la distribució interna i les circulacions. En el projecte
constructiu, es tingué en compte l’integració de la Biblioteca en el seu entorn,
especialment amb l’avinguda Odengatan (amb edificis i botigues) i el parc
Sveavägen.




Font: http://es.wikipedia.org/wiki/Imagen:Stockholms-stadsbibliotek-2003-04-14.jpg [Consulta: 22




Gunnar Asplund i la Biblioteca Pública d'Estocolm, entre la tradició i la modernitat
d'agost de 2007]

La planta més important de tot l’edifici és la principal, en què hi trobem el vestí-
bul de préstecs, les sales de lectura i les zones d’estudi. És una planta simètrica,
amb dues sales de lectura, dues zones d’estudi, etc… La planta de l’edifici la
formen dues el·les oposades, i a l’espai que hi ha al mig hi trobem la planta
circular. Però l’element més significatiu, sens dubte, és aquesta planta circular
central que acull el vestíbul de préstecs, il·luminat zenitalment. Es busca, així,
trobar la mínima distància possible fins al taulell de préstecs, que esdevé així el
centre neuràlgic de la Biblioteca. Al voltant d’aquesta sala central s’organitzen les
comunicacions verticals. Aquesta planta central s’eleva en forma de cilindre,
que sobresurt per sobre de les altres plantes de la Biblioteca, de planta
cuadrada, creant així una clara referència visual i arquitectònica, segurament
visible des de bona part de la ciutat, i esdevenint així l’element més caracterí-
stic de la Biblioteca. D’altra banda, a la planta superior hi trobem les sales
d’estudi en grup i els despatxos dels funcionaris; mentre que sota la sala circular
central hi ha un dipòsit per a llibres i documents.

Un altre element significatiu són les diferents entrades a la Biblioteca, i les
comunicacions internes, segons els usuaris o les funcions que s’hi vulguin
desenvolupar:

      • L’accés per adults es fa des de Sveavägen, a l’entra principal, a través
        d’una estreta escala que condueix directament fins el vestíbul de préstecs,
        i que facilita el control dels lectors i usuaris.
      • Per a accedir a la planta superior, als despatxos del personal o a les sales
        de treball en grup, cal fer-ho a través d’unes escales laterals corbes,
        adossades al vestíbul central.
      • Finalment, l’accés per als infants es fa des del parc, i a més es fa de forma
        totalment independent.
      • I pel que fa a les comunicacions internes s’han resolt amb dos ascensors i
        les escales interiors.

Al vestíbul de préstecs s’hi emmagatzema una part del fons d’accés lliure, obert al
públic, distribuït per tota la circumferència de la sala central circular, fins a tres
nivells d’alçada, que facilita el control per part del personal de la Biblioteca. La
resta del fons de lliure accés es troba a les sales de lectura laterals.

El pressupost de la Biblioteca fou de 2.200.000 corones sueques de l’època,
proporcionat per la Fundació Wallenberg, el Fons Forsgrenska i el Fons Danelius. A
més, l’Ajuntament d’Estocolm donà 102.000 corones per a les catifes i els
prestatges; i 180.000 corones més per als mobles, làmpares i altres accessoris.




Gunnar Asplund i la Biblioteca Pública d'Estocolm, entre la tradició i la modernitat
PROJECTES PER A L'AMPLIACIÓ

El 2006 es va convocar un concurs internacional per a l’ampliació de la Biblioteca.
La guanyadora ha estat l’alemanya Heike Hanada [http://www.heikehanada.de/]. Tota
la informació del concurs, amb els guanyadors a: Stockholm Public Library
International Architectural Competition [http://www.arkitekt.se/asplund]. [Font:
http://www.noticiasarquitectura.info/noticias/news3045.aspx]

A l’AV Proyectos n. 23 s’hi recullen els projectes guanyador i finalistes per a
l’ampliació de la Biblioteca Pública d’Estocolm, obra d’Erik Gunnar Asplund
(1885-1940) [http://es.wikipedia.org/wiki/Erik_Gunnar_Asplund] construïda entre 1924 i
1927.




Font: http://arquitecturainteligente.wordpress.com/2007/11/20/concurso-biblioteca-publica-de-
estocolmo-heike-hanada/ [Consulta: 3 de maig de 2008]. Proposta guanyadora

Aquests són els projectes:

     1. El projecte guanyador és el de l’alemanya Heike Hanada
        [http://www.heikehanada.de/]. L’aspecte més destacat del projecte és un gran
        espai buit a l’aire lliure, de forma semicircular, i situat al mig de
        l’edifici històric i l’ampliació. Aquesta forma és un homenatge al cilindre
        de la sala de lectura de l’edifici de Gunnar Asplund. L’edifici de l’ampliació
        té 9 plantes i té la mateixa volumetria que la resta d’edificis moderns del
        seu entorn, fet que el fa més pròxim.
     2. El tercer premi ex aequo correspon al presentat per l’estudi Paleko Arch
        Studija [http://www.palekas.lt/]. Es tracta d’una intervenció radical. La
        proposta fa una mossegada en forma de buidat o esquerda en el turó
        que hi ha al darrera de la Biblioteca, i que serviria per relacionar-la i unir-
        la amb l’observatori situat al capdamunt d’aquest turó i una plaça. La
        intervenció de l’ampliació ocuparia els laterals d’aquesta mossegada.




Gunnar Asplund i la Biblioteca Pública d'Estocolm, entre la tradició i la modernitat
3. El tercer premi ex aequo ha estat per a la proposta presentada pels finesos
        Mauri Korkka i Kirsti Rantanen [http://www.arkkitehti.net/]. L’ampliació de la
        Biblioteca creix en diagonal al turó, al qual s’hi incrusta un nou element.
        L’ampliació queda semi-soterrada en el turó, i està il·luminada amb
        lluernaris perpendiculars, creant així una continuïtat visual.
     4. El quart premi ex aequo correspon a l’estudi anglès Stephen Taylor
        Architects [http://www.stephentaylorarchitects.co.uk/], que proposa un element
        inclinat incrustat al turó, que el remata i li dóna continuïtat. Es tracta
        d’unes terrasses esglaonades, transitables i amb lluernaris que aporten
        llum a l’interior d’aquest nou edifici.
     5. Un altre quart premi ex aequo ha estat per l’equip d’arquitectes danès
        JAJA Architects. És una proposta molt semblant a l’anterior, però en
        aquest cas l’element inclinat al turó té forma de ziga zaga, i l’espai
        interior s’ordena mitjançant unes safates esglaonades.
     6. Finalment, l’últim quart premi ex aequo, és obra de l’italià Nicola
        Braghieri, i proposa una sèrie de quatre edificis situats en paral·lel i
        ubicats a la plaça, i que imitem l’estil classicista de l’edifici original.
        L’últim edifici té incrustat una torre en alçada que recull i imita l’escala i
        el volum de la resta de la ciutat.


Finalment, CLCM Arquitectes van presentar a concurs, el 2006, un projecte per a
l’ampliació de la Biblioteca Pública d’Estocolm. No va guanyar ni var finalista, però
val la pena parlar-ne, ni que sigui breument.

La proposta consisteix en un gran cilindre de 42 metres de diàmetre i 24.000m2,
de 8 plantes d’alçaces i de forma irregular i oscilant, en espiral ascendent. I amb
un centre estàtic, on segurament s’hi ubiquen les comunicacions verticals. La
façana és translúdica, i a cada planta hi ha una gran terrassa en voladís.




Gunnar Asplund i la Biblioteca Pública d'Estocolm, entre la tradició i la modernitat
BIBLIOGRAFIA

      • “Algunos datos sobre la construcción de la Biblioteca”. En: Erik Gunnar
        Asplund: Escritos 1906/1940; Cuaderno del viaje a Italia de 1913. Madrid :
        El Croquis Editorial, 2002 (Biblioteca de arquitectura; 10) ISBN
        84-88386-23-0, p. 124-133.
      • “Biblioteca Municipal: Estocolmo”. En: AV Proyectos, n. 23 (2007), p.
        52-65.
      • “Biblioteca Pública d’Estocolm”. En: ArqCAT 1 2 3. Barcelona: COAC, 2008,
        p. 186-187. ISBN 978-84-96842-35-9
      • “Biblioteca Pública de Estocolmo”. En: Richard Weston. Plantas, secciones
        y alzados: edificios clave del siglo XX. Barcelona: Gustavo Gili, 2005. ISBN
        84-252-1986-8, p. 42-43
      • “Concurso Biblioteca Pública de Estocolmo: HEIKE HANADA“. En:
        Arquitectura inteligente (20 de noviembre de 2007) [Consulta: 8 de maig
        de 2008]
      • “Erik Gunnar Asplund“. En: El poder de la palabra [Consulta: 22 d'agost de
        2007]
      • “Erik Gunnar Asplund“. En: Wikipedia [Consulta: 22 d'agost de 2007]
      • "Gunnar Asplund i la Biblioteca Pública d'Estocolm". En: [bauen] (9 de
        setembre de 2007)
      • "Un nou projecte per a l'ampliació de la Biblioteca Pública d'Estocolm". En:
        [bauen] (8 de novembre de 2008)
      • "Projectes per a l'ampliació de la Biblioteca Pública d'Estocolm". En:
        [bauen] (10 de maig de 2008)




Gunnar Asplund i la Biblioteca Pública d'Estocolm, entre la tradició i la modernitat

More Related Content

Similar to Gunnar Asplund i la Biblioteca Pública d'Estocolm, entre la tradició i la modernitat

Olga Tena presentació V
Olga Tena presentació VOlga Tena presentació V
Olga Tena presentació Vguestc4d8e15
 
LES JOIES ARQUITECTÒNIQUES DE BARCELONA - PRIMERA PART
LES JOIES ARQUITECTÒNIQUES DE BARCELONA - PRIMERA PARTLES JOIES ARQUITECTÒNIQUES DE BARCELONA - PRIMERA PART
LES JOIES ARQUITECTÒNIQUES DE BARCELONA - PRIMERA PARTManel Cantos
 
Soriano gimeno, anna pac1_públics
Soriano gimeno, anna pac1_públicsSoriano gimeno, anna pac1_públics
Soriano gimeno, anna pac1_públicsAnna Soriano Gimeno
 
Els programes joves d'un museu novell. Experiències al Museu d'Art de Cerdanyola
Els programes joves d'un museu novell. Experiències al Museu d'Art de CerdanyolaEls programes joves d'un museu novell. Experiències al Museu d'Art de Cerdanyola
Els programes joves d'un museu novell. Experiències al Museu d'Art de CerdanyolaMuseu Marítim de Barcelona
 
’Alvar Aalto’ de Christian Jimenez Roche
’Alvar Aalto’ de Christian Jimenez Roche’Alvar Aalto’ de Christian Jimenez Roche
’Alvar Aalto’ de Christian Jimenez RocheLetorio
 
RESTAURACIO EDIFICI BIBLIOTECA SANTIAGO RUSIÑOL
RESTAURACIO EDIFICI BIBLIOTECA SANTIAGO RUSIÑOL  RESTAURACIO EDIFICI BIBLIOTECA SANTIAGO RUSIÑOL
RESTAURACIO EDIFICI BIBLIOTECA SANTIAGO RUSIÑOL Albert Bargues i Grau
 
Sitges restauracio biblioteca Santiago Rusiñol
 Sitges restauracio  biblioteca  Santiago Rusiñol Sitges restauracio  biblioteca  Santiago Rusiñol
Sitges restauracio biblioteca Santiago RusiñolAlbert Bargues i Grau
 
Bibliolabs, les Biblioteques com a centres de coneixement
Bibliolabs, les Biblioteques com a centres de coneixementBibliolabs, les Biblioteques com a centres de coneixement
Bibliolabs, les Biblioteques com a centres de coneixementArtur Serra
 
L'arquitectura historicista, del ferro i funcional
L'arquitectura historicista, del ferro i funcionalL'arquitectura historicista, del ferro i funcional
L'arquitectura historicista, del ferro i funcionalsandroalfaro
 
PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (1905-1908)
PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (1905-1908)PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (1905-1908)
PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (1905-1908)Antonio Núñez
 

Similar to Gunnar Asplund i la Biblioteca Pública d'Estocolm, entre la tradició i la modernitat (20)

La Biblioteca del Museu Nacional d'Art de Catalunya. Reptes i perspectives de...
La Biblioteca del Museu Nacional d'Art de Catalunya. Reptes i perspectives de...La Biblioteca del Museu Nacional d'Art de Catalunya. Reptes i perspectives de...
La Biblioteca del Museu Nacional d'Art de Catalunya. Reptes i perspectives de...
 
Mirada tactil 1
Mirada tactil 1Mirada tactil 1
Mirada tactil 1
 
ARQUITECTURA SEGLE XIX
ARQUITECTURA SEGLE XIXARQUITECTURA SEGLE XIX
ARQUITECTURA SEGLE XIX
 
Olga Tena presentació V
Olga Tena presentació VOlga Tena presentació V
Olga Tena presentació V
 
Barcelona
BarcelonaBarcelona
Barcelona
 
Barcelona
BarcelonaBarcelona
Barcelona
 
Barcelona
BarcelonaBarcelona
Barcelona
 
Barcelona
BarcelonaBarcelona
Barcelona
 
LES JOIES ARQUITECTÒNIQUES DE BARCELONA - PRIMERA PART
LES JOIES ARQUITECTÒNIQUES DE BARCELONA - PRIMERA PARTLES JOIES ARQUITECTÒNIQUES DE BARCELONA - PRIMERA PART
LES JOIES ARQUITECTÒNIQUES DE BARCELONA - PRIMERA PART
 
Soriano gimeno, anna pac1_públics
Soriano gimeno, anna pac1_públicsSoriano gimeno, anna pac1_públics
Soriano gimeno, anna pac1_públics
 
Palau de la Música Catalana
Palau de la Música CatalanaPalau de la Música Catalana
Palau de la Música Catalana
 
Els programes joves d'un museu novell. Experiències al Museu d'Art de Cerdanyola
Els programes joves d'un museu novell. Experiències al Museu d'Art de CerdanyolaEls programes joves d'un museu novell. Experiències al Museu d'Art de Cerdanyola
Els programes joves d'un museu novell. Experiències al Museu d'Art de Cerdanyola
 
’Alvar Aalto’ de Christian Jimenez Roche
’Alvar Aalto’ de Christian Jimenez Roche’Alvar Aalto’ de Christian Jimenez Roche
’Alvar Aalto’ de Christian Jimenez Roche
 
MODERNISME 2n
MODERNISME 2n MODERNISME 2n
MODERNISME 2n
 
RESTAURACIO EDIFICI BIBLIOTECA SANTIAGO RUSIÑOL
RESTAURACIO EDIFICI BIBLIOTECA SANTIAGO RUSIÑOL  RESTAURACIO EDIFICI BIBLIOTECA SANTIAGO RUSIÑOL
RESTAURACIO EDIFICI BIBLIOTECA SANTIAGO RUSIÑOL
 
Sitges restauracio biblioteca Santiago Rusiñol
 Sitges restauracio  biblioteca  Santiago Rusiñol Sitges restauracio  biblioteca  Santiago Rusiñol
Sitges restauracio biblioteca Santiago Rusiñol
 
Bibliolabs, les Biblioteques com a centres de coneixement
Bibliolabs, les Biblioteques com a centres de coneixementBibliolabs, les Biblioteques com a centres de coneixement
Bibliolabs, les Biblioteques com a centres de coneixement
 
L'arquitectura historicista, del ferro i funcional
L'arquitectura historicista, del ferro i funcionalL'arquitectura historicista, del ferro i funcional
L'arquitectura historicista, del ferro i funcional
 
PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (1905-1908)
PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (1905-1908)PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (1905-1908)
PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (1905-1908)
 
Descobrint Barcelona 2009
Descobrint Barcelona 2009Descobrint Barcelona 2009
Descobrint Barcelona 2009
 

More from Daniel Gil

Bibliotecas de guerrilla : desmaterialización y atomización
Bibliotecas de guerrilla : desmaterialización y atomizaciónBibliotecas de guerrilla : desmaterialización y atomización
Bibliotecas de guerrilla : desmaterialización y atomizaciónDaniel Gil
 
Daniel Gil Soles - Presentació de serveis [CAT]
Daniel Gil Soles - Presentació de serveis [CAT]Daniel Gil Soles - Presentació de serveis [CAT]
Daniel Gil Soles - Presentació de serveis [CAT]Daniel Gil
 
Guió del curs de l'Escola d'Estiu Rosa Sensat 2009
Guió del curs de l'Escola d'Estiu Rosa Sensat 2009Guió del curs de l'Escola d'Estiu Rosa Sensat 2009
Guió del curs de l'Escola d'Estiu Rosa Sensat 2009Daniel Gil
 
4 biblioteques: SOM Architects
4 biblioteques: SOM Architects4 biblioteques: SOM Architects
4 biblioteques: SOM ArchitectsDaniel Gil
 
Curriculum Vitae [CA] 22/06/2009
Curriculum Vitae [CA] 22/06/2009Curriculum Vitae [CA] 22/06/2009
Curriculum Vitae [CA] 22/06/2009Daniel Gil
 
Les TIC al Sàhara
Les TIC al SàharaLes TIC al Sàhara
Les TIC al SàharaDaniel Gil
 
Taller d’introducció als blogs en biblioteques i altres centres d’informació ...
Taller d’introducció als blogs en biblioteques i altres centres d’informació ...Taller d’introducció als blogs en biblioteques i altres centres d’informació ...
Taller d’introducció als blogs en biblioteques i altres centres d’informació ...Daniel Gil
 
Taller d’introducció als blogs en biblioteques i altres centres d’informació ...
Taller d’introducció als blogs en biblioteques i altres centres d’informació ...Taller d’introducció als blogs en biblioteques i altres centres d’informació ...
Taller d’introducció als blogs en biblioteques i altres centres d’informació ...Daniel Gil
 
Taller d'iniciació als blogs
Taller d'iniciació als blogsTaller d'iniciació als blogs
Taller d'iniciació als blogsDaniel Gil
 
Radiografia de l'Ebresfera 2007-2008
Radiografia de l'Ebresfera 2007-2008Radiografia de l'Ebresfera 2007-2008
Radiografia de l'Ebresfera 2007-2008Daniel Gil
 
Una comunitat territorial al voltant dels blogs a les Terres de l'Ebre (Catal...
Una comunitat territorial al voltant dels blogs a les Terres de l'Ebre (Catal...Una comunitat territorial al voltant dels blogs a les Terres de l'Ebre (Catal...
Una comunitat territorial al voltant dels blogs a les Terres de l'Ebre (Catal...Daniel Gil
 
Construyendo (en la red) arquitecturas de bibliotecas: la experiencia de baue...
Construyendo (en la red) arquitecturas de bibliotecas: la experiencia de baue...Construyendo (en la red) arquitecturas de bibliotecas: la experiencia de baue...
Construyendo (en la red) arquitecturas de bibliotecas: la experiencia de baue...Daniel Gil
 
2a Enquesta "Perfil social del blocaire ebrenc"
2a Enquesta "Perfil social del blocaire ebrenc"2a Enquesta "Perfil social del blocaire ebrenc"
2a Enquesta "Perfil social del blocaire ebrenc"Daniel Gil
 
Les Biblioteques a Internet
Les Biblioteques a InternetLes Biblioteques a Internet
Les Biblioteques a InternetDaniel Gil
 
Radiografia de l'Ebresfera 2007-2009
Radiografia de l'Ebresfera 2007-2009Radiografia de l'Ebresfera 2007-2009
Radiografia de l'Ebresfera 2007-2009Daniel Gil
 
Els noms de les biblioteques de les Terres de l'Ebre
Els noms de les biblioteques de les Terres de l'EbreEls noms de les biblioteques de les Terres de l'Ebre
Els noms de les biblioteques de les Terres de l'EbreDaniel Gil
 

More from Daniel Gil (16)

Bibliotecas de guerrilla : desmaterialización y atomización
Bibliotecas de guerrilla : desmaterialización y atomizaciónBibliotecas de guerrilla : desmaterialización y atomización
Bibliotecas de guerrilla : desmaterialización y atomización
 
Daniel Gil Soles - Presentació de serveis [CAT]
Daniel Gil Soles - Presentació de serveis [CAT]Daniel Gil Soles - Presentació de serveis [CAT]
Daniel Gil Soles - Presentació de serveis [CAT]
 
Guió del curs de l'Escola d'Estiu Rosa Sensat 2009
Guió del curs de l'Escola d'Estiu Rosa Sensat 2009Guió del curs de l'Escola d'Estiu Rosa Sensat 2009
Guió del curs de l'Escola d'Estiu Rosa Sensat 2009
 
4 biblioteques: SOM Architects
4 biblioteques: SOM Architects4 biblioteques: SOM Architects
4 biblioteques: SOM Architects
 
Curriculum Vitae [CA] 22/06/2009
Curriculum Vitae [CA] 22/06/2009Curriculum Vitae [CA] 22/06/2009
Curriculum Vitae [CA] 22/06/2009
 
Les TIC al Sàhara
Les TIC al SàharaLes TIC al Sàhara
Les TIC al Sàhara
 
Taller d’introducció als blogs en biblioteques i altres centres d’informació ...
Taller d’introducció als blogs en biblioteques i altres centres d’informació ...Taller d’introducció als blogs en biblioteques i altres centres d’informació ...
Taller d’introducció als blogs en biblioteques i altres centres d’informació ...
 
Taller d’introducció als blogs en biblioteques i altres centres d’informació ...
Taller d’introducció als blogs en biblioteques i altres centres d’informació ...Taller d’introducció als blogs en biblioteques i altres centres d’informació ...
Taller d’introducció als blogs en biblioteques i altres centres d’informació ...
 
Taller d'iniciació als blogs
Taller d'iniciació als blogsTaller d'iniciació als blogs
Taller d'iniciació als blogs
 
Radiografia de l'Ebresfera 2007-2008
Radiografia de l'Ebresfera 2007-2008Radiografia de l'Ebresfera 2007-2008
Radiografia de l'Ebresfera 2007-2008
 
Una comunitat territorial al voltant dels blogs a les Terres de l'Ebre (Catal...
Una comunitat territorial al voltant dels blogs a les Terres de l'Ebre (Catal...Una comunitat territorial al voltant dels blogs a les Terres de l'Ebre (Catal...
Una comunitat territorial al voltant dels blogs a les Terres de l'Ebre (Catal...
 
Construyendo (en la red) arquitecturas de bibliotecas: la experiencia de baue...
Construyendo (en la red) arquitecturas de bibliotecas: la experiencia de baue...Construyendo (en la red) arquitecturas de bibliotecas: la experiencia de baue...
Construyendo (en la red) arquitecturas de bibliotecas: la experiencia de baue...
 
2a Enquesta "Perfil social del blocaire ebrenc"
2a Enquesta "Perfil social del blocaire ebrenc"2a Enquesta "Perfil social del blocaire ebrenc"
2a Enquesta "Perfil social del blocaire ebrenc"
 
Les Biblioteques a Internet
Les Biblioteques a InternetLes Biblioteques a Internet
Les Biblioteques a Internet
 
Radiografia de l'Ebresfera 2007-2009
Radiografia de l'Ebresfera 2007-2009Radiografia de l'Ebresfera 2007-2009
Radiografia de l'Ebresfera 2007-2009
 
Els noms de les biblioteques de les Terres de l'Ebre
Els noms de les biblioteques de les Terres de l'EbreEls noms de les biblioteques de les Terres de l'Ebre
Els noms de les biblioteques de les Terres de l'Ebre
 

Recently uploaded

SISTEMA DIÈDRIC: EL ALFABET DE LA RECTA.
SISTEMA DIÈDRIC: EL ALFABET DE LA RECTA.SISTEMA DIÈDRIC: EL ALFABET DE LA RECTA.
SISTEMA DIÈDRIC: EL ALFABET DE LA RECTA.Silviatecno
 
Els mapamundis baixmedievals: del naixement del mapamundi híbrid a l’ocàs del...
Els mapamundis baixmedievals: del naixement del mapamundi híbrid a l’ocàs del...Els mapamundis baixmedievals: del naixement del mapamundi híbrid a l’ocàs del...
Els mapamundis baixmedievals: del naixement del mapamundi híbrid a l’ocàs del...ICGCat
 
Esquema sobre el text narratiu. ESO i Batxillerat
Esquema sobre el text narratiu. ESO i BatxilleratEsquema sobre el text narratiu. ESO i Batxillerat
Esquema sobre el text narratiu. ESO i BatxilleratLurdesSaavedra2
 
MATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTS
MATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTSMATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTS
MATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTSLasilviatecno
 
acte MJ Udina de Movem Castelldefels 2024
acte MJ Udina de Movem Castelldefels 2024acte MJ Udina de Movem Castelldefels 2024
acte MJ Udina de Movem Castelldefels 2024Ramon Morera i Castell
 
Projecció professional - manual de bones pràctiques: Integració de chatgpt(1...
Projecció professional  - manual de bones pràctiques: Integració de chatgpt(1...Projecció professional  - manual de bones pràctiques: Integració de chatgpt(1...
Projecció professional - manual de bones pràctiques: Integració de chatgpt(1...RaulGomez822561
 
DIÈDRIC: PROJECCIONS DEL PUNT EN ELS QUATRE QUADRANTS.
DIÈDRIC: PROJECCIONS DEL PUNT EN ELS QUATRE QUADRANTS.DIÈDRIC: PROJECCIONS DEL PUNT EN ELS QUATRE QUADRANTS.
DIÈDRIC: PROJECCIONS DEL PUNT EN ELS QUATRE QUADRANTS.Silviatecno
 
AIEC_TALLER-AVALUACIÓ_Sessio1-CD-IA.pptx
AIEC_TALLER-AVALUACIÓ_Sessio1-CD-IA.pptxAIEC_TALLER-AVALUACIÓ_Sessio1-CD-IA.pptx
AIEC_TALLER-AVALUACIÓ_Sessio1-CD-IA.pptxNeus Lorenzo
 

Recently uploaded (8)

SISTEMA DIÈDRIC: EL ALFABET DE LA RECTA.
SISTEMA DIÈDRIC: EL ALFABET DE LA RECTA.SISTEMA DIÈDRIC: EL ALFABET DE LA RECTA.
SISTEMA DIÈDRIC: EL ALFABET DE LA RECTA.
 
Els mapamundis baixmedievals: del naixement del mapamundi híbrid a l’ocàs del...
Els mapamundis baixmedievals: del naixement del mapamundi híbrid a l’ocàs del...Els mapamundis baixmedievals: del naixement del mapamundi híbrid a l’ocàs del...
Els mapamundis baixmedievals: del naixement del mapamundi híbrid a l’ocàs del...
 
Esquema sobre el text narratiu. ESO i Batxillerat
Esquema sobre el text narratiu. ESO i BatxilleratEsquema sobre el text narratiu. ESO i Batxillerat
Esquema sobre el text narratiu. ESO i Batxillerat
 
MATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTS
MATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTSMATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTS
MATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTS
 
acte MJ Udina de Movem Castelldefels 2024
acte MJ Udina de Movem Castelldefels 2024acte MJ Udina de Movem Castelldefels 2024
acte MJ Udina de Movem Castelldefels 2024
 
Projecció professional - manual de bones pràctiques: Integració de chatgpt(1...
Projecció professional  - manual de bones pràctiques: Integració de chatgpt(1...Projecció professional  - manual de bones pràctiques: Integració de chatgpt(1...
Projecció professional - manual de bones pràctiques: Integració de chatgpt(1...
 
DIÈDRIC: PROJECCIONS DEL PUNT EN ELS QUATRE QUADRANTS.
DIÈDRIC: PROJECCIONS DEL PUNT EN ELS QUATRE QUADRANTS.DIÈDRIC: PROJECCIONS DEL PUNT EN ELS QUATRE QUADRANTS.
DIÈDRIC: PROJECCIONS DEL PUNT EN ELS QUATRE QUADRANTS.
 
AIEC_TALLER-AVALUACIÓ_Sessio1-CD-IA.pptx
AIEC_TALLER-AVALUACIÓ_Sessio1-CD-IA.pptxAIEC_TALLER-AVALUACIÓ_Sessio1-CD-IA.pptx
AIEC_TALLER-AVALUACIÓ_Sessio1-CD-IA.pptx
 

Gunnar Asplund i la Biblioteca Pública d'Estocolm, entre la tradició i la modernitat

  • 1. GUNNAR ASPLUND I LA BIBLIOTECA PÚBLICA D'ESTOCOLM, ENTRE LA TRADICIÓ I LA MODERNITAT Autor: Daniel Gil Solés 1a ed. Bítem, Tortosa Edita: BibTraining.info Gener de 2009 Gunnar Asplund i la Biblioteca Pública d'Estocolm, entre la tradició i la modernitat
  • 2. LA BIBLIOTECA PÚBLICA D'ESTOCOLM Penso que a Europa hi ha dues biblioteques que han marcat un canvi de conceptes en l’arquitectura d’aquests edificis; hi ha dues biblioteques que han iniciat noves formes, noves solucions, que van ser avantguarda en el seu temps i que avui dia han esdevingut referent històric indiscutible. Aquestes dues biblioteques són, penso, la Pública d’Estocolm, d’Erik Gunnar Asplund; i la de Viipuri, d’Alvar Aalto. Segur que molts arquitectes pensaran diferent i em podran rebratre aquesta afirmació, però serà molt interessant poder encetar un debat sobre aquesta qüestió. Parlarem en aquest article sobre la Biblioteca Pública d’Estocolm [http://ca.wikipedia.org/wiki/Estocolm], obra d’Erik Gunnar Asplund (1885-1940) [http://es.wikipedia.org/wiki/Erik_Gunnar_Asplund] construïda entre la tardor de 1924 i la tardor de 1927, amb la col·laboració de l’enginyer Birger Ahlström i els arquitectes Sven Ivar Lind i Hans Quiding. Tot i que es tracta d’una biblioteca de línies més clàssiques (la forma típica d’un cercle envoltat per un quadrat), penso que es pot emmarcar en la transició vers el Moviment Modern, en tant que adoptà alguns conceptes que adoptaren (amb modificacions) biblioteques posteriors, especialment en l’àmbit de la distribució interna i les circulacions. En el projecte constructiu, es tingué en compte l’integració de la Biblioteca en el seu entorn, especialment amb l’avinguda Odengatan (amb edificis i botigues) i el parc Sveavägen. Font: http://es.wikipedia.org/wiki/Imagen:Stockholms-stadsbibliotek-2003-04-14.jpg [Consulta: 22 Gunnar Asplund i la Biblioteca Pública d'Estocolm, entre la tradició i la modernitat
  • 3. d'agost de 2007] La planta més important de tot l’edifici és la principal, en què hi trobem el vestí- bul de préstecs, les sales de lectura i les zones d’estudi. És una planta simètrica, amb dues sales de lectura, dues zones d’estudi, etc… La planta de l’edifici la formen dues el·les oposades, i a l’espai que hi ha al mig hi trobem la planta circular. Però l’element més significatiu, sens dubte, és aquesta planta circular central que acull el vestíbul de préstecs, il·luminat zenitalment. Es busca, així, trobar la mínima distància possible fins al taulell de préstecs, que esdevé així el centre neuràlgic de la Biblioteca. Al voltant d’aquesta sala central s’organitzen les comunicacions verticals. Aquesta planta central s’eleva en forma de cilindre, que sobresurt per sobre de les altres plantes de la Biblioteca, de planta cuadrada, creant així una clara referència visual i arquitectònica, segurament visible des de bona part de la ciutat, i esdevenint així l’element més caracterí- stic de la Biblioteca. D’altra banda, a la planta superior hi trobem les sales d’estudi en grup i els despatxos dels funcionaris; mentre que sota la sala circular central hi ha un dipòsit per a llibres i documents. Un altre element significatiu són les diferents entrades a la Biblioteca, i les comunicacions internes, segons els usuaris o les funcions que s’hi vulguin desenvolupar: • L’accés per adults es fa des de Sveavägen, a l’entra principal, a través d’una estreta escala que condueix directament fins el vestíbul de préstecs, i que facilita el control dels lectors i usuaris. • Per a accedir a la planta superior, als despatxos del personal o a les sales de treball en grup, cal fer-ho a través d’unes escales laterals corbes, adossades al vestíbul central. • Finalment, l’accés per als infants es fa des del parc, i a més es fa de forma totalment independent. • I pel que fa a les comunicacions internes s’han resolt amb dos ascensors i les escales interiors. Al vestíbul de préstecs s’hi emmagatzema una part del fons d’accés lliure, obert al públic, distribuït per tota la circumferència de la sala central circular, fins a tres nivells d’alçada, que facilita el control per part del personal de la Biblioteca. La resta del fons de lliure accés es troba a les sales de lectura laterals. El pressupost de la Biblioteca fou de 2.200.000 corones sueques de l’època, proporcionat per la Fundació Wallenberg, el Fons Forsgrenska i el Fons Danelius. A més, l’Ajuntament d’Estocolm donà 102.000 corones per a les catifes i els prestatges; i 180.000 corones més per als mobles, làmpares i altres accessoris. Gunnar Asplund i la Biblioteca Pública d'Estocolm, entre la tradició i la modernitat
  • 4. PROJECTES PER A L'AMPLIACIÓ El 2006 es va convocar un concurs internacional per a l’ampliació de la Biblioteca. La guanyadora ha estat l’alemanya Heike Hanada [http://www.heikehanada.de/]. Tota la informació del concurs, amb els guanyadors a: Stockholm Public Library International Architectural Competition [http://www.arkitekt.se/asplund]. [Font: http://www.noticiasarquitectura.info/noticias/news3045.aspx] A l’AV Proyectos n. 23 s’hi recullen els projectes guanyador i finalistes per a l’ampliació de la Biblioteca Pública d’Estocolm, obra d’Erik Gunnar Asplund (1885-1940) [http://es.wikipedia.org/wiki/Erik_Gunnar_Asplund] construïda entre 1924 i 1927. Font: http://arquitecturainteligente.wordpress.com/2007/11/20/concurso-biblioteca-publica-de- estocolmo-heike-hanada/ [Consulta: 3 de maig de 2008]. Proposta guanyadora Aquests són els projectes: 1. El projecte guanyador és el de l’alemanya Heike Hanada [http://www.heikehanada.de/]. L’aspecte més destacat del projecte és un gran espai buit a l’aire lliure, de forma semicircular, i situat al mig de l’edifici històric i l’ampliació. Aquesta forma és un homenatge al cilindre de la sala de lectura de l’edifici de Gunnar Asplund. L’edifici de l’ampliació té 9 plantes i té la mateixa volumetria que la resta d’edificis moderns del seu entorn, fet que el fa més pròxim. 2. El tercer premi ex aequo correspon al presentat per l’estudi Paleko Arch Studija [http://www.palekas.lt/]. Es tracta d’una intervenció radical. La proposta fa una mossegada en forma de buidat o esquerda en el turó que hi ha al darrera de la Biblioteca, i que serviria per relacionar-la i unir- la amb l’observatori situat al capdamunt d’aquest turó i una plaça. La intervenció de l’ampliació ocuparia els laterals d’aquesta mossegada. Gunnar Asplund i la Biblioteca Pública d'Estocolm, entre la tradició i la modernitat
  • 5. 3. El tercer premi ex aequo ha estat per a la proposta presentada pels finesos Mauri Korkka i Kirsti Rantanen [http://www.arkkitehti.net/]. L’ampliació de la Biblioteca creix en diagonal al turó, al qual s’hi incrusta un nou element. L’ampliació queda semi-soterrada en el turó, i està il·luminada amb lluernaris perpendiculars, creant així una continuïtat visual. 4. El quart premi ex aequo correspon a l’estudi anglès Stephen Taylor Architects [http://www.stephentaylorarchitects.co.uk/], que proposa un element inclinat incrustat al turó, que el remata i li dóna continuïtat. Es tracta d’unes terrasses esglaonades, transitables i amb lluernaris que aporten llum a l’interior d’aquest nou edifici. 5. Un altre quart premi ex aequo ha estat per l’equip d’arquitectes danès JAJA Architects. És una proposta molt semblant a l’anterior, però en aquest cas l’element inclinat al turó té forma de ziga zaga, i l’espai interior s’ordena mitjançant unes safates esglaonades. 6. Finalment, l’últim quart premi ex aequo, és obra de l’italià Nicola Braghieri, i proposa una sèrie de quatre edificis situats en paral·lel i ubicats a la plaça, i que imitem l’estil classicista de l’edifici original. L’últim edifici té incrustat una torre en alçada que recull i imita l’escala i el volum de la resta de la ciutat. Finalment, CLCM Arquitectes van presentar a concurs, el 2006, un projecte per a l’ampliació de la Biblioteca Pública d’Estocolm. No va guanyar ni var finalista, però val la pena parlar-ne, ni que sigui breument. La proposta consisteix en un gran cilindre de 42 metres de diàmetre i 24.000m2, de 8 plantes d’alçaces i de forma irregular i oscilant, en espiral ascendent. I amb un centre estàtic, on segurament s’hi ubiquen les comunicacions verticals. La façana és translúdica, i a cada planta hi ha una gran terrassa en voladís. Gunnar Asplund i la Biblioteca Pública d'Estocolm, entre la tradició i la modernitat
  • 6. BIBLIOGRAFIA • “Algunos datos sobre la construcción de la Biblioteca”. En: Erik Gunnar Asplund: Escritos 1906/1940; Cuaderno del viaje a Italia de 1913. Madrid : El Croquis Editorial, 2002 (Biblioteca de arquitectura; 10) ISBN 84-88386-23-0, p. 124-133. • “Biblioteca Municipal: Estocolmo”. En: AV Proyectos, n. 23 (2007), p. 52-65. • “Biblioteca Pública d’Estocolm”. En: ArqCAT 1 2 3. Barcelona: COAC, 2008, p. 186-187. ISBN 978-84-96842-35-9 • “Biblioteca Pública de Estocolmo”. En: Richard Weston. Plantas, secciones y alzados: edificios clave del siglo XX. Barcelona: Gustavo Gili, 2005. ISBN 84-252-1986-8, p. 42-43 • “Concurso Biblioteca Pública de Estocolmo: HEIKE HANADA“. En: Arquitectura inteligente (20 de noviembre de 2007) [Consulta: 8 de maig de 2008] • “Erik Gunnar Asplund“. En: El poder de la palabra [Consulta: 22 d'agost de 2007] • “Erik Gunnar Asplund“. En: Wikipedia [Consulta: 22 d'agost de 2007] • "Gunnar Asplund i la Biblioteca Pública d'Estocolm". En: [bauen] (9 de setembre de 2007) • "Un nou projecte per a l'ampliació de la Biblioteca Pública d'Estocolm". En: [bauen] (8 de novembre de 2008) • "Projectes per a l'ampliació de la Biblioteca Pública d'Estocolm". En: [bauen] (10 de maig de 2008) Gunnar Asplund i la Biblioteca Pública d'Estocolm, entre la tradició i la modernitat