Your SlideShare is downloading. ×
Jaciments ( Abertis)
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

Jaciments ( Abertis)

2,057
views

Published on

Fixta+imatge dels Jaciments arqueològics de Catalunya que es troben propers a l'autopista. …

Fixta+imatge dels Jaciments arqueològics de Catalunya que es troben propers a l'autopista.
Font: Abertis, 2009.


0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
2,057
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
21
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. Els jaciments arqueològics al voltant de les autopistes Catalanes
  • 2. Els jaciments arqueològics al voltant de les autopistes Catalanes AP-7 25. Torre sepulcral dels Escipions C-32 01. Ciutadella de Roses, colònia grega 26. Pedrera romana del Mèdol 42. Castell de Palafolls i ciutat romana 27. Aqüeducte romà de les Ferreres o 43. Aqüeducte romà 02. Ciutat grega i romana d’Empúries Pont del Diable 44. Vil·la romana del Morer 03. Mas Castellar 28. Ciutat romana de Tarraco 45. Ciutat romana d’Iluro 04. Oppidum ibèric d’Ullastret 29. Vil·la romana de Centcelles 46. Vil·la romana de Torre Llauder 05. Parc de les Coves Prehistòriques de 30. Vil·la romana de la Llosa 47. Via romana de Parpers Serinyà 31. Vil·la romana de la Carrova 48. Oppidum ibèric d’Ilturo i castell de 06. Poblat neolític de La Draga 32. Pintures rupestres de la Serra de Burriac 07. Vil·la romana de Vilauba Godall i Centre d’Interpretació de 49. Conjunt arqueològic iberoromà de 08. El Castellum fractum l’Art Rupestre Abrics de l’Ermita Cabrera 09. Ciutat de Gerunda 33. Poblat ibèric de la Moleta del Remei 50. Vil·la romana de Can Modolell 10. Torre sepulcral romana de Vilablareix i centre d’interpretació de la cultura 51. Vil·la romana d’ Horta Ferrerons 11. Conjunt termal romà d’Aquae calidae ibèrica Casa O’Connor 52. Forns romans de la Fornaca 12. Camp dels Ninots 34. Castell d’Ulldecona, iberoromà 53. Oppidum ibèric de la Cadira del Bisbe 13. Oppidum ibèric Puig Castellet 54. Cella vinaria i centre d’ interpretació 14. Torre de guaita romana: la Torrassa AP-2 de la romanització del Moro 35. Edifici funerari romà: el columbari 55. Baetulo, ciutat romana 15. Parc arqueològic de la Roca del de Vila-rodona 56. Ciutat romana de Barcino Vallès, conjunt megalític 36. Centre d’Interpretació de l’Art 57. Termes romanes de Sant Boi 16. Poblat ibèric de Ca n’Oliver Rupestre, Muntanyes de Prades 58. Parc Arqueològic Mines de Gavà 17. Pont del diable 37. Coves prehistòriques de la Font 59. Jaciment Arqueològic d’Adarró 18. Jaciment i centre d’interpretació Major, de la Vila i del Castell: 60. Establiment rural ibèric del Fondo d’Olèrdola paleolític i neolític d’en Roig 19. Els arcs, aqüeducte romà 38. Conjunt d’art rupestre de la Vall 61. Balma de la Graiera 20. El castell de Castellet de la Coma 62. Ciutadella ibèrica de Calafell 21. Arc de triomf de Barà 39. Fortalesa llergeta dela Vilars 63. Vil·la romana del Vilarenc 22. Vil·la romana de La Clota 40. Pintures rupestres prehistòriques 23. Vil·la romana del Moro de la Roca dels Moros B-20 24. Vil·la romana Els Munts 41. Vil·la Fortunatus, època romana 64. Poblat ibèric del Puig Castellar
  • 3. AP-7 1 3 5 2 6 7 8 4 Girona 9 10 12 11 C-32 13 42 14 43 15 47 Lleida 49 50 44 48 45 53 46 AP-2 41 39 51 52 17 64 54 16 55 40 38 56 37 36 35 18 Barcelona 19 57 58 20 59 24 62 60 29 27 26 22 63 61 28 23 30 25 20 Tarragona 31 34 32 33 30 Km
  • 4. 01 Ciutadella de Roses, colònia grega i ciutat romana (Roses, Alt Empordà) L’ espai cultural La Ciutadella ofe- reix una visió renovada del trac- tament del patrimoni cultural de Roses, amb l’objectiu d’arribar a un sector ampli del públic. L’espai cultural s’ubica dins el pe- rímetre d’ una fortificació construï- da al segle XVI, i que es coneix com a Ciutadella. L’any 1961, davant la pressió ur- banitzadora, el monument es de- clarà Conjunto Histórico Artístico Nacional i avui forma part dels principals Béns Culturals d’Interès Nacional del país. Podeu visitar les restes arqueo- lògiques de les diferents ocupa- cions històriques, des del segle IV aC, amb la fundació de la colònia grega de Rhode, fins al segle XX i gaudir d’un complet itinerari ben senyalitzat. Horari d’hivern Horari d’estiu Visites concertades D’octubre a maig: 10-18 h Juny i setembre: 10-20 h Tel. 972 151 466 Dilluns tancat Juliol i agost: 10-21 h info@laciutadella.cat www.rosesfhn.org Tancat el 25 i 26 de desembre, i l’1 i 6 de gener AP-7 Sortida 4 Localització N 42º 15.912’ E 003º 10.233’ 1
  • 5. 02 Ciutat grega i romana d’Empúries (L’Escala, Alt Empordà) Empúries és l’únic jaciment ar- queològic de la Península Ibèrica on conviuen les restes d’una ciu- tat grega, Emporion, amb les res- tes d’una ciutat romana que es va crear a inicis del segle I aC, sobre les estructures d’un campament militar romà instal·lat durant el se- gle anterior. Empúries constitueix un lloc privilegiat per entendre l’evolució de l’ urbanisme grec a l’extrem occidental de la Medite- rrània, així com per analitzar l’ ur- banisme romà del període final de la República i la seva transformació posterior, durant l’època imperial. Horari d’hivern de 10 a 18 h Des de Setmana Santa de 10 a 20 h Tancat el 25 i 26 de desembre, i l’1 i 6 de gener Reserves i visites concertades reservesempuries@gentcat.cat macempuries.cultura@gencat.cat Tel. 972 770 208 Fax 972 774 260 www.mac.cat Museu d’arqueologia de Catalunya-Empuries AP-7 Sortida 5 Localització N 42º 07.813’ E 003ª 07.235’ 2
  • 6. 03 Mas Castellar (Pontós, Alt Empordà) El jaciment de Mas Castellar de Pontós està situat sobre una petita elevació, entre la riba esquerra del Fluvià i l’ Algama, a uns 2.000 m al nord de Pontós i prop de la masia que porta el seu nom. El jaciment correspon a l’edat del ferro inicial (s. VII aC) i tota l’època ibèrica i desapareix en l’època romana (principis del s. II aC). Visites concertades Tel. 972 560 240 info@mascastellar.com www.mascastellar.com AP-7 Sortida 5 Localització N 42º 12.052’ E 002º 54. 075’ 3
  • 7. 04 Oppidum ibèric d’Ullastret (Ullastret, Baix Empordà) El poblat ibèric del Puig de Sant Andreu d’Ullastret és el més gran de Catalunya, i actualment és considerat una autèntica ciutat. Va ser la capital de la tribu ibèrica que els autors antics van anome- nar indiketes. El primer poblat ibèric d’Ullastret data de la primera meitat del se- gle VI aC, i en la segona meitat d’aquest segle es va fortificar amb una muralla reforçada per set grans torres. Durant la primera meitat del se- gle IV aC, el poblat es va ampliar fins a gairebé triplicar la superfície emmurallada. La seva organitza- ció urbana és la pròpia d’un op- Horari d’hivern Dilluns tancat pidum. Un poblat dalt d’un turó De l’1 d’octubre al 31 de maig Setmana Santa regeix l’horari De dimarts a diumenge, d’estiu i fortificat, amb carrers adaptats de 10 a 14 h i de 15 a 18 h Tancat: 1 i 6 de gener, 25 i 26 de als pendents i a les irregularitats desembre del terreny. Horari d’estiu El poblat dominava un ampli te- De l’1 de juny al 30 de setembre Visites concertades rritori del qual n’explotava els re- Comerciaven amb les comunitats De dimarts a diumenge, Tel./Fax.972 179 058 cursos econòmics, especialment indígenes properes i per mitjà de de 10 a 20 h macullastret.cultura@gencat.cat l’agricultura i la ramaderia, però la colònia grega d’Empúries, amb www.mac.cat també les mines i les pedreres. grecs i fenicis. AP-7 Sortida 6 Localització N 42º 00.448’ E 003º 04.616’ 4
  • 8. 05 Parc de les Coves Prehistòriques de Serinyà (Serinyà, Pla de l’Estany) El Parc de les Coves Prehistòri- cova de l’Arbreda, la de Mollet i la ques de Serinyà és un paratge únic del Reclau Viver. per apropar-nos a l’escenari on vi- Aquest Parc és un dels millors ja- vien els caçadors recol·lectors de ciments de l’Europa Occidental la prehistòria. per conèixer el pas de l’home de Aquest indret el formen diversos Neandertal a l’home modern. El abrics, o coves, oberts en un ta- seu interès ja va ser avalat per les lús de roca travertínica, dels quals primeres excavacions arqueològi- els més significatius s’han prepa- ques iniciades pel doctor Josep rat per visitar-los. Es pot visitar la Maria Corominas, l’any 1943. Horaris d’hivern Horaris d’estiu Del 16 de setembre al 31 de març Del 16 de juliol al 15 de setembre De dimarts a divendres, de 10 a 16 h De dilluns a diumenge, d’11 a 19 h Dissabtes, d’11 a 17 h Visites guiades: 11.15 h, 11.45h,* Visites guiades: 11.15 h, 12.15 h, 12.15 h, 12.45 h,* 13.15 h,13.45* 13.15 h, 16.00 h 16.00 h,16.30h,* 17.00 h – 17.30h,* Diumenges, de 10 a 15.00 h 18.00 h Visites guiades: 10.15 h, 11.15 h, * Només a l’agost 12.15, 13.15 h Dilluns tancat Horaris de primavera De l’1 d’abril al 15 de juliol Informació i reserves De dimarts a divendres, de 10. a 16 h Tel. 972 593 310 Dissabtes i diumenges, d’11 a 18 h Fax. 972 593 175 Visites guiades: 11.15 h,12.15 h, cov es.serinya@plaestany.cat 13.15, 16.00, 17.00 h www.plaestany.cat AP-7 Sortida 6 Localització N 42º 09.665’ E 002º 44.757’ 5
  • 9. 06 Poblat neolític de La Draga (Banyoles, Pla de l’Estany) El poblat neolític de La Draga es troba al centre del marge oriental de l’estany de Banyoles, en una península que s’hi endinsa i que el deixa voltat d’aigua pel nord i per l’oest. Va ser descobert l’any 1990, du- rant les obres d’enjardinament del parc de la Draga, i des d’aleshores s’hi han fet excavacions arqueo- lògiques, tant al sector terrestre com a la zona subaquàtica, on hi havia l’antiga platja neolítica. Sembla que a La Draga hi ha un sol moment d’ocupació del neo- lític antic, propi d’un grup humà del Cardial final, que les data- cions situen a la segona part del VI mil·lenni aC. Horaris De l’1 d’octubre al 30 de novembre Demostracions d’activitats pre- Visites concertades De l’1 d’abril al 30 de setembre Visites guiades els dissabtes a les històriques el primer diumenge de Tel. 972 572 361 Visites guiades els dissabtes a les 12 i a les 17 h, i els diumenges a cada mes, a les 12 h comunicaciomuseus@ajbanyoles.org 12 i a les 18 h, i els diumenges a les 12 h www.museusdebanyoles.cat les 12 h AP-7 Sortida 6 Localització N 42º 07.647’ E 002º 45.713’ 6
  • 10. 07 Vil·la romana de Vilauba (Camós, Gironès) La vil·la de Vilauba va estar ocupa- da des del segle II aC fins al segle VII dC. El topònim Vil·la Alba fa referència a una masia propera, de la qual avui pren nom el jaciment, i ens suggereix la seva possible conti- nuïtat a partir de l’època medieval. També és un clar testimoni de la profunda petja romana en aquest territori. Tot i els indicis de l’existència d’un establiment agrícola més antic, l’etapa més ben coneguda de la vil·la correspon als segles I a III dC. D’abril a novembre, s’organitzen vi- sites guiades gratuïtes al jaciment. Visites concertades Tel. 972 572 361 comunicaciomuseus@ajbanyoles.org www.museusdebanyoles.cat Per més informació http//:www.museusdebanyoles.org AP-7 Sortida 6 Localització N 42º 05.625’ E 002º 46.042’ 7
  • 11. 08 El Castellum fractum (Sant Julià de Ramis, Gironès) La muntanya de Sant Julià ocupa un lloc excepcional. S’eleva dreta i potent sobre l’entorn i domina l’únic camí que permet la circulació entre les planes de Girona i de l’Empordà, a través del congost on circula el riu Ter, l’autèntic protagonista que dóna sentit a tot aquest singular indret. Al cim de la muntanya trobem l’antic Castellum. Els pobladors d’aquest Castellum van viure en un món que anava des de la romanitat cap a l’alta edat mitjana. Des dels seus murs es veia tota la conca del baix Ter fins a l’Escala, i es veia l’entrada d’Hispania a través del coll del Pertús (les clau- surae del coll de Panissars). Els visitants podran passejar entre les pedres d’un edifici tardo romà del segle IV que va ser reformat a la pri- mera meitat del segle VI i que va ser abandonat cap al segle VIII. A par- Horaris i dies de visites guiades Recinte a l’aire lliure sense horari. tir d’aquest moment apareixerà en teatralitzades Dies 8, 12, 15, 19, 22 i 26 de juliol, a Per més informació la documentació com a Castellum les 20 h www.santjuliaderamis.cat fractum. Jaciment excavat i conso- Dies 3, 6, 10 i 13, a les 19 h lidat amb la col·laboració de acesa/ El 20 de setembre, a les 12 h abertis. AP-7 Sortida 6 Localització N 42º 01.736’ E 002º 51.131’ 8
  • 12. 09 Ciutat de Gerunda (Girona, Gironès) Ciutat fundada pels romans cap al primer quart de segle I aC en relació amb el control de la Via Au- gusta. Se’n conserven restes im- portants de les muralles. Visites guiades concertades Tel. 972 206 631 macgirona.cultura@gencat.cat www.mac.cat AP-7 Sortida 7 Localització N 41º 59.224’ E 002º 49.566’ 9
  • 13. 10 Torre sepulcral romana de Vilablareix (Vilablareix, Gironès) Torre sepulcral romana, de tradició hel·lenística, que ha de correspon- dre a l’enterrament d’un personat- ge ric d’una vil·la romana propera. També indica el pas de la Via Au- gusta. No visitable AP-7 Sortida 7 Localització N 41º 57.294’ E 002º 46.399’ 10
  • 14. 11 Conjunt termal romà d’Aquae calidae (Caldes de Malavella, La Selva) Monument històric d’interès na- cional. Són les restes més ben conservades del municipi romà d’Aquae calidae, actual Caldes de Malavella. Encara s’hi poden observar els mecanismes de funcionament de l’aigua gairebé intactes. L’edifici consta d’una piscina central i di- verses cambres al voltant per re- bre tractaments guaridors. Visites concertades Tel. 972 480 103 o 609 369 936 AP-7 Sortida 9 A Localització N 41º 50.292’ E 002º 48.487’ 11
  • 15. 12 Camp dels Ninots (Caldes de Malavella, La Selva) El Camp dels Ninots és un dels ja- ciments arqueològics més impor- tants de Catalunya i de la Penín- sula Ibèrica. Es troba en un antic cràter de 500 metres de diàmetre i el seu nom és per les formes ca- pricioses de les pedres d’òpal que hi abunden. Ja s’ha convertit en una mina de tresors. Mai fins ara no s’havien localitzat restes del pliocè i del pleistocè inferior tan concentrades en una mateixa zona, en tanta quantitat i en un estat de conservació tan extraordinari. A banda de les nom- broses mostres d’indústria, que corroboren l’existència d’homínids en aquest paratge de la Selva fa més d’un milió d’anys. Gerard Campeny S’han recuperat, a les argiles d’una mana i animal més primitiva de profunditat d’uns dos metres i mig, què es té notícia a Catalunya, des fòssils de plantes, un rinoceront i del pleistocè inferior al mitjà. restes de bòvids i de micromamí- fers, com ara rosegadors i eriçons, a més d’aus, tortugues i peixos, No visitable que permetran traçar una seqüèn- En preparació cia exhaustiva de l’ocupació hu- AP-7 Sortida 9 A Localització N 41º 50.292’ E 002º 48.487’ 12
  • 16. 13 Oppidum ibèric Puig Castellet (Lloret de Mar, La Selva) Petit oppidum ibèric construït durant el segle III aC de 650 m2 de superfí- cie. Envoltat per una línia de muralla reforçada amb torres i format per onze habitatges disposats de ma- nera perimètrica i oberts a un espai central. Ocupa la pràctica totalitat d’un petit replà allargassat, prote- git al sud-est de manera natural per l’esperó que constitueix el cim del turó, que l’amaga visualment del mar i de la zona circumdant i que, alhora, li serveix de talaia. Actual- ment, el jaciment està consolidat i museïtzat, i és visitable. Entrada gratuïta Horaris De juny a setembre: dissabtes i diu- menges, de 10 a 13 h i de 16 a 20 h D’octubre a maig: dissabtes i diu- menges, d’11 a 18 h Tancat els dies 25 i 26 de desem- bre, i l’1 i 6 de gener Visites guiades concertades Oficina de Turisme Tel. 972 349 573 i 972 364 735 AP-7 Sortida 9 Localització N 41º 42.979’ E 002º 50.870’ 13
  • 17. 14 Torre de guaita romana: la Torrassa del Moro (Llinars, Vallès Oriental) La Torrassa del Moro és una torre de l’encoixinat (opus quadratum). de planta circular altament singu- El segon nivell s’atribueix, en bona lar, ja que esdevé un dels millors part, a una reutilització d’època exemples conservats de les to- medieval, moment en què la torre rres de guaita d’època romana. La és integrada dins d’una casa. El part inferior està formada per un tercer pis correspon a una cons- parament d’uns 4.36 m d’alçada, trucció de finals del segle XIX, construïda amb carreus que me- quan esdevingué un pavelló de suren 60 cm x 45 cm cada un. Són caça. Jaciment excavat i consoli- de pedra granítica i estan perfec- dat amb la col·laboració de acesa/ tament treballats seguint la forma abertis. Visites guiades concertades Tel. 937 539 306 AP-7 Sortida 12 Localització N 41º 37.127’ E 002º 23.158’ 14
  • 18. 15 Parc arqueològic de la Roca del Vallès, conjunt megalític (La Roca del Vallès, Vallès Oriental) E l s j a c i m e n t s a rq u e o l ò g i c s d’època prehistòrica del municipi de la Roca del Vallès a l’entorn del Parc Natural de la Serralada Lito- ral constitueixen un dels conjunts megalítics més importants de Ca- talunya. Els megàlits són les construc- cions arquitectòniques de caràc- ter monumental més antigues que es conserven a Europa. La gran quantitat d’aquestes construc- cions localitzades al municipi de la Roca evidencia que aquesta zona fou densament poblada des del final de la prehistòria. L’altre gran punt d’interès són les pintures rupestres de La Pedra de les Orenetes, declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. El conjunt de sepulcres megalítics de la Roca del Vallès es mostren com a únic testimoni de les com- plexes societats neolítiques que Visites concertades van habitar en aquest indret ara fa Tel. 938 422 016 6.000 anys. turisme@laroca.cat AP-7 Sortida 12 Localització N 41º 33.881’ E 002º.18.872’ 15
  • 19. 16 Poblat ibèric de Ca n’Oliver (Cerdanyola del Vallès, Vallès occidental) El jaciment arqueològic de Ca n’Oliver és un poblat ibèric de grans dimensions que està situat en un turó de la serra de Collserola, des del qual es domina tota la plana del Vallès. Va estar habitat entre els se- gles VI i I aC i, posteriorment, a l’alta edat mitjana. S’hi poden veure res- tes constructives de totes les fases de la cultura ibèrica, que han estat museïtzades per tal de fer-les com- prensibles als visitants. Actualment, es poden veure res- tes de la muralla, el fossar, carrers i cases construïdes en diferents èpoques, així com una gran àrea d’emmagatzemament de cereals. El poblat, que forma part de la ruta dels ibers de Catalunya, acull un cop al mes activitats per a famílies, tallers i visites guiades, arqueològiques o teatralitzades. Entre l’últim cap de setmana de setembre i el primer Obert al públic d’octubre se celebra la Festa del Cap Diumenges d’11 a 14 h de Setmana Ibèric, amb tallers, de- mostracions i tastets de menjar iber. Visites concertades Jaciment excavat i consolidat amb la Tel. 936 923 322 col·laboració de acesa/abertis. AP-7 Sortida 22 Localització N 41º 28.839’ E 002º 08.082’ 16
  • 20. 17 Pont del diable (Martorell / Castellbisbal, Baix Llobregat / Vallès Occidental) És una de les poques restes que es conserven com a testimoni de la xarxa viaria romana de la zona del curs baix del Llobregat i de l’Anoia. Va ser construït l’any 10 aC per les legions romanes III (Ma- cedonica), VI (Victrix) i X (Gemi- na), segons indiquen les marques identificades en alguns carreus, en el moment en què es va dur a ter- me la nova estructuració de la Via Augusta, com a conseqüència de la fundació de Barcino. Visites concertades L’ enrajolada. Casa Museu Santacana Tel. 937 750 795 m.martorell@diba.cat AP-7 Sortida 25 Localització N 41º 28.505’ E 001º 56.267’ 17
  • 21. 18 Jaciment i centre d’interpretació d’Olèrdola (Olèrdola, Alt Penedès) La muntanya d’Olèrdola ha estat Quasi mil anys més tard, a l’alta un enclavament estratègic amb edat mitjana, el recinte fortificat va assentaments de diversa intensi- tornar a ésser habitat. Al llarg del tat des de l’edat del bronze fins segle X, en el marc de les lluites ben entrat el segle XX. territorials entre cristians i musul- El primer assentament, protegit mans, el castrum d’Olèrdola tin- per una muralla data dels inicis de gué un paper important en el con- l’edat del ferro (segle VIII, inici del trol i defensa de la Marca sud del segle VI aC). Entre el segles V, IV i Comtat de Barcelona. I aC, Olèrdola va ser ocupada pels cessetans, un dels pobles ibers que ocupava la zona costanera catalana. Horaris Als inicis del segle I aC els romans Del 16 d’octubre al 15 de març establiren un campament militar a Feiners: de 10 a 14 h i de 15 a 18 h fi de controlar el territori i en espe- Dissabtes i festius: de 10 a 16 h cial la via d’accés cap a Tarraco, capital de la Provincia Hispania Del 16 de març al 15 d’octubre Citerior, que travessava la plana De 10 a 14 h i de 15 a 20 h del Penedès. De l’empremta ro- Tancat dilluns, l’1 de gener i el 15 i mana en resten a Olèrdola tres 26 de desembre grans obres: la muralla, la cister- na (360 m2 de capacitat) i la torre Visites concertades talaia situada al cim, a més de Tel. 938 901 420 - 675 782 936 dues pedreres. Fou abandonada difusiomac.cultura@gencat.net quan el territori es romanitzà (cap www.mac.cat al 25 aC). AP-7 Sortida 28 Localització N 41º 18.248’ E 001º 42.588’ 18
  • 22. 19 Els arcs, aqüeducte romà (Sant Jaume dels Domenys, Baix Penedès) Els arcs de Sant Jaume, són les restes d’un aqüeducte romà dels segles IV i V de l’era cristiana. És l’obra hidràulica de més interès que es conserva al Penedès. Se- gons sembla va ser construïda per abastar d’aigua la gran vil·la ro- mana que hi havia on avui hi ha la masia dels Arcs. Actualment, se’n conserven tres trams, d’un, dos i tres arcs res- pectivament, amb una alçada de quatre metres i una llargada total de 12,7 metres. Recinte a l’aire lliure sense horari Visites concertades mlope@stjdomenys.altanet.org AP-7 Sortida 30 Localització N 41º 17.362’ E 001º 33.733’ 19
  • 23. 20 El castell de Castellet (Castellet i la Gornal, Alt Penedès) D’origen iberoromà, va ser una de les fortaleses que, vers l’any 1000, definien el límit entre els comtats cristians i l’Al-Àndalus i que cons- tituïen una densa xarxa de castells i torres per a la defensa de la fron- tera amb els musulmans. La primera referència documental coneguda del castell data de l’any 977. La fortalesa va tenir una gran importància estratègica fins al segle XVI. En aquests segles, la possessió del castell va alternar entre diversos llinatges de feudataris, els comtes de Barcelona (segle XI) i la Corona Catalanoaragonesa (segle XV). Recents excavacions arqueo- lògiques han evidenciat el seus orígens ibèrics i una continuació d’habitat en època romana i anda- lusí. La seva funcionalitat es vin- cula a las gran via de comunicació propera, la via Heraclea, Via Au- castell de Castellet és una mostra Visites guiades gratuïtes gusta , actual AP-7. de l’ interès i el compromís de la Dissabtes i diumenges de 10.00 a El castell de Castellet es l’actual fundació abertis per recuperar i 14.00 h seu de la fundació abertis, la re- donar a conèixer el patrimoni del Tel. 902 430 462 habilitació i l’obertura al públic del país. AP-7 Sortida 30 Localització N 41º 15.908’ E 001º 38.085’’ 20
  • 24. 21 Arc de triomf de Barà (Tarragona, Tarragonès) Aquest arc honorífic situat en el 5 aC i dedicat a l’emperador Au- traçat de la Via Augusta a uns 20 gust. D’una sola obertura, està km al nord-est de Tarraco, sobre construït amb carreus de pedra la actual N-340, és un dels mo- local, amb vuit pilastres estriades numents més emblemàtics de la rematades amb capitells corintis, cultura romana a Catalunya. Fou que sostenen un entaulament amb erigit per disposició testamentària una inscripció al·lusiva a la seva de Luci Licini Sura, els anys 15 i construcció. Recinte a l’aire lliure sense horari AP-7 Sortida 31 Localització N 41º 10.375’ E 001º 28.126’ 21
  • 25. 22 Vil·la romana de La Clota (Creixell, Tarragonès) Establiment rural de la fi del segle II i I aC d’arquitectura itàlica. Presenta una segona fase d’ ocu- pació del lloc en el segle I i II dC amb terrisseria d’àmfores. Visites concertades Tel. 977 138 132 AP-7 Sortida 31 Localització N 41º 09.733’ E 001º 26.418’ 22
  • 26. 23 Vil·la romana del Moro (Torredembarra, Tarragonès) Aquest jaciment arqueòlogic d’ època romana està situat al nord- est del nucli urbà , sobre una mo- derada elevació de terreny prope- ra a la Carretera Nacional 340. Extensa vil·la romana, de pati cen- tral, amb paviments de mosaics (de signinum tessel·lat) i termes molt ben conservades. La vil·la romana del Moro consti- tueix un dels jaciments més im- portants i millor coneguts de la zona. Actualment el jaciment resta pen- dent de la consolidació i tracta- ment museogràfic del conjunt. Visites concertades Tel. 977 643 888 AP-7 Sortida 32 Localització N 41º 09.150’ E 001º 24.717’ 23
  • 27. 24 Vil·la romana Els Munts (Altafulla,Tarragona) Localitzada al terme d’Altafulla,a 12 km de Tarragona, aquesta vil·la romana és un dels princi- pals conjunts d’Hispània en la seva categoria. S’han descobert un important nucli residencial i un conjunt termal amb rics elements decoratius escultòrics i arquitec- tònics de la que va ser, durant el segle II dC, la residència d’un dels duumvirs de la ciutat de Tà- rraco, Caius Valerius Avitus, i la seva dona, Faustina. Horaris Gener, febrer, novembre i desembre Feiners: de 10 a 13:30 i de 15 a 17:30 h Març, abril, maig i octubre Feiners: de 10 a 13:30 i de 15 a Dilluns tancat 18:00 h Festius locals: Dimarts de Pasqua i 11 de novembre Juny, juliol, agost i setembre Feiners: de 10 a 13:30 i de 16 a 20 h Visites concertades Diumenges i festius: 10 a 14 h Tel. 977 652 806 AP-7 Sortida 32 Localització N 41º 08.119’ E 001º 23.117’ 24
  • 28. 25 Torre sepulcral dels Escipions (Tarragona, Tarragonès) Aquest nom tradicional, Torre dels Esci- de Tarraco. Està format per tres cossos pions, és per la identificació errònia de les superposats i a la façana de l’intermedi dues figures que formen part de la deco- presenta les dues figures, representació ració amb els germans Escipions. En rea- d’Atis -divinitat oriental funerària- que litat, es tracta d’un monument funerari en sostenen una inscripció. forma de torre, construït a la primera mei- tat del segle I dC al costat de la Via Augus- Recinte a l’aire lliure sense horari ta, on està situat, a uns 6 km al nord-est AP-7 Sortida 32 Localització N 41º 07.899’ E 001º 19.147’ 25
  • 29. 26 Pedrera romana del Mèdol (Tarragona, Tarragonès) La pedrera del Mèdol és Patrimo- Visites concertades ni Mundial de la Humanitat per la Museu d’Història de Tarragona UNESCO. Tel. 977 242 220 Va ser explotada pels romans que mht@tarragona.cat en treien la pedra per construir molts dels monuments de Tarraco. La cor- poració abertis vetlla per la conser- vació d’aquest monument històric i fa possible que el Mèdol pugui ser visitat gràcies a una col·laboració amb el museu d’història de la ciutat de Tarragona. AP-7 Àrea de Servei 26
  • 30. 27 Aqüeducte romà de les Ferreres o Pont del Diable (Tarragona, Tarragonès) L’aqüeducte de les Ferreres és Pa- trimoni Mundial de la Humanitat per la UNESCO. Portava l’ aigua del Francolí a la ciutat de Tarraco. És una gran obra d’enginyeria romana, amb dos pisos d’arcades fetes de pe- dra local, unida en sec. Visites concertades Museu d’Història de Tarragona Tel. 977 242 220 mht@tarragona.cat AP-7 Sortida 33 Localització N 41º 08.712’ E 001º 14.532’ 27
  • 31. 28 Ciutat romana de Tarraco (Tarragona, Tarragonès) La ciutat de Tarragona ha estat declarada Conjunt Arqueològic Patrimoni Mundial de la Humanitat per la UNESCO. Capital administrativa de la pro- víncia més gran de l’Imperi Romà (Hispania Citerior) i més tard de la tarraconensis. L’actual Tarrago- na encara conserva monuments tan importants com les muralles, l’amfiteatre, el circ, el teatre i parts dels seus dos fòrums. Visites concertades Museu d’Història de Tarragona Tel. 977 242 220 mht@tarragona.cat AP-7 Sortida 33 Localització N 41º 06.912’ E 001º 15.457’ 28
  • 32. 29 Vil·la romana de Centcelles (Constantí, Tarragonès) Situada a Constantí, a 6 km de Tarragona, aquesta vil·la romana ha esdevingut un monument clau de l’art paleocristià. En una de les seves estances, conservada en la seva totalitat, es pot veure el mosaic de cúpula de temàti- ca cristiana més antic del món romà, amb escenes de l’Antic i del Nou Testament, de les quatre estacions i de personatges en- tronitzats. Horaris Juny, juliol, agost i setembre Gener, febrer, novembre Laborables: de 10 a 13.30 i de 16 i desembre a 20 h Laborables: de 10 a 13.30 i de 15 Festius: de 10 a 14 h a 17.30 h Festius: de 10 14 h Dilluns tancat. Festius locals 20 de gener i Març, abril, maig i octubre 1 d’agost Laborables: de 10 a 13.30 i de 15 a 18 h Visites concertades Festius: de 10 a 14 h Tel. 977 523 374 AP-7 Sortida 33 Localització N 41º 09.367’ E 001º 13.512’ 29
  • 33. 30 Vil·la romana de la Llosa (Cambrils, Baix Camp) Vil·la marítima que s’obria al mar a través d’una galeria frontal. S’hi va recuperar una important col·lecció de bronzes del segle I, que s’exposen al Museu d’Història de Cambrils. Horaris De l’1 de setembre al 30 de juny Dissabte de 10 a 13’30 h i de 15’30 a 17’30 h Diumenge i festius de 10 a 13’30 h De l’1 de juliol al 31 d’agost De dimarts a dissabte d’11 a 14 h i de 17 a 20 h Diumenge i festius d’11 a 14 h Dilluns tancat i els dies 1 i 6 de gener, 1 de maig, 25 i 26 de desembre Visites concertades Tel. 977 794 528 mhc.cambrils@altanet.org www.cambrils.org AP-7 Sortida 37 Localització N 41º 03.959’ E 001º 03.006’ 30
  • 34. 31 Vil·la romana de la Carrova (Amposta, Montsià) Restes de la part rústica d’una vil·la romana que va estar en fun- cionament des del segle I aC fins al segle VI dC. Bona mostra de què foren les explotacions agrí- coles romanes a l’Ebre i com es va adaptar el món indígena. Les estructures conservades presen- ten l’adaptació en el temps dels edificis i l’aplicació de nous mo- dels constructius, així com can- vis estructurals relacionats amb la seva funcionalitat. Les restes es- tructurals exhumades en les exca- vacions han estat consolidades i al jaciment hi ha una senyalització interpretativa inicial. Visites concertades Serveis Educatius i Culturals del Museu Comarcal del Montsià Tel. 977 702 954 info@museumontsia.org AP-7 Sortida 41 Localització N 40º 44.519’ E 000º 33.676’ 31
  • 35. 32 Pintures rupestres de la Serra de Godall i Centre d’Interpretació de l’Art Rupestre Abrics de l’Ermita (Ulldecona / Freginals, Montsià) Les pintures rupestres de la serra de Godall, declarades Patrimoni Mundial per la UNESCO el 1998, configuren un dels conjunts més importants de la Península Ibèrica d’art rupestre llevantí. Algunes d’aquestes pintures d’època postpaleolítica tenen més de 8000 anys. Davant de la dificul- tat de poder accedir a la major part de les pintures, s’ha creat el Cen- tre d’Interpretació d’Art Rupestre Abrics de l’Ermita, que forma part de la Ruta de l’Art Rupestre crea- da el 2005 pel Museu d’Arqueologia de Catalunya, dissenyat per tal d’apropar als visitants les nombro- ses restes que els abrics atresoren. Horaris de visita al centre De l’1 de juny al 31 de setembre Visites guiades a l’abric 1 d’interpretació De dimarts a dissabte: de 10 a 14 i De dijous a dissabte: a les 10 i a les De l’1 d’octubre al 30 de maig de 16 a 19 h 16 h De dijous a dissabte: de 10 a 14 i Diumenges i festius: de 10 a 14 h Tel. 617 940 317 i 977 573 394 de 16 a 18 h www.turismeulldecona.com Diumenges i festius: de 10 a 14 h AP-7 Sortida 42 Localització N 40º 37.977’ E 000º 28.233’ 32
  • 36. 33 Poblat ibèric de la Moleta del Remei i centre d’interpretació de la cultura ibèrica Casa O’Connor (Alcanar, Montsià) En aquest jaciment el visitant pot veure les restes d’un oppidum ibèric fortificat, amb una ocupa- ció permanent entre el segle VII aC i el segle I aC. L’enclavament fou l’eix vertebrador del territori del voltant i dels petits establi- ments que s’hi desenvoluparen. El poblat ha estat recentment consolidat, adequat a la visita pública i museïtzat mitjançant una completa senyalització inter- pretativa. El Centre d’interpretació es tro- ba ubicat a l’edifici modernista de la casa O’Connor a Alcanar. L’exposició permanent compta amb més de 160 peces arqueo- lògiques originals procedents dels jaciments ibèrics i amb ele- ments audiovisuals i multimèdia que amplien les informacions i Horari Visites guiades concertades els continguts sobre la cultura Estiu (juliol, agost i setembre) Tel. 977 702 954 dels ibers. Dissabtes i diumenges de 17 a 20 h info@museumontsia.org Resta de l’any Dissabtes i diumenges d’11 a 14 h AP-7 Sortida 42 Localització N 40º 33.558’ E 000º 28.834’ 33
  • 37. 34 Castell d’Ulldecona, iberoromà (Ulldecona, Montsià) El Castell Medieval d’Ulldecona, de- clarat Bé d’Interès Cultural, és el sím- bol d’identificació per excel·lència del municipi d’ Ulldecona. L’àmplia visibilitat i la gran fertilitat i riquesa del terreny, ha comportat que aquest lloc hagi estat al llarg de la història una zona estratègica pel control del territori, des d’època Ibèrica fins a la Medieval. Cal es- mentar, però, la fortificació hospita- lera emmurallada, la impressionant torre de l’homenatge, la torre rodo- na, l’església de Santa Maria dels Àngels, les dependències domès- tiques dels hospitalers i les restes de l’antiga fortificació àrab. Després d’un llarg període de romandre tan- cat per les obres de millora i condi- cionament de bona part del conjunt fortificat, el Castell Medieval d’ Ull- decona torna a ser visitable. Visites concertades Oficina de Turisme Tel. 977 573 394 AP-7 Sortida 42 Localització N 40º 35.614’ E 000º 25.728’ 34
  • 38. 35 Edifici funerari romà: el columbari de Vila-rodona (Vila-rodona, Alt Camp) Edifici funerari construït al segle II dC, sembla relacionat amb una vil·la pròxima, situada a la ribera esquerra del Gaià. De planta rec- tangular, està bastit amb carreus a sobre d’un podi decorat amb arcuacions; el cos central pre- senta falses pilastres dòriques i estava cobert amb teulada a do- ble vessant. Els murs de l’interior conserven part de l’estuc original i els sis petits nínxols o fornícu- les (loculi) en què hom diposita- va les urnes amb les cendres dels difunts. Recentment ha estat ob- jecte d’importants treballs de res- tauració. Horari Recinte a l’aire lliure sense horari AP-2 Sortida 11 Localització N 41º 18.365’ E 001º 21.378’ 35
  • 39. 36 Centre d’Interpretació de l’Art Rupestre, Muntanyes de Prades (Montblanc, Conca de Barberà) Aquest nus orogràfic comprèn un interessant espai natural format per un extens entramat de serres i barrancades on es localitzen 15 conjunts amb manifestacions ru- pestres. Dos d’ells corresponen a l’estil llevantí, i la resta, a l’estil es- quemàtic o abstracte. Aquestes pintures rupestres ens parlen del món real i simbòlic dels nostres avantpassats. Per la seva qualitat i singularitat, la UNESCO va declarar-les Patrimoni Mundial. Al Centre d’Interpretació podreu veure una bona mostra d’aquestes imatges prehistòriques i també una exposició que us introduirà en aquest art tan enigmàtic. Horari CIAR Muntanyes de Prades Del 15 de juny al 30 de setembre C/ Pedrera, 2 De 10 a 14 h i de 16.30 a 19.30 h 43400 Montblanc De l’1 d’octubre al 14 de juny Tel. 977 860 349 De 10 a 14 h i de 16 a 19 h info@mccb.cat Diumenges de 10 a 14 h www.mccb.cat AP-2 Sortida 9 Localització N 41º 22.660’ E 001º 09.678’ 36
  • 40. 37 Coves prehistòriques de la Font Major, de la Vila i del Castell: paleolític i neolític (l’Espluga de Francolí, Conca de Barberà) Les Coves de l’Espluga són una porta oberta al passat geològic i prehistòric de la Conca del Barberà i constitueixen la setena cova més llarga del món i la segona de Ca- talunya formada en conglomerats. Diverses troballes al seu interior de- mostren la presència humana du- rant el neolític antic i restes de fauna del paleolític inferior. La cova està formada per dues cavitats visitables amb un recorregut de 450 metres: la primera, la Cova de la Vila, dedi- cada íntegrament al Paleolític, i la segona, la Cova de la Font Major, dedicada al Neolític, a la formació geològica i al descobriment de la cavitat. Diversos audiovisuals i ma- Horari Dilluns tancat quetes didàctiques ajuden al visitant Hivern (de l’1 de setembre al 30 Tancat els dies 25 i 26 de desem- a assimilar els diferents conceptes de juny) bre, 24 i 31 de desembre a la tarda, de la prehistòria i la geologia. De dimarts a diumenge: de 10.30 a 1 i 6 de gener Per als visitants més agosarats la 13.30 h i de 16.00 a 18.00 h visita pot continuar 1 quilòmetre Cova Museu més enllà cap a l’interior de les ga- Estiu (juliol i agost) Tel. 977 871 220 leries més sorprenents, tot remun- Obert cada dia: de 10.30 a 13.30 h Fax. 977 871 343 tant el riu subterrani que quan surt i de 16.30 a 19.30 www.esplugadefrancoli.cat a l’exterior per la Font Major rep el tur.espluga@esplugadefrancoli.cat nom de Francolí. AP-2 Sortida 9 Localització N 41º 23.888’ E 001º 06.262’ 37
  • 41. 38 Conjunt d’art rupestre de la Vall de la Coma (L’Albi, Garrigues) Les pintures es localitzen en una balma de dimensions reduïdes, amb una petita visera que no so- bresurt més d’1,70 m. La paret està inclinada, formant amb el terra un angle d’aproximadament 45º. Ocupen una superfície d’1 m d’alçada per 0,70 m d’amplada, situant-se les més altes a aproxi- madament 1,30 m de terra. El fris pintat és integrat per un total de 10 figures ramiformes, antro- pomorfes i quadrúpedes i repre- sentacions humanes, d’estil es- quemàtic i tècnica de traç simple. No visitable AP-2 Sortida 8 Localització N 41º 27.086’ E 000º 51.005’ 38
  • 42. 39 Fortalesa Ilergeta dels Vilars (Arbeca, Garrigues) A quatre quilòmetres de la pobla- ció d’Arbeca se situa aquesta for- talesa ilergeta construïda el segle VIII aC. El poblat dels Vilars era una for- talesa instal·lada al pla, amb un sistema de defensa potent, con- sistent en una muralla amb dot- ze torres, una barrera de pedres clavades al davant i un fossat de 13 m. Visites guiades concertades Tel. 973 160 008 AP-2 Sortida 7 Localització N 41º 34.073’ E 000º 57.243’ 39
  • 43. 40 Pintures rupestres prehistòriques de la Roca dels Moros (El Cogul, Garrigues) Declarada Patrimoni Mundial per la UNESCO, està considerada un dels jaciments d’art rupestre més importants i coneguts de la penín- sula ibèrica. El conjunt pictòric està format per 42 figures pintades i 260 elements gravats sobre la roca. Els primers grups que utilitzaren la Roca dels Moros van ser els darrers caça- dors i recol·lectors (VIII-V mil·lenni aC), que van deixar-hi les pintures que pertanyen a l’art llevantí. Més tard, del V al II mil·lenni aC, van ser els grups neolítics els que van di- buixar a la roca les seves creences a través de representacions molt diverses que s’inscriuen dins de l’art esquemàtic. Diumenges i festius De 10 a 13.30 h Horari De l’1 de juny al 30 de setembre MAC Roca dels Moros De 10 a 13.30 h i de 16 a 19.30 h Camí del Cogul a Albagés, km 1 25152 El Cogul (Garrigues) De l’1 d’octubre al 31 de maig Tel. 934 232 149 De 10 a 13.30 h i de 15 a 18 h difusiomac.cultura@gencat.cat AP-2 Sortida 6 Localització N 41º 28.006’ E 000º 51.500’ 40
  • 44. 41 Vil·la Fortunatus, època romana (Fraga, Baix Cinca) Gran vil·la de l’antiguitat tardana, on es llegeix en un mosaic el nom del possible propietari de la casa: Fortunatus. En la seva darrera època va tenir una basílica paleo- cristiana. Horari De 9 a 13 h i de 16 a 19 h Tancat els dilluns Visitas guiades concertades Tel. 974 472 499 AP-2 Sortida 4 Localització N 41º 31.646’ E 000º 20.822’ 41
  • 45. 42 Castell de Palafolls (Palafolls, Maresme) Les restes conservades correspo- nen a construccions que daten del segle X al XIV. Té una planta irregular allargada, dividida en dos recintes. El recinte sobirà és el més alt i està format per un cos massís, fortificat, al qual s’accedeix per una porta de mig punt, restaurada. A mà esquerra es veuen uns arcs que devien sostenir un gran saló gòtic. Al costat hi ha la cisterna, coberta amb volta de canó. Una mica més amunt es troba la capella. El recinte jussà, d’època gòtica, forma una gran plaça d’armes, a l’extrem de la qual hi ha les restes d’una gran torre. Jaciment consoli- dat i restaurat amb la col·laboració de acesa/abertis. Horari Recinte a l’aire lliure sense horari Visites guiades Tel. 937 620 043 cultura@palafolls.cat C-32 Sortida NII Localització N 41º 40.702’ E 002º 44.168’ 42
  • 46. 43 Aqüeducte romà (Pineda de Mar, Maresme) Aquest aqüeducte recollia les ai- gües d’un petit congost de la vall de Riu, amb una llargària de 3,5 quilòmetres i un desnivell de 40 metres, i durant el seu recorregut salvava quatre torrenteres. Les restes més interessants de l’aqüeducte son quatre arcades conservades en força bon estat. La seva construcció es data du- rant el segle III dC. Visites guiades concertades Tel. 937 539 306 tanitdifusio@tanitdifusio.cat C–32 Sortida 122 Localització N 41º 38.456’ E 002º 40.817’ 43
  • 47. 44 Vil·la romana del Morer (Sant Pol de Mar, Maresme) Construcció romana d’una super- fície aproximada de 1500 m2. Es tracta d’un edifici destinat a la pro- ducció, el premsat i l’elaboració del vi, la ferreria i la mòlta de gra, amb una gran zona destinada a l’emmagatzematge del vi (celler) i una zona d’habitatge que per les seves característiques feia també les funcions de punt de vigilància, de control de la costa i de far. Va ser excavat amb el finançament d’abertis. No visitable En preparació C-32 Sortida 117 Localització N 41º 36.701’ E 002º 37.710’ 44
  • 48. 45 Ciutat romana d’Iluro (Mataró, Maresme) La ciutat romana d’Iluro fou fundada espais d’ús públic, com el fòrum o entorn els anys 80/70 aC al damunt el cementiri, degueren existir des d’un petit promontori natural d’uns d’un primer moment, però fins ara 80 m d’altura, on actualment hi ha no han estat identificats. el centre antic de Mataró. Fou una L’etapa més esplendorosa d’Iluro se petita ciutat provinciana, amb una situa entre les darreres dècades del extensió de 7 o 8 hectàrees. segle I aC i el segle II dC, fruit d’una Del període de la fundació d’Iluro prosperitat econòmica generada es coneix el carrer principal o cardo per la indústria del vi. maximus i altres carrers secunda- ris, una porta fortificada d’accés a Visites guiades concertades Tel. 937 412 930 la ciutat, un mercat públic i diversos turisme@ajmataro.cat habitatges i locals industrials. Altres C-32 Sortida 100 Localització N 41º 32.386’ E 002º 26.875’ 45
  • 49. 46 Vil·la romana de Torre Llauder (Mataró, Maresme) Al clos arqueològic de la Torre Llauder podem contemplar les res- tes d’una vil·la romana del segle I aC remodelada als inicis del segle III dC, època de màxima plenitud, a la qual pertany la rica decoració a base de mosaics i marbres, amb restes d’estucs i pintures. El conjunt conservat, correspo- nent a la part senyorial de la vil·la, consta de diverses estances, arti- culades al voltant d’un atri: habi- tacions, sales de recepció, banys i latrines. Horari Del 16 de setembre al 14 de juny Visita guiada gratuïta tots els dissabtes a les 12 del migdia Del 15 de juny al 15 de setembre Visita guiada gratuïta tots els dissabtes a les 7 de la tarda Tancat els dilluns i els dies 1 i 6 de Visites concertades gener, Divendres Sant, 1 de maig, 24 Tel. 937 412 930 de juny, 27 de juliol, 15 d’agost, 11 museum@ajmataro.cat de setembre, 25 i 26 de desembre www.mataro.cat C-32 Sortida 100 Localització N 41º 31.893’ E 002º 26.008’ 46
  • 50. 47 Via romana de Parpers (Argentona, Maresme) Aquesta via provenia d’Ausa (Vic) i anava a parar a la costa del Mares- me travessant el pas de Parpers. Hi ha restes de tres mil·liaris al llarg d’aquest recorregut. Sembla que fou el cònsol Manius Sergius qui entre els anys 120 i 110 aC en manà l’inici de la construcció; per això també se la coneix com Via Sèrgia. Actualment se’n conserven trams de murs laterals, desguassos, guarda-rodes, contraforts i un pont. Els murs laterals són fets amb opus caementicium/incertum, i ens testimonien que la via havia de tenir uns sis metres d’amplada. El més monumental del tram con- servat és el pont, que està fet amb una tècnica mixta de rajoles i pe- dres, opus latericium i opus cae- menticium/incertum. Hi havia un seguit de desguassos que afavo- rien el drenatge de la via i hi esta- Visites guiades concertades ven orientats perpendicularment. Tel. 937 539 306 tanitdifusio@tanitdifusio.cat C-32 Sortida 99 Localització N 41º 34.951 E 002º 22.027 47
  • 51. 48 Oppidum ibèric d’Ilturo i castell de Burriac (Cabrera de Mar, Maresme) Entre els segles IV i III aC, l’ op- pidum ibèric de Burriac, amb un important sistema defensiu (torres i muralla) i una extensió d’entre 7 i 10 hectàrees, exerceix com a capital política, administrativa i econòmica d’un extens territori, la Laietània, que abasta les actuals comarques del Maresme, el Bar- celonès, el Vallès Oriental i el Va- llès Occidental. A partir del segle IX dC, a la part alta del poblat ibèric es van apro- fitar algunes estructures iberoro- manes per alçar-hi el castell de Burriac, que esdevingué un dels principals centres polítics i admi- nistratius del Maresme central du- rant tota l’època feudal. El castell va ser consolidat i restaurat amb la col·laboració de acesa/abertis. Visites guiades concertades Tel. 937 539 306 tanitdifusio@tanitdifusio.cat C-32 Sortida 94 Localització N 41º 32.251’ E 002º 23.234’ 48
  • 52. 49 Conjunt arqueològic iberoromà de Cabrera (Cabrera de Mar, Maresme) Cabrera de Mar ocupa un lloc de primer ordre pel seu ric patrimo- ni arqueològic, que en els darrers anys s’ha vist incrementat amb noves i espectaculars descober- tes. Les darreres excavacions es- tan traient a la llum tota una ciu- tat romana d’època republicana. Aquesta ciutat, Empúries i Tarraco serien les tres localitats clau des d’on es va iniciar la romanització del territori català. Dintre del conjunt arqueòlogic caldria destacar les termes de Ca l’Arnau, les més antigues de la península documentades fins al moment i encara en fase de consolidació. Actualment només es visitable l’illa de cases de Can Benet. Horari Recinte a l’aire lliure sense horari C-32 Sortida 94 Localització N 41º 31. 494’ E 002º 23.634’ 49
  • 53. 50 Vil·la romana de Can Modolell (Cabrera de Mar, Maresme) Jaciment d’una seqüència crono- lògica complexa que viu el mo- ment de màxim esplendor a inicis del segle III dC, moment en el qual s’hi realitzen importants remode- lacions: s’hi construeix una habi- tació semisoterrada, el criptopòr- tic, empedrat amb grans lloses i amb els murs flanquejats de tres pilastres adossades amb un sos- tre amb volta i les parets cobertes de pintures. La vil·la de Can Modolell és un dels pocs temples dedicats al culte a Mitra coneguts a Catalunya. Visites guiades concertades Tel. 937 539 306 tanitdifusio@tanitdifusio.cat C-32 Sortida 94 Localització N 41º 31.799’ E 002º 23.485’ 50
  • 54. 51 Vil·la romana d’ Horta Ferrerons (Premià de Mar, Maresme) Vil·la de planta octogonal d’època tardoromana. Respon a un esque- ma arquitectònic singular i espe- cialment ric. Inclou unes termes. No visitable En preparació C-32 Sortida 92 Localització N 41º 29.751’ E 002º 21.741’ 51
  • 55. 52 Forns romans de la Fornaca (Vilassar de Dalt, Maresme) El recinte arqueològic de la For- naca conserva tres forns circulars que formaven part d’una terrisse- ria de l’època romana. Estaven de- dicats a la producció de material ceràmic de gran format: material de construcció (imbrex, tegulae i maons) i dolium. El forns romans de Vilassar estan excavats en un marge natural, si- tuats en bateria i orientats al vent predominant de la zona. El seu emplaçament reunia bones condi- cions per a la indústria ceràmica: abundància d’argila i proximitat d’aigua i de boscos per al com- bustible bàsic. Estructuralment són de planta circular i de tir direc- te o vertical. L’excel·lent estat de conservació Visites guiades gratuites dels forns i la museïtzació del re- Primer diumenge de cada mes d’11 a 14 h cinte arqueològic us permetran descobrir el funcionament d’una Visites concertades indústria ceràmica de fa gairebé Museu Arxiu de Vilassar de Dalt dos mil anys. Jaciment museïtzat Tel. 937 507 488 amb la col·laboració de acesa/ museu@vilassardedalt.cat abertis. C-32 Sortida 92 Localització N 41º 30.962’ E 002º 22.085’ 52
  • 56. 53 Oppidum ibèric de la Cadira del Bisbe (Premià de Dalt, Maresme) L’oppidum ibèric de la Cadira del Bisbe, habitat entre els segles VI i I aC, es troba ubicat en un punt estratègic de la costa del Mares- me. La seva situació permetia el control del litoral i la comunicació visual amb les fortaleses laietanes del voltant. La visita a la Cadira del Bisbe ens permetrà descobrir el mon ibèric en un entorn privilegiat amb mag- nífiques panoràmiques a la vall de Premià i al mar. Visites guiades concertades Tel. 937 547 121 museu@premiadedalt.cat C-32 Sortida 92 Localització N 41º 30.549’ E 002º 20.293’ 53
  • 57. 54 Cella vinaria i centre d’ interpretació de la romanització (Teià, Maresme) El centre d’interpretació de la ro- manització, la vinya romana expe- rimental i el jaciment arqueològic vitivinícola romà de Vallmorena ens permetran conèixer l’origen, el desenvolupament i l’expansió de la producció vitivinícola de l’antiga regió Laietana i el comerç del vi a la Tarraconense en època romana, entre els segles I aC i V dC. Jaci- ment excavat, consolidat i museït- zat amb la col·laboració de acesa/ abertis. Horaris Divendres i Dissabtes de 10 a 18 h Diumenges i festius de 10 a 16:30 h Entre el 21 de Juny i el 21 de Setembre Dilluns, Dimecres i Dijous de 10 a 14 h Divendres i Dissabtes de 10 a 18 Diumenges i festius de 10 a 16:30 C-32 Sortida 86 Localització N 41º 29.383’ E 002º 18.694’ 54
  • 58. 55 Baetulo, ciutat romana (Badalona, Barcelonès) La ciutat romana de Baetulo es va fundar el segle I aC i va perdurar fins al segle VI dC. Ocupava una superfície de més de 10 hectàrees i estava situada en una zona pro- pera al mar i amb bones possibili- tats agrícoles. Anterior a Barcino, va ser una de les primeres fundacions de la pro- víncia Hispania Tarraconensis. El jaciment arqueològic de Baetulo està declarat Bé Cultural d’Interès Nacional per la Generalitat de Ca- talunya. Museu de Badalona. Antonio Guillén L’exposició permanent del Museu Horari de Badalona mostra una part de la De dimarts a dissabte: de 10 a 14 h col·lecció d’objectes arqueològics i de 16 a 10 h i elements arquitectònics trobats Diumenges i festius: d’10 a 14 h Dilluns, tancat al territori de Baetulo, que exem- Tancat els dies 1 i 11 de maig, 24 plifiquen el període de romanitza- de juny i 15 d’agost ció i la vida quotidiana de la ciutat romana. Visites concertades Tel. 933 841 750 info@museudebadalona.cat www.museudebadalona.cat Visita guiada gratuïta el primer diu- menge de mes (inscripció prèvia) Museu de Badalona. Antonio Guillén Museu de Badalona. Albert Navarro C-32 Sortida 83 Localització N 41º 27.050’ E 002º 14.766’ 55
  • 59. 56 Ciutat romana de Barcino (Barcelona, Barcelonès) Barcino, amb el nom oficial com- plet de Colonia Iulia Augusta Pa- terna Fauentia Barcino, va ser fun- dada per l’emperador August cap a l’any 14 aC, un cop acabades les guerres càntabres i en plena reforma administrativa i viària del nord-est de la península. La ciutat es va alçar damunt d’un petit turó, enmig del fèrtil pla situat entre el Llobregat i el Besòs i entre la serra de Collserola i el mar. L’extensió de la colònia, delimita- da per unes muralles amb torres i quatre portes, no superava les deu hectàrees. Actualment es poden visitar dife- rents restes de la ciutat romana, habitatges del tipus domus (actual- ment visibles al Museu d’Història de la Ciutat), dos aqüeductes i les muralles. Museu d’Història de la Ciutat Museu d’Arqueologia de Catalunya Visites guiades concertades www.mac.cat Tel. 933 151 111 Plaça del Rei, Barcelona C-32 Localització N 41º 23.044’ E 002º 10.580’ 56
  • 60. 57 Termes romanes de Sant Boi (Sant Boi de Llobregat, Baix Llobregat) Les termes romanes de Sant Boi de Llobregat són una de les ter- mes privades millor conservades de Catalunya. Es poden veure tots els àmbits termals, amb murs de més de quatre metres d’alçada. Es complementa la visita de l’edifici amb un petit espai museïtzat on es poden veure exposicions de te- màtica romana. Horari Divendres: de 17 a 19 h Dissabtes: d’11 a 14 h i de 17 a 19 h Diumenges: d’11 a 14 h Visites concertades Tel. 936 351 250 C-32 Salida 53 Localització N 41º 20.782’ E002º 02.676’ 57
  • 61. 58 Parc Arqueològic Mines de Gavà (Gavà, Baix Llobregat) Les de Gavà son les mines més antigues d’Europa (IV mil·lenni aC) i les úniques dedicades a l’extracció de la variscita, mineral semipreciós de gran prestigi entre els grups humans del neolític i uti- litzat per confeccionar joies. El Parc Arqueològic Mines de Gavà ens proposa un recorregut a partir de les investigacions que es fan al voltant d’una excavació arqueològica. El visitat podrà conèixer a través de la seva pròpia experiència al Parc l’entorn natural i l’estil de vida d’una comunitat neolítica mi- tjançant les últimes tecnologies audiovisuals i multimèdia. Horari Parc Arqueològic Mines de Gavà CENTRAL D’INFORMACIÓ De dilluns a divendres: de 10 a 18 h Jaume I, 7 Tel. 932 639 650 de dilluns a De dissabtes: de 10 a 19 h 08850 Gavà (Barcelona) diumenge Diumenges i festius: de 10 a 14.30 h Tel. +34 932 639 620 www.gavaciutat.cat Tancat els dies 1 i 6 de gener, 24 de parcarqueologic@aj-gava.cat juny, i 25 i 26 de desembre C-32 Sortida 47 Localització N 41º 18.633’ E 002º 00.052’ 58
  • 62. 59 Jaciment Arqueològic d’Adarró (Vilanova i la Geltrú, Garraf) Situat sobre el turó de Sant Gerva- si, s’aixeca un poblat ibèric. Amb l’arribada dels romans es construí un barri al peu del turó i més tard s’aixecà una vil·la romana al da- munt. Horari d’estiu Dissabtes, diumenges i festius: d’11 a 14 h i de 18 a 20 h Horari d’hivern Dissabtes, diumenges i festius: d’11 a 14 h Visites concertades Tel. 619 337 584 C-32 Sortida 26 Localització N 41º 12.708’ E 001º 42.855’ 59
  • 63. 60 Establiment rural ibèric del Fondo d’en Roig (Cunit, Baix Penedès) El jaciment del Fondo d’en Roig ha estat un bon exemple de trac- tament d’un patrimoni afectat per una gran obra pública com es l’autopista. La preservació d’aquest petit nucli ibèric s’ha dut a terme donat que el jaci- ment és una de les poques gran- ges d’època ibèrica conservades a Catalunya. Jaciment excavat i consolidat amb la col·laboració de aucat/abertis. Horari Recinte a l’aire lliure sense horari C-32 Sortida 13 Localització N 41º 12. 719’ E 001º 37.228’ 60
  • 64. 61 Balma de la Graiera (Calafell, Baix Penedès) Els primers habitants de l’actual terme municipal de Calafell van ocupar la Balma de la Graiera fa més de 20.000 anys. Aquest jaci- ment arqueològic es troba situat al vessant dret del congost del To- rrent de la Cobertera. Visites conertades Tel. 977 695 656 Fax 977 695 731 E-mail: jpou@calafell.org C-32 Sortida 6 Localització N 41º 11.589’ E 001º 34.373’ 61
  • 65. 62 Ciutadella ibèrica de Calafell (Calafell, Baix Penedès) Era un poblat fortificat, de defensa del litoral, que es data entre el se- gle VII i la primera meitat del segle II aC. A la ciutadella ibèrica de Calafell el visitant pot veure com vivia una comunitat de l’Edat del Ferro fa 2.500 anys. És el primer jaciment arqueolò- gic de la Península Ibèrica ob- jecte d’una reconstrucció a base d’arqueologia experimental. Horari Serveis Tel. / Fax 977 694 683 De dimarts a diumenge: de 10 a 14 h Zona de pàrquing amb capacitat mòbil +34 647 751 671 (última visita, 45 minuts abans de per autocars i cotxes info@ciutadellaiberica.com tancar) Zona de picnic i joc a l’entrada del www.ciutadellaiberica.blogspot.com Tancat els dies 25 i 26 de desem- recinte bre, 1 i 6 de gener i els dilluns, dia de descans setmanal C-32 Sortida 6 Localització N 41º 11.464’ E 001º 34.912’ 62
  • 66. 63 Vil·la romana del Vilarenc (Calafell, Baix Penedès) Vil·la romana datada entre la pri- mera meitat del segle I aC i el se- gle I dC. En destaquen les termes i un taller de ferrer. Horari Recinte a l’aire lliure sense horari Visites conertades Tel. 977 695 656 jpou@calafell.org C-32 Sortida 6 Localització N 41º 11.499 E 001º 34.164 63
  • 67. 64 Poblat ibèric del Puig Castellar (Santa Coloma de Gramenet, Barcelonès) El poblat ibèric del Puig Castellar està situat al parc de la Serralada de Marina, a la part alta del turó del Pollo, de 303 metres d’alçada, amb una extensió aproximada de 5.000 m2. Les seves magnífiques condicions defensives i de control del territori fan pensar que devia ser un poblat important. El seu emplaçament li permetia la visió i la comunicació amb els assen- taments propers, ja que contro- lava un tram important de la línia de costa, la desembocadura del Besòs, el pla de Barcelona i el pas cap a l’interior, cap al Vallès. El Puig Castellar pertanyia al po- ble dels laietans i data de final del segle V o principi del segle IV aC fins a final del segle III o principi Visites guiades concertades del segle II aC, moment en què és Tel. 933 857 142 abandonat a causa dels esdeveni- mtbsc@minorisa.es ments relacionats amb la Segona www.minorisa.es Guerra Púnica. Festa Ibera (maig) i el Cap de Setmana Ibèric (octubre) B-20 Sortida 4 Localització N 41º 28.218’ E 002º 12.397’ 64
  • 68. 65