Qu� tornen a dir els n�meros?

“ S om a la cua d’Europa e n política social ” A rtur Mas 21 setembre 2006, a la Convenció Social de CiU Font: Telenotícies Vespre 21 setembre 2006; La Vanguardia 22 setembre 2006 ...continuació del document “Què diuen els números”

Què va fer C iU durant els 23 anys que va governar ? Com v a aprofitat les etap es econòmi ques expansiv es ? Quin es van ser les seves políti ques social s ?

El C ompromís P olític i l’ E xperiència de G overn d’Artur Mas Conseller d’Economia i Finances 1997-2000 Conseller en Cap 2001-2003

Font: Pressupost de la Generalitat , anys 2000 a 2003 2001-2003: La Política Social d’Artur Mas

Ensenyament Artur Mas designat Conseller en Cap Evolució de les partides pressupostaries, en % sobre el pressupost total de la Generalitat Font: Pressupost de la Generalitat , anys 2000 a 2003 2001-2003: La Política Social d’Artur Mas

Ensenyament Sanitat i Seguretat Social Artur Mas designat Conseller en Cap Evolució de les partides pressupostaries, en % sobre el pressupost total de la Generalitat Font: Pressupost de la Generalitat , anys 2000 a 2003 Artur Mas designat Conseller en Cap 2001-2003: La Política Social d’Artur Mas

Font: EL PAIS, 27 juliol 2002 Els va destinar a publicitat, propaganda i protocol . Al 2002 Artur Mas va treure 45 milions € (7.500 milions pts) del pressupost d’Ensenyament. 200 2 : Artur Mas i l’Educació

Al 2001 l a Generalitat va destinar 6 milions € (1.000 milions pts) per 7 escoles d’élite Fonts: diversos diaris editats a Catalunya, des de juliol de 2001

6 d’elles no reunien cap requisit legal per optar a subvenció.

3 són de l’Opus Dei (La Vall , La Farga i Viaró)

La Saint Paul's School , de Pedralbes, cobrava 100.000 pessetes al mes per alumne. Per acollir-se a la subvenció va canviar el nom legal (no el de la façana) per Sant Pau.

Per incomplir la llei camuflaven el rebut amb l’aparença de donacions a fundacions sense ànim de lucre.

“ No hi havia pressió per donar-ho a altres escoles i hi havia diners disponibles.” Artur Mas , Conseller en Cap de la Generalitat 2001-2003 200 1 : Artur Mas i l’Educació

Al 1999 Artur Mas va re baixar l’impost de transmissions patrimonials a les empreses immobiliàries fins al 2%. P er la resta d’empreses i pels particulars el va incrementar fins al 7% La decisió va afavorir l’acaparament d’immobles pels intermediaris i e l recalentament dels preus dels habitatges de segona mà. La Generalitat va deixar d’ingressar 13,5 milions € (2.253 milions de pts) només el primer any. Font: El Pais, 17 maig 2000 " Nosotros no le pedimos esta medida a la Generalitat, aunque sí es verdad que la apoyamos desde el primer momento ” Guillermo Chicote, President en funcions de l’Associación Española de Promotores Immobiliarios 1999 : Artur Mas i la Vivenda

Què va fer C iU durant els 23 anys que va governar ? Desconvergir socialment amb Europa.

Què v a fer CiU en les etap es econòmi ques expansiv es ? Manteni r les desigualtats socials.

Quines són les polítiques socials de CiU?

apostar per lo privat i deixar en els mínims precaris lo públic

afeblir l’Estat de Benestar , ja històricament deficient en el nostres pa í s

afavori r els estrats més poderosos i les seves xarxes clientelars

penalitza r les classes treballadores i mitjes de Catalunya

Qui és Artur Mas?

1974 : inicia estudis de Ciències Econòmiques i Empresarials a la Universitat de Barcelona. La universitat i la societat catalana vivien l’ ebullició de la lluita per l es llibertat s i la identitat catalana. Artur Mas mai es va comprometre en aquelles lluites . Fonts: www.ciu.cat ; www.arturmas.com ; www.elpais.es Artur Mas va completar els seus estudis empresarials a IESE , l’escola de negocis vinculada a l’ Opus Dei a Barcelona . 1977: amb 21 anys va viure “de manera molt especial” la manifestació de l’11 de setembre (un milió de catalans exigi en l’Estatut al carrer ) “ Vivia relativament a prop del Passeig de Gràcia , per això record o l’ambient que es respirava al carrer.” 1982 : va entra r a treballar al Departament de Comerç, Consum i Turisme de la Generalitat El Compromís polític d’Artur Mas “ He passat tots els estius de la meva vida a Vilassar de Mar ”. Va ser aquells estius quan va fer colla amb els fills de Jordi Pujol i Marta Ferrusola . 1987: comença el seu compromís polític 10 anys després de la recuperació de la democràcia i de les institucions catalanes . Tenia 31 anys.

CONFIDENCIAL CAT La manipulació de la informació d’Artur Mas i CiU

La manipulació de la informació d ’Artur Mas i CiU Durant els 23 anys que va governar, CiU es va acostumar a utilitzar TV3 i Catalunya Ràdio com a instruments de propaganda partidista. Font: El Periodico de Catalunya, 14 i 15 d’octubre de 2006 “ V a m demanar permís només per cortesia ja que de fet no és necessari demanar permís per a l’ús de les imatges” David Madí , director de campanya de CiU Potser per això, en el seu DVD: “ utilitzen imatges de TV3 sense permís ” Direcció de TV3 “ Sospito que és el mateix responsable que sempre ha confós i barrejat informació i propaganda i que durant anys ha contaminat la professionalitat dels periodistes de TV3” Carles Fra n cino , exdirector del Telenotícies Vespre, en al·lusió a David Madí , director de campaña de CiU

L es manipulaci ons d’Artur Mas Artur Mas a cusa al Govern tripartit de dependre d’un partit espanyol . Font: Confidencialcat Qui va dependre de veritat d’un partit espanyolista? Qui es va aliar amb l’espanyolisme més radical? Qui es va sotmetre al més anticatalà de tot l’estat espanyol? Va ser CiU , amb el Partit Popular

El soci d’Artur Mas "Com govern no podem tancar-nos portes abans de temps perquè sembla que l’actitud del PP és oberta“ Artur Mas any 2000, en la segona investidura de J osé M aria Aznar CiU v a recolza r les dues investidures de José Maria Aznar com a President del Govern Fonts: La Vanguardia 5 abril 2000; El País 10 novembre 2003

Fonts: La Vanguardia 5 abril 2000; El País 10 novembre 2003 El PP v a recolza r la última investidura de Jordi Pujol com a President de la Generalitat “ Nosotros hemos contribuido con todas nuestras fuerzas a la estabilidad política de Cataluña. Nunca nos hemos avergonzado de ese pacto. Ésa es la gran diferencia con ellos (CiU) , que después de pactar y de saber que eso beneficiaba a Cataluña, todos los días andan pidiendo perdón por haber pactado con el PP". José María Aznar L’Hospitalet de Llobregat, 9 novembre 2003 El soci d’Artur Mas

Tant a Catalunya com a Espanya, CiU i PP van ser aliats en les polítiques fiscals, pressupostàries i socials més importants . Des de 1996 i fins al 2003 (Catalunya) i 2004 (Espanya), l’aliança CiU-PP va danyar directament les classes populars de Catalunya i d’Espanya, amb baixades constants de la Despesa Pública en Benestar , en percentatge sobre el PIB. Des de 1996 CiU ha estat aliada amb el PP i junts van governar Catalunya i Espanya . El soci d’Artur Mas

Coincidència de CiU i PP en les votacions de lleis:

Congrés dels Diputats, Legislatura 1996-2000............ 94,7 %

Congrés dels Diputats, Legislatura 2000-2004............ 83,4 %

Parlament de Catalunya, Legislatura 2000 -2003......... 97,22 %

Font: Dolors Nadal, diputada del PP al parlament de Catalunya, Debat electoral TV3, 3 novembre 2003; Diari de Sessions del Parlament de Catalunya www.parlament-cat.net CiU i PP agermanats als Parlaments

Projecte de transvasament de l’ Ebre .

Trencament de la unitat de la llengua catalana.

Arxiu del cas Papers de Salamanca .

Desinterès per recuperar la Memòria Històrica

(a principis dels 90 CiU-PP van impedir que l’estadi olímpic de Barcelona fos conegut internacionalment com Estadi Olímpic Lluís Companys ; i ja als anys 80 CiU va dedicar un carrer de Gandesa a Ramón Serrano Suñer, el dirigent franquista més pròxim als nazis).

Els atacs a Catalunya no van cessar Aliança CiU - PP

CiU i PP van aprovar conjuntament els pressupostos de l’Estat des de 1996 fins el 2003. Aquests pressupostos van augmentar el Dèficit amb Europa de la Despesa Pública Social:

entre Catalunya i Europa en un 22%

(1996-1999, últim any del que IDESCAT ha donat informació comparable amb Europa)

entre Espanya i Europa un 20%

(1996-2000 últim any amb informació d’EUROSTAT)

Fonts: Pressupostos del govern de la Generalitat i Pressupostos de l’Estat, 1996 – 2003; EUROSTAT; Navarro.V coor L’Estat del Benestar a Catalunya 2003 CiU – PP aliats en polítiques pressupostàries

CiU i PP van seguir polítiques socials molt semblants, prioritzant l’escola i la sanitat privades -que atenen prioritàriament a les seves bases socials- per sobre de l’escola i la sanitat públiques -que atenen principalment a les classes populars-. Fonts: Diari de sessions del Congrés dels Diputats, 23 octubre 2002, pàg 9882, consultable a www.congreso.es CiU – PP aliats en polítiques socials

CiU i PP van seguir polítiques socials molt semblants, prioritzant l’escola i la sanitat privades -que atenen prioritàriament a les seves bases socials- per sobre de l’escola i la sanitat públiques -que atenen principalment a les classes populars-. Fonts: Diari de sessions del Congrés dels Diputats, 23 octubre 2002, pàg 9882, consultable a www.congreso.es “ Su señoría (Xavier Trias) ha insistido en que hay diferencias entre su grupo político (CiU) y el grupo político que apoya a este gobierno (PP) en materia de protección social. Esto es un intento, señor Trias, de distinguirse, de ponerse una especie de distintivo, pero no se corresponde con la realidad en absoluto.” Cristóbal Montoro Ministre d’Hisenda, en el d ebat sobre els pressupostos de 2003 CiU – PP aliats en polítiques socials

Les dretes catalanes i espanyoles diuen defensar la família, però tant Catalunya com Espanya han tingut polítiques familiars molt poc desenvolupades, en comparació amb la Unió Europea. Com a conseqüència d’aquesta manca de recursos, l’any 2003 – últim any de govern de CiU – vàrem tenir el dèficit més gran de la Unió Europea d‘ Escoles Bressol públiques, de Serveis Domiciliaris públics per a Gent Gran o persones amb Discapacitat, de Residències públiques per a la Tercera Edat i d’ Habitatges Assistits . Catalunya i Espanya també vàrem estar a la cua de la Unió Europea en programes d’ Habitatges Socials . Tres anys de govern de les esquerres han començat ha canviar aquesta realitat social: queda encara molt per a fer. Fonts: Fundació Jaume Bofill 2003; Navarro, V. coor L’Estat del Benestar a Catalunya 2003 CiU – PP aliats en polítiques familiars

Tant PP com CiU diuen que l’aspecte més positiu de la seva política social va ser la creació d’ocupació. El que no diuen és que la majoria d’aque ll s llocs de treball van ser en precari (any 2003 el 87,3% ) i que aquesta situació anava a pitjor (any 2002 el 86,72%). Durant l’any 2002-2003 es van destruir un 7,6% dels contractes fixes . Font: Generalitat de Catalunya, Observatori del Mercat de Treball 2003 CiU – PP aliats en la creació de Treball Precari

L’aliança CiU-PP va danya r les classes populars de Catalunya i d’Espanya CiU i PP van ser aliats, tant a Catalunya com a Espanya, en les polítiques fiscals, pressupostàries i socials més importants.

Mantinguem les dretes fora del Govern

Necessitem un Govern d’Esquerres

perquè l’experiència d’Europa demostra que:

quan les Esquerres estan unides, són fortes i governen molt temps -com és el cas dels països nòrdics- els països desenvolupen l’Estat del Benestar i les classes treballadores i mitges milloren la seva qualitat de vida.

quan les Esquerres estan dividides, les Dretes són més fortes i governen, com ha passat en el nostre país, i hi ha un Estat del Benestar poc desenvolupat.

Catalunya: 1 de Novembre de 2006

Artur Mas a l’oposició Catalunya: 1 de Novembre de 2006

Votem CATALANISTA I D’ESQUERRES Catalunya: 1 de Novembre de 2006

Els autors d’aquest document no som partits, som ciutadans que creiem en la democràcia i en la capacitat de la gent per decidir com vol viure. No tenim el suport dels grups econòmics que ajuden a CiU, no tenim diners per posar aquesta informació als diaris... Ajuda a distribuir-la! Votem CATALANISTA I D’ESQUERRES