VISIONS I CANTS<br />Joan Maragall<br />Sara Buñuel Alvarez, Alba Moreno Peñarrubia 			          2º BAT. B	<br />
ÍNDEX<br /><ul><li> AUTOR
 MOVIMENT LITERARI (MODERNISME)
 EL VITALISME  I EL NACIONALISME
 L’OBRA, VISIONS I CANTS
 LES VISIONS:</li></ul>     - El mal caçador<br />     - Joan Garí<br />     - El comtearnau<br />     - La fi d’enSerrall...
JOAN MARAGALL<br />Joan Maragall (Barcelona, 1860-1911), conegutpopularmentcom a poeta, és també autor d'assajosd'interèsi...
EL MODERNISME<br />El Modernismeliterariés un moviment que es donà a Catalunya a la darreradècada del segle XIX i durant l...
EL VITALISME I EL NACIONALISME<br />La poesia de Joan Maragall passa per diverses etapes, però, sempre es manté fidel a do...
El nacionalismeés un corrent que, al marge de la raó, prendecisionsespontànies que traspuen el desig, l’alegria, el movime...
VISIONS<br />Les «Visions» són un compost de narracions en vers que recullencinc personatges del passathistoricollegendari...
<ul><li>Visions i elsseuspersonatges:</li></ul>Les «Visions» se centren en personatgessubversius, trangressors: El mal caç...
EL MAL CAÇADOR<br />
Assumpte<br />Un caçador que escoltava missa davant una ermita, veié passar de sobte una llebre enorme molt a prop seu, i,...
El personatge<br />El personatge principal és el caçador el qual, avar, surt corrents just en el moment en que la missa in...
<ul><li>Fragments que ensajuden a identificar la personalitat del personatge:</li></ul>Aquí podem veure com la condemna de...
JOAN GARÍ<br />
Assumpte<br />Joan Garí, un fra penitent a la muntanya de Montserrat, sedueix, viola i mata Riquilda, que se l’hi a presen...
El personatge<br />A Fra Joan Garí se l’imposa el poder de l’instint de manera irresistible i el converteix en víctima de ...
<ul><li>Fragments que ensajuden a identificar la personalitat del personatge:</li></ul>En aquest vers podem observar com e...
En aquestfragmentpodemveurecomFra Joan Garíja ha comés el pecat (és a dir, ha matat a Riquilda) i es comença a posar nervi...
EL COMTEARNAU<br />
Assumpte<br />Arnau, volaconseguir a Adalaisa, l’abadessa del convent de Sant Joan. En un primer moment, l’extremaespiritu...
El personatge<br />El comte Arnau mostra ser, en tot el transcurs del poema, un personatge materialista i atent a l’instin...
<ul><li>Fragments que ensajuden a identificar la personalitat del personatge:</li></ul>El comte Arnau no es lleva, tampoc ...
Totes les veus de la terra - s'hi van arremolinar;      pro de seguida l'infantpesà en el ventred'Adalaisa i els va tornar...
LA FI D’EN SERRALLONGA<br />
Assumpte<br />En Serrallonga ha sigut tota la seva vida un bandoler i el poema es remonta en el moment en que aquests’està...
El personatge<br />El personatged’aquest poema fa referència a Joan Sala, un bandolercapd’unaquadrilla que va actuar a pri...
<ul><li>Fragments que ensajuden a identificar la personalitat del personatge:</li></ul>És una cosa dolça i fa alegria veur...
- He estatavar: mai he tingut de sobra, sempre he anat per més al camíral; per molt que posseís, sentia'm pobre i amb la p...
L’ESTIMADA DE DON JAUME<br />
Assumpte<br />L'estimada de Don Jaume és una composició que fa referència al rei Jaume I el Conqueridor i a la conquesta d...
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Visions i cants s. buñuel i a. moreno

597
-1

Published on

Treball Visions i Cants de S. Buñuel i A. Moreno

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
597
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
9
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Visions i cants s. buñuel i a. moreno

  1. 1. VISIONS I CANTS<br />Joan Maragall<br />Sara Buñuel Alvarez, Alba Moreno Peñarrubia 2º BAT. B <br />
  2. 2. ÍNDEX<br /><ul><li> AUTOR
  3. 3. MOVIMENT LITERARI (MODERNISME)
  4. 4. EL VITALISME I EL NACIONALISME
  5. 5. L’OBRA, VISIONS I CANTS
  6. 6. LES VISIONS:</li></ul> - El mal caçador<br /> - Joan Garí<br /> - El comtearnau<br /> - La fi d’enSerrallonga<br /> - L’estimada de Don Jaume<br />
  7. 7. JOAN MARAGALL<br />Joan Maragall (Barcelona, 1860-1911), conegutpopularmentcom a poeta, és també autor d'assajosd'interèsideològic, cultural i polític, i de traduccions. D'esperitromàntic i partícep del moviment modernista, la sevateoria de la "paraula viva" en poesia no tan sols té una significacióestèticasinó també humana, ja que entén el fetpoèticcom a manifestació natural, no elitista, pròxima a la societat i capaçd'influir-hi. La sevaproducciópoèticacomptaambpoemes tan difososcom Cant espiritual, El cant de la senyera, La vaca cega, La sardana, Oda a Espanya i El comte Arnau. Destaquen les sevestraduccions de Goethe, Novalis, Píndar, Homer i Nietzsche. Arran de la crisi de la SetmanaTràgica (1909), i gairebé sol entre elsintel·lectuals, reacciona ambelsarticles Ah, Barcelona..., La ciutat del perdó i L'església cremada, insistint en la part de responsabilitat que pertoca a la burgesia catalana. ProclamatMestre en Gai Saber (1904), foumembre fundador de la SeccióFilològica de l'Institutd'EstudisCatalans. <br />
  8. 8. EL MODERNISME<br />El Modernismeliterariés un moviment que es donà a Catalunya a la darreradècada del segle XIX i durant la primera del XX.<br />Les sevescaracterístiquesprincipalssónl'afany per la musicalitat, la presència de la natura i d'al·lusionsalssentits, i la recerca de la bellesa perfecta per fugird'unarealitat hostil. L'artista es considera un bohemi que viu la veritableexistència, la del plaer i la bellesa, lluny de les obligacionsquotidianes.<br />A Catalunya, el Modernismeadquireix una dimensió reformadora i revolucionària. No es tractasols de modernitzar, sinó també de contraposar-se a una societatimmobilista i antiquada. <br />La poesia modernista rebutjava la tradiciójocfloralesca i enllaçàambelscorrentspoèticseuropeus en voga: simbolisme, decadentisme, parnassianisme, etc. <br />
  9. 9. EL VITALISME I EL NACIONALISME<br />La poesia de Joan Maragall passa per diverses etapes, però, sempre es manté fidel a dos corrents que caracteritzen els seus versos: el vitalismei el nacionalisme, situats en l’àmbitcomú del modernisme. <br /><ul><li>El vitalismeés un corrent que rebutjal’explicació mecanicista de la vida, imposadapelpositivisme, i reclama una explicaciódelsacteshumans que escapi a la mera influència de l’ambient, la raça, etc.
  10. 10. El nacionalismeés un corrent que, al marge de la raó, prendecisionsespontànies que traspuen el desig, l’alegria, el moviment i la vida en suma. És la formulaciód’undesig i no d’unaproposta política concreta. </li></li></ul><li>VISIONS I CANTS,l’obra<br />Visions i Cants conté vint-i-set poemesagrupats en tres parts: «Visions», «Intermezzo» i «Cants». La part central -«Intermezzo»- conté catorzepoemes en què es reflexiona sobre el pas del temps al llarg de l’any. S’hirepassenfestespopulars i esdevenimentsquotidians, de manera que podemllegiraquestspoemescom una incursió en la quotidianitat del present i les sevesalteracions, les festes. A partir d’aquestareflexió sobre el present, el llibre es desplegacap al passat -«Visions»- i cap al futur -«Cants». Les «Visions» recullen cinc personatges del passathistoricollegendaricatalà i els «Cants» contenen crides eufòriques a una juventut que ha de construir sobre unes bases noves.<br />
  11. 11. VISIONS<br />Les «Visions» són un compost de narracions en vers que recullencinc personatges del passathistoricollegendaricatalà. Aquestspoemestenen una estructura molt variada i poc convencional. L’alternança entre la veu del narrador i la delspersonatgesésinteressant, perquèprogressivamentaquestess’imposen sobre aquella. <br />Elspoemes que componen les «Visions» són el «El mal caçador», «Joan Garí», «El comte Arnau», «La fi d’enSerrallonga», «L’estimada de don Jaume».<br />Els dos primerspoemes, una veu narrativa omniscients’apodera de la història i només hi ha un breuintercanvidialogat. En «La fi d’enSerrallonga», en canvi, no hi ha narrador i per tantl’estructuraés la d’un poema dramàticamb dos personatges. En «El comte Arnau» es dóna una gran varietat de veus, que l’aproximensovint a una obra dramàtica o al llibretabans, la versificacióésmoltlliure.<br />
  12. 12. <ul><li>Visions i elsseuspersonatges:</li></ul>Les «Visions» se centren en personatgessubversius, trangressors: El mal caçador ha comès un pecatd’impieat (abandonar una missa per perseguir una llebre endiablada); Joan Garí ha trencatelsseusvotsmonàsticsviolant i assassinant la joveRiquilda; El comte Arnau és un personatge amoral que sedueix una monja ambnocturnitat i traïdora, i Serrallongaés un bandoler que ha comèsels set pecatscapitals. Totsquatrepersonatges han transgredit la lleid’amor i totsquatre, doncs, serancastigats: el Caçador, correntsensedescansrere la llebre; Garí, degradant-se a la condició animal; Arnau, vagantcom a ànima en pena sense poder morir, i Serrallonga, essentexecutat. En totsquatre, però, el càstig no ésetern: el Caçadormanté una mirada de pietat en el seucórrerincessant; Garíésperdonat per una «veud’innocència»; Arnau acabaràredimit en l’últimapart del poema (no publicada a «Visions i Cants» sinó a «Seqüències»), i Serrallongainvocaràmaliciosament la creença en la resurrecció de la carn per manifestar alshomes la inutilitat de la pena que li imposen.<br />
  13. 13. EL MAL CAÇADOR<br />
  14. 14. Assumpte<br />Un caçador que escoltava missa davant una ermita, veié passar de sobte una llebre enorme molt a prop seu, i, per tal de poder-la caçar abans no s'escapés, deixà a mitges el cerimonial sagrat i sortí corrents amb els seus gossos a perseguir la peça. Per això, per haver ofès Déu deixant la missa sense acabar, el Cel el condemnà a perseguir la llebre eternament però sense assolir-la per més que corregués. <br />
  15. 15. El personatge<br />El personatge principal és el caçador el qual, avar, surt corrents just en el moment en que la missa inicia l’anomenat Corpus Christi, l’entrega a Déu. Representa, doncs, l'avarícia i el despreocupament cap a la seva acció: abandona el moment de missa on l’hostia es consagrada.<br />
  16. 16. <ul><li>Fragments que ensajuden a identificar la personalitat del personatge:</li></ul>Aquí podem veure com la condemna del caçador no serveix per escarmentar-ho i ell se’n riu ja que la seva avarícia i el seu afany per la caça no el deixen veure més enllà i, encara sent castigat corrents tota la vida, ell s’enorgulleix i no se’n penedeix.<br />«Corres i correras.Maimést'aturaras.»Aquestaés la sentencia.<br />«Doncs, corro i correré.Maimésm'aturaré.Alegra és la sentencia.»<br />
  17. 17. JOAN GARÍ<br />
  18. 18. Assumpte<br />Joan Garí, un fra penitent a la muntanya de Montserrat, sedueix, viola i mata Riquilda, que se l’hi a presentat per temptar-lo; el crim li fa perdre la seva condició i dignitat humanes i es castigat a convertir-se en una fera salvatge. A la fi, és redimit per una «veu d'innocència».<br />
  19. 19. El personatge<br />A Fra Joan Garí se l’imposa el poder de l’instint de manera irresistible i el converteix en víctima de si mateix i els seus actes. Fra Joan Garí, doncs, mostra ser un personatge feble a la carn, ja que no és capaç de resistir-se a les temptacions a les quals ha sigut exposat. No obstant, acaba penedint-se dels seus actes ja que a l’hora de fer-los ell havia perdut per complet el seny: és a dir, deixant de banda l’acte malèvol, Fra Joan Garí mostra una faceta tendre, d’una persona bona i penedida. <br />
  20. 20. <ul><li>Fragments que ensajuden a identificar la personalitat del personatge:</li></ul>En aquest vers podem observar com el diable disfressat de Riquilda intenta seduir a Joan Garí i aquest, amb totes les seves forces, intenta no acostar-se ni caure en la temptació. No obstant, el desig de la carn el faran caure. Podem veure la seva feblesa referent al plaer carnal. <br />Fra Joan dintre la covaestavafentoració:<br />Riquilda se li presentavestida de temptació.Fra Joan clou les parpelles,més la veu contra-claror.<br />
  21. 21. En aquestfragmentpodemveurecomFra Joan Garíja ha comés el pecat (és a dir, ha matat a Riquilda) i es comença a posar nerviós per l’actefet: les cames li tremolen i aixòés simbol d’uninici de penediment.<br />Després del pecattant gran<br />ell resta boca-terrosa.<br />Riquildaéstimbesavall,<br />Montserrat ésnèt de boira.<br />FraGaríveuelsabims<br />i les cames li tremolen.<br />En aquestfragmentpodemveurecom les «veusd’innocència» salven a Fra Joan Garí del càstigimposat: el perdonen perquèaquestja ha complés, jas’hapeneditsuficient per elsseusactes. Podemveure el caràcterpenedit i bondadós.<br />Al capd'anys de terrejarsent una veud'ignocencia:«Aixeca-t, Joan Garí:la tevasortéscomplerta:japotsalçâlsulls al cel,que jalstensprouplens de terra.»<br />
  22. 22. EL COMTEARNAU<br />
  23. 23. Assumpte<br />Arnau, volaconseguir a Adalaisa, l’abadessa del convent de Sant Joan. En un primer moment, l’extremaespiritualitatd’ellaimpideix que Arnau assoleixielsseuspropòsits; les veus de la terra li retreuen del fracàs. En un segonmoment, Arnau rapta a Adalaisadurant la nit; les veus de la terra celebren el triomf del comte i li confereixen la categoria de «sobrehome». La relaciód’Arnau i Adalaissapotestablir-se per fi, però en el regne de la nit, símbol del mónultraterrenal. A la fi, en descobrir Arnau que ella estàembarassada, i veientl’infant que ha de venir com una restricció a la sevallibertat i al seumaterialisme individualista, l’abandonasensecap mena de recança. <br />
  24. 24. El personatge<br />El comte Arnau mostra ser, en tot el transcurs del poema, un personatge materialista i atent a l’instint, segur de la sevavoluntat i el seu poder, lliure i individualista. Un personatgeavar que deixa de banda elssentiments i l’amorpelsdemés i es converteix en una persona egocèntricai ambmalícia.<br />
  25. 25. <ul><li>Fragments que ensajuden a identificar la personalitat del personatge:</li></ul>El comte Arnau no es lleva, tampoc no se'n va al llit, que corre i corre sempre, i sempreambmésdelit.<br />No segueixnord ni via, que va d'ençà i enllà. Arreuonpassa, mira: no es cansa de mirar. <br />No hi ha res que el deturi, que corre com el vent: si algundestorbl'afronta, l'abatd'uncop, rient. <br />En aquestfragmentpodemveurecom Joan Maragall descriu al propi comte Arnau: remarca el seuindividualisme, elléslliure, fa el que vol, no pensa en ningúsinó, només, en ellmateix.<br />
  26. 26. Totes les veus de la terra - s'hi van arremolinar;      pro de seguida l'infantpesà en el ventred'Adalaisa i els va tornar a la terra. I digué Arnau:      "Coms'haespessitta figura! La boca et surtenforaàvida i dura:      demana per l'infant.      S'hadeformatta cintura i el teuesguard al celésmenysbrillant. Ja et lliguen a la terraproufortsllaços... Doncs, en la terra et deixo... I, ara, adéu. -Arnau, si jo era teva, no eres meu!<br />-Jo sócsolsdelsmeusbraços i elsmeuspassos".<br />Aquí podemveurecom el comteambelsseusactesensmostra la sevapersonalitat: no li interessal’Adalaissa, es deixa embaucar per les seveslleis i les «veus de la terra»: treudefectes a l’abadessadiscriminant-la i remarcant el seu carácter d’homefidel a si mateix.<br />
  27. 27. LA FI D’EN SERRALLONGA<br />
  28. 28. Assumpte<br />En Serrallonga ha sigut tota la seva vida un bandoler i el poema es remonta en el moment en que aquests’estàconfesant. Ellcomença a recordar tot el que ha fet al llarg de la seva vida per lliurar la sevaànima, i se’npenedeix de totmenys del pecat de l’amor. Maragall enssitua en el moment final de la vida d’enSerrallonga, quan es troba pres a punt de ser ajusticiat i fa una repasada, amb el confesor, dels set pecatscapitals. <br />
  29. 29. El personatge<br />El personatged’aquest poema fa referència a Joan Sala, un bandolercapd’unaquadrilla que va actuar a principis del segle XVII per tota Catalunya, i el valor i la fama que va adquirir en el poble el van convertir en un personatgemític i admirat.<br />En Serrallongaés un personatgejusticier que actuapelseucomptedavant del greulle de les diferènciessocials, és a dir, robavaalsrics per donar-hoals pobres. Té un orgull que es converteix en un valor vital que remarca una força individualista, una força que li permetanar en contra de les forcescentralistes de la monarquiaespanyola. El seupecatésconnotatiu per l’agressivitat que mostra, peròestàdotatpelvitalisme: el mal que provoca en elsaltres el fa sentir bé. Ellenveja i volcorrompre la glòriadelsaltres, d’aquells que tenenmés. És un home avarperò, alhora, mostratindresentimentsdavant una dona que el fan convertir-se en un home diferent, ple de peresa. <br />
  30. 30. <ul><li>Fragments que ensajuden a identificar la personalitat del personatge:</li></ul>És una cosa dolça i fa alegria veure un enemicalspeus ben manillat! I fer mal! I fer mal! Allò era viure: destruir sols per gust i per voler; sentir plorar tothom i poder riure... Ser comrei de dolor... Ésbell, a fe! <br />Aquí podemveurecom en Serrallongamostra el seucaràcter vitalista i la sevaagressivitat: ellmateix confesa com li fa alegriaveurealsseusenemicsderrotats i dolorits.<br />
  31. 31. - He estatavar: mai he tingut de sobra, sempre he anat per més al camíral; per molt que posseís, sentia'm pobre i amb la por d'anar a raure a l'hospital. Ai! La cobdícia no emdeixavaviure, era roí pelsaltres i per mi: per un parell de bous, per una lliura, hauriafetdeuhores de camí. <br />En aquestvers, en Serrallonga declara la seva avarisia i mostra el seu penediment: podem veurecomellmateixreconeix que hovoliatot per a ell i per aquella gentnecessitada i que totseguiasentpoc. <br />En aquestfragmentpodemveurel’estimació i l’amor que sent el protagonista que, no obstant i ser una persona avar i individualista, mostratindre un autènticsentimentd’estimacap un altre persona, que volambbogeria.<br />I el tracteambnaJoana, no ésinjúria que clama també a DéuNostreSenyor? Acusa't:   - Pare, no!... no fouluxúria, sinó una veritableestimació. <br />
  32. 32. L’ESTIMADA DE DON JAUME<br />
  33. 33. Assumpte<br />L'estimada de Don Jaume és una composició que fa referència al rei Jaume I el Conqueridor i a la conquesta de Mallorca que ellmateixencapçalàl'any 1229. <br />Maragall tracta aquí l'illa de Mallorca com si talmentfos una dama, com si el rei Jaume en fosl'amant i com si l'expedició militar fos una aventura de conquesta amorosa. Les equiparacions de l'amorhumà i l'amor per una terra es manifesten en elsdesitjós del reid'anar a cercar amb la flota la seva estimada, quanguerreja contra elssarraïnsambvalentia, i quanenalteix les dolçors de la terra mallorquina. El poema acaba amb la mort del rei, moltsanysméstard, a València. Ésaleshoresquan, camí del seusepulcredefinitiu a Poblet, el sobiràrecorda la conquesta de joventut i dirigeix la vista cap a la platja i la mar comtractant de poder veure la sevaterramés estimada.<br />
  34. 34. El personatge<br />Com a personatgehistòric, Jaume I ha estatmoltmitificat per la Renaixença i el nacionalismecatalà, totconvertint-lo en un símbolpatriòtic de les virtutsheroiques i el coratged'un bon sobirà; provad'aixòésque sempreva ser el reicatalàmésfamós i recordat. Don Jaume, a l’obra, queda com un personatgevalent i moltpatriòtic, heroi i conqueridordelsseusideals. És un personatge a quiDéu li perdona les morts que causa ja que han esdevingutd’unacteheroici d’una ofrenda al propi Déu.<br />
  35. 35. <ul><li>Fragments que ensajuden a identificar la personalitat del personatge:</li></ul>Don Jaume té una estimada<br />que ben jove el va emprendar.<br />L'estimada de Don Jaume,<br />una terra sobre el mar.<br />No més de sentir parlar-ne<br />ja en va quedar enamorat.<br />Diu alsbarons que l'ajudin,<br />que la volanar a cercar .<br />En aquestfragmentpodemveurecom Maragall presenta a Don Jaume i a la seva estimada, l’illa de Mallorca. Podemveurecoml’autor del versensmostral’amor incondicional que sent per la terra mallorquina i les ganes d’aquestrei per conquerirl·la.<br />
  36. 36. L'illa es toma tota roja<br />i el cap del reinimbatd'or .<br />Ell, quan posa el peu en terra,<br />jase'nsent conquistador .<br />En terra posa la planta<br />i en el cell'esguardpiadós.<br />La terra la volpelcel,<br />el rei Jaume d'Aragó.<br />Per'xoésalt de mésalçada<br />que no totselsseusbarons,<br />i per'xoelsulls li blavegen,<br />i per'xo té el captant ros.<br />En aquests versos es veuclar el sentimentpatriótic del personatge (el color roig i dorat que reflexa el sol en el cabell del rei fan referència a la senyera) i, de nou, l’afanyd’aquest per conquerir la terra. També es veu el sentimentdiví, un sentimentpelqual el rei Jaume lluitará a mort.<br />Sempremés hi ha pensat<br />en Mallorca cristiana:<br />ni elsgransamors de Valencia,<br />ni els de Murcia, ni capaltre,<br />li han fetperdre la memoria<br />de la dolçailla daurada.<br />En aquestfragment, observem el sentimentetern de Jaume I cap a la seva illa mallorquina. Ellmateix recalca que sempre la tindrá sota memoria i que mail’oblidará.<br />
  1. A particular slide catching your eye?

    Clipping is a handy way to collect important slides you want to go back to later.

×