Accessibilitat Web. Dedieu Miquel Memòria PRÀCTICUM II. UOC

  • 961 views
Uploaded on

Memòria Practicum II de la UOC. Treball sobre l'pàgina web d'accessibilitat Aquàrium

Memòria Practicum II de la UOC. Treball sobre l'pàgina web d'accessibilitat Aquàrium

More in: Education
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
No Downloads

Views

Total Views
961
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0

Actions

Shares
Downloads
1
Comments
0
Likes
1

Embeds 0

No embeds

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. MEMÒRIA DE PRÀCTIQUES PSICOPEDAGOGIA
    PROJECTE D’INTERVENCIÓ/ASSESSORAMENT PSICOPEDAGÒGICA AL CENTRE L’AQUÀRIUM DE BARCELONA
    REFORMULACIÓ PROJECTE: AVALUACIÓ ACCESSIBILITAT I USABILITAT Web AQUÀRIUM DE BARCELONA
    TUTOR/ CONSULTOR UOC: Barlam Aspachs, Ramon
    TUTORA CENTRE AQUÀRIUM: Boadas, Elena
    ALUMNE: DEDIEU MIQUEL, JULIO
    ASSIGNATURA: PRÀCTICUM II UOC (PRC2-Disseny i desenvolupament de recursos i materials educatius aula 2)
    1r Semestre 2009/2010
    Índex de continguts TOC o " 1-3" h z u 1.Introducció PAGEREF _Toc250914338 h 41.1.Inici Pràcticum i primers contactes amb el centre PAGEREF _Toc250914339 h 41.2.- Problemes administratius/Primera reformulació PAGEREF _Toc250914340 h 51.3.- Reformulació del Pràcticum PAGEREF _Toc250914341 h 62.Procés PAGEREF _Toc250914342 h 72.1.Primeres recerques, reformulació i utilitat d’informacions prèvies PAGEREF _Toc250914343 h 72.2.Discapacitats i accés a la Web PAGEREF _Toc250914344 h 92.3.Altres elements a treballar en el procés PAGEREF _Toc250914345 h 123.Anàlisi de context. PAGEREF _Toc250914346 h 144.Marc teòric i legal PAGEREF _Toc250914347 h 154.1Marc teòric psicopedagògic PAGEREF _Toc250914348 h 154.1.1.Teoria Cognitiva PAGEREF _Toc250914349 h 184.2.Marc legal PAGEREF _Toc250914350 h 194.2.1.Lleis de referència de la primera formulació de treball PAGEREF _Toc250914351 h 204.2.2.Lleis i normatives sobre la usabilitat i accessibilitat Web, i definicions sobre els diversos paràmetres de especificacions per les normes de bon ús. PAGEREF _Toc250914352 h 205.Metes i objectius previstos PAGEREF _Toc250914353 h 266.Disseny inicial, modificacions i actuacions del pla d’intervenció PAGEREF _Toc250914354 h 286.1.Objectius PAGEREF _Toc250914355 h 286.2.Estratègies PAGEREF _Toc250914356 h 286.2.1Observació Web Aquàrium PAGEREF _Toc250914357 h 286.2.2Web de l’ONCE PAGEREF _Toc250914358 h 296.2.3Webs: Pont del Dragó i Diputació Barcelona PAGEREF _Toc250914359 h 306.2.4Pàgina Web MPIu+a (Accessibilitat motriu) PAGEREF _Toc250914360 h 316.2.5Web CLAVE (accessibilitat perceptiva) PAGEREF _Toc250914361 h 316.3Estructura del programa PAGEREF _Toc250914362 h 326.4Metodologia PAGEREF _Toc250914363 h 336.4.1Metodologia qualitativa (observació i exploració) PAGEREF _Toc250914364 h 336.4.2Metodologia quantitativa, outputs tests estandarditzats PAGEREF _Toc250914365 h 346.5.Temporalització PAGEREF _Toc250914366 h 346.6.Activitats de concreció. PAGEREF _Toc250914367 h 356.7.Avaluació PAGEREF _Toc250914368 h 356.7.1.Avaluació a nivell descriptiu PAGEREF _Toc250914369 h 35A.Accessibilitat. Avaluació HTML i CSS PAGEREF _Toc250914370 h 36B.Avaluació i anàlisi per l’accessibilitat i usabilitat PAGEREF _Toc250914371 h 377.Exposició, anàlisi i dissecció dels resultats. PAGEREF _Toc250914372 h 377.1.Anàlisi a nivell pseudotècnic PAGEREF _Toc250914373 h 377.2.Accessibilitat i usabilitat pàgina Web Aquàrium, comparativa amb les pàgines estudiades i ús de les directrius W3C. PAGEREF _Toc250914374 h 408.Conclusions PAGEREF _Toc250914375 h 42Bibliografia i Webgrafia de referència PAGEREF _Toc250914376 h 44Bibliografia i Webgrafia específiques reformulació: PAGEREF _Toc250914377 h 45ANNEXOS PAGEREF _Toc250914378 h 46ANNEX 1-Formularis PAGEREF _Toc250914379 h 47Formulari 1 enquesta avaluació necessitats PAGEREF _Toc250914380 h 47Formulari 2-Enquesta oberta avaluació necessitats PAGEREF _Toc250914381 h 49ANNEX 2 PAGEREF _Toc250914382 h 51Taula 10 Discapacitats visuals i sordesa PAGEREF _Toc250914383 h 51Annex 3- Taules resultats tests estandarditzats PAGEREF _Toc250914384 h 52Taula 11-Output Accessibilitat Etre PAGEREF _Toc250914385 h 52Taula 12-Validació CSS PAGEREF _Toc250914386 h 53Taula 13-Validació HTML PAGEREF _Toc250914387 h 54Taula 14- Revisió accessibilitat t.a.w. PAGEREF _Toc250914388 h 55imatge 10 output resum HERA PAGEREF _Toc250914389 h 56imatge 11 output resum t.a.w. PAGEREF _Toc250914390 h 57Taula 15-Plantilla Excel PAGEREF _Toc250914391 h 58Taula 16-Outputs diferents proves PAGEREF _Toc250914392 h 59
    Introducció
    (Paraules clau: NEE, discapacitat, escola inclusiva, accessibilitat, usabilitat, col·laboració, assessorament, gent gran)
    Aquest treball desenvolupat dins del pràcticum de psicopedagogia surt del meu desig de dur a terme una tasca i un projecte fora de l’àmbit de l’educació formal.
    Per això va sorgir el meu interès a cursar aquesta assignatura final de Pràcticum II dins del centre l’Aquàrium de Barcelona i poder emprar els aprenentatges assolits, es a dir utilitzar tot el que hem aprés dins de la llicenciatura de psicopedagogia, dins d’unes situacions que se surten de l’àmbit educatiu i treballar en un centre privat de caràcter lúdic i educatiu en el qual pogués quedar palès els aprenentatges, formació i eines per actuar com a psicopedagogs.
    La premissa de sortida era poder actuar dins de la pràctica de l’assessorament psicopedagògic des de la vessant constructivista i com assenyalen Badia, A. i Mauri T. (UOC ): Res no ha d’impedir que la pràctica de l’assessorament psicopedagògic s’ampliï fora de l’educació formal, seguint la línea d’argumentació de Coll (1996):
    “El espacio profesional de la psicopedagogía no está circunscrito a la escuela y a la educación escolar. […] Todos los procesos educativos, independientemente del contexto institucional en el que tienen lugar –instituciones escolares, familias, empresas, centros de educación de adultos, centros de formación y capacitación, asociaciones laborales y comunitarias, centros recreativos, medios de comunicación– son en principio susceptibles de formar parte del campo de actuación de los profesionales de la psicopedagogía”.
    Inici Pràcticum i primers contactes amb el centre
    En la meva primera reunió amb l’Elena Boadas (la meva tutora a l’Aquàrium) em va fer cinc cèntims de la descripció general i del què ella pensava i proposava, i vam parlar sobre un conjunt de idees i temes que podem desenvolupar a nivell psicopedagògic. Vam acabar coincidint en poder tractar l’ampli camp de persones que acudeixen amb NEE (des de les escoles especials, fins a casos individuals) i de les persones amb discapacitat (físiques i sensorials), vam comentar de com s’afrontaven des de l’escola inclusiva l’adequació a determinades discapacitats i NEE i com aquestes actuacions també es volien tractar des del centre.
    Amb aquestes premisses va sorgir l’idea de intentar elaborar un projecte per apropar-nos i intentar buscar noves mesures per atendre als grups amb NEE i persones discapacitades, per tal que la estada al centre els hi proporcionés els millors aprenentatges dins de l’espai lúdic/educatiu i adaptar millores segons les seves característiques i necessitats i així fer que la seva la motivació i l’atenció proporcionada a aquestes persones siguin les més adients per gaudir de la forma més plena possible de les instal·lacions i del centre com a espai educatiu. Per això hauríem d’avaluar quins recursos i millores s’haurien de posar a l’abast d’aquests grups i col·lectius.
    Per començar el meu plantejament de pla de treball era el de:
    Analitzar i avaluar els materials i recursos actuals de l’Aquàrium.
    Planificar si era necessari una actualització dels materials i recursos actuals, plantejant si era necessari implementar nous materials i recursos educatius, la qual cosa podria ser que quedés fora de l’abast d’aquest treball.
    Creació de diverses eines (protocols de treball) per una millor coordinació escoles centre, valoració de grau de satisfacció, i fer l’ús de diversos programes i eines que podem trobar a Internet.
    Valoració de nous recursos de la Web per millorar el contingut educatiu que s’oferia a la Web per l’ús educadors i professors amb els seus grups d’alumnes amb NEE i discapacitat.
    Exploració de les actuals metodologies didàctiques emprades en el camp de les NEE per poder optimitzar el material i les actuacions formatives del professionals de centre per una millor atenció a aquests grups.
    En resum fer una recerca sobre les diverses eines i també emprar els informes i dades dels quals ja disposava el centre i fer d’aquestes una anàlisi en la primera fase i valorar la seva adequació i pertinença, tanmateix fer una valoració in situ dels accessos físics, de mobilitat i d’accés a la comunicació i així mateix el seguiment de l’actuació dels professionals del centre als diversos grups amb NEE. Una tasca que m’hauria de dur a desenvolupar mesures per una millor atenció a les persones discapacitades i/o amb NEE i establir una sèrie de protocols (després d’haver efectuat les diferents avaluacions dels recursos amb els que ja compte el centre) a desenvolupar amb les informacions que s’han extret en el decurs d’aquest treball, protocols que pretenen una millora per l’atenció a aquests col·lectius de manera específica però que es traduiria a més a més en una millora en l’atenció al públic en general.
    1.2.- Problemes administratius/Primera reformulació
    A començament de juliol em va arribar el conveni de pràcticum, la meva sorpresa va ser que em va arribar com conveni de pràcticum de psicologia, per la qual cosa i perquè no hi hagués cap mena d’errada vaig escriure a la secretària de la UOC demanant que es tornés a redactar de manera correcte, aquest conveni em va arribar a principis d’agost, dates en les quals la tutora del centre estava de vacances i no tornaria fins a principis de setembre.
    A mitjans de setembre vaig donar-li a l’Elena Boadas el conveni, conveni en el qual no estava bé el CIF de l’empresa, per la qual cosa vaig tenir que engegar un altre cop els tràmits amb secretaria de la UOC.
    Em va arribar de nou el document el qual vaig lliurar de nou al centre, aquest cop era la direcció social de l’Aquàrium, i fins el dia 28 d’octubre no torno a tenir un altre cop la documentació, donant aquesta finalment a l’Elena Boadas el 4 de novembre, desenvolupant l’última reunió que resumeixo en un altre paràgraf.
    En l’esdevenir de tots aquests entrebancs administratius i com em va dir l’Elena Boadas, per lògica, si no estava signat el conveni per motius d’assegurances i altres qüestions jo no podia desenvolupar cap mena de tasca dins del centre, ni disposar de certa documentació.
    A més a més, com em va comentar el Ramon Barlam (tutor consultor pràcticum UOC), el projecte era molt ample i ambiciós i si sumem el que va anar passant, el projecte inicial cada cop era menys viable, però vaig engegar el treball amb els recursos que podia comptar des de fora, a més de fer una reformulació per poder elaborar de forma correcte el pla de treball amb el temps que disposava:
    -Iniciar el projecte fent una valoració d’altres Webs i el tractament que es feia a aquests grups dins de la Web, i com un dels motius d’aquest treball era facilitar l’atenció a alumnes amb NEE o escoles (on incloc els discapacitats físics, sensorials i amb trastorns conductuals), valorar quines eines educatives s’oferien des de la Web a aquests col·lectius i grups.
    -També el realitzar dues enquestes (enquestes a realitzar amb el Google forms) als professionals de l’Aquàrium, per saber de les seves angoixes i problemàtiques, pretenen a posteriori segons les dades i observacions d’aquests plantejar possibles formacions pels punts que es trobessin més limitats (consultar REF _Ref248430121 h ANNEX 1-Formularis).
    Però en referència al primer punt i dins del bon parer del Ramon Barlam i d’altres informacions que havia extret al respecte, implementar material dins de la Web i abastar totes les necessitats dels diferents casos de discapacitats tant físiques, sensorials, retard mental...és una tasca exhaustiva de difícil construcció, per la qual cosa la opció més correcta era la de intentar ampliar el coneixement directe dels grups o persones amb discapacitat amb un protocol d’entrada on es pogués plasmar de la forma més precisa el grau de necessitats i ajuts que necessiten. Això ens serviria a posteriori a més per tenir guardades una sèrie de dades operatives amb aquests grups per poder utilitzar i revisar segons les necessitats d’altres grups i nous continguts a treballar.
    Així mateix aquest desenvolupament ens permetria disposar de una línea base amb la qual treballar, però per això hauria de disposar del feed back que em poguessin proporcionar aquests grups amb NEE i discapacitat, cosa que evidentment no podia fer per la situació en la qual m’hi trobava.
    Tanmateix en el segon punt (formulari necessitats) dins de l’última reunió amb l’Elena Boadas aquesta em comenta que no és necessari perquè els professionals del centre ja estan els suficientment formats respecte als temes que volia, per la qual cosa no seria necessari fer el passi dels formularis. En la mateixa reunió també em comenta que no hi havia durant aquell mes previst cap grup amb NEE ni discapacitat, per la qual cosa el temps ja se’m tirava a sobre i s’havia de fer una nova reformulació, degut a la falta de viabilitat tan per falta de temps com de no poder incidir sobre el que m’estava plantejant dins del treball.
    1.3.- Reformulació del Pràcticum
    Degut a tan a la falta de temps com a la no viabilitat de determinades avaluacions i amb el curt termini de temps que restava per a l’elaboració del treball (s’ha de tenir en compte que la reunió va ser el 4 de novembre i que el lliurament havia de ser el 4 de desembre), en l’última reunió de 4 de novembre amb l’Elena Boadas em va suggerir diferents elements i dins de la mateixa reunió vam parlar de les modificacions i em va proposar tres tipus d’actuació. Una d’elles era la de treballar l’accessibilitat i usabilitat de la pàgina Web, cosa que va ser el meu projecte definitiu per a desenvolupar el treball que ens ocuparà en aquesta memòria de pràcticum. L’estudi de la Web em semblava interessant degut a què també en certa manera entroncava amb la primera formulació per a la atenció a persones amb discapacitat i NEE i que tothom pogués gaudir plenament de les instal·lacions a tots els nivells, però canviant l’àmbit d’actuació des de el plànol educatiu i de les instal·lacions passaríem a treballar la millora de la pàgina Web respecte a l’accessibilitat i usabilitat.
    Procés
    Per tot el que he especificat dins de l’apartat d’introducció les tasques que havia pogut desenvolupar dins de la primera formulació eren totalment alienes al centre de pràctiques, i la meva única eina de treball era anar fer reformulacions del meu primer projecte i anar retallant objectius.
    El fet de posar-me a treballar sobre l’accessibilitat de la Web i fer una avaluació sobre l’estat de la Web en referència a l’accessibilitat per persones amb discapacitat (deficients visuals, auditius, motrius...) em plantejava el fer un recull de pàgines Web amb bones pràctiques sobre l’accessibilitat i a partir de aquestes fer una graella o sistematitzar alguna eina per fer una comparació i facilitar unes millores sobre la pàgina Web. Era una idea bona, no pel simple fet de treballar aquesta pàgina si no també d’avaluar i saber més sobre els dissenys de les pàgines i com aquests poden repercutir i influir per una bona comprensió i, accessibilitat per a tot el públic.
    La qüestió va sorgir d’aquesta manera, ara sorgia el problema de com enfrontar-me a aquest tipus d’estudi d’avaluació? Quines eines podia tenir a l’abast? Quines normatives són les que hi ha?
    Per la qual cosa començava de zero i per tant el procés va començar amb diverses recerques a la Web, en les qual mica en mica vaig anar aprofundint.
    Primeres recerques, reformulació i utilitat d’informacions prèvies
    La primera recerca va consistir a posar en el cercador de Google accessibilitat,dins d’aquest d’aquesta recerca vaig poder llegir dins del Vikipèdia les diferents informacions al respecte: “L'accessibilitat Web consisteix en l'elaboració de pàgines Web a Internet que puguin ser accessibles per a tots els usuaris independentment de les seves discapacitats (visuals, auditives, cognitives, motrius, tècniques o ambientals).” I també una premissa sobre la que he treballat, la qual fa referència al desig de Tim Berners-Lee que diu que dins la comunitat Web tothom ha de tenir accés i poder gaudir de la xarxa al marge de la seva discapacitat.
    Seguint amb la recerca a Google apareixen les Directrius per a l'accessibilitat al contingut Web (normatives W3C, mirar REF _Ref249437555 h Taula 5), amb això ja disposem de un material amb el qual poder començar a treballar, un material que seria la base per les subsegüents recerques.
    Però a quines persones discapacitades poden anar dirigides aquest canvis per la millora de l’accessibilitat? Des de quin abast podem actuar com a psicopedagogs, ja que tot sembla que fa referència a mesures a prendre pels programadors i desenvolupadors?
    En la meva primera formulació del treball sortia de la premissa de que la tasca a desenvolupar seria treballar perquè el centre generés uns protocols per a les necessitats de les persones amb NEE i discapacitat i en aquesta primera formulació moltes de les qüestions a tractar les desenvolupava a partir del que havia estudiat i treballat en les assignatures Intervenció psicopedagògica en els trastorns del desenvolupament i Educació Especial (segurament moltes de les idees que plasmo dins del treball surten a més a més d’altres assignatures cursades). Agafar com a model el treball que es desenvolupa dins de l’escola amb diferents col·lectius i treballs per a la inclusió d’aquest en els grups normatius de formació reglada, aspectes estudiats que volia aprofitar per implementar o fer ús d’ells dins del treball, aquests col·lectius i discapacitats abasten un ampli grup on l’etiqueta ha d’anar més enllà perquè cada persona d’aquests grups poden tenir unes necessitats específiques, però tenim els següents etiquetatges (taula 1), i amb les diverses referències d’actuació que disposem a nivell educatiu amb aquests col·lectius i intervencions d’adaptacions dins l’escola (taula 2).
    Taula 1
    -retard mental-discapacitat auditiva-discapacitat visual-discapacitat motriu-autisme-trastorns de conducta
    Taula 2
    • Adaptacions Curriculars d'Accés al Currículum• D'Accés Físic• D'Accés a la Comunicació
    Per això dins d’aquest col·lectius amb NEE/discapacitat, fent valoracions sobre qüestions que ja coneixia, el primer que em va venir al cap a l’hora de plantejar-me aquesta reformulació de treball (sense saber de la quantitat de variables que incideixen en els estàndards d’accessibilitat) és en les persones amb deficiències auditives i visuals, amb les quals l’accessibilitat Web sembla en certa manera solucionada amb un bon desenvolupament a nivell de mp3 i de bones descripcions visuals hi hauria prou per a les persones amb problemes auditius. A més a més sembla que els estudis i eines TIC més desenvolupats son dins d’aquests dos grups, per la qual cosa són grups de referència per fer les Web més accessibles i usables, dins de les diferents gradacions i nivells de discapacitat d’aquest dos col·lectius de discapacitats, per tal de establir uns paràmetres de treball ja que en certa manera (veure annex 2 REF _Ref249964328 h Taula 10) com ja he dit s’ha treballat més a nivell TIC cosa que ens pot servir per anar centrant-nos dins d’aquest treball ja que el que es pugui treballar a nivell de dotar de recursos i treballs que s’hagin desenvolupat han de servir a posteriori per fer més fàcil l’ús de la Web.
    Però també tenim d’altres col·lectius amb retard mental, discapacitat motriu, trastorn de conducta, per la qual cosa s’ha de fer recerca sobre el que s’ha treballat amb aquests tan a nivell TIC com a nivell accessibilitat Web.En aquest procés i valorant aspectes d’intervenció dins del centre escolar (en el qual l’actuació del psicopedagog es concreta en àmbits diferenciats que comprenen el procés d'identificació i valoració de les necessitats educatives dels alumnes amb algun d'aquests trastorns i discapacitats, l'elaboració de la proposta curricular, les decisions sobre els ajuts personals i materials per poder orientar al centre com identificar i valorar les necessitats d’aquests grups), cosa que intento extrapolar en la primera formulació del treball, també crec que dins de la reformulació també es poden utilitzar aquestes eines de les quals disposem per treballar davant d’un conjunt de necessitats en les quals podem incidir a nivell dels nostres coneixements i implementar per a la millora de la Web.
    D’aquí podem extreure que a través de la recerca i de la realitat que ens mostrin determinades planes Web i la filosofia de treball d’haver extret les informacions a partir del treball amb determinats col·lectius, aquests treballs i estudis entren dins de la dinàmica d’intervenció psicopedagògica per a posteriori realitzar les implementacions pertinents, perquè aquests col·lectius puguin treballar de una forma més còmoda i pràctica. Això ens pot portar a veure que la tasca que treballarem també haurà de tenir molt a veure amb els objectius i tasques treballades dins d’assignatures de psicopedagogia i les intervencions psicopedagògiques, en certa manera treballem amb un paràmetres similars, la diferència serà l’àmbit d’actuació i aplicació.
    Tanmateix dins d’aquest treball , a mesura que s’avança, la idea es valorar les Web en un primer nivell diguem-ne que descriptiu i intuïtiu, des del qual partim de la base que desconeixem si els usuaris compten amb determinades eines per fer més fàcil l’ús de les Web i que sigui la mateixa Web la que faciliti al màxim l’accessibilitat, però a posteriori valorar que tot el que estigui a l’abast de la Web pugui ser utilitzat amb eines pròpies dels usuaris (cosa que vindrà determinada per el codi de programació i la construcció de full d’estil).
    Discapacitats i accés a la Web
    Llavors en aquest procés hem de tornar a interpretar o fer unes valoracions més acurades sobre les discapacitats, per una millor usabilitat i accessibilitat fomentant unes normes de bon ús per part dels professionals (desenvolupadors i programadors), per això s’ha de valorar que és el que es pot millorar i per què? Quins són algunes de les mancances que es poden millorar per afavorir als discapacitats, posem alguns exemples de millores que es podrien fer segons la discapacitat:
    Discapacitats visuals:
    Aquesta discapacitat potser sigui una de les més tractades des de l’àmbit de l’accessibilitat i amb els diversos tractaments a fer en la Web degut a què poden ser de diferent tipus, per la qual cosa requereixen solucions diferents.
    Podem trobar per exemple:
    -El daltonisme és la manca, en els ulls, d'un determinat tipus de cons. Aquesta manca fa que la persona afectada no pugui diferenciar determinats colors, per la qual cosa hi ha determinades tonalitats que coincideixen o són molt similars entre si. Perquè una Web sigui accessible és necessari tenir en compte aquestes coincidències, usant colors que no siguin conflictius entre si i no codificant cap informació important únicament mitjançant colors. -La visió reduïda és un altre problema que afecta a gran quantitat de població i que s’ha de valorar quan es dissenya una pàgina Web. Aquestes discapacitats visuals tenen un rang que van des d'una falta d'agudesa visual fins a la completa falta de visió. Per això aquestes persones poden disposar dels ampliadors de pantalla que faciliten la lectura als usuaris amb dificultats visuals però d'altra banda introdueixen problemes de navegació i orientació dins dels documents dels usuaris. Certament no és el motiu de l’estudi però comprovant aquesta utilitat realment molts cops porta a més confusions que no ha permetre la utilitat per la qual està dissenyada, ja que la persona que l’empra molts cops no sap on està situat i no sap realment si el que està llegint és el que volia llegir.Quan les deficiències visuals arriben al límit en el qual no és possible utilitzar la informació de les pantalles (ceguesa o similars), l'ordinador necessitarà canviar el canal de comunicació i utilitzar un de diferent, per això també un dels objectius seria el de donar des de les pàgines diferents canals o dotar a la pàgina dels recursos necessaris per poder desenvolupar aquesta informació i poder canviar el canal pel qual es pot treballar. Els canals d'output més aprofitables en el actualment són els de veu sintetitzada i les tabletes de Braille amb actualització. En ambdós casos, bona part de la informació gràfica necessitaria transformar-se en descripcions textuals, això vol dir que els elements gràfics són descrits mitjançant etiquetes (textos curts o paraules que expliquen els significat d’aquests elements gràfics) que els programadors insereixen utilitzant normes estandarditzades d'intercanvi d'informació (anem avançant qüestions tècniques) com veurem més endavant aquest un error que acostumen a tenir moltes pàgines entre elles la del nostre estudi. Un problema d'aquest tipus d'interfícies es troba que mentre que la informació visual pot ser processada en paral·lel (és a dir diverses coses simultàniament i rebutjant molt ràpidament allò menys important), els textos tenen es llegeixen serialment, de manera que això obliga a l'usuari a passar per aquells elements situats anteriorment abans d'arribar a els situats posteriorment . Això ha de tenir-lo en compte també el dissenyador donant diferents tipus de prioritat a cada part del text i a més valorar els principis assenyalats per Mayer sobre la Teoria Cognitiva del aprenentatges multimèdia(veure REF _Ref249438391 h Taula 4).
    -Deficiències auditives.
    Les persones amb dificultats auditives haurien de trobar-se amb menys problemes davant les interfícies actuals, degut al fet que la majoria d'ells estan basats en claus visuals. No obstant això, en ocasions hi ha certa informació que és necessari convertir en text perquè aquests usuaris siguin capaços de seguir-la. També, certs missatges d'alerta són codificats com a sons. És necessari anar amb compte en aquest últim cas, ja que els usuaris amb discapacitats auditives poden no advertir el risc associat a una situació donada. Un problema relacionat és el de les persones que utilitzen el llenguatge de signes des del seu naixement, aquestes persones sovint tenen una reducció important en el nombre de paraules que coneixen i utilitzen, per la qual cosa en aquest cas, és necessari parar esment especial al vocabulari emprat a la Web.
    També hi ha persones que empren el llenguatge de signes les quals probablement tenen reduït el seu vocabulari, cosa que aniria lligada també amb el desenvolupament i construccions del discurs que hauran de ser el més fàcil possibles també amb persones amb retard mental amb les diferents gradacions com comentarem en un altre paràgraf específic.
    -Discapacitats motrius
    Algunes persones tenen problemes per a realitzar certes tasques físiques tal com moure un punter, prémer dues tecles alhora o mantenir premuda una tecla. En el cas més extrem aquestes persones poden no ser capaces d'utilitzar un teclat o un ratolí i simplement poden preferir utilitzar un sistema alternatiu d'introducció de dades tal com un basat en veu o en moviments d'altres parts del cos (com el cap, la boca, els ulls, etc.). En ambdós casos, és convenient proporcionar a les aplicacions una interfície basada en teclat el més complet possible. El teclat proporciona sovint un mètode més senzill d'introducció de la informació que els mecanismes de puntuació com el ratolí. A més, si s'utilitza un sistema d'introducció vocal de la informació, aquests programes poden utilitzar les etiquetes associades a cada element de la interfície (botons, taules de diàleg, etc.) per a aquest propòsit. Per exemple, una persona pot trobar molt més fàcil pronunciar la paraula SI per a seleccionar un botó d'acceptació que desplaçar un cursor al llarg de la pantalla fins a situar-lo sobre ell. Un conjunt de programes que pot ser d'utilitat per a aquelles persones que utilitzen el teclat però tenen problemes per a controlar les seves accions són aquells que filtren les pulsacions realitzades. D'aquesta manera, les repeticions de lletres, els errors ortogràfics o les respostes massa lentes poden ser captades i corregides automàticament. Això ha de ser treballat dins la Web perquè aquesta pàgina sigui fàcilment navegable amb els cursors del teclat i d’altres eines de navegació.
    Cognitives
    Mentre que la investigació en interfícies ha avançat bastant quant a discapacitats motores o perceptives, les cognitives han rebut menys atenció. Fins ara l'ús d'ordinadors ha estat reduït possiblement a les persones amb més capacitat intel·lectual però aquesta situació pot variar en els pròxims anys. Un factor de gran importància és el progressiu envelliment de la població i l'augment de malalties degeneratives relacionades amb ella. Amb l'augment de les possibilitats de realització de tasques de tot tipus per mitjà d'Internet, aquestes persones poden trobar-se amb grans limitacions a l'hora d'aprofitar l'oportunitat de, per exemple, realitzar compres des de la llar, gestionar factures, triar hotels, etc. Per a evitar aquests problemes és convenient planificar els sistemes informàtics perquè aquelles persones amb dificultats d'aquest tipus siguin capaços també d'utilitzar-los. Per a això, les dues úniques receptes són la senzillesa i l'avaluació amb persones apropiades. Un problema relacionat però diferent és el d'aquelles persones que tenen un nivell intel·lectual normal en diversos aspectes però no obstant això presenten deficiències en aspectes concrets. Per exemple, hi ha persones amb molta capacitat verbal però baixa intel·ligència numèrica o espacial (comprovem després la teoria de...). Aquestes persones poden ser capaces de rebutjar fer càlculs que nosaltres podríem considerar senzills, o també perdre's dintre d'una estructura de navegació relativament complexa. Ja que els programadors i els dissenyadors de servidors Internet resulten relativament bons en aquests tipus de treball mental no és estrany que no intueixin adequadament aquests problemes i no els tractin adequadament. La millor recepta en aquests casos resulta l'avaluació.
    També podem trobar persones estrangeres amb dificultats idiomàtiques, amb coneixements de idiomàtics reduïts, així mateix un altre paràmetre com és l'experiència com a usuari que farà que els seus recursos per la navegació siguin en principi força baixos (s’ha d’intentar prevenir la frustració i dotar de recursos que els motivin, per exemple amb la gent gran).
    És interessant afegir dades, que permeten afirmar que en els pròxims 10 anys al nostre país la població continuarà creixent i que l’allargament de la vida i la immigració seran la causa d’aquest augment, i com ja s’ha esmentat dins de les millores a realitzar seran aprofitades per la gent gran (veure REF _Ref249958955 h Taula 3), amb determinats tipus d'handicap físic (problemes d'oïda, de visió, de motricitat, malalties greus, etc.) i/o psíquic (simptomatologia depressiva, trets de demència senil, Alzheimer, etc.).
    Taula 3-Envelliment de la població a Catalunya
    19811986199119962001200320045.956.4145.978.6386.059.4946.090.0406.361.3656.704.1466.813.319
    Fonts: Censos i padrons, INE
    Institut d’Estadística de Catalunya.
    La senzillesa d’una Web a més fa que sigui més fàcil l’accés amb una connexió lenta, i com s’ha comentat ja diversos cops per vull incidir, el que es faci per determinats col·lectius serà útil a posteriori per persones que no tenen cap discapacitat però que donades determinades situacions (una incapacitat transitòria, envelliment) poden tenir dificultats per accedir a la Web.
    Altres elements a treballar en el procés
    Podem afegir que si a més de saber de les mancances, s’ha de plantejar diverses qüestions que no són alienes una d’elles és que el programador o desenvolupador treballa sota un encàrrec que li han fet, podríem dir que el disseny de la pàgina la seva configuració ha de venir donada pel que desitja el client, i a aquest client se li ha de fer saber sobre aquestes qüestions. Si donem unes idees prèvies de com aquesta pàgina pot ser més accessible i usable ja en un primer nivell simple per exemple de com situar diferents elements, ja haurem avançat força. Si a més a aquest programador li demanem que la pàgina pugui ser llegida per qualsevol sintetitzador de veu, que pugui modificar-se des de el mateix Web la grandària de les lletres, poder canviar els contrastos...en definitiva si marquem una sèrie de paràmetres que volem que estiguin en la Web, aquest programador haurà d’emprar una sèrie d’eines de programació que li permetin desenvolupar la pàgina per això haurà d’emprar divers codi de programació (CSS i HTML 4.01), treballarà de forma eficient, una eficiència que incidirà en les persones discapacitades, però que necessita del vist i plau previ del propietari de la Web i també de una tasca correcte per part del desenvolupador, que segons els seus i pel tipus de formació i percepció pot tenir una sèrie de biaixos i no delimitar correctament el que pot ser més difícil o més fàcil a l’hora d’emprar una eina com la Web.
    Arribat a aquest punt, trobem una sèrie de normatives i treballs desenvolupats amb les TIC amb persones discapacitades, també un marc teòric de referència ( PAGEREF _Ref249270447 h mirar apartat 3 REF _Ref249270464 h Marc teòric i legal PAGEREF _Ref249270398 h ) on comencem a creure que sí que podem treballar com a psicopedagogs en aquest camp i tenim coneixements sobre com treballar amb aquestes discapacitats i quines mesures poden ser les adients per fer que aquestes persones puguin treballar millor amb les Web, per la qual cosa podrem assessorar a l’Aquàrium en aquest camp. Ara hauríem de veure quines pàgines són adients i són usables i accessibles per a posteriori valorar i comparar amb la nostra pàgina d’estudi, haurem d’analitzar aquesta, per la qual cosa saber si hi ha d’algun test per fer la comparació i validar si la Web d’estudi s’apropa a aquestes normatives i també veure i comparar a nivell exploratori si les pàgines que podem considerar com usables i accessibles s’assemblen a la que estudiem i si no és així quines diferencies hi podem trobar a nivell intuïtiu i descriptiu, i comparar després amb el que ens proporcionin els tests.
    Construcció i definició de la tasca
    Davant de tot això (diferents normatives, estudis, definicions...) vaig realitzant una construcció de la tasca a desenvolupar, però hi ha que agafar un model inicial per comparar, per la qual cosa el que podríem fer és anar a la pàgina de la ONCE i valorar el disseny d’aquesta. I així progressivament navegar per trobar d’altres que incidissin en altres discapacitats, fent recerca trobem la de Pont del Dragó, la qual és elaborada i treballada expressament per persones amb discapacitat física i intel·lectual...i així progressivament buscant les que podríem considerar com a paradigmàtiques per aquest treball.
    Per això també surt la qüestió de poder veure diferents Webs i veure quines poden ser les seves avantatges per les persones amb discapacitat i poder fer ús d’aquests dissenys per a la nostra pàgina i també quins avantatges els hi proporciona als propietaris de la Web.
    -Doncs s’ha de realitzar una tasca d’exploració amb tot un seguit de Webs que siguin un model per a diferents discapacitats i que s’apropin el més possible i/o estiguin validades per les normatives W3C.
    Finalitzat aquest procés haurem de buscar alguna eines que ens faciliti el saber que el que hem pogut saber a nivell de comparació amb altres Webs sigui validat de una forma empírica i no subjectiva com es pretén fer en la primera part.
    Hi podem trobar tota una sèrie d’eines per poder fer una valoració sobre l’accessibilitat i la usabilitat, diferents tests que ens donaran uns resultats empírics sobre la validesa i accessibilitat tant a nivell de programació com d’accessibilitat.
    La qüestió en el procés serà la de valorar què trobem i què és el que es pot fer per poder fer de la Web d’estudi més usable i accessible. Per això s’ha de fer tot un recull de les dades a nivell empíric i a nivell descriptiu que hem trobat, i extreure una sèrie de conclusions respecte a tot el que hem trobat dins la recerca, per a la millora d’aquesta i d’altres Web que puguin estar situades dins de les normatives bàsiques d’ usabilitat i accessibilitat.
    De manera que el procés seguit ha anat per la vessant d’anar lligant diversos fils per poder fer un estudi relacionat amb en el nostre àmbit d’actuació i sobre com fer més accessible i usable les pàgines Webs per a persones amb discapacitat i d’altres que poden sortir beneficiades, també poder fer ús de molts estudis i eines desenvolupades per a les persones amb discapacitat que es relacionen directament amb les seves discapacitats que provenen de diferents estudis per fer més accessibles les Web a través de determinades eines TIC.
    Un procés que va començar amb la por d’estar tractant uns temes en els quals no som professionals en la matèria, perquè tot o quasi tot el que estava llegint eren relatius a la programació i a les tasques dels desenvolupadors , però on mica en mica dins del procés es pot trobar l’espai en el qual podem treballar i col·laborar dins d’aquests temes, perquè la idea d’una pàgina i el seu format ha de sortir de una idea preconcebuda i amb un format que ha de tenir en compte als seus destinataris, això sí a la qual després els programadors els hi donaran una forma, i a més s’ha de valorar les diferents normatives les qual comprenen i surten de la mateixa premissa que nosaltres per fer accessible la Web per a tothom, cosa que haurà de ser desenvolupada a posteriori pels programadors.
    Anàlisi de context.
    L’anàlisi el desenvolupo a partir del context que ens poden proporcionar les diverses pàgines Web i els diversos actors (fer una contextualització de les necessitats dels usuaris per l’ús de la Web) implicats en aquest procés.
    Per la qual cosa un dels contexts de treball es la mateixa xarxa Web, de la qual s’ha d’extreure les diferents observacions, els diversos models a poder desenvolupar, les diferents dades i instruments per obtenir resultats fiables, en definitiva un context on han de sorgir les idees i dades per poder fer un model de referència o ideal de Web usable i accessible.
    Així mateix dins del context de treball, aquest ve pautat per les diferents normatives i filosofia donades per les normatives de W3C, per la qual cosa també s’ha de treballar amb aquestes, fet ens servirà també per poder saber si podem utilitzar aquestes pàgines com a model.
    El fet que una pàgina sigui accessible no ha de venir determinat de cap manera perquè aquesta estigui certificada pels estàndards desenvolupats, però si aquestes pàgines estan certificades i les visualitzem i treballem amb elles, podem veure a posteriori que reuneixen moltes de les característiques que fan d’aquestes pàgines ja a nivell només visual més accessibles que la nostra pàgina d’estudi.
    Tot això ens ha de dur a apropar-nos a diverses pàgines que segueixin els estàndards per tal de poder situar-nos en un plànol d’actuació correcte i apropar-nos a aquest model ideal que ha de sortir de l’anàlisi i estudi de diverses pàgines Web accessibles.
    A més a més hem de valorar als diferents actors per poder dur a terme aquesta feina, s’hauria de saber què es el que busca el propietari de la Web (en el nostre cas la usabilitat i accessibilitat), però saber també fins quin punt vol que aquesta plana gaudeixi de més o menys vistositat, cosa que no ha de venir renyida amb l’accessibilitat però que dependrà de un altre actor en aquest procés que és el desenvolupador i/o programador.
    És important saber quins són els destinataris finals, en el nostre cas donem per suposat que qualsevol grup o persona, tothom ha de tenir accés amb les millors condicions que els hi puguem proporcionar.
    I la nostra posició en el context, en certa manera ens podríem situar com uns analistes que fan servir una sèrie d’algoritmes (els nostres algoritmes serien els coneixements que tenim sobre l’afavoriment dels aprenentatges i bon ús de les eines TIC i d’altres ja esmentades) que a posteriori el programador ha de plasmar amb el llenguatge matemàtic de la programació, per la qual cosa una tasca d’assessorament amb un grau de creativitat generat pels nostres coneixements previs sobre contextos de treball dins de l’educació formal.
    També podem observar en moltes Webs que estan treballant per apropar-se els criteris establerts, que en principi acompleixen el format d’estil de CSS i amb el llenguatge de programació HTML 4.01 certificats per W3C, es bo tenir clar això també perquè el fet que emprin correctament aquests paràmetres de programació farà més fàcil a posteriori poder oferir les possibilitats de canvi per fer aquestes pàgines accessibles.
    Per la qual cosa sabrem més de les mancances de la nostra pàgina a estudiar davant la comparació amb altres i saber dels estàndards que empren, sí estan adherides a les normatives de referència i/o certificades per alguna empresa per l’accessibilitat, en certa manera podríem considerar a aquestes com a models a emprar i utilitzar els diferents models dins de la nostra pàgina, o inclús agafar idees d’algunes pàgines que trobarem que podríem dir que són paradigmàtiques dins de la matèria del nostre estudi, entre elles la del centre de l’Ajuntament de Barcelona per a discapacitats de Pont del Dragó del qual ja es farà menció més endavant.
    Per la qual cosa ja hem definit quin és el nostre context de treball: la xarxa, i quines són les nostres eines d’estudi la comparació i estudi de diferents pàgines Web certificades o no pels estàndards W3C, però amb unes característiques adients perquè puguin treballar les persones amb discapacitat sigui del tipus que sigui i amb el termini que sigui. També sabem quins són els actors.
    Aquest context de treball ens hauria de dur a un marc de treball semblant al que podem veure en la imatge 1, en el qual podem observar com s’ha d’establir lligams entre diversos contextos i actors per poder arribar a un procés de desenvolupament amb una estructura a seguir en la qual hi ha moltes parts implicades i on nosaltres com a psicopedagogs/es també tenim un espai.
    imatge 1
    Marc teòric i legal
    Com es plantejava dins de l’apartat introductori i partint del meu primer projecte de treball i que en certa manera la reformulació és una continuació de la primera perquè els destinataris seran persones amb discapacitat i/o amb necessitats especials.
    Marc teòric psicopedagògic
    Seguint el fil del primer plantejament del pla de treball, aquest surt d’una vessant constructiva, i amb un marc teòric de referència que s’haurà de desenvolupar a partir de la proposta que realitza Coll (1996), segons la qual la formació del psicopedagog hauria d’incorporar, com a mínim, tres tipus de nuclis de coneixement:
    a) Coneixements bàsics sobre els processos psicoeducatius.
    b) Coneixements específics sobre la cultura, el desenvolupament, l’educació, els
    processos escolars d’ensenyament i aprenentatge entesos en un sentit molt ampli,
    les necessitats educatives especials i els aspectes relatius a l’orientació escolar i
    professional.
    c) Coneixements sobre la intervenció psicopedagògica, en temes com ara els models,
    els mètodes i les tècniques d’avaluació; el seguiment i la intervenció, i les estratègies
    d’assessorament i col·laboració.
    Nuclis de coneixement que ens han de dur a gaudir d’una formació bàsica amb una doble vessant de coneixements: relatius als processos psicològics i als processos educatius, coneixements que són els punts de sortida per una formació específica, que han de permetre que els psicopedagogs/es treballar en altres àmbits no solament amb l’educació escolar. (Coll 1996).
    Per la qual cosa hem de gaudir d’unes eines psicopedagògiques amb les quals podem conèixer d’una manera àmplia els processos d’intervenció en contextos d’educació no formal des d’una orientació constructivista i comprensiva, amb dues vessants explicatives una des del context col·laboratiu interpersonal i una altra vessant individual relacionada amb el coneixement que es crea en la relació multiprofessional.
    Aquest nuclis de coneixement són els que ens poden permetre elaborar diverses tasques a nivell d’educació no formal i ampliar els nostres àmbits d’actuació dins de diverses institucions i a diferents nivells.
    A més en la primera formulació es podia situar aquest treball dins de l’enfocament educacional/constructiu i aproximar la reformulació reescrivint les quatre premisses bàsiques:
    a.-El desenvolupament humà suposa un procés permanent de culturalització.
    b.-La interacció entre els agents mitjancers i l’aprenent (l’usuari en el nostre cas) es produeix sempre en un context social (podem considerar la Web com un espai social en el qual conflueixen diverses informacions per molts col·lectius), per tant unes activitats que adquireixen una situació de context, anant més enllà perquè realment tots els usuaris gaudissin plenament del context que ofereixen les Web, aquestes haurien de estar dissenyades sota uns paràmetres semblants o normativitzats com s’intenta establir amb les normatives W3C.
    c.-Els mitjancers especialitzats deuen guiar l’aprenent des de els seus coneixements previs a nivell progressivament més elevats, per la qual cosa els dissenyadors i programadors de les Web han de permetre que els coneixements previs dels usuaris siguin susceptibles d’anar avançant cap a nivells de domini més adient per la qual cosa han de facilitar l’ús de les eines de navegació en la Web.
    d.-La quarta i última premissa afirma que la major part de les dificultats d’aprenentatge i de retards en el desenvolupament que presenten alguns alumnes poden explicar-se per la inexistència o baixa qualitat de la interacció social, en el nostre cas si les persones que empren les Web ja s’hi troben amb unes primeres dificultats difícilment podran anar avançant per comprendre el tarannà de la navegació, per això s’ha de posar les millores necessàries per una bona comprensió i poder interactuar a l’igual que la resta d’usuaris dins de la xarxa.
    Així mateix gran part d’aquest coneixement teòric i aplicat disponible sobre l’assessorament
    psicopedagògic per a l’educació formal escolar pot ser de gran valor per a
    orientar les pràctiques psicopedagògiques aplicades als processos d’educació no formal,
    basant-se en gran manera en la perspectiva professional, sistèmica i constructivista
    (Monereo i Solé, 1996). Tanmateix, aquesta afirmació no implica que els professionals de la psicopedagogia puguin traslladar irreflexivament els continguts que fonamenten una intervenció psicopedagògica constructivista de les pràctiques psicopedagògiques en contextos d’educació formal a altres d’educació no formal, com és el nostre cas, però poden ser de gran utilitat fent una reelaboració per ajustar a la nostra tasca.
    Crec que el treball es pot situar (en les dues formulacions)dins de l’orientació professional i constructivista (Monereo i Solé, 1996) com a marc global explicatiu dels processos de construcció d’un context de col·laboració entre els professionals de la psicopedagogia i altres professionals que intervenen en el procés de disseny i desenvolupament de les accions educatives (considerem el fet de dotar de una millor accessibilitat un fet que fomenta l’aprenentatge i la socialització dels usuaris) i podria afegir d’altres en contextos no formals (les qual serien per una banda amb els diversos professionals de l’Aquàrium i per altre banda amb la col·laboració amb el programadors i dissenyadors de les Web), la qual cosa implica que l’assessorament s’ha de considerar com un procés de construcció conjunta d’un context col·laboratiu que implica tots els professionals de la institució que intervenen en la configuració de l’acció que es vulgui desenvolupar, on cada un d’aquests professionals ha de contribuir a la consecució de l’objectiu comú i compartit amb els seus coneixements, tant acadèmics com professionals i institucionals.
    Tenint present aquestes consideracions, els professionals de la psicopedagogia hauran de ser capaços d’impulsar la construcció adequada de contextos col·laboratius amb altres professionals de la institució, amb els quals es pot desenvolupar la seva intervenció psicopedagògica. Evidentment, es tracta d’uns professionals amb perfils molt diferents dels actors típics que intervenen en l’educació escolar, com poden ser, per esmentar alguns dels molts exemples que hi ha, gerents de la institució, tècnics d’intermediació laboral, programadors informàtics, agents socials o constructors de zones lúdiques per a nens (Badia i Monereo, 2004).
    Sortint d’aquest supòsit teòric també s’ha de dir que la intervenció que acabo fent s’hauria de situar en un plànol definit com un espai professional emergent, definit com un procés mitjançant el qual l’activitat del professional de la psicopedagogia es va entreteixint progressivament amb una part de les activitats de la institució i en aquest cas a un nivell d’elaboració i creació d’innovació per dotar de recursos adients per l’ús de persones amb discapacitat.
    També podem parafrasejar a Monereo i Solé (1996) quan parlen sobre l’assessorament psicopedagògic com un mitjà al servei de la individualització de l’ensenyament, un mitjà per oferir des de l’escola respostes educatives susceptibles d’adequar-se a les condicions i característiques dels seus destinataris, podríem en certa manera equipar la tasca a desenvolupar a nivell Web ja que la finalitat del treball es oferir i donar respostes des de l’àmbit psicopedagògic per la millora de certs paràmetres que influiran en una comprensió i accessibilitat de determinats grups i persones a l’accés d’aquesta Web.
    Teoria Cognitiva
    Així mateix crec que és útil recollir les teories de Richard E.Mayer dins de la seva Teoria Cognitiva dels aprenentatges multimèdia, amb les següents afirmacions:
    -Els humans processem la informació per dos canals: el visual i l’auditiu.
    -Tenim una capacitat limitada pel processament simultani, per la qual cosa a l’hora d’organitzar les representacions mentals s’ha d’aprofitar les intel·ligències múltiples, i proporcionar les millors estructures organitzatives de presentació multimèdia i a més que es puguin els esquemes que ja tenim assolits.
    Aquesta teoria a més postula el següents principis:
    Taula 4
    PRINCIPIS TEORIA COGNITIVA DELS APRENENTATGES MULTIMÈDIAPrincipi de contigüitat espacialUna presentació resulta més eficient si el text i les imatges que l’il·lustren estan maquetades conjuntament (de forma compacta no gaire allunyades entre sí) més que no pas si estan molt allunyades. És important per tant no separar gaire la imatge o animació del seu text al·lusiu i és fonamental no fragmentar en diferents diapositives la imatge del text o a l’inrevés. Principi de contigüitat temporalAixí com no convé gens separar la imatge del seu text al·lusiu és també imprescindible presentar simultàniament als recursos estrictament multimèdia tots els elements argumentals relatius als conceptes, principis o fets a què faci referència. No s’ha de fer mai de forma consecutiva. Un principi de contigüitat espacial podria ser ben emprat si en una determinada imatge s’hi insereix de forma conjunta la seva font, però vulneraria el principi de contigüitat temporal si l’argumentació de la seva pertinença es troba en una altra diapositiva/seqüència. Principi de coherènciaÉs millor no incorporar en el document sons, termes o imatges prescindibles. A vegades assistim a presentacions amb sons innecessaris que no aporten cap mena d’informació; fons de pantalla absolutament absorbents… Aquests elements tècnics no són rellevants per al procés d’ensenyament i aprenentatge i el més convenient és prescindir-ne del tot Principi de modalitatSegons la regla general s’ensenya i s’aprèn millor si es presenta una animació i se’n narren els continguts necessaris més que no pas si l’audiència únicament visiona l’animació o la presentació amb el suport d’un text que hi vagi associat. Aquest principi reforça totes les tècniques docents relacionades amb el llenguatge oral i les corresponents estratègies d’aprenentatge. Fet que s’explica a partir de la teoria dels dos canals: el multimèdia ocupa el canal visual, l’explicació el canal auditiu: són complementaris. Altrament: amb animacions -canal visual- i amb text –que també és un canal visual, es causen més interferències. Principi de redundànciaS’aprèn millor (s’ensenya, per tant millor) amb una animació i una narració que no pas amb una animació, narració i un text que hi vagi associat. Principi de segmentacióS’aprèn millor en presentacions per segments més que no pas amb discursos que recullin molta informació en una sola diapositiva. Principi de personalitzacióLa comprensió de l’audiència millora si es fa servir un llenguatge col·loquial més que no pas amb l’ús excessivament formal. Aquest aspecte va directament relacionat amb l’ús de presentacions no previstes per a una determinada audiència i que no s’han adaptat prèviament. No implica pas defugir del llenguatge científic quan esdevingui imprescindible però sí que cal “personalitzar-lo” a les característiques de les persones destinatàries. Principi d’antireactivitatS’aprèn millor quan es pot fer partícip a l’audiència de les diverses seqüències de les que consta la presentació. Resulta especialment pertinent en l’ús de les PDI com en els propers mòduls anirem comprovant. Principi de senyalitzacióS’aprèn millor, s’optima tota presentació si va acompanyada dels elements icònics necessaris per situar en concret la seqüència del procés d’ensenyament i aprenentatge en curs. Principi de les diferències individualsParteix del fet que u na bona presentació multimèdia pot afavorir a priori a l’alumnat amb un menor desenvolupament de les seves capacitats i que, per tant, l’alumnat més dotat ho capta sense dificultats perquè discrimina les possibles interferències. Així, tot i les diferències individuals, es pot arribar a un cert nivell de generalització que tingui present però l’atenció a la diversitat de l’audiència (grup/classe), sempre i quan la resta de principis s’hagin tingut en compte.
    Que ocorre si les intel·ligències estan limitades per diferents factors, com les persones amb discapacitat, per una banda haurem de desenvolupar eines perquè puguin aprofitar l’ús dels canals útils i transformar si es el cas diverses informacions perquè siguin processades per aquests canals, igualment si un canal (per exemple el visual) és funcional amb limitacions haurem d’aprofitar també aquest i millorar les eines i presentacions que fem perquè també puguin ser processades per aquest canal, es adir poder treballar amb les que estiguin més desenvolupades i per un altre fer més fàcil el desenvolupament de les que estan més limitades, per tant dotar-los de recursos adients...), així mateix amb les diverses intel·ligències de les quals ens parla la teoria, per tot això serà útil l’aplicació d’aquests principis assenyalats.
    Aquesta teoria s’està utilitzant per els desenvolupament de la pissarra digital, llavors per què poso aquesta teoria? Si la llegim bé ens està parlant del treball que desenvoluparem, treball que s’ha de desenvolupar per a totes les persones per un millor aprofitament, però si tenim en compte les mancances de determinats col·lectius haurem d’afavorir i emprar el que ens diu aquesta teoria, i treballar sobre aquestes premisses teòriques que ens ofereix Mayer per tal de valorar els diversos aspectes i discapacitats per aconseguir les millors presentacions per la organització i optimització dins de la Web, la qual cosa a de redundar en l’objectiu que ens estem plantejant.

    Marc legal
    Com hem comentat el marc teòric sorgeix de les diferents posicions constructives per fer l’aprenentatge de les persones discapacitades més accessibles i facilitadora dels diferents contingut, però tot això també té un components legals sota els quals molts cops no s’hagués pogut treballar ja que ens doten d’un recurs normatiu sobre el qual podem emprendre moltes de les nostres accions, parlarem en aquest cas des de els dos àmbits que he treballat, però que són útils, la qual cosa no retreu que siguin compatibles i es treballi a l’empara de les diverses normatives i lleis i que es retroalimenten les unes a les altres, perquè són drets de les persones amb NEE i discapacitat per aconseguir una inclusió real en tots els camps de la vida quotidiana.
    Lleis de referència de la primera formulació de treball
    - UNESCO (1994): Declaración de Salamanca. Salamanca. Amb l’objectiu de promoure l’Educació per a tothom
    - Llei Orgànica d'Educació (LOE) 2/2006, de 3 de maig, estableix com a principi fonamental la igualtat efectiva d'oportunitats entre nens i nenes i entre noies i nois.
    -Instruccions per a l’organització i el funcionament dels centres. Curs 2008 –2009, punt 30 Secundària – Públics, punt 33 Infantil, primària i Educació Especial – Públics, punt 22 Secundària – Privats i punt 18 Infantil, primària i Educació Especial – Privats, estableixen un seguit de prioritats entorn a la Igualtat d’oportunitats per a nois i noies i diuen que “El Departament d’Educació durà a terme accions de formació amb les persones designades per tal que puguin desenvolupar les seves funcions en les millors condicions”.
    - Llei orgànica 1/1990 de 3 d’octubre d’ordenació general del sistema educatiu.
    LOGSE.
    - Llei orgànica 9/1995 de 20 de novembre, de la participació, l’avaluació i el govern
    dels centres docents. LOPAGCE.
    - Llei 13/1982 de 7 d’abril d’integració social dels minusvàlids.
    - Decret 299/1997, de 25 de novembre, sobre l’atenció educativa a l'alumnat amb
    necessitats educatives especials. DOGCC 28 de novembre de 1997.
    -Llei Orgànica 1/1990 de 3 d’octubre d’Ordenació General del Sistema Educatiu (LOGSE). BOE num. 238.
    -Decret 266/1997 de 17d’octubre.DOGCCnúm.2503.
    Lleis i normatives sobre la usabilitat i accessibilitat Web, i definicions sobre els diversos paràmetres de especificacions per les normes de bon ús.
    - Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat i el seu Protocol Facultatiu va ser aprovat el 13 de desembre de 2006 a la seu de les Nacions Unides a Nova York. Protocol que reconeix l'accessibilitat de la Web com un dret humà bàsic, degut a que la Web és cada vegada més un recurs essencial per a molts aspectes de la vida: educació, ocupació, govern, comerç, salut, recreació, interacció social, i més. Per tant, és essencial que el Web sigui accessible a fi de proporcionar igualtat d'accés i la igualtat d'oportunitats per a les persones amb discapacitat.
    -El estàndard més emprat és el W3C (desenvolupa diferents estàndards respecte a XHTML HTML 4.01, CSS i WAI), el qual el que pretén és que a través de la creació d’Estàndards Web i Pautes, l'objectiu és guiar al Web cap al seu màxim potencial a través del desenvolupament de protocols i pautes que asseguren el creixement futur del Web. Iniciativa d’Accessibilitat Web. La Iniciativa d’Accessibilitat Web (WAI, Web Accessibility Initiative) és una activitat del W3C (World Wide Web Consortium) que té com a finalitat facilitar l’accés de les persones amb discapacitat, desenvolupant pautes d’accessibilitat, portant a terme una tasca educativa i de conscienciació en relació a la importància del disseny accessible de pàgines Web. És una branca del W3C (mirar paràmetres taula 5) i publica les guies d’accessibilitat al contingut Web. La idea general del WAI és crear una sèrie de regles clares.
    Taula 5
    PARÀMETRES D’ACCESSIBILITAT I DIRECTRIUS W3C-WAIAquestes directrius expliquen com fer que el contingut Web sigui accessible a persones amb discapacitats i s'adrecen a creadors de contingut (autors de pàgines Web o dissenyadors de llocs Web) i a creadors d'eines d'autor. L'objectiu principal d'aquestes directrius és promoure l'accessibilitat. Tanmateix, l'aplicació de les directrius facilitarà l'accés al contingut a tot tipus d'usuari, sigui quin sigui l'agent d'usuari (navegador Web, navegador de veu, telèfon mòbil, ordinador de cotxe, etc.) o les condicions de l'entorn de consulta (entorns sorollosos, espais mal il·luminats, entorns en què no es poden usar les mans, etc.). L'aplicació d'aquestes directrius també ajudarà els usuaris a trobar la informació d'una manera més ràpida dins el Web. Les directrius no pretenen desincentivar l'ús d'imatges, vídeo, etc., sinó que expliquen com fer que el contingut multimèdia sigui més accessible a una àmplia audiència. QUI ES POT TROBAR AMB PROBLEMES D’ACCESSIBILITAT?poden tenir dificultats de visió, d'oïda o de moviment o ser incapaços de processar cert tipus d'informacions; poden tenir dificultats per a llegir o comprendre el text; potser no tenen o no poden usar un teclat o un ratolí; poden tenir una pantalla únicament de text, una pantalla de dimensions reduïdes o una connexió lenta a Internet; potser no parlen o no entenen amb fluïdesa l'idioma en què està escrit el document; poden trobar-se en una situació en què no poden fer servir les mans, la vista o l'oïda (conducció, entorns sorollosos, etc.); poden tenir una versió antiga de navegador, un navegador diferent al vostre, un sistema operatiu diferent, o un navegador de veu. El WAI defineix tres nivells de prioritat:Prioritat 1: Es per als punts de verificació que el desenvolupador ha de satisfer; si no, alguns grups de persones seran incapaços d'accedir a la informació d'un lloc; Un creador de contingut Web ha de satisfer aquest punt. Altrament, a un o més grups d'usuaris els serà impossible accedir a la informació del document. Satisfer aquest punt és un requeriment bàsic perquè certs grups puguin accedir al contingut del Web.Prioritat 2: El desenvolupador l'ha de satisfer; sense això, algú trobarà moltes dificultats per accedir a la informació; Un creador de contingut Web hauria de satisfer aquest punt. Altrament, a un o més grups d'usuaris els serà molt difícil accedir a la informació del document. Satisfer aquest punt salvarà importants barreres per a accedir al contingut del Web.Prioritat 3: El desenvolupador la pot satisfer; altrament, algunes persones trobaran dificultats per accedir a la informació. Un creador de contingut Web pot satisfer aquest punt. Altrament, a un o més grups d'usuaris els pot ser difícil accedir a la informació del document. Satisfer aquest punt millorarà l'accés al contingut del Web. NIVELL D’ADEQUACIÓ, en directa relació amb les prioritats, també es defineixen tres nivells d'adequació a les pautesel nivell d'adequació " A" (A) inclou els punts de verificació de prioritat 1;el nivell " Doble A" (AA) inclou les prioritats 1 i 2;el nivell " Triple A" (AAA) inclou les prioritats 1, 2 i 3.PAUTES WAIPauta 1. Proporcioneu alternatives equivalents al contingut visual i auditiu.Proporcioneu un contingut que, presentat a l'usuari, compleixi essencialment la mateixa funció o propòsit que el contingut visual o auditiu.Pauta 2. No basar-se sols en el color.Assegureu-vos que els textos i gràfics són comprensibles quan es vegin sense color.Pauta 3. Utilitzeu etiquetes de marcatge i fulls d'estil i feu-ho de forma adient.Marqueu els documents amb els elements estructurals adients. Controleu la presentació amb fulls d'estil en comptes d'elements i atributs de presentació.Pauta 4. Identifiqueu el llenguatge natural usat.Utilitzeu etiquetes de marcatge que facilitin la pronunciació o interpretació de text abreujat o estranger.Pauta 5. Creeu taules que es transformin correctament.Assegureu que les taules tenen el marcatge necessari per facilitar-ne la conversió per navegadors accessibles i altres agents d'usuari.Pauta 6. Assegureu que les pàgines que incorporen noves tecnologies es transformin correctament.Assegureu que les pàgines són accessibles fins i tot quan no permeten la utilització de les tecnologies més modernes o aquestes estiguin desconnectades.Pauta 7. Assegureu a l'usuari el control sobre els canvis dels continguts amb una seqüència temporal.Assegureu que els objectes o pàgines que es mouen, parpellegen, es desplacen o s'actualitzen automàticament puguin ser aturats momentàniament o definitivament.Pauta 8. Proporcioneu l'accessibilitat directa de les interfícies d'usuari incrustades.Assegureu que la interfície d'usuari segueix els principis d'un disseny accessible: accés a les funcionalitats amb independència del dispositiu, operativitat del teclat, veu automàtica, etc.Pauta 9. Dissenyeu amb independència del dispositiu.Utilitzeu característiques que permetin l'activació dels elements de la pàgina per part de diversos dispositius d'entrada.Pauta 10. Utilitzeu solucions provisionals.Utilitzeu solucions provisionals d'accessibilitat per tal que les tecnologies d'ajuda i els navegadors antics operin correctament.Pauta 11. Utilitzeu les tecnologies i pautes W3CUtilitzeu les tecnologies W3C (d'acord amb les especificacions) i seguiu les pautes d'accessibilitat. Allà on no sigui possible utilitzar la tecnologia W3C, o si es fa dóna com a resultat materials de difícil conversió, proporcioneu una versió alternativa del contingut que sigui accessible.Pauta 12. Proporcioneu informació de context i orientació.Proporcioneu informació de context i orientació per ajudar els usuaris a entendre pàgines o elements complexos.Pauta 13. Proporcioneu mecanismes clars de navegació.Proporcioneu mecanismes clars i consistents de navegació (informació d'orientació, barres de navegació, mapa del lloc Web, etc.) per incrementar la probabilitat que una persona trobi allò que està buscant en un lloc Web.Pauta 14. Assegureu que els documents siguin clars i simples.Assegureu que els documents siguin clars i simples per tal que puguin ser entesos amb facilitat.
    - Les Directrius d'Accessibilitat per al Contingut Web (WCAG) documents que expliquen com fer el contingut Web accessible per a persones amb discapacitat. " Web Content" generalment es refereix a la informació en una pàgina Web o una aplicació Web, incloent text, imatges, formes, sons, i altres. WCAG és part d'una sèrie de pautes d'accessibilitat, incloent-hi les Directrius d'Accessibilitat per a eines d'Autor (Atago) i les Directrius d'Accessibilitat Agent d'usuari (UAAG), Components essencials de l'Accessibilitat Web (http://www.w3.org/WAI/intro/components.php) explica la relació entre les diferents pautes. Mirar també http://www.w3.org/WAI/intro/wcag.php.
    El W3C, per complir la seva missió, s'ha establert uns objectius a llarg termini per crear una sola World Wide Web. Per aconseguir l’objectiu d’una Web única, les especificacions per als formats i protocols Web han de ser compatibles unes amb les altres i a la vegada permetre que qualsevol hardware i software funcioni. El W3C dissenya i promou formats i protocols oberts (no – propietaris) i interoperables per evitar la fragmentació del mercat que va tenir lloc al passat.
    -W3C desenvolupa les especificacions tècniques i directrius a través d'un procés dissenyat per maximitzar el consens sobre el contingut d'un informe tècnic, per garantir la qualitat tècnica i editorial , i per guanyar-se l'aprovació pel W3C i la comunitat en general. Dins d’aquestes podem trobar:
    CSS Aquest document especifica el nivell 1 del mecanisme de fulls d'estil en cascada (CSS1). CSS1 és un mecanisme simple de full d'estil que permet als autors i els lectors d'adjuntar estil (per exemple, fonts, colors i espaiat) a documents HTML. Una de les característiques fonamentals de CSS és que les fulles d'estil en cascada, els autors poden adjuntar un full d'estil preferit, mentre que el lector pot tenir un full d'estil personal per ajustar els desavantatges humans o tecnològics. Les normes per a resoldre els conflictes entre les diferents fulls d'estil definides en aquesta especificació.
    Això dóna lloc a la Recomanació del W3C de les activitats en l'àmbit dels fulls d’estil, mirar http://www.w3.org/Style/Activity per obtenir informació sobre les fulles d'estil.
    -Definició Accessibilitat Web (en certa manera podria ser també una mena de marc teòric amb el qual estem treballant): Podem definir l’accessibilitat com la possibilitat de que una pàgina Web pugui ser visitada i utilitzada de forma satisfactòria pel major número possible de persones, independentment de les limitacions personals que tinguin o d’aquelles limitacions que es deriven del seu voltant.La idea clau de l’accessibilitat està en aconseguir que la informació pugui ser presentada amb independència dels equips i aplicacions utilitzats pel seu accés: navegadors gràfics, texts o de veu; ajudes tècniques (lectors de pantalla, ratolins de cap, magnificadors...); utilitzant únicament el teclat, etc.L’accessibilitat deu ser entesa com part de i requisit per la usabilitat.-Criteris Web per la usabilitat, perquè un Web sigui usable s’han de donar diverses característiques directrius de W3C-WAI i recomanacions WACG 1.0 i WACG 2.0 (Taula 6).
    Taula 6
    CARACTERÍSTIQUES• Velocitat elevada de descàrrega de les planes• Continguts accessibles tant per navegació com per recerca• Codificació estàndard per a garantir la compatibilitat amb el navegador de l'usuari• Disseny adient dels enllaços o links• No usar marcs (frames) ni altres elements que trenquin la unitat bàsica d'informació i navegació (la plana)• Planes fàcilment llegibles i fàcils d’escanejar• Ús d'interfícies estàndard• Ha de resultar senzill per a l'usuari identificar la seva posició a la Web• Respecte del control de l'experiència de navegació de l'usuari
    Beneficis de la usabilitat, té una sèrie de beneficis tant pels usuaris com per les empreses (Taules 7 i 8):
    Taula 7
    -Pels usuaris• Reducció de la corba d’aprenentatge• Més rapidesa en l’execució de tasques• Experiència d’ús més satisfactòria• Més productivitat
    Taula 8
    -Per a les empreses• Més rapidesa en el disseny i producció• Menys esforç en futurs redissenys• Augment de la taxa de conversió•Increment de la satisfacció dels usuaris• Disminució de costos en l’atenció al client / ajuda• Reforç d’imatge de marca
    -Normes segons criteris d’accessibilitat:
    El grau d’accessibilitat s’estableix en nivells denominats A, AA i AAA, corresponent, respectivament, a criteris mínims d’accessibilitat, mitjà, i accessibilitat màxima. Tècnicament l’accessibilitat s’implementa mitjançant pautes de lògica estructural de documents, contingut autoexplicatiu i semàntica addicional, amb la intenció de permetre a una audiència el més estesa possible d’usuaris amb distints nivells de dotació tecnològica i capacitat sensorial, accedir a la informació que s’intenta representar i transmetre.Per la qual cosa, la creació d'una pàgina Web és possible amb la unió de diferents factors necessaris pel seu funcionament: allò que es veu i es visible per l'usuari - el disseny Web i el contingut - i allò que no es veu però que és igual o més important - la programació Web, accessibilitat i la interfície Web. Tot plegat forma una estructura virtual que té com a funció fer arribar a l'usuari o client tota la informació de manera adequada i accessible. Mirar pàgina http://www.w3.org/WAI/.
    A més de l es recomanacions de WCAG 1.0 en referència als continguts, trobem d’altres pautes que s’ha desenvolupat com a recomanacions del W3C:
    - Pautes d'Accessibilitat per Eines-ATAG 2002-Directrius d'Accessibilitat Agent d'usuari-UAAG 2002
    Aquestes normatives W3C són recomanades per la directius europees i establertes com a model per la qual prenen caràcter normatiu, com per exemple:
    - Internacionalització de Bones Pràctiques: Especificació d'idiomes en XHTML i HTML Contingut. Grup de Treball W3C 12 abril 2007. http://www.w3.org/TR/2007/NOTE-i18n-html-tech-lang-20070412/
    -L'Institut Nacional de Tecnologies de la Comunicació a través del Centre de Referència en Accessibilitat i Estàndards Web promou la creació de portals Web accessibles, amb l'objectiu de donar a conèixer els requisits que ha de complir un portal accessible es posa a disposició la Norma nacional (UNE 139803:2004: http://www.inteco.es/Accesibilidad/Normativa_1/Descarga/DescargaUNE_139803), així com les referències a la Norma europea (Norma CWA 15554:2006: http://www.inteco.es/Accesibilidad/Normativa_1/Descarga/norma_CWA) i la Metodologia Unificada d’Avaluació Web (UWEM 1.0: http://www.technosite.es/SRV/metodologia/index.html). Totes aquestes normatives prenen com a punt de partida les Pautes d'Accessibilitat per al Contingut a la Web 1.0 (WCAG 1.0: http://www.discapnet.es/Web_accesible/wcag10/WAI-WEBCONTENT-19990505_es.html) Desenvolupades pel W3C, ja comentades en aquest punt.
    -La norma CWA 15554:2006 (http://www.inteco.es/Accesibilidad/Normativa_1/Descarga/norma_CWA) constitueix la base de la certificació europea Accessibilitat Web, així mateix les especificacions per a l'esquema de l'avaluació de la conformitat i marca de qualitat sobre accessibilitat Web
    -Especificacions per a l'esquema de l'avaluació de la conformitat i marca de qualitat sobre accessibilitat Web proporciona la definició de la inspecció i certificació en matèria d'Accessibilitat Web. La definició de requisits a complir es marca per la recomanació WCAG 1.0 de W3C i la metodologia UWEM 1.0.
    -La Llei 34/2002, de 11 de juliol, de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic (“LSSI”) establix l'obligatorietat d'adopció de mesures per part de les Administracions públiques perquè, en el que a les seves pròpies pàgines d'Internet o aquelles el disseny de les quals o manteniment financin, es garanteixi l'accessibilitat de persones amb discapacitat i d'edat avançada als seus continguts, d'acord amb “els criteris generalment reconeguts”, abans del 31 de desembre de 2005. En sintonia amb els informes emesos pels òrgans de govern de la Unió Europea i, a nivell nacional, l’establer en l'Ordre 1551/2003, s'ha vingut a considerar el Nivell AA (doble A), de les Pautes d'Accessibilitat al Contingut en la Web del W3C, com el criteri o estàndard de referència.
    Amb tot aquest marc de referència normatiu i les diferents definicions crec que a nivell de comprensió del treball que volem desenvolupar queda més clar, si a més afegim les diferents lleis d’inclusió, de defensa dels drets de les persones amb NEE i discapacitat i tota l’amplia gama de tasques a desenvolupar per arribar a aquest objectiu en un ampli espectre educatiu i social, amb la nostra intervenció com a psicopedagogs i sota la base dels nostres coneixements teòrics i teories que sustenten les nostres intervencions, crec que tenim prou elements per poder elaborar projectes amb bases sòlides que donen suport al nostre treball.

    Metes i objectius previstos
    Després de tot el que s’ha desenvolupat ens pot deixar clar que la meta final es donar i poder dotar dels recursos necessaris i informacions adients a l’Aquàrium perquè la seva pàgina sigui el més accessibles i usable per tots els usuaris.
    Per altra banda aquest fet a més acomplirà amb el fet de poder treballar i dotar de eines a persones discapacitades i d’altres.
    Així mateix banda poder treballar a nivell de psicopedagog dins d’aquestes fases fora de l’educació formal.
    Les metes i objectius a desenvolupar es poder donar una resposta adient a la demanda feta per l’Aquàrium i tanmateix que les mesures i les accions desenvolupades dins de aquest treball poguessin fer-se extensibles a altres planes Web per tal que aquestes fossin més accessibles i usables per els col·lectius de referència. Es a dir que a partir de l’estudi es puguin suggerir modificacions i estructures noves de la pàgina per que aquesta pugui acomplir amb les diverses recomanacions.
    Per la qual cosa per assolir aquests objectius s’haurà de valorar totes les recomanacions fetes per les normatives i poder saber més i poder veure si s’acompleixen. Perquè el que ens interessa en aquest treball es definir la Web per a tots i podem agafar aquesta definició: Un dels objectius principals del W3C és fer que aquests beneficis estiguen disponibles per tot el món, independentment del hardware, software, infraestructura de la xarxa, idioma, cultura, localització geogràfica, o habilitat física o mental.Actualment, la gran part de les pàgines Web i els softwares presenten barreres d’accessibilitat, el que dificulta o impossibilita la utilització d’Internet per part de milions de persones amb discapacitat. La Web és un recurs molt important per a diferents aspectes de la vida: educació, treball, govern, comerç, sanitat, entreteniment, entre d’altres. És molt important que la Web sigui accessible per a així proporcionar un accés equitatiu i igualtat d’oportunitats a les persones amb discapacitat. Una pàgina Web accessible pot ajudar a persones amb discapacitat a que participen més activament dintre de la societat. Per tant un dels objectius a de ser fer Internet més accessible per a tots els usuaris independentment de les seves circumstàncies i dels seus dispositius, i valorar que els recursos que implementem per a l’accessibilitat Web beneficia també a organitzacions i a persones sense discapacitat: a totes aquelles persones que utilitzen el Web. Per això s’haurà de fer un disseny Web que permeti que qualsevol persona pugui percebre, entendre, navegar i interactuar amb la Web.
    Moltes de les característiques accessibles d’un Web s’implementen de manera fàcil si es planegen des del principi del desenvolupament de la pàgina Web o al començament del seu redisseny. Per la qual cosa saber com estan construïdes d’altres planes Web per veure com podem construir la que és objecte d’estudi.
    Per tant l’objectiu final es poder donar a l’Aquàrium unes dades perquè pugui implementar unes millores i fer la seva Web accessible, dades que haurà de traspassar al seu desenvolupador de la Web i al qual li haurà de demanar una sèrie de millores segons creguin suficients i necessaris. Per això és important seguir les Directrius d'Accessibilitat per al Contingut Web (WCAG) documents que expliquen com fer el contingut Web accessible per a persones amb discapacitat. " Web Content" generalment es refereix a la informació en una pàgina Web o una aplicació Web, incloent text, imatges, formes, sons,… WCAG està pensat principalment per a:
    Els desenvolupadors de continguts Web (autors de pàgines, els dissenyadors de llocs, etc).
    Avaluació dels desenvolupadors d'eines d'accessibilitat Web.
    Els usuaris que volen o necessiten una norma tècnica d'accessibilitat Web.
    WCAG i els recursos connexos també es destina a satisfer les necessitats de diversos públics, incloent-hi les persones que són noves per a l'accessibilitat de la Web, els responsables polítics, administradors, i altres.
    També podem dir que uns dels objectius i meta seria arribar als requisits que trobem en les recomanacions WCAG 2.0 (taula 9).
    Taula 9
    RECOMANACIONS WCAG 2.0PerceptibleProporcionar d'alternatives de text per manca de contingut de text. Proporcionar títols i alternatives per al contingut d'àudio i vídeo. Fer el contingut adaptable, i fer que estigui disponible a les tecnologies d'assistència. Utilitzar suficient contrast per facilitar que la visió i la percepció dels elements de pàgina.OperableHa de ser accessible i dur a terme les tasques i l’accés als continguts amb el teclat. Donar als usuaris temps suficient de llegir i utilitzar el contingut. No utilitzar contingut que fa que pugui provocar convulsions o efectes epilèptics. Ajudar als usuaris navegar i trobar el contingut.ComprensibleFer que el text sigui llegible i comprensible. El contingut ha de aparèixer i s’ha d’operar de manera fàcil i predicible. Ajudar als usuaris evitar i corregir els errors.Robustesa Maximitzar la compatibilitat amb les tecnologies actuals i futures
    Un altre objectiu final és el de poder haver realitzat un treball que no serveixi no només a l’Aquàrium si no que pugui ser una mena de guia de com i per què s’ha de modificar determinades Webs i el poder arribar a construir una mena de pàgina ideal en la qual qualsevol persona pogués navegar en igualtat de condicions (plantegem-ho com una cosa utòpica però a treballar sobre aquesta utopia).

    Disseny inicial, modificacions i actuacions del pla d’intervenció
    Objectius
    Un cop definit el treball a realitzar l’objectiu es saber com una pàgina pot ser més usable i accessible per uns determinats col·lectius i també saber com hi ha diverses empreses i organismes que a l’hora del disseny de la seva Web tenen en compte a qui va dirigida la pàgina Web, cosa que en molts moments pot definir el criteri per a fer un disseny o un altre per part dels desenvolupadors, en aquest cas la recerca es farà sobre pàgines que siguin el més accessibles i usables possibles cosa que igualment ha de seguir uns estàndards d’accessibilitat i d’ús (usabilitat) que actualment estant definint el criteris de programació de les pàgines Web, programació que ha de començar per una anàlisis de les necessitats del centre i del públic al qual va dirigit. Valorant i avaluant aquestes pàgines poder a posteriori fer una valoració de nivell quantitatiu per saber quines errades es poden detectar. Amb la finalitat definir una Web per a tots i amb la definició que es dóna des de W3C com a objectiu principal fer que els aquests beneficis estiguen disponibles per tot les persones, independentment del hardware, software, infraestructura de la xarxa, idioma, cultura, localització geogràfica, o habilitat física o mental.Actualment, la gran part de les pàgines Web i els softwares presenten barreres d’accessibilitat, cosa que dificulta o impossibilita la utilització d’Internet per part de milions de persones amb discapacitat, així mateix com la Web és un recurs molt important per a diferents aspectes de la vida: educació, treball, govern, comerç, sanitat, entreteniment, entre d’altres. És molt important que la Web sigui accessible per a així proporcionar un accés equitatiu i igualtat d’oportunitats a les persones amb discapacitat. Una pàgina Web accessible pot ajudar a persones amb discapacitat a que participen més activament dintre de la societat. Per la qual cosa l’objectiu final és fer Internet més accessible per a tots els usuaris independentment de les seves circumstàncies i dels seus dispositius. L’accessibilitat Web beneficia també a organitzacions i a persones sense discapacitat: a totes aquelles persones que utilitzen la Web.En aquest treball se m’ha demanat que faci una recerca de quines mancances pot tenir la pàgina i quins paràmetres hauria de seguir per tal d’entrar dins de determinats criteris que a continuació exposo no sense fer menció en primer lloc al protocol de 2006 de les Nacions Unides Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat (http://www.un.org/disabilities/default.asp?navid=12&pid=150)
    Estratègies
    Observació Web Aquàrium
    En primer lloc vaig fer la observació de la pàgina WEB DE L'AQUÀRIUM (imatge 2)
    imatge 2
    La qüestió era saber què és el que realment volia buscar i què havia de fer perquè aquesta pàgina fos més accessible.
    A primer cop de vista és una pàgina molt maca, amb tonalitats suaus i amb imatges senzilles, però l’objectiu és saber si això, i també la comprensibilitat de la qual podem gaudir nosaltres també la pot gaudir d’altres persones amb discapacitat de diferents tipus.
    Per això haurem de fer una comparativa amb altres pàgines i saber que és el que podem trobar.
    Com s’havia comentat la primera estratègia serà la comparació i l’avaluació intuïtiva, mirar què és el que podem copsar a traves d’aquesta observació, cosa que a més ens ha d’ajudar a poder comprendre millor el per què dels diferents estàndards i saber què és el que busquen dins dels formats de les pàgines per la seva accessibilitat. Es a dir amb aquest mètode en certa manera apropar-nos a les diferents normatives familiaritzar-nos en quin tipus de disseny són els que acompleixen les pautes d’accessibilitat  amb les tres prioritats de nivell 1, 2, 3  i els tres nivell d'adequació, definits com A, AA, AAA a les 14 pautes WAI (si és que les pàgines estan certificades). Quan més s’apropi al nivell més alt significarà que tant una persona amb algun tipus de disminució com qualsevol altra que es trobi en una circumstància que dificulti l'accés a la informació de la pàgina Web, pugui accedir als continguts amb èxit.
    Web de l’ONCE
    Com ja s’havia comentat, en primer lloc observarem la pàgina de la ONCE (imatge 3), dins d’aquest pàgina podem trobar un text pla el qual seria de fàcil lectura per un sintetitzador de veu, a més trobem que es troben molt a l’abast l'accés al mapa Web, el contacte amb el centre, el canvi de contrast , l’ajuda (imatge 4).
    imatge 3
    imatge 4
    També es troba  al començament de pàgina l’opció de versions reduïdes, les quals poden ser convenients per a persones amb dificultats de lectura o de poder moure dins de la pàgina, també pel fet de no introduir gaires continguts seria de més fàcil comprensió per persones amb dèficits cognitius o retard mental (per exemple lleu).És també molt important veure com estan situats els elements dins de la pàgina, que les persones vagin trobant el més important al començament i després es vagi desenvolupant el contingut de la pàgina, contingut que a més hauria de ser el més centrat possible perquè el cursor no hagués de desplaçar-se de una banda a un altra de la pàgina (persones amb dificultats motrius) amb la fletxa o el cursor.
    Webs: Pont del Dragó i Diputació Barcelona
    Un tema a valorar també dins de les pàgines Web és el seu grau de “senzillesa”, ens podem trobar pàgines molt maques visualment, amb molts continguts però completament inaccessibles a moltes persones degut al seu grau de complexitat inclús des del punt de vista de la comprensió i la navegació, això pot ser degut, com ja s’ha comentat en un altre apartats, en part a què el creadors d’aquestes pàgines (programadors, dissenyadors, analistes, desenvolupadors...) són persones amb unes bones capacitats cognitives i a més a més coneixedores d’aquests camps a nivell professional, per la qual cosa el que implementen ells segurament ho trobaran molt accessible per a la navegació. Però si ens trobem amb persones amb una baixa intel·ligència verbal, espaial, numèrica i d’altres amb dificultats motrius...els programadors difícilment intuiran aquestes dificultats que poden tenir aquest col·lectius per això crec que és molt important l’avaluació prèvia amb determinats col·lectius i que es pugui desenvolupar per determinades persones i a més comptar amb les ajudes i recursos (assessorament) que pot aportar la psicopedagogia sobre determinats grups. Les mesures que es poden implementar per persones amb cert grau de retard mental faran també que aquestes pàgines siguin més accessibles per a persones amb baix nivell educatiu i persones que poden tenir dificultats amb un determinat idioma (faria més fàcil l’ús de les pàgines a persones immigrants que no dominin l’anglès, castellà, català), també amb persones amb infermetats degeneratives que minven les seves capacitats cognoscitives o amb problemes associats a l’envelliment.
    Per posar un exemple podem anar a la pàgina Web de Pont del Dragó http://www.bcn.es/pontdeldrago/ca/index.html (veure imatge 5) i veure la senzillesa del seu disseny, trobem les icones grans, una presentació amb vídeo, una informació precisa del que volen comunicar i unes icones prou significatives amb tots els continguts a l’abast. A més a més ens podem desplaçar perfectament amb el teclat. Podríem observar que les pàgines Web de l’ONCE i Pont del Dragó tenen una estructura semblant.
    imatge 5
    A l’igual i també per finalitzar un altra pàgina força accessible de la Diputació de Barcelona http://www.a-diba.net/personalizar.php?estilo=111 (veure imatge 6) i on podem trobar que es pot dissenyar ad hoc canviar el color, si volem posar a una o dues columnes, a més una pàgina interessant sobre accessibilitat i continguts, que a l’igual que la de Pont de Dragó destaca per la seva senzillesa i facilitat d’ús.
    imatge 6
    Amb això podríem assegurar que quants menys recursos cognitius s’hagin d’utilitzar per l’accés i navegació dins de la pàgina, menys angoixes l’hi generen a l’usuari cosa que farà que pugui concentrar-se i utilitzar els seus recursos mentals en realment el que realment busca: Poder llegir i trobar informació dins de la pàgina i no perdre’s dins de ella, i puguem dominar la estructura i contingut fàcilment.
    Pàgina Web MPIu+a (Accessibilitat motriu)
    Un altre pàgina Web útil per seguir treballant en aquest context exploratiu és la Web de MPIu+a (veure imatge 7) un lloc Web que pretén cobrir tots els aspectes relacionats amb el Disseny Centrat en l'Usuari (DCU) en llengua castellana amb l'objectiu principal de servir de suport a docents, a alumnes i a professionals relacionats amb el desenvolupament de sistemes interactius , en aquesta pàgina podem observar com empren eines perquè les persones amb problemes o mancances d’accessibilitat motrius poden anar navegant per la pàgina tant amb el tabulador com amb una eina ben simple: el subratllat de una lletra de la paraula de les diferents pestanyes d’accés a altra navegació dins de la Web fent servir una tecla i la lletra subratllada.
    Podrem observar com fàcilment ens podem desplaçar i anar ràpidament amb la tecla de tabulació per la pàgina i anar ràpidament a qualsevol pestanya amb la lletra subratllada, de la següent manera dins de diferents navegadors:
    • Internet Explorer: ALT + clau + Enter• FireFox/Mozilla/Netscape: ALT + clau• Opera: Per a activar les dreceres Tecla Majúscula + Esc
    imatge 7
    Web CLAVE (accessibilitat perceptiva)
    Una altra pàgina resultar interessant pel seu estudi es la de CLAVE (veure imatge 8 i 9)també d’atenció a la deficiència auditiva, aquesta WEB se situa dins del protocol AAA, com podem veure es una pàgina en la qual la informació rellevant se situa en la part central, però a més té una sèrie de icones molt suggerents per cridar l’atenció sobre els temes d’informació bàsica, lectures, sota podem trobar unes icones ampliadores i d’altres que donen un contrast més clar o obscur (afegir imatge), cosa que segons determinades mancances visuals pot ser de gran ajuda (pensem també en les persones daltòniques a l’hora de poder establir determinats colors).
    imatge 8
    Com podem observar les estratègies a seguir en un primer nivell a estat l’observació i la valoració de quines són les eines, dissenys, estructures de pàgina desenvolupades per a una millor actuació de les persones amb aquestes pàgines per desenvolupar davant la comparació amb aquestes, poder agafar-les com a model per diferents col·lectius de discapacitats, per això s’ha intentat agafar pàgines que poden ser útils a diversos nivells: perceptius dins de diversos paràmetres, de senzillesa d’estructura per facilitar l’ús a persones amb baix nivell intel·lectual o falta de comprensió per diversos motius com els que ja s’ha especificat.
    Un altre estratègia seguida es saber si aquestes pàgines són avalades per les normatives del W3C i si les acompleixen, això ens serà d’utilitat per poder situar-nos a un nivell de certesa normatiu, ja que aquestes normatives donen per bones aquestes pàgines en diversos nivells. Per la qual cosa l’estratègia seguida ens a de dur a poder a posteriori implementar millores en la nostra pàgines i que aquesta acompleixi si és possible els diversos nivell normatius, cosa que donarà al nostre projecte un valor afegit degut a una realitat social reconeguda a nivell legal.
    Estructura del programa
    L’ estructura es basarà en l’anàlisi de les diverses pàgines tal com hem pogut observar en l’anterior apartat 6, però com ja s’ha anat definint aquest programa també ha de comptar amb una base més diguem-ne que empírica, aquestes bases en les donarà els diferents tests que avalaran el fet que la pàgina sigui validada per uns estàndards del W3C, estàndards que en un principi també han de venir de la mà de una bona programació adient (HTML 4.01 XTML) i ús dels fulls d’estil (CSS), cosa que repercutirà en l’accessibilitat i el poder fer la pàgina més transformable i saber de quines són les seves bondats tant a nivell visual com a nivells de programació.
    Anteriorment hem parlat dels estàndards a nivell d’accessibilitat però dins de les directrius W3C també es treball i estandarditza un ús correts dels llenguatges de programació i fulls d’estil.
    A nivell CSS-Cascading Styles Sheets o fulls d’estil en cascada. CSS 2.1 (Aquesta especificació defineix els Fulls d'estil en cascada, nivell 2 revisió 1) és un llenguatge de fulls d'estil que permet als autors i usuaris adjuntar estil (per exemple, tipus de lletra i d'interlineat) als documents estructurats (per exemple, els documents HTML i aplicacions XML), al separar l'estil de presentació dels documents a partir del contingut dels documents, CSS 2.1 simplifica la creació de Web i manteniment del lloc. També perquè els autors puguin adaptar la presentació dels seus documents als navegadors visuals, aparells auditius, impressores, dispositius Braille, dispositius de mà, etc ., compatible amb el posicionament de continguts, disseny de la taula, les característiques d'internacionalització i propietats relacionades a la interfície d'usuari.
    Metodologia
    Metodologia qualitativa (observació i exploració)
    La metodologia a emprar es a nivell exploratori qualitatiu i per un altra banda a nivell quantitatiu amb els diferents test per saber de la quantitat d’errors es troben dins de ...
    Per això fem una anàlisi de tipus qualitatiu la qual està basada en la comparació i com a elements previs saber quin tipus de recursos accessibles podem valorar en determinades pàgines d’estudi, les quals són:
    ONCE: http://www.once.es/new/home/#portlet-navigation-tree
    Centre Municipal Pont del Dragó: http://www.bcn.es/pontdeldrago/ca/index.html
    CLAVE: http://www.oiresclave.org/
    DIPUTACIÓ BARCELONA DISSENY ACCESSIBLE: http://www.a-diba.net/egea1.php?estilo=111
    APUESTAS DEL ESTADO: http://www.onlae.es/primitiva/comprobar.aspx
    VODAFONE: http://vodafone.es/particulares/
    MPIu+a: http://griho.udl.es/mpiua/mpiua/index.htm
    AJUNTAMENT BARCELONA: http://www.bcn.cat/
    ALCAMPO: http://www.alcampo.es/
    En aquestes pàgines s’observaran diferents paràmetres com:
    -Accés i moviment per la pàgina amb tabulador
    -Certificats W3C
    -Navegadors en els laterals
    -Canvi de contrastos de colors en les pàgines
    -Canvi de grandària des de la mateixa pàgina
    -Inserció de vídeo
    -Lectura a traves de sintetitzador de les etiquetes
    -Ús d’icones de diverses
    -Senzillesa d’estructura de la pàgina Web
    Com podem observar les pàgines que treballant sota els paràmetres de W3C van des de àmbits molts diversos, cosa que és indicadora del interès que hi ha amb aquest tema, i del beneficis que pot comportar a tots els nivells. La majoria d’aquestes pàgines són validades per diverses entitats i apareixen amb diversos logotips que les certifiquen, com per exemple (imatge 9):
    imatge 9

    Metodologia quantitativa, outputs tests estandarditzats
    Aquesta metodologia ens servirà per saber dels errors que presenta la nostra pàgina d’estudi a nivell de programació, full d’estil i accessibilitat sota els diversos paràmetres estandarditzats de W3C. a més s’observarà si està certificada per alguna entitat a nivell d’accessibilitat, correcció en pàgines de full d’estil i llenguatge de programació emprat de manera correcte, CSS, XHTML/HTML 4.01, WAI, WCAG, per desenvolupar-ho emprarem diferents tests .
    Per saber si és correcte la programació i l’ús de fulls d’estil:
    -CSS servei de validació (W3C): http://jigsaw.w3.org/css-validator/
    -HTML 4.01(W3C Verifica en el marcat (HTML, XHTML, ...) dels documents Web): http://validator.w3.org/
    A nivell accessibilitat i usabilitat:
    -Per l’anàlisi a nivell WCAG 1.0 i 2.0 i WAI: http://www.tawdis.net/
    -També per veure si s’acompleixen directius WAI: http://www.etre.com/tools/accessibilitycheck/
    -Un altre eina que podem trobar en la Web, que ens serà d’utilitat per veure les errades a nivell d’accessibilitat amb l’eina HERA per saber si s’adscriu dins de WCAG 1.0 (http://www.sidar.org/ex_hera/)
    Teòricament totes ens han de donar els mateixos resultats, la qüestió també és com ens ofereixen cadascuna els resultats perquè ens siguin el més útil i comprensibles possible.
    Per altra banda pels desenvolupadors i programadors alhora de programar i que s’acompleixi la bondat de la programació amb els estàndards W3C aquest poden fer ús de diversos programes un de ells es l’A-Prompt http://aprompt.snow.utoronto.ca/overview.html
    Així mateix dins del mateix paquet office amb el FrontPage 2003, aquest també disposa d’una eina per anar modificant la programació segons els estàndards WCAG 1.0 I WCAG 2.0
    Temporalització
    La temporalització ha estat basada en un treball basat en el dia a dia des de el 4 de novembre fins el 3 de novembre, per la qual cosa ha estat una tasca de treball diari en el qual a partir de la recerca anaven surtin noves variables d’estudi.
    Com ha s’ha comentat en anteriors apartats ha estat una tasca que ha anat del mes exploratori fins a el passi de test a la pàgina de referència, tasca que ha vingut pautada:
    -Recerca definició accessibilitat i usabilitat
    -Definició de les discapacitats i NEE pel treball que s’està desenvolupant
    -Recerca i comparació de les diverses pàgines vers la d’estudi
    -Recerca de diversos tests i protocols de validació d’accessibilitat i usabilitat
    -Conclusions amb els diversos paràmetres.
    Unes tasques que dia a dia, s’anaven estructurant i interrelacionat davant de noves recerques i noves troballes sobre accessibilitat i usabilitat, que en certa manera es complementaven i anava coordinant la tasca diària, d’aquesta manera en aquesta seqüència diària l’estructura del treball agafa una estructura en la qual es pot arribar a establir unes conclusions al respecte de l’estudi que s’ha estat realitzant.
    Activitats de concreció.
    Aquestes activitats de concreció estan molt lligades a la temporalització efectuada, cosa que marca la linealitat de l’estudi que van des de l’anàlisi previ comparatiu fins els tests per arribar unes conclusions finals i poder donar unes pautes d’assessorament per la millora de la pàgina Web de l’Aquàrium de Barcelona.
    Podríem dir que s’ha realitzat la concreció des de un àmbit deductiu, amb el recull de les diverses informacions a nivell global que podem recavar de les diverses pàgines per anar a concretar a un plànols inductiu on treballem amb les estructures internes de les pàgines.
    Aquest conjunt d’activitat deductiva i inductiva ens ha de dur a completar el treball per la millora de les dues vessants, diguem-ne que la que volem que gaudeixin les persones per un ús el més adient possible i la visual, i un altre que sustenta aquesta pàgina que seria la del disseny de programació perquè les dues vessants estudiades han d’anar relacionades per aconseguir el nivell d’accessibilitat que pretenem per la pàgina Web.
    Avaluació
    Avaluació a nivell descriptiu
    -Si agafem la pàgina de l’Aquàrium només veure la primera pàgina ens podem adonar que la informació que hi ha a la primera no segueix els esquemes de les pàgines que s’han agafat per comparar com a accessibles.
    Com podem observar en les diverses pàgines dins d’aquestes l’usuari pot arribar a trobar la informació necessària en un primer moment en la part de a dalt en horitzontal, però en la de l’Aquàrium manca de la informació de navegació Web a la dreta en vertical i de la informació a traves d’icones a la part esquerra en vertical (a la Web de l’Aquàrium la trobem sota de les etiquetes, la qual cosa pot ser redundant). El fet de poder trobar i localitzar informació a dalt, a dreta i a esquerra pot simplificar que l’usuari trobi més ràpidament la informació que busca, a més de no confondre’l.També podem veure com s’habiliten unes subfinestres (les quals no són llegides per un sintetitzador de veu tal com s’ha comprovat prèviament amb el sintetitzador de veu de Windows Vista) al posicionar-nos sobre les diverses entrades les qual s’habiliten quan passem el ratolí, però no pas quan naveguem amb el tabulador cosa que fa que es perdi informació, aquesta informació emergent es la que hauria d’anar a l’esquerra i en vertical i poder anar passant amb el tabulador baixant i que a més pogués ser llegida per un sintetitzador de veu, veiem que no acompleix diverses de les recomanacions perquè sigui una pàgina accessible.Així mateix trobem la manca de un ampliador de lletres, l’eina de contrastos, cosa que podria fer que no s’habiliti degut ha mancances de programació o de llenguatge de programació que fa que no es pugui incorporar dins d’aquesta pàgina, per això la importància de la interfície de treball es a dir com està programada una pàgina pot fer més evidents certes mancances i no poder afegir-hi millores.
    Avaluació a nivell estandarditzat segons normatives W3C
    Accessibilitat. Avaluació HTML i CSS
    Per poder parlar de l’accessibilitat, s’ha de preveure una correcta programació i utilització dels fulls d’estil i per tant de un bon ús d’aquestes eines, cosa que és indispensable per poder assolir el fet d’una pàgina accessible. Està clar que depenen del codi de programació emprat (fulls d’estil i HTML correcte) la programació no és del tot correcte per a la finalitat que busquem o potser el mateix disseny que s’ha demanat no és l’adient i això fa que en certa manera hi hagi una manca d’estructures de programació correctes. Fent el passi de diversos programes, comentaré primer el d’Etre (veure annex 3/ REF _Ref250212616 h Taula 11-Output Accessibilitat Etre REF _Ref249794893 h )el qual dins dels errors trobats  a nivell d’accessibilitat, també recull errades de programació, en aquest cas de linearització i contingut d’estil , aquestes errades fan referència a què les taules niuades en global linealitzen (la linearització és el procés pel qual una taula que es llegeix en veu alta per un lector de pantalla o el navegador de veu ho fa de cel·la a cel·la, un rere l'altre, d'esquerra a dreta, de dalt a baix), aquesta dins del parèntesis és la seqüència ideal per a dades que puguin ser tabulades, però no funciona tan bé per a les taules niuades com les que es troba dins de la pàgina que estudiem, per la qual cosa ja veiem per què ens trobem amb els problemes de lectura amb el sintetitzador. També a nivell de CSS trobem que es treballa amb unitats absolutes en CSS i HTML quan les recomanacions diuen que s’ha de treballar amb unitats relatives: Es detecten unitats absolutes (in, cm, mm, pt, pc) o mides de font definits en píxels en els valors de les fulles d'estil quan s’hauria d’utilitzar unitats relatives. També detecta que el codi de les fulles d'estil conté errors (això faria que no entrés ja dins de la prioritat 2 AA), a més d’altres errors trobats dels qual ja parlaré dins de l’entrada d’accessibilitat i prioritats.Ha nivell de programació de estil de fulls (CSS) en cascada he pogut trobar errors un proporcionat per W3C (CSS validator/veure annex 3/ REF _Ref250212813 h Taula 12-Validació CSS REF _Ref249794961 h ) el qual fa referència a les estructures d’accessibilitat i lectura d’imatge, també segons les quals hi ha deficiències respecte als colors no es defineix el color de fons ( no és pot aplicar els contrastos de color dins de la pàgina). En un test realitzat amb el W3C dins de la seva validació de formats de programació HTML i a l’igual que si llegim el primer test, es troben una gran quantitat d’errors (165 errors) (mirar annex 3- REF _Ref249789963 h Taula 13) de programació de HTML .Aquest apartat crec que s’ha de mirar des de un punt de vista com a profans en la matèria, però podem extreure conclusions per saber més de per què la pàgina no és tot l’accessible que hauria de ser i uns dels motius és en determinades errades dins de la programació que pot fer que determinades eines de software i hardware extern no puguin accedir a determinades informacions de la pàgina.
    Avaluació i anàlisi per l’accessibilitat i usabilitat
    Per desenvolupar aquest estudi he utilitzat diversos tests proporcionats en diverses pàgines dedicades al tema que ens ocupa sobre accessibilitat, aquestes són: -La pàgina de t.a.w. de CTIC  amb les eines subministrades he realitzat el test a nivell WCAG 1.0 i WCAG 2.0-La pàgina d’ETRE (veure REF _Ref249964136 h Taula 9)  on s’ha realitzat el test a nivell WCAG 1.0 i també se’ns dóna algunes recomanacions a nivell programació i fulls d’estil com hem pogut observar abans.-La pàgina de Fundació Sidar, utilitzant l’eina HERA per fer el test a un nivell WCAG 1.0.,
    es detecten una gran quantitat de errades, errades que tenen a veure molt amb el que s’ha trobat en la primera anàlisi exploratòria al comparar amb d’altres pàgines (s’ha fet més passis de test les altres pàgines de la Web de l'Aquàrium, i les errades venien a ser en conjunt les mateixes, per la qual només es treballa amb la pàgina d’inici).
    Els outputs es poden veure dins de l’annex 3, els qual són resums de les errades trobades:
    -Output TAW CTIC (veure annex 3 REF _Ref249880965 h Taula 14)
    -Output Fundació Sidar (veure annex 3 REF _Ref249882347 h imatge 10)
    De totes aquestes he extret els resultats que podem veure plasmats en conjunt dins de una taula de Excel (veure annex 3 plantilla REF _Ref250213193 h Taula 15 i taula outputs REF _Ref250213234 h Taula 16)en la qual s’intenta compendiar totes les informacions extretes dels outputs dels diversos tests.
    També podem trobar informació referent a la usabilitat i aplicació de l’eina WACG 2.0 (la més recent /veure annex 3 REF _Ref249882585 h imatge 11), la qual ens proporciona informació sobre les errades que podem trobar dins de la pàgina a nivell dels quatre paràmetres (perceptible, operable, comprensible i robusta).
    Després de tota les informacions que s’han extret i totes les errades que he pogut visualitzar en la següent entrada em permetré el fer unes recomanacions de diversos nivells segons els paràmetres amb què he treballat fins ara.
    S’ha de destacar també la facilitat d’ús d’aquests test, només cal introduir l’URL de la pàgina Web i dóna els resultats per a posteriori emprar els resultats segons els nivell de treball que vulguem elaborar.
    Exposició, anàlisi i dissecció dels resultats.
    Dins aquest apartat es desenvolupa l’anàlisi dels resultats obtinguts i com haurien de ser les Webs per una millor accessibilitat i usabilitat. En aquest cas començarem a l’inrevés fen primer un anàlisi a nivell tècnic segons els que hem trobat amb els resultats estàndards basats en les normatives W3C per a posteriori en un segon apartat fer un compendi d’aquests amb l’anàlisi a nivell descriptiu i d’exploració.
    Anàlisi a nivell pseudotècnic
    A partir de les errades trobades intentaré aportar unes recomanacions per a la revisió de la pàgina Web de l’Aquàrium. Les recomanacions s’efectuen segons les errades trobades amb els tests segons les directrius de W3C-WAI i recomanacions WACG 1.0 i WACG 2.0. -A nivell de llenguatge de programació (s’ha de tenir en compte que segons el que hem vist segurament no es podrà aplicar les millores d’accessibilitat si la pàgina Web no està programada de forma adient per les millores que es volguessin afegir):S’hauria de introduir una sèrie de canvis dins de la programació de la pàgina o si és possible tornar a dissenyar-la emprant el codi HTML (s’utilitzen elements desaconsellats en HTML 4.01) adequat pels actuals exploradors, d’aquesta manera aplicar aquest codi podent utilitzar programes com el programa gratuït A-Prompt una eina per verificar l'accessibilitat de les pàgines i corregir els errors trobats. Es pot descarregar des de les pàgines del projecte A-Prompt  i amb ell es pot revisar una pàgina sencera o només un element, facilita la revisió de l'estructuració d'una pàgina, la creació de la pàgina de descripció d'una imatge (quan escau), els textos alternatius, etc. també es poden utilitzar d’altres programes com LIFT, AccVerify, AccRepair y AccMonitor, aquestes eines podrien servir per reparar, o en si és el cas anar visualitzant les errades o defectes que es poden anar produint en la programació perquè la pàgina sigui usable i accessible. D’aquesta manera desenvolupar un correcte disseny a la Web perquè no existeixin la quantitat d’errades que hem trobat. Un disseny correcte a nivell de programació pels fulls d’estil i de CSS(fulls en cascada), per tal de que la pàgina empri correctament el llenguatge de programació segons els paràmetres següents trobat en els diversos test:-Imatges i animacions. Utilitzi l’atribut alt per a descriure la funció de cada element visual.-Mapes d’imatge. Utilitzi l’element map de tipus client i text per a les zones actives.-Multimèdia. Proporcioni subtítols i transcripció del so, i descripció del vídeo.-Enllaços hipertextuals. Utilitzi text que tingui sentit llegit fora de context. Per exemple, eviti " punxa aquí" .-Organització de les pàgines. Utilitzi encapçalats, llistes i estructura consistent. Utilitzi CSS per a la maquetació on sigui possible.-Gràfics i esquemes. Resumeixi o utilitzi l’atribut longdesc (a HTML, longdesc és un atribut que s'usa dins de l’element d'imatge, element d’estructura o element iframe. S'utilitza per fer referència a un descripció llarga pàgina Web de la imatge, frame o iframe en qüestió. Longdesc és utilitzada sovint per els lectors de pantalla per mostrar informació de la imatge per als usuaris d'ordinadors amb accessibilitat qüestions, com els cecs o deficients visuals).Això és especialment important per els mapes d'imatge i les imatges similars, perquè els vincles dels mapes poden ser llistats a la pàgina longdesc).-Scripts, applets i plug-ins. Perquè s’ofereixi contingut alternatiu si les funcions noves no són accessibles.-Marcs (Frames). S’ha d’utilitzar l’element noframes i títols amb sentit.-Taules. Aquestes s’han de disposar de tal manera que puguin llegir-se línia a línia. -Revisi el seu treball. Verifiqui. Utilitzi les eines, llista de comprovació i pautes de www.w3.org/TR/WCAG. (veure també REF _Ref250215087 h Taula 16-Outputs diferents proves).
    També hi trobem d’altres recomanacions:
    -S’ha de proporcionar informació com mapa del lloc o índex de continguts de forma coherent i proporcionada.-S’ha de proporcionar barres de navegació per ressaltar i donar accés al mecanisme de navegació. -S’ha de facilitar diferents tipus de cerques per a diversos nivells d'habilitat i preferències, cosa que he comentat a nivell visual de les diferents informacions també s’emprarà en aquest cas perquè es pugui accedir a la informació de tres maneres diferents. -La pàgina Web guardada a l’ordenador no és accessible sense connexió. -S’ha d’organitzar el document perquè pugui ser llegit sense full d’estil, i donar alternativa als continguts dinàmics si no són accessibles, a més s’utilitzen esdeveniments dependents del dispositiu cosa que podrà fer que no siguin operatius determinats elements externs (elements externs que proporcionen una major accessibilitat i millor usabilitat). Els continguts dinàmics han de ser accessibles o en el cas que no sigui possible proporcionar una pàgina o presentació alternatives.-La distribució actual de la pàgina no és el més usable que podria ser (recordar d’altres pàgines amb navegador a l’esquerra, icones a la dreta), per poder trobar la informació de la manera més accessible possible. Les persones que tenen dificultat per utilitzar les seves mans o que experimenten dolors es beneficiarien de les tècniques que redueixen el nombre de pulsacions necessàries per accedir al contingut que necessiten.
    -Els usuaris amb impediments visuals els hi pot resultar més fàcil per desplaçar-se a la part correcta del lloc mitjançant una cerca, en lloc de desplaçar-se a través d'una barra de navegació de grans dimensions utilitzant un amplificador de pantalla o un lector de pantalla.
    -Una persona amb discapacitat cognitiva pot preferir una taula de contingut o mapa de lloc que ofereix una visió més general, i no llegir i recórrer les diverses pàgines de la Web.
    -Les persones amb limitacions cognitives els hi pot resultar més fàcil utilitzar les funcions de cerca que utilitzar un sistema de navegació jeràrquica que pot ser difícil d'entendre.
    -Sembla haver diferències entre els texts que apareixen en el text i la etiqueta que surt (sempre en castellà).
    -S’haurien d’utilitzar títols descriptius, especialment útils per a usuaris amb discapacitats que fan una lectura lenta o diguem-ne pausada i per a les persones amb limitada memòria a curt termini.-Podem trobar que es generen noves finestres sense informar l'usuari.-S’ha de identificar clarament l’objectiu de cada vincle, hi ha enllaços que comparteixen el mateix text però estan vinculats a recursos diferents, s’ha de identificar clarament l’objectiu de cada vincle, cosa que pot produir errades si són utilitzats recursos externs per a la navegació.-S’ha de col·locar la informació distintiva al començament d'encapçalaments, paràgrafs, llistes, etc.
    -S’ha de completar els texts amb presentacions gràfiques sonores quan això faciliti la comprensió de la pàgina.Per ajudar a evitar errors en un bon disseny d'interfície d'usuari s’ha de donar instruccions simples i claus per a la introducció d'informació. Els usuaris amb discapacitat poden ser més propensos a cometre errors que els usuaris sense discapacitat, evitar confondre les estratègies a emprar és important per als usuaris amb discapacitat, aquestes es basen més amb les formes i procediments simples per interactuar amb una pàgina, si fem que es perdin amb diversos procediments alhora malament, per la qual cosa no s’ha de saturar la pàgina amb informació innecessària, a més s’ha de proporcionar pistes o afegir recursos i instruccions de les quals es beneficiaran les persones amb discapacitat. L'objectiu és assegurar-se que es proporciona prou informació per l'usuari per acomplir la tasca sense confusió indeguda per a la navegació.Davant de tot l’anterior podem trobar diverses raons perquè els tests donin tantes errades i es recomani l’ús del full d’estil (CSS), ja que aquest és un sistema pràctic i eficient per controlar l'aparença de les pàgines Web i fan possible controlar tot allò que es refereixi a la representació en pantalla, i poder treballar amb altres suports, com a mitjans impresos, lectors de veu, canvi de contrastos de color, text augmentatiu...
    Accessibilitat i usabilitat pàgina Web Aquàrium, comparativa amb les pàgines estudiades i ús de les directrius W3C.
    Sortint de la base de les pautes d'Accessibilitat del Contingut en la Web segons les directrius W3C-WAI: " Validar o revisar l'accessibilitat (dels llocs Web) amb eines automàtiques i revisió humana. Els mètodes automàtics són generalment ràpids i oportuns, però poden no identificar tots els problemes d'accessibilitat. La revisió humana pot ajudar a assegurar la claredat del llenguatge i facilitat de navegació."
    Hem de treballar sobre el que es troba i no es troba a la pàgina Web per comparar la informació i les errades trobades i extreure unes recomanacions a nivell de les prioritats i d’adequació ( A, AA,AAA), conjuminant-les amb les directrius de WAGC 1.0 i 2.0 de les errades trobades i en certa manera validant el que ja s’ha trobat a nivell d’exploració:
    - La informació que es dóna no arriba a ser els suficientment perceptible (la informació i components d'interfície d'usuari ha d'estar presentable per als usuaris de maneres en què poden percebre). Tal com es pot veure dins de les errades s’ha de revisar si els textos alternatius són adequats, ja que s’ha de proporcionar un text equivalent per tot element no textual (imatges, representacions gràfiques del text (incloent símbols), en alguns llocs no es troba el text equivalent. Si el text alternatiu no està previst en les imatges, la informació de la imatge és inaccessible, per exemple a persones que no poden veure a l’utilitzar un lector de pantalla que llegeix en veu alta no podrà obtenir informació de la pàgina. Quan s’habiliten el camps de la primera taula amb informació aquest no deixen veure informació que hi ha a sota, a més no son navegables amb el tabulador, a més de no ser llegits per sintetitzador de veu extern.-Sembla ser que hi ha diversos elements que no són directament accessibles ni compatibles amb ajuts tècnics, ho podem observar quan passem el tabulador no s’habilitin els desplegables, tampoc ens podem moure de dalt a baix, de dreta a esquerra, s’ha de buscar un ordre lògic de tabulació.
    -S’hauria de proporcionar dreceres de teclat pels enllaços importants (per exemple Control I per anar a informació, i si es possible subratllar la I per saber que es una tecla de drecera). S’ha de tenir en compte que algunes persones no poden utilitzar un ratolí, incloses les persones grans amb limitats control motor fi. Un lloc Web accessible no s’ha de basar solament en el ratolí, ha de proporcionar tota la funcionalitat a través d'un teclat. També ha de ser accessible perquè les persones amb discapacitat poden utilitzar les tecnologies d'assistència que imiten el teclat, com l'entrada de veu.-Trobem també que la informació visual no és tot el correcte a nivell de percepció, hi ha imatges amb moviment que no donen cap informació, al fil de això es podria plantejar introduir imatges de vídeo amb gravacions i subtitulat per a sords amb diferents eines externes com YouTube (YouTube proporciona actualment subtítols automàtics-ASR , http://discapacitat.blogspot.com/2009/11/youtube-subtitols-automatics-asr.html) o Vimeo que a més necessiten pocs recursos de la pàgina i pot ser interessant per incloure donar informació visual i auditiva de gran qualitat.
    -En quant al color sembla que no hi ha alternativa per poder veure les imatges i texts amb contrastos i canvis de color, tampoc la informació transmesa a través del color es pot manipular per canviar-la de color o contrast. Així mateix les persones que utilitzen només text o pantalles monocromes i navegadors no podran accedir a la informació que es presenta només amb el color. I respecte a la informació que pot rebre una persona cega sembla que per la programació actual de la pàgina, difícilment podrà obtenir tota la informació amb un sintetitzador de veu.
    -S’hauria d’habilitar eines per canviar el format de contrast de color, eines per augmentar la lletra, per exemple posar, mida de font: Un Un Un contrast: . La disposició de canvi de mida assegura que el text visual presentats es poden ampliar amb èxit sense necessitat que l'usuari hagi de desplaçar-se a l'esquerra i la dreta per veure tot el contingut, quan el contingut ha estat redactat de manera que això és possible, el contingut es diu que és reflux, això permet a les persones amb baixa visió i persones amb discapacitats cognitives augmentar la mida del text sense ser desorientat.
    -La navegació per la interfície d’usuari sembla poc operable. Hi ha errades que exemplifiquen que no hi ha textos alternatius per a determinades imatges, però s’ha de donar textos alternatius i també etiquetar totes les imatges amb text (per exemple compra d’entrades, tardor del tauró, immersió amb taurons, a més de no ser imatges accessibles per a tothom, a l’igual que les imatges amb moviment ) perquè puguin ser accessibles a tothom, a més és informació força comercial. La pàgina del butlletí només es pot emprar amb ratolí, i no es pot navegar amb els tabuladors pels botons. Sembla ser que hi ha diversos elements que no són directament accessibles ni compatibles amb ajuts tècnics, ho podem observar quan passem el tabulador no s’habilitin els desplegables...i no són habilitats directament dins la pàgina, podem observar com en les diverses pàgines estudiades (diguem-ne més accessibles) dins de la pàgina inicial s’hi troba el mapa de la pàgina desplegat.
    Per la qual cosa ja només amb aquesta primera valoració podem veure diverses coses a millorar per l’accessibilitat a nivell d’exploració i intuïtiu, cosa que s’estandarditza amb els test:-S’ha de millorar el disseny de la pàgina per una millor percepció i comprensió de les dades-S’ha de proporcionar mesures internes de la pàgina per una millor percepció (grandària i colors)-S’ha de millorar la pàgina perquè sigui accessible a sintetitzadors de veu ja que no facilita l’escolta auditiva de certs apartats.-S’ha de facilitar la navegació amb el tabulador.
    Conclusions
    El que s’ha volgut desenvolupar amb l’exposició d’aquests apartats sobre diferents pàgines Web, és apropar un mica el fet quotidià que podem veure dins de les diverses Webs amb les diferents pautes i interfícies que es poden desenvolupar perquè aquestes siguin més accessibles, per això s’ha volgut apropar i mostrar com aquestes pàgines accessibles s’elaboren perquè persones amb diverses discapacitats de percepció, cognitives i motrius puguin navegar per les Webs amb independència de les limitacions que poden tenir i que aquestes limitacions no siguin ampliades pel mateix format de pàgina. Cosa que s’ha volgut traslladar comparativament amb la pàgina Web de treball de l’Aquàrium i d’aquesta manera poder fer una tasca d’assessorament per fer millores dins dels aspectes d’accessibilitat i bon ús de la mateixa.
    S’ha d’afegir que si el propietari de la pàgina no vol fer canvis en una determinada pàgina (canvis de programació, disseny...), seria convenient que crees una sinònima accessible, ja que normalment el que busca una pàgina es vendre i donar la màxima informació i/o donar a conèixer determinades informacions, la manca d’accessibilitat farà que la informació potser no arribi a tothom o no sigui tractada correctament.
    Fer una Web accessible repercutirà en tots els col·lectius que he anomenat, i com ja s’ha comentat, aquesta accessibilitat de forma directa podrà ser emprada per un col·lectiu cada cop més nombrós com és la gent gran (facilitar la compra per Internet per exemple), si per motius obvis no es fa una pàgina sinònima i volen utilitzar només una, els propietaris de les Webs haurien de demanar als desenvolupadors i programadors que aquesta fos accessible per a tothom, ja que això els hi donarà una credibilitat i els hi aportarà uns majors beneficis.
    S’intenta valorar el treball que es pot arribar a fer des de la psicopedagogia a nivell de intervencions fora de l’educació formal. La tasca dels psicopedagogs pot ser interessant per treballar l’accessibilitat Web envers els diferents col·lectius amb discapacitats que poden ser usuaris d’aquestes pàgines, deguts als coneixements i estudis desenvolupats per a l’atenció d’aquests col·lectius dins de l’àmbit de l’educació i els treballs desenvolupats per afavorir els aprenentatges d’aquests amb diferents recursos (entre ells els recursos TIC).
    En el cas que s’ha treballat està clar que l’Aquàrium vol dirigir la pàgina a tothom o el grup més gran d’usuaris en els quals inclou al col·lectiu de discapacitats, per la qual cosa qualsevol millora d’accessibilitat i usabilitat repercutirà en qualsevol usuari d’aquesta pàgina perquè pugui navegar per ella de la manera més eficient. També s’ha de tenir clar que el fet que una pàgina sigui accessible i usable no ha de repercutir en el fet que sigui menys comercial o visual. Però poden haver pàgines que vagin destinades a col·lectius amb discapacitats específiques, per això la tasca d’avaluació i detecció de necessitats és necessària aquí entra el camp de la psicopedagogia o d’altres professionals que hauran de treballar i analitzar les necessitats d’aquests, cosa que serà força important pel treball que desenvolupi a posteriori el programador. Arran d’això, podem parlar d’un treball multidisciplinar on els coneixements i avaluacions de les necessitats de determinats col·lectius puguin adaptar-se a Webs de les quals són usuaris millores que posteriorment es puguin adaptar a totes les pàgines Web per l’accessibilitat de tothom.
    Així mateix i com a seqüència subsegüent d’aquest treball, seria interessant poder engegar a un treball psicopedagògic per crear uns instruments de medició i d’observació per poder mesurar les necessitats dels diferents col·lectius davant de les Web, un instrument o metodologia de treball a crear a partir de tots els coneixements que ja tenim, una metodologia que hauria de comptar in situ amb persones de diferents col·lectius de discapacitat per aplicar les eines per la millora de la usabilitat, cosa que portaria a una situació ideal per crear una Web accessible per a tots.
    Caldria afegir i degut a diverses referències que s’ha fet al col·lectiu de gent gran, que aquest és un col·lectiu on s’obre un ampli camp a treballar des de la psicopedagogia des de diverses vessants de treball i possibles actuacions.
    Per finalitzar dir que com a psicopedagogs podem treballar dins d’aquest camp i d’altres camps, per això caldrà a vegades ampliar la nostra formació i coneixements segons el camp on vulguem intervenir per fer més versàtils i conseqüents l’assessorament i/o intervenció a realitzar, un treball que igualment a d’anar dins d’una dinàmica de treball a nivell col·laboratiu i multiprofessional que a més ens serveixi de suport davant determinades pors davant situacions d’assessoraments que ens puguin resultar difícils o desconeguts, per en les que sí pot ser molt vàlida la nostra actuació i assessorament.

    Bibliografia i Webgrafia de referència
    -Badia, A., Mauri, T.,Monereo C. Coords. La pràctica psicopedagògica en educació no formal (volum II). UOC
    -Baumgart, D., Johnson, J., i Helmstetter, E. (1996). Sistemas alternativos de comunicación para personas con discapacidad. Madrid: Alianza.
    -Bolea,E; Burgos.F. Duch,R.;Vilà, F.(2005): Intervenció psicopedagògica en els trastorns del desenvolupament. Ediuoc
    -Cabero, Julio i altres (2007): Nuevas tecnologías aplicadas a la educación. Mc Graw Hill
    -Echeita G.; Galán M.; Rodríguez V. Necessitats educatives especials: definicions i respostes. Mòdul 3 Educació Especial/ Apunts UOC .
    -Lou Royo, M.A. y Lopez Urquizar, N. (2001): Bases psicopedagógicas de la educación especial. Madrid. Pirámide.
    -Marchesi A., Coll C., Palacios J. (comp). Desarrollo Psicológico y Educación,II. Psicología de la Educación (1989). Diferencias individuales y atención a la diversidad en el aprendizaje escolar.
    -Monereo, C. i Solé, I. (Coord.). (1996). El asesoramiento psicopedagógico: una perspectiva profesional y constructivista. Madrid: Alianza (“Psicología”).
    -Vlachou, A.D. (1999): Caminos hacia una educación inclusiva. Ed. La Muralla. Madrid
    -Dept. Ensenyament Generalitat Catalunya(1991): La resposta a les necessitats educatives especials dels alumnes a l'ensenyament infantil i obligatori. Generalitat de Catalunya. Documents d'Educació Especial nº 13.
    - UNESCO (1994): Declaración de Salamanca. Salamanca
    Referències reformulació/Accessibilitat *
    HYPERLINK " http://www.w3.org/tr/" o " Lleva a la página de informes y publicaciones del W3C." Informes Tècnics de l' W3C(En anglès) http://www.w3.org/TR/
    Navegadors alternatius i eines de revisió ràpida.BrailleSurf i Opera. Introducció i anàlisi de l'accessibilitat de quatre pàgines Web. Quartes Jornades SIDAR. Rafael Romero. http://www.sidar.org/acti/jorna/4jorna/ivponen/rafa/index.html
    HYPERLINK " http://trace.wisc.edu/dsn-bin/rsrc.cgi" o " Página de la herramienta de selección de bibliografía." Eina de selecció de bibliografia sobre Disseny UniversalPresenta una relació de bibliogràfica delimitada pels camps seleccionats per l'usuari. (En anglès). http://trace.wisc.edu/redirects/bibtool/rsrc.cgi
    HYPERLINK " http://www.sidar.org/recur/desdi/traduc/" Documents del W3C traduïts al castellà, gallec i català.A la secció de traduccions del SIDAR, es troben traduccions de Directrius, tècniques, utilitats, etc. produïdes pel W3C i per altres agents. http://www.sidar.org/recur/desdi/traduc/
    HYPERLINK " http://www.sidar.org/recur/desdi/mcss/index.php" Manual d'ús de CSS. Un pràctic manual, completament en espanyol, creat per Carlos Benavídez. http://www.sidar.org/recur/desdi/mcss/index.php
    Manual d'Aplicació de les Directrius d'Accessibilitat Un complet manual que explica amb exemples gràfics, com aplicar cada un dels punts de control de les Directrius d'Accessibilitat, indicant també com fer-ho si es fa servir FrontPage o Dreamweaver. (Hi ha manuals separats per a cada un d'aquests editors, que es poden veure a la secció de documents i manuals del SIDAR. http://www.sidar.org/manual/
    Pautes d’accessibilitat al contingut Web: http://www.xtec.net/~mlluelle/lleida/article.htm#pautes
    Per saber més sobre HTML dins vikipèdia: http://en.wikipedia.org/wiki/HTML_element#Images_and_objects
    Bibliografia i Webgrafia específiques reformulació:
    -Egea, C.; Sarabia, A.: " Diseño Accesible de Páginas Web" , Consejería de Trabajo y Política Social, Dirección General de Política Social, ISBN: 8487926207, 2001.
    -IBV: " Libro Blanco I+D+I al Servicio de las Personas con Discapacidad y las Personas Mayores" , Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales, Ministerio de Ciencia y Tecnología, Comité Español de Representantes de Minusválidos, ISBN: 8495448068, 2003.
    -Mayer, R. E. (2001). Multimedia learning. New York: Cambridge University Press.
    - Thatcher, J.; Bohman, P.; Burks, M.; Henry, S. L.; Regan, B.; Swierenga, S.; Urban, M. D.; Waddel, C. D.: " Constructing Accessible Websites" , Apress, ISBN: 1590591488, agosto, 2003.
    - Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat , Protocol Facultatiu. Nova York (2007)
    - Yonaitis , Robert B(2002). Comprendiendo la Accesibilidad. Una Guía para Lograr la Conformidad en Sitios Web e Intranets. Traducció de Emmanuelle Gutiérrez y Restrepo. HiSoftware.
    - t.a.w. de CTIC http://www.tawdis.net/
    - ETRE http://www.etre.com/tools/accessibilitycheck/
    - Fundació Sidar http://www.sidar.org
    - http://www.viquipedia.cat/
    -http://www.drauta.com/estandards-Web-w3c/
    - W3C organització: http://www.w3.org/
    ANNEXOS
    ANNEX 1-Formularis
    Formulari 1 enquesta avaluació necessitats

    Formulari 2-Enquesta oberta avaluació necessitats
    ANNEX 2
    Taula 10 Discapacitats visuals i sordesa
    Dificultats visuals o ceguesa:Persones sordes:- L'agudesa visual: Habilitat per a discriminar clarament detalls fins en objectes o símbols a una distància determinada. L'ull normal té una agudesa visual d'1/1(distància real / distància teòrica). On s’hauria de tenir en compte també, eEl camp visual, el qual té uns límits que són – 90 en l'exterior. 60 en l'interior nasal. 50 en la part superior i 70 en la part inferior. Si el camp visual es redueix concèntricament de 35 a menys, l'ull és cec.L'ONCE considera cec al subjecte que no aconsegueix tenir amb cap dels seus dos ulls, una agudesa visual d'1/10 segons l'escala de Wecker o el camp visual de la qual està reduït en un 90% o més.Segons la pèrdua visual: Cec o cec total (Aquella persona que manca per complet de vista o que té només percepció de llum sense projecció). Deficient visual o ambliop, compten amb un grau de visió aprofitable. A aquest últims els recursos materials que faciliten l'accés a la informació a través de la vista com auxiliars òptics, ampliacions, il·luminació, contrast: determinat pels colors, on el millor contrast ho donen el blanc/negre i groc/negre.Elements que s’utilitzen a nivell TIC: Material tiflotecnològic per a cecs: Síntesi de veu. Línia Braille Braille Speak. Braille Print. Optacon (Passa la tinta a Braille). OCR. Calculadora parlant. Llibre parlat.Material tiflotecnològic per a deficients visuals: Programes d'ampliació en la pantalla de l'ordinador, lupes de televisió o pantalles de ordinador.Hipoacúsic: Subjecte l'audició del qual és deficient però que és funcional per a la vida ordinària i permet l'adquisició del llenguatge oral per la via auditiva, encara que amb algunes deficiències.Sords profunds: Subjectes l'audició de la qual no és funcional per a la vida ordinària i impedeix l'adquisició del llenguatge per via auditiva, encara que si pot fer-ho per via visual.Hi ha diverses classificacions en funció dels criteris següents:- Naturalesa: Sordesa de Transmissió. De Percepció. D'Identificació.- Intensitat: Audició normal (Pèrdua de 0-20 dB. Perceben la parla sense dificultat). Hipoacusia lleugera (Pèrdua de 20-40 dB. Perceben la parla però no coneix tots els contrastos fonètics, ni la veu. Dificultats en articulació). Hipoacúsia mitja (Pèrdua de 40-70 dB. Perceben malament l'articulació i la veu normal. Amb llenguatge però imperfecte. Pròtesi). Sordera severa (Pèrdua de 70-90 dB. Identifica sorolls i algunes vocals. Parla no comprensible. Pròtesi). Sordera profunda (Pèrdua de més de 90 dB. No hi ha el llenguatge. ). Cofosis (sordera total)El sord parcial o hipoacúsic presenta necessitats de comunicació referents a l'amplificació del senyal auditiu per a aprofitar els seus restes d'audició.Després d’haver fet aquesta descripció de les deficiències auditives podríem pensar, doncs com poden veure no han de trobar gaires problemes davant les interfícies Web, però molts cops les Webs utilitzen sons com avisadors, també hi ha persones que empren el llenguatge de signes les quals probablement tenen reduït el seu vocabulari per la qual cosa hi ha que tenir cura del vocabulari emprat.
    Annex 3- Taules resultats tests estandarditzats
    Taula 11-Output Accessibilitat Etre
    Accessibility Check - Etre HYPERLINK " http://www.etre.com/" " Fancy a little D.I.Y?" Uh-oh! There are 111 problems! The verdict is in and unfortunately the page you tested does not adhere to the WAI accessibility guidelines we evaluated it against. There were 111 problems identified on the page you submitted. These issues are broken out by WAI priority in the table below. Accessibility issues for L'AQUARIUM BARCELONA: Submergeix-te a la Mediterràniaby WAIPriorityWAI Priority No. of accessibility problems Priority 1 - " must fix" 0 problems Priority 2 - " should fix" 110 problemsPriority 3 - " may fix" 1 problem Priority 1 issues must be fixed to provide the most basic level of accessibility. Priority 2 issues should be fixed to provide the minimum level of accessibility recommended by the EU. Priority 3 issues may be fixed to maximise accessibility. So what's wrong? http://www.etre.com/tools/accessibilitycheck/ (1 of 3)28/12/2009 20:04:53 Accessibility Check - Etre Here's a taster of the problems we found: Nested tables are used Nested tables usually linearise poorly. Linearisation is the process by which a table is read aloud by a screen reader or speech browser - i.e. cell-by-cell, one after the other, from left-to-right, top-to-bottom. This is the perfect sequence for tabular data - but it doesn't work as well for nested tables. Form elements don't feature labels The