Your SlideShare is downloading. ×
0
Comunicació i autisme
Comunicació i autisme
Comunicació i autisme
Comunicació i autisme
Comunicació i autisme
Comunicació i autisme
Comunicació i autisme
Comunicació i autisme
Comunicació i autisme
Comunicació i autisme
Comunicació i autisme
Comunicació i autisme
Comunicació i autisme
Comunicació i autisme
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

Comunicació i autisme

405

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
405
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
4
Actions
Shares
0
Downloads
0
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. Psicopedagogia MEMÒRIA DE PRÀCTIQUES Comunicació i autisme Estudi d’estratègies de comunicació efectives, desenvolupament i aplicació d’eines comunicatives en un nen de primària amb trastorn de l’espectre autista. Carlos E. Villuendas Garcia Tutora: Rosa Borràs Medina PRC2-Educació Escolar 0-18 anys
  • 2. MEMÒRIA DE PRÀCTICUM. Comunicació i autisme . Introducció Un dels problemes dels infants amb Trastorn de l’Espectre Autista (TEA) és el seu aïllament social que generalment deriven dels seus dèficits comunicatius. La intervenció s’ha centrat en esbrinar els mecanismes de comunicació actuals d’un nen amb TEA. L’objectiu és millorar les relacions amb l’entorn i d’aprofundir desenvolupament de la comunicació com a element essencial de qualsevol aspecte del procés d’ensenyamentaprenentatge. Referent a aquesta presentació dir que la seva finalitat és mostrar els punts que considero més importants de la memòria. No pretén ser un resum de la mateixa, sinó una cita de les parts que es mereixen especial atenció i que inviti a la lectura de la memòria. Per tant s’ometen intencionadament apartats que figuren en la memòria com per exemple la bibliografia o els annexes entre d’altres. 2 Psicopedagogia - Educació Escolar 0-18 anys
  • 3. MEMÒRIA DE PRÀCTICUM. Comunicació i autisme . Descripció del projecte de pràctiques Què volem fer? Dissenyar, aplicar i avaluar una intervenció psicopedagògica adreçada a millorar les competències comunicatives d’un nen amb Trastorn de l’Espectre Autista (TEA). Perquè aquesta intervenció? Dintre del TEA es considera la comunicació com un dels aspectes que més atenció necessita i que pot afavorir més el desenvolupament del nen. A qui va dirigida? Nen de 9 any amb TEA, professors, professionals relacionats i família. A on? Escola concertada Elisabeth de Salou, etapa educativa de primària. Quan ho hem fet? De febrer 2013 a desembre 2013 en horari lectiu. Com ho hem fet? 3 Observant al nen i el seu entorn. Dissenyant, confeccionant i aplicant materials. Avaluant els resultats Psicopedagogia - Educació Escolar 0-18 anys
  • 4. MEMÒRIA DE PRÀCTICUM. Comunicació i autisme . Context de la intervenció •El centre: Amplia informació a http://www.escolaelisabeth.cat/. Un miler d’alumnes entre totes les etapes educatives. A primària hi ha dues línies, començant una tercera en primer curs. •Gabinet psicopedagògic i d’orientació. De forma permanent i amb dedicació exclusiva hi ha un/a psicopedagog/a o similar per etapa educativa. Afegim altres professionals de suport en funció de les necessitats. •Nens amb necessitats educatives especials. Ens centrem a primària on hi ha dos nens amb marcades necessitats: Nen amb TEA i nena amb retard mental sever. Afegim altres nens amb diferents tipus de suport mes puntual, per treballar l’atenció, la frustració, els continguts, hàbits, etc. 4 Psicopedagogia - Educació Escolar 0-18 anys
  • 5. MEMÒRIA DE PRÀCTICUM. Comunicació i autisme . Fonamentació legal i teòrica Aspectes rellevants de les diferents normatives legals: • L’educació és un dret de totes les persones • Queda reconeguda l’atenció a la diversitat • Es reconeix l’atenció als alumnes amb necessitats educatives específiques. • L’atenció educativa a l’alumnat amb necessitats educatives especials, estableix que les necessitats educatives especials de l’alumnat s’identificaran, avaluaran i determinaran mitjançant un procés d’avaluació psicopedagògica EL TRASTORN DE L’ESPECTRE AUTISTA Característiques del TEA Entre d’altres: •Llenguatge nul, o limitat. •Manca de respostes amb els altres. •Manca de reciprocitat socioemocional •Obsessió pels objectes. •Dèficits en l'abstracció, seqüenciació i comprensió de regles 5 Sistemes de comunicació •Intercanvi d’imatges: P.ex. Penjar la bata •Llenguatge de signes: P.ex. Bé, correcte (clicar ) El métode TEACCH •Educació estructurada, que aprofita les capacitats viso-espaials per buscar autonomia en la realització de tasques i/o en el canvi d'una tasca a una altra. •Busca activar i estimular al subjecte per a l'educació i implantació d’hàbits Psicopedagogia - Educació Escolar 0-18 anys
  • 6. MEMÒRIA DE PRÀCTICUM. Comunicació i autisme . Metes i objectius previstos Objectiu: identificar les formes de comunicació més efectives amb el nen, fer-les servir com eines i així potenciar la seva capacitat comunicativa. Volem incrementar el seu nivell de socialització i la seva autonomia, sent un pas previ necessari la millora de la seva capacitat comunicativa. No hem d’oblidar que.... • El treball amb nens amb TEA és una tasca a desenvolupar de forma contínua i on els resultats es fan visibles a llarg termini. • Volem proporcionar eines senzilles i de fàcil aplicació. • Ens basem en la concepció ecològica que considera a l’alumne en tota la seva complexitat, i en contínua interacció i evolució amb el seu entorn. • L’objectiu de l’activitat psicopedagògica és donar una atenció individualitzada que permeti desenvolupar les capacitats del nen i a la vegada millorar la qualitat del servei que ofereix l'organització. 6 Psicopedagogia - Educació Escolar 0-18 anys
  • 7. MEMÒRIA DE PRÀCTICUM. Comunicació i autisme . Disseny inicial i modificacions del pla de treball Fase 1: Conèixer i analitzar la demanda: •Definir i consensuar els objectius de la intervenció assessora amb els límits temporals de la mateixa. •Elaborar un DAFO que serveixi de base per a la intervenció Va canviar al... revisar l'anàlisi DAFO, optant per una estratègia defensiva. Fase 2: Elaborar un pla d’actuació •Delimitar les fases del pla (calendari de treball). •Determinar la participació de les diverses parts i la seva responsabilitat •Fixar la metodologia de treball Va canviar al... deixar de banda l’ús de les noves tecnologies. 7 Psicopedagogia - Educació Escolar 0-18 anys
  • 8. MEMÒRIA DE PRÀCTICUM. Comunicació i autisme . Disseny inicial i modificacions del pla de treball Fase 3: Desenvolupament del pla •Observar i recollir informació de tècniques i accions comunicatives. •Recopilar, dissenyar, confeccionar i aplicar eines comunicatives •Assessorar i col·laborar en l’adaptació de l’alumne amb TEA a l’aula. •Plantejar el tipus de treball a realitzar per estimular la comunicació i socialització. •Donar suport dins l’aula ordinària a l’alumne amb TEA. •Orientar i informar a la família en l’ús de les estratègies comunicatives. Va canviar al... intervenir aprofitant les sinergies existents, fer servir el llenguatge de signes , reforç de l’ús del sistema de pictogrames amb frases i elaboració d’activitats dintre de l’aula ordinària i l’acomodació d’activitats o calendari a les necessitats del nen Fase 4: Avaluació: •Reflexionar sobre el procés seguit entre tots i la feina aconseguida. Valorar-la. •Elaborar la memòria de pràctiques. Va canviar al... excloure la confecció de la memòria de l’objectiu de la fase. 8 Psicopedagogia - Educació Escolar 0-18 anys
  • 9. MEMÒRIA DE PRÀCTICUM. Comunicació i autisme . Exposició, anàlisi i dissecció de resultats DESENVOLUPAMENT DEL PLA D’ACTUACIÓ Adaptació del nen a la meva presència Observació i recollida de informació • Observació als diferents indrets del centre: aula de suport, ordinària, patis, entrades i sortides del centre. • Reunions amb tutora, mestra de suport, centre d’educació especial , psicòloga externa, psicopedagog del centre, família. • Sistematització de la informació en graelles. Consensuar estratègies 1.- Condicionar els espais on treballa habitualment en M (sobre tot la seva aula ordinària) amb material gràfic tal i com ho tenia el curs anterior. 2.- Confeccionar un horari de l’activitat del nen amb eines conegudes per ell. 3.- Confeccionar una sèrie de fitxes de treball per desenvolupar el diferents àrees curriculars amb un triple objectiu: el desenvolupament d’aquestes àrees, l’ús de frases amb pictogrames i l’autonomia en el desenvolupament de la feina. 4.- Ús del llenguatge de signes per tal de reforçar la comunicació verbal. 5.- Treballar el control d’algunes conductes agressives. 9 Psicopedagogia - Educació Escolar 0-18 anys
  • 10. MEMÒRIA DE PRÀCTICUM. Comunicació i autisme . Exposició, anàlisi i dissecció de resultats DESENVOLUPAMENT DEL PLA D’ACTUACIÓ Elaboració de materials Es confecciona fent servir el material que es troba al portal ARASAAC. Exemples: Horari Fitxes Llenguatge de Signes Esquema recordatori i exemple de video “seu” (clicar) 10 Psicopedagogia - Educació Escolar 0-18 anys
  • 11. MEMÒRIA DE PRÀCTICUM. Comunicació i autisme . Exposició, anàlisi i dissecció de resultats DESENVOLUPAMENT DEL PLA D’ACTUACIÓ Explicació i aplicació de materials • No s’han fet sessions monogràfiques amb el nen per tal d’ensenyar o treballar, sinó que s’ha intentat incorporar-ho a les seves tasques com eines habituals de comunicació i com materials de treball. • A l’annex de la memòria figuren les descripcions de algunes de les sessions fetes, per exemple: 11 Lloc: Entrada al centre. Data: 28/11/2013 Duració: 10 min., A les 9. Situació dels adults: La mestra de suport i jo hi som amb el nen. (Depenent del dia i l’hora pot estar la vetlladora, la tutora, o el psicopedagog). La mare o el pare (generalment la mare). Situació del nen: El nen ve acompanyat i es dirigeix a la seva classe. Situació de la resta de nens: Entren tots els nens de diferents edats. Tasca a fer: Donar la benvinguda al nen i supervisar les accions de penjar jaqueta i motxilla. Posar-se la bata Materials: Full de suport de LSC. Pictogrames al penjador del nen amb figures d’abric i motxilla. Fotografia del nen al penjador. Preparació de la sessió: Practica dels signes en LSC establerts. Desenvolupament de la sessió: El nen entra i s’acomiada de la seva mare, no es mostra massa expressiu però si que dona la sensació que fa la comunicació en LSC de adéu. La mare respon. Es saluda al nen amb LSC. El nen no respon i es dirigeix cap a la seva classe. Deixa la motxilla al terra i l’abric al mig del passadís (els penjadors són a fora de l’aula). Se li diu que ho posi al penjador, se li recorda ensenyant-li els pictogrames que ha de posar la motxilla i l’abric. Ho fa amb ajuda. Amb ajuda es posa la bata i es dirigeix a dintre de l’aula ordinària. Comentaris: Encara que són tasques que té molt automatitzades no presta molta col·laboració. S’intueix la comunicació amb LSC per part del nen, però no es gens clara i definida. Pot ser seria interessant incloure en LSC accions del tipus: treure l’abric, penjar (motxilla, abric) Psicopedagogia - Educació Escolar 0-18 anys
  • 12. MEMÒRIA DE PRÀCTICUM. Comunicació i autisme . Avaluació de resultats i propostes Horari amb pictogrames: Eina poc útil per la dificultat en localitzar-ho en un lloc concret i perquè l’activitat ordinària de l’escola no és tan rígida com mostrava l’horari. Es proposen dues possibles modificacions: •Les franges d’activitats escolars siguin intercanviables amb velcro. •Fer activitats molt genèriques. Fitxes amb pictogrames: Eina útil i interessant per tal de sistematitzar la feina a fer Es comenta la possibilitat de generar més fitxes amb altres tasques a fer. Comunicació amb llenguatge de signes: La combinació de paraula amb gest ha servit per reforçar la comprensió del concepte. Es valora positivament el fet de que sigui un sistema estàndard. Es troba convenient ampliar el vocabulari d’accions i conceptes en LSC. Organització del projecte A pesar de tenir un bon feed-back per part dels professionals del centre, la valoració global del projecte queda difuminada en l’activitat diària del centre i costa veure els resultats diferencials. A mes a mes, dir que amb nens amb TEA els resultats no són espectacularment visibles, i no es fins un cert temps que no es pot assegurar l’efectivitat del treball. 12 Psicopedagogia - Educació Escolar 0-18 anys
  • 13. MEMÒRIA DE PRÀCTICUM. Comunicació i autisme . Conclusions • He assolit un bon aprenentatge i aprofundiment del TEA • A partir dels resultats obtinguts en l’aplicació de l’actuació dir que el treball amb nens amb TEA és una cursa de fons, no te gaire sentit intentar obtenir resultats en un trimestre. • He constatat la importància de la inclusió dels nens amb NEE, des de una doble vesant. • Desenvolupar el procés de socialització • Enriquir a la resta de companys amb la diversitat i la normalització de la inclusió •He constatat com la implicació de les persones es més important que la existència de mitjans materials •Incidir en el valor de la col·laboració i coordinació entre diferents professionals 13 Psicopedagogia - Educació Escolar 0-18 anys
  • 14. MEMÒRIA DE PRÀCTICUM. Comunicació i autisme . Altres intervencions Al llarg del trimestre he participat de forma mes o menys activa amb altres nens. Sense arribar a fer un anàlisi exhaustiu vull deixar constància de la feina realitzada: L. Nena de 8 anys amb retard mental sever, no parla, no és autònoma presenta trets autistes. G. Nen de 8 anys amb continues activitats disruptives a classe, presenta bona capacitat intel·lectual però es distreu amb molta facilitat,  li costa mantenir l’atenció i estar assegut en classe. A. Nen de 9 anys amb comportament antisocial i amb importants problemes familiars.  No té un diagnòstic però des de fa un parell de cursos el que es podrien considerar rebequeries s’han convertit en agressions cap als companys i professors.  Porta un retard acadèmic i te un pla individualitzat, en l’actualitat fa un currículum equivalent a un primer de primària quan ell està en tercer de primària.  G. Nen de 11 anys a cinquè de primària amb TDH diagnosticada.  Presenta una gran falta d’atenció a classe, no genera conductes disruptives però no accepta de bon grat els suports addicionals. El seu rendiment escolar es baix encara que de moment no hi ha cap tipus d’adaptació curricular. I. Nen de 10 any a cinquè de primària amb baixes capacitats. Presenta dificultats per seguir el ritme de la classe, a les seves característiques s’afegeix possibles dificultats amb la llengua catalana (fa pocs anys que ha vingut de Galicia). Encara que segueix el ritme de la classe té adaptacions puntuals als continguts. 14 Psicopedagogia - Educació Escolar 0-18 anys

×