Antologia Poètica Catalana

ANTOLOGIA POÈTICA La Pàtria Los dos campanars Oda a Espanya David Bou De Pieri 1r CT2 Català

ÍNDEX
Introducció
La Pàtria
Los dos campanars
Oda a Espanya

INTRODUCCIÓ
De l’obra “Antologia de la poesia catalana” he triat tres poemes relacionats amb el nacionalisme català:
La Pàtria, de Bonaventura Carles Aribau
Los dos campanars (Canigó), de Jacint Verdeguer
Oda a Espanya, de Joan Maragall

ÍNDEX
Introducció
La Pàtria
Los dos campanars
Oda a Espanya

LA PÀTRIA Bonaventura Carles Aribau

INTRODUCCIÓ
Per felicitar al banquer Gaspar de Remisa (1784-1847).
Va ser publicada l’any 1833 en el diari “El Vapor”.
Bonaventura Carles Aribau i Farriols va escriure aquest poema a Madrid: Cant d’enyorança de Catalunya Cant d’exaltació de la llengua catalana

AUTOR
1798-1862
Home d’àmplia i diversa cultura.
De formació Il·lustrada.
El 1826 va anar a viure a Madrid per treballar per Gaspar de Remisa, per a qui el 1832 compondria “La Pàtria”.
Va ser considerat com l’iniciador del Romanticisme català i de la Renaixença.
BONAVENTURA CARLES ARIBAU I FARRIOLS

MOVIMENTS LITERARIS
Exaltació nacional
Valoració del patrimoni popular
Intimitat del poeta
Preocupacions filosòfiques
Natura i paisatge són la projecció dels sentiments
RENAIXENÇA ROMANTICISME
Exaltació de la Catalunya medieval
Interès per la literatura popular
Presència d’elements nostàlgics
Valoració del paisatge català

ESTRUCTURA
Poema culte (oda) en llengua catalana que està dividit en sis octaves de versos alexandrins d’art major (versos nobles).
Estrofes 1 i 2: comiat i enyorança de la pàtria.
Estrofa 3: identificació de la llengua com a símbol de la pàtria.
Estrofes 4 i 5: elogi de la llengua.
Estrofa 6: homenatge al patró Gaspar de Remisa en el dia del seu sant.

ARGUMENT
S’acomiada de la geografia catalana.
Diu que coneix Catalunya perfectament i que ha estat exiliat.
No s’acontenta veient Castella, perquè ja no sent el cant dels trobadors en català.
Està content de parlar la llengua que en el seu moment va ser parlada per molta gent.
Diu que el català és la seva llengua materna
Homenatge al seu patró.

MÈTRICA
Vuit estrofes.
Versos alexandrins cesurats (6+6).
Versos d’art major.
Rima ABBAACCA.
Rima consonant.

FIGURES RETÒRIQUES
Anàfora: “Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau”
Metonímia: “la tomba del jueu”, es refereix a Barcelona
Comparació: “vell Montseny[...] com guarda vigilant
Hipèrbaton: “o de mon fill los plors”
Metàfora: “l’arbre migrat a terres apartades”, arbre sec i trasplantat = exiliat a una altra terra
Hipèrbaton: “veig del Llobregat la platja serpentina”
Anàfora: “Ix, doncs,[...] Ix, e crida”

COMENTARI
Aquest poema té dos temes:
Tema general: evocació de la pàtria
Tema especial: elogi al seu patró
Hi apareixen tant elements Romàntics com de la Renaixença.
Es considera el símbol de l’inici de la Renaixença, perquè és la primera composició que recupera i determina una consciència diferencial catalana, vers el fort centralisme espanyol.

ÍNDEX
Introducció
La Pàtria
Los dos campanars
Oda a Espanya

LOS DOS CAMPANARS Jacint Verdeguer

INTRODUCCIÓ
Jacint Verdeguer va escriure “Los dos campanars” el 23 de setembre de 1880.
Aquest poema s’incorpora a “Canigó” com a epíleg el 1901.
Meditació sobre les ruïnes dels monestirs de Sant Miquel de Cuixà i de Sant Martí del Canigó, com a símbol de la pàtria i com a projecció anímica del poeta.

AUTOR
1845-1902
El 1870 rebé els ordes sagrats i va ser destinat de vicari a Vinyoles d’Orís.
Escriu moltes obres populars, religioses i patriòtiques, fins que escriu “l’Atlantida” i “Canigó”.
La seva obra és plenament romàntica.
JACINT VERDEGUER

MOVIMENTS LITERARIS
Temperament idealista: no li agrada com és la realitat.
Atracció per la natura: el paisatge reflexa l’estat anímic.
Concepció romàntica de la poesia.
Nacionalisme: amor a la terra pròpia i exaltació del passat de Catalunya.
Sentiments de nostàlgia i d’enyorança.
ROMANTICISME

ESTRUCTURA
Elegia en llengua catalana que està dividida en vint-i-un quintets de versos decasíl·labs italians d’art major.
Estrofes 1-3: evocació dels monestirs de St. Miquel i St. Martí amb el tòpic del ubi sunt?
Estrofes 4 i 5: contrasta el passat amb el que es troba: els monestirs en ruïnes.
Estrofes 6 i 7: descripció dels dos campanars.
Estrofes 8-20: diàleg entre els dos campanars.
Estrofes 19 i 21: descripció del Canigó i futur.

ARGUMENT
Enyora i recorda tota la vida i tot allò que s’ha perdut dels monestirs. PASSAT
Personificació dels campanars, comparant-los amb dos gegants i amb dos sentinelles.
Diàleg entre els dos campanars. Parlen sobre el poc que queda dempeus i que ells també s’estan derruint. PRESENT
Els campanars són superats per la natura, però el Canigó ( monument de Déu ) és indestructible. FUTUR

MÈTRICA
Vint-i-una estofes.
Versos decasíl·labs italians (sense cesura).
Versos d’art major.
Rima ABAAB.
Rima consonant.

FIGURES RETÒRIQUES
Interrogació Retòrica: “On és. Oh Soledat ! lo, teu salteri?”
Hipèrbaton : “D'Ursèolo a on és lo dormitori?...”; “On és de Romualdo l’oratori?”
Comparació : “la rosa s’esfullà com lo roser”; “los himnes sants en l’arpa s’adormiren, com verderoles que en llur niu moriren”
Metàfora: “són los monjos darrers de l’encontrada, que [...] contemplen l’enderroc de sos altars.”; “Són dues formidables sentinelles que en lo Conflent posà l’eternitat”
Personificació: els dos campanars parlen.
Interrogació retòrica: “tu, que vius més avall, no els veus tornar?”

FIGURES RETÒRIQUES
Polisíndeton : “I jo plorava amb ells i encara ploro,/ mes, ai! Sens esperança de conhort,/ puix tot se’n va i no torna lo que enyoro,/ i de presa, de presa, jo m’esfloro,/ rusc on l’abell murmuriós s’és mort”
Comparació: “com Goliat al rebre la ferida”
Hipèrbaton i elisió: “los tudons amb l’heura conversaven,/ amb l’estrella de dia el rossinyol.”
Comparació: “Somrigué la muntanya engallardida, com si estrenàs son verdejant mantell”
Epifonema: “Lo que un segle bastí l’altre ho aterra,/ mes resta sempre el monument de Déu;/ i la tempesta, el torb, l’odi i la guerra/ al Canigó no el tiraran a terra,/ no esbrancaran l’altívol Pirineu.”

COMENTARI
El concepte de la pàtria historicista i arqueològic es veu transcendit per un altre de geogràfic i religiós.
El tema de les ruïnes esclata amb força al Romanticisme, perquè, en aquest cas, són un símbol de la pàtria, i un objecte estètic (paisatge natural), que reflexa l’estat anímic de poeta.

ÍNDEX
Introducció
La Pàtria
Los dos campanars
Oda a Espanya

ODA A ESPANYA Joan Maragall

INRODUCCIÓ
Joan Maragall va escriure “Oda a Espanya” el 1898.
Aquest poema forma part d’ “Els tres cants de la guerra”, que juntament amb “Els adéus” i “Cant del retorn” forma “Visions i Cants (1900).
Aborda el tema nacionalista des de la perspectiva que prenia la política catalana a l’inici de segle XX.

AUTOR
1860-1911
Era burgès, va estudiar dret i es va fer periodista.
Va passa per diverses etapes vitalistes i decadentistes.
La seva obra té una temàtica molt àmplia.
És el poeta més important del modernisme.
La seva obra mostra un concepte únic de la poesia i de la missió de poeta (guia per a la societat).
JOAN MARAGALL

MOVIMENTS LITERARIS
Proposta de modernitzar la societat catalana.
Canviar a través de l’acció cultural.
Trencament amb la cultura oficial espanyola.
Incorporació dels corrents d’Europa.
Conflictes entre l’artista i la societat.
Nacionalisme
Natura i paisatge reflexen l’estat d’ànim.
Inconformisme i voluntat de lluita.
MODERNISME

ESTRUCTURA
Oda dividida en sis quintets i dos sextetes de versos octosíl·labs amb cesura d’art menor.
Estofes 1 i 3: diàleg entre Catalunya i Espanya.
Estrofes 2 i 4: referència a la visió antiquada dels governants.
Estrofes 5 i 6: Reflexió sobre la mort inútil dels soldats en batalla.
Estrofes 7 i 8: Crida a la modernització de l’estat o a la possible independència catalana.

ARGUMENT
Catalunya parla a Espanya en català.
Record de que Espanya no té glòria.
Perquè matar si la sang és vida?
Record de que Espanya no té honor.
Reflexió de la mort inútil dels soldats en el front cubà a través de la interrogació.
Crida a que Espanya es salvi (modernització).
Comiat d’Espanya per una possible independència.

MÈRTICA
Vuit estrofes.
Versos octosíl·labs amb cesura (4+4), hi ha algunes irregularitats.
Versos d’art menor.
Rima - -AA-, amb irregularitats a les sextetes. La majoria són versos blancs.
Rima assonant.

FIGURES RETÒRIQUES
Personificació: diàleg entre Catalunya i Espanya.
Enumeració: “tràgica duies –a mort els fills,/ te satisfeies –d’honres mortals,/ i eren tes festes –els funerals”
Interrogació retòrica: “On són els barcos? –On són els fills?”
Anàfora: “Espanya, Espanya...”; “Salva’t, oh salva’t...”
Interrogació retòrica : “On ets, Espanya?”
Epifonema: “Adéu, Espanya!”

COMENTARI
Aquesta obra fa referència a la crisi colonial generada arran de la guerra de Cuba.
Es mostra la posició de Maragall, i dels catalans, davant la política paralitzadora del govern de la Restauració, i l’intent de canvi i de regeneració.

ÍNDEX
Introducció
La Pàtria
Los dos campanars
Oda a Espanya

FI ANTOLOGIA POÈTICA David Bou De Pieri 1r CT2 Català

Antologia Poètica Catalana

by dbou7 on Feb 05, 2009

Accessibility

Categories

Upload Details

Usage Rights

2 Embeds 130

Statistics

Antologia Poètica Catalana — Presentation Transcript

http://www.slideshare.net	129
http://webcache.googleusercontent.com	1