Your SlideShare is downloading. ×
Una reflexio-sobre-estudes-2010. def sobre drogues.
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×

Introducing the official SlideShare app

Stunning, full-screen experience for iPhone and Android

Text the download link to your phone

Standard text messaging rates apply

Una reflexio-sobre-estudes-2010. def sobre drogues.

228
views

Published on


0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
228
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
2
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. Resum i reflexió sobre els resultats de lESTUDES 2010. Martínez Oró, David Pere. RESUM I REFLEXIÓ SOBRE ELS RESULTATS DE L’ESTUDES 2010 David Pere Martínez Oró. Psicòleg Social. Oró. Protocol per a citar aquest article: Martínez Oró, David Pere. Resum i reflexió sobre els resultats de lESTUDES 2010. SobreDrogues.net. Gener de 2012. L’enquesta Estatal Sobre l’Ús de Drogues en l’Ensenyament Secundari (ESTUDES) s’enquadra en una sèrie d’enquestes biennals que des del 1994 es dirigeixen als estudiants d’Ensenyament Secundari de 14 a 18 anys. El seu objectiu general és conèixer la situació i les tendències de consum entre els estudiants de l’ESO, Batxillerat i Formació Professional de grau mig a nivell estatal i autonòmic amb la finalitat d’obtenir informació útil per a dissenyar i avaluar polítiques dirigides a prevenir el consum i els problemes de drogues, dirigides sobre tot al medi familiar i/o escolar. A partide la recent publicació de lúltim informe el psicòleg David Pere Martínez Oró ens escriu amablement aquesta interessant síntesi. SobreDrogues.net SobreDrogues.net Gener de 2011L’enquesta estatal sobre l’ús de drogues en ensenyaments secundaris (ESTUDES) i l’enquesta sobrel’ús de drogues en població general (EDADES) són les eines epidemiològiques més vàl·lides i fiables, deles quals disposem si volem conèixer les prevalences del consum de drogues. El passat 20 dedesembre de 2011 es va publicar l’enquesta ESTUDES 2010 En termes generals, el consum de 2010. Ladrogues entre la població escolar espanyola baixa. La tendència es començà a presentar en les dadescorresponents a l’ESTUDES 2008, en què disminuïen les prevalences de totes les drogues, a excepció l’ESTUDESde l’alcohol i els hipnosedants sense recepta. En l’enquesta ESTUDES 2010 s’accentua aquestatendència. Els resultats, tal vegada, no són sorprenents, i personalment ni molt menys em generenpreocupació. No obstant això, trobem certes dades que ens han de convidar a la reflexió. Parlem dels convidarconsums d’alcohol i dels hipnosedants sense recepta. 1
  • 2. Resum i reflexió sobre els resultats de lESTUDES 2010. Martínez Oró, David Pere.Si analitzem les dades presentades, substància a substància, observem com en l’actualitat, el consumde cànnabis es situa en els nivells de 1998. El consum de cànnabis en els últims 12 mesos és del26,4% el 2010, i del 25,7% l’any 1998. La prevalença en els últims 30 dies es situa en el 17,2% tantel 2010 com el 1998. Les prevalences del consum de cànnabis es situen en nivells semblants, delsque es van presentar abans del boom del consum i normalització del cànnabis, esdevingut durant elsprimers anys dels 2000 Boom que va provocar un augment dels consums entre els adolescents, una 2000.popularització de l’autocultiu de marihuana i un augment de la indústria del cànnabis (fires, grow-shops...). La difusió i normalització del consum de cànnabis, entre la població general i especialmententre la població escolar, provocà certa alarma social que va desencadenar en l’execució de nousprogrames preventius.En relació a la cocaïna les prevalences de consum començaren a baixar el 2006, continuaren el cocaïna,descens el 2008, i el 2010 es consolidà el descens de consum de cocaïna entre els escolars consolidàespanyols. L’actual consum de cocaïna es situa en els nivells de 1996. El consum en els darrers 12 1996mesos fou 2,6% el 2010, 7,2% el 2004 (màxim històric), 2,7% el 1996 i 1,8% el 1994 (mínimhistòric). El consum de cocaïna en l’últim mes es situa en el 1,5% el 2010, el 3,8% el 2004 (màximhistòric), el 1,6% el 1996 i del 1,1% el 1994 (mínim històric). La comparació entre les dades de 2010 iles de l’any 2004 ens confirma com en l’actualitat la cocaïna és una droga allunyada dels escolarsespanyols. Recordar que les dades de 2002, 2004 i 2006 mostraren certa difusió entre la poblacióescolar. Encara que els consums recreatius de cocaïna per part dels adolescents són de tipusexperimental i recreatiu, vinculats al grup d’amics i la festa, només una petita minoria d’adolescentrealitza consums intensius i problemàtics.El consum d’èxtasi i al·lucinògens decreix des de l’any 2000 i el d’amfetamines des de l’any 2002. Les prevalencestres substàncies presenten les prevalences més baixes des de la primera aplicació de l’enquestaESTUDES l’any 1994 En la dècada dels 90, amb boom de la música màquina, els afters i la necessitat 1994.de viure de nit intensament, el consum d’èxtasi es relacionava amb els contexts de ball idintensificació de la festa. Degut a diferents processos socials (estigmatització de les pastilles, vapassar la moda la música “màquina”, aparició de noves drogues, més controls policials, entre d’altres)des de principis dels 2002 ha baixat contínuament fins arribar el 2010 a uns mínims històrics. Elconsum d’èxtasi en els últims 12 mesos presenta les següents prevalences, 1,7% el 2010, 1,9% el2008, 5,2% el 2000 (màxim històric) i 3,2% el 1994. Els al·lucinògens també han arribat a un mínim 2
  • 3. Resum i reflexió sobre els resultats de lESTUDES 2010. Martínez Oró, David Pere.històric, el consum en els últims 12 mesos fou del 2,1% el 2010, del 2,7% el 2008, del 5,6% el 1996(màxim històric) i del 4,4% el 1994. Les amfetamines presenten les següents prevalençes, 1,6% el2010, 2,5% el 2008, 4,4% (màxim històric) el 1996 i 3,5% el 1994. Podem observar com aquestes observartres substàncies són drogues poc utilitzades pels adolescents actuals Són drogues presents en els actuals.context d’oci nocturn però allunyades de la presència que van tenir durant els anys 90. preguntaven emergents.Per primera vegada en l’enquesta EDADES es preguntaven sobre les anomenades drogues emergentsSota aquest epígraf s’engloba substàncies poc consumides, amb diferent trajectòria de consum, isobretot diferents efectes i contexts de consum. Les dades sobre el consum de drogues emergents .entre la població escolar espanyola és baixa Les prevalences de consum de bolets al·lucinògens escolar baixa.alguna vegada a la vida és del 2,1%, d’spice del 1,1% i de ketamina del 1,1%. Dades que aporten unadimensió de l’abast de difusió però desconeixem els usos i l’univers simbòlic entorn aquestes droguesemergents. L’ús d’aquestes “noves substàncies” ha despertat linterès o la preocupació de diferentsprofessionals, pel que podem veure els consums són molt baixos, i tal vegada aquest interèsprofessional, i el fet de pregonar que es venen a Internet, també pot tenir en conseqüència l’augmentde linterès per part de la població escolar.El consum d’alcohol entre la població escolar sembla que encara té cert marge per a créixer. Encaraque el consum alguna vegada a la vida baixa del 81,2% el 2008 al 75,1% el 2010, i està lluny delmàxim històric del 86% el 1998. Els indicadors de consum que ens aporten més informació són, elconsum en els últims 12 mesos, en l’últim mes i el percentatge dels què s’han emborratxat en l’últimmes. El consum alguna vegada a la vida és un indicador que aporta poca informació per a la salut consumpública,pública pel fet que el consum d’alcohol es vincula a celebracions del cicle anual com el Nadal, TotsSants o Sant Joan, i amb les celebracions del cicle vital com casaments i aniversaris per tant entre els casaments aniversaris,membres de les cultures mediterrànies es normalitza el consum d’alcohol en certes celebracions. Perfactors culturals també podríem explicar la davallada entre els escolars espanyols de les prevalencesde consum d’alguna vegada a la vida des de 1998, pel fet que en la darrera dècada s’han incorporat d’alguna centresen els centres escolars alumnes procedents de cultures en què les celebracions del cicle anual i vitales desvinculen del consum d’alcohol. 3
  • 4. Resum i reflexió sobre els resultats de lESTUDES 2010. Martínez Oró, David Pere.En canvi, els indicadors de consum en els últims 12 mesos i en el darrer mes, continuen presentantdades elevades. Aquests indicadors han pujat des de l’enquesta de 2008, no obstant això, presentenvalors allunyats de les enquestes ESTUDES realitzades els anys 90. La prevalença en el consumd’alcohol en els últims 12 mesos fou del 73,6% el 2010, del 72,9% el 2008, i del 83,8% (màximhistòric) el 1998, i del 82,7% el 1994. Pel que fa el consum en els darrers 30 dies, 63% el 2010,58,5% el 2008, 75,1% el 1994 (primera dada i més elevada). No obstant això, encara que aquestsindicadors ens il·lustren com els escolars dels anys 90 bevien més que els escolar actuals, el indicadordel percentatge de escolars que s’han emborratxat en l’últim mes ens il·lustra com els patrons deconsum d’alcohol estant canviant Mentre el 1994 el 16,1% s’havia emborratxat durant l’últim mes, el canviant.2000 ho féu el 21,7%, el 2008 el 29,1% i el 2010 s’havia emborratxat el 35,6%. Aquesta dada ensil·lustra com el consum intensiu d’alcohol és freqüent i es normalitza entre la població escolar.En els darrers temps s’ha parlat intensament del patró de consum d’alcohol propi de les culturessaxones, anomenant binge drinking, que implica beure una gran quantitat d’alcohol en un curt període drinking,de temps per a obtenir els efectes embriagants de l’alcohol d’una manera ràpida i intensa. Aquest temps,patró s’ha popularitzat entre els adolescents i els joves, en conseqüència han desterrat el patrómediterrani de consum d’alcohol I per suposat, durant els àpats desvinculats de les sortides d’alcohol.nocturnes els adolescents beuen el què sigui, menys begudes amb alcohol. De la taula adolescentdesapareix el vi i el cigaló.L’única substància que s’ha mantingut en continu creixement des de 1994 són els hipnosedantssense recepta –només van descendir lleugerament el 2002. El 2010 s’observa com el 10,4% haviaconsumit hipnosedants sense recepta alguna vegada a la vida, el 5,6% alguna vegada els últims 12mesos i el 3% en el darrer mes. Superiors als 9,4% 5,7, 2,9% del 2008, i del 6,1%, 4,4% i 2,6% del1994.A partir daquestes dades epidemiològiques, ens hem de preguntar sobre el per què augmenta elnombre de borratxeres i el consum de hipnosedants sense recepta entre els escolars espanyols. Sotaaquestes prevalençes de consum de drogues trobem els adolescents-escolars de 2010. I no és trivialapuntar que són els adolescents de 2010, perquè els factors històrics els fan diferents delsadolescents de 2000 i els que viuran el 2020 Adolescents nascuts en la societat de consum, i que 2020.han crescut amb limatge de com el consum de certs bens provocava benestar. I també hem de tenir . 4
  • 5. Resum i reflexió sobre els resultats de lESTUDES 2010. Martínez Oró, David Pere.present que la majoria d’adolescents han estat educats en una “cultura farmacèutica” en què perqualsevol malestar han rebut un pal·liatiu procedent de la indústria farmacèutica.En l’actual cultura del benestar, els adolescents han conegut des de ben petits les activitats de cap desetmana.setmana Arribada l’adolescència és una obligació sortir al carrer a conquerir els espais dels joves itambé la nit, amb dos grans objectius, el primer desconnectar de la rutina setmanal, i el segon per fer idir el què entre setmana ningú amb tot el seny ni faria ni diria. I quina és una eina per a compliraquests dos objectius? Doncs, l’alcohol. Emborratxar-se serveix per desconnectar de la realitat . Emborratxar-avorridaavorrida dels dies feiners. La nit permet viure moments interessants, com anar a llocs nous, conèixerpersones, lligar, riure i també per què no, desbarrar. Per tant, les sortides nocturnes i el consumd’alcohol trenquen la rutina de la setmana, es realitza activitats emocionalment més interessant i sónun ritual per sortir de l’ou familiar.L’alcohol en els bars de nit és car per l’economia adolescent, per això és una mesura d’austeritatcomprar alcohol a botigues i beure’l en el carrer. I com què després s’ha d’anar a la discoteca, doncs el després s’hamillor és beure ràpid per entrar entonat i no beure més que la consumició obligatòria. En riscsconseqüència, beure ràpid implica assumir més riscs i més possibilitats de tenir una mala borratxera.I què passa quan un adolescent està sota el efectes de l’alcohol? Doncs pot dir el què vulgui fins a uncert límit, encara que el llindar de la tolerància és bastant alt. Dir i fer el que un vulgui pot implicar sergraciós, posar-se impertinent amb el primer que passa, dir a una persona que és molt maca, entred’altres situacions –algunes d’elles kafkianes. Com que la nit (o la tarda) del cap de setmana és jove,en aquest context és tolera perfectament les sortides de to. I resultat d’això? Doncs, quan és té unamala experiència sempre es podrà atribuir a la borratxera. Encara que fer i dir el què un vulgui tambépot conduir a conèixer noves persones, a viure històries per a recordar, riure, lligar, i mantenir relacionssexuals. Per tant, és probable que en la balança d’un adolescent pesi més favorablement allò a pesiguanyar que allò a perdre. 5
  • 6. Resum i reflexió sobre els resultats de lESTUDES 2010. Martínez Oró, David Pere.Després de la tempesta del cap de setmana les aigües tornen al seu cabal. Un cabal viscut per unagran majoria com avorrit. Institut, classes extraescolars, responsabilitats diverses i poc temps d’oci,que normalment s’inverteix en el consum de pantalles. Adolescents amb la intenció de perfilar-se un perfilar-bon futur. Adolescents amb quimeres diverses, com és mantenir un estatus entre el grup d’amics,estar a la moda i poder gaudir de tot allò “necessari” per socialitzar-se. S’ha d’aguantar elspares/mares, molt probablement separats, amb els inconvenients que això implica., “bronques” ambels amics, mals rotllos a les xarxes socials, mal de amors. I sobretot, ser adolescent en un món que ensorrant.diuen que s’està ensorrant. Quina gràcia, no? Haver de construir una vida i un futur en un móndecadent.És obvi que no tots els adolescents viuen alguna d’aquestes situacions, i molts pocs les viuen totes. Noobstant això, sens dubte que viure alguna d’aquestes situacions pot provocar angoixa. I cada vegadamés, a la farmaciola de totes les cases al costat de les pastilles del Doctor Andreu, l’aigua oxigenada, i cases,els analgèsics, trobem benzodiazepines i/o barbitúrics. Els adolescents que coneixen els efectes . medicamentsd’aquests medicaments –ja sigui per una prescripció mèdica anterior, per la facilitació dels experimentació-pares/mares o per pròpia experimentació- poden fer ús d’aquestes drogues per a mitigar l’ansietat dela vida quotidiana Una altra pregunta és per què a moltes cases hi ha hipnosedants a la farmaciola. quotidiana.No hem de caure en l’alarmisme. Tal vegada es van emborratxar en l’últim mes el 35% dels escolars, ivaren prendre en l’últim mes hipnosedants sense recepta el 5,6%, però no s’han emborratxat el 65%ni han pres pastilles de farmàcia el 94,4%. Sé que no és motiu de consol però pitjor podria ser elpanorama adolescent del consum de drogues. Adolescents que transpiren joventut i que són els que generacions-tenen més motius - en generacions- per ser punks, perquè poden cantar ben alt NO FUTURE. Tal comestà l’actual panorama, qualsevol pensa en el futur Però com que els i les adolescents volen pensar futur.en el futur necessiten oblidar-se de la rutina setmanal i mitigar l’angoixa de viure en la nostra societat. 6