La Marató de Tv3
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

La Marató de Tv3

on

  • 525 views

 

Statistics

Views

Total Views
525
Views on SlideShare
525
Embed Views
0

Actions

Likes
0
Downloads
0
Comments
0

0 Embeds 0

No embeds

Accessibility

Upload Details

Uploaded via as Microsoft Word

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

La Marató de Tv3 La Marató de Tv3 Document Transcript

  • Dana Basurco 4t A Sr. David
  • Dana Basurco 4t d’ ESO Índex Pàg. 2................. Què és La Marató de Tv3? Pàg. 3................. La Marató de Tv3 2009 Pàg. 5…………. Opinió personal ; Webgrafia 42
  • Dana Basurco 4t d’ ESO 1. Què és la marató de Tv3? La Marató de Tv3 és un projecte solidari produït per Televisió de Catalunya i la Fundació La Marató de Tv3 amb l'objectiu d'obtenir recursos econòmics per a la investigació cièntifica de malalties cròniques. A més de l'obtenció de diners, sensibilitza la població catalana per potenciar la recerca cièntifica de cures a aquestes malalties. Ambdós aspectes són importants per a La Marató. El 1992, Tv3 va ser la primera televisó pública espanyola a fer un telethon. La Marató se celebra anualment al desembre, dura unes 15 hores en directe i és presentat per un o dos amfritions, que, com la resta de l'equip, fan una autèntica marató. Cada any, el programa rep una audiència de 3 milions d'espectadors, aproximadament, i recapta una mitjana de 7 milions d'euros. Genera tal mobilització ciutadana tan extraordinària que s'ha consolidat com la gran festa de la solidaritat de Catalunya. És el programa que més fons recapta a l'estat espanyol i es situa al mateix nivell de les maratons internacionals de més prestigi. Durant l'emissió s'explica la realitat de les malalties a través del testimoni directe de les persones que les pateixen i de les persones del seu voltant. La Marató de Tv3 combina això amb l'entreteniment i per això també col·laboren figures del món de la música, el teatre, el cinema o l'esport que participen en el programa desinteressadament. La Marató ha anat evolucionant i guanyant prestigi i compta ara amb dos puntuals culturals com el Disc de La Marató i el Llibre de La Marató. artistes, discogràfique, editors i més gent del món cultural col·laboren per obtenir fons, sensibilitzar la població i divulgar l'abast de les malalties que tracta cada edició . La Marató de Tv3 demostra la capacitat de la societat catalana d'aplegar-se en un acte solidari que es mereix un gran reconeixement. 43
  • Dana Basurco 4t d’ ESO 2. Marató Tv3 2009 Aquest any La Marató té com a objectiu lluitar contra les Malalties minoritàries. Una malaltia minoritària és una malaltia greu, poc freqüent i que afecta un nombre reduït de persones. Són patologies bastant desconegudes, fins i tot per als metges. No és estrany que els afectats se sentin perduts i sovint desesperats. Com que hi ha al voltant d'unes 7.000 malalties minoritàries, són moltes les persones que en tenen alguna. A Catalunya hi ha uns 400.000 afectats. Es tracta, doncs, d'una gran minoria. Les malalties minoritàries poden afectar qualsevol persona, de qualsevol país del món. Tot i que tenen especial incidència entre els infants, amb símptomes que es manifesten en els primers dies de vida, també hi ha malalties que apareixen en l'edat adulta. Aquestes malalties provoquen un alt risc de mortalitat i de morbiditat, és a dir, una pèssima qualitat de vida. 2.1. La causa de les malalties minoritàries Al voltant del 80% d'aquestes malalties són fruit d'alteracions genètiques. Una mutació en un o més gens fa que es desenvolupi la malaltia. En funció de quin sigui el gen mutat, apareixerà una patologia o una altra. També hi ha malalties minoritàries que no es deuen a una alteració genètica, sinó que són causades per una infecció, una al·lèrgia o per una combinació de factors genètics i mediambientals. El que sembla clar és que sempre hi ha un component de predisposició genètica. 2.2. La dificultat de diagnosticar-les i poder curar-les L'existència de tantes malalties, amb pocs pacients per a cadascuna, les fan poc conegudes també per als professionals de la medicina. Sovint el pacient i les seves famílies han de passar per desenes de proves i visitar nombrosos especialistes fins a tenir un diagnòstic definitiu. De vegades triguen anys a aconseguir-ho. 2.3. Els efectes d’aquestes malalties En les més de 7.000 malalties minoritàries que existeixen hi ha gran diversitat de desordres i símptomes, que varien, no només segons la malaltia, sinó també dins d'una mateixa patologia. Generalment són multisistèmiques, és a dir, impliquen diversos òrgans i afecten les capacitats físiques, habilitats mentals, i les qualitats sensorials i de comportament dels malalts. L'afecció pot ser visible des del naixement o la infantesa, però n'hi ha que no apareixen fins a l'edat adulta. Tot depèn de quin tipus de mutació hi hagi hagut i del gen en qüestió. 44
  • Dana Basurco 4t d’ ESO 2.4. La cura Són malalties greus o molt greus, cròniques i generalment degeneratives. Tot i que en la majoria dels casos no existeix un tractament efectiu, sí que es pot aconseguir una millora en la qualitat i esperança de vida d'aquests malalts. Actualment són molt pocs els pacients que poden accedir a algun dels fàrmacs que existeixen per a aquest tipus de patologia: el medicaments orfes, destinats al diagnòstic, prevenció o tractament de les malalties minoritàries. 2.5. No són contagioses Les malalties minoritàries no es contagien. L'origen genètic de la majoria, però, fa que moltes vegades en una família hi hagi més d'un afectat per la mateixa malaltia. Per evitar que les generacions posteriors heretin una alteració genètica, és molt important seguir el que els metges anomenen consell genètic. És a dir, fer un estudi clínic familiar per detectar possibles errors genètics i poder prevenir-ne la transmissió. 2.6. Les vides dels afectats La qualitat de vida dels pacients de malalties minoritàries a vegades està compromesa per la falta o pèrdua d'autonomia. Sovint els malalts i les seves famílies se senten incompresos, sols i aïllats. A la desesperació inicial davant l'absència de diagnòstic, se suma després la falta de medicaments efectius i assequibles econòmicament i la falta de recursos per rebre l'assistència mèdica i social convenient. Els familiars s'han de convertir en cuidadors experts per ajudar uns malalts que, dia rere dia, estaran més incapacitats. Es calcula que en el 60% dels casos algú de la família haurà de deixar de treballar per poder atendre el malalt. 2.7. L’avanç de la medicina En els últims anys s'han fet avenços en el diagnòstic precoç, la prevenció i el tractament d'algunes d'aquestes malalties, però encara hi ha molt camí per recórrer. Com que la majoria de malalties minoritàries són d'origen genètic, la identificació dels gens i les mutacions responsables és fonamental per poder-les diagnosticar, prevenir-les i trobar un tractament eficaç. La recerca biomèdica, doncs, és imprescindible. I com que moltes d'aquestes malalties afecten diferents sistemes orgànics, és necessari el treball conjunt entre equips multidisciplinaris. A més, tot estudi que es faci en aquest camp també serà útil per tractar i prevenir malalties més comunes. Com més coneixements es tinguin, més fàcil serà crear centres de referència per evitar la peregrinació dels malalts i els seus familiars a la recerca d'un diagnòstic. 45
  • Dana Basurco 4t d’ ESO 3. Maratons de tots els anys  1992 – Leucèmia  1993 – Síndrome de Down  1994 – Càncer  1995 – Malalties cardiovasculars  1996 – Malalties neurològiques  1997 – Malalties genètiques hereditàries  1998 – Diabetis  1999 – Transplantaments  2000 – Malalties mentals  2001 – SIDA  2002 – Malalties inflamatòries  2003 – Malalties respiratòries cròniques  2004 – Càncer  2005 – Alzheimer i altres malalties del cervell  2006 – Dolor crònic  2007 – Malalties cardiovasculars  2008 – Malalties mentals greus  2009 – Malalties minoritàries 4. Opinió personal Jo penso que aquesta manera de recol·lectar diners per una causa tan noble com aquesta és una forma magnífica de fer saber a la gent i sensibilitzar-la perquè puguin ajudar als menys afortunats. Opino que és una bona forma d’entretenir als espectadors amb les aparicions de gent tan famosa com cantants i presentadors coneguts. Però, sobretot, és bo donar als malalts una oportunitat de poder superar una mica les seves infermetats i poder apropar-nos cada vegada més a trobar una cura. 5. Webgrafia • http://www.tv3.cat/marato/ 46