El llenguatge dels nous mitjans de comunicació
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Like this? Share it with your network

Share
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
    Be the first to like this
No Downloads

Views

Total Views
223
On Slideshare
223
From Embeds
0
Number of Embeds
0

Actions

Shares
Downloads
2
Comments
0
Likes
0

Embeds 0

No embeds

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. FONAMENTS I EVOLUCIÓ DE LA MULTIMÈDIA DANIEL MARTÍNEZ NEUMANN UNIVERSITAT OBERTA DE CATALUNYA
  • 2. TERMINOLOGIA DE LEV MANOVICH PER ENDINSAR-SE ALS NOUS MITJNAS Cultura de la informació Objecte Representació Manera en que la Objecte Objecte Es empleat per explicar la informació es presenta en cultural dels nous comprensió i funcionament els diferents escenaris i mitjans dels objectes dels nous objectes culturals mitjans que durant l’ultima dècada també s’han transformat en objectes culturals -Fotografies digitals. -Pel·lícules digitalitzades. -Entorn 3D. -Videojocs. També utilitza el terme -i més. representació com a oposició a altres termes -Simulació -Control -AccióSenyals de trànsit, els menús del ordinador, i d’altres -Informació -Il·lusionisme visual front a simulació
  • 3. REALITAT EL LLOCS INTERNET VIRTUAL WEB QUE SÓN ELS NOUS MITJANTS ?ELMULTIMÈDIA CD-ROM VIDEOJOCS DVD
  • 4. QUE SÓN ELS NOUS MITJANTS ? Normalment s’identifica els nous mitjans amb lús de l’ordinador, i amb les seves tasques de distribució i exhibició, sense contemplar la seva funció en la part de la producció o emmagatzematge. No es considera un Es considera un nou Avui com en el s.XIX amb nou mitjà mitjà limpremta estem vivint la revolució dels nous mitjans, però més potent i amb un projecció molt més amplia, la revolució A nivells de la informatització informàtica afecta tots el mitjans els dos haurien de ser tractats així que poder si que cal fer un iguals. punt i a part i analitzar en quin punt els mitjans van ser nous.“Tots dos posseeixen la capacitat de canviar elllenguatge cultural i també de deixar-ho com esta”
  • 5. Com van passar a ser nous el mitjans ? “1833 Babbage dissenya laTecnologia maquina analítica que funcionainformàtica amb fitxes perforades per introduir dades i instruccions, era una maquina capaç de realitzar tot tipus de operacions Manovich segueix l’historia matemàtiques, a diferencia del de les dues branques de les Daguerreotip del que no es va realitzar cap copia.” que finalment sorgeix NOUS l’entrellaçat inicialment Dècada 1830MITJANS teoritzat per Alan Turing i materialitzat per Konrad Zuse. “19 d’Agost de 1839, Paris, Daguerre presenta el Daguerrotip, el qual va ser unTecnologia procediment transcendentalmediàtica per a la fotografia”
  • 6. Va canviar a...EL CODI ICONO DEL CINEMA CODI BINARI Avui en dia tots els mitjans es tradueixen en dades numèriques (imatges, arxius sonors, vídeos) als que només podem accedir per ordinadors EL NOUS MITJANS
  • 7. ELS PRINCIPIS DELS NOUS MITJANS LA DIFERENCIA ENTRE ELS NOUS MITJNAS I ELS VELLS MITJANS1.REPRESENTACIÓ 3.AUTOMATITZACIÓ 5.TRANSCODIFICACIÓNUMÈRICA 2.MODULARITAT 4.VARIABILITAT
  • 8. 1.REPRESENTACIÓ NUMÈRICATots els objectes dels nous mitjans es composen d’un codi numèric. Aquest objectes(imatge, vídeos, arxius dàudio) poden ser representats en termes matemàtics Estan sotmesos a una manipulació algorítmica. Per exemple si apliquem lalgoritme adequat podem fer que una imatge obtingui més contrast o menys, o que un vídeo tingui una predominen càlida de color que no una freda. “Els mitjans es tornen programables”
  • 9. Els objectes del vells mitjans son dades continues i el procés per passar les dades continues a representació numèrica s’anomena digitalització.Objectes delsvells mitjans 1. Presa de mostres, normalment a intervals regulars, la freqüència a la que es pren les mostres s’anomena resolució. 2. Quantificació, assignar un valor numèric a partir d’una escala predefinida. Objectes dels nous mitjans
  • 10. El mitjans de comunicació moderna estan predisposats en part amb una representació discreta, com ara el llenguatge humà Es el llenguatge amb el que ens comuniquemFrases (FOTOGRAMA) Paraules (PLÀ) Morfemes (SEQÜÈNCIA)Aquesta predisposició va ser criticada i l’explicació “més probable” es que el nous mitjanses van començar a crear durant la revolució industrial i segueixen la lògica de la cadenade muntatge de Henry Ford ( estandardització de components i separació del procés deproducció).
  • 11. 2. MODULARITAT Els elements mediàtica (imatge, vídeos, documents de so) són representats per petites mostres, com per exemple; els píxels o scripts, els quals s’agrupen per crear un objecte de major escala. Fotografia píxels “àtoms”Aquestes petites mostres no perden la seva independència, així com tampoc ho perdendos elements agrupats, sempre es podran modificar independentment en el programa ones van originar.
  • 12. La World Wide Web també esta disposada d’aquesta forma “atòmica” on dinsd’aquest món hi ha pàgines web i dins d’aquestes informació mediàticaindividual. No obstant, parlem d’un món discret i no jeràrquic, un exempleseria el Google que et permet buscar objectes d’un suport en concret senseseguir uns passos en una determinada escala lineal http://www.google.es/“Igual que el Netomat de Maciej Wisnewski, que extreu elements d’un tipus de suportde diferents webs”
  • 13. ...i no seria menys linformàtica amb les “subrutines” considerades elsàtoms dels quals es creen els programes més grans. No obstant la comparació té un límit, en el cas de la informàtica si esborrem una subrutina, això farà que el programa no funcioni, en canvi si esborrem un píxel la totalitat de la imatge no deixa de funcionar i no perd el seu significat. Fotografia sense el píxel
  • 14. 3.AUTOMATITZACIÓREPRESENTACIÓ NUMÈRICA MODULARITAT Els dos principis anteriors permeten automatitzar, generar automàticament objectes en 3D, una edició dels contrastos en una imatge, o d’altres Imatge original Imatge automatitzada 3D Podríem dir que això seria automatització de baix nivell
  • 15. Automatització d’alt nivellNo només consisteix en crear un objecte, sinó que també es creí la seva semàntica,altrament dit “motor dintel·ligència artificial”, com es poden veure en els videojocsactuals.Poder entendre i respondre, com donar “anima”. No obstant hi ha límits
  • 16. Per exemple, els lluitador estan creats per lluitar, el límit és la seva finalitat decreació, no podrem preguntar a un lluitador del “Tekken” quin temps fa avui? Usuari: Quin temps esta fent al Canadà? Ordinador: no entenc...“Els ordinadors poden passar per mentiders, però enenganyen per que utilitzem una petitíssima part delque som en la nostre comunicació amb ells”.
  • 17. 4.VARIABILITATEls vells mitjans necessiten la El elements dels nous mitjansmanipulació humana i una donen lloc a varies versionsvegada finalitzat l’objecte o diferents, que en part solen serelement mediàtica no es pot muntades per un ordinadorretrocedir ni modificar-ho, al’hora d’acoblar-ho a unmaterial determinarà el seuordre per sempre. Es on apareix l’automatització “Producció per petició de l’usuari”, això genera dins de la base de “PERSONALITZACIÓ” dades mediàtica tot una varietat d’objectes d’usuari final
  • 18. Un cas particular de variabilitat és la interactivitat de tipus arbre, on l’usuari segueixunes branques fins lúltim element, d’aquesta manera cada usuari podrà escollir elsseu propi camí. El hipermèdia segueix el concepte de la interactivitat de tipus arbre, en aquest cas podem veure com els elements estan connectat per “hipervincles”, aquest procés es molt utilitzat en la WWW. Si prems els boto vermell (“hipervincle”) veuràs com ens portarà a l’anterior diapositiva, en canvi si prems el carbassa apareixerem dues diapositives enrere.
  • 19. En aquest exemple em pogut veure mes o menys el principi de variabilitat, podríem escollir entre el carbassa i el vermell i no tots els usuaris escollirien el mateix.Aquí podem veure un exemple mésvist per l’usuari. Es tracta del correuelectrònic. Les actualitzacions també son La escalabilitat es un cas de variabilitat un cas de variabilitat, ( per que depèn de la utilitat d’un element exemple “l’antivirus AVAST”), en vers la seva mida, a vegades no es necessari tenir element amb detall o a vegades si.
  • 20. 5.TRANSCODIFICACIÓA partir de la codificació numèrica i l’organització modular arribem al 5è i últimprincipi de Lev Manovich, la transcodificació modular que descriu la informatitzaciódels mitjans Representació humana Encara que lestructura i disposició dels elementsObjectes (com ara el text) ens siguininformàtics familiars a usuari humà, els objectes informàtics estan lligats a la convenció de Representació informàtica l’ordinador. que la maquina entén i passa a formar part del seu diàleg
  • 21. CAPA CULTURAL Imatge cultural humana La capa informàtica NOUS MITJANS afecta a la creació de la capa cultural CAPA INFORMÀTICA Imatge de programacióAixò és la nova cultura del ordinador creada per lhumà i amb significat informàtic i humà.
  • 22. TRANSODIFICAR TRADUIR Una vegada vist aquest últim principi tot canvia i podem dir Transferència cultural del que la comparació dels nous món informàtic al món mitjans amb els vells es queda cultura en general. limitada ja que no deixen de ser altre tipus de mitjans amb un altre llenguatgeEl nous mitjans re-conceptualitzen Això implica una nova teoria, calculturalment entendre linformàtica. La nova teoria és “L’estudi del Software” “Interface” Base de dades “Els nous mitjans poden semblar mitjans però això només es la superfície”
  • 23. *Recordatori de les possibles diferencies vistes fins ara. DIFERENCIA EN ELS NOUS MITJANS I ELS VELLS NOUS MITJANS VELLS MITJANS 1. Analògics convertits en digital, passen 1.Mitjans analògics, son continus. a ser discrets. 2. Comparteixen el mateix codi, això 2. No comparteixen el mateix codi. permet que siguin reproduït conjuntament per una mateixa maquina l’ordinador. 3. Els nous mitjans permet laccés 3. El vells mitjans segueixen uns passos aleatori. cronològics. 4. La conversió comporta una pèrdua 4. Les segones generacions de dinformació degut a que limita la copies sempre patiran una certa informació, les segones generacions degradació. digitals no patiran cap pèrdua. 5. Nous mitjans son interactius, es a 5. No son interactius, l’ordre ve fixat. dir, l’usuari participa en la creació de objectes mediàtica.
  • 24. LEV MANOVICH PRINCIPI PARLA DE DOS MITESEl mite de la digitalització El mite de la interactivitat En aquest últim mite s’esmenten els conceptes de digital iEn aquest mite Lev Manovivh parla interactiu, els que Lev Manovichde la digitalització del element considera considera que sonanalògics i la seva pèrdua conceptes massa amplis perdinformació degut a que els resultar útil. El cinema podríemobjectes digitals emmagatzemen dir que ja era interactiu, ja quedinformació amb números finits. l’usuari tenia que completar l’obre amb imatges interconexes, on entra a jugar la teoria psicològica.