Francesc ribalta. sara martí. 2n bat a
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Francesc ribalta. sara martí. 2n bat a

on

  • 1,262 views

 

Statistics

Views

Total Views
1,262
Views on SlideShare
1,185
Embed Views
77

Actions

Likes
0
Downloads
5
Comments
0

9 Embeds 77

http://damarca79.blogspot.com 35
http://damarca79.blogspot.com.es 29
http://www.slideshare.net 4
http://www.damarca79.blogspot.com 2
http://damarca79.blogspot.mx 2
http://damarca79.blogspot.de 2
http://webcache.googleusercontent.com 1
http://damarca79.blogspot.fr 1
http://damarca79.blogspot.com.ar 1
More...

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Microsoft PowerPoint

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment
  • - Francesc Ribalta va néixer l’any 1565 a Solsona (Lleida) i va morir el 13 de gener de 1628 a València. El pintor Jusepe Martínez va assegurar que morí “amb tan gran reputació que casi va ser venerat per sant”. - De petit es va traslladar a Barcelona sobre l’any 1672, on començà a formar-se artísticament, i més tard, sobre l’any 1581 es va traslladar a Madrid, ja que el seu primer quadre apareix firmat i datat a la capital. - El fill de Francesc Ribalta, Joan Ribalta, també va ser un conegut pintor de l’època del Barroc. - A la mort del monarca Felip II al 1598, Ribalta es va traslladar a València, atret per l’impuls de renovació artística que s’estava duent a terme a la ciutat pel seu arquebisbe Joan de Ribera i per la seua amistat amb Lope de Vega. L’arquebisbe va suposar per al pintor un important mecenes. Degut a tot açò, Ribalta es coneix com a un dels màxims representants de l’escola barroca valenciana, ja que fou l’iniciador juntament amb el seu fill Joan Ribalta, del que parlarem més avant.
  • - Francesc Ribalta va suposar un vincle entre el manierisme y el naturalisme. Açò s’explicarà millor en l’apartat de l’estil. - Era un home religiós que compartia l’esperit de la Contrareforma, i això va influir en els seus quandres, tots de temàtica religiosa. - Durant la seua estància en Madrid, en la seua joventut, Ribalta va visitar l’Escorial i va conèixer les obres d’artistes venecians com Ticià i Sebastiano del Piombo, i açò li va suposar una gran influència.
  • La seua formació artística transcorre quasi amb la seua totalitat a Madrid, on coneix l’art de l’Escorial (influències de Ticià i Sebastiano del Piombo) y el seu estil. Ribalta segueix la tendència barroca del naturalisme tenebrista, la qual anirà perfeccionant al llarg de la seua vida. L’artista italià Caravaggio és el màxim representant d’aquesta tendència, que s’explica en la següent diapositiva. El naturalisme agafa com a model de la seua obra la realitat i l’aplica a temes històrics o religiosos del passat. -El tenebrisme s’aconsegueix amb l’ús del clarobscur, pel qual es fa servir la llum artificial amb forts contrastos de llums i ombres. -La temàtica religiosa hi predomina en les obres de Ribalta, degut a que era un artista plenament integrat en la Contrareforma. -A més, en les seues obres s’hi mostra el dramatisme i la senzillesa propis del naturalisme.

Francesc ribalta. sara martí. 2n bat a Francesc ribalta. sara martí. 2n bat a Presentation Transcript

  • Francesc Ribalta Treball realitzat per: Sara Martí Martínez
  • Context històric
    • Segle XVII  Europa dividida entre les monarquies catòliques i les protestants.
    • Els països catòlics seguien les directrius papals de la Contrareforma.
    • Espanya  període de
    • decadència política,
    • però gran auge artístic.
    • Continua dominant
    • Flandes, Nàpols i la
    • Llombardia.
    Zones de forta difusió del Barroc.
  • Biografia: ¿qui era Francesc Ribalta?
    • Va nàixer a Solsona (Lleida) el 1565.
    • Es va formar artísticament a Barcelona i Madrid.
    • El seu fill, Joan Ribalta, també va ser un conegut pintor barroc.
    • Es va traslladar a València l’any 1598.
    • Fou l’iniciador, juntament amb el seu fill, de l’escola barroca valenciana.
    • El seu principal mecenes a València va ser l’arquebisbe Joan de Ribera.
    • Constitueix un vincle entre el manierisme y el naturalisme barroc.
    • Comparteix l’esperit religiós de la Contrareforma.
    • Va conèixer a l’Escorial artistes venecians com Ticià i, sobretot, Sebastiano del Piombo.
    • Va morir el gener de 1628.
    San Juan de Ribera, per Juan Sariñena. València, Col·legi del Corpus Christi.
  • Estil de l’artista
    • Es forma en l’òrbita de la pintura escurialenca.
    • Tendència que segueix: naturalisme tenebrista , amb influència de Caravaggio.
    • Aplica la realitat a temes històrics o religiosos del passat.
    • Important ús del clarobscur per a potenciar el tenebrisme.
    • Temàtica generalment religiosa, d’acord amb la Contrareforma.
    • Senzillesa i dramatisme.
  • Naturalisme tenebrista de Caravaggio.
    • Caravaggio fou el màxim exponent d’aquesta tendència.
    • S’usava generalment la tècnica de l’oli.
    • Generalment, es representava una escena senzilla, amb pocs personatges i una sola acció.
    • Clarobscur per a crear el tenebrisme.
    • Temàtica majoritàriament religiosa.
    • Altres representants a banda de Ribalta: Josep de Ribera i Artemisia Gentilleschi.
    David victoriós, de Caravaggio (1599/1600)
  • Evolució de la seua obra
    • Les primeres obres de Ribalta (1581 – 1598)
    • El primer període valencià de Ribalta (1599 – 1611)
    • L’estil madur de Ribalta (1612 – 1628)
  •  
  • Preparatius per a la crucifixió
    • Primera obra de Ribalta (1582).
    • El va pintar amb 16 ó 17 anys.
    • Firmada i datada a Madrid.
    • Únic llenç que queda de la seua estança a la capital.
    • Episodi del cicle de la Passió.
    • Col·locació diagonal de la creu.
    • Inclusió de figures secundaries.
  • Anunciació de la Verge
    • Datada al 1591 als documents.
    • No es conserva l’obra ni cap esboç.
    • Va ser encomanada per Matías Romano Cuello, funcionari de la cort reial.
    • Única obra, juntament amb els Preparatius , que es sap segur que va pintar a Madrid.
  • Crist crucificat
    • Hi han dubtes sobre la seua procedència, la seua atribució a Ribalta i la data en que va ser pintada.
    • L’obra no concorda bé amb ninguna etapa de l’evolució del pintor.
    • Estaria pintada al voltant del 1590.
    • El “Crist crucificat” és molt comú en els pintors barrocs espanyols.
    Imatge de l’obra en blanc i negre.
    • Crist crucificat de El Greco (1590)
    • Crist crucificat de Rubens (1616)
    • Crist Crucificat de Van Dyck (1622)
    • Crist Crucificat de Velázquez (1632)
    • Crist crucificat de Zurbarán (1636)
    • Crist crucificat de Goya
    • (1780)
  •  
  • Retaule major de Santiago
    • Es troba a l'església parroquial d’Algemesí.
    • Sols es conserven 6 de les pintures originals per a l’altar, degut als saquejos de la Guerra Civil.
    • Obres datades al 1603.
    • Molt gran per a una església de grandària moderada (16 metres d’alt i 9 d’ample).
    • Estructura de fusta, adornada amb escultures policromades.
    • Escenes de la vida de l’apòstol Santiago i episodis de la Passió de Crist.
    • A: Martiri de Santiago
    • B: Aparició de Santiago en la batalla de Clavijo ( Santiago matamoros )
    • F: Sant Onofre
  • Retaule major de Santiago: Martiri de Santiago
    • Situada al cantó inferior esquerre del retaule.
    • Principal escena de la vida de Santiago.
    • Escena: Santiago espera la mort, agenollat davant el seu botxí.
    • L’obra està influenciada per el Martiri de Navarrete.
    • Martiri de Santiago de Ribalta (1603)
    • Martiri de Santiago de Navarrete (1571)
  • Retaule major de Santiago: Santiago en la batalla de Clavijo
    • Representa l’apòstol Santiago matant “moros” (també es coneguda com Santiago Matamoros ).
    • Episodi popular entre els artistes espanyols (Carducho, el Viejo, Carreño...)
    • Al·lusió al triomf sobre els musulmans a Algemesí.
    Detall de l’obra
  • Retaule major de Santiago: Sant Onofre
    • Única pintura sobrevivent dels sis sants que bordejaven el retaule.
    • Anava emparellada amb la pintura de San Juan Bautista .
    • Fou pintada més tard, cap al 1609.
  • Aparició de Crist a Sant Vicent Ferrer
    • Pintat al 1605.
    • Centre del retaule de la Capella de Sant Vicent Ferrer al Col·legi del Corpus Christi de València.
    • D’inspiració manierista.
    • Configuració triangular.
    • Dos representacions secundaries al transfons.
  • Institució de la Eucaristia o Últim sopar
    • Datat al 1606.
    • Centre del retaule de l’altar major del Col·legi del Corpus Christi a València.
    • Intenció: glorificar el sacrament de l’eucaristia.
    • Sobre la taula sols hi ha objectes amb un significat eucarístic.
    • El traidor Judes mira fixament a Jesucrist.
    • Crist sosté en la mà l’hòstia consagrada.
    • Inspirada en l’ Últim sopar de Juan de Juanes.
    Últim sopar , de Juan de Juanes
  • Sor Margarita Agulló (retrat)
    • Pintat al 1606.
    • Retrat per a la tomba d’aquesta monja.
    • Era amiga íntima de l’arquebisbe Joan de Ribera.
  • Visió de Sant Bruno
    • Pintat al 1609.
    • Encàrrec del bisbe Ginés Casanova de Segorbe.
    • A la part superior es representa la Trinitat.
    • Un altra teoria atribueix l’obra al fill de pintor, Joan Ribalta.
    • El quadre seria aleshores dels anys 1621-22.
  •  
  • Visió del pare Francesc Jerònim Simó
    • Firmada i datada al 1612.
    • El carrer del quadre s’identifica amb el carrer Caballeros de València.
    • La figura de Simó (a la dreta) va estar tapada fins l’any 1945.
    • Ribalta va pintar dos retrats més del pare Simó.
    • Influenciat pel quadre Descens de Crist al limbe , de Sebastiano del Piombo.
    • Visió del pare Francesc Jerònim Simó, de F. Ribalta (1612)
    • Descens de Crist al limbe , de Sebastiano del Piombo (1516)
  • Visió de Sant Francesc de l’àngel músic
    • Pintat al voltant de 1620.
    • Escena: el vell Sant Francesc sent nostàlgia per la música de la seua joventut i se li apareix un àngel tocant una melodia.
    • Connexió amb els interessos musicals del Col·legi Corpus Christi.
  • Esboços per a l’obra Visió de Sant Francesc de l’àngel músic
  • El èxtasi de Sant Francesc d’Assís
    • Pintat al mateix temps que l’anterior (1620).
    • S’anomena també Visió de Sant Francesc de l’àngel músic .
  • Sant Francesc abraçant a Crist crucificat
    • Una de les obres mestres de Ribalta.
    • Pintada al voltant de 1620.
    • Es molt semblant al Sant Francesc abraçant a Crist crucificat de Murillo.
    • En canvi, Murillo no va conèixer mai les obres de Ribalta.
    • Sant Francesc abraçant a Crist crucificat de F. Ribalta (1620)
    • Sant Francesc abraçant a Crist crucificat de Murillo (1668)
  • Crist abraçant a Sant Bernat
    • Pintada per l’habitació prioral de la Cartoixa de Porta Coeli entre 1625 i 1627.
    • Actualment es troba al Museu del Prado.
    • Influenciada per una escultura de Gregorio Fernández.
    • Intenció: la unió mística amb Déu.
    • Crist abraçant a Sant Bernat de Ribalta
    • Crist abraçant a Sant Bernat de Gregorio Fernández
    Imatge en blanc i negre de l’escultura
  • Ramon Llull (retrat)
    • Es creu que podria haver sigut pintat per pare i fill, Francesc i Joan Ribalta.
    • Posició rígida.
    • L’estil correspon al dels Evangelistes de l’altar de Porta Coeli.
  • Retaule major de la Verge de Porta Coeli
    • L’estructura de fusta que componia el retaule la va construir Andrés Artich al 1622.
    • Ribalta va ser contractat per a decorar el retaule amb les seues pintures el mateix any.
    • El retaule s’acabà al 1627.
    • El 1790 es va reemplaçar l’estructura de fusta per un altra de marbre.
    • Les obres més importants que es conserven són les dels Evangelistes i la de la Verge de Porta Coeli.
    • A: Sant Lluc
    • B: Sant Mateu
    • C: Sant Joan Evangelista
    • D: Sant Marc
    • E: Sant Bruno
    • F: Sant Joan Bautista
    • G: Sant Jerònim
    • H: Sant Agustí
    • I: Sant Ambrosio
    • J: Sant Gregori
    • K: Sant Pere
    • L: Sant Pau
    • M: Verge de Porta Coeli
    • N: Crist (perduda)
  • Retaule major de la Verge de Porta Coeli: Verge de Porta Coeli
    • Ocupava el lloc central del nivell principal del retaule de Porta Coeli.
    • Hi han dubtes sobre l’autoria de l’obra.
    • En els catàlegs manuscrits del museu de València s’atribueix a Francesc Ribalta.
    • Però tot pareix indicar que va estar pintada per un deixeble del taller de l’artista.
  • Retaule major de la Verge de Porta Coeli: Sant LLuc
    • Un dels 4 evangelistes dels pedestals del retaule.
    • El rostre del sant és un autorretrat de Ribalta quan tenia al voltant de 60 y 62 anys.
    • Una hipòtesi no molt creïble diu que la Verge que Sant Lluc està pintant pretén retratar a la difunta dona de Ribalta, Inés Pelayo.
  • Retaule major de la Verge de Porta Coeli:
    • Sant Mateu
    • Sant Joan Evangelista
  • Retaule major de la Verge de Porta Coeli:
    • Sant Marc
    • Sant Jerònim
  • Retaule major de la Verge de Porta Coeli:
    • Sant Agustí
    • Sant Ambrosio
  • Retaule major de la Verge de Porta Coeli: Sant Bruno
    • Està arquejat per a concordar amb el nínxol del retaule.
    • Sant Bruno fou el fundador de l’ordre dels cartoixans.
    • Hi ha dubtes sobre l’atribució de l’obra.
    • Tot i així, totes les hipòtesis indiquen que l’autor fou Francesc Ribalta, i no el seu fill Joan, com s’ha arribat a pensar.
  • Joan Ribalta
    • Va nàixer a Madrid al 1596.
    • Resultat del matrimoni de Francesc Ribalta i Inés Pelayo.
    • Es va formar artísticament des de ben petit per son pare.
    • Segons paraules de Antoni Palomino (crític de pintura espanyol): “la manera del padre fue más definida; y la del hijo algo más suelta y golpeada”.
    • Amb 18 anys va pintar la seua primera obra, Preparatius per a la crucifixió .
    • Va morir al 1628, sols nou mesos després que son pare.
    • Preparatius per a la crucifixió. Joan Ribalta
    • Sant Joan Evangelista.
    • Joan Ribalta
  • Bibliografia
    • David M. Kowal (1985). Ribalta y los ribaltescos: la evolución del estilo barroco en Valencia. Alzira: Diputació Provincial de València.
    • es.wikipedia.org
    • www.artehistoria.jcyl.es