El Vapor Nou
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

El Vapor Nou

on

  • 2,722 views

El Vapor Nou

El Vapor Nou

Statistics

Views

Total Views
2,722
Views on SlideShare
2,431
Embed Views
291

Actions

Likes
1
Downloads
12
Comments
0

2 Embeds 291

http://afabailen.wordpress.com 288
http://www.slideshare.net 3

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

El Vapor Nou El Vapor Nou Presentation Transcript

  • El Vapor Nou
  • lluites socials força motriu noms dels carrers obrers història motor energia fraternitat vapor llibertat progrés mercat abeceria treball en societat escola nova orígens de la vila de gràcia
  • Buscant una mica d’informació de Gràcia vaig trobar que a la zona on estem ara i on haurà d’anar l’escola hi va haver-hi una antiga fàbrica tèxtil molt important per la història de la vila anomenada“El Vapor Nou”. El nom en sí, com a sonoritat i com a significat, vapor, energia, escola nova... em va agradar i vaig pensar que podia ser un bon nom per a l’escola. Remenant una mica més vaig trobar alguna foto i algun text prou interessant i engrescador. El esdeveniments socials i obrers i la repercussió de la fàbrica en el creixement de gràcia, la construcció de les cases i els noms dels carrers. Tot anava lligant ai agafant forma. Bé, us passo la informació... i ja veureu si us agrada la proposta. Hi ha altres exemples de noms de fàbriques: La sedeta, Elizalde...
  • El Vapor Nou 1842 Vista fotogràfica de Barcelona. En primer terme Gràcia amb les dues fàbriques de vapor. Més enllà les muralles de Barcelona.
  • El vapor va esdevenir la força motriu, l'energia, que comportà un nou concepte de treball: la fàbrica col·lectiva i el treball en societat. El "Vapor Nou" data de l’any 1841 i va ser potser una de les indústries més importants de la Vila, amb prop de 500 treballadors. El Vapor Nou abarcava tota la zona de Travessera de Gràcia entre Torrent de l'Olla i d'en Vidalet. Gràcia va anar creixent i formant-se gràcies a les indústries i les cases que s’hi construïen per als treballadors.
  • Grup de cases antigues al carrer de la En una part del solar de l’antic Vapor Nou, Fraternitat que foren construïdes per del qual havia estat propietari el sr. als treballadors dels vapors tèxtils que Puigmartí, fou construït el mercat de eren molt propers. l’Abeceria Central.
  • Queden d'aquelles indústries la xemeneia, el nom dels carrers -tant els de nom de persones vinculades amb els primers moments de la industrialització i, en concret, els dels empresaris (Puigmartí) i tot un reguitzell de noms que donen fe de testimonis socials dels seus antics habitants, els obrers, i les seves idees: progrés, fraternitat, llibertat, etc... i queden també algunes casetes primigènies. Els terrenys de l’antiga fàbrica són ara ocupats per pisos i pel mercat de l’Abeceria Central. Gràcia va ser el nucli de resistència de les lluites obreres. Record pels lluitadors del passat industrial de la nostra vila.
  • Laura Coll Lluch, arxivera i membre del grup 99, va escriure aquest article per a Ràdio Gràcia, concretament per a un programa que condueix Eloi Babiano, del Taller d'Història de Gràcia. ELS VAPORS DE GRÀCIA A la primera meitat del segle XIX trobem a Amb l’aparició de noves maquinàries i coincidien amb els primers anys del s. XIX, Gràcia l’empremta de la Revolució Industrial. tecnologies, es facilitava la feina d’artesans, eren de fusta, com les bergadanes i altres menestrals i treballadors. El vapor va esdevenir màquines de filar,els telers i les taules L’inici de la indústria moderna va lligat a dos la força motriu, l’energia, que comportà un d’estampació. Bonaplata va incorporar per elements fonamentals: la màquina de vapor i nou concepte de treball: la fàbrica col.lectiva primera vegada les màquines de filar i els les màquines de ferro colat. Aquestes dues i el treball en societat, i va determinar el conjunt telers mecànics de fosa, i amb ells la tècnica aportacions les farà la Fàbrica Bonaplata fabril i industrial tal com avui el coneixem. metal.lúrgica per a construir-los i reparar-los. (instal.lada al barri del Raval, dins el nucli Es necessitaven en primer lloc amplis solars antic de Barcelona), nascuda al 1835 i pionera perquè la fàbrica és una instal.lació àmplia. Aquestes màquines metál.liques pesaven molt a tot Catalunya. Un dels socis de l’empresari La ciutat de Barcelona, enclotada i encerclada més que les de fusta. Per a moure-les calia una Bonaplata, el sr. Vilaregut serà el que posarà de muralles, tenia un espai limitat. Tot i així, energia superior a la que podien proporcionar en marxa la fàbrica de Gràcia. Seguidament dins dels seus murs es va crear la fàbrica l’home o els animals. Necessitaven la màquina us n’explicarem la història. Bonaplata. La vila de Gràcia, en canvi, estava de foc i aire tal com la va anomenar l’anglès lliure de muralles i disposava de força territori Newcomen l’any 1712, quan va construir-la. Deixeu-nos explicar primer el context general verge i sòl per urbanitzar. I així va ser com les Posteriorment James Watt, un altre anglès, va i el de la nostra Vila en particular: noves formes de treball es van anar introduint patentar l’any 1769 un nou mètode per a a Gràcia i el sòl agrícola va anar perdent la disminuir l’ús del vapor i combustible a les Abans de 1833 es parla d’etapa pre-industrial, seva vàlua i rendibilitat. màquines tèrmiques trobant una solució després d’indústria moderna. En l’etapa pre- pràctica que va obrir el camí de l’aplicació del industrial els artesans, menestrals, A Gràcia, ja des dels anys 20 del segle XIX vapor per a l’obtenció d’una força mecànica. manufacturers treballaven a casa seva en fusos s’havien aplegat molts treballadors, com els o telers manuals. Moltes vegades les famílies teixidors a mà. L’any 1840 es comptabilitzaven A banda d’espai ampli suficient i aigua, es compaginaven aquest treball manufacturer a Gràcia dins del ram del tèxtil més de 14.000 necessitava encara una cosa essencial per a amb feines agrícoles, venda de productes, o fusos i 2.900 telers manuals. poder aplicar totes aquestes innovacions: una feines que feien les dones (bugaderes, gran inversió econòmica i l’ajut de l’estat. cosidores, etc.). Les primeres màquines que utilitzava la Josep Bonaplata, industrial pioner, va indústria textil catalana, en els seus inicis, que aconseguir de l’estat exempcions de drets
  • aranzelaris durant deu anys per al ferro, el El mismo día [es refereix al 5 d’agost de 1835] D’aquesta descripció podem deduir que es coure, el carbó mineral, productes químics i y por el mismo movimiento fue asaltada y en tractava d’una fàbrica moderna, però que tintoris i altres matèries primeres, a més de parte destruída otra fábrica de propiedad l’edifici on s’allotjava no era propietat de subvencions directes i la cessió d’uns terrenys exclusiva del que suscribe, situada en la villa l’empresari. Ens imaginem també còm la gent dins el recinte tancat de Barcelona, a prop de de Gracia. Era el primer blanqueo montado a de Gràcia que anomenava indistintament la la muralla, amb façana al carrer de Tallers. la moderna, con máquina de vapor, etc. De fàbrica Vapor Vilaregut o Can Vilaregut, en Bonaplata aconseguí també la unió d’altres resultas de aquel desastre, hubo que deshacer canviar el nom del propietari, per corrupció industrials i junts van formar la Bonaplata, la fábrica, perdiendo tres cuartas partes del del llenguatge (Pelegrí, Peregrino….. Perill) Rull, Vilaregut i Companyia. La fàbrica capital que se había invertido en ella. va començar a anomenar la zona adjacent Bonaplata s’inaugurà el novembre de l’any Perill i d’aquí el nom del C/ Perill. 1933. El diari El Vapor publicà l’anunci de El Vapor Vell de Gràcia, propietat de Joan Bonaplata, Rull, Vilaregut i Companyia en el Vilaregut, estava situat a la zona del C/ Perill L’any 1838 Joan Vilaregut recompra la venda qual s’obria la fàbrica i es convidava als / Torrent de l’Olla. I és curiòs l’orígen del nom feta al seu germà i possiblement donà una industrials que la volguessin visitar. I aquí és de C/ Perill. Va estretament lligat a aquesta nova orientació a la fàbrica de Gràcia. S’associa on la història industrial de Barcelona es creua història del Vapor Vell. Després de l’assalt i amb Josep Font Matalí perquè elabori filats i amb la de Gràcia –aleshores vila independent- crema del 5 d’agost, la fàbrica va sofrir teixits de cotó en blanc.. perquè resulta que el soci Vilaregut tenia un quantiosos danys, però el propietari la va blanqueig amb Vapor a Gràcia. reconstruir. L’any 1837 decideix vendre al seu La presència de Joan Vilaregut a Gràcia és germà Pelegrí tots els seus negocis i fàbriques. confirmada amb una altra notícia de 9 d’octubre La fàbrica Bonaplata va durar molt poc, només vint A partir d’aquell moment era la fàbrica de de 1839 apareguda a El Constitucional on es mesos. El Vapor Bonaplata fou assaltat i cremat la Don Pelegrí Vilaregut – Don Peregrino. El ressenyen les eleccions de la plana major del nit del 5 al 6 d’agost de 1835 pels obrers revoltats protocol del notari Marià Barallat descriu així batalló de Milícia Nacional de Gràcia. Joan que no acceptaven sense resistència la introducció l’inventari del Vapor de Gràcia: Vilaregut ha estat elegit primer comandant. del sistema fàbril i les màquines modernes a les que veien com a competidors deslleials. Aquests La fàbrica de blanqueo por vapor que tiene en L’any 1842 apareix al diari El Republicano, sentiments i lluites es van produir a tota Europa als Gracia con las máquinas de secar, la del vapor, del 24 d’octubre, una denúncia dels obrers en inicis de la industrialització. És el que es coneix el cilindro de fuerte presión, la grande rueda la que acusen a Vilaregut de rebaixar el jornal com a ludisme. de picar, sus grandes calderas, botas de cinco als filadors de la fàbrica que té a Gràcia. cargas y tinas como también los estenedores, El destí de la fàbrica Bonaplata el va compartir los carros, caballo, bombo, y cuanto hay en el Ens interessa també explicar, per a la història el mateix dia el blanqueig de vapor que tenia día todo igualmente comprendido sin más del nostre barri, quan va tenir lloc la a Gràcia Joan Vilaregut. Ell mateix ens descriu excepción que del edificio por no ser este de urbanització del carrers de la Llibertat, Progrés, anys més tard: su pertenencia. Fraternitat i els trams corresponents del Torrent
  • de l’Olla. Va ser l’any 1838 i va ser precisament Maspons, el C/ del Canó, el dels Xiquets de al terrat, que recollia l’aigua pluvial. per donar allotjament als treballadors de la Valls, Pere Serafí i els voltants de la Plaça fàbrica de Can Vilaregut o Vapor de Gràcia, Rius i Taulet. Durant el bienni Progresista (1854-56) el que en aquells moments no era “vell”, sinò treballadors de can Vilaregut organitzaren una l’unic que hi havia. Serà una mica més tard Queden, doncs, d’aquelles indústries la manifestació reivindicativa que va sortir de quan s’obrirà un nou Vapor, el Vapor tèxtil xemeneia, el nom dels carrers – tant els de les portes de la fàbrica i arribà a la Diagonal, de Francesc Puigmartí, del qual avui encara nom de persones vinculades amb els primers amb pancartes amb el lema Pa i treball. Durant es conserva un vestigi: la xemeneia de la Plaça moments de la industrialització i, en concret, l’estiu del 1856, en la revolta barcelonina de del Poble Romaní i un nom dedicat al seu els dels empresaris i tot un reguitzell de noms suport al govern liberal, Gràcia es va mantenir creador: el c/ Puigmartí, que l’any 1844 va ser que donen fe de testimonis socials dels seus com el darrer nucli de resistència contra les president de la Comissió de Fàbriques de antics habitants, els obrers, i les seves idees: tropes del capità general Juan Zapatero i Barcelona. progrés, fraternitat, llibertat, etc…. i queden d’aquesta resistència i lluites obreres en va també algunes casetes primigènies, com les resultar posteriorment l’execució de 16 Aquest Vapor Nou data de l’any 1841 i del C/ Igualada núms.. 1, 3, 13 i 15 (1810- graciencs, entre ells la del líder obrer Josep abarcava tota la zona de Travessera de Gràcia 1860), les dels números 29, 31, 33, 35 (1840- Barceló…. entre Torrent de l’Olla i d’en Vidalet. Donava 80). Les cases del C/ Llibertat 36, 38, 40, 42, feina a 500 persones i en els perídodes de 44, 46 (1810-60) i les dels números 43 i 45 I amb un record encés per aquelles víctimes màxima activitat va arribar a tenir-ne 800. Al (1840-80) i al C/ Fraternitat. de la repressió política i lluitadors per la llibertat 1852 tenia ja 120 telers i l’any 1861 va ser ens acomiadem de tots vostés i del programa visitada per la reina Isabel II durant la seva Aquestes edificacions van ser concebudes com d’avui. En properes edicions del nostre estada a Barcelona. a habitatges unifamiliars, tot i que en realitat programa continuarem explicant aquest passat eren compartides per més d’una familia. El industrial de la nostra Vila. Amb l’extensió de les noves indústries es sistema d’il.luminació primer era el gas, més continuen urbanitzant els carrers. L’any 1840 tard l’elèctric. L’aigua provenia del pou que s’urbanitzen la Plaça del Sol, el C/ Planeta, hi podia haver o bé del dipòsit o cisterna situat Laura Coll Lluch
  • Fragment extret de la història de Gràcia de la Viquipèdia. LA GRÀCIA TREBALLADORA Al segle XIX, la gran majoria dels graciencs es pot contemplar la xemeneia del vapor a sedera que Josep Reig va obrir a l'actual carrer havien d'anar a treballar a Barcelona, però l'actual Plaça del Poble Romaní. Escorial, a la segona meitat del segle, on es durant aquell segle es van establir ja algunes van arribar a col·locar 200 persones, i que va indústries: Una de les més importants va el El "Vapor Vell" no va quedar lliure dels acabar en tragèdia quan, el 1962, es va ensorrar Vapor Vilaregut, a la zona de Perill/Torrent de problemes laborals de l'época. Al 1842 els l'edifici i van morir quatre persones. A poc a l'Olla, va que ser conegut com el "Vapor Vell", treballadors ja van haver de lluitar contra el poc, Gràcia va anar creixent gràcies a les ja que a la zona de Puigmartí també va existir patró per evitar una baixada de salaris, i al indústries i les cases que s'hi construïen per el Vapor Puigmartí, conegut com el "Vapor 1855 es van manifestar a la frontera de la Vila als treballadors. El 1863, el tren de Sarrià va Nou", engrandit el 1839. per demanar "pa i treball". tenir el seu baixador a l'oest a la Vila. El "Vapor Nou" va ser potser una de les Aquestes dues indústries cotoneres, juntament Al mateix temps que Gràcia creixia gràcies a indústries més importants de la Vila, amb prop amb la gran quantitat de telers manuals que les indústries, els seus habitants anaven de 500 treballadors, però no va estar exempta molts artesans posseïen, van fer de Gràcia un accentuant el seu tarannà obrerista: durant el de conflictes laborals: El 1841 es va voler calar centre important dins la producció tèxtil de Bienni Progressista, el triomf de la insurrecció foc al nou vapor, importat d'Alemanya, i a l'època. El 10 de maig del 1840 es va constituir va ser absolut. El 1856 set oficials es van l'estiu del 1855 es va denunciar l'existència la primera societat obrera de Catalunya, refugiar a la casa de la Marquesa, a l'entrada d'un complot per matar en Puigmartí, es van l'Associació de Teixidors de Barcelona, molts de Gràcia: els insurrectes hi van calar foc, i, jutjar cinc treballadors, però no es va poder dels socis de la qual eren graciencs. un cop van sortir els oficials, van ser executats provar res i les penes van ser lleus. La fàbrica allà mateix. Vuit dies més tard, setze graciencs va mantenir-se forta fins el maig del 1876, Altres indústries es van anar establint, com la que fugien de la repressió i van ser capturats, quan un incendi la va destruir totalment. Els fàbrica de teixits elàstics d'en Miquel Matas, van ser executats sense judici previ davant de terrenys de l'antiga fàbrica son ara ocupats per al 1851, la qual, al 1889 ja tenia 140 les runes de la mateixa casa. pisos, el el mercat de l'Abaceria Central. Encara treballadors i va subsistir fins el 1935; la fàbrica