L'art després de la fotografia

29,577
-1

Published on

material de suport per 3r d'ESO. visual i plàstica

Published in: Education
0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total Views
29,577
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
26
Actions
Shares
0
Downloads
38
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

L'art després de la fotografia

  1. 1. L’ART DESPR ÉS DE LA FOTOGRAFIA
  2. 2. Des del orígens de la humanitat existeix una tradició de imatges figuratives.
  3. 3. Art Peleolític Venus de Willendorf. 16.000 aC
  4. 4. Art Paleolític Pintura a la cova de Lascaux. 25.000-15.000 aC
  5. 5. Art Clàssic Dorífor. Policlet. s. V aC
  6. 6. Art Romànic Pantocràtor de Sant Climent de Taüll. S XI
  7. 7. Art del Renaixement La creació del sol i la lluna Fragment del sostre de la Capella Sixtina). Miquel Àngel. S. XVI
  8. 8. Art Barroc Immaculada Concepció. Josep Ribera. S. XVII
  9. 9. Art Neoclàssic La banyista d’esquenea. Ingres. 1808
  10. 10. A principis del segle XIX Niepce, Daguerre i d'altres, aconsegueixen fixar una imatge de la realitat sobre una superfície plana: justament el que s'havia hagut de fer manualment des dels temps paleolítics. Amb la invenció de la fotografia apareix un aparell mecànic que permet aconseguir imatges de la realitat que tenen un alt nivell d' iconicitat .
  11. 11. Aquesta és la fotografia més antiga que es conserva Vista des de la finestra a Grass. Nicephore Niepce. 1826
  12. 12. El taller de l’artista. Jacques Daguerre. 1837
  13. 13. L’aparició de la fotografia influirà en el desenvolupament de l’art. A partir d’aquest moment existirà un aparell que farà el que, fins aleshores, només podia fer la mà de l’artista: aconseguir imatges de la realitat.
  14. 14. Tots els conflictes i canvis que ha anat generant la societat del segle XIX esclataran de la manera més dramàtica en dues guerres mundials a la primera meitat del segle XX. El segle XIX. Una societat en crisi No només serà la fotografia el que condicionarà el nou art. La industrialització, la revolució industrial , crea unes noves condicions de vida: grans masses de persones es desplacen cap a les ciutats per buscar un lloc de treball a les fàbriques. Les condicions econòmiques, sanitàries i socials de la majoria dels treballadors són molt dures. Noves teories socials i polítiques lluitaran per donar solucions a aquesta societat injusta. Tota la societat del XIX viu un procés de grans canvis.
  15. 15. Noia treballadora. Lewis Hine. 1908
  16. 16. Llar pobre. New York City. Lewis Hine. 1910
  17. 17. Però no tan sols les relacions socials viuen en crisi. També la pròpia identitat de l’individu es veurà afectada. La teoria psicoanalítica de Sigmund Freud suposarà una revolució en el coneixement del món interior de l’esser humà. l’ inconscient . La psicoanàlisi revoluciona la visió que es tenia del comportament humà i obre les portes d’un món que era tancat:
  18. 18. Si es compara la ment humana amb un iceberg, la part submergida correspondria a l’inconscient. Els estudis de Freud sobre l’inconscient tindran molta influència en bona part de l’art modern. Segons Freud, aquesta part oculta de la ment es manifesta a través dels somnis i dels actes fallits.
  19. 19. Els canvis tecnològics (invenció de la fotografia i el cinema) Res serà ja com fins aleshores. L’art modern, a partir de finals del XIX, serà l’art que representarà els canvis i els conflictes de la nova societat. Els canvis en la visió de l’èsser humà (teoria psicoanalítica) Els canvis socials i polítics (societat industrial, lluita de classes, guerres) revolucionaran la idea que es tenia de l’art fins aleshores.
  20. 20. Cap de dona. Pablo Picasso. 1907
  21. 21. Nu baixant l’escala. Marcel Duchamp. 1912
  22. 22. La toilette. Ernmst Ludwig Kirchner. 1912
  23. 23. Interior holandès. Joan Miró. 1928
  24. 24. Dinamisme d’un futbolista. Umberto Boccioni. 1913
  25. 25. La traició de les imatges. René Magritte. 1928
  26. 26. Composició amb vermell, groc i blau. Piet Mondrian. 1921
  27. 27. Font. Marcel Duchamp. 1917
  28. 28. L’impressionisme
  29. 29. Els historiadors consideren l’Impressionisme el moviment artístic iniciador de l’art modern. El tema principal de la pintura impressionista és la llum natural, els diferents efectes òptics que produeixen la llum de la natura sobre els objectes i les persones. El pintor impressionista no s’inventa el que pinta, tan sols vol captar els efectes de llum sobre les coses. Un pintor impressionista no pinta objectes pinta la llum, els colors, que reflecteixen els objectes. És per això que es diu que l’Impressionisme és una art òptic.
  30. 30. Impressió, sortida del sol. Claude Monet. 1872
  31. 31. La catedral de Rouen. Claude Monet.
  32. 32. L’estació de St Llàtzer. Claude Monet. 1877
  33. 33. Regata a Argenteuil. Claude Monet. 1872
  34. 34. Nenúfars. Claude Monet. 1906
  35. 35. Nenúfars. Claude Monet. 1906
  36. 36. Nenúfars. Claude Monet. 1903
  37. 37. El parlament de Lóndres. Claude Monet. 1903
  38. 38. El ball del Moulin de la Galette. Pierre A. Renoir. 1876
  39. 39. El jardí de la cuina. Camille Pisarro. 1877
  40. 40. Prat. Alfred Sysley. 1875
  41. 41. Els pioners de les avantguardes El pintors impressionistes i una segona generació d’artistes com Gauguin , Van Gogh , Cézanne i Munch són considerats els pioners de la revolució que les avantguardes de l’art modern realitzaran a partir de principis del segle XX .
  42. 42. Vincent Van gogh L’estil de formes ondulants i colors intensos d’aquest pintor holandès i la seva pròpia vida, que dedicà plenament al treball artístic, l’han convertit en un dels iniciadors de l’ Expressionisme Autoretrat amb l’orella envenada. 1899. Vincent Van gogh
  43. 43. Autoretrat. 1886. Vincent Van Gogh
  44. 44. L’habitació d’Arles. 1887. Vincent Van Gogh
  45. 45. Pont amb dona I parasol. 1888 Vincent Van Gogh
  46. 46. Cafè de nit, exterior. 1888. Vincent Van Gogh
  47. 47. Cafè de nit. 1888. Vincent Van Gogh
  48. 48. Nit estrellada. 1889. Vincent Van Gogh
  49. 49. Retrat del doctor Gachet. 1890. Vincent Van Gogh
  50. 50. Camp de blat amb corbs. 1890. Vincent Van Gogh
  51. 51. Paul Gauguin Autoretrat amb Crist groc. 1889. Paul Gauguin Gauguin va desenvolupar part de la seva obra artística a Tahití on va viatjar després de deixar a París la feina i la família. Les seves pintures fetes a la Polinèsia, on esperava trobar un paradís en el que les persones visquessin en contacte directe amb la natura, es consideren l’antecedent de l’estil viu i colorista dels fauvistes .
  52. 52. Dones tahitianes a la platja. 1891. Paul Gauguin
  53. 53. Ia Orana Maria. 1891. Paul Gauguin
  54. 54. Arearea. 1892. Paul Gauguin
  55. 55. Dona portant una fruita. 1893. Paul Gauguin
  56. 56. Aha oe feii? 1892. Paul Gauguin
  57. 57. Paul Cézanne Autoretrat amb fons rosa. 1875. Paul Cézanne Cezanne considerava els objectes que apareixien en els seus quadres com elements plàstics. La voluntat de Cezanne de simplificar les formes a cubs, cilindres i esferes l’han convertit en l’antecedent directe del Persones, taules, arbres, muntanyes, gerros, pomes, qualsevol objecte és un objecte plàstic. cubisme.
  58. 58. La taula de la cuina. 1888. Paul Cézanne
  59. 59. Natura morta. 1892. Paul Cézanne
  60. 60. Natura morta amb cupido de guix. 1895. Paul Cézanne
  61. 61. Natura morta amb cortina i jerro florejat. 1899 . Paul Cézanne
  62. 62. Els jugadors de cartes. 1890. Paul Cézanne
  63. 63. Autoretrat amb paleta. 1885. Paul Cézanne
  64. 64. La badia des de l’Estaque. 1886. Paul Cézanne
  65. 65. Casa i arbres. 1890. Paul Cézanne
  66. 66. El Mont Sainte-Victoire vist des del camí Bibemus . 1897. Paul Cézanne
  67. 67. Mont Sainte-Victoire i Chateau Noir. 1904 . Paul Cézanne
  68. 68. Edvard Munch Autoretrat entre el rellotge i el llit . Edvard Munch La pintura “El crit” del pintor noruec Eduard Munch és considerada un antecedent clau del moviment Aquesta pintura de la qual el pintor va fer diverses versions, és una de les pintures més reproduïdes de tota la història de l’art fins al punt de convertir-se en un símbol, en una icona, de l’horror, i el patiment produïts per la violència, la guerra i els desastres naturals. expressionista .
  69. 69. El crit . 1893. Edvard Munch
  70. 70. Madonna . 1894. Edvard Munch
  71. 71. El petó . 1897. Edvard Munch
  72. 72. Nit a Karl Johan . 1893. Edvard Munch
  73. 73. A partir dels moviment impressionista la creació artística explota en camins diferents que trenquen amb la tradició artística anterior. L'art modern ja no és l'art de les habilitats manuals, de l'ofici ni de les normes establertes. L'art modern reivindica, per sobre de tot, la llibertat creativa, la fantasia i la imaginació del creador
  74. 74. L’art modern ja no mira al món exterior per copiar-lo. El nou art no vol representar el món, el vol crear. Molts dels nous artistes dirigeixen la seva mirada a formes artístiques que no estiguin contaminades per les formes decadents de l'art europeu. Aquests artistes s’interessen per expressions artístiques que consideren més originals i auténtiques com les de l’art africà i de la Polinèsia o de l'art romànic, ibèric o paleolític.
  75. 75. Art africà Art romànic Les senyoretes d’Avinyó. Pablo Picasso. 1907
  76. 76. Altres artistes s’interessen per les imatges oníriques, les imatges dels somnis. Les noves teories que elabora Freud sobre l’inconscient, tenen una gran influència en molts dels nous artistes moderns, especialment en les surrealistes
  77. 77. Construcció tova amb mongetes bullides: premonició de la guerra civil. Salvador Dalí. 1936
  78. 78. Si l’essencia del llenguatge plàstic són les formes i els colors, artistes com Mondrian utilitzaran aquests elements en estat pur: línies perpendiculars més el blanc, el negre, el gris i els colors considerats primaris en aquell temps: vermell, groc i blau. Amb aquests elements mínims Mondrian pretén expressar l’harmonia de l’univers D’altres artistes s’interessen per expressar a partir d’utilitzar només el propi llenguatge plàstic.
  79. 79. Composició amb vermell, groc I blau. Piet Mondrian. 1921
  80. 80. Altres artistes volen manifestar que l’art té les seves pròpies lleis i que aquestes no són les de la realitat física. Moltes de les obres de René Magritte volen que l’espectador reflexioni sobre el que està veient en una obra d’art i que comprengui que una cosa és la realitat i una altra de ben diferent és l’obra artística L’art només està determinat per les seves propies lleis: les lleis que inventa cada artísta. El món real es regeix per les lleis de la física i de les ciències de la naturalesa.
  81. 81. La traició de les imatges. René Magritte. 1928
  82. 82. Segurament l’artista més radical de tots els artistes moderns va ser Marcel Duchamp. Amb els seus ready-made va rebutjar el que fins aquell moment es considerava imprescindible a qualsevol obra d’art: que l’hagues fet l’artista. Duchamp considerava que l’important de l’obra d’art no estava en la seva manualitat sinó a la idea. Qualsevol objecte quotidià podia convertir-se en art si l’artista l’escollia i li donava un nou “pensament”, un nou punt de vista, una nova idea.
  83. 83. Font (reay-made). Marcel Duchamp. 1917

×