Propietats i Tipologia del Text

26,952 views
26,390 views

Published on

El text i les seves propietats, diferents tipologies textuals

Published in: Technology, Education
0 Comments
6 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
26,952
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
10,827
Actions
Shares
0
Downloads
300
Comments
0
Likes
6
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Propietats i Tipologia del Text

  1. 1. Pàg. 58-64 EL TEXT I LES SEVES PROPIETATSLes anomenades propietats textuals són els requisitsimprescindibles perquè el text pugui transmetre un missatge(un significat complet) dins d’un procés de comunicació.Ens permeten redactar textos ben construïts i valorarsi ho estan.Són bàsicament tres: adequació,coherència i cohesió.Hi ha una altra propietat, la correcció, també bàsica per a la construcciód’un text. Implica l’estilística: riquesa i qualitat del lèxic emprat,i la presentació: polidesa i organització del text presentat(presència d’índex, bibliografia, cites...)
  2. 2. ADEQUACIÓL’adequació és la propietat que fa que el text s’adapti a la situació comunicativa tot tenint present: destinatari, context o situació, tema i canal (oral o escrit).Per tant, és el domini de les varietats de la llengua tant geogràfiques (dialectes) com socials (registres). Té en compte les fórmules de tractament segons la familiaritat entre emissor i receptor (tu o vostè) i fa referència a l’ús del tipus de text més adient en cada situació segons si el tema és banal o especialitzat i de les condicions de la seva presentació, tant oral (dicció,posicions del cos...) com escrita (marges, cal·ligrafia...)
  3. 3. COHERÈNCIA Assegura la unitat de sentit del text. Per tant, comporta la necessitat de seleccionar bé la informació a donar i organitzar-la de forma adient, tant pel que fa a la quantitat i qualitat de la informació que transmet, com per l’ordre o estructura com es presenta (exposició lògica de les idees, la distribució dels paràgrafs no ha de ser ni massa densa, ni massa fragmentada) La quantitat d’informació ha de ser suficient però no excessiva, repetitiva o deficient. La qualitat demana una exposició clara, amb un llenguatge precís i amb una unitat de registre.Estructura de text NARRATIU: Plantejament. Nus. Desenllaç.Estructura de text EXPLICATIU: Introducció. Desenvolupament. Conclusió i opinió. Fonts.Estructura de text ARGUMENTATIU: Tema i tesi. Arguments. Conclusió.Estructura de text INSTRUCTIU: Materials o ingredients. Ordres.
  4. 4. COHESIÓTracta de les connexions internes que té el text, que fan que es presenti com un conjunt ben lligat. Els seus principals mecanismes són la puntuació, l’anàfora i els connectors o marcadors textuals.Els signes de puntuació delimiten les parts o unitats del text escrit.L’anàfora consisteix en la repetició d’un element (referent) al llarg del text mitjantçant sinònims (substitució lèxica), pronoms (substitució pronominal) o el·lipsis (supressió d’elements)La connexió es manifesta per l’ús de marques de superfície (temps verbals, conjuncions coordinants i subordinants), i connectors temporals i adverbials que serveixen d’enllaç entre oracions. “L’autora de l’article “Nits en Blanc” és Eva Piquer. Aquesta escriptora publica tot sovint a l’”Avui”, un dels diaris més importants del nostre país. D’altra banda, l’articulista ha editat un recull de tots els escrits de l’any passat al voltant del tema del feminisme. Ella en voldria fer una novel·la.
  5. 5. TIPOLOGIA TEXTUALCada situació comunicativa, de vegades cada tema o contingut, demanen un tipus de text específic amb característiques pròpies (estructura, finalitat, marques de superfície, és a dir, recursos lingüístics...).Les principals tipologies textuals són: Text expositiu o explicatiu (Pàg. 118-119) Text argumentatiu (Pàg. 180-184) Text prescriptiu i instructiu (Pàg. 244) Text descriptiu (Pàg. 245-246)D’altres no menys importants: Text narratiu Text conversacional
  6. 6. TEXT EXPOSITIU / EXPLICATIUHa de ser clar, ordenat i objectiu. Es poden fer cites, però no emetre opinions ni judicis devalor. Tenen caràcter didàctic i solen combinar-se amb textos d’altres tipus.FINALITAT: Es tracta d’un tipus de text que transmet informació, ensenya coneixements,vol fer comprendre; ara bé, mentre que el text expositiu té com a finalitat donar informació,el text explicatiu, a més, ha de demostrar-la.CLASSIFICACIÓ:Divulgatius (tema d’abast general, llenguatge planer, públic ampli, es troben a revistes,guies...)Especialitzats (temes exigeixen coneixements previs, llenguatge especialitzat, públicrestringits, es troben a tractats, revistes científiques)ESTRUCTURA:Introducció (conté el tema i, potser, els motius del seu tractament, context històric i marctemporal si escau)Desenvolupament (informació, exemples i dades sobre els diferents aspectes del tema)Conclusió (valoració de la informació)Optatiu: Bilbliografia o fonts d’informació
  7. 7. RECURSOS LINGÜÍSTICS:Verbs en present (caràcter atemporal)Oracions: atributives enunciatives; coordinades explicatives i subordinadescausals, condicionals i finalsConnetors: primerament, en conclusió.... ( ordre) per tant, així...(conseqüència) no obstant això, però... (contrast) perquè, atès que, per tal que... (causa i finalitat) com ara, per exemple ... (exemplificadors) és a dir, en d’altres paraules.... (aclariments)Lèxic: cal usar lèxic precís i evitar mots ambigus tecnicismes en funció del destinatari (públic general o especialitzat) Important presència de neologismes en relació al tema.
  8. 8. TEXT ARGUMENTATIU Textos com ara assaigs, pamflets, articles de premsa, judicis, discursos polítics, converses, alguns anuncis. Hi apareix una o més tesis (idees que l’autor sosté) i diferents arguments que la defensen o la refuten. FINALITAT: convèncer, persuadir o dissuadir el receptors per tal que adoptin el punt de vista de l’emissor. ESTRUCTURA: Introducció (fixa el tema i l’estat de la qüestió) Tesi al voltant de la qual s’articula el text Desenvolupament (arguments o raons ) Conclusió ( síntesi que reforça la tesi )
  9. 9. RECURSOS:To: neutre (més objectiu) polèmic (s’adreça al destinatari i el contradiu) irònic (amb tocs humorístics i predomini de les paradoxes) satíric (amb intenció burlesca ridiculitza i caricaturitza l’adversari)Llengua: verbs d’opinió ( penso, crec, opino, defenso...) verbs que expressen causa i conseqüència ( causar, originar, produir, generar, esdevenir...) lèxic denotatiu (objectiu) o connotatiu (afectuós, pejoratiu, agressiu...) oracions impersonals i passives pronominals ( Hom diu..., Es pensa....)Connectors: classificadors d’ordre (en primer lloc, finalment, d’una banda, de l’altra, en primer terme, en conclusió...); causa (ja que, perquè, com que, vist que ...); conseqüència (doncs, per tant...); oposició (però, sinó, tanmateix....)
  10. 10. TEXTOS INSTRUCTIUS I PRESCRIPTIUSParlem de textos que ens expliquen com hem de fer les coses, per exemple:una recepta de cuina, l’ús d’un medicament o d’un aparell electrodomèstic,com muntar un moble, reglaments d’espais públics, d’esports...INSTRUCTIUS: informen de com s’ha de fer una determinada tasca.PRESCRIPTIUS: Donen ordres o regulen la conducta de les persones.FINALITAT: Fonamentalment comunicativa.ESTRUCTURA: Clara. Cal seguir un ordre lògic (causa/efecte) i cronològic.Cal precisar els objectius (material necessari si escau) i procediments(processos que cal seguir per assolir l’objectiu)RECURSOS: Sovint s‘inclouen il·lustracions o gràfics i diferents cossos delletra que actuen com a organitzadors del text.LLENGUA: Verbs en imperatiu i perífrasis d’obligació
  11. 11. TEXTOS DESCRIPTIUSPresenta característiques d’una persona, objecte, animal o espai (interior oexterior). Es combina amb textos narratius i d’altres tipologies.Descripció literària o subjectiva (retrat, caricatura...)Científica o objectiva – lèxic denotatiu (fitxa, guia turística, catàleg...)ESTRUCTURA: Cal seguir un ordre i jerarquia (de dreta a esquerra o de dretaa esquerra; ascendent o descendent; de general a particular o de particular ageneral; de concret a abstracte o d’abstracte a concret).RECURSOS: adjectius, comparacions, connectors espaials ( adverbis de lloc) sintaxi simple, oracions coordinades i escasses subordinacions
  12. 12. Característiques dels textos periodísticsSón aquells que volen arribar a gran quantitat de gent a través dels mitjans de comunicacióde masses (premsa, ràdio, tv i Internet) els quals usen codis específics (escrit, oral, audiovisual)Finalitats dels mitjans de comunicació: informar i formar opinió (capacitat d’interpretar i valorarla informació rebuda) Informatius Dopinió LúdicsGèneres periodístics: notícia editorial humor reportatge article i columna passatemps crònica crítica espectacles informe tertúlia concursos entrevista acudits polítics roda de premsa cartes al director enquesta ELS GÈNERES INFORMATIUS Notícia: narració objectiva d’un fet actual d’interès per a la societat. La informació ha de ser veraç i objectiva (qui?, què?, quan?, on?, per què?, com?) Estructura: Titular, frase breu (sovint hi ha avanttítol i subtítol). Entrada (síntesi). Cos (desenvolupament)
  13. 13. El reportatge té un valor complementari de la notícia. Pot servir per ampliar-la o interpretar-la.La crònica sol ser una interpretació personal i més subjectiva dels fets (participa dels gèneresd’opinió)L’informe periodístic completa la notícia aportant documents i dades, sovint estadístiques.L’entrevista reproducció d’una conversa entre el periodista i la persona entrevistada.La roda de premsa modalitat d’entrevista ( diversos periodistes i un sol entrevistat )Les enquestes entrevistes especialitzades a gran nombre de persones anònimes a fi d’obtenirl’opinió sobre un tema.CAL DESTACAR LA IMPORTÀNCIA DE LES IL·LUSTRACIONS (FOTOGRAFIES,DIBUIXOS, QUADRES...) COM A ELEMENT INFORMATIU QUE POTENCIA ELS ALTRESGÈNERES.
  14. 14. ELS GÈNERES D’OPINIÓL’editorial expressa l’opinió d’un diari sobre un fet o tema d’actualitat.Manifesta l’opinió dels responsables del mitjà. No apareix signat.L’article i la columna expressen idees personals sobre temes d’interès (normalment elssignen escriptors o periodistes de renom).La tertúlia periodística intercanvi de punts de vista sobre temes d’actualitat fet per diversosperiodistes.Crítica, feta per un expert en la matèria, expressa una valoració d’un fet recent. Sol serliterària, teatral, cinematogràfica, musical, esportiva...Cartes al director escrits de lectors que denuncien, comenten, rectifiquen, aclareixenqualsevol tema o fet.Acudits de contingut polític o social. Són una arma política molt eficaç. Els seus autorstenen un espai fix a la premsa escrita.
  15. 15. ELS GÈNERES LÚDICSDirigits a entretenir o divertir. L’humor sol ocupar un espai ampli a la televisió i més reduïta la ràdio i encara més a la premsa ( tot i així a tots els diaris hi ha tires còmiques).Els passatemps solen ocupar una secció fixa a la majoria dels diaris ( mots encreuats,sudokus...)Els espectacles i els concursos són de presència obligada a la televisió. La llengua dels mitjans de comunicacióÉs molt variada a causa de la diversitat temàtica i els diferents autors.S’intenta usar un registre estàndard, regulat pel llibre d’estil (conjunt de normes que calrespectar que tenen totes les empreses periodístiques) Entre aquestes: - claredat, concisió, adequació i correcció. - ús de frases breus ( no superiors a 20 mots ) - ús de la veu activa amb preferència de la passiva. - predomini dels verbs per sobre dels substantius i adjectius. - ús de mots corrents per sobre de mots arcaics, inusuals o dialectals.
  16. 16. Característiques dels textos cientificotècnicsEl discurs cientificotècnic recorre a la tipologia de text explicatiu, argumentatiu i descriptiu, però també instructiu ( p.e. funcionament d’una màquina...) Dins d’aquests textos s’inclou la divulgació científica que busca fer arribar els coneixements tècnics i científics al gran públic a través dels mitjans de comunicació de masses. Sacrifica la precisió per la claredat.Trets comuns:a. Universalitat ( aptes per a la comunitat científica internacional )b. Objectivitat ( afirmacions basades en proves objectives, verificades i contrastades ) L’ objectivitat de la ciència es basa en mètodes científics: - inductiu (recopilació de fets per arribar a conclusions generals en forma de lleis o principis ) - deductiu (a partir d’una tesi general s’arriba a conclusions particulars )c. Precisió ( per no ocasionar confusions i imprecisions cal fer ús de la definició exacta i el lèxic unívoc, evitant connotacions i sentits figurats i polisèmics )Estructura: Títol ( exposició del tema ) Introducció (enfocament, document base, símbols...) Cos de l’exposició (continguts i arguments ) Conclusions ( síntesi d’idees ) Índexs ( analítics, onomàstics...)
  17. 17. Característiques lèxiques i gramaticals:- L’especialització de cada ciència exigeix un lèxic específic.-És freqüent la derivació mitjançant prefixos i sufixos ( -atge. Indica operacions tècniques; -ió. Indica acció; etc. )- També s’usen arrels i afixos grecs i llatins per crear tcnicismes ( cromosoma...); cultismes(microscopi...); neologismes (curricular...)- Abunden els manlleus ( préstecs d’altres llengües, sobretot l’anglès )-Els mots s’ecurcen mitjançant: abreviatures (rpm, revolucions per minut...); símbols (W, watt); sigles i acrònims (IVA, LOE...)- Ús de fórmules i de llenguatges formals com els de la informàtica.- Predomini d’adjectius especificatius- Abundància de formes verbals impersonals (hom diu, es pensa...) i passives (ha estatsuggerit...)- Predomini d’oracions enunciatives en indicatiu i ús molt abundant d’oracions subordinadesque expressen relacions lògiques.- Freqüència de citacions i referències per sostenir o avalar les tesis.

×