Modernisme

5,886 views
5,590 views

Published on

Published in: Education
0 Comments
2 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
5,886
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
7
Actions
Shares
0
Downloads
125
Comments
0
Likes
2
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Modernisme

  1. 1. HISTÒRIA DE LA LITERATURA CATALANA EL MODERNISME
  2. 2. En el tombant de segle (1892-1911) es produeix un moviment d’abast ampli que té com a objectiu l’afany de modernització.
  3. 3. <ul><li>El mateix fenomen de renovació s’observa arreu dels centres urbans de l’Europa industrialitzada: </li></ul><ul><li>França- Art Nouveau </li></ul><ul><li>Àustria- Jugend Stil o Sezessionstyl </li></ul><ul><li>Anglaterra - Modern Style o Art Déco </li></ul><ul><li>Espanya i Sudamèrica - Modernismo </li></ul><ul><li>... </li></ul><ul><li>El seu desplegament abasta a tots els camps de l’estètica: arquitectura, pintura, escultura, arts aplicades... </li></ul>Venus de l’anglès Rossetti, un dels fundadors de la Germanor Prerafaelita, juntament amb Millais i Hunt .
  4. 4. <ul><ul><li>CARACTERÍSTIQUES </li></ul></ul><ul><ul><li>Es tracta d’un art fonamentalment burgès , tanmateix els intel·lectuals que el propiciaren van ser molt crítics amb la seva pròpia classe a la qual consideraven materialista i prosaica. Es produeix sovint una ruptura i rebuig mutu (artista/societat) que explica, de fet, el final del moviment. </li></ul></ul><ul><ul><li>A nivell estètic és molt ambigu i recull influències de procedència diversa que fins i tot semblen contradictòries, però els diferents corrents que inclou participen de decadentisme, simbolisme, esteticisme...és a dir, retorn de l’idealisme espiritual contra el realisme . </li></ul></ul>
  5. 5. A Catalunya, a finals del segle XIX un grup de joves intel·lectuals (pintors, poetes, dramaturgs...) es reunien en un bar-restaurant, Els Quatre Gats. Hi feien tertúlies, concerts, espectacles, exposicions. Freqüentaven El Cau Ferrat a Sitges on celebraven unes festes ben peculiars que impressionaren els pacífics pescadors que hi vivien. Donaven a conèixer les seves propostes culturals i estètiques en la premsa diària ( La Vanguardia i Diario de Barcelona) i revistes com L’avenç i Catalònia . Eren &quot;moderns”, vivien com a bohemis i els devem un llegat artístic molt valuós .
  6. 6. PERIODES: ANYS DE GESTACIÓ 1881 (revista L’Avenç ) ANYS DE LLUITA 1892-1900 ANYS DE CONSOLIDACIÓ 1900-1911 <ul><li>1982-1900 : </li></ul><ul><li>Article de Jaume Brossa a l’Avenç: Viure del passat . </li></ul><ul><li>Actitud oberta i progressista en relació a la cultura europea. Es donen a conèixer autors com Goethe, Nietzsche, Baudelire i D’Annunzio que són traduïts al català. </li></ul><ul><li>Preocupació per la normativització de la llengua (inici campanya per a la reforma lingüística que culminarà el Noucentisme) </li></ul><ul><li>Celebració de les Festes Modernistes de Sitges. </li></ul><ul><li>Publicació de revistes de caire artístic “Quatre Gats” i &quot;Pel&Ploma&quot;. </li></ul>
  7. 7. <ul><li>1900-1911 : </li></ul><ul><li>Final del moviment: mort de Joan Maragall i Isidre Nonell </li></ul><ul><li>Aparició revista &quot;Joventut” (1900-1906) </li></ul><ul><li>Producció novel·lística important (aparició del ruralisme) </li></ul><ul><li>Assimilació d'escriptors de la Renaixença. Revalorització dels Jocs Florals. </li></ul><ul><li>Primeres mostres del Noucentisme (1906) </li></ul>
  8. 8. <ul><li>TENSIONS ARTISTA-SOCIETAT : </li></ul><ul><li>La societat viu un moment de crisi (guerres colonials) i s’acentuen actituds conservadores. La burgesia vol preservar valors culturals ja establerts i considera els joves intel·lectuals destructors i desiquilibrats. </li></ul><ul><li>Els artistes modernistes veuen els burgesos com éssers materialistes i pragmàtics que no donen a l’art i a l’artista la importància que haurien de tenir. </li></ul><ul><li>El moviment neix marcat per l’enfrontament entre l’artista (que vol elevar la societat culturalment i espiritualment) i el burgès (que només es preocupa dels béns materials) Els intel·lectuals adopten formes de vida bohèmies. </li></ul>
  9. 9. Entre els intel·lectuals s’aprecien dues tendències ideològiques: ESTETICISTES : partidaris de l’art per l’art. Entenen l’art com una religió, un bàlsam i el seu paper és el de sacerdot o messies que conduirà la societat al canvi. Per a ells l’art és un refugi, una evasió. Constitueixen la bohèmia daurada (Santigo Rusiñol....) REGENERACIONISTES : Els regeneracionistes creuen que la renovació vindrà a partir del desvetllament ideològic, donen més importància al missatge que a la forma i fan campanya de crítica social, política i ideològica, estan compromesos amb la seva societat.   Constitueixen la bohèmia negra o tràgica (Joan Puig i Ferreter....)
  10. 10. Les alternatives al model narratiu realista <ul><li>No es vol retratar objectivament la realitat sinó fer una selecció subjectiva d’aspectes, suggerir no pas analitzar. </li></ul><ul><li>Ús d’un llenguatge connotatiu i de figures pròpies del vers (metàfora i símbol) Prosa poètica. </li></ul><ul><li>Estructura fragmentada, capítols autònoms. </li></ul><ul><li>Temàtiques comunes: </li></ul><ul><li>la lluita per l’existència (autorealització individu), </li></ul><ul><li>relacions home i entorn, conflicte individu-societat, dualitat camp-ciutat, visió de la multitud hostil. </li></ul><ul><li>Línies narratives: </li></ul><ul><li> novel·la rural, </li></ul><ul><li> decadentista, </li></ul><ul><li> costumista. </li></ul>
  11. 11. <ul><li>OBRES I AUTORS: </li></ul><ul><li>Novel·la rural : </li></ul><ul><li>Ús de l’anomenat llenguatge mascle (aspre i cru) </li></ul><ul><li> - RAIMON CASELLAS: Els sots feréstecs (1901) </li></ul><ul><li>- VÍCTOR CATALÀ (Caterina Albert i Paradís) : Solitud (1905) </li></ul><ul><li>- JOSEP POUS I PAGÈS: La vida i la mort d’en Jordi Fraginals (1912) </li></ul><ul><li>Novel·la decadentista : </li></ul><ul><li>Busca ferir la sensibilitat del lector burgès, </li></ul><ul><li>temes morbosos, relacions incestuoses, sacrílegues... </li></ul><ul><li> - PRUDENCI BERTRANA: Josafat (1906) </li></ul><ul><li>- ALFONS MASERAS: L’adolescent ( 1909) </li></ul><ul><li>- MIQUEL DE PALOL: </li></ul><ul><li>Camí de Llum: narracions d’un crepuscle (1909) </li></ul><ul><li>Novel·la costumista : </li></ul><ul><li>Enfrontament artista-societat presentat </li></ul><ul><li>en termes de conflicte generacional </li></ul><ul><li>- SANTIAGO RUSIÑOL: </li></ul><ul><li>L’auca del senyor Esteve (1917) </li></ul>
  12. 12. El teatre: del naturalisme al simbolisme <ul><li>El teatre és el gènere que s’adiu més amb la voluntat de l’escriptor modernista de crear art-síntesi, art-total. </li></ul><ul><li>Desenvolupament del gènere dramàtico-musical (òpera) </li></ul><ul><li>Teatre d’arrel realista-naturalista: </li></ul><ul><li>Prenen com a model IBSEN . Entorn i personatges reals, filosofia individualista, vitalista i crítica amb el poder i les injustícies. Teatre de denúncia. </li></ul><ul><li> - JOAN PUIG I FERRETER: Aigües encantades (1908) </li></ul><ul><li>- IGNASI IGLÉSIAS: El cor del poble (1902) </li></ul><ul><li>- JULI VALLMITJANA: Els zin-calós (1911) </li></ul>Ignasi Iglésias
  13. 13. Teatre simbolista : El seu model és MAETERLINCK . Creació d’atmosferes poètiques, ambientació màgica, fascinant, incorporació de recursos escènics: so, llum, escenografia, vestuari... - SANTIAGO RUSIÑOL: L’alegria que passa (1898) El jardí abandonat (1900) Cigales i formigues (1901) - ADRIÀ GUAL: Crea la companyia Teatre Íntim (1898) Misteri de dolor (1904) Els pobres menestrals (1908)
  14. 14. La poesia <ul><li>El gènere es diversifica en tot un ventall de línies: naturalisme, parnassianisme, simbolisme, </li></ul><ul><li>prerafaelitisme… </li></ul><ul><li>Autors representatius : </li></ul><ul><li>-APEL·LES MESTRES, polifaceta (dramaturg, músic, il·lustrador...): </li></ul><ul><li>Lil·liana (1907) elements fantasiosos: </li></ul><ul><li>follets, fades, dones d’aigua. </li></ul><ul><li>-JERONI ZANNÉ, difusor de Wagner: </li></ul><ul><li>Assaigs estètics , Oda a Salomé , Sonets... </li></ul><ul><li>- ALEXANDRE DE RIQUER, pintor i dibuixant: </li></ul><ul><li>Enyorances, Aplec de sonets.... </li></ul>Il·lustració per a Lil·liana
  15. 15. <ul><li>Poetes de l’ Escola Mallorquina: </li></ul><ul><li>Miquel Costa i Llobera (1854-1922) </li></ul><ul><li>Lo pi de Formentor </li></ul><ul><li>Joan Alcover </li></ul><ul><li> Cap al tard. Poemes bíblics </li></ul><ul><li>La balanguera (Himne de Mallorca) </li></ul><ul><li>http://www.labalanguera.cat/inici.html </li></ul><ul><li>La balanguera misteriosa, com una aranya d’art subtil, buida que buida sa filosa, de nostra vida treu el fil. Com una parca bé cavila teixint la tela per demà la balanguera fila, fila, la balanguera filarà. (…) </li></ul>Manuscrit de Lo pi de Formentor
  16. 16. <ul><li>El poeta més important és JOAN MARAGALL (1860-1911) </li></ul><ul><li>Escrigué articles a Diario de Barcelona i textos de teoria literària com Elogi de la paraula on formula la “teoria de la paraula viva” (la intuïció, el cor contra la paraula apresa) </li></ul><ul><li>Fou traductor d’autors alemanys, francesos i anglesos. </li></ul><ul><li>- La seva poesia és una obra moderna. Tot i que se li han retret falles en la seva llengua literària (sobretot els poetes noucentistes) va crear escola. </li></ul><ul><li>- Pel seu compromís amb la societat del seu temps, va esdevenir la veu de la consciència de la seva classe social. </li></ul><ul><li>Reculls de poemes: </li></ul><ul><li>Visions i cants (1900) inclou Els cants de la guerra (Oda a Espanya...) </li></ul><ul><li>Les disperses (1904) </li></ul><ul><li>Enllà (1906) </li></ul><ul><li>Seqüències (1911) </li></ul>
  17. 17. La vaca cega (1893) <ul><li>Topant de cap en una i altra soca, </li></ul><ul><li>avançant d’esma pel camí de l’aigua, </li></ul><ul><li>se’n ve la vaca tota sola. És cega. </li></ul><ul><li>D’un cop de roc llançat amb massa traça, </li></ul><ul><li>el vailet va buidar-li un ull, i en l’altre </li></ul><ul><li>se li ha posat un tel: la vaca és cega. </li></ul><ul><li>Ve a abeurar-se a la font com ans solia, </li></ul><ul><li>mes no amb el ferm posat d’altres vegades </li></ul><ul><li>ni amb ses companyes, no: ve tota sola. </li></ul><ul><li>Ses companyes, pels cingles, per les comes, </li></ul><ul><li>pel silenci dels prats i en la ribera, </li></ul><ul><li>fan dringar l’esquellot, mentre pasturen </li></ul><ul><li>l’herba fresca a l’atzar... Ella cauria. </li></ul><ul><li>Topa de morro en l’esmolada pica </li></ul><ul><li>i recula afrontada... Però torna, </li></ul><ul><li>i baixa el cap a l’aigua i beu calmosa. </li></ul><ul><li>Beu poc, sens gaire set. Després aixeca </li></ul><ul><li>al cel, enorme, l’embanyada testa </li></ul><ul><li>amb un gran gesto tràgic; parpelleja </li></ul><ul><li>damunt les mortes nines, i se’n torna </li></ul><ul><li>orfe de llum sota del sol que crema, </li></ul><ul><li>vacil·lant pels camins inoblidables, </li></ul><ul><li>brandant lànguidament la llarga cua. </li></ul>http://www.uoc.edu/app/musicadepoetes/servlet/org.uoc.lletra.musicaDePoetes.Titol?autor=139&titol=821
  18. 18. Oda a Espanya (1898) <ul><li>Escolta, Espanya, – la veu d’un fill </li></ul><ul><li>que et parla en llengua – no castellana; </li></ul><ul><li>parlo en la llengua – que m’ha donat </li></ul><ul><li>la terra aspra: </li></ul><ul><li>en’questa llengua – pocs t’han parlat; </li></ul><ul><li>en l’altra, massa. </li></ul><ul><li>T’han parlat massa – dels saguntins </li></ul><ul><li>i dels que per la pàtria moren: </li></ul><ul><li>les teves glòries – i els teus records, </li></ul><ul><li>records i glòries – només de morts: </li></ul><ul><li>has viscut trista. (…) </li></ul><ul><li>(…) </li></ul><ul><li>Salva’t, oh!, salva’t – de tant de mal; </li></ul><ul><li>que el plô et torni feconda, alegre i viva; </li></ul><ul><li>pensa en la vida que tens entorn: </li></ul><ul><li>aixeca el front, </li></ul><ul><li>somriu als set colors que hi ha en els núvols. </li></ul><ul><li>On ets, Espanya? – no et veig enlloc. </li></ul><ul><li>No sents la meva veu atronadora? </li></ul><ul><li>No entens aquesta llengua – que et parla entre perills? </li></ul><ul><li>Has desaprès d’entendre an els teus fills? </li></ul><ul><li>Adéu, Espanya! </li></ul>http://www.uoc.edu/app/musicadepoetes/servlet/org.uoc.lletra.musicaDePoetes.Titol?autor=139&titol=834
  19. 19. Associació d’escriptors en llengua catalana: http://www.escriptors.cat/?q=autors Lletra (UOC): http://www.uoc.edu/lletra/noms.html Obres en català: http://www.xtec.es/~jducros/clobrescat1.html
  20. 20. El Noucentisme 1906-1923 Un programa de govern al servei de la cultura. <ul><li>Eugeni D’Ors , Xènius (1881-1954) </li></ul><ul><li>l’ideòleg del moviment . El glossari </li></ul><ul><li>Josep Carner (1884-1970) </li></ul><ul><li>el príncep dels poetes </li></ul><ul><li>Els fruits saborosos (1906) </li></ul><ul><li>1906 - Primer Congrés Internacional </li></ul><ul><li>de la Llengua Catalana. </li></ul><ul><li>Creció de l’Institut d’Estudis Catalans </li></ul>
  21. 21. <ul><li>Amb el Noucentisme va ser possible la normativització del català gràcies a la tasca de </li></ul><ul><li>POMPEU FABRA (Barcelona, 1868- Prada de Conflent, 1948) </li></ul>
  22. 22. Les avantguardes Els moviments plàstics i literaris que se succeiren a Europa des dels anys previs a la Primera Guerra Mundial fins al final de la Segona. Cubisme Futurisme Dadaisme Surrealisme
  23. 23. Joan Salvat-Papasseit (1894- 1924) Contra els poetes en minúscula. - Primer manifest català futurista (1921)- L’irradiador del port i les gavines (1921) La gesta dels estels (1922) El poema de la rosa als llavis (1923)
  24. 24. Josep Vicenç Foix (1893-1987) <ul><ul><ul><ul><li>El recull de sonets Sol, i de dol de 1947 </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>expressa la seva síntesi de tradició i modernitat </li></ul></ul></ul></ul>Poema visual
  25. 25. Al marge del Noucentisme <ul><li>Josep Maria de Sagarra (1894-1961) </li></ul><ul><li>Poeta, dramaturg i prosista. </li></ul><ul><li>Cançoner popular: Cançons de rem i de vela ... </li></ul><ul><li>Poema narratiu: El comte Arnau ... </li></ul><ul><li>Teatre: L’hostal de la Glòria , El cafè de la Marina... </li></ul><ul><li>Narrativa : Vida privada ... </li></ul><ul><li>Josep Pla (1897-1981) </li></ul><ul><li>Professional de l’escriptura, la seva obra en prosa </li></ul><ul><li>és de difíciñ classificació temàtica. </li></ul><ul><li>Abasta el dietari, la crònica periodística, les memòries, </li></ul><ul><li>la narració ... </li></ul><ul><li>El Quadern gris, Contraban... </li></ul>Josep M. de Sagarra Josep Pla
  26. 26. La poesia de tradició simbolista <ul><li>CARLES RIBA (1893-1959) </li></ul><ul><li>Primer llibre d’estances (1919) </li></ul><ul><li>Les elegies de Bierville (1943) </li></ul><ul><li>Fou també traductor de litertura clàssica ( Odissea ...) </li></ul><ul><li>CLEMENTINA ARDERIU (1893-1976) </li></ul><ul><li>Sempre i ara (1946) </li></ul><ul><li>L’esperança, encara (1968) </li></ul>
  27. 27. LA REPRESA DE LA NOVEL·LA ( ANYS 30) <ul><li>Després de la proliferació de la novel·la amb el Modernisme, </li></ul><ul><li>el Noucentisme va marginar el gènere novel·lístic. </li></ul><ul><li>A finals dels anys 20 s’inicià un debat </li></ul><ul><li>sobre la conveniència del conreu d’una novel·la en català </li></ul><ul><li>per tal d’aconseguir la plena normalització literària. </li></ul><ul><li>Amb el Pemi Crexells el panorama narratiu català </li></ul><ul><li>es vigoritzà. </li></ul><ul><li>J. Puig i Ferreter : El cercle màgic , 1929 </li></ul><ul><li>Miquel Llor : Laura a la ciutat dels sants , 1930 </li></ul><ul><li>Prudenci Bertrana : L’hereu, 1931 </li></ul><ul><li>Josep M. De Sagarra : Vida privada, 1932 </li></ul><ul><li>Cales Soldevila : Valentina , 1933 </li></ul><ul><li>Terea Vernet : Les algues roges, 1934 </li></ul><ul><li>Francesc Trabal : Vals, 1936 </li></ul><ul><li>Mercè Rodoreda : Aloma, 1937 </li></ul>Mercè Rodoreda
  28. 28. L’any 1939 s’inicia una etapa fosca. <ul><li>La dictadura franquista abolí la Generalitat i l’Estatut d’Autonomia i </li></ul><ul><li>prohibí l’ús públic i oficial de la llengua catalana i el seu ensenyament. </li></ul><ul><li>Molts escriptors van haver d’exiliar-se. </li></ul><ul><li>La represa de la cultura catalana no </li></ul><ul><li>fou possible fins ben entrada la dècada </li></ul><ul><li>dels 50: </li></ul><ul><li>1959- aparició revista “Serra d’Or” </li></ul><ul><li>1961- creació d’Òmnium cultural </li></ul><ul><li>1962- nasqué Edicions 62 </li></ul><ul><li>1964- retorn de l’exili de l’editorial Proa </li></ul><ul><li>1965- s’instituí la càtedra de llengua i literatura catalanes a la Universitat de Barcelona </li></ul><ul><li>Inici del moviment de la “Nova Cançó” </li></ul><ul><li>Ús del català a la litúrgia </li></ul><ul><li>Campanyes a favor de l’ensenyament de la llengua </li></ul><ul><li>.... </li></ul><ul><li>La normalització de la llengua i la literatura no fou plena, però, </li></ul><ul><li>fins a l’etapa de democràcia que s’inicià el 1975. </li></ul>
  29. 29. La literatura catalana a l’exili
  30. 30. <ul><li>Els diferents grups d’intel·lectuals exiliats </li></ul><ul><li>mantingueren viva la literatura catalana: </li></ul><ul><li>Publicació de revistes </li></ul><ul><li>Contactes culturals (conferències, tertúlies...) </li></ul><ul><li>Edicions que es feien arribar als grups clandestins </li></ul>A la dècada dels seixanta va obrir-se un període per a la poesia en què s’acaba amb la tradició simbolista i s’inicia un acostament dels poetes a la realitat social de l’època (oposició al franquisme) POESIA CIVIL
  31. 31. SALVADOR ESPRIU (1913-1985) L’exili interior Obra influïda per l’existencialisme. <ul><li>Prosa narrativa </li></ul><ul><li>Va conrear el gènere abans de la Guerra Civil </li></ul><ul><li>i el va abandonar durant la postguerra. </li></ul><ul><li>Laia (1932), Ariadna al laberint grotesc (1935) </li></ul><ul><li>Poesia </li></ul><ul><li>Cementiri de Sinera (1946), </li></ul><ul><li>Les hores i Mrs Death (1952) </li></ul><ul><li>El caminant i el mur (1954), </li></ul><ul><li>El final del laberint (1955) </li></ul><ul><li>La pell de brau (1958), </li></ul><ul><li>Setmana Santa (1971 ) </li></ul><ul><li>Reflexions sobre la vida i l’home </li></ul><ul><li>i també relacionades amb la guerra civil </li></ul><ul><li>Teatre </li></ul><ul><li>Antígona (1939) </li></ul><ul><li>Primera història d’Esther (1947) </li></ul><ul><li>Una altra Fedra, si us plau (1978) </li></ul>
  32. 32. JOAN OLIVER , PERE QUART (1899-1986) <ul><li>POESIA </li></ul><ul><li>1ª etapa: ironia mordaç, crítica sarcàtica. </li></ul><ul><li>Les decapitacions </li></ul><ul><li>Bestiari </li></ul><ul><li>2ª etapa: visió racionalista i escèptica . </li></ul><ul><li>Saló de tardor (1947) </li></ul><ul><li>Terra de naufragis (1955) </li></ul><ul><li>Temes com la mort, l’exili i el dolor </li></ul><ul><li>relacionats amb la posguerra </li></ul><ul><li>3ª etapa: ironia, sarcasme, </li></ul><ul><li>crítica de la’actuació de la burgesia. </li></ul><ul><li>Vacances pagades (1960) </li></ul>TEATRE Allò que tal vegada s’edevingué (1933). Paròdia La fam (1938) R elacionada amb la revolució. Ball robat (1958) Comèdia psicològica
  33. 33. <ul><li>Poetes fins a la dècada dels 70 </li></ul><ul><li>BARTOMEU ROSSELLÓ-PÒRCEL (1913-1938) </li></ul><ul><li>Imitació al foc (obra pòstuma) </li></ul><ul><li>MÀRIUS TORRES (1910-1942) </li></ul><ul><li>Poesies (inèdita fins 1947) </li></ul><ul><li>AGUSTÍ BARTRA (1908-1982) </li></ul><ul><li>Màrsias i Adila (1948) </li></ul><ul><li>JOAN VINYOLI (1914-1984) </li></ul><ul><li>Poesia completa (1975-79) </li></ul><ul><li>JOSEP PALAU I FABRE (1917-2008) </li></ul><ul><li>Obra poètica avantguardista, </li></ul><ul><li>propera al surrealisme. </li></ul>J. Palau i Fabre M. Torres J. Vinyoli A. Bartra
  34. 34. La poesia dels anys setanta <ul><li>El corrent poètic predominant trenca amb el realisme històric </li></ul><ul><li>i revisa la poesia més formal d’autors com Carner i Riba. </li></ul><ul><li>GABRIEL FERRATER (1922-1972) </li></ul><ul><li>Da nuces pueris (1960) </li></ul><ul><li>Menja’t una cama (1962) </li></ul><ul><li>Teoria dels cossos (1966) </li></ul><ul><li>Actitud de distanciament i escepticisme. Preocupació lingüística. </li></ul><ul><li>VICENT ANDRÉS ESTELLÉS (1924-1993) </li></ul><ul><li>Mural del país valencià (1975) </li></ul><ul><li>La clau que obri tots els panys (1954-1957) </li></ul>
  35. 35. MIQUEL MARTÍ I POL (1929-2003) <ul><li>Els primers llibres denoten una crisi existencial, poesia reflexiva i d’home solitari. Posteriorment fa una poesia més compromesa amb la realitat. </li></ul><ul><li>Paraules al vent (1954) </li></ul><ul><li>El poble (1966) </li></ul><ul><li>La fàbrica (1972) </li></ul><ul><li>Estimada Marta ( 1978) </li></ul><ul><li>Suite de Parlavà (1991) </li></ul><ul><li>.... </li></ul><ul><li>També conreà la narració. </li></ul>
  36. 36. POESIA DELS ANYS 80 JOAN MARGARIT (1938) NARCÍS COMADIRA (1942) FRANCESC PARCERISAS (1944) ENRIC CASASSES (1951) MARIA-MERCÈ MARÇAL (1952-1988) PERE GIMFERRER (1945)
  37. 37. La narrativa de postguerra <ul><li>Els narradors, per motius diversos, són figures aïllades, desvinculats dels moviments literaris. </li></ul><ul><li>LLORENÇ VILLALONGA (1897-1980) </li></ul>1956 1931 La seva obra refllecteix la fi d’una classe soial: l’aristocràcia rural mallorquina
  38. 38. MERCÈ RODOREDA (1909-1983) <ul><li>Dins l’univers literari de l’autora cal destacar la galeria de personatges femenins, la troballa de l’escriptura parlada i el reflex del món oníric. </li></ul><ul><li>Mercè Rodoreda basteix una de les obres més sòlides i universals de la nostra literatura . </li></ul>1974 1938 1962 1967
  39. 39. PERE CALDERS (1912-1994) La seva narrativa és fortament marcada per l’exili .
  40. 40. La narrativa dels anys seixanta EL REALISME HISTÒRIC <ul><li>MANUEL DE PEDROLO (1918-1990) </li></ul><ul><li>Totes les bèsties de càrrega (1967) </li></ul><ul><li>El mecanoscrit del segon origen (1974) </li></ul><ul><li>(la novel·la en català més publicada) </li></ul><ul><li>Experimentació de tècniques i gèneres narratius. </li></ul><ul><li>JOSEP M. ESPINÀS (1927) </li></ul><ul><li>Destaca com a novel·lista i periodista. </li></ul><ul><li>Un dels fundadors de la Nova Cançó. </li></ul><ul><li>MARIA AURÈLIA CAPMANY (1918-1991) </li></ul><ul><li>Va conrear la novel·la, l’assaig i el teatre. </li></ul><ul><li>Un lloc entre els morts (1967) </li></ul>
  41. 41. <ul><ul><ul><ul><ul><li>BLAI BONET (1926-1997) </li></ul></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><ul><li>AVEL·LÍ ARTÍS-GENER (1912-2000) </li></ul></ul></ul></ul></ul>La literatura fantàstica Joan Perucho (1920-2003) Jordi Sarsanedas (1924-2006) Llibre de cavalleries Les històries naturals Mites
  42. 42. La narrativa a partir dels anys setanta Baltasar Porcel (1937) Cavalls cap a la fosca Terenci Moix, (1942-2003) El dia que va morir Marilyn Jesús Moncada (1931-2005) Camí de sirga Jaume Fuster (1945-1998) L’illa de les tres taronges
  43. 43. MONTSERRAT ROIG (1946-1991) Una obra truncada per la seva mort prematura
  44. 44. Carme Riera (1948) Te deix, amor la mar com a penyora Quim Monzó (1952) Uf , va dir ell A part de la novel·la, en els darrers anys s’ha conreat la narrativa breu Sergi Pàmies (1960) T’hauria de caure la cara de vergonya
  45. 45. La renovació teatral dels anys setanta i vuitanta <ul><li>Autors més representatius: </li></ul><ul><li>Josep M. Benet i Jornet </li></ul><ul><li>( Revolta de bruixes ) </li></ul><ul><li>Sergi Bellbel </li></ul>
  46. 46. Poemes inclosos a l’antologia <ul><ul><ul><li>TROBADORS </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Cerverí de Girona (1258-1285) </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><ul><li>No·l prenatz lo fals marit. </li></ul></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Guillem de Berguedà (1138-1192) </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><ul><li>Cançoneta leu e plana. </li></ul></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><ul><li>RAMON LLULL </li></ul></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><ul><li>A vós dona verge santa Maria. </li></ul></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><ul><li>ANSELM TURMEDA </li></ul></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><ul><li>Elogi dels diners. </li></ul></ul></ul></ul></ul>
  47. 47. <ul><ul><ul><ul><li>JORDI DE SANT JORDI </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>Presoner. </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>AUSIÀS MARCH </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>Així com cell que es veu prop de la mort. </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>Colguen les gents ab alegria festes. </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><ul><li>JOAN ROIS DE CORELLA </li></ul></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><ul><li>La balada de la garsa i l’esmerla. </li></ul></ul></ul></ul></ul>Tomba d’A. March a la catedral de València Imprès de J. Roís de Corella
  48. 48. Del segle XVI al XIX <ul><li>FRANCESC VICENT GARCIA, el Rector de Vallfogona (1579-1623) </li></ul><ul><li>A una hermosa dama de cabell negre, que es pentinava en un terrat ab </li></ul><ul><li>una pinta de marfil. </li></ul><ul><li>CANÇÓ POPULAR </li></ul><ul><li>Lo mariner. ( A la vora de la mar ) </li></ul><ul><li>RENAIXENÇA </li></ul><ul><li>BONAVENTURA CARLES ARIBAU </li></ul><ul><li>La pàtria (1833) </li></ul><ul><li>JACINT VERDAGUER </li></ul><ul><li>Canigó. (Epíleg. Los dos campanars) (1886) Poesia èpica </li></ul><ul><li>Vora la mar (datat el 1883) </li></ul><ul><li>( i nclòs a Flors del calvari, 1895) Poesia lírica . </li></ul>Mossèn Cinto Verdaguer
  49. 49. L’escola mallorquina <ul><li>MIQUEL COSTA I LLOBERA </li></ul><ul><li>Lo pi de Formentor. </li></ul><ul><li>JOAN ALCOVER </li></ul><ul><li>La balanguera, </li></ul><ul><li>des de 1996 himne oficial de Mallorca. </li></ul><ul><li>El Modernisme </li></ul><ul><li>JOAN MARAGALL </li></ul><ul><li>La vaca cega </li></ul><ul><li>(escrit l’estiu de 1893) </li></ul><ul><li>Oda a Espanya, </li></ul><ul><li>forma part de la trilogia </li></ul><ul><li>Els tres cants de la guerra </li></ul><ul><li>inclosa a Visions i Cants (1900) </li></ul>Mossèn Costa i Llobera Joan Alcover Joan Maragall
  50. 50. El Noucentisme <ul><li>JOSEP CARNER </li></ul><ul><li>Cançoneta incerta </li></ul><ul><li>(inclosa a Sons de lira i flabiol de 1927) </li></ul><ul><li>Bèlgica (el poema de l’exili) </li></ul><ul><li>Relacionada amb l’Escola Mallorquina i el Noucentisme </li></ul><ul><li>M. ANTÒNIA SALVÀ </li></ul><ul><li>L’encís que fuig (inclòs a Espigues i flors de 1926) </li></ul>Josep Carner M. Antònia Salvà
  51. 51. L’avanguardisme <ul><li>JOSEP M. JUNOY </li></ul><ul><li>Oda a Guynemer, </li></ul><ul><li>inclòs a Poemes i cal·ligrames (1920) </li></ul><ul><li>JOAN SALVAT-PAPASSEIT </li></ul><ul><li>El cal·ligrama 2, </li></ul><ul><li>dins El poema de la rosa als llavis (1923) </li></ul><ul><li>Tot l’enyor de demà , </li></ul><ul><li>dins L’irradiador del port i les gavines (1921) </li></ul>
  52. 52. Al marge del noucentisme <ul><li>JOSEP MARIA DE SAGARRA </li></ul><ul><li>Vinyes verdes vora el mar, </li></ul><ul><li>inclòs a Cançons de rem i de vela (1923) </li></ul><ul><li>Aigua-marina , </li></ul><ul><li>dins Àncores i estrelles (1936) </li></ul><ul><li>La poesia de tradició simbolista </li></ul><ul><li>CARLES RIBA </li></ul><ul><li>Poema n.8 del segon llibre d’estances (1930) </li></ul><ul><li>Súnion , dins Les elegies de Bierville </li></ul><ul><li>(escrit a l’exili i publicat el 1943) </li></ul>
  53. 53. <ul><li>CLEMENTINA ARDERIU </li></ul><ul><li>El pendís (1920) </li></ul><ul><li>BARTOMEU ROSSELLÓ-PÒRCEL </li></ul><ul><li>A Mallorca, durant la guerra civil </li></ul><ul><li>dins Imitació al foc (1938) </li></ul><ul><li>ROSA LEVERONI </li></ul><ul><li>Elegies de la represa, VI (1952) </li></ul>Clementina Arderiu i Carles Riba, el seu marit. Bartomeu Rosselló-Pòrcel Rosa Leveroni
  54. 54. <ul><li>MÀRIUS TORRES </li></ul><ul><li>La ciutat llunyana (1939) </li></ul><ul><li>AGUSTÍ BARTRA </li></ul><ul><li>Oda a Catalunya des dels tròpics (1942) </li></ul><ul><li>JOAN VINYOLI </li></ul><ul><li>Les boies, inclòs a Cercles (1979) </li></ul><ul><li>Poesia de tradició vanguardista </li></ul><ul><li>JOSEP VICENÇ FOIX </li></ul><ul><li>Sol, i de dol (1947) </li></ul><ul><li>És quan dormo que hi veig clar (1939) </li></ul>Màrius Torres Agustí Bartra J.V. Foix
  55. 55. <ul><li>Dos trajectòries singulars </li></ul><ul><li>SALVADOR ESPRIU </li></ul><ul><li>Cançó del mati encalmat </li></ul><ul><li>Assaig de càntic en el temple </li></ul><ul><li>dins El caminant i el mur (1954) </li></ul><ul><li>PERE QUART (Joan Oliver) </li></ul><ul><li>Corrandes d’exili </li></ul><ul><li>dins Saló de tardor (1847) </li></ul><ul><li>Vacances pagades (1960) </li></ul>
  56. 56. La poesia dels anys setanta <ul><li>GABRIEL FERRATER </li></ul><ul><li>Floral </li></ul><ul><li>Cambra de la tardor </li></ul><ul><li>formen part de Da nuces pueris (1960) </li></ul><ul><li>JOAN BROSSA </li></ul><ul><li>Poema visual </li></ul><ul><li>Eco </li></ul><ul><li>inclòs a Rua de llibres (1980) </li></ul><ul><li>VICENT ANDRÉS ESTELLÉS </li></ul><ul><li>Els amants </li></ul><ul><li>MIQUEL MARTÍ I POL </li></ul><ul><li>L’Elionor, dins La fàbrica (1972) </li></ul>
  57. 57. Els anys 80 <ul><li>MARIA-MERCÈ MARÇAL </li></ul><ul><li>Brida, forma part de Bruixa de dol (1979) </li></ul>

×