HISTÒRIA DE LA LITERATURA CATALANA
Edat mitjana (s.V- s.XV) De la caiguda de l’Imperi romà (476) fins a l’ocupació de Constantinoble (1453) <ul><li>ETAPES: <...
Textos catalans més antics conservats   2ª 1/2 del s. XII. En prosa i no estrictament literaris.  Traducció catalana del  ...
(Trobadors, poetes, creadors) Entre finals s. XI i el s.XIII sorgeix a Occitània (sud de l’actual França)  la poesia troba...
CANÇÓ : Temàtica amorosa L’amor feudal, entès com a servei a la dama. El trobador  ( hom )  es proclama vassall de la dama...
SIRVENTÈS:   Temàtica guerrera i satírica Els trobadors s’insulten, es calumnien i es desafien a combat.  ALTRES:   Pastor...
<ul><li>TROBADORS CATALANS: </li></ul><ul><li>Guerau de Cabrera </li></ul><ul><li>Berenguer de Palol </li></ul><ul><li>Gui...
Ramon Llull  (Mallorca 1232-1315) Són creat e ésser m’és dat a servir Déu que fos honrat, e són caüt en mant pecat e en ir...
Predicà i divulgà la fe cristiana.  Fou el primer a escriure en “vulgar” sobre totes les matèries.  Considerat  creador de...
Seguint la línia “contrafet al diví” Llull pren gèneres de la poètica trobadoresca com la cançó (amor profà) per refer-los...
PROSA HISTORIOGRÀFICA Les quatre grans cròniques  <ul><li>s. XIII </li></ul><ul><li>El llibre dels feyts  </li></ul><ul><l...
Crisi del pensament medieval. L’Humanisme penetra a Catalunya gràcies a la  Cancelleria Reial La impremta contribuirà a la...
A CATALUNYA:  La  PROSA   rebrà la influència classicitzant de l’ humanisme: Bernat Metge  (Barcelona 1340- 1413)  Lo somn...
CRISI DEL PENSAMENT MEDIEVAL Anselm Turmeda  (Mallorca,1352-Tunis,1430) Personifica la crisi espiritual d’Occident a final...
AUSIÀS MARCH  (1397-1459) “ Així com cell que es veu prop de la mort”
<ul><li>Jordi de Sant Jordi  (Finals s.XIV- 1424) </li></ul><ul><li>Poeta i cavaller l’obra del qual manté les formes trob...
<ul><li>Es desmarcà de la cultura de tradició feudal i s’allunyà  de  l’herència trobadoresca com expliciten aquests verso...
<ul><li>OBRA:  </li></ul><ul><li>128 poemes, d'extensió variable, més de 10.000 versos.  </li></ul><ul><li>Se sol classifi...
CANT ESPIRITUAL .  Una llarga oració de 224 versos on mostra el penediment per haver caigut en “foll amor” (amor sensual) ...
Glossa de l’estrofa del poema  LXXXI  Cicle  Llir entre cards  Així com cell qui es veu prop de la mort, corrent mal temps...
El poeta compara el seu amor per la dama amb els perills d’un home en plena  tempesta en el mar.  El “lloc” que veu que el...
<ul><li>Modernitat de l’obra de March:  </li></ul><ul><li>Utilitza per primera vegada el català en els seus poemes. </li><...
NOVEL·LA CAVALLERESCA CURIAL E GÜELFA , Anònim TIRANT LO BLANC , Joanot Martorell
Institució medieval que constituïa un dels ordes de la societat feudal. Organització paramilitar .  Els cavallers hi ingre...
<ul><li>La cavalleria era regulada per un conjunt de regles i deures als quals hom s’adheria per  jurament . No hi havia u...
Des de la 2ª ½ del s. XII, la cavalleria inspirà els autors per a la creació de la narrativa de tema cavalleresc : Matèria...
Comparació <ul><li>Llibres de cavalleria </li></ul><ul><li>2ªmeitat s.XII en octosíl·labs apariats  (S.XIII  Chrétien de T...
<ul><li>Llibre de cavalleries  </li></ul><ul><li>ESPAI: </li></ul><ul><li>Bretanya francesa i el sud de la Gran Bretanya (...
<ul><li>Llibres de cavalleries  </li></ul><ul><li>FETS FABULOSOS I SOBRENATURALS : </li></ul><ul><li>Éssers  meravellosos ...
Escenaris de la Matèria de Bretanya
 
Curial e Güelfa  <ul><li>Es localitza geogràficament a Itàlia, França, nord d’Àfrica… i i cronològicament al s. XIII.  </l...
JOANOT MARTORELL <ul><li>Nascut a Gandia el 1413, en una important família de la noblesa; va morir a València el 1468.  </...
<ul><li>Lletres de batalla:  </li></ul><ul><li>Cartes de repte, de vegades  a ultrança  (mort), entre cavallers.  </li></u...
Tirant lo blanc Escrita entre 1460 i 1468. En morir Matorell, fou enllestida per  Martí Joan de Galba  qui la va fer impri...
<ul><li>La novel·la s’estructura a partir de les trames argumentals  amorosa i cavalleresca. </li></ul><ul><li>Aporta, a m...
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Literatura catalana de l'Edat mitjana

24,906
-1

Published on

1 Comment
5 Likes
Statistics
Notes
  • tu si que vales,
    gracias por tu trabajo.
    saludos i si pots posar tota la literatura catalana renaixement...
    la gent estaria molt contenta...
    graciés cordialment,
       Reply 
    Are you sure you want to  Yes  No
    Your message goes here
No Downloads
Views
Total Views
24,906
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
16
Actions
Shares
0
Downloads
227
Comments
1
Likes
5
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Literatura catalana de l'Edat mitjana

  1. 1. HISTÒRIA DE LA LITERATURA CATALANA
  2. 2. Edat mitjana (s.V- s.XV) De la caiguda de l’Imperi romà (476) fins a l’ocupació de Constantinoble (1453) <ul><li>ETAPES: </li></ul><ul><li>ALTA EDAT MITJANA. Fins al s. XII. </li></ul><ul><li>Feudalisme: Sistema d’organització social, política i econòmica. Societat piramidal. </li></ul><ul><li>Teocentrisme. </li></ul><ul><li>Gestació de les llengües romàniques i naixement de les seves literatures. </li></ul><ul><li>Literatura de tradició oral (joglars) i lligada a la cort (ideari de les capes altes de la societat). </li></ul><ul><li>BAIXA EDAT MITJANA . Segles XIII-XV. </li></ul><ul><li>Canvis socials i econòmics. </li></ul><ul><li>Floriment dels burgs (ciutats). </li></ul><ul><li>Crisi espiritual i crisi de valors </li></ul>
  3. 3. Textos catalans més antics conservats 2ª 1/2 del s. XII. En prosa i no estrictament literaris. Traducció catalana del Forum Iudicum o Llibre del jutge (compendi jurídic visigot) Homilies d’Organyà (Alt Urgell) (sermons religiosos)
  4. 4. (Trobadors, poetes, creadors) Entre finals s. XI i el s.XIII sorgeix a Occitània (sud de l’actual França) la poesia trobadoresca o provençal. Escrita en LLENGUA D’OC LÍRICA TROBADORESCA Assoleix tant prestigi que els trobadors catalans adopten tant el preceptes de la seva lírica com la seva llengua .
  5. 5. CANÇÓ : Temàtica amorosa L’amor feudal, entès com a servei a la dama. El trobador ( hom ) es proclama vassall de la dama ( midons ) a qui promet fidelitat, homenatge ( fina amors ). La dama és objecte d’idealització. Aquestes relacions són adúlteres, a la composició s’amaga el nom de la dama sota el senyal . A pareix la figura d e ls lausengiers (espies) que poden delatar la relació al marit ( gilós ) Regulat per preceptives de normes estrictes de rima, estrofisme i temàtica. Es subdivideix en CLUS (hermètic, conceptual ) i LLEU (senzill i entenedor). ESTIL DELS TROBADORS : GÈNERES TROBADORESCOS:
  6. 6. SIRVENTÈS: Temàtica guerrera i satírica Els trobadors s’insulten, es calumnien i es desafien a combat. ALTRES: Pastorel·la : diàleg entre un cavaller i una pastora. Albada : Comiat dels amants a l’alba, temerosos de l’arribada del marit. Plany: elogi fúnebre per la desparició del senyor o un amic. Dansa i balada : contenen un refrany (repetició de versos per un cor que dóna rèplica al solista)
  7. 7. <ul><li>TROBADORS CATALANS: </li></ul><ul><li>Guerau de Cabrera </li></ul><ul><li>Berenguer de Palol </li></ul><ul><li>Guillem de Cabestany </li></ul><ul><li>Guillem de Berguedà </li></ul><ul><li>Cerverí de Girona </li></ul><ul><li>… </li></ul>Cançoneta lleu i plana, lleugereta, sense ufana, faré sobre Mon Marquès, traïdor de Mataplana, tant farcit d'engany i obès. Ah, Marquès, Marquès, Marquès, tan farcit d'engany i obès! (...) És ben foll qui amb vós es vana de sestar de bona gana sense calçó cordovès; no és de fill de cristiana un costum tan poc cortès. Ah, Marquès, Marquès, Marquès, tan farcit d'engany i obès! GUILLEM DE BERGUEDÀ. SIRVENTÈS Tracta el seu veí Ponç de Mataplana de traïdor i malfactor. Riu del seu físic esguerrat i denuncia la seva condició d’homosexual. Influència occitana o provençal en la poètica catalana.
  8. 8. Ramon Llull (Mallorca 1232-1315) Són creat e ésser m’és dat a servir Déu que fos honrat, e són caüt en mant pecat e en ira de Déu fui pausat. Jesús me venc crucificat, volc que Déus fos per mi amat. ... Poema biogràfic. Cant de Ramon
  9. 9. Predicà i divulgà la fe cristiana. Fou el primer a escriure en “vulgar” sobre totes les matèries. Considerat creador de la prosa catalana . <ul><li>Fèlix o Llibre de meravelles </li></ul><ul><li>( inclou Llibre de les bèsties , faula ) </li></ul><ul><li>NARRATIVA: </li></ul><ul><li>Llibre d’Evast e Aloma e Blanquerna son fill </li></ul><ul><li>( inclou Llibre d’Amic e Amat , mística ) </li></ul><ul><li>Alguns dels seus llibres: </li></ul><ul><li>Llibre de contemplació (obra filosòfica) </li></ul><ul><li>Llibre de l’Orde de Cavalleria (obra didàctica) </li></ul>
  10. 10. Seguint la línia “contrafet al diví” Llull pren gèneres de la poètica trobadoresca com la cançó (amor profà) per refer-los amb contingut netament religiós. Al Blanquerna trobem la cançó amorosa A vos, dona Santa Maria. POESIA La midons feudal és substituïda per la mare de Déu. A vos, dona Verge Santa Maria es dóna tot qui es vol enamorar de vós tan fort que ja res no voldria si vós no hi sou, desitjar ni estimar: car tot voler milloraria sobre tot altre que no sia el vostre amor, vós mare de l’amor; qui no us estima cau en desamor. (…)
  11. 11. PROSA HISTORIOGRÀFICA Les quatre grans cròniques <ul><li>s. XIII </li></ul><ul><li>El llibre dels feyts </li></ul><ul><li>(crònica de Jaume I, 1244-1276) </li></ul><ul><li>La crònica del rei En Pere, de Bernat Desclot </li></ul><ul><li>(1283) Sobre Pere II, el Gran. </li></ul>L’origen de les cròniques es troba en les cançons de gesta. La seva finalitat és informar, però també magnificar les gestes reials i justificar les empreses bèl·liques. <ul><li>s. XIV </li></ul><ul><li>Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328) </li></ul><ul><li>Lloa la Corona catalanoaragonesa. </li></ul><ul><li>Crònica de Pere el Cerimoniós (1385) (Pere III ) </li></ul>
  12. 12. Crisi del pensament medieval. L’Humanisme penetra a Catalunya gràcies a la Cancelleria Reial La impremta contribuirà a la difusió de les noves idees. València esdevé la capital literària i hegemònica de la Corona d’Aragó. Segle d’or de les lletres catalanes (s.XIV-XV) A Itàlia es desenvolupa una nova concepció del món que tancarà l’etapa medieval: L’ HUMANISME
  13. 13. A CATALUNYA: La PROSA rebrà la influència classicitzant de l’ humanisme: Bernat Metge (Barcelona 1340- 1413) Lo somni , 1399 (en forma de diàleg. Qüestiona la immortalitat de l’ànima) La POESIA resta sota la influència de la lírica trobadoresca (continuïtat dels tòpics medievals i de les estructures mètriques i estròfiques) No es fa ressò de les innovacions del dolce stil novo italià (Dante i Petrarca són els poetes de la raó i els sentiments) S’inicia un llarg període de desoccitanització fins a l’aparició de l’obra d’ Ausiàs March .
  14. 14. CRISI DEL PENSAMENT MEDIEVAL Anselm Turmeda (Mallorca,1352-Tunis,1430) Personifica la crisi espiritual d’Occident a finals del s.XIV. Poema Elogi dels diners (inclòs al Llibre de les amonestacions , 1397) mordaç retrat dels usos i costums del món cristià: Diners del fals fan veritat, i de jutge fan advocat; savi fan tornar l’home boig, com més en tingui Diners fan bé, diners fan mal, diners fan l’home infernal i el fan sant celestial, segons qui els usa. (…) Obra important: La disputa de l’ase .
  15. 15. AUSIÀS MARCH (1397-1459) “ Així com cell que es veu prop de la mort”
  16. 16. <ul><li>Jordi de Sant Jordi (Finals s.XIV- 1424) </li></ul><ul><li>Poeta i cavaller l’obra del qual manté les formes trobadoresques </li></ul><ul><li>tot i que s’hi insinua una lleugera influència de Dante i Petrarca. </li></ul><ul><li>Un dels seus poemes més significatius és Lo presoner. </li></ul><ul><li>DESPRES D’A. MARCH </li></ul><ul><ul><ul><ul><ul><li>Joan Rois de Corella (1433 -1497) </li></ul></ul></ul></ul></ul><ul><li> La seva poesia manifesta una concepció plenament renaixentista de la literatura. </li></ul><ul><li> D’entre els seus poemes: </li></ul><ul><li>La balada de la garsa i l’esmerla . </li></ul>ABANS D’A. MARCH
  17. 17. <ul><li>Es desmarcà de la cultura de tradició feudal i s’allunyà de l’herència trobadoresca com expliciten aquests versos: </li></ul>Tomba d’Ausiàs March a la catedral de València Ausiàs March , pare de la poesia en català. Nascut, segurament a Gandia. “ Lleixant a part l’estil dels trobadors qui, per escalf, traspassen veritat”
  18. 18. <ul><li>OBRA: </li></ul><ul><li>128 poemes, d'extensió variable, més de 10.000 versos. </li></ul><ul><li>Se sol classificar per cicles temàtics. </li></ul><ul><li>CANTS D’AMOR: </li></ul><ul><li>Subdividits en cinc senyals </li></ul><ul><li>(l’únic que conserva dels trobadors) </li></ul><ul><li>corresponents a cinc etapes </li></ul><ul><li>en la vida de l'autor: </li></ul><ul><ul><li>Plena de seny </li></ul></ul><ul><ul><li>Llir entre cards </li></ul></ul><ul><ul><li>Amor, amor </li></ul></ul><ul><ul><li>Mon darrer bé </li></ul></ul><ul><ul><li>Oh foll amor ! </li></ul></ul>
  19. 19. CANT ESPIRITUAL . Una llarga oració de 224 versos on mostra el penediment per haver caigut en “foll amor” (amor sensual) i tem la condemna eterna. Qualificat com el poeta de l’amor, als seus poemes amorosos es debat entre dos sentiments contradictoris: l’amor carnal i l’amor espiritual . CANTS DE MORT . Sis poesies on es plany per la mort d’una sola dama.
  20. 20. Glossa de l’estrofa del poema LXXXI Cicle Llir entre cards Així com cell qui es veu prop de la mort, corrent mal temps, perillant en la mar, e veu lo lloc on se pot restaurar e no hi ateny per sa malvada sort, ne pren a me, qui vaig afanys passant, e veig a vós bastant mos mals delir: desesperat de mos desigs complir, iré pel món vostre ergull recitant. Estàtua del poeta a Gandia
  21. 21. El poeta compara el seu amor per la dama amb els perills d’un home en plena tempesta en el mar. El “lloc” que veu que el podria salvar (metàfora de l’amor de la dama) no és al seu abast. La dissort del destí l’ajuda a constatar la indiferència de la dama envers ell. Pren una decisió venjativa: anar difonent l’orgull de la dama pertot. S’inicia amb la fórmula “Així com cell” , una comparació que li permet fer més entenedor el seu sentiment de desesperació a causa del desamor. Recursos retòrics: hipèrbole i anàfora . Forma: Cobla de vuit versos decasíl·labs rima consonant creu-creuada. (10A/10B/10B/10A /10C/10D/10D/10C)
  22. 22. <ul><li>Modernitat de l’obra de March: </li></ul><ul><li>Utilitza per primera vegada el català en els seus poemes. </li></ul><ul><li>Se separa de la poètica trobadoresca (temàticament, no tant la forma. </li></ul><ul><li>Fa servir cinc senyals, cosa insòlita en la poesia dels trobadors, que sols n'empraven un. </li></ul><ul><li>Nou tractament de la dona, ni idealitzada com els trobadors ni amb sublimació espiritual com poetes italians de l’stil novo. </li></ul><ul><li>La dona és un ésser humà amb qualitats i defectes o vicis. Les descripcions psicològiques substitueixen les exageracions de la bellesa. </li></ul><ul><li>La seva obra és una constant reflexió sobre la condició humana: l’amor, la mort, la preocupació filosòfica i religiosa. </li></ul><ul><li>La seva poesia és sincera, escrita des d'un jo concret, i des de les experiències i circumstàncies reals d'aquest jo. </li></ul><ul><li>MOLTS POEMES D’AUSIÀS MARCH HAN ESTAT MUSICATS I CANTATS PER RAIMON. </li></ul>
  23. 23. NOVEL·LA CAVALLERESCA CURIAL E GÜELFA , Anònim TIRANT LO BLANC , Joanot Martorell
  24. 24. Institució medieval que constituïa un dels ordes de la societat feudal. Organització paramilitar . Els cavallers hi ingressaven mitjançant cerimònia . En un principi la institució era oberta a tot home lliure cristià amb recursos per mantenir l’armament i el cavall. Cap a mitjans del s. XII començaren a haver disposicions que exigien ascendència cavalleresca i, finalment, cap a la meitat del s. XIII, aquesta s’imposà. La Cavalleria
  25. 25. <ul><li>La cavalleria era regulada per un conjunt de regles i deures als quals hom s’adheria per jurament . No hi havia un codi escrit . </li></ul><ul><li>L’ideal cavalleresc ha estat exposat en obres doctrinals com Llibre de l’orde de cavalleria de Ramon Llull (1275) </li></ul><ul><ul><li>fidelitat al senyor </li></ul></ul><ul><ul><li>menyspreu del sofriment i de la mort </li></ul></ul><ul><ul><li>anhel de glòria i llibertat </li></ul></ul><ul><ul><li>defensa del senyor i de Déu </li></ul></ul><ul><ul><li>protecció dels febles, les vídues i orfes </li></ul></ul><ul><li>L’església convertí en un ritual religiós l’acte d’armar cavaller. </li></ul>
  26. 26. Des de la 2ª ½ del s. XII, la cavalleria inspirà els autors per a la creació de la narrativa de tema cavalleresc : Matèria de Bretanya – recreació del mite del cavaller errant aventurer. Alhora aquesta literatura influí en els costums dels cavallers reals que imitaren les novel·les. A partir de la 2ª ½ del s. XV la institució comença a ser desplaçada pels exèrcits professionals. Tot i així, fins ben entrada l’Edat Moderna, segueix sent tema literari.
  27. 27. Comparació <ul><li>Llibres de cavalleria </li></ul><ul><li>2ªmeitat s.XII en octosíl·labs apariats (S.XIII Chrétien de Troyes en prosa ) Matèria de Bretanya. </li></ul><ul><li>Fixen literàriament l’ideal cavalleresc i cortesà de l’Alta Edat mitjana. </li></ul><ul><li>No proporcionen coneixement real del passat històric. </li></ul><ul><li>El que no es pot explicar per la raó s’explica per la màgia. </li></ul><ul><li>INVERSEMBLANÇA </li></ul><ul><li>Novel·les cavalleresques </li></ul><ul><li>S. XV en prosa. </li></ul><ul><li>Ressò de les transformacions sociopolítiques i de la crisis de valors de la Baixa Edat mitjana i de la influència de l’Humanisme. </li></ul><ul><li>Intencionalitat verista. </li></ul><ul><li>Qüestionen els valors medievals. </li></ul><ul><li>VERSEMBLANÇA </li></ul>
  28. 28. <ul><li>Llibre de cavalleries </li></ul><ul><li>ESPAI: </li></ul><ul><li>Bretanya francesa i el sud de la Gran Bretanya (entorn del Canal de la Mànega) </li></ul><ul><li>Apareixen llocs inventats, no reals (Tintagel). </li></ul><ul><li>Arquitectura utòpica (Camelot) </li></ul><ul><li>TEMPS: </li></ul><ul><li>Mític ( orígens Edat mitjana) i imprecís ( no es concreta) </li></ul><ul><li>Veiem incongruències temporals (usos i costums del s.XIII atribuïts i temps més foscos i remots) </li></ul><ul><li>Novel·la cavalleresca </li></ul><ul><li>ESPAI: </li></ul><ul><li>L’escenari geogràfic s’amplia a tot el món conegut:Mediterrani, nord d’Àfrica…) </li></ul><ul><li>Els palaus són magnífics, però autèntics. </li></ul><ul><li>TEMPS: </li></ul><ul><li>Proper a l’època contemporània de l’autor. </li></ul><ul><li>Fets reals com els Setges de Rodes (1444) i Constantinoble (1453) conviuen amb fets ficticis. </li></ul>
  29. 29. <ul><li>Llibres de cavalleries </li></ul><ul><li>FETS FABULOSOS I SOBRENATURALS : </li></ul><ul><li>Éssers meravellosos i irreals procedents del món màgic (gegants guardians de castells, dracs contra els quals es baten els herois i altres prodigis) </li></ul><ul><li>L’HEROI: </li></ul><ul><li>De les altes capes de la societat, desconeix els seus orígens i el recupera gràcies a les seves qualitats sobrenaturals </li></ul><ul><li>Són éssers mítics, semidéus, invencibles. La seva mort és llegendària </li></ul><ul><li>Novel·les cavalleresques </li></ul><ul><li>ABSÈNCIA D’AQUESTS: </li></ul><ul><li>L’únic ésser contra el qual es bat Tirant és un alà (un gos) </li></ul><ul><li>L’HEROI: </li></ul><ul><li>Les seves forces són de mesura humana tot i l’exageració de les seves proeses. </li></ul><ul><li>Són bons estrategues, dominen l’art de la cavalleria i estan millor preparats ( per exemple Tirant reté l’alè ) Guareixen de les seves ferides i la seva mort és natural. Curial no té origen nobiliari sinó burgès. </li></ul>
  30. 30. Escenaris de la Matèria de Bretanya
  31. 32. Curial e Güelfa <ul><li>Es localitza geogràficament a Itàlia, França, nord d’Àfrica… i i cronològicament al s. XIII. </li></ul><ul><li>Narra la història de l’ascens social d’un jove de baixa condició a través de la cavalleria i l’amor. </li></ul><ul><li>Curial , prototipus de la novel·la cavalleresca; protegit per Güelfa, demostrarà ser el millor cavaller en combats i torneigs. </li></ul><ul><li>Esdevé “model” de cavalleria: instruït en l’exercici de les armes, educat en el domini de la poesia i en el comportament refinat a la cort. Rep una instrucció pròxima a la del cavaller renaixentista. És un heroi “modern”. </li></ul>Escrita entre 1435 i 1462, dividida en tres llibres. El manuscrit, trobat el s.XIX, no tenia ni títol ni autor. Llenguatge versemblant: modismes, frases fetes, imatges elaborades...
  32. 33. JOANOT MARTORELL <ul><li>Nascut a Gandia el 1413, en una important família de la noblesa; va morir a València el 1468. </li></ul><ul><li>Cavaller bregós, aventurer i viatger, abans de Tirant lo blanc només va escriure unes lletres de batalla i una novel·la inacabada: Guillem de Varoic </li></ul><ul><li>(incorporada a la 1ª part de Tirant ) </li></ul><ul><li>Guillem de Varoic refà una versió francesa en prosa del romanç anglès Guy de Warwik afegint-hi parts teòrico-doctrinals del Llibre de l’Orde de Cavalleria de Ramon Llull. </li></ul><ul><li>Tant Guillem de Varoic com Tirant lo Blanc són la representació de la cavalleria ideal al moment cronològic en què viu, l’autor: l’entrada a l’Edat moderna. </li></ul>
  33. 34. <ul><li>Lletres de batalla: </li></ul><ul><li>Cartes de repte, de vegades a ultrança (mort), entre cavallers. </li></ul><ul><li>Joanot Martorell és autor de lletres de batalla i a la novel·la n'hi ha algunes: </li></ul><ul><li>Entre Tirant i el cavaller de Vilasermes, a les festes d'Anglaterra. </li></ul><ul><li>Entre Tirant i el rei d’Egipte, </li></ul><ul><li>abans de la gran batalla contra els turcs. </li></ul><ul><li>-A tu, Tirant lo Blanc, que has estat principi de la destrucció de la sang militar: </li></ul><ul><li>Si el teu ànim esforçat gosa mirar el perill de les armes que entre cavallers s'acostumen, armat o desarmat, a peu o a cavall, vestit o despullat, en la manera més segura per a tu, posa't d'acord amb mi, amb la condició que la teva espasa i la meva es puguin ajustar a mort determinada . </li></ul><ul><li>Escrit per la meva mà i segellat amb el segell secret de les meves armes. EL SENYOR DE LES VILESERMES. (Capítol LXII) </li></ul>
  34. 35. Tirant lo blanc Escrita entre 1460 i 1468. En morir Matorell, fou enllestida per Martí Joan de Galba qui la va fer imprimir el 1490 a València. Els seus cinc nuclis episòdics, coincidents amb els espais geogràfics, són: Tirant a Anglaterra, Tirant a Sicília i Rodes, Tirant a l’imperi bizantí ( Constantinoble ) Tirant al nord d’Àfrica, Tirant retorna a Constantinoble. Narra la història del jove cavaller bretó Tirant des que és armat a Anglaterra. Demostra ser el millor cavaller del món als torneigs i justes i com a cavaller integrat als exèrcits militars, esdevenint capità general. L’heroi és de mesura humana, és més enginyós que forçut, guanya perquè sap dosificar els esforços, planifica les batalles i posa paranys als adversaris.
  35. 36. <ul><li>La novel·la s’estructura a partir de les trames argumentals amorosa i cavalleresca. </li></ul><ul><li>Aporta, a més, una gan varietat temàtica: </li></ul><ul><li>esdeveniments històrics (setges de Rodes i Constantinoble) </li></ul><ul><li>escenes eròtiques (Tirant i Carmesina, amors il·lícits d’Hipòlit i l’emperadriu…) </li></ul><ul><li>plantejaments d’estratègia militar </li></ul><ul><li>descripcions sociològiques (són presents tots els estrats socials i el seu comportament) </li></ul><ul><li>retrats psicològics… </li></ul><ul><li>Mario Vargas Llosa la qualificà de novel·la TOTAL. </li></ul><ul><li>Remarquem el component humorístic i el to irònic d’algunes escenes. </li></ul>Pel que fa al llenguatge, hi trobem els nivells adients a totes les situacions viscudes pels personatges.
  1. A particular slide catching your eye?

    Clipping is a handy way to collect important slides you want to go back to later.

×