Competncies Primaria Neus Sanmart 1201783784551787 5

754 views
712 views

Published on

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
754
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2
Actions
Shares
0
Downloads
22
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Competncies Primaria Neus Sanmart 1201783784551787 5

  1. 1. <ul><li>Neus Sanmartí </li></ul><ul><li>Gener, 2008 </li></ul>Qu è comporta aplicar un curr íc ulum orientat al desenvolupament de compet èn cies a l’escola prim ària ? Jornada sobre els nous curr í u lums a l‘Educaci ó Primària
  2. 2. Per qu è els nous currículums demanen que els mestres ens plantegen el desenvolupament de competències en l’alumnat? <ul><ul><li>Una societat democràtica necessita persones capaces d’analitzar críticament la informació i saber actuar </li></ul></ul><ul><ul><li>Noves necessitats de l’economia: preparació per canviar de feina. </li></ul></ul><ul><ul><li>L’accés a la informació és universal (Internet), però cal saber què buscar i comprendre-la. </li></ul></ul>
  3. 3. Canvis en el concepte de competència derivats de les TIC i de les noves formes d’organització del treball Training and learning for competence, EU, 2002 Responsabilitat, autoaprenentatge Passiu, rebre Aprenentatge Cont ínua Una vegada i per sempre Formaci ó Sist èmica Seqüencial Interdepend ència Fonamentada en la R. Problemes Fonamentada en l’experi ència Expertesa Iniciativa Bona conducta, disciplina Responsabilitat Visi ó actual Visi ó antiga Factor
  4. 4. Qu è s’entén per competència? “ Capacitat d’actuar eficaçment en situacions diverses, complexes i imprevisibles; es recolza en coneixements, però també en valors, habilitats, experiència...” (Eurydice, 2002)
  5. 5. Qu è comporta? <ul><ul><li>Integraci ó de coneixements en la resoluci ó de problemes (complexitat). </li></ul></ul><ul><ul><li>Funcionalitat del coneixement (aplicaci ó a situacions socialment rellevants, imprevisibles). </li></ul></ul><ul><ul><li>Autonomia de l’alumnat per aprendre i per actuar eficaçment. </li></ul></ul>
  6. 6. Un exemple <ul><li>Contingut del currículum: </li></ul><ul><ul><li>“ Caracterització de la funció de reproducció a partir de l’observació d’animals i plantes ” (Cicle mitj à ) </li></ul></ul><ul><li>Què ens hem de proposar que aprengui l’alumnat? </li></ul><ul><ul><li>A utilitzar aquest coneixement en la seva vida personal quan hagi de prendre decisions d’actuació o quan desitgi continuar aprenent. </li></ul></ul>
  7. 7. Pensem: Quina pregunta plantegem habitualment per avaluar si han après sobre la reproducció de les plantes (o sobre les flors)? I ara pensem : Quina pregunta plantejaríem per avaluar si l’alumnat és competent en l’ús d’aquest coneixement? Com ho avaluem?
  8. 8. CEIP Bellaterra. 3º EP
  9. 9. O b é… Quines accions plantejaríeu als ve ïns per recuperar els boscos i com els hi argumentaríeu que són adequades?
  10. 10. Què ha d’haver après l’alumnat per respondre preguntes d’aquest tipus? <ul><li>A llegir textos “llargs”. </li></ul><ul><li>Idees b àsiques i abstractes sobre què necessiten els éssers vius per poder créixer i reproduir-se . </li></ul><ul><li>A aplicar aquestes idees a una situació no treballada a classe. </li></ul><ul><li>A relacionar aquests coneixements amb comportaments i valors (conseq üències ambientals). </li></ul><ul><li>A argumentar propostes tenint en compte variables diferents i fonamentant-se en coneixements i en evid èncie s. </li></ul><ul><li>A escriure la seva argumentació (o exposar-la oralment) d’una manera que d’altres l’entenguin. </li></ul>
  11. 11. Per tant, no t é massa sentit… <ul><li>Pensar en un llistat llarg de compet ències (per definició, una competència és quelcom holístic). </li></ul><ul><ul><li>Per ò sí en possibles components o factors de la competència </li></ul></ul><ul><li>Assimilar-les nom és als components “transversals” de l’aprenentatge. </li></ul>
  12. 12. Per ajudar l’alumnat a desenvolupar competències caldrà “dissenyar” una escola diferent a l’actual
  13. 13. Quins s ón els aspectes didàctics bàsics? <ul><ul><li>Contextualitzaci ó de l’aprenentatge (R.P.). </li></ul></ul><ul><ul><li>S’apr èn ( i es R.P.) amb els altres </li></ul></ul><ul><ul><li>Per aprendre i per actuar cal saber comunicar </li></ul></ul><ul><ul><li>Per aprendre cal saber “corregir-se” (autoavaluar-se). </li></ul></ul>
  14. 14. 1. Contextualitzaci ó de l’aprenentatge <ul><ul><li>Partir d’un problema socialment rellevant , de l’an àlisi d’una situació real, i fer-se preguntes per arribar a… </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Abstreure idees globals junt amb maneres de fer i… </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Saber-les aplicar a la interpretació de noves situacions o problemes. </li></ul></ul></ul><ul><ul><li>No es transfereix del problema-exemple a d’altres problemes; cal passar per l’abstracció </li></ul></ul>
  15. 15. Idees per aprofundir: Import ància d’aprendre a plantejar bones preguntes Quan a Isidore Rabí, premi Nobel de física, li van preguntar qu è li hav i a ajudat a ser científic, respongu é : Al sortir de l’escola, totes les altres mares jueves de Brooklyn preguntaven als seus fills: “Qu è heu après avui a l’escola?”. En canvi la meva mare deia: “Izzy, t’has plantejat avui alguna bona pregunta?” Christine Chin 2004
  16. 16. <ul><li>Per exemple, “aprenem sobre els arbres del pati o del bosc”. Si ens centrem nom és en preguntar-nos sobre els seus noms i les seves característiques, no és un saber que comporti aprendre a actuar. </li></ul>Idees per aprofundir: Cal distingir entre “aprendre” informacions i aprendre coneixements que promouen “ser competent”
  17. 17. Per fonamentar com actuar ens cal respondre preguntes com: D’on ha sortit l’arbre? Qu è necessita una llavor per germinar? Què passa dins de la llavor quan germina?… CEIP Bellaterra, 3r
  18. 18. O… Per què li serveix a un arbre tenir flors? C om podem argumentar si aquesta part del pi és una flor o no?
  19. 19. 2. Organitzaci ó del treball per aprendre <ul><ul><li>Aprenem quan fem (manipulem i pensem quines s ón les nostres idees i maneres de fer )… </li></ul></ul><ul><ul><li>Tot interaccionant amb els altres, comparant , i… </li></ul></ul><ul><ul><li>Revisant els nostres punts de vista inicials. </li></ul></ul>
  20. 20. CEIP Bellaterra. 3º EP Experimentem, observem, identifiquem parts de la planta, recollim dades, les representem…
  21. 21. Ens agrupem de maneres diferents, conversem, intercanviem, consensuem… CEIP Coves d’en Cimany 3r - 5 è
  22. 22. Pactem normes de treball CEIP Heura, 4t.
  23. 23. 3. La comunicaci ó: Eix de tot aprenentatge <ul><ul><li>Si s’apr èn interactuant, és fonamental : </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Expressar les idees oralment, amb ajut de les TIC, del gest…, argumentar-les en públic... </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Escriure les idees, organitzant-les, connectant-les, justificant-les... </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Llegir críticament. </li></ul></ul></ul>
  24. 24. Quines propostes feien? Com argumenten les seves idees ? Què hauríem d’aprendre per saber si les seves propostes són adequades? Qui eren les persones que es van manifestar? A qui feien les seves propostes? Lectura cooperativa de la noticia
  25. 25. Justifiquem en quines condicions el bosc es recupera millor despr és d’un incendi ? CEIP Coves d’en Cimany, 5 è Amb pluja Sense pluja Com que hi ha pluges els animals es poden alimentar millor i les cèl·lules es reprodueixen... Els arbres creixen perquè amb aigua es pot fer la fotosíntesi... No hi hauria animals, perquè amb els seus sentits captarien que no hi ha aliment i buscarien un altre lloc ... Els animals no tenen aliment i no tenen energia ni vitamines i es moren les cèl·lules... Si no tenen aliment el cos es mor, perquè les venes no poden repartir aliment pel cos...
  26. 26. La meva idea és Les meves raons són Convenceria a algú que no em creu dient Aprenem a argumentar
  27. 27. Comuniquem les nostres propostes de gestió del bosc <ul><li>Plataforma CENDRA </li></ul><ul><li>Parc Natural de Sant Llorenç del Munt </li></ul><ul><li>08227 Sant Llorenç del Munt </li></ul><ul><li>Barcelona </li></ul><ul><li>Senyors </li></ul><ul><li>Som alumnes de la classe de 5è. Pirineus , de l’escola “Coves d’en Cimany” que hem estat estudiant el tema dels “Éssers vius al seu medi “, i com sabem que aquest estiu es va cremar el bosc de Sant Llorenç i a classe hem estat parlant molt de tot el que va passar, us volem proposar unes quantes idees que podeu fer per intentar evitar que no tornin a produir-se més incendis. </li></ul><ul><li>El primer de tot seria que hauríeu de plantar alzines normals i alzines sureres perquè si es cremen rebroten i tenen protecció amb el suro. </li></ul><ul><li>Com a prevenció podríeu : </li></ul><ul><ul><ul><li>- Retallar periòdicament la part superior de la capçada dels arbres que estiguin a prop de cables, perquè no les toquin amb les puntes de les fulles. </li></ul></ul></ul><ul><li>- Organitzar la neteja de les branques que cauen dels arbres i aprofitar-les per a fer paper. </li></ul><ul><li>- Posar més contenidors de reciclatge perquè la gent hi pogués llençar els vidres, l llaunes , plàstics, cigarrets i papers . </li></ul><ul><li>- Distribuir rètols indicatius, al llarg del parc, per explicar a la gent el que pot i no pot fer. </li></ul><ul><ul><ul><li>- Organitzar una recollida periòdica d’ escombriaires. </li></ul></ul></ul><ul><li>- Destinar més guardes forestals a les zones més concorregudes. </li></ul><ul><li>Esperant que les nostres idees us ajudin molt a mantenir bonic el parc, Us saludem els nens i les nenes de 5è. Pirineus. </li></ul><ul><li>En nom de la classe: </li></ul>
  28. 28. 4. Per aprendre cal saber autoregular-se <ul><ul><li>“ La finalitat fonamental de tot proc és d’ensenyament és la d’afavorir que l’alumnat arribi a ser el m és autònom possible aprenent, és a dir, sent capaç de reconèixer els seus errors i trobant camins per superar-los” </li></ul></ul><ul><ul><li>G. Nunziatti, 1990 </li></ul></ul>
  29. 29. Com s’alimenten els arbres? Cada grup representa qu è creu que passa dins d’un arbre quan es nodreix CEIP Coves d’en Cimany, 5 è
  30. 30. Els membres del grup expliquen com ho han fet i per qu è. La resta de companys fan suggeriments de millora
  31. 31. El grup escriu qu è milloraria i perquè - Els arbres no tenen sang. - Les arrels s ón molt petites i no podrien sostenir l’arbre - Hem de posar tubs que baixin. Les arrels també necessiten aliments i els han d’arribar des de la fulla. - No hi ha cèl·lules bones o dolentes. En tot cas unes es moren. - …
  32. 32. Realment es pot aconseguir que l’alumnat desenvolupi compet ències? <ul><li>Dubtes habituals: </li></ul><ul><ul><li>Aix ò de les competències és el mateix de sempre amb noms diferents. </li></ul></ul><ul><ul><li>Els llibres de text no estan enfocats a aquest tipus d’aprenentatge. On queden els llibres de text? </li></ul></ul><ul><ul><li>No en sé prou de ciències (o d’altres disciplines) per treballar d’aquesta manera. </li></ul></ul><ul><ul><li>Tot això requereix pensar bé en el currículum (què ensenyem i com) i un bon treball en equip, i no tenim prou temps. </li></ul></ul>
  33. 33. “ La utopia està a l’horitzó. Camines dues passes, ella s’allunya i l’horitzó corre deu passes més enllà. Aleshores per què serveix la utopia?. Doncs ens serveix per caminar” Eduardo Galeano, escriptor. És una utopia aconseguir q ue els alumnes siguin competents i que nosaltres siguem competents en ajudar-los a ser-ho?

×