L'enfocament competencial

1,958 views
1,715 views

Published on

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
1,958
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1,287
Actions
Shares
0
Downloads
8
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

L'enfocament competencial

  1. 1. L’enfocament competencial en l’ensenyament de les llengües a la Primària i l’ESO JM Lucea Berga 12_2_2014
  2. 2. Objectius de la sessió 1 Explicar què és això de l’enfocament competencial en l’ensenyament de les llengües (cat, cast, francès i anglès) i veure com hi hem arribat Recerca en el camp de l’assoliment de les llengües Currículum Decrets 142 i 143 Proves Consell Superior d’Avaluació: diagnòstiques, i de 6è PRI i 4t ESO 2 Presentar l’ajuda que ens ofereix el Departament i com aprofitar-la Orientacions per treballar competencialment a l’aula ILEC Altres ajuts 3 Suggerir propostes de treball a nivell de centre per anar introduint aquest enfocament competencial a les aules
  3. 3. Què vol dir ensenyar les llengües de forma competencial? Vol dir treballar la llengua a la classe per ensenyar els alumnes a fer coses de tipus comunicatiu i significatives per a ells. És a dir, ensenyar-los a entendre el que escolten i llegeixen, i a expressar-se verbalment i per escrit gaudint el més possible. En aquest sentit, aprofundir en la gramàtica o teoritzar sobre les tipologies textuals ajuda molt poc a entendre i expressar-se millor.
  4. 4. 1 Recerca en el camp de l’assoliment de les llengües
  5. 5. Treballar les llengües de forma competencial no és una moda més!!!!
  6. 6. Aquest enfocament és fruit de la recerca duta a terme en el camp de la psicolingüística
  7. 7. ja que … aprendre una llengua és un procés psicolingüístic
  8. 8. Els psicolingüistes vénen treballant des de fa dècades, intentant descobrir com treballa la ment quan s’està aprenent una llengua …
  9. 9. ...i, conseqüentment, intentant dissenyar la didàctica més adient per ensenyar les llengües amb èxit
  10. 10. Tres preguntes han guiat la recerca en el camp de l’aprenentage de les llengües: 1. Què és la llengua? 2. Com treballa la ment quan aprén una llengua? 3. Quina és la didàctica més idònia per utilitzar a la classe?
  11. 11. Tres preguntes han guiat la recerca en el camp de l’aprenentage de les llengües: 1. Què és la llengua? 2. Com treballa la ment quan aprèn una llengua? 3. Quina és la didàctica més idònia per utilitzar a la classe?
  12. 12. Pregunta. 1. Què és la llengua? Dues respostes generals: a)Un sistema d'estructures amb quatre dimensions: morfologia, sintaxi, fonologia i lèxic, dimensions que cal estudiar i dominar. Es tracta d’estudiar com funciona la llengua (fins al final dels anys seixanta) a)Un instrument de comunicació amb continguts lingüístics de tipus pragmàtic o d'ús. Es tracta de saber fer coses de tipus comunicatiu amb la llengua (començament dels setanta) (anar en bicicleta / ser usuari de programes informàtics)
  13. 13. Tres preguntes han guiat la recerca en el camp de l’aprenentage de les llengües: 1. Què és la llengua? 2.Com treballa la ment quan aprèn una llengua? 3. Quina és la didàctica més idònia per utilitzar a la classe?
  14. 14. Preg. 2a Quin paper juga la ment en aprendre una llengua? Es tracta un procés psicolingüístic amb tres respostes: (a) Fins als anys quaranta els lingüistes no es qüestionen el paper que juga la ment en aprendre una llengua
  15. 15. Preg 2b. Quin paper juga la ment en aprendre una llengua? (b) Als anys quaranta, d'acord amb els estudis de lingüística aplicada del moment, es creu que la ment es limita a repetir el que sent al seu voltant, jugant, així, un paper totalment passiu. S'aplica a l'assoliment de les llengües les teories conductistes, basades amb l'estímul, resposta, recompensa, .... (-Skinner-).
  16. 16. Preg 2c. Quin paper juga la ment en aprendre una llengua? (C) A finals dels 50, Chomsky, amb el seu "Verbal behaviour" qüestiona les tesis conductistes i postula que la ment imita, en part, el que sent, però que, sobretot, mitjançant en MAL, el que fa és processar el que sent, arribant a descobrir com funciona la llengua, i ho fa elaborant i contrastant un seguit d'hipòtesis, basant-se en generalitzacions: "Mare, l'ocell s'ha morit" "Yo no he hacido esto" "Tu ets el cavall i jo la cavalla" "Ha caigut al suel" "Yesterday he goed to the cinema”
  17. 17. Breu esquema sobre l’adquisició natural de la llengua Input Comprensible Oral Escrit output Filtre MAL Competència adquirida Oral Escrit
  18. 18. Model del Monitor basat en Krashen 1985 Input MAL Competència Adquirida comprensible oral Filtre escrit monitor Input Analitzat Competència apresa Filtre output
  19. 19. Aquest MAL (mecanisme d’adquisició de llengües) és un mecanisme potentíssim i ...màgic. Té, però, algunes peculiaritats que els professors hem de conèixer: 1 Per funcionar necessita molt i molt aliment (input oral i escrit) i aquest ha de ser estimulant i motivador 2 És molt capritxós en l’aliment que li agrada, no li és útil tot el que se li dóna a la classe, tot i que el professor pensi que és molt important 3 És molt lent. No obstant, com més aliment adequat i més estímul i motivació rep, més de pressa funciona 4 Descobreix perfectament com funciona la llengua, però ...... no sap quina categoria gramatical tenen les paraules i les frases que és capaç de produir
  20. 20. I …què li agrada i li és útil a aquest MAL? (1) Comprensió oral: Escoltar històries boniques, contes, informacions interessants i rellevants, …. I … aprendre a entendre allò que escolta: captar les idees principals, fer un resum, fer un esquema amb la informació, deduir el significat de les paraules desconegudes, veure quina és l’estructura d’aquest text oral, …
  21. 21. I …què li agrada i li és útil a aquest MAL? (2) Expressió oral: Tenir oportunitats i ser estimulat a expressar-se oralment: davant de la classe, en parelles, en petits grups, …. Per explicar coses interessants: contes, històries, afeccions, coses de la família, d’algun viatge, vida d’animals, jocs, …. I aprendre a estructurar el discurs oral: dominar la cohesió, la coherència, el to de veu, modular la veu, …. (comunicar bé). A partir de models que van de menys a més difícils
  22. 22. I …què li agrada i li és útil a aquest MAL? (3) Comprensió lectora: Llegir molt, sempre que es tracti de quelcom que li agrada: contes, històries boniques, poesia, textos de tot tipus, novel.les, daris, revistes, … (llegir per plaer, llegir per aprendre, …) I …aprendre a entendre allò que està llegint I …aprendre a fixar-se com estan escrites les paraules i practicar la memòria ortogràfica visual conscient
  23. 23. I …què li agrada i li és útil a aquest MAL? (4) Expressió escrita: Veure’s motivat a escriure tot tipus de textos, textos que siguin motivadors i el màxim de comunicatius possible: e-mails, descripcions, processos, guies de viatges, … I …aprendre a estructurar el text, a escriure amb correcció ortogràfica, …. a partir de models que van de menys a més difícils
  24. 24. El que li agrada i és útil al MAL És a dir ....el que al MAL li agrada i li és útil és la llengua que es treballa competencialment: per fer coses que són significatives pels alumnes i que tenen l'objectiu de comunicar alguna cosa
  25. 25. Què no li agrada i no li és útil? Reflexionar molt sobre com funciona la llengua: >Activitats d’anàlisi morfològica i sintàctica >Tasques mecàniques: formació de les paraules, … Teoritzar sobre tipologies textuals Aprendre regles ortogràfiques de memòria
  26. 26. Tres preguntes han guiat la recerca en el camp de l’aprenentage de les llengües: 1. Què és la llengua? 2. Com treballa la ment quan aprèn una llengua? 3. Quina és la didàctica més idònia per utilitzar a la classe?
  27. 27. Preg 3a. Com s’organitza l'activitat didàctica considerant la llengua com un sistema? A les classes es fa un èmfasi molt important, en alguns casos, fins i tot, prioritari, a conèixer com funciona la llengua, és a dir, es fa molt treball gramatical: molta anàlisi morfològica i sintàctica.
  28. 28. Preg 3b. Com s’organitza l'activitat didàctica considerant la llengua com un instrument de comunicació? Èmfasi prioritari a utilitzar la llengua per fer alguna cosa en termes comunicatius, tot potenciant el domini de les quatre habilitats bàsiques. Es treballen prioritàriament les estratègies per aconseguir un bon domini en aquestes habilitats, les quals s'avaluen independentment: comprensió oral comprensió escrita (lectura) expressió oral expressió escrita (escriptura) petites reflexions gramaticals
  29. 29. Preg 3b. Com s’organitza l'activitat didàctica considerant la llengua com un instrument de comunicació? Llavors, a l’hora d’esmicolar la llengua per treballar-la amb els alumnes, el que es treballa prioritàriament són les funcions a realitzar amb la llengua, a nivell receptiu i productiu: fer descripcions, demanar disculpes, fer invitacions, presentar-se un mateix, …
  30. 30. Preg 3b. Com organitzar l'activitat didàctica considerant la llengua com un instrument de comunicació? I … quan a la classe es treballa la llengua per ensenyar els alumnes a fer coses en termes comunicatius (entendre i produir textos orals i escrits) estem parlant d’un ENFOCAMENT COMPETENCIAL DE L’ENSENYAMENT DE LES LLENGÜES
  31. 31. Sí, però, i … com podem treballar les llengües competencialment? Els llibres de text i els materials al nostre abast no ens ajuden gaire Recollir i elaborar material propi adient no és fàcil
  32. 32. Això que acabem de veure és el que ens diu la recerca en el camp de la psicolingüística. El que veurem ara serà el currículum i les proves del Consell Superior d’Avaluació inspirats en una determinada política educativa
  33. 33. 2 Currículum Decrets 142 i 143
  34. 34. Objectius de les llengües a Primària: capacitats a desenvolupar (1) 1. Valorar la realitat multilingüe i multicultural de la nostra societat com a font de riquesa personal i col·lectiva, prendre consciència de la importància del domini de llengües en un món cada cop més global i utilitzar amb progressiva autonomia tots els mitjans al seu abast, incloent-hi les TIC, per obtenir informació i per comunicar-se, evitant els estereotips lingüístics que suposen judicis de valor i prejudicis classistes, racistes o sexistes. 2. Desenvolupar la competència comunicativa oral i escrita en totes les llengües de l'escola per comunicar-se amb els altres, per aprendre, per expressar les opinions i concepcions personals, apropiar-se i transmetre les riqueses culturals i satisfer les necessitats individuals i socials. 3. Desenvolupar la competència en la llengua catalana com a vehicle de comunicació parlada o escrita, per a la construcció dels coneixements, per al desenvolupament personal i l'expressió, i per a la seva participació en les creacions culturals. 4. Desenvolupar la competència en llengua castellana de manera que sigui possible que, al final de l'educació obligatòria, utilitzi normalment i correctament les dues llengües oficials. 5. Expressar-se oralment, adequant les formes i el contingut als diferents contextos i situacions comunicatives, i mostrant una actitud respectuosa i de col·laboració. 6. Comprendre i respondre en llengua estrangera a les interaccions orals més habituals de l'aula. 7. Comprendre discursos i explicacions orals que es donen en l'àmbit escolar i en el context social i cultural proper.
  35. 35. Objectius de les llengües a Primària: capacitats a desenvolupar (2) 8. Comprendre els missatges orals en llengua estrangera sobre temes relacionats amb els interessos dels alumnes, els dels altres i el món que ens envolta. 9. Comprendre textos escrits que es donen en l'àmbit escolar i en el context social i cultural proper. 10. Comprendre textos audiovisuals (publicitat, pel·lícules, informatius), dels mitjans de comunicació o de les tecnologies de la informació i la comunicació, i fer-ne una lectura crítica i creativa. 11. Utilitzar adequadament la biblioteca, els mitjans de comunicació audiovisual i les tecnologies de la informació per obtenir, interpretar i valorar informacions i opinions diferents. 12. Utilitzar les llengües eficaçment en l'activitat escolar, tant per buscar, recollir i processar informació, com per escriure textos vinculats a les diferents àrees del currículum. 13. Produir textos de diferent tipologia i amb diferents suports, relacionats amb el context social i cultural, amb adequació, coherència, cohesió i correcció lingüística, adequada a l'edat. 14. Reflexionar sobre la llengua i les normes de l'ús lingüístic, a partir de situacions de comunicació reflexiva, per escriure i parlar de forma adequada, coherent i correcta, i per comprendre textos orals i escrits. 15. Utilitzar la lectura com a font de plaer i enriquiment personal i apropar-se a obres de la tradició literària. 16. Comprendre textos literaris de gèneres diversos adequats quant a temàtica i complexitat i iniciar-se en els coneixements de les convencions específiques del llenguatge literari. 17. Manifestar una actitud receptiva, interessada i de confiança en la pròpia capacitat d'aprenentatge i d'ús de les llengües.
  36. 36. Objectius de les llengües a l’ESO: capacitats a desenvolupar (1) 1. Valorar la llengua i la comunicació com a mitjà per a la comprensió del món dels altres i d'un mateix, per a participar en la societat plural i diversa del segle XXI, per a l'enteniment i mediació entre persones de procedències, llengües i cultures diverses, evitant qualsevol tipus de discriminació i estereotips lingüístics. 2. Aconseguir la competència comunicativa oral, escrita i audiovisual en les llengües de l'escola per comunicar-se amb els altres, per aprendre (en la cerca i elaboració d'informació, i en la transformació dels coneixements), per expressar les opinions i concepcions personals, apropiar-se i transmetre les riqueses culturals i satisfer les necessitats individuals i socials. 3. Aconseguir la competència en la llengua catalana com a vehicle de comunicació parlada o escrita, per a la construcció dels coneixements, per al desenvolupament personal i l'expressió, i per a la seva participació en les creacions culturals. 4. Aconseguir la competència en llengua castellana de manera que sigui possible que, al final de l'educació obligatòria, s'utilitzi normalment i correctament les dues llengües oficials. 5. Aconseguir la competència en llengües estrangeres com a eina d'aprenentatge de continguts diversos, com a font de plaer i de creixement personal, i com a porta oberta a altres persones i cultures. 6. Utilitzar amb autonomia i esperit crític els mitjans de comunicació social i les tecnologies de la informació i comunicació per obtenir, interpretar, elaborar i presentar en diferents formats informacions, opinions i sentiments diversos i per participar en la vida social.
  37. 37. Objectius de les llengües a l’ESO: capacitats a desenvolupar (2) 7. Interaccionar, expressar-se i comprendre oralment, per escrit o audiovisualment, de manera coherent i adequada als contextos acadèmic, social i cultural, adoptant una actitud respectuosa i de cooperació. 8. Escoltar i comprendre informació general i específica, i expressar-se i interactuar en llengua estrangera en situacions habituals de comunicació adoptant una actitud adequada, participativa, oberta i respectuosa i amb un cert nivell d'autonomia. 9. Comprendre discursos orals i escrits en els diversos contextos de l'activitat acadèmica, social i cultural tot valorant la lectura com a font de plaer, d'enriquiment personal i de coneixement d'un mateix i del món, i consolidar hàbits lectors. 10. Comprendre i crear textos literaris utilitzant els coneixements bàsics sobre les convencions dels gèneres, els temes i motius de la tradició literària i els recursos estilístics, tot valorant el coneixement del patrimoni literari com una manera de simbolitzar l'experiència individual i col·lectiva. 11. Aplicar de manera reflexiva els coneixements sobre el funcionament de la llengua i les normes d'ús lingüístic per comprendre i produir missatges orals i escrits amb adequació, coherència, cohesió i correcció, i transferir aquests coneixements a les altres llengües que s'aprenen a partir de la reflexió sobre els propis processos d'aprenentatge. 12. Conèixer la realitat plurilingüe de Catalunya, d'Espanya i del món actual, i valorar les varietats de la llengua i la diversitat lingüística del món com una riquesa cultural. 13. Manifestar una actitud receptiva, interessada i de confiança en la pròpia capacitat d'aprenentatge i d'us de les llengües i participar activament en el control i avaluació del propi aprenentatge i el dels altres.
  38. 38. Els objectius d’etapa queden concretats per a cada cicle o curs en uns criteris d’avaluació (allò que els alumnes han de saber en acabar el cicle o el curs) > de cicle (primària) > de curs (secundària) Cal diferenciar-los dels criteris de qualificació
  39. 39. Criteris d'avaluació 3r cicle EP català (1) 1.Valorar la participació activa en les converses de classe i l'ús d'un llenguatge comprensible per a les funcions bàsiques, com relacionar-se, aprendre, expressar experiències viscudes, imaginar. Així mateix, ha de saber escoltar els altres i respectar els torns de paraula. 2.Comprendre produccions orals (conferències, exposicions, explicacions), provinents de diferents mitjans. Tenir capacitat per fer-ne una síntesi també oral a partir de les idees principals que s'hi han exposat. 3.Exposar temes de producció pròpia oralment (exposicions, processos, comentaris d'actualitat, entre altres) amb preparació prèvia, i adaptant l'entonació, el to de veu o el gest a la situació comunicativa. Utilització de material gràfic. 4.Aplicar tot tipus d'estratègies per comprendre el sentit global i informació específica de textos escrits de tipologia diversa i en diferents formats. Saber elaborar síntesis en forma d'esquema o mapa conceptual, 5.Comprendre autònomament textos escrits (contes, poemes, articles, fullets informatius, entre d'altres) i audiovisuals (pel·lícules, anuncis, informatius). Saber respondre i formular preguntes referides als textos que s'han llegit o mirat. 6.Conèixer el funcionament d'una biblioteca .també de les virtuals., per localitzar llibres de coneixements i lectures literàries. 7.Saber sintetitzar informació provinent de webs utilitzant el format hipertext. 8.Escriure textos funcionals, narratius, literaris i audiovisuals coherents .a mà i fent ús de TIC. ben construïts, amb riquesa de llenguatge, partint del procés de pensar escriure o elaborar i revisar. 9.Conèixer i aplicar l'estructura que determina la tipologia dels textos. 10.Expressar idees a través d'esquemes. 11.Utilitzar programari per comunicar-se amb l'exterior: correu electrònic i entorns virtuals de comunicació.
  40. 40. Criteris d'avaluació 3r cicle EP català (2) 11.Utilitzar programari per comunicar-se amb l'exterior: correu electrònic i entorns virtuals de comunicació. 12.Saber escriure textos de totes les tipologies amb un lèxic i estructura que s'adigui al tipus de text, a les intencions i al registre. Tenir capacitat per revisar i millorar els textos d'un mateix o dels altres. 13.Conèixer la terminologia gramatical bàsica i la funció de cada element en un enunciat. 14.Mostrar seguretat en l'ortografia de base, bon coneixement de les normes ortogràfiques que responen a lleis constants i haver après algunes normes d'excepció i algunes excepcions; haver memoritzat les paraules d'ús freqüent. 15.Aplicar l'accentuació gràfica en la majoria de casos en els textos de producció. 16.Coneixement dels mecanismes de la llengua per crear significat, com derivació, composició, sentit figurat i tots els treballats durant el curs. Aplicació en els textos de producció pròpia. 17.Mostrar progressiva autonomia en l'aprenentatge: reflexió sobre el procés, organització i planificació del treball, acceptació dels errors, autocorrecció i autoavaluació de tot el procés. 18.Mostrar comprensió dels llibres de literatura que llegeixen: saber explicar com són els protagonistes, la trama, els escenaris. Valorar el llenguatge i la il·lustració. Saber-ne fer una valoració global. 19.Escriure textos de tot tipus: contes, poemes, còmics, diaris personals, notícies. 20.Conèixer i valorar la diversitat lingüística i cultural de Catalunya, d'Espanya i del món, amb actitud de respecte cap a les persones que parlen altres llengües i interès a comprendre-les. 21.Saber comparar produccions de diferents llengües per trobar-hi semblances i diferències i canviar el punt de vista personal per poder comprendre altres maneres de veure el món. 22.Tenir interès per solucionar els problemes de comprensió i comunicació que es produeixen en contextos multilingües sabent adaptar els missatges. 23.Usar un llenguatge no discriminatori i respectuós amb els altres i ser crític amb els prejudicis racistes, sexistes i classistes.
  41. 41. Criteris d'avaluació 3r cicle EP anglès (1) 1.Captar el missatge global i específic de produccions i interaccions orals variades procedents de diferents contextos relacionats amb els alumnes i el seu entorn més proper. 2.Expressar-se amb certa fluïdesa davant les produccions i interaccions orals més habituals en l'àmbit escolar i personal. 3.Participar amb naturalitat en les interaccions orals (fer preguntes, demanar aclariments o disculpes, donar les gràcies) i mostrar interès en les produccions orals pròpies i respecte per les produccions orals dels altres. 4.Emprar la llengua estrangera amb correcció tenint en compte l'entonació, el ritme i les estructures pròpies per transmetre informacions diverses d'acord amb una finalitat comunicativa i emprant els recursos disponibles. 4.Fer petites exposicions orals individuals o en grup de temes relacionats amb les diferents àrees del coneixement. 5.Comprendre el sentit global i informació específica de textos escrits de tipologia diversa i en diferents suports i formats. 6.Elaborar textos escrits senzills tant en suport paper com digital segons un model i tenint en compte el destinatari, el tipus de text i la finalitat comunicativa.
  42. 42. Criteris d'avaluació 3r cicle EP anglès (2) 7. Mostrar cura i interès per les produccions escrites així com dels elements que en són propis (correcció, planificació, contextualització, revisió). 8. Valorar i reconèixer les diferents estratègies que ajuden a prendre consciència del propi aprenentatge i mostrar un cert grau d'autonomia a l'hora de resoldre situacions d'aprenentatge. 9. Actitud de respecte cap a les persones que parlen altres llengües i interès per comprendre-les. 10.Valorar la llengua estrangera com a instrument de comunicació amb altres persones i cultures, interessant-se per les produccions tradicionals i actuals en llengua estrangera. 11.Saber comparar produccions de diferents llengües per trobar-hi semblances i diferències i canviar el punt de vista personal per poder comprendre altres maneres de veure el món. 12.Tenir interès per solucionar el problemes de comprensió i comunicació que es produeixen en contextos multilingües, sabent adaptar els missatges. 13.Usar un llenguatge no discriminatori i respectuós amb els altres i ser crític amb els prejudicis racistes, sexistes i classistes.
  43. 43. Criteris d'avaluació 4t ESO Català i Castellà (1) 1. Participar activament i reflexivament en interaccions orals, escrites i audiovisuals per a l' aprenentatge i per a les relacions socials, dintre i fora de l'aula i amb l'ús dels recursos de les TIC, identificant els problemes de comunicació i sabent resoldre-les convenientment. 2. Comprendre textos (orals, escrits i audiovisuals) expositius i argumentatius per a l'expressió d'idees i raonaments, expositius per a la presentació de treballs i informes, conversacionals per a l'obtenció d'informació i administratius per a la relació formal amb l'administració i amb el món laboral. 3. Comprendre i sintetitzar seqüències audiovisuals, procedents dels mitjans de comunicació, relacionades amb diversa tipologia de textos. 4. Realitzar exposicions orals sobre fets d'actualitat que siguin d'interès de l'alumnat o continguts curriculars, amb ajuda de mitjans audiovisuals i dels recursos de les TIC. 5. Cercar informació per comprendre i ampliar el contingut dels missatges orals, escrits o audiovisuals, utilitzant diverses estratègies. 6. Produir textos de diferents tipus: argumentació ideològica, treballs i informes, i administratius, usant procediments de planificació i elements lingüístics per a la cohesió interna de les idees dins del text. Aplicar les estratègies per a la correcció lingüística i revisió gramatical dels textos. 7. Conèixer les característiques estructurals i gramaticals dels tipus de textos esmentats, posant especial atenció en el reconeixement de les formes verbals i en les modalitats oracionals i la relació amb el context.
  44. 44. Criteris d'avaluació 4t ESO Català i Castellà (2) 8. Aplicar procediments per enriquir el text escrit mitjançant elements d'estil (ús d'anàfores i eliminació de repeticions), mitjançant la precisió lèxica i l'aplicació de fórmules genuïnes, tant de lèxic com modismes o proverbis. 9. Mostrar interès per la millora de l'expressió oral, escrita i audiovisual pròpia i aliena i respectar les opinions d'altri. 10.Exposar una opinió ben argumentada sobre la lectura d'una obra completa adequada a l'edat; avaluar l'estructura i l'ús dels elements del gènere, l'ús del llenguatge i el punt de vista de l'autor; situar el sentit de l'obra en relació amb el context històric i cultural i amb la pròpia experiència. 11.Utilitzar els coneixements literaris en la comprensió i la valoració de textos breus o fragments, tot tenint en compte alguns temes i motius recurrents, les característiques del gènere, el valor simbòlic del llenguatge poètic i la funcionalitat dels recursos retòrics del text. 12.Mostrar coneixement d'autors/es, obres i períodes més significatius de la literatura catalana i castellana de l'Edat Mitjana al segle XX. 13.Crear textos, en suport paper o digital, prenent com a model un text literari treballat a l'aula. 14.Reconèixer i valorar la diversitat lingüística d'Europa i del món, analitzant la realitat de la vida i mort de les llengües. 15.Participar activament i reflexivament en l'avaluació (autorregulació, coavaluació) del propi aprenentatge i el dels altres amb una actitud activa i de confiança en la pròpia capacitat d'aprenentatge i ús de les llengües.
  45. 45. Criteris d'avaluació 4t ESO llengües estrangeres (1) 1. Participar en converses i simulacions breus, relatives a situacions habituals o d'interès personal i amb finalitats comunicatives diferents, utilitzant les convencions pròpies de la conversa i les estratègies necessàries per resoldre les dificultats durant la interacció. 2. Fer ús de fórmules característiques del llenguatge formal i informal en les comunicacions orals i escrites. 3. Comprendre la informació general i específica, de missatges i documents autèntics, incloent-hi els procedents dels mitjans de comunicació i semi-autèntics en suport i format de tipologia diversa, sobre temes d'interès dels àmbits personal i educatiu. 4. Comprendre la informació general i específica de diferents textos escrits, autèntics i adaptats, d'extensió variada, i reconèixer la seva intenció comunicativa. 5. Elaborar textos diversos, orals o escrits, tenint cura del registre, el lèxic, les estructures, i alguns elements de cohesió i coherència per marcar la relació entre idees i fer-los entenedors als destinataris o destinatàries. 6. Utilitzar de forma conscient, en contextos de comunicació variats, els coneixements adquirits sobre el sistema lingüístic de la llengua estrangera com a instrument d'autocorrecció i d'autoavaluació de les produccions pròpies orals i escrites i per comprendre
  46. 46. Criteris d'avaluació 4t ESO Llengües estrangeres (2) 7. Utilitzar de forma conscient, en contextos de comunicació variats, els coneixements adquirits sobre el sistema lingüístic de la llengua estrangera com a instrument d'autocorrecció i d'autoavaluació de les produccions pròpies orals i escrites i per comprendre les produccions dels altres. 8. Utilitzar els recursos de les TIC de forma progressivament autònoma per buscar informació, produir textos a partir de models, enviar i rebre missatges de correu electrònic i per establir relacions personals orals i escrites, i mostrar interès pel seu ús. 9. Mostrar una actitud respectuosa, d'interès i de descoberta envers la cultura i formes de vida diferents a la pròpia. 10.Participar en l'avaluació de les produccions pròpies i les dels altres i mostrar una actitud activa i de confiança en la capacitat d'aprenentatge de llengües. 11.Participar activament en el treball col·laboratiu.
  47. 47. Som davant de dos Decrets de l’any 2007 que ja són competencials: tots dos parlen de competències i de capacitats que han d’assolir els alumnes
  48. 48. Sí, però, i … com es fa per per ajudar a assolir el que ens marquen els criteris d’avaluació? Els llibres de text al nostre abast no ens ajuden gaire Recollir i elaborar material propi adient no és fàcil
  49. 49. 3 Proves Consell Superior d’Avaluació: 6è PRI i 4t ESO
  50. 50. Proves de llengües elaborades pel Consell Superior d'Avaluació: Primària La llengua com a instrument de comunicació a les proves de les llengües a Primària: Proves diagnòstiques de Cat i Cast: 2 comprensions lectores 1 expressió escrita Proves externes de 6è: Català i castellà: 1 comprensió oral (dictat) 2 comprensions lectores 1 expressió escrita (redacció) Anglès: 2 comprensions orals 2 comprensions lectores 1 expressió escrita
  51. 51. Proves de llengües elaborades pel Consell Superior d'Avaluació: ESO La llengua com a instrument de comunicació a les proves de les llengües a l'ESO: Proves diagnòstiques de Cat i Cast de 3r: 2 comprensions lectores 1 expressió escrita Proves externes de 4t d'ESO: Català i castellà: 2 comprensions lectores 1 expressió escrita Anglès: 2 comprensions orals 2 comprensions lectores 2 expressions escrites
  52. 52. Sí, però, … com preparar els alumnes per excel.lir en aquestes proves de tipus competencial? Els llibres de text al nostre abast no ens ajuden gaire Recollir i elaborar material propi adient no és fàcil
  53. 53. És la tercera vegada que, en el decurs d’aquesta exposició, ens hem fet aquesta pregunta Com a resposta, el Departament ofereix tot un seguit d’ajuts per arribar a treballar les llengües competencialment
  54. 54. 4 Ajuda que ens ofereix el Departament
  55. 55. Document del Departament per ajudar els centres a desenvolupar el currículum, és a dir, com organitzar l'activitat didàctica, considerant la llengua com un instrument de comunicació: “Competències bàsiques de l’àmbit lingüístic”
  56. 56. “El Departament d’Esenyament promou i lidera una ofensiva de país a favor de l’èxit escolar amb l’objectiu de millorar resultats, reduir les taxes de fracàs escolar i d’abandó dels estudis” “Document d’orientacions per al desplegament de les competències bàsiques” “Elaborat per ajudar els centres a l’hora de desenvolupar el currículum” “Desplega i completa el currículum vigent (decrets 142 i 142)” No és, per tant, una programació
  57. 57. Currículum de les llengües a Primària i ESO i document d’Orientacionsllengües a l'ESO Currículum de les de les competències bàsiques La llengua com a instrument de comunicació DECRETS ORIENTACIONS Ojectius d’etapa de les llengües (Prim i ESO) Competènices bàsiques de l’àmbit lingüístic (Prim i ESO)
  58. 58. Currículum de les llengües a Currículum de les llengües a l'ESO Primària i ESO i orientacions La llengua com a instrument de comunicació DECRETS ORIENTACIONS Continguts de les llengües (Prim i ESO) Continguts clau de les competències
  59. 59. HABILITATS, DIMENSIONS, COMPETÈNCIES Quatre habilitats tradicionals: Comprensió oral i escrita Expressió oral i escrita Primària: •Dimensió comprensió lectora 4 competències •Dimensió expressió escrita 3 competències •Dimensió comunicació oral 3 competències •Dimensió literària 2 competències •Dimensió plurilingüe i intercultural (2 compentències) Secundària: •Dimensió comunicativa -Comprensió lectora(3 comp.) -Expressió escrita (3 comp.) -Comunicació oral (3 comp.) •Dimensió literària (3 comp.) •Dimensió actitudinal (3 comp.)
  60. 60. Document d’orientacions sobre les competències bàsiques en els diferents àmbits Competència (14 a Primària i 12 a l’ESO) Explicació Gradació Continguts clau Orientacions metodològiques Orientacions per a l’avaluació Exemples d’activitats
  61. 61. Un altre ajut per part del Departament: l’ILEC Document Orientacions Competències Bàsiques PRIMÀRIA (Dimensió comprensió lectora) SECUNDÀRIA (Dimensió comunicativa: Comprensió lectora) Publicació: La lectura en un centre educatiu
  62. 62. Un altre ajut per part del Departament: Xarxa de Competències Bàsiques (CB) La Xarxa CB està formada per un equip de docents de centres d'educació primària i d'educació secundària que té com a objectiu reflexionar sobre la gestió i l’avaluació del currículum per competències en vistes a la millora de resultats de l’alumnat. Veure “Històric Xarxa CB”: instruments i recursos creats
  63. 63. Uns altres ajuts per part del Departament: Seminari de les Cb Programes: Biblioteca escolar: “PUNTEDU” “Aprenentage Inicial de la Lectura” “El Gust per la Lectura”
  64. 64. Uns altres ajuts per part del Departament: Seminari de les Cb ARC: Aplicació de Recursos al Currículum SFEC: seminaris de formació d'equips de centre en Cb Conferències sobre el llenguatge oral (5) “Del llenguatge oral a la llengua escrita: la competència comunicativa oral” Fòrum de reflexió en competències bàsiques FIC: formació interna de centre
  65. 65. Currículum Decrets 142 i 143 Objectius d’etapa Orientacions Competècies bàsiques Criteris d’avaluació (cicle/curs) ILEC Xarxa Cb D’Altres
  66. 66. Un altre ajut per ajudar-nos a fer una gradació del nivell de dificultat dels criteris d’avaluació MECR MARC EUROPEU COMÚ DE REFERÈNCIA PER A LES LLENGÜES
  67. 67. MECR: MARC EUROPEU COMÚ DE REFRENCIA PER A LES LLENGÜES A1 C O M P . C O M P R E N D R E A U D I T I V A C O M P. L E C T O R A A2 B1 B2 C1 C2 Puc reconèixer paraules familiars i expressions molt bàsiques sobre temes propis de la família i ’entorn concret i immediat, si la gent parla a poc a poc i amb claredat. Puc comprendre expressions i el vocabulari més freqüent sobre temes d’interès personal (per exemple, informació personal i familiar molt bàsica, compres, lloc de residència, ocupació laboral). Puc entendre la idea principal de missatges i avisos curts, clars i senzills.. Puc comprendre les idees principals d’un discurs clar i en llenguatge estàndard sobre temes familiars, que es poden trobar a la feina, a l’escola, durant el temps lliure, etc. Puc comprendre la idea principal de molts programes de ràdio i televisió que tracten sobre assumptes actuals o d’interès personal o professional, si l’articulació és relativament lenta i clara. Puc comprendre conferències i discursos llargs i, fins i tot, seguir una argumentació complexa si el tema és relativament familiar. Puc comprendre la majoria de les notícies de televisió i els programes d’actualitat. Puc comprendre la majoria de les pel.lícules en registre estàndard. Puc comprendre discursos llargs, encara que no estiguin ben estructurats i que les relacions només siguin implícites i no estiguin assenyalades explícitament. Puc comprendre programes de televisió i pel·lícules sense gaire esforç. No tinc cap dificultat per comprendre qualsevol tipus de producció oral en directe o emesa pels mitjans de comunicació, encara que la velocitat de parla sigui ràpida com la d’un nadiu, a condició que tingui temps de familiaritzar-me amb l’accent. Puc comprendre noms familiars, paraules i frases molt senzilles; per exemple, les que apareixen en anuncis, cartells i catàlegs. . Puc llegir textos molt curts i senzills. Puc trobar informació específica i previsible en documents escrits senzills i quotidians com ara anuncis, prospectes, menús i horaris, i puc comprendre cartes personals curtes i senzilles. Puc comprendre textos que utilitzen un llenguatge molt habitual i quotidià o que està relacionat amb la feina. Puc comprendre la descripció de fets, sentiments i desitjos en cartes personals. Puc llegir articles i informes sobre problemes contemporanis en què els autors adopten una posició o un determinat punt de vista. Puc comprendre prosa literària contemporània. Puc comprendre textos llargs i complexos de caràcter literari o basats en fets, i puc apreciar-ne les diferències d’estil. Puc comprendre articles d’especialitat i instruccions tècniques llargues, encara que no tinguin relació amb el meu camp d’especialitat. Puc llegir amb facilitat qualsevol mena d’escrit, incloent-hi textos abstractes, estructuralment o lingüísticament complexos, com ara manuals, articles d’especialitat i obres literàries.
  68. 68. A1 I N T E R A C C I Ó P A R L A R O R A L E X P R E S S I Ó O R A L A2 B1 B2 C1 C2 Puc comunicar-me de manera senzilla a condició que l’interlocutor stigui disposat a repetir el que ha dit o a dir-ho amb altres paraules i més a poc a poc i que m’ajudi a formular el que intento dir. Puc plantejar i respondre preguntes senzilles sobre temes familiars o sobre temes relacionats amb necessitats immediates. Puc comunicar-me en tasques senzilles i habituals que exigeixen un intercanvi senzill i directe d’informació sobre temes i activitats familiars. Puc mantenir intercanvis socials molt breus encara que, en general, no els entengui prou com per mantenir o dirigir jo mateix una conversa. Puc fer front a la majoria de situacions que poden aparèixer en viatjar a un indret on es parla la llengua objecte d’aprenentatge. Puc participar espontàniament en una conversa sobre temes familiars o d’interès personal o relatius a la vida quotidiana (per exemple, família, afeccions, feina, viatges i fets quotidians). Puc comunicar-me amb una certa espontaneïtat i fluïdesa, cosa que fa possible la interacció amb parlants nadius. Puc participar activament en una conversa en contextos familiars, presentant i defensant les meves opinions. Puc expressar-me espontàniament i amb fluïdesa sense haver de buscar gaire les paraules. Puc utilitzar la llengua de manera flexible i eficaç amb finalitats socials i professionals. Puc formular, de manera precisa, idees i opinions i relacionar hàbilment la meva contribució al discurs amb la dels altres interlocutors. Puc participar sense esforç en tota mena de converses i discussions, i mostrar un bon ús d’expressions idiomàtiques i col·loquials. Puc expressar-me amb fluïdesa i transmetre matisos subtils de significat amb precisió. En cas de dificultat, puc fer marxa enrere, reestructurar el discurs i corregir-lo de manera que els altres interlocutors difícilment se n’adonin. Puc utilitzar expressions i frases senzilles per descriure el lloc on visc i la gent que conec. Puc utilitzar una sèrie d’expressions i frases per descriure de manera senzilla la meva família i altra gent, les meves condicions de vida, el meu bagatge educatiu i la meva feina actual o l’última que vaig tenir. Puc connectar frases d’una manera senzilla per tal de descriure experiències i fets, els meus somnis, les meves esperances o les meves ambicions. Puc donar raons o explicacions breus sobre opinions i projectes. Puc explicar una història o relatar l’argument d’un llibre o d’una pel·lícula i descriure les meves reaccions. Puc presentar descripcions clares i detallades sobre una àmplia gamma de temes relatius als meus centres d’interès. Puc explicar el meu punt de vista sobre un tema i exposar els avantatges i els inconvenients de diferents opcions. Puc presentar descripcions clares i etallades sobre temes complexos que inclouen altres temes, desenvolupar alguns punts concrets i arribar a una conclusió apropiada. Puc presentar una descripció o una argumentació d’una manera planera i fluida en un estil adequat al context i amb una estructura lògica i eficaç que ajudi el destinatari a advertir i recordar els punts més significatius.
  69. 69. A1 E S C R I U R E E X P R E S S I Ó E S C R I T A A2 B1 B2 C1 C2 Puc escriure postals curtes i senzilles; per exemple, per enviar felicitacions. Puc emplenar formularis amb dades personals; per exemple, el nom, la nacionalitat i l’adreça en una fitxa de registre d’hotel. Puc escriure notes i missatges curts i senzills relatius a necessitats immediates. Puc escriure cartes personals molt senzilles, per exemple, per agrair alguna cosa a algú. Puc escriure textos senzills i ben cohesionats sobre temes familiars o d’interès personal. Puc escriure cartes personals que descriuen experiències i impressions. Puc escriure textos clars i detallats sobre una àmplia gamma de temes relatius als meus interessos. Puc escriure un assaig o informe i transmetre una informació o donar raons a favor o en contra d’una opinió determinada. Puc escriure cartes que remarquin la importància que tenen per a mi alguns fets o algunes experiències. Puc expressar-me mitjançant textos clars i ben estructurats, i desenvolupar el meu punt de vista amb una certa extensió. Puc escriure sobre temes complexos en cartes, assajos o informes, i subratllar-ne els aspectes que considero més importants. Puc seleccionar l’estil apropiat en funció del lector a qui van adreçats els meus textos. Puc escriure textos clars, d’una manera planera i fluida amb un estil adequat. Puc escriure cartes, informes o articles complexos que presentin arguments amb una estructura lògica i eficaç que ajudi el destinatari a fixar-se en els punts més significatius i a recordar-los. Puc escriure resums o ressenyes d’obres professionals o literàries.
  70. 70. Tasca del centre Com acordar el currículum i les orientacions del Departament?
  71. 71. Exemple pràctic
  72. 72. Triem un parell d’exemples: Criteris d’avaluació: Cat, 3r cicle, Primària 2 Comprendre produccions orals (conferències, exposicions, explicacions), provinents de diferents mitjans. Tenir capacitat per fer-ne una síntesi també oral a partir de les idees principals que s'hi han exposat. Criteris d’avaluació: Cat i Cast, 4t curs ESO 4 Realitzar exposicions orals sobre fets d'actualitat que siguin d'interès de l'alumnat o continguts curriculars, amb ajuda de mitjans audiovisuals i dels recursos de les TIC.
  73. 73. Esquema de treball a l’hora de treballar els criteris d’avaluació a les classes Criteris d‘avaluació de cicle/curs Orientacions competències bàsiques Llibre de text ILEC, … Altres materials
  74. 74. És a dir, l’eix conductor de la pràctica docent a l’aula són les criteris d’avaluació dels Decrets, allò que l’alumne ha de ser capaç de fer amb la llengua en acabar el cicle o el curs, i no pas el seguiment del llibre de text, unitat darrere unitat. Caldrà, doncs, fer un ús diferent del llibre de text. Aquest serà solament una font més de materials a utilitzar a l’aula.
  75. 75. 5 Treball realitzat a les classes
  76. 76. Fins ara hem vist que hi ha coherència entre el que diu la recerca psicolingüística, el currículum (amb les orientacions sobre CCBB) i les proves del Consell Superior
  77. 77. Coherència entre la recerca, el currículum i les proves del Consell Superior Recerca en el Currículum Proves Consell camp de l’assoliment de les llengües (Decrets 142 i 143) Superior d’avaluació: 6è PRI i 4t ESO Orientacions CCBB ILEC, …
  78. 78. Pregunta
  79. 79. Hi ha coherència entre la recerca, el currículum, les proves i ….l’activitat didàctica a les nostres aules? Recerca en el camp de l’assoliment de les llengües Proves Currículum (Decrets 142 i 143) Orientacions CCBB ILEC Consell Superior d’avaluació: 6è PRI i 4t ESO Treball realitzat a l’aula
  80. 80. Reptes pels professors
  81. 81. Aconseguir que la tasca docent a l’aula sigui també coherent amb el que ens mana el currículum, inspirat en la recerca, i el que ens demanen les proves del CS
  82. 82. Si no és així, correm el perill de treballar d’esquena al que ens diu la recerca, el que prescriu el currículum i el que ens demanen les proves del CS. Pot arribar a donar-se el cas de que a les aules es treballin les llengües “en contra de la evidència científica”
  83. 83. Aconseguir que l'aprenentatge de les llengües sigui pels alumnes quelcom més que una assignatura del currículum, aconseguir que arribin a entendre que la llengua és un instrument que cal dominar per triomfar a la vida, tant a nivell personal com professional
  84. 84. Un bon domini de llengua ens dóna una millor qualitat de vida
  85. 85. 6 Propostes de treball per als centres
  86. 86. Propostes de treball per als centres (1): Proporcionar a cada professor/mestre un exemplar del document de les competències bàsiques lingüístiques, matemàtiques, TIC, … Facilitar al professorat i als alumnes de secundària els criteris d’avaluació de l’àrea o matèria que imparteix.
  87. 87. Propostes de treball per als centres (2): Crear un grup impulsor per anar fent propostes i seguiment de la implementantació d’aquest nou enfocament didàctic al centre, tal com es fa als centres amb un PAC o als que tenen l’ILEC
  88. 88. Propostes de treball per als centres (3): Divulgar i treballar al centre el document: Propostes de discussió i treball en els centres dels “Documents per a la indentificació i el desplegament de les competències bàsiques” http://www.xtec.cat/web/curriculum/competenciesbasiques En aquest document s’ofereixen 4 propostes de treball als centres: A.Centres en un estadi inicial en la introducció de les CCBB a nivell general B.Centres amb dificultats en una determinada àrea o matèria (detectades a les proves de 6è o de 4t, diagnòstiques, …) C.Centres amb dificultas en una determinada dimensió o competència (detectades a les proves de 6è o de 4t, …..) D.Centres amb una certa experiència en l’enfocament competèncial en el seu projecte pedagògic.
  89. 89. Propostes de treball per als centres (4): Promoure estratègies a nivell de centre perquè el professorat utilitzi aquests dos documents: >graelles amb els criteris d’avaluació >document d’orientacions per a les Cb (experiència realitzada en alguns centres)
  90. 90. Llengua catalana i literatura 3r cicle 1.Valorar la participació activa en les converses de classe i l'ús d'un llenguatge comprensible per a les funcions bàsiques, com relacionar-se, aprendre, expressar experiències viscudes, imaginar. Així mateix, ha de saber escoltar els altres i respectar els torns de paraula. 2.Comprendre produccions orals (conferències, exposicions, explicacions), provinents de diferents mitjans. Tenir capacitat per fer-ne una síntesi també oral a partir de les idees principals que s'hi han exposat. 3.Exposar temes de producció pròpia oralment (exposicions, processos, comentaris d'actualitat, entre altres) amb preparació prèvia, i adaptant l'entonació, el to de veu o el gest a la situació comunicativa. Utilització de material gràfic. 4.Aplicar tot tipus d'estratègies per comprendre el sentit global i informació específica de textos escrits de tipologia diversa i en diferents formats. Saber elaborar síntesis en forma d'esquema o mapa conceptual, 5.Comprendre autònomament textos escrits (contes, poemes, articles, fullets informatius, entre d'altres) i audiovisuals (pel·lícules, anuncis, informatius). Saber respondre i formular preguntes referides als textos que s'han llegit o mirat. 6.Conèixer el funcionament d'una biblioteca .també de les virtuals., per localitzar llibres de coneixements i lectures literàries. 7.Saber sintetitzar informació provinent de webs utilitzant el format hipertext. 8.Escriure textos funcionals, narratius, literaris i audiovisuals coherents .a mà i fent ús de TIC. ben construïts, amb riquesa de llenguatge, partint del procés de pensar escriure o elaborar i revisar. 9.Conèixer i aplicar l'estructura que determina la tipologia dels textos. 10.Expressar idees a través d'esquemes. 10, 11, 12...23 PROVA Data
  91. 91. Llengua i literatura (catalana i castellana) 4t ESO 1.Participar activament i reflexivament en interaccions orals, escrites i audiovisuals per a l' aprenentatge i per a les relacions socials, dintre i fora de l'aula i amb l'ús dels recursos de les TIC, identificant els problemes de comunicació i sabent resoldre-les convenientment. 2.Comprendre textos (orals, escrits i audiovisuals) expositius i argumentatius per a l'expressió d'idees i raonaments, expositius per a la presentació de treballs i informes, conversacionals per a l'obtenció d'informació i administratius per a la relació formal amb l'administració i amb el món laboral. 3.Comprendre i sintetitzar seqüències audiovisuals, procedents dels mitjans de comunicació, relacionades amb diversa tipologia de textos. 4.Realitzar exposicions orals sobre fets d'actualitat que siguin d'interès de l'alumnat o continguts curriculars, amb ajuda de mitjans audiovisuals i dels recursos de les TIC. 5.Cercar informació per comprendre i ampliar el contingut dels missatges orals, escrits o audiovisuals, utilitzant diverses estratègies. 6.Produir textos de diferents tipus: argumentació ideològica, treballs i informes, i administratius, usant procediments de planificació i elements lingüístics per a la cohesió interna de les idees dins del text. Aplicar les estratègies per a la correcció lingüística i revisió gramatical dels textos. 7.Conèixer les característiques estructurals i gramaticals dels tipus de textos esmentats, posant especial atenció en el reconeixement de les formes verbals i en les modalitats oracionals i la relació amb el context. 8,9,10...15 PROVA Data
  92. 92. Propostes de treball per als centres (5): Treball d’equips de cicle o departaments: animar els professors a crear arxius de materials amb activitats d’expressió oral, comprensió oral, … per nivells (cicles, cursos, ...)
  93. 93. Fer el canvi per part del professorat cap un enfocament competencial no és gens fàcil Aquest enfocament qüestiona creences molt profundes: la gramàtica ens ajuda a dominar millor la llengua Encara estem molt lligats al llibre de text No hi ha gaires materials al mercat amb aquest enfocament en el cas del català i el castellà, sí que n’hi ha, en cavi, en anglès Tot canvi provoca una certa inseguretat i donat que fer classe avui no és una tasca gens senzilla ….
  94. 94. I per acabar, cal recordar que els docents hem de tenir molt clar que: Per afrontar el repte d’ensenyar, ens hem de sentir bé!!!

×