2. Objectius de la sessió
1 Explicar què és això de l’enfocament competencial en l’ensenyament de
les llengües (cat, cast, francès i anglès) i veure com hi hem arribat
Recerca en el
camp de
l’assoliment de
les llengües
Currículum
Decrets
142 i 143
Proves Consell
Superior
d’Avaluació:
diagnòstiques, i de 6è
PRI i 4t ESO
2 Presentar l’ajuda que ens ofereix el Departament i com aprofitar-la
Orientacions per
treballar
competencialment a
l’aula
ILEC
Altres ajuts
3 Suggerir propostes de treball a nivell de centre per anar introduint
aquest enfocament competencial a les aules
3. Què vol dir ensenyar les
llengües de forma competencial?
Vol dir treballar la llengua a la classe per
ensenyar els alumnes a fer coses de tipus
comunicatiu i significatives per a ells. És a dir,
ensenyar-los a entendre el que escolten i
llegeixen, i a expressar-se verbalment i per escrit
gaudint el més possible.
En aquest sentit, aprofundir en la gramàtica o
teoritzar sobre les tipologies textuals ajuda molt
poc a entendre i expressar-se millor.
10. Tres preguntes han guiat la recerca en el
camp de l’aprenentage de les llengües:
1. Què és la llengua?
2. Com treballa la ment quan aprén una llengua?
3. Quina és la didàctica més idònia per utilitzar a la
classe?
11. Tres preguntes han guiat la recerca en el
camp de l’aprenentage de les llengües:
1. Què és la llengua?
2. Com treballa la ment quan aprèn una llengua?
3. Quina és la didàctica més idònia per utilitzar a
la classe?
12. Pregunta. 1. Què és la llengua?
Dues respostes generals:
a)Un sistema d'estructures amb quatre dimensions:
morfologia, sintaxi, fonologia i lèxic, dimensions que cal
estudiar i dominar. Es tracta d’estudiar com funciona la
llengua (fins al final dels anys seixanta)
a)Un instrument de comunicació amb continguts
lingüístics de tipus pragmàtic o d'ús. Es tracta de saber
fer coses de tipus comunicatiu amb la llengua
(començament dels setanta)
(anar en bicicleta / ser usuari de programes informàtics)
13. Tres preguntes han guiat la recerca en el
camp de l’aprenentage de les llengües:
1. Què és la llengua?
2.Com treballa la ment quan aprèn una llengua?
3. Quina és la didàctica més idònia per utilitzar a
la classe?
14. Preg. 2a Quin paper juga la ment en aprendre
una llengua?
Es tracta un procés psicolingüístic amb tres
respostes:
(a) Fins als anys quaranta els lingüistes no
es qüestionen el paper que juga la ment
en aprendre una llengua
15. Preg 2b. Quin paper juga la ment en aprendre
una llengua?
(b) Als anys quaranta, d'acord amb els estudis de
lingüística aplicada del moment, es creu que la
ment es limita a repetir el que sent al seu
voltant, jugant, així, un paper totalment passiu.
S'aplica a l'assoliment de les llengües les teories
conductistes, basades amb l'estímul, resposta,
recompensa, .... (-Skinner-).
16. Preg 2c. Quin paper juga la ment en aprendre
una llengua?
(C) A finals dels 50, Chomsky, amb el seu "Verbal behaviour"
qüestiona les tesis conductistes i postula que la ment imita, en
part, el que sent, però que, sobretot, mitjançant en MAL, el
que fa és processar el que sent, arribant a descobrir com
funciona la llengua, i ho fa elaborant i contrastant un seguit
d'hipòtesis, basant-se en generalitzacions:
"Mare, l'ocell s'ha morit"
"Yo no he hacido esto"
"Tu ets el cavall i jo la cavalla"
"Ha caigut al suel"
"Yesterday he goed to the cinema”
17. Breu esquema sobre l’adquisició
natural de la llengua
Input
Comprensible
Oral
Escrit
output
Filtre
MAL
Competència
adquirida
Oral
Escrit
18. Model del Monitor
basat en Krashen 1985
Input
MAL
Competència
Adquirida
comprensible
oral
Filtre
escrit
monitor
Input
Analitzat
Competència
apresa
Filtre
output
19. Aquest MAL (mecanisme d’adquisició de llengües) és un
mecanisme potentíssim i ...màgic. Té, però, algunes
peculiaritats que els professors hem de conèixer:
1 Per funcionar necessita molt i molt aliment (input oral i
escrit) i aquest ha de ser estimulant i motivador
2 És molt capritxós en l’aliment que li agrada, no li és útil
tot el que se li dóna a la classe, tot i que el professor pensi
que és molt important
3 És molt lent. No obstant, com més aliment adequat i més
estímul i motivació rep, més de pressa funciona
4 Descobreix perfectament com funciona la llengua, però
...... no sap quina categoria gramatical tenen les paraules i
les frases que és capaç de produir
20. I …què li agrada i li és útil a aquest MAL? (1)
Comprensió oral:
Escoltar històries boniques, contes, informacions
interessants i rellevants, ….
I … aprendre a entendre allò que escolta: captar
les idees principals, fer un resum, fer un
esquema amb la informació, deduir el significat
de les paraules desconegudes, veure quina és
l’estructura d’aquest text oral, …
21. I …què li agrada i li és útil a aquest MAL? (2)
Expressió oral:
Tenir oportunitats i ser estimulat a expressar-se
oralment: davant de la classe, en parelles, en
petits grups, …. Per explicar coses interessants:
contes, històries, afeccions, coses de la família,
d’algun viatge, vida d’animals, jocs, ….
I aprendre a estructurar el discurs oral: dominar
la cohesió, la coherència, el to de veu, modular la
veu, …. (comunicar bé). A partir de models que
van de menys a més difícils
22. I …què li agrada i li és útil a aquest MAL? (3)
Comprensió lectora:
Llegir molt, sempre que es tracti de quelcom que
li agrada: contes, històries boniques, poesia,
textos de tot tipus, novel.les, daris, revistes, …
(llegir per plaer, llegir per aprendre, …)
I …aprendre a entendre allò que està llegint
I …aprendre a fixar-se com estan escrites les
paraules i practicar la memòria ortogràfica visual
conscient
23. I …què li agrada i li és útil a aquest MAL? (4)
Expressió escrita:
Veure’s motivat a escriure tot tipus de textos,
textos que siguin motivadors i el màxim de
comunicatius possible: e-mails, descripcions,
processos, guies de viatges, …
I …aprendre a estructurar el text, a escriure amb
correcció ortogràfica, …. a partir de models que
van de menys a més difícils
24. El que li agrada i és útil al MAL
És a dir ....el que al MAL li agrada i
li és útil és la llengua que es
treballa competencialment: per fer
coses que són significatives pels
alumnes i que tenen l'objectiu de
comunicar alguna cosa
25. Què no li agrada i no li és útil?
Reflexionar molt sobre com funciona la llengua:
>Activitats d’anàlisi morfològica i sintàctica
>Tasques mecàniques: formació de les paraules, …
Teoritzar sobre tipologies textuals
Aprendre regles ortogràfiques de memòria
26. Tres preguntes han guiat la recerca en el
camp de l’aprenentage de les llengües:
1. Què és la llengua?
2. Com treballa la ment quan aprèn una llengua?
3. Quina és la didàctica més idònia per
utilitzar a la classe?
27. Preg 3a. Com s’organitza l'activitat didàctica
considerant la llengua com un sistema?
A les classes es fa un èmfasi molt
important, en alguns casos, fins i
tot, prioritari, a conèixer com
funciona la llengua, és a dir, es fa
molt treball gramatical: molta
anàlisi morfològica i sintàctica.
28. Preg 3b. Com s’organitza l'activitat didàctica
considerant la llengua com un instrument de
comunicació?
Èmfasi prioritari a utilitzar la llengua per fer alguna cosa
en termes comunicatius, tot potenciant el domini de les
quatre habilitats bàsiques. Es treballen prioritàriament
les estratègies per aconseguir un bon domini en
aquestes habilitats, les quals s'avaluen
independentment:
comprensió oral
comprensió escrita (lectura)
expressió oral
expressió escrita (escriptura)
petites reflexions gramaticals
29. Preg 3b. Com s’organitza l'activitat didàctica
considerant la llengua com un instrument de
comunicació?
Llavors, a l’hora d’esmicolar la llengua per
treballar-la amb els alumnes, el que es
treballa prioritàriament són les funcions a
realitzar amb la llengua, a nivell receptiu i
productiu: fer descripcions, demanar
disculpes, fer invitacions, presentar-se un
mateix, …
30. Preg 3b. Com organitzar l'activitat didàctica
considerant la llengua com un instrument de
comunicació?
I … quan a la classe es treballa la llengua
per ensenyar els alumnes a fer coses en
termes comunicatius (entendre i produir
textos orals i escrits) estem parlant d’un
ENFOCAMENT COMPETENCIAL
DE L’ENSENYAMENT DE LES
LLENGÜES
31. Sí, però, i … com podem
treballar les llengües
competencialment?
Els llibres de text i els materials al
nostre abast no ens ajuden gaire
Recollir i elaborar material propi adient
no és fàcil
32. Això que acabem de veure és el
que ens diu la recerca en el camp
de la psicolingüística.
El que veurem ara serà el
currículum i les proves del Consell
Superior d’Avaluació inspirats en
una determinada política
educativa
34. Objectius de les llengües a Primària:
capacitats a desenvolupar (1)
1. Valorar la realitat multilingüe i multicultural de la nostra societat com a font de riquesa
personal i col·lectiva, prendre consciència de la importància del domini de llengües en un
món cada cop més global i utilitzar amb progressiva autonomia tots els mitjans al seu abast,
incloent-hi les TIC, per obtenir informació i per comunicar-se, evitant els estereotips
lingüístics que suposen judicis de valor i prejudicis classistes, racistes o sexistes.
2. Desenvolupar la competència comunicativa oral i escrita en totes les llengües de l'escola per
comunicar-se amb els altres, per aprendre, per expressar les opinions i concepcions
personals, apropiar-se i transmetre les riqueses culturals i satisfer les necessitats individuals i
socials.
3. Desenvolupar la competència en la llengua catalana com a vehicle de comunicació parlada o
escrita, per a la construcció dels coneixements, per al desenvolupament personal i
l'expressió, i per a la seva participació en les creacions culturals.
4. Desenvolupar la competència en llengua castellana de manera que sigui possible que, al final
de l'educació obligatòria, utilitzi normalment i correctament les dues llengües oficials.
5. Expressar-se oralment, adequant les formes i el contingut als diferents contextos i situacions
comunicatives, i mostrant una actitud respectuosa i de col·laboració.
6. Comprendre i respondre en llengua estrangera a les interaccions orals més habituals de
l'aula.
7. Comprendre discursos i explicacions orals que es donen en l'àmbit escolar i en el context
social i cultural proper.
35. Objectius de les llengües a Primària:
capacitats a desenvolupar (2)
8. Comprendre els missatges orals en llengua estrangera sobre temes relacionats amb els interessos
dels alumnes, els dels altres i el món que ens envolta.
9. Comprendre textos escrits que es donen en l'àmbit escolar i en el context social i cultural proper.
10. Comprendre textos audiovisuals (publicitat, pel·lícules, informatius), dels mitjans de comunicació o de
les tecnologies de la informació i la comunicació, i fer-ne una lectura crítica i creativa.
11. Utilitzar adequadament la biblioteca, els mitjans de comunicació audiovisual i les tecnologies de la
informació per obtenir, interpretar i valorar informacions i opinions diferents.
12. Utilitzar les llengües eficaçment en l'activitat escolar, tant per buscar, recollir i processar informació,
com per escriure textos vinculats a les diferents àrees del currículum.
13. Produir textos de diferent tipologia i amb diferents suports, relacionats amb el context social i cultural,
amb adequació, coherència, cohesió i correcció lingüística, adequada a l'edat.
14. Reflexionar sobre la llengua i les normes de l'ús lingüístic, a partir de situacions de
comunicació reflexiva, per escriure i parlar de forma adequada, coherent i correcta, i per
comprendre textos orals i escrits.
15. Utilitzar la lectura com a font de plaer i enriquiment personal i apropar-se a obres de la tradició
literària.
16. Comprendre textos literaris de gèneres diversos adequats quant a temàtica i complexitat i iniciar-se
en els coneixements de les convencions específiques del llenguatge literari.
17. Manifestar una actitud receptiva, interessada i de confiança en la pròpia capacitat d'aprenentatge i
d'ús de les llengües.
36. Objectius de les llengües a l’ESO:
capacitats a desenvolupar (1)
1. Valorar la llengua i la comunicació com a mitjà per a la comprensió del món dels altres i d'un
mateix, per a participar en la societat plural i diversa del segle XXI, per a l'enteniment i
mediació entre persones de procedències, llengües i cultures diverses, evitant qualsevol tipus
de discriminació i estereotips lingüístics.
2. Aconseguir la competència comunicativa oral, escrita i audiovisual en les llengües de l'escola
per comunicar-se amb els altres, per aprendre (en la cerca i elaboració d'informació, i en la
transformació dels coneixements), per expressar les opinions i concepcions personals,
apropiar-se i transmetre les riqueses culturals i satisfer les necessitats individuals i socials.
3. Aconseguir la competència en la llengua catalana com a vehicle de comunicació parlada o
escrita, per a la construcció dels coneixements, per al desenvolupament personal i l'expressió, i
per a la seva participació en les creacions culturals.
4. Aconseguir la competència en llengua castellana de manera que sigui possible que, al final de
l'educació obligatòria, s'utilitzi normalment i correctament les dues llengües oficials.
5. Aconseguir la competència en llengües estrangeres com a eina d'aprenentatge de continguts
diversos, com a font de plaer i de creixement personal, i com a porta oberta a altres persones i
cultures.
6. Utilitzar amb autonomia i esperit crític els mitjans de comunicació social i les tecnologies de la
informació i comunicació per obtenir, interpretar, elaborar i presentar en diferents formats
informacions, opinions i sentiments diversos i per participar en la vida social.
37. Objectius de les llengües a l’ESO:
capacitats a desenvolupar (2)
7. Interaccionar, expressar-se i comprendre oralment, per escrit o audiovisualment, de manera
coherent i adequada als contextos acadèmic, social i cultural, adoptant una actitud respectuosa
i de cooperació.
8. Escoltar i comprendre informació general i específica, i expressar-se i interactuar en llengua
estrangera en situacions habituals de comunicació adoptant una actitud adequada,
participativa, oberta i respectuosa i amb un cert nivell d'autonomia.
9. Comprendre discursos orals i escrits en els diversos contextos de l'activitat acadèmica, social i
cultural tot valorant la lectura com a font de plaer, d'enriquiment personal i de coneixement d'un
mateix i del món, i consolidar hàbits lectors.
10. Comprendre i crear textos literaris utilitzant els coneixements bàsics sobre les convencions dels
gèneres, els temes i motius de la tradició literària i els recursos estilístics, tot valorant el
coneixement del patrimoni literari com una manera de simbolitzar l'experiència individual i
col·lectiva.
11. Aplicar de manera reflexiva els coneixements sobre el funcionament de la llengua i les
normes d'ús lingüístic per comprendre i produir missatges orals i escrits amb adequació,
coherència, cohesió i correcció, i transferir aquests coneixements a les altres llengües que
s'aprenen a partir de la reflexió sobre els propis processos d'aprenentatge.
12. Conèixer la realitat plurilingüe de Catalunya, d'Espanya i del món actual, i valorar les varietats
de la llengua i la diversitat lingüística del món com una riquesa cultural.
13. Manifestar una actitud receptiva, interessada i de confiança en la pròpia capacitat
d'aprenentatge i d'us de les llengües i participar activament en el control i avaluació del propi
aprenentatge i el dels altres.
38. Els objectius d’etapa queden
concretats per a cada cicle o curs
en uns criteris d’avaluació
(allò que els alumnes han de saber en
acabar el cicle o el curs)
> de cicle (primària)
> de curs (secundària)
Cal diferenciar-los dels criteris de
qualificació
39. Criteris d'avaluació 3r cicle EP
català (1)
1.Valorar la participació activa en les converses de classe i l'ús d'un llenguatge comprensible per a les
funcions bàsiques, com relacionar-se, aprendre, expressar experiències viscudes, imaginar. Així mateix,
ha de saber escoltar els altres i respectar els torns de paraula.
2.Comprendre produccions orals (conferències, exposicions, explicacions), provinents de diferents
mitjans. Tenir capacitat per fer-ne una síntesi també oral a partir de les idees principals que s'hi
han exposat.
3.Exposar temes de producció pròpia oralment (exposicions, processos, comentaris d'actualitat, entre altres)
amb preparació prèvia, i adaptant l'entonació, el to de veu o el gest a la situació comunicativa. Utilització
de material gràfic.
4.Aplicar tot tipus d'estratègies per comprendre el sentit global i informació específica de textos escrits de
tipologia diversa i en diferents formats. Saber elaborar síntesis en forma d'esquema o mapa conceptual,
5.Comprendre autònomament textos escrits (contes, poemes, articles, fullets informatius, entre d'altres) i
audiovisuals (pel·lícules, anuncis, informatius). Saber respondre i formular preguntes referides als textos
que s'han llegit o mirat.
6.Conèixer el funcionament d'una biblioteca .també de les virtuals., per localitzar llibres de coneixements i
lectures literàries.
7.Saber sintetitzar informació provinent de webs utilitzant el format hipertext.
8.Escriure textos funcionals, narratius, literaris i audiovisuals coherents .a mà i fent ús de TIC. ben
construïts, amb riquesa de llenguatge, partint del procés de pensar escriure o elaborar i revisar.
9.Conèixer i aplicar l'estructura que determina la tipologia dels textos.
10.Expressar idees a través d'esquemes.
11.Utilitzar programari per comunicar-se amb l'exterior: correu electrònic i entorns virtuals de comunicació.
40. Criteris d'avaluació 3r cicle EP
català (2)
11.Utilitzar programari per comunicar-se amb l'exterior: correu electrònic i entorns virtuals de comunicació.
12.Saber escriure textos de totes les tipologies amb un lèxic i estructura que s'adigui al tipus de text, a les
intencions i al registre. Tenir capacitat per revisar i millorar els textos d'un mateix o dels altres.
13.Conèixer la terminologia gramatical bàsica i la funció de cada element en un enunciat.
14.Mostrar seguretat en l'ortografia de base, bon coneixement de les normes ortogràfiques que responen a
lleis constants i haver après algunes normes d'excepció i algunes excepcions; haver memoritzat les
paraules d'ús freqüent.
15.Aplicar l'accentuació gràfica en la majoria de casos en els textos de producció.
16.Coneixement dels mecanismes de la llengua per crear significat, com derivació, composició, sentit figurat
i tots els treballats durant el curs. Aplicació en els textos de producció pròpia.
17.Mostrar progressiva autonomia en l'aprenentatge: reflexió sobre el procés, organització i planificació del
treball, acceptació dels errors, autocorrecció i autoavaluació de tot el procés.
18.Mostrar comprensió dels llibres de literatura que llegeixen: saber explicar com són els protagonistes, la
trama, els escenaris. Valorar el llenguatge i la il·lustració. Saber-ne fer una valoració global.
19.Escriure textos de tot tipus: contes, poemes, còmics, diaris personals, notícies.
20.Conèixer i valorar la diversitat lingüística i cultural de Catalunya, d'Espanya i del món, amb actitud de
respecte cap a les persones que parlen altres llengües i interès a comprendre-les.
21.Saber comparar produccions de diferents llengües per trobar-hi semblances i diferències i canviar el punt
de vista personal per poder comprendre altres maneres de veure el món.
22.Tenir interès per solucionar els problemes de comprensió i comunicació que es produeixen en contextos
multilingües sabent adaptar els missatges.
23.Usar un llenguatge no discriminatori i respectuós amb els altres i ser crític amb els prejudicis racistes,
sexistes i classistes.
41. Criteris d'avaluació 3r cicle EP
anglès (1)
1.Captar el missatge global i específic de produccions i interaccions orals variades
procedents de diferents contextos relacionats amb els alumnes i el seu entorn
més proper.
2.Expressar-se amb certa fluïdesa davant les produccions i interaccions orals més
habituals en l'àmbit escolar i personal.
3.Participar amb naturalitat en les interaccions orals (fer preguntes, demanar
aclariments o disculpes, donar les gràcies) i mostrar interès en les produccions
orals pròpies i respecte per les produccions orals dels altres.
4.Emprar la llengua estrangera amb correcció tenint en compte l'entonació, el
ritme i les estructures pròpies per transmetre informacions diverses d'acord
amb una finalitat comunicativa i emprant els recursos disponibles.
4.Fer petites exposicions orals individuals o en grup de temes relacionats amb les
diferents àrees del coneixement.
5.Comprendre el sentit global i informació específica de textos escrits de tipologia
diversa i en diferents suports i formats.
6.Elaborar textos escrits senzills tant en suport paper com digital segons un model i
tenint en compte el destinatari, el tipus de text i la finalitat comunicativa.
42. Criteris d'avaluació 3r cicle EP
anglès (2)
7. Mostrar cura i interès per les produccions escrites així com dels elements que en
són propis (correcció, planificació, contextualització, revisió).
8. Valorar i reconèixer les diferents estratègies que ajuden a prendre consciència
del propi aprenentatge i mostrar un cert grau d'autonomia a l'hora de resoldre
situacions d'aprenentatge.
9. Actitud de respecte cap a les persones que parlen altres llengües i interès per
comprendre-les.
10.Valorar la llengua estrangera com a instrument de comunicació amb altres
persones i cultures, interessant-se per les produccions tradicionals i actuals en
llengua estrangera.
11.Saber comparar produccions de diferents llengües per trobar-hi semblances i
diferències i canviar el punt de vista personal per poder comprendre altres
maneres de veure el món.
12.Tenir interès per solucionar el problemes de comprensió i comunicació que es
produeixen en contextos multilingües, sabent adaptar els missatges.
13.Usar un llenguatge no discriminatori i respectuós amb els altres i ser crític amb
els prejudicis racistes, sexistes i classistes.
43. Criteris d'avaluació 4t ESO
Català i Castellà (1)
1. Participar activament i reflexivament en interaccions orals, escrites i audiovisuals per a l' aprenentatge i per a
les relacions socials, dintre i fora de l'aula i amb l'ús dels recursos de les TIC, identificant els problemes de
comunicació i sabent resoldre-les convenientment.
2. Comprendre textos (orals, escrits i audiovisuals) expositius i argumentatius per a l'expressió d'idees i
raonaments, expositius per a la presentació de treballs i informes, conversacionals per a l'obtenció d'informació
i administratius per a la relació formal amb l'administració i amb el món laboral.
3. Comprendre i sintetitzar seqüències audiovisuals, procedents dels mitjans de comunicació, relacionades
amb diversa tipologia de textos.
4. Realitzar exposicions orals sobre fets d'actualitat que siguin d'interès de l'alumnat o continguts
curriculars, amb ajuda de mitjans audiovisuals i dels recursos de les TIC.
5. Cercar informació per comprendre i ampliar el contingut dels missatges orals, escrits o audiovisuals,
utilitzant diverses estratègies.
6. Produir textos de diferents tipus: argumentació ideològica, treballs i informes, i administratius, usant
procediments de planificació i elements lingüístics per a la cohesió interna de les idees dins del text. Aplicar les
estratègies per a la correcció lingüística i revisió gramatical dels textos.
7.
Conèixer les característiques estructurals i gramaticals dels tipus de textos esmentats, posant
especial atenció en el reconeixement de les formes verbals i en les modalitats oracionals i la relació
amb el context.
44. Criteris d'avaluació 4t ESO
Català i Castellà (2)
8. Aplicar procediments per enriquir el text escrit mitjançant elements d'estil (ús d'anàfores i eliminació de
repeticions), mitjançant la precisió lèxica i l'aplicació de fórmules genuïnes, tant de lèxic com modismes o
proverbis.
9. Mostrar interès per la millora de l'expressió oral, escrita i audiovisual pròpia i aliena i respectar les
opinions d'altri.
10.Exposar una opinió ben argumentada sobre la lectura d'una obra completa adequada a l'edat; avaluar
l'estructura i l'ús dels elements del gènere, l'ús del llenguatge i el punt de vista de l'autor; situar el sentit
de l'obra en relació amb el context històric i cultural i amb la pròpia experiència.
11.Utilitzar els coneixements literaris en la comprensió i la valoració de textos breus o fragments, tot tenint
en compte alguns temes i motius recurrents, les característiques del gènere, el valor simbòlic del
llenguatge poètic i la funcionalitat dels recursos retòrics del text.
12.Mostrar coneixement d'autors/es, obres i períodes més significatius de la literatura catalana i castellana
de l'Edat Mitjana al segle XX.
13.Crear textos, en suport paper o digital, prenent com a model un text literari treballat a l'aula.
14.Reconèixer i valorar la diversitat lingüística d'Europa i del món, analitzant la realitat de la vida i mort de
les llengües.
15.Participar activament i reflexivament en l'avaluació (autorregulació, coavaluació) del propi aprenentatge
i el dels altres amb una actitud activa i de confiança en la pròpia capacitat d'aprenentatge i ús de les
llengües.
45. Criteris d'avaluació 4t ESO
llengües estrangeres (1)
1. Participar en converses i simulacions breus, relatives a situacions habituals o d'interès
personal i amb finalitats comunicatives diferents, utilitzant les convencions pròpies de la
conversa i les estratègies necessàries per resoldre les dificultats durant la interacció.
2. Fer ús de fórmules característiques del llenguatge formal i informal en les comunicacions orals
i escrites.
3. Comprendre la informació general i específica, de missatges i documents autèntics, incloent-hi
els procedents dels mitjans de comunicació i semi-autèntics en suport i format de tipologia
diversa, sobre temes d'interès dels àmbits personal i educatiu.
4. Comprendre la informació general i específica de diferents textos escrits, autèntics i adaptats,
d'extensió variada, i reconèixer la seva intenció comunicativa.
5.
Elaborar textos diversos, orals o escrits, tenint cura del registre, el lèxic, les estructures, i
alguns elements de cohesió i coherència per marcar la relació entre idees i fer-los entenedors
als destinataris o destinatàries.
6. Utilitzar de forma conscient, en contextos de comunicació variats, els coneixements adquirits
sobre el sistema lingüístic de la llengua estrangera com a instrument d'autocorrecció i
d'autoavaluació de les produccions pròpies orals i escrites i per comprendre
46. Criteris d'avaluació 4t ESO
Llengües estrangeres (2)
7. Utilitzar de forma conscient, en contextos de comunicació variats, els
coneixements adquirits sobre el sistema lingüístic de la llengua estrangera
com a instrument d'autocorrecció i d'autoavaluació de les produccions pròpies
orals i escrites i per comprendre les produccions dels altres.
8. Utilitzar els recursos de les TIC de forma progressivament autònoma per buscar
informació, produir textos a partir de models, enviar i rebre missatges de correu
electrònic i per establir relacions personals orals i escrites, i mostrar interès pel seu
ús.
9. Mostrar una actitud respectuosa, d'interès i de descoberta envers la cultura i formes de vida
diferents a la pròpia.
10.Participar en l'avaluació de les produccions pròpies i les dels altres i mostrar una
actitud activa i de
confiança en la capacitat d'aprenentatge de llengües.
11.Participar activament en el treball col·laboratiu.
47. Som davant de dos Decrets
de l’any 2007 que ja són
competencials: tots dos
parlen de competències i de
capacitats que han d’assolir
els alumnes
48. Sí, però, i … com es fa per
per ajudar a assolir el que
ens marquen els criteris
d’avaluació?
Els llibres de text al nostre abast no ens
ajuden gaire
Recollir i elaborar material propi adient
no és fàcil
50. Proves de llengües elaborades pel Consell
Superior d'Avaluació: Primària
La llengua com a instrument de comunicació a les
proves de les llengües a Primària:
Proves diagnòstiques de Cat i Cast:
2 comprensions lectores
1 expressió escrita
Proves externes de 6è:
Català i castellà:
1 comprensió oral (dictat)
2 comprensions lectores
1 expressió escrita (redacció)
Anglès:
2 comprensions orals
2 comprensions lectores
1 expressió escrita
51. Proves de llengües elaborades pel Consell
Superior d'Avaluació: ESO
La llengua com a instrument de comunicació a les
proves de les llengües a l'ESO:
Proves diagnòstiques de Cat i Cast de 3r:
2 comprensions lectores
1 expressió escrita
Proves externes de 4t d'ESO:
Català i castellà:
2 comprensions lectores
1 expressió escrita
Anglès:
2 comprensions orals
2 comprensions lectores
2 expressions escrites
52. Sí, però, … com preparar els
alumnes per excel.lir en aquestes
proves de tipus competencial?
Els llibres de text al nostre abast no ens
ajuden gaire
Recollir i elaborar material propi adient no
és fàcil
53. És la tercera vegada que, en el
decurs d’aquesta exposició, ens hem
fet aquesta pregunta
Com a resposta, el
Departament ofereix tot un
seguit d’ajuts per arribar a
treballar les llengües
competencialment
55. Document del Departament per ajudar
els centres a desenvolupar el
currículum, és a dir, com organitzar
l'activitat didàctica, considerant la
llengua com un instrument de
comunicació:
“Competències
bàsiques de l’àmbit
lingüístic”
56.
57. “El Departament d’Esenyament promou i lidera
una ofensiva de país a favor de l’èxit escolar amb
l’objectiu de millorar resultats, reduir les taxes de
fracàs escolar i d’abandó dels estudis”
“Document d’orientacions per al desplegament
de les competències bàsiques”
“Elaborat per ajudar els centres a l’hora de
desenvolupar el currículum”
“Desplega i completa el currículum vigent
(decrets 142 i 142)”
No és, per tant, una programació
58. Currículum de les llengües a Primària i ESO i
document d’Orientacionsllengües a l'ESO
Currículum de les de les competències
bàsiques
La llengua com a instrument de comunicació
DECRETS
ORIENTACIONS
Ojectius d’etapa de
les llengües
(Prim i ESO)
Competènices
bàsiques de l’àmbit
lingüístic
(Prim i ESO)
59. Currículum de les llengües a
Currículum de les llengües a l'ESO
Primària i ESO i orientacions
La llengua com a instrument de comunicació
DECRETS
ORIENTACIONS
Continguts de les
llengües (Prim i
ESO)
Continguts clau de
les competències
61. Document d’orientacions sobre les
competències bàsiques en els diferents
àmbits
Competència (14 a Primària i 12 a l’ESO)
Explicació
Gradació
Continguts clau
Orientacions metodològiques
Orientacions per a l’avaluació
Exemples d’activitats
62. Un altre ajut per part del Departament:
l’ILEC
Document Orientacions Competències Bàsiques
PRIMÀRIA (Dimensió comprensió lectora)
SECUNDÀRIA (Dimensió comunicativa: Comprensió lectora)
Publicació: La lectura en un centre educatiu
63. Un altre ajut per part del Departament:
Xarxa de Competències Bàsiques (CB)
La Xarxa CB està formada per un equip de docents de
centres d'educació primària i d'educació secundària
que té com a objectiu reflexionar sobre la gestió i
l’avaluació del currículum per competències en vistes a
la millora de resultats de l’alumnat.
Veure “Històric Xarxa CB”: instruments i recursos creats
64. Uns altres ajuts per part del Departament:
Seminari de les Cb
Programes:
Biblioteca escolar: “PUNTEDU”
“Aprenentage Inicial de la Lectura”
“El Gust per la Lectura”
65. Uns altres ajuts per part del Departament:
Seminari de les Cb
ARC: Aplicació de Recursos al Currículum
SFEC: seminaris de formació d'equips de centre en Cb
Conferències sobre el llenguatge oral (5) “Del
llenguatge oral a la llengua escrita: la competència
comunicativa oral”
Fòrum de reflexió en competències bàsiques
FIC: formació interna de centre
67. Un altre ajut per ajudar-nos a fer una
gradació del nivell de dificultat dels criteris
d’avaluació
MECR
MARC EUROPEU COMÚ
DE REFERÈNCIA PER A
LES LLENGÜES
68. MECR: MARC EUROPEU COMÚ DE REFRENCIA PER A LES LLENGÜES
A1
C
O
M
P
.
C
O
M
P
R
E
N
D
R
E
A
U
D
I
T
I
V
A
C
O
M
P.
L
E
C
T
O
R
A
A2
B1
B2
C1
C2
Puc reconèixer
paraules familiars i
expressions molt
bàsiques sobre
temes propis de la
família i ’entorn
concret i immediat,
si la gent parla a
poc a poc i amb
claredat.
Puc comprendre
expressions i el
vocabulari més
freqüent sobre temes
d’interès personal (per
exemple, informació
personal i familiar
molt bàsica, compres,
lloc de residència,
ocupació laboral). Puc
entendre la idea
principal de missatges
i avisos curts, clars i
senzills..
Puc comprendre les idees
principals d’un discurs clar
i en llenguatge estàndard
sobre temes familiars, que
es poden trobar a la feina,
a l’escola, durant el temps
lliure, etc. Puc comprendre
la idea principal de molts
programes de ràdio i
televisió que tracten sobre
assumptes actuals o
d’interès personal o
professional, si l’articulació
és relativament lenta i
clara.
Puc comprendre
conferències i
discursos llargs i,
fins i tot, seguir
una argumentació
complexa si el
tema és
relativament
familiar. Puc
comprendre la
majoria de les
notícies de
televisió i els
programes
d’actualitat. Puc
comprendre
la majoria de les
pel.lícules en
registre
estàndard.
Puc comprendre
discursos llargs, encara
que no estiguin ben
estructurats i que
les relacions només
siguin implícites i no
estiguin assenyalades
explícitament.
Puc comprendre
programes de televisió i
pel·lícules sense gaire
esforç.
No tinc cap dificultat
per comprendre
qualsevol tipus de
producció oral en
directe o emesa pels
mitjans de
comunicació, encara
que la velocitat de
parla sigui ràpida
com la d’un nadiu, a
condició que tingui
temps de
familiaritzar-me
amb l’accent.
Puc comprendre
noms familiars,
paraules i frases
molt senzilles; per
exemple,
les que apareixen
en anuncis,
cartells i catàlegs.
.
Puc llegir textos molt
curts i senzills. Puc
trobar informació
específica i
previsible en
documents escrits
senzills i quotidians
com ara anuncis,
prospectes,
menús i horaris, i puc
comprendre cartes
personals curtes i
senzilles.
Puc comprendre textos
que utilitzen un llenguatge
molt habitual i quotidià
o que està relacionat amb
la feina. Puc comprendre la
descripció de fets,
sentiments
i desitjos en cartes
personals.
Puc llegir articles
i informes sobre
problemes
contemporanis en
què els autors
adopten una
posició o un
determinat punt
de vista. Puc
comprendre
prosa
literària
contemporània.
Puc comprendre textos
llargs i complexos de
caràcter literari o
basats en fets, i puc
apreciar-ne les
diferències d’estil. Puc
comprendre articles
d’especialitat
i instruccions tècniques
llargues, encara que no
tinguin relació amb el
meu camp
d’especialitat.
Puc llegir amb
facilitat qualsevol
mena d’escrit,
incloent-hi textos
abstractes,
estructuralment o
lingüísticament
complexos, com ara
manuals, articles
d’especialitat i obres
literàries.
69. A1
I
N
T
E
R
A
C
C
I
Ó
P
A
R
L
A
R
O
R
A
L
E
X
P
R
E
S
S
I
Ó
O
R
A
L
A2
B1
B2
C1
C2
Puc
comunicar-me
de manera senzilla a
condició
que
l’interlocutor
stigui
disposat a repetir el
que ha dit o a dir-ho
amb altres paraules i
més a poc a poc i
que
m’ajudi
a
formular
el
que
intento
dir.
Puc
plantejar i respondre
preguntes
senzilles sobre temes
familiars o sobre
temes
relacionats
amb
necessitats
immediates.
Puc comunicar-me en
tasques senzilles i
habituals
que
exigeixen
un
intercanvi
senzill
i
directe
d’informació
sobre
temes
i
activitats
familiars.
Puc
mantenir
intercanvis
socials
molt breus encara
que, en general, no els
entengui
prou com per mantenir
o dirigir jo mateix una
conversa.
Puc fer front a la majoria
de situacions que poden
aparèixer en viatjar a un
indret
on es parla la llengua
objecte
d’aprenentatge.
Puc
participar
espontàniament
en una conversa sobre
temes familiars o d’interès
personal o relatius a la
vida
quotidiana (per exemple,
família, afeccions, feina,
viatges i fets quotidians).
Puc
comunicar-me
amb
una
certa
espontaneïtat
i
fluïdesa, cosa que fa
possible la interacció
amb parlants nadius.
Puc
participar
activament en una
conversa en contextos
familiars, presentant i
defensant les meves
opinions.
Puc expressar-me
espontàniament i
amb fluïdesa sense
haver de buscar
gaire les paraules.
Puc utilitzar la
llengua de manera
flexible i eficaç
amb finalitats
socials
i
professionals. Puc
formular,
de
manera
precisa,
idees i opinions i
relacionar
hàbilment la meva
contribució
al
discurs amb la
dels
altres
interlocutors.
Puc participar sense
esforç en tota mena de
converses
i
discussions, i mostrar
un
bon
ús
d’expressions
idiomàtiques
i
col·loquials.
Puc
expressar-me
amb
fluïdesa i transmetre
matisos subtils de
significat
amb
precisió. En cas de
dificultat,
puc
fer
marxa
enrere,
reestructurar
el
discurs i corregir-lo de
manera que els altres
interlocutors
difícilment
se
n’adonin.
Puc utilitzar
expressions i frases
senzilles per
descriure el lloc on
visc i la gent que
conec.
Puc utilitzar una sèrie
d’expressions i frases
per descriure de
manera senzilla
la meva família i altra
gent, les meves
condicions de vida, el
meu bagatge
educatiu i la meva
feina actual o l’última
que vaig tenir.
Puc connectar frases
d’una manera senzilla per
tal de descriure
experiències i fets,
els meus somnis, les
meves esperances o les
meves ambicions. Puc
donar raons
o explicacions breus
sobre opinions i
projectes. Puc explicar
una història o
relatar l’argument d’un
llibre o d’una pel·lícula i
descriure les meves
reaccions.
Puc presentar
descripcions clares i
detallades sobre una
àmplia gamma de
temes
relatius als meus
centres d’interès. Puc
explicar el meu punt
de vista sobre
un tema i exposar els
avantatges i els
inconvenients de
diferents opcions.
Puc presentar
descripcions
clares i etallades
sobre temes
complexos que
inclouen altres
temes,
desenvolupar
alguns punts
concrets i arribar a
una conclusió
apropiada.
Puc presentar una
descripció o una
argumentació d’una
manera planera i
fluida en un estil
adequat al context i
amb una estructura
lògica i eficaç que
ajudi el destinatari a
advertir i recordar els
punts més
significatius.
70. A1
E
S
C
R
I
U
R
E
E
X
P
R
E
S
S
I
Ó
E
S
C
R
I
T
A
A2
B1
B2
C1
C2
Puc escriure postals
curtes i senzilles; per
exemple, per enviar
felicitacions.
Puc
emplenar
formularis amb dades
personals;
per
exemple, el nom, la
nacionalitat i l’adreça
en
una
fitxa
de
registre d’hotel.
Puc escriure notes i
missatges
curts
i
senzills
relatius
a
necessitats immediates.
Puc
escriure
cartes
personals molt senzilles,
per exemple, per agrair
alguna cosa a algú.
Puc escriure textos
senzills
i
ben
cohesionats
sobre
temes familiars o
d’interès
personal.
Puc escriure cartes
personals
que
descriuen
experiències i
impressions.
Puc escriure textos
clars i detallats sobre
una àmplia gamma
de temes relatius
als meus interessos.
Puc
escriure
un
assaig o informe i
transmetre una
informació o donar
raons a favor o en
contra d’una opinió
determinada. Puc
escriure cartes que
remarquin
la
importància
que
tenen per a mi alguns
fets
o
algunes
experiències.
Puc expressar-me
mitjançant
textos
clars
i
ben
estructurats,
i
desenvolupar
el meu punt de vista
amb
una
certa
extensió.
Puc
escriure
sobre
temes complexos
en cartes, assajos o
informes,
i
subratllar-ne
els
aspectes
que
considero
més
importants.
Puc
seleccionar
l’estil
apropiat en funció
del lector a qui van
adreçats els meus
textos.
Puc escriure textos
clars, d’una manera
planera i fluida amb
un estil adequat.
Puc escriure cartes,
informes o articles
complexos
que
presentin arguments
amb una estructura
lògica i eficaç que
ajudi el destinatari a
fixar-se en els punts
més significatius i a
recordar-los.
Puc
escriure resums o
ressenyes
d’obres
professionals
o
literàries.
73. Triem un parell d’exemples:
Criteris d’avaluació: Cat, 3r cicle, Primària
2 Comprendre produccions orals (conferències,
exposicions, explicacions), provinents de diferents
mitjans. Tenir capacitat per fer-ne una síntesi també
oral a partir de les idees principals que s'hi han
exposat.
Criteris d’avaluació: Cat i Cast, 4t curs ESO
4 Realitzar exposicions orals sobre fets d'actualitat que
siguin d'interès de l'alumnat o continguts curriculars,
amb ajuda de mitjans audiovisuals i dels recursos de
les TIC.
74. Esquema de treball a l’hora de treballar
els criteris d’avaluació a les classes
Criteris d‘avaluació
de cicle/curs
Orientacions
competències bàsiques
Llibre de text
ILEC, …
Altres materials
75. És a dir, l’eix conductor de la pràctica
docent a l’aula són les criteris d’avaluació
dels Decrets, allò que l’alumne ha de ser
capaç de fer amb la llengua en acabar el
cicle o el curs, i no pas el seguiment del
llibre de text, unitat darrere unitat.
Caldrà, doncs, fer un ús diferent del llibre
de text. Aquest serà solament una font
més de materials a utilitzar a l’aula.
77. Fins ara hem vist que hi ha
coherència entre el que diu la
recerca psicolingüística, el
currículum (amb les
orientacions sobre CCBB) i les
proves del Consell Superior
78. Coherència entre la recerca, el currículum i
les proves del Consell Superior
Recerca en el
Currículum
Proves Consell
camp de l’assoliment
de les llengües
(Decrets 142 i
143)
Superior d’avaluació: 6è
PRI i 4t ESO
Orientacions
CCBB
ILEC, …
80. Hi ha coherència entre la recerca, el
currículum, les proves i ….l’activitat didàctica a
les nostres aules?
Recerca
en el camp
de
l’assoliment
de les
llengües
Proves
Currículum
(Decrets 142 i
143)
Orientacions
CCBB
ILEC
Consell
Superior
d’avaluació:
6è PRI i 4t
ESO
Treball
realitzat a
l’aula
82. Aconseguir que la tasca
docent a l’aula sigui també
coherent amb el que ens
mana el currículum, inspirat
en la recerca, i el que ens
demanen les proves del CS
83. Si no és així, correm el perill de
treballar d’esquena al que ens
diu la recerca, el que prescriu el
currículum i el que ens demanen
les proves del CS.
Pot arribar a donar-se el cas de
que a les aules es treballin les
llengües “en contra de la
evidència científica”
84. Aconseguir que l'aprenentatge
de les llengües sigui pels
alumnes quelcom més que una
assignatura del currículum,
aconseguir que arribin a
entendre que la llengua és un
instrument que cal dominar per
triomfar a la vida, tant a nivell
personal com professional
85. Un bon domini de
llengua ens dóna
una millor qualitat
de vida
87. Propostes de treball per als centres (1):
Proporcionar a cada professor/mestre un
exemplar del document de les
competències bàsiques lingüístiques,
matemàtiques, TIC, …
Facilitar al professorat i als alumnes de
secundària els criteris d’avaluació de
l’àrea o matèria que imparteix.
88. Propostes de treball per als centres (2):
Crear un grup impulsor per anar fent
propostes i seguiment de la
implementantació d’aquest nou
enfocament didàctic al centre, tal com es
fa als centres amb un PAC o als que tenen
l’ILEC
89. Propostes de treball per als centres (3):
Divulgar i treballar al centre el document: Propostes de
discussió i treball en els centres dels “Documents per a la
indentificació i el desplegament de les competències
bàsiques”
http://www.xtec.cat/web/curriculum/competenciesbasiques
En aquest document s’ofereixen 4 propostes de treball als centres:
A.Centres en un estadi inicial en la introducció de les CCBB a nivell
general
B.Centres amb dificultats en una determinada àrea o matèria
(detectades a les proves de 6è o de 4t, diagnòstiques, …)
C.Centres amb dificultas en una determinada dimensió o competència
(detectades a les proves de 6è o de 4t, …..)
D.Centres amb una certa experiència en l’enfocament competèncial en
el seu projecte pedagògic.
90. Propostes de treball per als centres (4):
Promoure estratègies a nivell de centre
perquè el professorat utilitzi aquests dos
documents:
>graelles amb els criteris d’avaluació
>document d’orientacions per a les Cb
(experiència realitzada en alguns centres)
91. Llengua catalana i literatura 3r cicle
1.Valorar la participació activa en les converses de classe i l'ús d'un llenguatge comprensible per a les
funcions bàsiques, com relacionar-se, aprendre, expressar experiències viscudes, imaginar. Així mateix, ha
de saber escoltar els altres i respectar els torns de paraula.
2.Comprendre produccions orals (conferències, exposicions, explicacions), provinents de diferents mitjans.
Tenir capacitat per fer-ne una síntesi també oral a partir de les idees principals que s'hi han exposat.
3.Exposar temes de producció pròpia oralment (exposicions, processos, comentaris d'actualitat, entre altres)
amb preparació prèvia, i adaptant l'entonació, el to de veu o el gest a la situació comunicativa. Utilització de
material gràfic.
4.Aplicar tot tipus d'estratègies per comprendre el sentit global i informació específica de textos escrits de
tipologia diversa i en diferents formats. Saber elaborar síntesis en forma d'esquema o mapa conceptual,
5.Comprendre autònomament textos escrits (contes, poemes, articles, fullets informatius, entre d'altres) i
audiovisuals (pel·lícules, anuncis, informatius). Saber respondre i formular preguntes referides als textos que
s'han llegit o mirat.
6.Conèixer el funcionament d'una biblioteca .també de les virtuals., per localitzar llibres de coneixements i
lectures literàries.
7.Saber sintetitzar informació provinent de webs utilitzant el format hipertext.
8.Escriure textos funcionals, narratius, literaris i audiovisuals coherents .a mà i fent ús de TIC. ben construïts,
amb riquesa de llenguatge, partint del procés de pensar escriure o elaborar i revisar.
9.Conèixer i aplicar l'estructura que determina la tipologia dels textos.
10.Expressar idees a través d'esquemes.
10, 11, 12...23
PROVA
Data
92. Llengua i literatura (catalana i castellana) 4t ESO
1.Participar activament i reflexivament en interaccions orals, escrites i audiovisuals per a
l' aprenentatge i per a les relacions socials, dintre i fora de l'aula i amb l'ús dels recursos
de les TIC, identificant els problemes de comunicació i sabent resoldre-les
convenientment.
2.Comprendre textos (orals, escrits i audiovisuals) expositius i argumentatius per a
l'expressió d'idees i raonaments, expositius per a la presentació de treballs i informes,
conversacionals per a l'obtenció d'informació i administratius per a la relació formal amb
l'administració i amb el món laboral.
3.Comprendre i sintetitzar seqüències audiovisuals, procedents dels mitjans de
comunicació, relacionades amb diversa tipologia de textos.
4.Realitzar exposicions orals sobre fets d'actualitat que siguin d'interès de l'alumnat o
continguts curriculars, amb ajuda de mitjans audiovisuals i dels recursos de les TIC.
5.Cercar informació per comprendre i ampliar el contingut dels missatges orals, escrits o
audiovisuals, utilitzant diverses estratègies.
6.Produir textos de diferents tipus: argumentació ideològica, treballs i informes, i
administratius, usant procediments de planificació i elements lingüístics per a la cohesió
interna de les idees dins del text. Aplicar les estratègies per a la correcció lingüística i
revisió gramatical dels textos.
7.Conèixer les característiques estructurals i gramaticals dels tipus de textos esmentats,
posant especial atenció en el reconeixement de les formes verbals i en les modalitats
oracionals i la relació amb el context.
8,9,10...15
PROVA
Data
93. Propostes de treball per als centres (5):
Treball d’equips de cicle o departaments:
animar els professors a crear arxius de
materials amb activitats d’expressió oral,
comprensió oral, … per nivells (cicles,
cursos, ...)
94. Fer el canvi per part del professorat
cap un enfocament competencial no
és gens fàcil
Aquest enfocament qüestiona creences molt profundes:
la gramàtica ens ajuda a dominar millor la llengua
Encara estem molt lligats al llibre de text
No hi ha gaires materials al mercat amb aquest
enfocament en el cas del català i el castellà, sí que n’hi
ha, en cavi, en anglès
Tot canvi provoca una certa inseguretat i donat que fer
classe avui no és una tasca gens senzilla ….
95. I per acabar, cal recordar que els
docents hem de tenir molt clar que:
Per afrontar el
repte d’ensenyar,
ens hem de
sentir bé!!!
