111117 neus sanmarti avaluació cornellastjoan
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Like this? Share it with your network

Share

111117 neus sanmarti avaluació cornellastjoan

on

  • 807 views

 

Statistics

Views

Total Views
807
Views on SlideShare
767
Embed Views
40

Actions

Likes
0
Downloads
19
Comments
0

2 Embeds 40

http://gtea2011.blogspot.com.es 30
http://gtea2011.blogspot.com 10

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

111117 neus sanmarti avaluació cornellastjoan Presentation Transcript

  • 1. COM PODEM MILLORARL’AVALUACIÓ A LA NOSTRA CLASSE I ESCOLA? Neus Sanmartí Mercè Mas Novembre 2011
  • 2. “La intel·ligència humana jugaamb dues funcions. La primera és la producció d’idees, de càlculs, de programes, de projectes. Lasegona i definitiva és l’avaluadora. De res ens serveix que tinguem molt per escollir si no sabem separar el gra de la palla”. J.A. Marina a La Vanguardia (1/5/2010)
  • 3. Què entenem per avaluar?Un procés que comporta:1) Recollir informacions (amb instruments o no)2) Analitzar la informació recollida i emetre unjudici3) Prendre decisions d’acord amb el judici emès De tipus social: De tipus pedagògic: classificar, seleccionar, regular el procés orientar… d’ensenyament i aprenentatgeQUALIFICACIÓ/ACREDITACIÓ AVALUACIÓ FORMATIVA-FORMADORA
  • 4. Ens nens i nens s’avaluen? Tot de repent, en Daniel (5 anys) no vol dibuixar. Com s’explica?- Serà que li ha nascut una germaneta i vol fer-se notar?- Serà que la mestra l’ha canviat de lloc i ara està al costat d’un nen que dibuixa molt bé i que s’ha autoavaluat i ha decidit que és millor no dibuixar per “no quedar en ridícul”?.- Cal que ensenyar-lo a no avaluar-se o a prendre decisions diferents?
  • 5. Per què pot ser útil l’avaluació?1. Com a activitat per aprendre, a partir de regular què i com aprenem (base de les competències d’aprendre a aprendre i d’autonomia i iniciativa personal, a més de tot tipus d’aprenentatges)2. Com a activitat per comprovar què hem après (i qualificar)
  • 6. 1. L’avaluació com a activitat per aprendre, a partir de regular què i com aprenemComporta aprendre a regular: – La percepció dels objectius d’aprenentatge – Com anticipem i planifiquem l’acció – La percepció dels criteris d’avaluació
  • 7. COMPARTIR OBJECTIUSa) Avaluar-regular la percepció sobre els objectius d’aprenentatge
  • 8. Què creieu que aprendrem sobre les plantes? (després d’una conversa inicial) Què mengen? Com són per dins? El procés de naixement (3r CEIP Bellaterra)A regar, a sembrar-les, a cuidar-les, a tocar- les fluixet
  • 9. A vegades podem avaluar-regular sis’han apropiat dels objectius una vegada feta l’activitat: “Què hem après avui?” (L’activitat tenia com a finalitat reconèixer de què depèn que una ombra sigui gran/petita, nítida/difuminada, i va ser realitzada a una aula on habitualment els nens i nenes aprenen psicomotricitat, 5 anys)• Uns alumnes diuen que psicomotricitat - a moure’s, fer gestos…-• D’altres reconeixen l’objectiu.
  • 10. Promoure que els nens i nenes expressin les seves idees inicials i reconeguin que hi ha diferents maneres de fer, pensar o valorar pot ser una altra forma de compartir els objectiusDesprés posem de manifestque hi ha diferents punts devista, i ens posem comobjectiu arribar a un consenssobre què és, com i elsresultats esperats. Mercè Mas CEIP La Roureda, 6èP St. Esteve de Sesrovires
  • 11. “La persona més lenta, que no perd de vista la finalitat del que fa, va sempre més ràpida que la que avança sense perseguir un punt fixe” Frank Kafka (1883-1924)
  • 12. ANTICIPAR I PLANIFICAR L’ACCIÓ b) Avaluació-regulació de laanticipació i planificació de l’acció
  • 13. Anticipació i planificació de l’acció 5 anys CEIP Baloo feta per un nen “superdotat” (traducció de l’original en català)Com ho aprenen a fer els nens i nenes que no aprenen sols?
  • 14. Fem activitats per aprendre a descriure (o altres continguts)- Imagina’t que ets poeta: descriu aquesta flor- Imagina’t que ets una persona que vens flors: descriu aquesta flor- Imagina’t que ets una persona científica: descriu aquesta flor I finalment deduïm què hem de fer per redactar una bona descripció
  • 15. Què hem de fer per definir (científicament)? (a partir de definir què és una flor)Pensar en:• A quin grup pertany -d’objectes, materials,éssers vius…, o de parts- (per exemple, laflor és una part d’una planta).• Quines parts, propietats o característiquessón imprescindibles (ex. totes les florstenen pistil i/o estams, però no totes tenenpètals).• En quina és la seva funció o aplicacions, ésa dir, perquè serveix (per exemple, la florserveix perquè la planta es pugui reproduir).Una flor és una part d’una planta que sempre té un pistil(òvuls) i/o estams (pol·len) i que serveix perquè la plantaes pugui reproduir”.
  • 16. Anticipació i planificació de l’acció (text instructiu) Analitzant bons exemples, consensuem quèhem de pensar i fer en escriure’l
  • 17. Què hem de fer per escriure un text instructiu? Pensar en: • Aspectes formals •Silueta del text •Títol •Presentació • Continguts •Organització del text •Comprensió •Ortografia •Gramàtica •Vocabulari
  • 18. I pensar com sabrem si està ben fet
  • 19. Aquests resums (o “Bases d’orientació”), que han d’elaborar els propis alumnesamb les seves paraules, s’han de avaluar- regular molt bé, perquè és el que ha dequedar ben emmagatzemat a la memòria. Poden anar variant al llarg dels cursos, ampliant-los, matisant afirmacions…
  • 20. A partir dels primers acords del grup, la mestra els ajuda a revisar què han escrit (o comparen amb els d’una altre grup)4rt. de Primària CEIP Heura
  • 21. Els mapes conceptuals també sóneines per planificar en què pensar interrelacionant conceptes i jerarquitzant-los
  • 22. L’anticipació i de la planificació en larealització de qualsevol tasca és moltimportant, però... “Per tenir èxit la planificació sola no és suficient. Una persona també ha de saber improvisar”. Issac Asimov
  • 23. COMPARTIR CRITERIS D’AVALUACIÓc) Avaluar-regular la percepció dels criteris d’avaluació i si és capaç d’aplicar-los per autoregular-se
  • 24. Intueixen criteris d’avaluació, però no sempre són els idonis Els nens i nenes plantegen les preguntes Activitat d’avaluacióM. Marimon C.P. Baloo, 2n
  • 25. Han après a fer un text instructiu i ara hoapliquem a valorar un de nou que hem escrit (itinerari a Montserrat)
  • 26. Els alumnes l’apliquen per coavaluar-se
  • 27. I poden arribar a qualificar-se
  • 28. CRITERIS PER AVALUAR EL TREBALL PER PARELLESCada alumne s’autoavalua i també l’avalua la seva parella.Ho fan utilitzant eines del google.doc, i es poden recullirels resultats del grup-classe IS L’Estatut. 2n ESO. J.Ll. Estaña
  • 29. L’èxit dels aprenentatges es juga més en la correcció dels errors i en l’(auto)regulació contínua que no pas en la genialitat del mètode”Philippe Perrenoud
  • 30. 2. L’avaluació per qualificar el grau de competència• Com plantejar preguntes-activitats que avaluïn la competència?• Com qualificar el grau de competència?• Com compartir l’avaluació amb les famílies• Com atendre la diversitat que l’avaluació posa de manifest? –d’aquest aspecte no en parlarem-
  • 31. Té sentit una activitat davaluació “final”? • Serveix per posar a prova si s’ha après • Possibilita reconèixer quins aspectes encara cal aprofundir Però només si: • És coherent amb el procés d’ensenyament • Hi ha probabilitats de tenir èxit
  • 32. a) Un primer problema:Com plantejar preguntes (activitats) per avaluar la competència?(cal recordar que hi ha d’haver molts tipus d’activitats d’avaluació, per tenir dades de totes les dimensions de les competències)
  • 33. Característiques de les BONES PREGUNTESPRODUCTIVA CONTEXTUALITZADA i en relació a ACTUACIONSLa mare de la Marta li ha dit que quan vagi al boscno s’han de tallar les flors però ella no sap perquèno ho ha de fer. Amb tot el que has après sobreperquè li serveix a una planta tenir flors, com liexplicaries a la Marta perquè no ens hemd’emportar les flors d’un bosc. DÓNA INDICIS EL DESTINATARI NO ÉS LA MESTRA
  • 34. Un exemple de resposta CEIP Bellaterra. 3º EP
  • 35. Com tenir en compte la diversitat?• Les activitats d’avaluació, tot i ser competencials, poden tenir diferents nivells de dificultat (però no es tracta de plantejar per uns alumnes preguntes “mecàniques o memorístiques” i per d’altres “competencials”).• Cal plantejar activitats per identificar el nivell mínim esperat i també per al màxim.
  • 36. Un dels millors instruments per avaluar aprenentatges competencials: La carpeta d’aprenentatge o portafolis • Inclou tot el procés d’aprenentatge i “metareflexions” dels alumnes sobre el seu progrés i les seves dificultats (objectius, treballs que va fent, auto- i co- avaluacions...). • L’alumne escull, entre les tasques realitzades, les que creu que millor reflecteixen els seus aprenentatges, perquè el professorat valori els seus resultats. • Necessitat de revisar com fem els àlbums i els “dossiers” perquè siguin útils per aprendre.http://www.xtec.cat/~nalart/coleccio/WQ_PORTFOLIO/index.htmhttp://blocs.xtec.cat/portfolioproject/
  • 37. Un segon problema: b) Com qualificar el nivell de competència:Necessitat d’explicitar els criteris d’avaluació
  • 38. Què hauríem de planificar per qualificar aprenentatges competencials?• Hi ha força consens que les rúbriques és un bon instrument per avaluar el nivell de “competència”.• Cada centre hauria de tenir unes rúbriques generals en relació a cada competència, consensuades entre el professorat, per compartir els criteris d’avaluació.• A partir d’elles, per a cada cicle i per a cada tema concret que es treballi es poden elaborar rúbriques específiques.
  • 39. Dimensions de la competència comunicativa lingüística• Comprensió oral• Comprensió escrita• Expressió oral• Expressió escrita• Interacció en situacions comunicatives• Plurilingüisme i interculturalitat
  • 40. Exemple de procés (per a la dimensió “expressió escrita”)• Es parteix d’una rúbrica general per a tota l’etapa• Es pot concretar en funció de tipus de textos• I encara es pot concretar més per als diferents cicles- Tot poc a poc, i a partir d’un treball en equip-.
  • 41. Cada competència l’avaluem en diferents cursos i en el marc d’activitats diferents Competència i dimensió: ……….Aspectes avaluats Activitats on recollim dades i Valoració valoració segons la rúbrica final Valoració global de la dimensió:
  • 42. c) Un tercer problema:Com compartir amb les famílies els resultats del seus fills?
  • 43. Aniria bé que elsNom: aspectes coincideixin Informes per a les amb els de la rúbricaCompetència comunicativa lingüística i audiovisual famílies:ENTENC EL QUE LLEGEIXO. SEMPRE NORMALMENT A VEGADES MAI . Cada nen/aEXPLICO COSES A TOTA LA CLASSE. SEMPRE NORMALMENT A VEGADES MAIM’AGRADA ESCRIURE. SEMPRE NORMALMENT A VEGADES MAI s’autoavaluaCompetència artística i cultural . AquestaM’AGRADA CANTAR I BALLAR. MOLT BASTANT POC GENS autoavaluació esM’AGRADA DIBUIXAR. MOLT BASTANT POC GENS dóna a lesM’AGRADA FER TEATRE. MOLT BASTANT POC GENS famílies junt ambTractament de la informació i competència digital un full ambPORTO (INFORMACIÓ, COSES, DOCUMENTS,...) 1 DEL QUEES FA A LA CLASSE. SEMPRE NORMALMENT A VEGADES MAI comentaris fet perFAIG LES FEINES POLIDES I ORDENADES. SEMPRE NORMALMENT A VEGADES MAI la mestraCompetència matemàticaLES ACTIVITATS DEL QUADERNET EM SEMBLEN FÀCILS. SEMPRE NORMALMENT A VEGADES MAI 2n primàriaRESOLC BÉ ELS PROBLEMES DE CÀLCUL MENTAL. SEMPRE NORMALMENT A VEGADES MAI CEIP Montserrat Solà Continua amb d’altres competències
  • 44. Exemple d’autoavaluació d’un nen
  • 45. Comentari de la mestraL’autoavaluació s’acompaya d’un escrit de lamestra, que anima als familiars a analitzar-la (idóna idees sobre com fer-ho) i, al mateixtemps, indica el seu grau d’acord ambl’autoavaluació.
  • 46. La funció de l’avaluació és molt més que “posar notes”.Que l’avaluació serveixi per aprendrecomporta revisar moltes concepcions i pràctiques. No és estrany que molts pensin: No em toquis la meva avaluació! Perrenoud, 1993
  • 47. Bibliografia básicaBELAIR, L.M. (2000). La evaluación en la acción. Col. Investigación yEnseñanza, nº 19 Sevilla: Diada editora.JORBA, J. et al. (2000). Avaluar per millorar la comunicació i facilitarl’aprenentatge. Bellaterra: ICE UABSANMARTÍ, N. (2007). Evaluar para aprender. Barcelona. Ed. GraóSANMARTÍ, N. (2010). L’avaluació per millorar els aprenentatges del’alumnat. Departament d’Educació. Xarxa de Cb.http://phobos.xtec.cat/edubib/intranet/index.php?module=Not%EDcies&func=display&sid=126OCDE-PISA (2000, 2003, 2009). Marc Conceptual per a l’avaluació PISA.Consell Superior d’Avaluació.http://www.gencat.net/educacio/csda/documents/pisa2006.htm.